Entrevista a Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat. Què n’hem d’esperar, de la cimera pel clima de Glasgow?
Tornen els castells. Parlem de la represa de la temporada castellera amb Albert Pedret (Colla Vella dels Xiquets de Valls) i Montse Soler (Colla Joves Xiquets de Valls).
Com canvia la relació entre clients i bancs al segle XXI? Amb Òscar Tafanell, director financer d’11Onze, la nova fintech catalana.
Hervé Pi, des de Perpinyà, ens parlarà de la repercussió de la Diada de la Catalunya Nord.
Quina és la situació dels joves i adolescents que arriben a Catalunya? En parlem amb Guillermo Scheling, coordinador de la Sectorial d’Immigració de l’Assemblea.
Els silencis de la Comissió Europea sobre la persecució política de l’Estat espanyol contra Catalunya afecten negativament l’estat de dret a la UE. Aquesta és una de les conclusions d’un nou estudi europeu que també ha analitzat els casos de França i Bulgària i ha constatat que els dobles estàndards i la manca de transparència de la Comissió Europea suposen serioses amenaces contra l’estat de dret.
L’estudi denuncia que els informes sobre l’estat de dret de la Comissió Europea de 2020 i 2021 no fan referència a les “nombroses vulneracions de l’estat de dret que el Govern espanyol ha comès en resposta al referèndum d’independència de Catalunya del 2017″, declarant el cas com “un afer intern d’Espanya”. Unes vulneracions dels drets i llibertats fonamentals i una impunitat que, segons l’estudi, “no poden suposar un afer intern de cap govern”, titllant “d’injustificable” el silenci de la Comissió Europea, en tant que constitueix una renúncia al deure de salvaguardar l’estat de dret a la Unió.
En aquest sentit, l’informe denuncia també un ampli “ventall d’incompliments de la llei a Espanya, des de la independència judicial fins a la politització de l’executiu”, incloent l’empresonament arbitrari dels líders civils i polítics catalans, denunciat per institucions com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. També, a l’informe es recull l’augment del discurs d’odi i d’agressions contra els catalans, tal com alerta el relator especial de l’ONU per a les Minories Nacionals.
D’altra banda, es destaca l’informe del Consell d’Europa del juny de 2021 en què es denuncia la persecució dels líders catalans per les seves declaracions i per convocar manifestacions pacífiques, o la fiança de 5,4 milions d’euros del Tribunal de Comptes imposada a líders polítics i funcionaris catalans per promoure la independència a l’exterior, així com l’espionatge il·legal de polítics catalans a través del programari espia Pegasus, tal com va informar el diari britànic The Guardian, entre d’altres. En aquest sentit, l’informe denuncia que “sota l’aparença de protegir una Constitució democràtica, les autoritats espanyoles han dut a terme un abús de poder sistemàtic”.
L’informe també esmenta una carta que la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, va enviar a la Comissió Europea l’octubre de 2020, en la qual es preguntava “per què l’empresonament dels polítics catalans no es va incloure en l’Informe de l’Estat de Dret de la Comissió del 2020, atès que les condemnes de presó dels dirigents catalans constitueixen una clara vulneració de l’article 2 del Tractat de la Unió Europea”. En la seva carta, Paluzie també va subratllar les recomanacions del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU i va alertar dels perills que comportava la falta d’actuació de la Comissió Europea: “tota violació de drets humans comesa per un estat membre de la UE erosiona la legitimitat de les institucions europees per a criticar aquestes pràctiques en països fora de la Unió, i actua com a precedent perquè els països dins i fora de la Unió justifiquin les seves pròpies transgressions”.
L’informe esmenta que, en la seva resposta a la carta de Paluzie, el comissari de Justícia de la Comissió, Didier Reynders, va argumentar que la Comissió valorava les violacions “sistèmiques” de l’estat de dret i va argumentar que no comentaven “casos individuals”. A més, va reiterar que l’evolució dels esdeveniments pel que fa al referèndum català eren “una qüestió interna d’Espanya i que la Comissió en respecta el seu ordre constitucional i les decisions judicials”.
