La diada de l’1 d’Octubre d’enguany ha estat marcada per la mobilització ciutadana. Així ho ha demostrat l’acte unitari commemoratiu a l’Arc de Triomf, organitzat pel Consell de la República, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, la Cambra de Comerç de Barcelona i la Intersindical-CSC.

L’acte, que ha començat a les 17h i ha estat inaugurat per l’expresidenta del Parlament de Catalunya i expresidenta de l’Assemblea, Carme Forcadell, ha evidenciat que l’independentisme conforma un front unit, comú i transversal en els moments necessaris. A l’acte hi han participat representants de totes les entitats organitzadores.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha declarat “Vam sortir aquest 11 de setembre i hem fet tremolar un escenari polític centrat en mantenir l’immobilisme, on s’insisteix en la via morta d’un diàleg amb l’Estat, amb propostes que el Govern espanyol no triga ni una hora en rebutjar” i ha insistit “L’1 d’Octubre és el nostre passat, però també el nostre present i el nostre futur. Ens hem llepat les ferides i ara tornem a sortir a lluitar”.

Feliu també ha anunciat l’organització d’una Conferència Nacional per la Independència per marcar el full de ruta cap a la independència, que se celebrarà en els mesos vinents, i que ja està disponible al web de l’Assemblea perquè tothom s’hi pugui inscriure. Una proposta per construir un espai lliure de debat i projecte per la independència, on ciutadania i entitats puguem compartir propostes i avançar cap a l’alliberament nacional. On estigui cridat tot el territori, totes les sensibilitats, tots els propòsits que coincideixen en la mateixa voluntat.

A primera hora de la tarda, l’Assemblea ha organitzat una acció commemorativa i reivindicativa a la plaça de Sant Jaume per recordar l’exercici polític i del dret a l’autodeterminació més important de la història de Catalunya: el referèndum de la independència del nostre país. S’ha aixecat un mur d’urnes per visibilitzar l’allunyament de les nostres institucions respecte al resultat del Referèndum d’Autodeterminació del Primer d’Octubre de 2017, amb un gran èxit d’assistència.

En el marc de l’aniversari de l’1-O, les territorials de l’Assemblea han organitzat actes commemoratius entre el divendres al vespre i el matí de dissabte, on s’ha llegit el manifest de l’1 d’Octubre i s’han fet proclames independentistes.

L’Assemblea insisteix que cal posar en valor de nou la fita aconseguida aquell Primer d’Octubre de 2017. Des de l’entitat volem recordar aquella gesta i reafirmar la nostra voluntat de complir amb el mandat del referèndum i recordar-ne les víctimes de la violència i les més de 4.000 persones represaliades per l’Estat espanyol.

Aquest 1 d’octubre farà 5 anys de l’exercici polític i del dret a l’autodeterminació més important de la història de Catalunya: el referèndum de la independència del nostre país. En aquest sentit, l’Assemblea Nacional Catalana prepara diversos actes propis i en col·laboració amb altres entitats per tal de celebrar aquesta efemèride.

Al matí, l’entitat crida les assemblees territorials a organitzar tants actes com tinguin previstos per recordar aquella data, per després desplaçar-se a Barcelona i participar en una acció commemorativa i reivindicativa a la plaça de Sant Jaume, a les 15:30 h. Allà s’aixecarà un mur d’urnes per visibilitzar l’allunyament de les nostres institucions respecte al resultat del Referèndum d’Autodeterminació del Primer d’Octubre de 2017. Entre les accions de l’1 d’Octubre, s’ha organitzat també una concentració el mateix dia a les 16h de la tarda a la plaça Luxemburg de Brussel·les per denunciar la repressió internacionalment.

Cal posar en valor de nou la fita aconseguida aquell Primer d’Octubre de 2017. Des de l’Assemblea volem recordar aquella gesta i reafirmar la nostra voluntat de complir amb el mandat del referèndum i recordar-ne les víctimes de la violència i les més de 4.000 persones represaliades per l’Estat espanyol.

En acabat, l’entitat crida a la participació massiva en l’acte unitari a l’Arc de Triomf, organitzat pel Consell de la República, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, la Cambra de Comerç de Barcelona i la Intersindical-CSC.

