Quinze noves personalitats internacionals s’han sumat avui al Manifest “Let Catalans vote”, presentat fa cinc dies, on es demana que es deixi votar els catalans sobre el seu futur polític. Entre aquests nous noms destaquen persones compromeses amb la defensa dels drets humans i la llibertat d’expressió a Xina, el Pakistan o Sud-àfrica, i els encapçalen el dramaturg i premi Nobel italià Dario Fo i el lingüista Noam Chomsky.

El manifest, presentat el dissabte passat, insisteix que “la millor forma de resoldre les disputes internes legítimes és emprar les eines de la democràcia”. Així, els vint-i-cinc adherits fan notar que “impedir que els catalans votin sembla contradir els principis que inspiren les societats democràtiques”, una afirmació particularment rellevant davant dels intents d’impedir la consulta del 9 de Novembre.

Els quinze nous noms que donen suport al manifest són el dramaturg italià Dario Fo, premi Nobel de Literatura; el nord-americà Noam Chomsky, lingüista del MIT; l’holandès Johan Cruyff, millor futbolista europeu de tots els temps segons la FIFA; el dissident xinès Wuer Kaixi, líder de les protestes de Tian’anmen; l’escriptor sud-africà Ronald Kasrils, activista anti-aparheid i antic Ministre; l’escriptor pakistanès Tariq Alí, activista pels drets humans; el blocaire i dissident xinès Hu Jia, Premi Sakharov per la Llibertat de Pensament del Parlament Europeu; l’escriptor i director teatral italià Andrea Camilleri; l’escriptor irlandès Colm Tóibín; el periodista Ignacio Ramonet, exdirector de Le Monde Diplomatique; l’arquitecte txec Bořek Šípek, reconstructor del castell de Praga; el compositor new age letó Pēteris Vasks; i el compositor Mārtiņš Brauns, autor de l’himne de la Via Bàltica.

Tots ells fan una crida “al Govern espanyol i a les seves institucions, així com als seus homòlegs catalans, perquè treballin junts per permetre que els ciutadans de Catalunya puguin votar sobre el seu futur polític i, posteriorment, estableixin negociacions de bona fe basades en el resultat”.

Aquestes quinze personalitats internacionals se sumen a les altres deu que ja van donar-hi suport dissabte passat: els Premis Nobel de la Pau Desmond Tutu i Adolfo Pérez Esquivel, el director de cinema Ken Loach; la sociòloga Saskia Sassen; el pensador Richard Sennett; l’escriptor António Lobo Antunes; el crític literari Harold Bloom; Bill Shipsey, fundador d’Art for Amnesty International; l’hispanista Paul Preston; i el diplomàtic nordamericà Ambler Moss. El manifest ha estat promogut per persones amb activitat internacional coordinades per Eduard Vallory, president del Centre UNESCO de Catalunya.

Les 25 personalitats que subscriuen el Manifest

· Desmond Tutu, arquebisbe sud-africà i premi Nobel de la Pau

· Adolfo Pérez Esquivel, pacifista argentí i premi Nobel de la Pau

· Dario Fo, dramaturg italià i premi Nobel de Literatura

· Ken Loach, director de cinema anglès

· Noam Chomsky, lingüista nord-americà (MIT)

· Saskia Sassen, sociòloga holandesa (Columbia)

· Richard Sennett, pensador nord-americà (NYU)

· Harold Bloom, crític literari nord-americà (Yale)

· Paul Preston, historiador i hispanista anglès (LSE)

· Ignacio Ramonet, periodista i exdirector de Le Monde Diplomatique

· Johan Cruyff, exfutbolista holandès

· António Lobo Antunes, escriptor portuguès

· Ronald Kasrils, escriptor sud-africà, antic activista anti-aparheid i Ministre

· Wuer Kaixi, dissident xinès, líder de les protestes estudiantils de Tian’anmen

· Hu Jia, blocaire i Premi Sakharov per la Llibertat de Pensament del Parlament Europeu

· Tariq Ali, escriptor i activista paquistanès

· Ambler Moss, antic ambaixador dels Estats Units

· Andrea Camilleri, escriptor i director teatral italià

· Colm Tóibín, escriptor irlandès

· Bill Shipsey, fundador d’Art for Amnesty International

· Peter Sís, escriptor i il·lustrador nord-americà, Premi Hans Christian Andersen

· Bořek Šípek, arquitecte txec

· Saúl Hernández, music de rock mexicà

· Pēteris Vasks, compositor new age letó

· Mārtiņš Brauns, compositor letó, autor de l’himne de la Via Bàltica

La campanya ARA ÉS L’HORA distribuirà aquest dijous 6 de novembre 500.000 exemplars d’un diari encapçalat pel lema: “Et quedaràs sense dir res?”. Són en total 8 pàgines, quatre en català i quatre en castellà, en una impressió cap-i-cuada.

La campanya ha habilitat 25 punts de distribució a Barcelona i el repartiment s’estendrà a 20 poblacions com Tarragona, Granollers, Mataró L’Hospitalet, El Prat de Llobregat o Badalona, a banda de la Ciutat Comtal. El repartiment es farà a mà gràcies a la participació de 500 voluntaris que seran als seus llocs des de les 07:00h.

El punt central de l’acció per als mitjans de comunicació serà a la Plaça Catalunya de Barcelona entre les 07:00h i les 09:00h. En aquest punt es concentraran més de 30 voluntaris i es repartiran més de 20.000 exemplars del diari.

El diari conté una portada que convida a participar en la cita democràtica d’aquest 9 de novembre. A l’interior, en pàgines centrals, hi ha exemples diversos de persones que han expressat el seu acord amb la idea d’anar a votar. A més, hi ha elements gràfics que demostren que la votació té l’aprovació molt majoritària de la població catalana i un recull de premsa internacional.

La idea de deixar votar els catalans és la que ha dut un seguit de personalitats de tot el món a donar suport a la consulta. Aquest manifest internacional (www.letcatalansvote.org) ocupa la pàgina 4. Tanca la publicació una informació de servei sobre el procediment de la votació, per deixar clar a tothom que el llegeixi de quina manera podrà participar el 9N i quins documents li faran falta.

La campanya unitària ARA ÉS L’HORA s’ha avançat als resultats del referèndum sobre la independència d’Escòcia per felicitar els escocesos amb el missatge ‘Votar És Guanyar’ publicat en un anunci a tota pàgina el dimecres passat al diari Herald Scotland.

“Felicitats Escòcia. Votar És Guanyar“. Aquest és el missatge principal de l’anunci, il·lustrat amb les banderes escocesa i catalana, que explica que demà serà el dia dels escocesos per a prendre una determinació sobre el futur del país en base “a una opinió ben formada i presa amb llibertat”.