En aquest sentit, a les seves conclusions, l’informe assegura que, pel que fa a les autoritats espanyoles, la Comissió ha omès tant les amenaces sistemàtiques com les infraccions reiterades de l’estat de dret, afirmant que moltes d’aquestes qüestions són “un assumpte intern” de l’Estat espanyol. A més, destaca que “el silenci deliberat de la Comissió probablement tindrà un efecte negatiu i de gran abast sobre l’estat de dret a la Unió Europea”, i que “l’anàlisi reductiva i legalista de la Comissió sobre l’estat de dret a Espanya obre la porta a la seva utilització com a instrument d’opressió”.
L’estudi Binding the Guardian ha estat encarregat per l’eurodiputada Irlandesa Clare Daly i redactat per l’acadèmica guardonada Albena Azmanova. Es centra en investigar els informes anuals de la Comissió Europea sobre l’estat de dret (2020 i 2021), i té l’origen en una carta oberta al president de la Comissió Europea, Juncker, i al president del Consell Europeu, Tusk, publicada el novembre de 2017. Aquesta carta alertava de la tendència creixent dels estats membres a utilitzar l’estat de dret com a eina d’opressió política, assenyalant que la mateixa Comissió Europea no havia complert les seves responsabilitats, “reduint l’estat de dret a una simple qüestió de legalitat, ignorant les violacions rutinàries dels valors fonamentals, com ara el dret de reunió pacífica, la llibertat d’expressió o fins i tot el dret a la llibertat i a la vida.”
Toni Comín, eurodiputat, ens parla dels resultats a l’Assemblea de Representats del Consell per la República. I ara, què?
El cas dels 9 de Lledoners. Amb Anna Roselló, portaveu del grup de suport.
Jocs Olímpics d’Hivern: sí o no? En parlem amb Francesc Sanahuja, responsable de Pirineus Territori esportiu d’Europa, i Mònica Bosch, presidenta de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern.
Activisme per la independència i pels drets de les persones nouvingudes. Amb Cristina Álvarez, de la Sectorial d’Immigració de l’Assemblea
4 anys d’exili i lluita des de l’exterior. Com ho ha viscut Lluís Puig, exconseller de Cultura i diputat al Parlament?
11Onze: què i com és la nova fintech catalana? En parlem amb la seva CEO, Natàlia Cugueró.
Una declaració internacional per posar sobre la taula les polítiques del temps, més enllà de la reforma horària. Amb Marta Junqué, coordinadora de Barcelona Time Use Initiative.
Parlem de la qualitat del son amb Carla Estivill (Fundació Estivill Sueño).
🔴 A les 21.30 h en directe a TeveCat i al nostre canal de Youtube.
Plataforma per la Llengua ha publicat l’InformeCAT 2021, la desena edició d’un report anual que recull 50 dades sobre la situació del català arreu del domini lingüístic. Fet a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia, l’InformeCAT 2021 inclou dades preocupants que demostren la situació d’emergència lingüística en què es troba la llengua catalana. Algunes reflecteixen la deixadesa de les institucions a l’hora de defensar i garantir els drets dels catalanoparlants i d’altres mostren que les actituds lingüístiques dels mateixos parlants sovint són contraproduents.
Una de les dades inèdites del 2021 mostra que la subordinació lingüística és una actitud majoritària entre els catalanoparlants. Segons una enquesta encarregada aquesta primavera per Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP, a Catalunya 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. A més, a l’hora d’explicar els motius d’aquesta conducta, el 43,5% afirma que canvia de llengua “per respecte” o “per educació”. Com a segona causa i amb un percentatge molt inferior, el 16,3% opta per respondre en castellà perquè creu que potser no serà entès si es manté en català.
