Aquí podreu consultar els programes electorals de les tres candidatures independentistes que es presenten a les eleccions del 21 de desembre de 2017.



Aquí podreu consultar els programes electorals de les tres candidatures independentistes que es presenten a les eleccions del 21 de desembre de 2017.



Si aneu a Brussel·les, porteu-vos aquests cartells perquè quedi clara la nostra demanda.

Actualitzat el 6 de desembre 17:00
Aquí trobareu informació dels autocars que aniran a Brussel·les per ser el 7 de desembre a la manifestació a favor de la República Catalana. Aquesta autocars han estat organitzats per les territorials del Vallès Occidental.
Les persones que us hi heu apuntat rebreu un correu amb més dades.
Hi ha aquesta pàgina amb informació del vol d’avió organitzat pel Vallès Occidental.



Aquest és el vídeo “155: el càstig de qui no ha votat bé” que ha fet Crida per la Democràcia.
Volen castigar a qui no ha votat bé, corregir a qui pensa malament. Això, exactament això, és el 155.
Actualitzat el 6 de desembre 11:00
Aquí anirem actualitzant la informació del vol per anar a Brussel·les el 7 de desembre a la manifestació a favor de la República Catalana. Aquest vol ha estat organitzat per les territorials del Vallès Occidental.
Hi ha aquesta pàgina amb informació dels autocars organitzats pel Vallès Occidental.


Llista actualitzada el 22 de desembre 2019
Aquestes són les adreces dels presos polítics i dels que són a l’exili.
Trobareu més informació a la web dedicada als presos i a l’Associació Catalana pels Drets Civils.
Podeu enviar cartes a aquestes adreces postals:



Vídeo fet per Òmnium “I am a Catalan”
Aquest text es publica conjuntament amb més d’una vintena de publicacions: Nació Digital, Vilaweb, Directe, El Temps, Racó Català, El Vallenc, Nova Conca, Esguard, L’Opció, Sàpiens, Descobrir, El Món, Tot Sant Cugat, Tot Cerdanyola, Tot Rubí, El Món Terrassa, El Punt Avui, El Nacional, l’ARA i Revista Mirall.
– – – –
El govern de Catalunya va ingressar ahir a la presó en compliment d’un procés judicial en què se l’acusa de rebel·lió arran de la proclamació de la República. Aquest és un fet demolidor que ens remet a altres moments dramàtics de la nostra història. A més d’aquest empresonament preventiu del vicepresident, set consellers i un exconseller, la resta del Govern i el president Carles Puigdemont són a Bèlgica, pendents d’una ordre de detenció internacional. Per completar aquest escenari, la setmana que ve hauran de prestar declaració la presidenta del Parlament i cinc membres de la mesa, afectats també per les mateixes acusacions. Les principals autoritats del país i els dirigents de dues grans organitzacions civils han estat objecte d’unes mesures repressives que obren un fosc panorama.
Pel bé de la democràcia i de la pau, cal que els membres del govern legítim de Catalunya siguin alliberats i que, juntament amb els exiliats, puguin reprendre les seves funcions. Cal que es normalitzi el funcionament sobirà del Parlament de Catalunya. Cal que es tanquin els sumaris oberts contra centenars d’alcaldes, càrrecs públics i altres ciutadans. I que no es repeteixin episodis de violència contra la població civil com els del dia 1 d’octubre durant la celebració del referèndum.
Cal que les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és una nació, que no és un invent i que les seves legítimes peticions de democràcia per resoldre el conflicte amb l’estat espanyol han de ser ateses. La nació catalana no serà silenciada amb mesures repressives. Cal que els drets democràtics i nacionals siguin respectats en un context de civisme i tolerància.

Aquest vespre, Catalunya ha acollit al llarg de tot el territori mobilitzacions en protesta i solidaritat amb els membres del Govern que han quedat detinguts aquesta tarda per ordre de l’Audiència Nacional. Girona, Tarragona, Lleida, però també Barcelona han viscut mobilitzacions multitudinàries.
