Manifest de la Vaga General del 21F

SENSE DRETS NO HI HA LLIBERTATS

Avui fem Vaga General, i ens manifestem novament davant la constant retallada de drets civils,polítics i socials per part de l’Estat espanyol.

Un Estat que va canviar la Constitució de la nit al dia, modificant el 135 a petició de la Unió Europea per prioritzar els bancs a la gent; un estat que ha modificat les lleis laborals i de lespensions en favor d’empresaris i multinacionals; un Estat que va enviar cossos policials a colpejar el poble per protegir els seus privilegis i mantenir a qualsevol preu la seva unitat territorial.

Aquest mateix Estat espanyol és incapaç d’escoltar demandes, reivindicacions i necessitats quevagin en una altra direcció.

Per això tants han estat empresonats, detinguts, investigats o colpejats: al País Basc porten anyspatint repressió; no podem oblidar l’empresonament o l’exili d’activistes polítics, sindicals o culturals com l’Alfon, Fran Molero o en Valtonyc. Les innombrables operacions policials ojudicials contra els joves d’Alsasua, vaguistes, moviment llibertari o el mateix movimentsindependentista.

També va passar amb els mestres de l’IES el Palau, a Sant Andreu de la Barca, i de l’Albert Vives, la Salle i Pau Claris de la Seu d’Urgell, acusats d’adoctrinament per parlar a classe del que havia passat aquell 1 d’Octubre.

Aquí, als Països Catalans, o arreu de l’Estat: la dissidència és criminalitzada i, si cal, empresonada.

Per això, coincidint amb l’inici dels judicis de la Causa General contra l’Autodeterminació, però també coincidint amb un context d’auge de l’extrema dreta, una dreta que mai no havia marxat, i d’avenç de posicions que, si es consolidessin, comportarien grans retrocessos pels drets dels pobles, de la classe treballadora, i de les dones, nosaltres, les entitats, partits i sindicats nacionals i de classe, hem decidit fer una passa endavant i convocar Vaga General.

Perquè la Vaga General és potser el més poderós dels instruments que tenim els i les treballadores per fer sentir la nostra veu.

Perquè és imprescindible que impulsem una gran mobilització que afecti tots els àmbits de la nostra societat, de la llar a l’empresa, des del poble més petit fins a l’últim polígon industrial, per dir prou.

Perquè no podem tolerar més repressió per abordar problemes polítics, socials i laborals. Perquè tenim dret a un treball digne, a una retribució igual, i a uns serveis públics de qualitat.

I perquè de la mateixa manera, tenim dret a organitzar-nos com a treballadors i com a treballadores, i també com a poble.

Perquè tenim, en definitiva, el dret a l’autodeterminació i a la plena sobirania.

Llibertat presos i preses polítiques.
Pel lliure retorn dels i les exiliades polítiques.
Pels drets civils i polítics, pels drets socials i laborals.

Per l’autodeterminació

Manifest de la Intersindical-CSC en motiu de la Vaga General del 21F

Sortim per cridar ben alt i ben fort que tots nosaltres, les dones i els homes de Catalunya que lluitem dia a dia per la nostra dignitat com treballadores i treballadors no deixarem que destrueixin els nostres drets laborals, socials i les nostres ànsies de llibertat. De motius per mobilitzar-nos n’hi ha molts, però la raó que més ens hi empeny és tan simple com que ja n’estem fartes i ens toca passar a l’ofensiva. Ja n’hi ha prou de limitar-nos a un mer resistencialisme apàtic basat en el pactisme social que, en el millor dels casos, aconsegueix ajornar la constant i creixent precarització de les nostres vides.

Els successius governs han laminant progressivament els nostres drets amb l’excusa d’uns períodes de crisis econòmiques usades com a coartada per avançar en la contrarreforma conservadora. Unes polítiques basades en la limitació cada cop més descarnada de les condicions socials i de treball per les que tantíssima gent ha lluitat en el passat. Un dels últims exemples va ser protagonitzat, l’any 2012, pel govern espanyol del PP, que va continuar l’espiral de destrucció de drets laborals i del marc laboral català engegada força anys abans pels executius del PSOE, en l’etapa de la posttransició del règim espanyol. Una profunda i retrògrada reforma laboral que encara patim.

El Pedro Sánchez de l’oposició reclamava la derogació d’aquella mesura i un gir en les polítiques socials i econòmiques de Mariano Rajoy, però, després de la moció de censura, el Pedro Sánchez president ha acabat convocant noves eleccions a l’Estat després de trair totes les seves promeses, insistir en les polítiques austericides del seu predecessor i mantenir intacte la reforma laboral. Va anunciar acords parcials per recuperar alguns drets laminats per aquesta, però sembla que finirà el mandat sense cap acció concreta. En tot cas, ni una paraula de recuperar les indemnitzacions per acomiadament prèvies, l’aval obligatori de l’administració en cas d’ERO o el blindatge de les condicions de treball en les empreses amb previsió de pèrdues.

És per això que, des de la Intersindical-CSC, exigim per a tota la classe treballadora de Catalunya:

  • La derogació completa de la reforma laboral del PP.
  • Un salari mínim català de 1200 euros mensuals, adaptant els sous al nivell real del cost de la vida.
  • Pensions mínimes de 1200 euros mensuals perquè tota la gent gran no es vegi abocada a la precarització en els seus anys de descans.
  • Que l’Estat espanyol es faci càrrec dels augments salarials en els centres de treball especial fruit de l’augment del salari mínim ja aprovat.
  • La jornada laboral de 35 hores per començar a fer efectiu el repartiment del treball i la riquesa entre tota la societat.
  • La plena igualtat de gènere i social en tots els centres de treball, sense excepcions, i la fi de la bretxa salarial.
  • La recuperació de les lleis socials aprovades pel Parlament de Catalunya i aturades pel Tribunal Constitucional.
  • Un servei públic de qualitat i amb condicions laborals dignes, recuperant el poder adquisitiu perdut durant l’etapa de retallades.

Ara que fa set anys de l’aprovació de la reforma laboral del PP, que va resultar terriblement lesiva per a les treballadores i els treballadors, prenem els carrers i posem sobre avís als governs que no tolerarem, mai més, l’empobriment progressiu de les nostres llars. I ara que fa 100 anys que la vaga de la Canadenca ens va ensenyar que només la lluita de les classes populars permet conquerir nous drets, com llavors la jornada laboral de 8 hores, insistim que estem preparades i preparats per mobilitzar-nos els cops que calgui per avançar cap a noves cotes de llibertats i justícia social. L’etapa de la resignació ha quedat enrere!

Igualment, com a organització social compromesa amb les treballadores i els treballadors del nostre País, no podem deixar d’exigir també que deixi de jutjar-se el nostre poble per voler exercir la seva llibertat. Només acceptarem del Tribunal Suprem i dels aparells de l’Estat la immediata absolució de totes les persones imputades, empresonades i exiliades que han estat reprimides per exercir drets col·lectius que ens són inalienables com a societat moderna que continuarem sent encara que ens vulguin ancorats al segle XIX.

Volen que seguim agenollats i claudicants com a classe i paralitzats i servils com a poble, però no els donarem aquest gust! Ens mantindrem tossudament alçats per construir el nostre futur com a classe treballadora digne en una Catalunya en la qual totes i tots assumim que, sense drets, no hi ha llibertat!

Visca Catalunya!

Visca la classe treballadora!

Visca la República de la gent treballadora!

Manifest “Són Causa general: l’autodeterminació és un dret!”

Avui finalment ha començat el judici. Un judici clau que marcarà un abans i un després. No sabem de quina manera. No sabem fins a quin punt.

Però tota la pluralitat d’acord polítics, socials, sindicals i veïnals que avui som aquí sobre l’escenari, tota la diversitat que us heu reunit avui en aquesta plaça, en som ben con- scients.