700.000 persones han participat a la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona, validant un any més el suport a la independència del nostre país. Aquest èxit també ha quedat palès en l’increment de busos, fins a 240. La manifestació, liderada per la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, i el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni, acompanyats per les principals entitats sobiranistes i representants internacionals i de nacions sense estat, ha transcorregut des de l’avinguda del Paral·lel fins a l’Estació de França en un ambient reivindicatiu.

Així, la convocatòria de l’Assemblea ha tornat a agrupar centenars de milers de persones en el desè aniversari de la seva creació. Ha quedat demostrat, una vegada més, que la societat civil segueix disposada a manifestar-se amb força per defensar els seus drets fonamentals per oposar-se a la repressió de l’Estat espanyol i a l’immobilisme dels partits independentistes.

Un cop a l’escenari, les conegudes actrius Carme Sansa i Pepa Arenós han estat les encarregades de conduir l’acte i presentar els parlaments. Qui ha encetat l’acte polític ha estat el vicepresident de l’entitat, Jordi Pesarrodona, que ha manifestat que “ens sentim orgullosos del Primer d’Octubre, l’acte de desobediència civil no-violenta més gran del segle XXI, però cal ser conseqüents: vam deixar l’aplicació del resultat en mans dels nostres dirigents i vam abandonar els carrers; això no tornarà a passar”.

En la seva intervenció, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha remarcat la necessitat de coordinar-se als municipis: “Volem ajudar a coordinar els ajuntaments, a fer de corretja de transmissió amb la societat civil, amb les entitats, amb totes aquelles peces que són absolutament necessàries perquè surti bé”, i ha remarcat “que el que hem fet fins avui ens serveixi, que aquests darrers cinc anys de l’independentisme hagin estat útils, depèn de tots nosaltres”.

Per la seva banda, Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, ha afirmat que “ni la repressió ni la frustració han impedit que aquest país es mobilitzi com estem fent. Per la Diada i sempre que calgui. Perquè quan cal, sabem que no ens podem quedar a casa. Som activistes, som gent de carrer!”. I ha reblat: “Això no va de buscar culpables sinó d’aconseguir còmplices per la independència. Quedar-nos de braços plegats no és cap opció. Volem la independència perquè necessitem la República Catalana, i sobretot volem guanyar perquè podem guanyar”.

Finalment, l’encarregada de tancar els parlaments ha estat la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, que ha recordat el significat del color de la samarreta d’enguany: “Portem el mateix color negre de la bandera que va aparèixer com a símbol de lluita a ultrança durant aquells setges de Barcelona i Cardona. La lluita continua fins al final.“ Feliu ha insistit en la necessitat d’un horitzó esperançador: “Demanem als nostres representants sinceritat, valentia i decisió per assolir la independència. I si no ho fan ells, estem determinats a utilitzar les eleccions i el vot per fer-la.”

La mobilització d’aquesta Diada ha estat marcada per un fort component de resistència i denúncia, que confirma que no ens podem esperar indefinidament, i que no hi haurà justícia social i democràcia sense un estat independent. Per l’Assemblea, la independència ha de tornar al centre de la política catalana per fer-la efectiva, i les úniques opcions són o independència o eleccions. En aquest sentit, l’entitat fa una valoració molt positiva de la resposta de la ciutadania, que malgrat el context polític i les polèmiques dels darrers dies ha omplert els carrers amb la voluntat ferma d’assolir la independència.

L’Assemblea està ultimant els detalls de la manifestació d’enguany, que com ja es va anunciar sortirà de l’avinguda del Paral·lel, passarà pel Moll de la Fusta i el passeig d’Isabel II fins a l’avinguda Marquès d’Argentera, i acabarà davant l’Estació de França, on hi haurà l’escenari. Ja s’han tancat més d’un centenar d’autocars i s’espera omplir-ne molts més al llarg de la setmana vinent. Al web de la Diada es poden consultar tots els busos que encara estan disponibles per al públic.

