L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels principals problemes per a una vida digna a Catalunya. Des de l’ANC compartim la indignació dels milers de persones que l’11 de novembre sortiran al carrer. Però tenim el deure de recordar que la vaga, també impulsada pels sindicats d’obediència espanyola, se celebrarà a divuit dies de les eleccions espanyoles, i corre el risc de quedar capitalitzada pels mateixos que han governat l’Estat mentre la crisi s’agreujava. És una mobilització que aborda un problema escandalós, real i molt punyent, però s’inscriu en un marc polític espanyol que com a independentistes tenim ben clar que volem superar.

Avui, a Catalunya, el dèficit d’habitatge assequible es pot xifrar entorn dels 500.000 habitatges. Bona part dels mals que afecten el mercat del lloguer arrenquen del conegut com a “Decret Boyer” (1985, primer govern socialista), amb la liberalització de preus dels lloguers.

Malgrat que el problema de l’habitatge a Catalunya comença dècades enrere, els fets d’aquests últims anys parlen per si sols. I no és un problema només del preu i condicions dels lloguers, és un problema d’accés a un habitatge de preu assequible.

El desembre de 2019, PSOE i Unides Podem van signar un acord de govern que prometia frenar les pujades abusives del lloguer. Catalunya no va esperar: el setembre de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 11/2020, pionera en la contenció de rendes.

La resposta de l’Estat va arribar pel Tribunal Constitucional. El PP la va recórrer, i el mateix govern de PSOE i Unides Podem hi va presentar el seu propi recurs. El 2022 el TC en va anul·lar el nucli, al·legant que la matèria correspon a l’Estat.

El maig de 2023 va arribar la llei estatal d’habitatge, que va deixar fora del topall els lloguers de temporada i d’habitacions. Per aquesta escletxa es va escapar una part enorme del mercat: a Barcelona, gairebé quatre de cada deu pisos anunciats ja eren de temporada.

Catalunya va tornar a intentar fer la feina que l’Estat no feia. Des del gener de 2026, la Llei 11/2025 va aplicar el topall també a aquests contractes. I, de nou, els espanyols l’han portada al Tribunal Constitucional.

Han calgut gairebé set anys perquè el govern del PSOE, amb la legislatura esgotada, aprovés decrets per prorrogar contractes, regular el lloguer de temporada i aturar desnonaments. Simples interessos partidistes per preparar el terreny electoral?

La lliçó és clara. Mentre el dret a l’habitatge de les famílies catalanes depengui d’Espanya i de les sentències d’un tribunal que rebutja sistemàticament les nostres lleis, cap solució serà estable. Cada avenç del Parlament de Catalunya serà anul·lat, i cada promesa de Madrid, com sempre, quedarà en res.

Per això, l’Assemblea Nacional Catalana demana a totes les persones que vulguin secundar la vaga de l’11 de novembre que ho facin des d’espais de mobilització independentista, i que per denunciar la hipocresia dels partits que sustenten el règim monàrquic del 78, pengin senyeres i estelades al balcó.

Que la reivindicació sigui inequívoca: volem un habitatge digne, i només el podrem garantir amb un estat propi. La solució a l’emergència de l’habitatge passa, necessàriament, per la independència.

Per un habitatge digne, independència!