Avui ha començat un judici clau, i tota la gent que estem avui aquí, en som conscients. Tota la gent que avui ha decidit sortir al carrer des de primera hora.

Tota la gent treballadora que al migdia ha decidit sortir a concentrar-se a la porta del seu lloc de treball.

Tota la gent que avui ha decidit dur a terme accions de signes diversos.

I tota la gent que aquest vespre es concentra en diverses places del nostre país.

Tota aquesta gent, i molta d’altra també arreu del país, i arreu de l’Estat pensem que avui ha començat un judici clau que marcarà el nostre futur.

Avui més que mai és necessari defensar els drets civils, i els drets polítics. Perquè estan amenaçats.

I quan aquests drets estan amenaçats, són els drets socials i laborals els que estan amenaçats.

Són els drets de les dones i de les treballadores.

Són els drets de totes i tots les que estan amenaçats i és la mateixa democràcia la està en perill.

Avui, per primera vegada en mesos, totes i tots hem pogut veure de nou 9 persones que han estat privades de llibertat, empresonades, pel que creiem que ningú no hauria de ser mai jutjat: l’exercici de la democràcia, l’organització d’un referèndum.

En els propers dies se’ls jutjarà. A ells i elles. I també algunes altres que afronten aquest judici en llibertat, però que també afronten penes gravíssimes per acusacions que en cap cas es corresponen al que ha passat en aquest país.

Per això ens trobem avui gent de diverses sensibilitats polítiques i ideològiques.

Tenim en comú una inquietud profunda en relació amb els judicis que avui han començat.

Perquè a la vista de les irregularitats que s’han donat en aquest procés judicial, no podem dir sinó que el tribunal no és independent ni és imparcial.

Avui ha començat un judici polític. Un judici que donarà lloc a d’altres judicis que queden emmarcats en una Causa General que els aparells judicials del Regne d’Espanya, van començar a impulsar ara ja fa més d’un any contra els i les responsables governamentals, polítics i populars del Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’Octubre i contra represen- tants d’entitats de la societat civil organitzada.

Perquè com a conseqüència d’aquesta causa general, 12 persones s’enfronten a un judici polític que ha començat avui.

I 9 d’elles l’afronten des de dins de la presó. Són presoners i presoneres polítiques.

Però moltes altres en pateixen també les conseqüències: 8 persones són lluny, molt lluny de casa seva, en un exili no volgut.

Són exiliats i exiliades polítiques.

I una altra resta encara confinada al seu poble, sense poder-ne sortir ni tant sols per anar a veure la seva mare a l’hospital.

A tots i totes: us volem lliures i a casa!

Parlem de membres del Govern de Catalunya; diputades del nostre Parlament; presidents i portaveus d’algunes de les principals organitzacions de la societat civil del país; i també activistes de moviments socials i populars.

Però a part d’elles moltes altres persones estan sent investigades, han estat imputades i seran jutjades en tots aquests processos de la Causa General contra l’Autodeterminació.

Denunciem avui un procés judicial que ha tingut múltiples irregularitats, que genera un caos jurídic quan un mateix fet es processa alhora en diverses instàncies (l’Audiència Na- cional, el Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i els Jutjats d’In- strucció número 13 i 15 de Barcelona, entre d’altres), i que ha comportat no només vul- neracions dels drets polítics i civils de les persones implicades, sinó que ha estès aquestes vulneracions a molts altres àmbits, incloent àmbits que toquen drets fonamentals en una democràcia com el dret a la representació política, o el dret a la dissidència.

Ni les acusacions, que arriben fins a la rebel·lió violenta, tenen res a veure amb els fets que es pretenen jutjar – com tothom sap, i com els sistemes judicials belga, alemany i britànic han confirmat reiteradament – ni el tribunal parteix de la mínima legitimitat necessària, amb el grau d’independència judicial mínim exigible, ni té cap mena de justificació que la majoria de les acusades portin més d’un any tancats i tancades a la presó a l’espera de judici, amb totes les afectacions als seus drets, als de les seves famílies i als del conjunt de la societat.

Quan es jutgen uns responsables polítics i governamentals i quan es jutgen uns líders de la societat civil per haver organitzat un referèndum no jutgen només aquests respons- ables i aquests líders.

Ens jutgen a totes.

I ens jutgen a totes, independentment de la nostra ideologia. Independentment de si vam votar sí o no aquell 1 d’octubre. Independentment de si vam votar o no aquell 1 d’octubre.

Per tot això ens hem ajuntat avui independentistes i no independentistes. Gent de difer- ents sensibilitats polítiques i ideològiques.

Gent, en definitiva, que defensem sovint idees i propostes contradictòries, a vegades antagòniques, en relació a com hem d’afrontar les més diverses qüestions polítiques, econòmiques, socials i culturals.

Ho fem per prendre la paraula en defensa de la democràcia, i en defensa de drets fona- mentals, civils i polítics. Però també en defensa de drets socials, que entenem que estan en perill.

Perquè el fet que es vulgui jutjar, en unes condicions a més de greu vulneració de drets civils i polítics a les responsables polítics del referèndum de l’u d’octubre vol dir que es pretén jutjar és l’exercici de la democràcia.

I paradoxalment això es fa en nom d’una democràcia i d’un Estat de Dret!

I quan es vol jutjar la democràcia, quan es vol jutjar la possibilitat de debatre, de votar i de decidir – quan es jutgen representants del poble i representants de les organitzacions de la societat civil, així com activistes de base per defensar la possibilitat de debatre, votar i decidir, aleshores es jutja un poble sencer.

Prenem la paraula per denunciar que veiem el perill que unes institucions judicials polititzades vulguin dur a terme un càstig exemplar decidit d’avantmà.

Un càstig exemplar per tal que mai ningú no gosi de nou assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits, polítiques, econòmiques o judicials, puguin considerar fora de la llei.

Però la democràcia no pot estar mai fora de la llei.

La possibilitat de debatre i de decidir no poden estar mai fora de la llei.

Un referèndum no pot estar mai fora de la llei.

Les mobilitzacions ciutadanes i la llibertat d’expressió no poden estar mai fora de la llei.

Decidir no és un delicte, i ni un referèndum, ni l’autodeterminació, no es poden jutjar i encara menys condemnar.

Per això prenem la paraula avui contra la raó d’Estat. Per defensar drets civils i polítics, i perquè aquests són la clau per poder defensar altres drets. Perquè sense drets civils i polítics no hi ha democràcia, i igual com sense drets socials no hi pot haver una democrà- cia plena, sense drets civils i polítics, tampoc no hi pot haver democràcia.

Per això, tot un conjunt d’organitzacions polítiques, socials, sindicals i veïnals ens hem posat d’acord.

Perquè més enllà de les múltiples iniciatives que s’estan anunciant des de ja fa mesos i que apunten en aquesta mateixa direcció, calen propostes coordinades de mobilització popular i ciutadana en defensa d’aquests mateixos drets.

Quan tot això passa, cal ajuntar totes les forces disponibles.

Perquè quan els drets estan amenaçats, cal sortir al carrer. De forma massiva i sostingu- da. Pel final dels processos judicials polítics.

Per l’alliberament immediat dels presoners i les presoneres polítiques. Pel lliure retorn de les exiliades polítiques.

Pels drets civils, polítics i socials. Pel dret a l’autodeterminació. Pel dret a decidir-ho tot.

Per això dijous passat vam anunciar tot un seguit d’iniciatives de mobilització popular que tot just avui han començat i que volem que es multipliquin durant les properes set- manes.

Començant pel proper dissabte, 16 de febrer, amb una gran manifestació a la Gran Via de Barcelona. Cridem de nou a mobilitzar-nos de forma massiva.

Ja s’estan organitzant autobusos arreu del territori.

Però cal que siguem molts més.

Cal que hi siguem per aquells i aquelles que no hi poden ser!