A Barcelona, la cita ha estat davant del Parlament de Catalunya, on milers de persones s’hi han concentrat amb cartells i consignes de Llibertat i vaga general. Allà s’hi han pogut trobar membres de diverses formacions polítiques i també de la societat civil. Entre ells, Agustí Alcoberro, vicepresident de l’ANC, i Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium Cultural.
Alcoberro ha demanat transformar la tristesa i la indignació en una eina que ens esperoni a lluitar. Pel vicepresident de l’ANC, els fets d’avui són un atac a l’autogovern i a l’autoestima que pretén afectar la nació política catalana. “No ho tolerarem”, ha dit. Alcoberro considera els fets d’avui com a “gravíssims” i com una humiliació i provocació que haurà de tenir una resposta “tenaç”; per això, ara és l’hora del “coratge” i la “determinació” per demostrar que som un poble unit, i ha parlat d’una possible aturada de país que, espera, compti amb el suport de sindicats i entitats de la Taula per la democràcia.
Finalment, ha posat en valor la transversalitat de la gent i moviments com a eina per defensar dos principis bàsics: la sobirania i la democràcia. I en aquest camí, ha conclòs, caldrà continuar de manera “cívica i pacífica”.
Al seu torn, Marcel Mauri ha demanat a la gent conjurar-se perquè la ràbia, tristesa i impotència sentida arrel de els detencions sigui “la moral de la nostra victòria”. Només així, ha dit, “aconseguirem anar endavant”, en un repte que va més enllà d’ideologies i que interpel·la Catalunya, però també Espanya i Europa. Finalment, ha dit que s’inicia una onada de mobilitzacions pacífiques, d’entre les quals una de multitudinària el proper 12 de novembre, per fer sentir al món que Espanya “no és una democràcia” i també per guanyar les urnes del 21 de desembre.
Lectura del manifest
Joel Joan i Carme Sansa han estat els encarregats de llegir el manifest, que, d’una banda, ha manifestat la legalitat i legitimitat del Govern emanat del 27-S, i de l’altra ha posat en valor l’1-O, com una jornada de cohesió social que va servir per donar un encàrrec precís al Parlament per proclamar la República Catalana.
MANIFEST LLEGIT DAVANT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA PER JOEL JOAN I CARME SAMSA
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
El 27 de setembre de 2015, en unes eleccions totalment legals i legítimes el poble català va decidir lliurement culminar el procés d’independència de Catalunya. D’aquelles eleccions en van sorgir un Parlament, i un Govern totalment legítims.L’1 d’octubre vam viure una de les jornades de més cohesió social de la nostra història: la ciutadania vam defensar amb totes les nostres forces el referèndum, davant la resposta policial més repressiva de l’Estat espanyol des del franquisme. Aquell dia va sorgir la il•lusió de veure néixer la República llargament somiada.
La defensa heroica dels col•legis electorals i les urnes va donar un encàrrec precís al Parlament de Catalunya per tal de proclamar la República Catalana.
El 27 d’octubre el Parlament va culminar aquest encàrrec i, per aquest fet, el nostre legítim President i el seu legítim Govern són perseguits i acusats falsament, i ara privats de llibertat sense tenir les més mínimes garanties per part d’una justícia espanyola totalment parcial i mancada de la necessària separació de poders.
Ja en teníem un exemple amb les detencions preventives del Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, però ara en tenim més exemples amb la detenció preventiva del Govern legítim, totalment il•legals, un abús de poder i una flagrant discriminació negativa de la justícia espanyola que denunciarem incansablement arreu del món.
L’actuació d’avui suposa una nova demostració de la manca de qualitat democràtica que viu l’Estat espanyol. L’Estat espanyol ha dinamitat 40 anys d’autogovern amb un cop d’Estat inèdit a l’Europa democràtica del segle XXI. Sota l’aparença de l’Estat de dret, el govern del PP amb la complicitat del Partit Socialista i de Ciudadanos, ha cessat tot un govern legítim, escollit pel poble de Catalunya, ha dissolt el Parlament i ha intervingut totes les nostres competències.