Les conegudes actrius Carme Sansa i Pepa Arenós seran les encarregades de conduir l’acte i presentar els parlaments, que obrirà el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, seguit del president de l’AMI, Jordi Gaseni, i el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich. La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, serà l’encarregada de tancar l’acte, que acabarà amb una actuació musical de Quim Vila, seguida de l’himne dels Segadors.

Com l’any passat, en aquesta edició no hi ha inscripcions per trams. Les persones que participin a la manifestació podran consultar les zones de concentració per saber quina secció de l’avinguda del Paral·lel els pertoca segons la seva territorial. L’Assemblea també organitzarà un punt de trobada, de venda de samarretes i d’informació als Jardins de les Tres Xemeneies, on es podrà visitar l’exposició dels 10 anys de l’entitat.

També s’han situat punts d’informació davant del monument de Colom i a l’Arc de Triomf. A més, enguany els punts liles s’han concentrat al final de Via Laietana, a la plaça d’Idrissa Diallo, per atendre i informar qualsevol persona que requereixi assistència o informació sobre agressions sexuals.

Al web de la Diada es pot consultar el recorregut de la manifestació i els diferents punts d’informació i concentració. També s’hi pot llegir i signar el manifest d’enguany, que crida a defensar la victòria de l’1 d’Octubre i marca una data límit per fer la independència. Igualment, s’hi poden visualitzar i comprar la samarreta i els diferents productes d’aquesta Diada.

L’entitat recorda que la manifestació de la Diada d’enguany vol tornar a situar la independència al centre de la política catalana, i lamenta la inacció dels partits per haver abandonat el camí cap a la independència, malgrat el mandat clar del referèndum de l’1-O i la majoria independentista a les eleccions al Parlament de Catalunya. Per això fixa un horitzó per la independència i reivindica la força de la gent com l’única que pot alliberar el país.

Aquest dijous al migdia, l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat les primeres novetats de cara a la Diada de l’11 de setembre d’enguany: el lema, la imatge gràfica i la samarreta. Amb el lema “Tornem-hi per vèncer: Independència”, l’entitat vol reivindicar que s’ha acabat esperar res de ningú que no sigui el poble i la societat civil organitzada. La samarreta negra acompanya aquest missatge i simbolitza la lluita i la no-rendició.

La presentació s’ha dut a terme a la seu de l’entitat, en un acte que ha comptat amb la presència de la presidenta, Dolors Feliu, i el vicepresident, Jordi Pesarrodona; també amb Jordi Arcarons, secretari d’Òmnium Cultural, i Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència.

El vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, ha presentat el lema d’aquesta Diada, “Tornem-hi per vèncer: Independència” i ha reivindicat que cal “tornar-hi sense esperar res ni ningú, la societat civil organitzada és la que té el poder per fer possible la independència”. La presidenta, Dolors Feliu, ha denunciat que la repressió que pateix l’independentisme i els anys de pandèmia han suposat un cop a la mobilització, i ha reivindicat que “és hora de la remuntada, d’un canvi de cicle per tornar la #independència al centre del debat polític.”

Jordi Arcarons ha donat el suport d’Òmnium Cultural al missatge de la Diada i ha declarat que “hem vingut a guanyar la llibertat del nostre país. Catalunya se sap mobilitzar, Catalunya és al carrer, i tornarem a ser un exemple de democràcia i llibertat.” Per la seva banda, Jordi Gaseni ha recordat que “quan totes les entitats hem anat plegades és quan s’han assolit les fites més importants de l’independentisme. Aquesta Diada és especial perquè fa 5 anys del referèndum de l’1-O i és hora de mostrar un missatge de força”.

L’entitat denuncia que la independència ha deixat de ser el centre de la política, i lamenta la inacció dels partits, amb els quals ja no compta ni creu, perquè han abandonat el camí cap a la independència malgrat haver emès un mandat clar amb el referèndum de l’1-O i haver votat una majoria independentista al Parlament.Per això reclama que la força de la gent és la única que aconseguirà l’alliberament del país.