Davant d’un judici polític que intenta judicialitzar l’exercici de drets fonamentals com la llibertat de manifestació o el dret a l’autodeterminació, convoquem a tota la ciutadania del país a participar-hi.

Que aquest nou cicle històric de mobilitzacions arribi a tots els àmbits de la societat cat- alana!

A tots els centres de treball!

A tots els pobles i a tots els barris de les nostres ciutats!

És per això, que cridem, a secundar les convocatòries per aturar el país que els diferents agents polítics, sindicals, socials i veïnals convocaran pel proper dijous 21 de febrer, in- cloent la Vaga General que, en defensa dels drets socials i laborals han convocat alguns sindicats.

Com dèiem, quan els drets civils i polítics estan en perill, també ho estan, automàtica- ment, els drets socials i laborals.

Per això us cridem a participar als comitès de vaga dels vostres barris i els vostres pobles, perquè el proper dijous 21 de febrer puguem aturar el país!

I el proper dissabte, 16 de març tornarem a mobilitzar-nos, aquesta vegada amb el Madrid solidari.

Les organitzacions polítiques, socials i veïnals catalanes organitzem, conjuntament amb un ampli ventall d’organitzacions polítiques, socials i veïnals d’arreu de l’Estat, una man- ifestació a Madrid.

Perquè aquí i allà, arreu, hi ha una majoria social que defensa que les reivindicacions democràtiques només es poden resoldre amb més democràcia, i no amb judicis i amb condemnes.

Volem insistir.

Aquestes iniciatives no pertanyen a cap partit polític, ni a cap associació política, social o sindical. A cap.

Tampoc s’enquadren dins de cap plantejament ideològic partidista que no sigui la defensa general dels drets civils, polítics i socials de totes i tots, independentment de les ideolo- gies que cadascú defensem.

Aquesta és una iniciativa de mínim comú denominador, esperant que serveixi al carrer com a màxim comú multiplicador.

El que defensem parteix d’un consens fonamental, que creiem que agrupa les més àm- plies majories socials al nostre país i, ens atrevim a apuntar, també a la resta de pobles de l’Estat.

Decidir no és un delicte.

Exercir drets fonamentals no és delicte.

I organitzar un referèndum no pot ser ni és un delicte. Ni tant sols no ho és en la seva pròpia legislació vigent – motiu pel qual s’empesquen una rebel·lió violenta que mai no ha existit.

Perquè organitzar un referèndum no és un delicte. Perquè votar no és un delicte.

Perquè decidir no és un delicte.

Perquè mobilitzar-se no és delicte.

Ningú no queda al marge d’aquesta Causa General. Es jutgen unes poques persones; però els efectes d’aquests judicis seran per tota la societat.

Per això, fem un emplaçament a sortir als carrers.

Per això cridem a la mobilització.

A la Vaga General i a aturar-ho tot el proper 21 de febrer. Pels drets civils, polítics i socials. Per l’autodeterminació.

Pel dret a decidir-ho tot.

Vaga de fam dels presos polítics

Des d’aquesta web es coordina la vaga de fam que han començat avui Jordi Sànchez i Jordi Turull.

Podeu adherir-vos al manifest clicant aquí.

DENUNCIEM:
el bloqueig a la justícia europea que el Tribunal Constitucional ens imposa

L’accés als tribunals sense dilacions ni traves innecessàries és un dret que tota persona té. Dificultar l’exercici d’aquest dret amb plenes garanties i en condicions justes pot comportar perjudicis i danys irreparables a drets fonamentals.

La causa que l’Estat espanyol instrueix al voltant del Referèndum de l’1 d’octubre evidencia un munt d’afectacions dels nostres drets fonamentals, entre ells el de la presumpció d’innocència, la llibertat, els drets polítics i el d’un procés judicial amb totes les garanties. Les vulneracions del Conveni Europeu de Drets Humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics són ben visibles en moltes de les resolucions que tant el Tribunal Suprem com l’Audiència Nacional han dictat contra nosaltres des del 16 d’octubre del 2017, data en què es van produir les primeres ordres de presó preventiva.

La nostra determinació per tenir un procés i un judici justos segueix més viva que mai. No hem deixat de recórrer judicialment totes aquelles vulneracions que els tribunals espanyols han infringit contra els nostres drets. Però són els tribunals internacionals, i en particular el Tribunal Europeu de Drets Humans, on avui dipositem la confiança per rebre justícia.

El Tribunal Constitucional, però, ens imposa el bloqueig per accedir a la justícia europea. L’acció del TC és tan simple com indissimulada: admetre a tràmit el 100% dels nostres escrits d’empara per, posteriorment, no resoldre’n cap.

D’acord amb les dades oficials del TC, els escrits d’empara admesos es mouen entre un 1% i un 1,5% del total dels presentats. En el nostre cas se n’admeten el 100% per, seguidament, oblidar-los en un calaix. La legislació espanyola (Llei d’enjudiciament criminal) i la doctrina del mateix Tribunal Constitucional estableixen que els recursos contra els escrits de presó provisional han de gaudir de tramitació preferent i s’han de resoldre en un termini màxim de 30 dies. El primer recurs d’empara acceptat a tràmit pel Constitucional contra l’ordre de presó provisional decretada per l’Audiència Nacional es va presentar el 22 de novembre del 2017, fa més de 365 dies. Una demora injustificada i més quan tenim ben viu el record de resolucions exprés que el Tribunal Constitucional ha fet en diverses ocasions, on ha arribat a reunir-se en cap de setmana i amb només 24 hores després de ser requerida la seva intervenció.

Manifestem la necessitat d’un Tribunal Constitucional imparcial i diligent, que no obstaculitzi l’exercici dels nostres drets. Denunciem el bloqueig que de facto el Tribunal Constitucional espanyol ens imposa per accedir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Ens reafirmem en la nostra determinació, d’acord amb el Conveni Europeu de Drets Humans, a exercir amb plenitud de drets la nostra defensa. No renunciarem mai a un judici just.

No demanem al Constitucional cap tracte de favor. Però tampoc no acceptem passivament cap discriminació ni dilació injustificada. La qüestió ni tan sols és que es dictamini al nostre favor, sinó simplement que es desbloquegin (inadmetin o desestimin) els recursos d’empara presentats. Només així es desbloquejarà la via per accedir a la justícia europea. Som conscients que com més s’endarrereixi el nostre accés al Tribunal Europeu de Drets Humans més s’endarrerirà la recuperació de la nostra llibertat.

Denunciem el bloqueig a la justícia europea que el Constitucional ens imposa. I ho fem amb tota la força i dignitat d’una acció amarada en la no-violència. Una de les poques protestes legítimes que el fet d’estar empresonats ens permet: la vaga de fam.

No ho fem contra ningú sinó a favor de remoure consciències i voluntats per impedir que s’assumeixi com a normal allò que no ho és. El funcionament irregular del Tribunal Constitucional és d’una gravetat sense matisos en un Estat de Dret. I això ha d’interpel·lar tots els demòcrates pensin com pensin.

Demanem l’atenció i el suport de totes les persones demòcrates de Catalunya, Espanya, Europa i el Món. Convidem a preservar l’actitud cívica i pacífica que tan forts ens ha fet al llarg d’aquests anys. Instem a donar nova volada a la “revolució dels somriures” a través dels actes que els propers dies i setmanes es continuaran celebrant a Catalunya en forma de concentracions, sopars grocs i concerts. I demanem també que la nostra vaga de fam no alteri l’esperit ni les trobades de celebració que aquestes dates properes al Nadal i a Cap d’Any comporten per a la immensa majoria de nosaltres.

Agraïm, finalment, la solidaritat de totes les dones i de tots els homes que se senten interpel·lats i compromesos en la defensa efectiva dels drets i les llibertats, personals i col·lectius.

Junts i dignes fins la llibertat!