Destacats
Només 1 de cada 3 catalanoparlants pensa que la Generalitat protegeix més el català ara que abans de començar el Procés
A les Illes Balears, tan sols el 19% dels alumnes de sisè de primària tenen un nivell alt de català
Dels 214 jutjats del País Valencià, només 1 funciona habitualment en català
1 de cada 5 casos de discriminació lingüística a mans de l’Administració passa en l’àmbit de la sanitat
El 20,1% dels algueresos fa servir el català amb el primer fill.
Aquest vídeo d’Octuvre aclareix quina és la manera de fer creure que es fan inversions en els pressupostos de l’Estat però a l’hora de la veritat no s’executen.
Com funcionen les eleccions al Consell per la República? En parlem amb Jordi Domingo, síndic electoral.
Els 10 anys de l’adéu a les armes d’ETA. Amb Martín Aramburu, politòleg.
Diego Arcos, president del Casal Argentí a Barcelona, ens parla del procediment contra Rodolfo Martín Villa a l’Argentina per crims contra la humanitat.
L’Assemblea presenta 3 recursos d’empara al TC com a pas previ per portar la vulneració del dret de manifestació a la justícia europea. Amb Patrícia Sierra i Jordina Sonet, de la Comissió Jurídica de l’entitat.
La llei de l’audiovisual, una nova amenaça per al català? En parlem amb Jordi B. Oliva, president de PROA (Federació de Productors Audiovisuals).
A les 21.30 h a TeveCat i al nostre canal de Youtube:
El Tribunal de Comptes espanyol rebutja l’aval de l’ICF pels alts càrrecs d’exteriors. En parlem amb Jaume Amat, síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.
Taula jove sobre oci, cultura i precarietat amb Maria Villaró (La Forja) i Pol Ibós (Jovent Republicà).
Sant Carles o la Ràpita? Parlem de la consulta al municipi amb la coordinadora de l’assemblea territorial de la Ràpita, Mariona Gairí.
Parlem amb Eva Fontova, secretària nacional de l’Assemblea, sobre l’activitat internacional de l’entitat la darrera setmana.
L’Assemblea fa balanç dels 100 primers dies del Govern. En parlem amb Arnau Padró, coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’entitat.
A les 21.30 h a TeveCat i al nostre canal de Youtube:
L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí la valoració dels primers 100 dies de govern. Aquest informe, que es farà trimestralment, s’ha realitzat comparant el Pla de Govern i les accions realitzades amb el decàleg de l’Assemblea.
Amb aquesta iniciativa, l’entitat pretén democratitzar l’accés a la informació i augmentar el coneixement de la ciutadania respecte a la tasca que realitzen els electes. En definitiva, es vol ajudar a la ciutadania a prendre decisions informades, abans i després de les eleccions.
Per tal d’elaborar aquest informe s’ha tingut en compte en quin punt es troben les propostes que recull el decàleg de l’Assemblea: no previst, parcialment previst, previst, execució parcial i executat.
En la roda de premsa de presentació de la fiscalització, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “els principis que no s’inclouen de forma majoritària al Pla de Govern són els encarats a la ruptura amb l’Estat espanyol: respecte per la voluntat dels electors, sobirania i no cooperació institucional i construcció de la Institució pròpia”.
“En alguns àmbits sectorials que són necessaris per preparar el país per la ruptura, sí que es poden veure certes tendències que s’inclinarien en aquest sentit“. Aquestes avaluacions “tenen un caràcter propositiu”, ha afegit la presidenta de l’Assemblea.
Paluzie ha conclòs que “aquests dos anys no seran perduts si realment es prepara el país per poder afrontar una futura ruptura amb l’Estat. La nostra proposta d’accions concretes és en positiu. Podem preparar-nos des de les institucions per a la independència“.
Per la seva banda, el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Arnau Padró, i el secretari nacional Jordi Domingo, han estat els encarregats de desgranar els diferents punts del decàleg tot analitzant el Pla de Govern i l’acció realitzada fins aquest moment.