Mai abans, des de la fi del règim franquista, Catalunya havia patit una repressió i vexació d’aquestes característiques.
El President de Catalunya i tots els consellers del seu govern han estat citats a declarar com a investigats, acusats per la fiscalia d’un delicte que no han comès. Tots col•legiadament han decidit donar la cara i declarar. Uns, atès que són a Brussel•les per fer saber a Europa el greu dèficit democràtic que té l’estat espanyol i denunciar l’abús de poder i la conculcació dels drets humans i polítics que s’està produint en aquests moments a Catalunya, estaven disposats a declarar des d’allà, i els altres consellers ho han fet aquest matí. Doncs aquest abús de poder ja s’ha constatat: presó incondicional.La Presidenta del Parlament i alguns membres de la Mesa del Parlament ho havien de fer també aquest matí a Madrid, finalment serà la setmana que ve.
Catalunya ha sofert un veritable cop d’estat amb l’aplicació de l’article 155. La convocatòria imposada pel Govern de Madrid és il•legal segons la Constitució Espanyola i també segons l’Estatut d’Autonomia, i a més és il•legitima.
No obstant això, si utilitzant una convocatòria il•legitima alguns partits (PP, C’s i PSC) pensen usurpar les institucions catalanes, nosaltres també les utilitzarem per recuperar-les, no ens les deixarem prendre.
Som poble. No podem permetre que allò que vàrem escollir i decidir a les urnes el 27 de setembre de 2015 i l’1 d’octubre de 2017, i que fou ratificat el proppassat 27 d’octubre, ens sigui arrabassat il.legítimament i il•legalment per la força, per tant estarem amatents per preservar els càrrecs electes i les institucions legítimes de Catalunya.
Exigim la llibertat i reinstauració immediata del govern legítim que ha estat il•legalment cessat de les seves funcions, així com la normalització del funcionament de totes les nostres institucions.
Avui, a Catalunya ens han segrestat la llibertat. Ens volen arrabassar la llibertat de tots perquè l’han tret injustament a homes i dones honorables.
A persones que hem triat majoritàriament per representar-nos, bé sigui a les institucions o, com en cas dels Jordis, a entitats civils i pacífiques, els hi volen treure la llibertat només perquè han acomplert els seus compromisos amb la gent, el seu mandat democràtic.
Sortim ara al carrer, ferms, tranquils, pacífics però absolutament tossuts i determinats a exigir la llibertat dels nostres electes, les llibertats que representen les nostres institucions robades i la llibertat inalienable dels catalans a decidir el seu futur.
Reflexió jurídica general — L’article 155 de la Constitució espanyola és un mecanisme de reacció davant l’incompliment d’una comunitat autònoma de les obligacions que li imposin la llei o la Constitució, o davant una actuació que atempti contra l’interès general d’Espanya. Permet adoptar les mesures necessàries perquè la comunitat autònoma compleixi forçosament les seves obligacions, mesures que han de ser aprovades per majoria absoluta pel Senat. Aquestes mesures, en cap cas, poden suposar suprimir o reduir els drets fonamentals dels ciutadans (que només es poden suspendre d’acord amb el mecanisme que estableix l’article 55 de la Constitució), ni molt menys poden comportar la derogació directa ni indirecta de les lleis. Les lleis només es poden modificar o derogar pels mecanismes que estableix de forma expressa la Constitució, però en cap cas mitjançant acords unilaterals de l’Estat, a proposta del Govern. En conseqüència, les mesures del 155 no poden comportar ni la derogació ni la inaplicació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que té naturalesa de llei orgànica i integra el bloc de constitucionalitat.
Per què aquest 155 atempta contra els drets fonamentals — Les mesures impulsades pel Govern de l’Estat atempten greument contra els drets fonamentals dels catalans, i suposen la derogació o inaplicació de part de l’Estat d’autonomia de Catalunya, sense suport legal ni jurídic per fer-ho:
Situació dels funcionaris i les autoritats de la Generalitat davant de les mesures del 155 — L’obligació dels funcionaris i autoritats de complir la llei no empara obeir ordres clarament contràries a la legalitat vigent, que es desprèn dels tractats de la Unió Europea (d’aplicació directa a l’Estat espanyol), de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia i la resta de normativa. L’obligació dels funcionaris de complir la llei implica que els funcionaris no han de complir les instruccions que algú pugui donar emparant-se en aquestes mesures de l’article 155 proposades pel Govern de l’Estat, des del moment que són mesures clarament contràries a l’ordenament jurídic.