Jordi Sànchez i Jordi Turull

Lledoners, 1 de desembre del 2018.

Manifest Som el 80%

Manifest

Catalunya viu un dels períodes més complexos de la seva història recent. Els esdeveniments ocorreguts durant el darrer any han agreujat la crisi política i institucional entre Catalunya i l’Estat espanyol. I com passa en totes les societats madures com la catalana, aquesta situa- ció ha generat i segueix generant mirades que són diverses i plurals.

Opinar diferent no constitueix cap risc a la convivència, sinó la base imprescindible per a garantir-la, sempre que hi hagi respecte per la llibertat d’expressió i els valors democràtics.

Volem posar en valor que una majoria de ciutadans de Catalunya -prop del 80%, segons indiquen les enquestes i s’expressa a les urnes- mantenim grans consensos de país. Una unitat en la diversitat que es fonamenta en:

  • La defensa dels drets i les llibertats democràtiques i fonamentals.
  • El rebuig a la repressió i a la judicialització de la política com a eina per resoldre els conflictes polítics.
  • La defensa d’una solució política que sempre ha de passar perquè els ciutadans de Catalunya puguin decidir i exercir democràticament el seu futur polític.

Per aquest motiu, i davant l’imminent judici al Tribunal Suprem dels líders socials i polítics sobiranistes, els sotasignats ens sumem a la Plataforma Som el 80 % i fem una crida a tota la societat catalana per reclamar:

  1. La posada en llibertat immediata dels líders socials i polítics sobiranistes empresonats d’una causa basada en unes acusacions sense fonament.
  2. La renúncia a les vies de l’excepcionalitat jurídica, penal i processal posant fi a larepressió política.
  3. L’inici d’una negociació sincera, sense condicions ni renúncies, per a una solució política real.

Ara i aquí, ens comprometem a denunciar, sempre de manera cívica, transversal i pacífica, lacausa general contra la democràcia que vol sentenciar uns pocs ciutadans per hipotecar el futur de tota la ciutadania catalana.

Perquè l’única causa general que volem és la de la democràcia i la llibertat.

 

Adhesions

  • Adrià Salas
  • Agustí Alcoberro
  • Albano Dante Fachín
  • Alguer Miquel
  • Anaïs Franquesa
  • Andreu Mas Colell
  • Àngel Castiñeira
  • Anna Camps Mundó
  • Anna Sallès
  • Antoni Castells
  • Antoni Dalmau Ribalta
  • Antoni Puigverd
  • Arcadi Oliveres
  • Armand de Fluvià
  • August Gil Matamala
  • Bel Olid
  • Beth Galí
  • Biel Mesquida
  • Bonaventura Clotet
  • Borja de Riquer
  • Camil Ros
  • Candela Antón
  • Carlos Cuevas
  • Carme Tomàs
  • Carol López
  • Clara Estrada
  • Clara Segura
  • Cristina Gatell
  • David Fernàndez
  • Dolors Camats
  • Dolors Comas d’Argemí
  • Dolors Folch
  • Eduard Ibáñez
  • Eduard Vallory
  • Eladi Crehuet
  • Elena Tarrats
  • Elisabet Casanovas
  • Enoch Albertí
  • Enric Argullol
  • Ernest Benach
  • Esperança Esteve
  • Eva Labarta i Ferrer
  • Eva Piquer
  • Feliu Ventura
  • Ferran Utzet
  • Francesc Vilanova
  • Vila d’Abadal
  • Francina Alsina
  • Gemma Garcia Fàbrega
  • Gemma Sendra
  • Gemma Ubasart
  • Glòria Soler
  • Hilari Raguer
  • Imma Casas
  • Iolanda Fresnillo
  • Isabel Rueda
  • Isabel Sucunza
  • Itziar González
  • Jaume Bosch
  • Joan B. Culla
  • Joan Caball
  • Joan Carles Gallego
  • Joan Font Torrent
  • Joan Guirado
  • Joan Ignasi Elena
  • Joan Josep Queralt
  • Joan Majó
  • Joan Manuel Tresserras
  • Joan Martí Castell
  • Joan Mora
  • Joan Ramon Laporte
  • Joan Rigol Roig
  • Joan Subirats
  • Joan Vintró Castells
  • Joana Bonet
  • Joaquim Jubert
  • Joaquim Nadal Farreras
  • Joaquim Vilaplana
  • Jordi Armadans
  • Jordi Balló
  • Jordi Balot
  • Jordi Borja Sebastià
  • Jordi Maluquer de Motes
  • Jordi Porta
  • Jordi Savall
  • Josep Curto i Casadó
  • Josep M Salrach
  • Josep M. Muñoz
  • Josep Pagès Massó
  • Josep Ramon Fuentes Gasó
  • Josep Ramoneda
  • Josep-Lluís Carod-Rovira
  • Judit Nedderman
  • Júlia Cot
  • Júlia Creus
  • Julio Manrique
  • Laura Orgué
  • Luca Gervasoni
  • Llucia Ramis
  • Maite Vilalta
  • Marcel Mauri
  • Margarida Casacuberta
  • Maria del Mar Bonet
  • Maria Teresa Cabré
  • Marià Llop
  • Marina Rosell
  • Marta Lacambra
  • Marta Marco
  • Mercè Barceló Serramalera
  • Míriam Hatibi
  • Montse Santolino
  • Núria Basi
  • Núria Cadenes
  • Núria de Gispert
  • Núria Iceta
  • Omar Diatta
  • Oriol Bohigas
  • Pau Llonch
  • Pere Portabella Ràfols
  • Pilar Massana
  • Pilar Rahola
  • Roc Fuentes
  • Rosa Lluch Bramon
  • Rosa M. Puig Aleu
  • Salvador Cardús
  • Salvador Sunyer
  • Sílvia Bel
  • Teresa Crespo
  • Tono Albareda
  • Txell Bonet
  • Vicenç Altaió
  • Vicenç Villatoro
  • Victòria Molins
  • Xavier Cambra
  • Xavier Domènech
  • Xavier Fina
  • Xavier Folch

Captura de Pantalla 2018-11-08 a les 1.14.31.png

 

Documents aprovats en el Ple extraordinari del Secretariat Nacional de a l’Assemblea del 6 d’octubre

En el Ple extraordinari del Secretariat Nacional del 6 d’octubre, a l’Assemblea vam refermar la nostra aposta per la unilateralitat. En aquella jornada, van quedar aprovats 3 documents: “Fem la República catalana. Relat del que ens ha passat”, “Balanç de l’acció de Govern de la Generalitat de Catalunya” i “Fem la República catalana. Estratègia de futur”. Els tres documents van ser aprovats amb una clara majoria, d’entre el 71 i el 88 per cent del Secretariat Nacional.

D’entre els documents destaquem el Pla estratègic, document que fa la previsió d’escenaris de futur per assolir la independència i on s’especifica que cal preparar-se per la via unilateral -l’escenari més probable i l’únic que depèn de nosaltres i ens permet ser proactius- i que estableix com fer-ho. Hem de tenir present que, encara que fóssim el 80 % de la població a favor de la independència, aquesta no ens vindrà donada.

Seguint, doncs, aquest escenari, la preparació l’hem de fer la societat civil i el Govern, comptant amb el suport d’una majoria parlamentària.

D’una banda, la societat civil, que hi tenim molt a dir i fer. Aplicar el mandat de l’1 d’Octubre es pot fer pressionant amb grans mobilitzacions i, a la vegada, enfortint-nos amb petites accions diàries, com fer un consum estratègic, influir en entitats com les cambres i els col·legis professionals, fins i tot tornar a plantejar, aquesta vegada de debò, la sobirania fiscal, etc.

D’una altra, el Govern, que cal que faci un balanç de capacitats, una anàlisi de febleses i fortaleses, que prepari el finançament en un context de no-negociació, etc.