En aquest enllaç es poden consultar totes les valoracions dels diferents punts del decàleg.
L’Assemblea presentarà demà l’avaluació dels primers 100 dies de govern. Aquest informe s’ha fet comparant el Pla de Govern i les seves primeres accions amb el decàleg de l’entitat.
Podràs seguir la roda de premsa en directe a les 11.30 h pel canal de YouTube de l’entitat.
De manera excepcional, l’emetrem a les 22.30 h per afegir-nos a l’apagada elèctrica de les 22 h.
Al programa d’avui:
David Aranda, advocat d’Alerta Solidària, parlarà sobre el cas de les Detingudes 23-S, investigades per terrorisme.
Desconnectem-nos! Com ha de continuar l’acció contra la pujada de la llum? En parlarem amb Martí Claret, coordinador de la Comissió d’Incidència Política de l’Assemblea.
Júlia Lleixà, coordinadora de l’assemblea exterior d’Alemanya, ens parla de la Catalan Week i el paper de les assemblees exteriors en el context actual.
Entrevista a Leo Martínez, adjunt a la direcció general de Mutuacat. Com viuen les mútues privades l’etapa de la pandèmia?
L’Assemblea ha promogut un manifest unitari de suport a l’apagada convocada per demà a les 22 h. En aquest document s’hi han afegit més de vint-i-cinc entitats i organitzacions de la societat civil.
Convocarem a l’apagada elèctrica del proper divendres 8 de 22h a 22:30h.
Desconnectem-nos
Davant la contínua pujada del cost de l’energia elèctrica imposada per les grans companyies elèctriques i els estralls socials que estan generant, els sotasignats volem exposar:
Assenyalem, com a responsables directes de la pujada de preus de la llum, les grans indústries i empreses del sector energètic. Empreses energètiques que formen part d’una estructura al servei de les elits extractives espanyoles que sustenten i s’enriqueixen de l’Estat, al voltant del grup inversor IBEX-35. Alhora, exposem el paper de còmplice necessari que juga Foment del Treball en aquesta pujada de preus. Assenyalem també el govern del PSOE-Podemos com a responsable polític, que permet el patiment de la població davant l’abús de les elèctriques i en denunciem també la inoperància del govern de l’Estat davant d’aquesta situació d’injustícia social.
Ens solidaritzem amb les classes treballadores i populars catalanes, amb la gent treballadora del nostre país. Els homes i dones d’aquest país, hauran de destinar una part encara més elevada de la seva massa salarial a fer front al pagament dels subministraments bàsics. La pobresa energètica també desgasta la gent, la societat. La pobresa energètica ha provocat en la història recent del nostre país diverses víctimes mortals.
Alertem del risc que representa aquesta tarifada de l’Estat pel teixit econòmic i empresarial dels Països Catalans. Una tarifada que fa perdre competitivitat a les nostres petites i mitjanes empreses i autònoms, que pot posar en risc la recuperació econòmica després del sotrac de la pandèmia de la Covid-19, així com escombrar centenars de llocs de treball.
Necessitem avançar cap a la sobirania energètica mitjançant un pla -acordat amb el territori- per dur a terme la transició energètica, accelerant la posada en marxa de l’energètica pública i verda de Catalunya, així com la regulació definitiva del sector privat. Cal parlar doncs en termes de sobirania i independència energètica.
Davant de tot plegat, convidem a la mobilització social i a la protesta focalitzada en contra aquests grans tenidors que juguen amb les nostres vides. Instem la societat catalana a autoorganitzar-se territorialment i de manera transversal, per fer un front comú social per aturar aquesta nova agressió de l’Estat i els seus tentacles de poder.
Aquest és el vídeo que han fet des del mitjà Octuvre sobre la persecució que ha tingut la campanya Consum estratègic de l’Assemblea Nacional Catalana i com la justícia discrimina els catalans a l’hora d’aplicar la llibertat d’expressió.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 