Resposta del personal de l’Administració davant de dues possibles situacions a partir de l’aprovació de les mesures d’aquest 155 — Poden donar-se dues situacions a partir de divendres, quan el Parlament haurà aixecat la suspensió de la Declaració d’independència de Catalunya i el Govern de l’estat espanyol tractarà d’aplicar el seu dictat d’excepció:
1) Que la República Catalana s’hi pugui oposar de manera efectiva. Els funcionaris són cridats a sostenir el govern i el parlament legítims.
2) Que la violència policial i militar espanyola s’imposi en primera instància, parcialment o totalment. Farem resistència passiva també des de la mateixa administració, davant d’una autoritat no electa, il·legítima, que pretén donar instruccions que contradiuen els fonaments de l’estat de dret i persegueixen els drets fonamentals de la ciutadania a la qual ens devem.

Document original tret d’En peu de pau
Baixa’t els 5 decàlegs que han elaborat:
#LaNoViolenciaEsLaNostraForça
“Tenim tot el dret a manifestar-nos i exigir els nostres drets i llibertats. Però també demano que ho fem amb el compromís insubornable a la noviolència. Mai hem caigut en el parany de la violència. Ara tampoc ho farem”. (Jordi Sanchez. 17/10/17)
Una imatge val més que mil manifestants?
Allò que fas compromet tot el moviment tant si dones una flor com si insultes o dones una empenta. Hem de ser impecables en denunciar totes les provocacions i actes violents, vinguin d’on vinguin!
Entre el seny i la rauxa
No et deixis embogir per les emocions, evita la violència verbal i física, tant a les persones com a les coses. Rebutja els discursos i els lemes incendiaris, les actituds d’arrogància i prepotència. Que la ràbia no et creï més adversaris. L’acció noviolenta requereix de la serenitat i la calma, no l’escalfament. Si notes que no et pots controlar, aparta’t de l’acció. Segons el moment, podem manifestar-nos amb el crit del silenci massiu, o bé amb cançons o càntics positius que canalitzin els desitjos i no vagin contra ningú.
No difonguis informacions incendiàries, dubtoses o falses.
Comparteix només informacions validades. Abans de compartir una informació, 1. Comprovem que sigui autèntica, 2. Que és actual – no de fa molts dies o mesos, 3. Valorem si escampar-la ajudarà al procés.
Aprèn a gestionar la por
No neguis els teus sentiments, però evita que la por et paralitzi: respira profundament, envolta’t de gent coneguda, cuideu-vos col·lectivament i no marxeu mai sols/es! No es tracta de no tenir por; es tracta de no deixar-se governar per ella. En la noviolència juntes empetitim les pors i enfortim el coratge. Si veus alguna persona provocar o actuar violentament, no responguis! Aïlla-la a distància amb la complicitat d’altra gent! I avisa els organitzadors/es.
Fes allò que et veus capaç de fer
No arrisquis més del que pots assumir. En cada situació aporta allò que pot ser més útil als altres. La diversitat és la nostra força. Abans de fer una acció, parla amb el teu entorn de les teves necessitats, de les reaccions en situació d’estrès i marca els teus límits i ritmes. La lluita pot ser llarga. Prepara’t mentalment per no re-accionar als possibles atacs sinó per orientar-te mentalment per neutralitzar-los, sense fer-nos mal i sense fem mal a qui agredeix. Pensa que qui agredeix ha d’aprendre alguna cosa i no ho podrà fer amb la reacció agressiva verbal, no-verbal o física. Quan la teva ment es posa a lluitar ja estàs perdut.