Cal tenir present que quan s’exigeix unitat, parlem d’unitat estratègica per implementar la República catalana. Per tant, demanem al Govern que qui no es vegi amb cor de seguir amb un procés nítid d’accions de govern que condueixin cap a la proclamació efectiva de la República catalana faci un pas al costat, i deixi el seu lloc al Govern a persones que estiguin disposades a una acció més decidida, assumint els riscos propis de la desobediència.

Aquests documents es volen fer arribar als partits polítics, perquè creiem fermament que, si els tres actors, Govern, Parlament i societat civil, ens preparem amb responsabilitat i rigor en l’escenari de la unilateralitat, arribarem a l’objectiu de fer efectiva la República catalana, igual que vam ser capaços de fer el referèndum de l’1 d’Octubre en les condicions més adverses.

És per això que, amb l’objectiu que tota l’entitat conegui i es faci seva l’estratègia, fem arribar a tots els socis i sòcies els documents aprovats. Us agrairíem que us els llegiu atentament i que entre tots fem més forta l’Assemblea de cara aconseguir l’objectiu de la independència.

#SomANC #FemLaRepúblicaCatalana

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Captura de pantalla 2018-11-04 a les 19.12.46.png

Després d’un any de crueltat, la injustícia continua. Fem efectiva la República catalana

Avui fa un any que Oriol Junqueras i Quim Forn són tancats en un centre penitenciari en presó preventiva, just avui que fa un any d’aquesta crueltat hem conegut l’escrit d’acusació presentat tant per part de la fiscalia que acusa de rebel·lió i malversació els presos i preses polítics, amb penes de fins a 25 anys de presó i inhabilitació absoluta, com de l’Advocacia de l’Estat. Avui també sabem que la fiscalia demana a Jordi Sànchez 17 anys de presó i la inhabilitació absoluta per ser president de l’Assemblea Nacional Catalana quan es va fer el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Així mateix, es demanen 17 anys de presó i la inhabilitació absoluta a Carme Forcadell, presidenta del Parlament i expresidenta de l’ANC, i 17 anys de presó a Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, l’entitat amb qui hem treballat plegats en nombroses ocasions.

Davant d’aquests fets

MANIFESTEM:

L’escrit d’acusació és una mostra que l’Estat espanyol segueix enrocat en la repressió política basada en fets inventats, imputa delictes que no s’han comès i demana penes extremadament greus. Recordem que el Tribunal de Schleswig-Holstein va desestimar els delictes de rebel·lió i sedició per a Carles Puigdemont, ja que va considerar que no es pot provar violència en els fets pels quals se’l volia extradir.

Un procés polític propi de règims autoritaris que evidencien la no independència del poder judicial i la seva implicació en una acció d’estat antidemocràtica contra la lliure expressió de la dissidència política.

En l’acció de la fiscalia, que depèn del Govern de l’Estat espanyol, s’evidencia que no hi ha hagut cap canvi d’actitud i segueix impulsant una operació de persecució política de l’independentisme que sempre ha actuat políticament, per vies democràtiques i no-violentes.

Davant d’aquesta acusació denunciem aquest procés antidemocràtic, exigim el sobreseïment i l’arxiu de tots els processos oberts i, per tant, la llibertat de tots els processats, així com el lliure retorn de les persones exiliades.

També denunciem davant de la comunitat internacional i, en especial, davant els pobles d’Europa, la vulneració per part de l’Estat espanyol dels drets humans dels presos i les preses polítics processats en aquesta causa i en el conjunt de processos oberts contra la ciutadania que vulneren els drets fonamentals que garanteixen les llibertats i la lliure acció política, la sobirania del Parlament i l’acció dels diputats i les diputades en virtut del mandat que la ciutadania els va donar en ser elegits. Des de l’Assemblea ens comprometem a denunciar tota vulneració de llibertats i dels drets dels ciutadans a participar en els afers públics directament o per mitjà de representants lliurement escollits en eleccions per sufragi universal.

La farsa que representa aquest procés judicial, que va des de la presó preventiva fins a la que serà la sentència d’aquest judici injust, demostra que només aconseguirem la llibertat dels presos i les preses polítics, les persones processades i exiliades, i establir un estat de dret on es garanteixin les llibertats i drets fonamentals, construint la República catalana.

Fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre i consolidar la República catalana és el que ens garantirà un estat que respectarà els drets civils i polítics de tota la ciutadania, inclosa la dissidència política. Això demostra com d’urgent és que l’independentisme estableixi una estratègia conjunta per aplicar-lo. I anunciem que no ens aturarem davant d’aquesta crueltat, portarem a terme una campanya de denúncia nacional i internacional d’aquest “judici” que inclourà mobilitzacions simultànies no només a Catalunya, sinó a les principals capitals europees.

Hem d’iniciar doncs un procés definitiu, per dir alt i clar a Espanya, a Europa i al món, que el poble de Catalunya no accepta ni acceptarà més aquesta humiliació i sotmetiment a un estat demofòbic. I que necessitem de tota la seva força i determinació per acompanyar-nos en la mobilització constant per la implementació efectiva de la nostra independència.

Secretariat Nacional

Assemblea Nacional Catalana

Manifest Pro Libertate per la llibertat dels presos polítics catalans

Per primera vegada hi ha una acció conjunta de diferents col·lectius, que s’uneixen des d’Andalusia, Madrid, País Basc, Illes Balears per presentar un manifest sol·licitant la llibertat immediata dels membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, la Presidenta del Parlament i els dos membres d’entitats civils empresonats.

D’aquí a dos dies farà un any de l’empresonament dels membres del Govern de la Generalitat de Catalunya i de la Presidenta del Parlament, quan tot just també n’ha fet un de l’empresonament del President de l’ANC i del president d’Òmnium.

Un col·lectiu d’advocats van prendre la iniciativa d’elaborar el present manifest per tal de denunciar la vulneració dels drets fonamental per part de l’Estat Espanyol i l’injust empresonament preventiu dels membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, de la Presidenta del Parlament i dels líders de les entitats socials.

A aquest manifest s’hi ha adherit personalitats i membres de molts col·lectius professionals de Catalunya, Andalusia, País Basc, Madrid.

Destaquen noms com José Antonio Pérez Tapias, Javier Pérez Royo, Joaquín Urías Martínez, Bea Talegón, Miquel Sàmper, Jacinto Lara, Asociación Libre de Abogados y Abogadas, José Manuel Bueno, entre altres.

El col·lectiu de juristes entén que en tant que son fonament de l’ordre polític i la pau social, els límits als drets fonamentals han de ser interpretats amb criteris restrictius.
En aquest espai comú es troben els signants del manifest presentat i en el que es demana la llibertat immediata dels presos polítics i de les entitats civils, empresonats ara farà més d’un any.

La iniciativa, fruit del compromís d’un grup de juristes convençuts que les xarxes democràtiques són més denses que els postulats partidistes, compta amb suports de tot l’estat espanyol, esdevenint-se la primera acció d’aquesta naturalesa.
30 d’octubre de 2018

MANIFEST PRO LIBERTATE

Nosaltres, els sota signants, considerem que cap persona pot patir una restricció arbitraria dels drets i llibertats fonamentals que té reconeguts constitucionalment. Desgraciadament anem observant determinats abusos per part de l’Estat Espa- nyol en aquest sentit.

Cal recordar en tot moment que el Tribunal Europeu de Drets Humans exigeix proporcionalitat davant de qualsevol mesura restrictiva o impeditiva de l’exercici d’un dret o d’una llibertat fonamental.

Així les coses cal advertir que són gravíssimes determinades vulneracions de drets i llibertats que pateixen alguns membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, Presidenta del Parlament i entitats civils catalanes empresonats en gran mesura per les seves ideologies polítiques.