A més, demana prendre els carrers després de 5 anys de greuges, d’intensa repressió política i judicial, d’espionatge il·legal amb Pegasus, de sentències contra l’escola en català, de l’espoli fiscal…, a més de la vergonyosa baixa inversió de l’Estat en infraestructures o el projecte de llei, dit de memòria històrica, que continua deixant en mans de l’Estat la comissaria dels horrors de Via Laietana. El lema i la idea de no-rendició volen reflectir un canvi d’etapa en el qual la lluita és la protagonista.

Molt aviat anunciarem més novetats de la Diada d’enguany, que s’espera que torni a tenir una assistència massiva.

Aquest dissabte, 2 de juliol, s’ha dut a terme l’acció artística i reivindicativa més gran d’Europa. La Via Pirinenca ha comptat amb més de 300 cims, dels quals 130 a Catalunya.

L’acte central de la Via, organitzat per l’Assemblea, l’entitat sobiranista basca Gure Esku i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, ha tingut lloc a l’Estació d’esquí nòrdic Guils-Fontanera (Guils de Cerdanya), des d’on s’ha donar el tret de sortida a l’acció d’il·luminació simultània al llarg de tots els Pirineus. Podeu recuperar el directe de l’acte aquí.

De fet, la Via ha arribat fins a les Illes Balears, on també s’han il·luminat cims de la mà de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. De forma simultània a la Via s’ha organitzat la Ruta de la Llibertat, que la Fundació Reeixida gestiona per recordar les persones que creuaven els Pirineus per salvar vides durant la Segona Guerra Mundial. La Via Pirinenca s’ha dut a terme gràcies també a la col·laboració d’Òmnium Cultural, Artistes de la República i la Fundació Reeixida.

L’acte central ha comptat amb les intervencions de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu; la presidenta de Gure Esku, Amalur Álvarez; el president de la FEEC, Jordi Merino; l’alcalde de Guils de Cerdanya, Josep Mendo; Marc Sellarès, d’Artistes de la República, i Dídac Amat, d’Òmnium Cultural. A més, ha comptat amb l’actuació dels txalapartaris Javier Olaziola i Txopo López de Robles.

L’encarregat de començar l’acte ha estat l’alcalde de Guils, Josep Mendo, seguit de Marc Sellarès, coordinador de la sectorial de l’Assemblea Artistes de la República, que ha destacat que la Via Pirinenca “és l’obra d’art més gran mai feta”, i que “la dissidència política en forma d’art és molt difícil de reprimir”. El president de la FEEC, Jordi Merino, ha reblat que “cal revifar la flama de l’independentisme, i avui tindrem una nova flama encesa en forma dels farells de la Via Pirinenca.”

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha expressat el seu agraïment als assistents, als participants i a totes les entitats, i ha posat en valor “el compromís, la complicitat i la cooperació” per dur a terme un repte de tals proporcions, “l’acció artística més gran de caràcter polític que s’ha projectat mai a Europa”. També ha volgut afegir que la Via Pirinenca “és un gran crit silenciós, un clam a la comunitat internacional per una causa justa a favor de la pau i l’autodeterminació dels pobles. Una protesta contra les fronteres imposades per la violència i l’opressió dels estats”.

Amalur Álvarez, la presidenta de Gure Esku, ha reivindicat que “quan hi ha una majoria social que vol decidir el seu estatus polític, que vol conformar un estat independent, la millor opció és l’exercici del dret a l’autodeterminació”, i ha insistit que Gure reclama que “les fronteres es decideixin democràticament, amb vots, i no amb imposicions, violència o guerres: per Euskal Herria i Catalunya, els Pirineus no representen una frontera, sinó un punt de trobada entre els pobles basc i català”.

Dídac Amat d’Òmnium Cultural ha remarcat la seva voluntat de “seguir treballant junts per construir una Europa dels pobles, on l’Estat espanyol no tingui més alternativa que respectar el dret a l’autodeterminació dels nostres ciutadans i ciutadanes.”

La Via Pirinenca s’ha creat encenent farells especials i llanternes frontals als cims per reivindicar el dret d’autodeterminació dels pobles i reclamar l’atenció de la comunitat internacional cap a una causa justa. A més, s’ha explícit el rebuig cap a les fronteres imposades, a la repressió i als obstacles antidemocràtics que pretenen impedir la materialització de la voluntat democràtica dels pobles basc i català.