Crea les condicions per poder resistir
Cal descansar i dormir per estar en condicions. No et deshidratis! Beu aigua molt sovint! Si no et vols fondre ni tenir mal de cap, situa’t a l’ombra de tant en tant. Evita trepitjades i mals d’esquena amb un bon calçat i roba còmoda. Porta menjar per anar picant! I si ha de ploure, preveu com protegir-te de la pluja. Assegura’t que tens bateria al mòbil o recàrrega externa.
Acorda amb el teu entorn mecanismes de suport en cas de lesió o detenció. Avisa al teu entorn d’on aniràs a manifestar-te o concentrar-te. Informa’t de qui coordina l’acció i quins són els objectius. Intenta anar-hi amb colla i marqueu un punt de trobada o reagrupament per si us perdeu. Informa de qualsevol agressió als col·lectius especialitzats: #SomDefensores o @DretsCat presenta la denúncia corresponent. En cas de detenció: Rereguarda 645 715 070 o Col·lectiu Ronda: 679 223 432. En cas de violència policial: Irídia: 693 287 323.
L’acció noviolenta pot comportar repressió
Gasos lacrimògens o de pebre: mirar on cauen i cap a on va el vent, tapar-se la cara amb un mocador humit. Poden produir picor als ulls, nas, boca i pell; tos i dificultat respiratòria, desorientació. També pots sentir ràbia intensa. Tot això és transitori. No fregar-se els ulls. Netejar-se el nas. El malestar provocat pels gasos lacrimògens desapareix als 5-30 minuts, mentre que el malestar del ruixat amb gas pebre dura entre 20 minuts i 2 hores. Si els símptomes no disminueixen, visiteu un centre sanitari. Els que tinguin asma o altres malalties pulmonars, malalties que afectin el sistema immunitari, de la pell o dels ulls, la gent que utilitza lents de contacte, i dones embarassades o en període de lactància… el millor és allunyar-se de la zona contaminada i intentar evitar els gasos.
Moltes d’aquestes accions de repressió estan adreçades a la dispersió del grup, és important que abans de l’acció que fem, haguem determinat un lloc per retrobar-nos, recomptar-nos i reconfortar-nos.
“Sota un govern que empresona injustament, el lloc adient per a una persona justa és la presó” (Henry D. Thoreau). “Quan la injustícia es converteix en llei la rebel·lió esdevé un deure” (T. Jefferson). “Cadascú té l’obligació moral de desobeir les lleis injustes” (M.L.King). “La base de l’acció noviolenta comença quan la gent desobeeix i quanta més gent i més temps ho faci, abans caurà l’autoritat” (Gene Sharp). “El més gran error és creure que no hi ha cap relació entre els fins i els mitjans” (Gandhi al Govern Britànic). “El coratge no és l’absència de por, sinó el triomf sobre ella” (N. Mandela). “La força no ve de la capacitat física; ve de la voluntat indomable” (M. Gandhi). “Durant el s.XX les revolucions violentes van triomfar en un 30% i les noviolentes un 60%” (Stephan&Chenoweth). “El cas català és el projecte més Ghandià des de Ghandi” (J. Assange).
Ens plantem drets i no els deixem passar
Per defensar un espai o bloquejar un pas asseguts a terra
Seu a terra amb les cames obertes i abraça al del davant; agafa’t pels braços amb els del teu costat. En la primera fila, les persones més corpulentes però amb les cames creuades. Evita dur arracades, pírcings, collarets i braçalets, ulleres.. recollir els cabells llargs. Canteu cançons que reforcin la confiança. Establiu una contrasenya amb la gent de l’entorn per deixar-vos anar quan la intervenció dels agent us provoqui un dany que no podeu suportar i protegiu-vos amb el cap amb els colzes. Si us tiben i arrenquen del grup, podem fer-nos el mort, el pes augmenta i es dificulta i alenteix el desallotjament.
Per defensar dempeus un espai o bloquejar un pas
Agafats amb els colzes entrellaçats, de cara als adversaris, en silenci, expressió serena i mirada inexpressiva però d’inequívoca determinació. També es pot alçar les mans com a signe d’acció pacífica. Si agredeixen amb cops corporals o objectes, entomar-los d’esquena protegint la cara i el cap amb els braços, punys tancats a la base del crani i colzes plegats protegint les temples i la cara.