La presó provisional no pot utilitzar-se com a mesura d’escarni, exemplaritzant o coactiva. La presó provisional no és una pena, i conseqüentment tampoc pot servir a la pena.

En la mesura que es priva de llibertat a un innocent aquesta decisió hauria de ser adoptada, si es fonamenta en un risc concret i rellevant de fuga, destrucció de proves, o de reiteració del delicte, i si aquest risc no pot ser controlat d’una manera menys contundent que la privació de llibertat.

El que sí podem afirmar és que allò que s’al·lega per sustentar-la no resulta convin- cent i suposa substituir el principi de presumpció d’innocència pel de culpabilitat. Per tot això anterior,

MANIFESTEM:
El nostre desacord davant la utilització de la presó provisional com a mesura pre- delictiva.

Sol·licitem es procedeixi a revisar sense dilacions la situació de presó provisional i acordar la llibertat dels membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, Presidenta del Parlament i membres de les entitats civils per haver perdut la seva finalitat.

Barcelona a 31 d’octubre de 2018

Per signar-lo, clica aquí.

Manifest

Jordi Cuixart des de la presó: “365 dies de dignitat i coratge”

“No som nins de mel i sucre i ens sabem governar” . Guillem d’Efak

Estimadíssims socis,

Avui fa un any que en Jordi Sánchez i jo entràvem a la presó de Soto del Real, en aquell a por ellos de jutges i fiscals ple d’impunitat. Però, de nou, es van equivocar en l’eficàcia de l’estratègia i, avui, contra tots els pronòstics de l’Estat, la maduresa del moviment sobiranista està més consolidat que mai.

Tot i així, és imprescindible que els partits polítics sobiranistes actuïn, d’una vegada per totes, des de la unitat d’acció i la responsabilitat col·lectiva. Soc molt conscient que un dels objectius de la repressió és la divisió però cal ser conscient de les expectatives creades i, per tant, parlar des de l’empatia però també la sinceritat, amb tota claredat, a la ciutadania. L’èxit de la Diada, la reprovació del Rei Felip VI al Parlament o els Cims per la Llibertat, són l’exemple de la força de la unitat.

Quan l’Estat, al costat de la ultradreta, acusa tots els demòcrates ha de saber quin és el seu lloc. Per tant, les peticions de la Fiscalia i VOX han de topar amb la resposta serena, però contundent, del 80% de la societat catalana que s’oposa als nostres empresonaments i defensa el Referèndum d’autodeterminació sense matisos. L’objectiu no és sortir de la presó, sinó afrontar el següent embat que ens planteja l’Estat amb tota la determinació i coratge.

Jo no només no em penedeixo de res del que he fet, sinó que ho tornaria a fer tants cops com calgui. I és per això que estic convençut que la desobediència civil segueix sent un instrument legítim, pacífic i democràtic, per transformar i millorar la societat. Des de l’1-O, els ciutadans d’aquest país ens hem guanyat el dret a ser tractats amb tota la dignitat i respecte. Ni indults, ni Estatuts d’autonomia. Si el govern del PSOE es pensa que hem fet tot aquest camí per debatre de nou l’estatut retallat del 2006 és que no ha entès res de res.

Escrivia fa poc Ramin Jahanbelgoo, director del Centre Mahatma Gandhi de la Universitat de Jindal (Índia), que el que està passant a Catalunya és una autèntica revolució dels valors. I ho resumia en la voluntat de bona part de la societat catalana de mantenir-se fidels a la noció de democràcia. En paraules de l’articulista: “voluntat de ser decents i actuar d’acord amb la pròpia consciència”. Valors contra el feixisme, contra la violència, la intolerància i el totalitarisme.

Els temps que ens ha tocat viure no son fàcils però, entre tots, estem fent possible un exercici col·lectiu de generositat i tendresa que té un efecte multiplicador en el dia a dia de la nostra societat i perdurarà en les properes generacions.

Gràcies de tot cor per haver fet possible que durant tot aquest any de presó no m’hagi sentit sol ni un segon, tant jo com tota la meva família. Mai us ho podré agrair prou.

Salut, esperança, entesa i República.

Jordi Cuixart

President d’Òmnium Cultural

Presó de Lledoners, 15 d’octubre de 2018

Escrit de Jordi Sànchez a l’any de ser a presó

Avui, 16 d’octubre, fa un any que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. Des de Lledoners, l’expresident de l’Assemblea ens ha fet arribar unes paraules:

Fa un any en Cuixart i jo vàrem entrar a presó. Encara hi som i diuen que potser trigarem una mica a sortir. No patiu per nosaltres. Estem bé i forts, entre molts altres motius perquè sabem que vosaltres i molts com vosaltres hi sou fent-nos costat.

Al llarg d’aquest any us hem sentit moltes vegades a prop nostre i de les nostres famílies. Sabem apreciar la vostra solidaritat i sobretot la vostra dignitat. I és la vostra dignitat la que ens ajuda a mantenir-nos dignes, també a nosaltres, dintre de la presó.

Us demano que seguiu com fins ara, que no defalliu. Us animo a mantenir-vos vius, units i mobilitzats en l’esperança de la llibertat col·lectiva, en l’exigència del mandat polític de l’1 d’octubre i compromesos en l’horitzó de la República catalana.

No tingueu por de ser exigents, no dubteu a demanar als representants polítics i associatius unitat. Només quan hem anat junts hem tingut oportunitat de ser més. La unitat és molt difícil de construir i molt fàcil de perdre. Per això, us animo que l’exigiu incansablement i que després la protegiu perquè la unitat sempre és fràgil. I sense unitat tot serà més difícil.

No us deixeu provocar per aquells que busquen la nostra ira. No caiguem en cap de les provocacions que l’extrema dreta i l’unionisme ens llencen cada dia. Oblidem-nos de la gent de Vox, dels amics d’en Rivera i els companys d’en Casado. Ja sabem que si fos per ells ens cremarien al mig de la places i els carrers com ho feia la Inquisició.

Si algú pretén comprar el meu silenci o espera la meva renúncia a expressar-me, a manifestar-me o a defensar activament i pacífica el dret a l’autodeterminació del meu país, digueu-li que s’equivoca. Vull sortir ja de la presó, però no a qualsevol preu.

Heu de saber que només acceptaré com a justa l’absolució. El 20 de setembre i l’1 d’octubre no vàrem cometre cap delicte. Tot el que no sigui l’absolució serà una condemna injusta.

Mantingueu-vos forts en la mobilització, el civisme i sobretot la no-violència, especialment els propers dies o setmanes quan escoltarem la petició de penes que la fiscalia ens demana. Si perseverem en aquestes actituds, guanyarem. No ho dubteu.

Gràcies per la vostra dignitat, gràcies simplement per ser-hi. Si vosaltres seguiu, jo també seguiré. Espero ben aviat estar en llibertat amb vosaltres i agrair-vos tot el que heu fet per tots nosaltres.

Passi el que passi, junts i dignes fins a la llibertat.

Llum als ulls i força al braç

Lledoners, 15 d’octubre del 2018

Carta d’en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart des de la presó: “Ho tornaríem a fer”

Presó de Lledoners, 20 de setembre de 2018

Poques vegades en la història recent del nostre país hem viscut moments de tanta dignitat personal i col·lectiva i a la vegada tanta determinació en la defensa de la llibertat, la democràcia i les nostres institucions com es va viure avui fa un any a les portes del Departament d’Economia.

Milers i milers d’homes i dones ens vàrem sentir poble i constructors de llibertat. Gent de procedències, condició i idees diverses. Plurals com ho és el nostre país. Algú va dissenyar una estratègia per trencar-nos i debilitar-nos. Nosaltres, però, vàrem capgirar la situació i vàrem reforçar els grans consensos al voltant de les nostres institucions, de la llibertat i la democràcia que tan forts ens fan com a poble.

Ho vàrem fer dignament, cívicament, pacíficament com fins aleshores havíem fet totes les mobilitzacions i com posteriorment les hem seguit fent. És el nostre compromís i ningú ens apartarà mai d’aquesta conducta.

L’èxit de l’1 d’octubre es va començar a forjar aquell dia quan desenes de milers de persones vàreu mostrar durant hores i hores una dignitat personal, una determinació col·lectiva i una convicció cívica i no-violenta com poques vegades abans havíem vist.

Aquell 20 de setembre va ser el presagi de l’1 d’octubre. Aquella nit vàrem saber del cert que votaríem simplement perquè estàvem decidits a fer-ho, perquè érem imparables. I que votant guanyaríem el combat contra les amenaces, la por, el silenci i la violència que l’Estat ens imposava.

Fa un any milers i milers de persones ens vàrem conjurar a no defallir, a no callar mai més i a seguir tossudament lleials als principis i els valors de la no-violència en aquesta lluita a favor de la llibertat, la democràcia i la República.

Des de la presó, seguim lleials i expectants a aquest compromís. Amb modèstia però amb tota la nostra convicció us encoratgem a no defallir.

Sabeu que la nostra presó és injusta com injust és el nostre judici. Ajudeu-nos a explicar arreu i a tanta gent com sigueu capaços que no hi ha delicte, entre d’altres coses perquè tothom sap que no hi va haver violència. I que l’arxivament de la causa o l’absolució és l’única sortida justa de tot aquest embolic judicial.

Jutges i fiscals ho saben però menteixen i prefereixen mantenir relats acusatoris inventats per tenir-nos tancats a la presó i amb el nostre càstig castigar-vos i silenciar-vos a tots vosaltres.

No deixem, però, que cap ràbia ens contamini. No deixem que les seves mentides ens atrapin i ens embrutin. Nosaltres no volem ser com ells, no podem ser com ells. Conjurem-nos a no actuar mai com actuen ells.

Tard o d’hora les seves mentides i la injustícia cauran. I quan tot això passi, nosaltres seguirem dempeus, somrients i decidits a seguir el camí al vostre costat per guanyar democràticament el dret a ser República i a viure en un país on les llibertats i la democràcia mai més estiguin devaluades.

Gràcies per ser-hi!

Llum als ulls i força al braç!

Serenor, coratge i sempre endavant!

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural

Jordi Sànchez
Expresident de l’Assemblea Nacional Catalana

image_nRK3d0kPV6v9MTvUwNGJ_g.jpg

Manifest en motiu dels 11 mesos d’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Avui fa onze mesos que l’expresident de l’Assemblea, Jordi Sánchez, i el President d’Òmnium,Jordi Cuixart, estan tancats a la presó per delictes inexistents que no van cometre. I en tot aquest temps no hem parat de mobilitzar-nos exigint l’alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i la resta de represaliats: el President Puigdemont, la Presidenta Forcadell, el Vicepresident Junqueras, els Consellers Bassa, Comín, Forn, Ponsatí, Puig, Romeva, Rull, Serret, Turull i l’AnnaGabriel, la Marta Rovira, en Valtònyc, l’Adri, la Tamara i molts d’altres, víctimes d’aquesta causa general contra l’independentisme.

 

Tots ells han esdevingut ostatges polítics que l’Estat ens mostra com exemple del que ens potpassar si insistim en la nostra determinació. Ens volen aturar a costa de laminar els nostres drets civils i polítics. Avui les preses i els presos polítics, les exiliades i exiliats, les persones investigades i encausades, així com les seves famílies paguen el preu per exercir els nostres drets: El dret a la manifestació, el Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, i al vot, els presos polítics i exiliats.

Fa pocs mesos els tenim més a prop, certament. Els han traslladat a presons catalanes perquè era el seu dret, i no per cap concessió d’una suposada distensió que no veiem en els fets. Aixòha permès a les famílies accedir-hi més fàcilment, i a nosaltres poder-nos mobilitzar més a prop de les cel·les on estan tancats, però ni de bon tros estem més alleujats per això. En aquest temps hem picat cassoles, enviat cartes, interpel·lat a les institucions, arreu del món per demanar el seu alliberament. I hem fet manifestacions, concentracions, sopars grocs i organitzat tota menad’esdeveniments, pacíficament.

Però no només no hem obtingut la resposta justa i desitjada sinó que hem estat atacats, perseguits, colpejats i citats judicialment, i hem vist com ens arrencaven els llaços i les pancartes impunement cercant un enfrontament civil que mai i sota cap circumstància no trobaran, buscant una resposta violenta que no els hi regalarem pas, instigant un trencament de la cohesió que no permetrem mai. No caurem en la guerra de llaços, però tampoc ens retallaran la llibertatd’expressió. Abans es cansaran ells de treure’n que nosaltres de posar-ne encara més a les places i carrers.

I denunciem la utilització de l’extrema dreta per part de certs estaments i partits de l’Estat, amb l’objectiu de trencar el país i dividir la societat, i els hi diem alt i clar que no se’n sortiran. I de lamateixa manera també exigim a les nostres institucions que plantin cara a aquesta impunitat,que no en pot passar ni una més, que al feixisme se’l combat des de la legitimitat de les nostresinstitucions.

La única cosa que esperem ara del govern espanyol de Pedro Sánchez és que insti a la FiscalGeneral que retiri tots els càrrecs contra els presos, exiliats i encausats i deixi d’atribuir-los unasuposada violència, del tot inexistent als ulls d’Europa i del món sencer.

En pocs mesos començarà el judici, i malgrat les irregularitats procedimentals, les absurdes acusacions sense proves i els evidents contrastos amb la justícia europea que fan envermellir devergonya davant la inexistent separació de poders a l’Estat, la justícia espanyola ja té llestes lessentències condemnatòries. S’albira un càstig judicial injust i dolorós al que caldrà respondre.

I tenim la força! Ara fa pocs dies, vam tornar a omplir, per setè any consecutiu, els carrers de Barcelona per fer efectiu el mandat del referèndum del passat u d’octubre, perquè Catalunyaesdevingui un estat independent: la República catalana.

Justament per això exigim avançar cap a la República catalana, perquè sabem que només amb la República catalana serem capaços d’alliberar els presos i fer que tornin els exiliats sense pora represàlies de cap mena, i per això no cedirem en la lluita per assolir-la el més aviat possible.

Perquè República és Llibertat, Fem la República catalana!

image-115

Article conjunt de tots els presos i exiliats catalans en motiu de la Diada

D. BASSA, A. COMÍN, J. CUIXART, C. FORCADELL, J. FORN, A. GABRIEL, O. JUNQUERAS, C. PONSATÍ, L. PUIG, C. PUIGDEMONT, R. ROMEVA, J. RULL, M. ROVIRA, J. SÀNCHEZ, M. SERRET, J. TURULL

L’escenari de repressió prolongada i el record de l’1 d’octubre fan absolutament excepcional aquest Onze de Setembre. Tenim la convicció que, lluny de la voluntat dels qui voldrien que desistíssim, el proper dimarts viurem de nou una jornada de reivindicació, dignitat i autoestima col·lectiva, units en la pluralitat, com sempre hem fet en les grans mobilitzacions de país.

Us emplacem a omplir una vegada més els carrers de Barcelona en un exercici de determinació pacífica i transversal. Malgrat la repressió, l’exili i la presó, som conscients que és l’hora de reforçar els grans consensos de país i, com hem fet sempre, enfortir el sentiment de pertinença compartida, sense caure en cap provocació estèril dels qui ens volen confrontats i fracturats.

Ens sentim hereus dels lluitadors antifranquistes i del llegat del conjunt del catalanisme, el sobiranisme i l’independentisme, que sempre ha treballat per enriquir l’imaginari col·lectiu de país, des de l’empatia i sense demanar renúncies a ningú ni dels seus orígens, ni de la seva llengua ni de la seva identitat.