La violència física policial està prohibida i s’ha de denunciar
En escorcolls a la via pública
Si t’identifiquen: Demana a l’agent policial que també s’identifiqui. Si et fan un escorcoll corporal, ha de ser curós i has de saber-ne el motiu.
Si veus una agressió: Fes fotografies i vídeos i envia-te’ls per correu per tenir proves ( penjar-ho a les xarxes pot ser contraproduent!). Truca a entitats especialitzades per informar del cas. Ofereix el màxim d’informació possible que puguis recollir.
Si reps una agressió policial: Intenta mantenir la calma. Recopila el lloc i hora de l’agressió. Busca vídeos i fotografies de gent propera o de càmeres de videovigilància. Busca testimonis que hagin presenciat l’agressió. Si pots, recull informació de l’agent que t’ha agredit (detalls facials/corporals i número de placa). Si tens lesions, fes-ne fotografies on se’t reconegui, ves a l’hospital i demana un informe mèdic.
Si et detenen: No declaris mai a comissaria, fes-ho al Jutjat amb el teu advocat/da Recorda les dades del teu advocat/da. No toquis cap objecte que t’ofereixin els agents ni firmis el document d’efectes personals si hi indiquen objectes que no són teus. Evita que et facin fotografies amb roba que no és la teva o en postures específiques. Si tens lesions, demana una visita mèdica i la medicació que necessitis.

Aquesta és la campanya que ha fet Òmnium i que vol fer arribar el clam de llibertat de Catalunya a tots els racons d’Europa.
Europa calla mentre l’estat espanyol reprimeix violentament les ànsies democràtiques del poble de Catalunya. És intolerable que un membre de la UE maltracti així a una part de la seva pròpia població.
Per això, l’ANC posa avui en marxa la campanya #SupportCatalonia. L’associació sobiranista utilitzarà els seus canals internacionals per demanar a ciutadans de tota la Unió Europea que escriguin als seus líders polítics per reclamar que es respectin els valors europeus i la voluntat democràtica del poble català.
Des del web SupportCatalonia.eu, qualsevol ciutadà de la Unió Europea podrà accedir,, en 25 llengües, a enviar una carta al seu president o primer ministre que demana “que no renuncïi al seu paper davant d’un conflicte polític que ens toca a tots de tan a prop. Perquè s’han trepitjat drets fonamentals de ciutadans europeus, establint un precedent molt perillós”.
Aquesta és la carta en català:
Benvolgut primer ministre,
Com a ciutadà de X i ciutadà europeu, encara no puc creure la violència policial amb què es va reprimir i impossibilitar l’expressió democràtica dels catalans el passat 1 d’octubre.
Podem mirar cap a una altra banda davant la brutalitat d’una policia contra la seva pròpia població? Contra dones i gent gran? Fins quan es pot mantenir el silenci quan reprimeixen els nostres veïns per les seves opcions polítiques? No és propi d’una democràcia avançada del segle XXI.
Les autoritats espanyoles han mostrat la seva cara més autoritària, més insensible, menys democràtica, en definitiva, menys europea. Com a líder europeu, li demano que no renuncïi al seu paper davant d’un conflicte polític que ens toca a tots de tan a prop. Perquè s’han trepitjat drets fonamentals de ciutadans europeus, establint un precedent molt perillós.
Com a europeus, els nostres drets estan en joc. Per això, li demano que condemni la violència, que proposi una mediació europea per a solucionar el conflicte i que es respecti la lliure decisió dels catalans.

L’execució del pla B del Banc Sabadell mostra que la proclamació de la independència és imminent
El finançament i els dipòsits de les empreses i dels ciutadans continuen assegurats
En relació amb la preocupació que ha provocat la decisió del Banc Sabadell de traslladar el seu domicili social a Alacant, la sectorial d’Economistes per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) entenem que:
Economistes per la independència
Sectorial d’Economia de l’Assemblea Nacional Catalana