I és gràcies a aquest esforç que vàrem donar una resposta unitària i exemplar a la sentència de la retallada de l’Estatut, o el “No a la guerra“, la defensa del territori, el clam unànime de “Volem acollir” i el rebuig al terrorisme. I, d’una manera especial, davant la violència desfermada dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, durant la celebració del referèndum d’autodeterminació.

Per tot això:
Reivindiquem la llibertat, perquè el seu retrocés és avui ben visible a l’estat espanyol. Milers de persones són víctimes de la ‘llei mordassa’ i moltes altres veiem els nostres drets i llibertats retallats greument a causa de l’acció polititzada i no ajustada a dret d’alguns responsables dels cossos policials, de la fiscalia i dels mateixos tribunals. Defensem sense límits la llibertat com a garantia de cohesió social també a Europa. Defensar avui les llibertats a Catalunya és fer-ho també a Madrid, París, Roma, Berlín, Praga o Istanbul.

Reivindiquem la justícia, perquè no hi ha delicte i lluitarem per la nostra llibertat i el retorn a casa de totes les persones exiliades i preses. Mentre Europa ho dictamina de manera meridianament clara, alguns membres de la justícia espanyola s’obsessionen en una croada descontrolada incapaç de sostenir-se davant els sistemes judicials de països com Alemanya, Escòcia, Suïssa o Bèlgica. L’absolució és l’única resposta que esperem.

Reivindiquem la democràcia, perquè sempre hem volgut fer com Escòcia i avui també volem reiterar de nou la nostra aposta pel diàleg, com hem fet sempre, un diàleg que ha de ser sincer, honest, obert, sense límits, on es pugi parlar de tot en el marc de la convivència i el respecte mutu. I, si bé és cert que no descartem res sempre que sigui pacífic i democràtic, qualsevol proposta del govern de Pedro Sánchez ha de respectar la voluntat majoritària del poble de Catalunya.

Reivindiquem la República Catalana, com a legítima i democràtica concreció de tantes voluntats expressades al carrer i les urnes a favor dels drets i les llibertats, que ens connecten amb un món més just, més sensible i tolerant, modern, més culte, que s’enfronta als reptes amb la complicitat de tots els seus conciutadans i dona sempre l’esquena a la intransigència i la violència. Aquells drets i llibertats que estem convençuts que estaran garantits en una República democràtica i per a tothom.
Malgrat els murs o els quilòmetres de distància, us parlem des de la serenor i la determinació. Ens encomanem a l’esperit de dignitat i coratge de totes les Diades i que ens encomaneu cadascú de vosaltres en tot moment, com heu fet també des que vàrem entrar a presó o iniciar l’exili.

Avui reafirmem, una vegada més, el nostre compromís de convèncer i no pas vèncer, de construir i no pas fracturar, d’enraonar i no pas imposar. Com deia Pedrolo: “Entre la intransigència i la feblesa, la flexibilitat”. Sense renúncies que ens desdibuixin i en el nostre cas amb el compromís d’esforçar-nos al màxim per trobar el camí per fer democràticament efectiva la República defensada dignament, pacíficament i cívicament l’1 d’octubre.

Amb la tranquil·litat de saber que tot això ho estem fent junts i que no deixarem mai ningú enrere, i que aquestes dues condicions són les que ens portaran a la llibertat completa de tots els ciutadans d’aquest país, hagin nascut on hagin nascut i vinguin d’on vinguin.
La Diagonal és una avinguda ampla on hi cap tothom. Perquè els drets que reivindiquem ens pertanyen a tots i perquè la diferencia és la condició indispensable que tenim com a societat per avançar democràticament.

Fem una crida als sindicats, patronals, col·legis professionals, entitats del tercer sector i al conjunt de la societat catalana perquè s’impliquin en la defensa dels drets i les llibertats universals. Aquells que ens vàrem haver de guanyar des dels carrers, desafiant el règim franquista, que van fer créixer barris i van contribuir al progrés econòmic i que hem reivindicat sense por cada vegada que la injustícia ha aparegut en algun racó de món. També a casa nostra.

Aquest Onze de Setembre omplim Barcelona de llibertat, justícia, democràcia i república. Gràcies per ser-hi sempre i per perseverar. Nosaltres no defallirem.

Setembre de 2018

Centre Penitenciari de Mas d’Enric, Centre Penitenciari Puig de les Basses, Centre Penitenciari de Lledoners, Ginebra, Brussel·les i Saint Andrews

1599px-Manifestació_Diada_del_Sí_1.jpg

Manifest de l’ANC “Fem la República catalana”

Fem la República catalana

Un any més, l’Assemblea torna a convocar la ciutadania a manifestar-se al carrer l’Onze de Setembre per mostrar l’amplíssim suport dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a l’objectiu d’assolir la República catalana.

Avui, un cop realitzat el referèndum i haver-lo guanyat, contra pronòstic i amb tot un Estat en contra exercint violència contra la població, tornem a sortir al carrer, aquest cop per exigir que es compleixi amb el mandat democràtic de l’1 d’octubre de 2017, quan vam decidir esdevenir República.

Una victòria que vam revalidar el passat 21 de desembre, amb tot l’aparell de l’Estat en contra, un altre cop. I ho vam fer després de veure com empresonava impunement en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart per defensar els nostres drets civils i polítics per delictes infundats i una violència inexistent.

I vam persistir malgrat la destitució il”legal i il”legítima del nostre Govern, l’empresonament de la Presidenta del Parlament Carme Forcadell, del Vicepresident Oriol Junqueras i dels consellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull, així com de la marxa forçada a l’exili del President Carles Puigdemont i dels consellers Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín, Meritxell Serret. Un camí al qual també s’han vist abocades les dirigents polítiques Marta Rovira i Anna Gabriel i els activistes Valtònic i Adri Carrasco, fruit d’una repressió que han patit també Tamara Carrasco i molta altra gent.

Però la repressió no només no ens ha aturat, sinó que ens ha donat renovades forces, perquè sabem que només la clau de la República podrà alliberar els ostatges polítics i fer que tornin els exiliats sense patir represàlies. Per això, no cedirem en la nostra lluita per assolir-la. Perquè els volem lliures i a casa, i perquè mai més cap persona torni a ser empresonada per raons polítiques.

Som molt conscients dels obstacles que tenim davant, el context de repressió que estem patint per part dels aparells de l’Estat i de la violència de l’extrema dreta als carrers. En aquests darrers mesos hem estat atacats, perseguits, colpejats i citats judicialment, i hem vist com ens arrencaven els llaços, les pancartes i els domassos impunement cercant un enfrontament civil que mai i sota cap circumstància no trobaran, buscant una resposta violenta que no els regalarem pas, instigant un trencament de la cohesió que no aconseguiran.

Fa pocs dies, el President de la Generalitat ens va demanar que des d’ara fins al judici ens mobilitzéssim. Ho farem, com ho hem vingut fent fins ara. Però la majoria independentista al Parlament i el Govern també han de fer la feina que els pertoca, perquè tenen el mandat democràtic de l’1 d’octubre i han de complir amb el compromís de fer-lo efectiu. Per això també els vam votar.

És hora de recuperar la unitat d’acció i, des de la diversitat d’actors existents, traçar una nova estratègia que ens permeti fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre al més aviat possible. Ens cal que els que van proclamar la República complint el mandat del referèndum ens expliquin per quina raó no es va fer efectiu aquest mandat i com i quan el farem possible.

Tenim la majoria parlamentària per fer efectiva la República catalana; tenim una societat civil forta, preparada i mobilitzada, amb una Assemblea al davant, preparada per superar les dificultats i aconseguir l’objectiu: la independència del país. És l’hora que entre tots, junts i coordinats, salvem els obstacles que resten i fem efectiva la República catalana.

11 de setembre 2018.

BANNER_FACEBOOK.png