La davallada econòmica ha començat a tenir efectes devastadors per a milers de treballadors, autònoms i empreses.
Tenim un repte: ajudar-nos. I tenim les eines: proximitat i xarxa ciutadana.
A propdecasa.assemblea.cat, hi trobaràs iniciatives d’arreu del país. Ja en formen part més d’un centenar d’agrupacions d’autònoms, pimes i cooperatives.
Neus Torbisco ha fet una valoració de l’estratègia jurídica internacional relacionada amb la defensa i reivindicació de les preses i presos polítics. En aquest sentit ha dit que “es va erosionant internacionalment la idea que l’Estat espanyol és un país democràtic. Hem de seguir aprofundint en aquesta etapa de litigis internacionals i actuar de forma unitària”.
Segons Torbisco “una de les fites més importants que s’ha assolit en l’àmbit internacional és la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries, implantat pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, que va demanar la llibertat de les preses i presos polítics. Cal tenir en compte, que el Tribunal de Drets Humans utilitza la jurisprudència d’aquest grup de treball”.
A partir de preguntes que els usuaris li anaven traslladant a través de les xarxes, Neus Torbisco ha explicat que “es comença a relacionar aquest dret amb una vulneració continuada de drets humans o persecució cultural, per exemple, els intents per evitar que una llengua persisteixi o que una cultura s’expandeixi. Cal donar veu a aquestes vulneracions permanents de drets humans per guanyar legitimitat internacional. Tenim el dret a no ser subordinats i a ser un poble igual que la resta”.
En referència al fet que no hi ha unes normes clares per exercir el dret a l’autodeterminació, ha apuntat que “nosaltres estem fent el camí, si ho fem bé podem assentar un precedent per construir un ideal de llibertat. Autodeterminació vinculada a l’exercici pacífic, persistent i coordinat de la voluntat col•lectiva”.
Torbisco ha incidit en la idea que cal fer difusió internacional, “no ens han d’entendre a Madrid, ens han d’entendre a escala global. Cal fer lobby polític, generar opinió, accedir als principals mitjans. Necessitem una organització estratègica per poder-nos adreçar de forma coordinada a les institucions internacionals. Tal com ha fet i continua fent molt bé l’Assemblea. Hem d’aconseguir canviar l’opinió mundial”.
Finalment, segons Torbisco “els recursos de la Conselleria d’Exteriors haurien d’anar destinats a explicar internacionalment el que està passant en qüestió de vulneració de drets. Tot això hauria d’estar sistematitzat en informes que haurien d’arribar a països que ens podrien entendre, com ara Canadà. Aquest discurs ha de ser unitari tant jurídicament com política”. Ha afegit “que tenim una mirada curt terminista, cal mirar més enllà i entendre que la defensa ja no només va de les preses i presos polítics sinó de tot el poble català. Hem de treballar per evitar que d’aquí a uns anys pugui tornar a passar el mateix”.
Avui l’#AssembleaACasa és amb Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Explicarà com és d’important l’empresariat català per construir les bases d’una Catalunya independent. Precisament ara que just fa un any de la victòria de la candidatura d’Eines de País a les eleccions de la Cambra.
Amb la iniciativa Prop de Casa, donem suport a agrupacions d’autònoms, pimes i cooperatives d’arreu del territori per revitalitzar l’economia davant la crisi de la #COVID19.
Aquest és un projecte viu. Si creus que hi falta algun projecte, xarxa, o col·lectiu, escriu-nos a propdecasa@assemblea.cat o a través del formulari que trobaràs al web i l’hi afegirem.
Descobreix com participar-hi a propdecasa.assemblea.cat
Vídeo de la xerrada feta el 29 d’abril, dins del cicle l’Assemblea a casa, sobre el paper dels sindicats en el moment actual amb Sergi Perelló, de La Intersindical.
Una vintena de preses i presos polítics de diferents territoris d’arreu del món han enviat una carta a l’Alta Comissionada de Drets Humans de l’ONU, l’expresidenta de Xile Michelle Bachelet, amb l’objectiu de denunciar la seva situació d’empresonament durant la crisi del coronavirus, després que institucions i organitzacions internacionals com el Consell d’Europa, Amnistia Internacional o Human Rights Watch recomanessin la reducció de la població als centres penitenciaris degut al seu alt risc per a la propagació de la malaltia. A finals de març, la mateixa Alta Comissionada va demanar als governs que prenguessin mesures urgents per a protegir la salut i la seguretat de les persones empresonades o recloses en altres instal·lacions, com a part dels esforços per frenar la pandèmia de la COVID-19, en especial la gent gran, les persones malaltes, “totes i cadascuna de les persones que estan empresonades sense suficient base legal, incloent presoners polítics i altres detinguts per haver expressat opinions crítiques o dissidents”, així com els presos menys perillosos. A la carta, les preses i presos polítics mostren la seva preocupació pel fet que “molts estats no estiguin complint amb les seves recomanacions” i que, tal com Bachelet va expressar, “mantenir presos en detenció durant aquesta pandèmia comporta un alt risc per a la vida i salut d’aquests”, en especial tenint en compte “la manca d’higiene, recursos sanitaris i l’amuntegament que es viu a les presons i centres de detenció” a la majoria dels seus països. Segons els signants, el perill no només prové del risc de brots, sinó també per la “repressió contra les protestes que alguns presos i preses han dut a terme en diferents centres de detenció i reclusió”. Julian Assange entre les preses i presos polítics d’arreu del món Entre els signants, s’hi troben les preses i presos polítics catalans, com l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; així com Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Josep Rull i Jordi Turull.
També hi ha activistes internacionals, en destaca principalment, Julian Assange, d’Austràlia, però també en podem trobar d’altres països com són Milagro Sala i Luis D’Elía d’Argentina; o Julian Andrés Gil Reyes, Jose Vicente Murillo i Jorge Enrique Niño del Congreso de los Pueblos de Colòmbia. Completen la llista el líder del Moviment Popular del Rif, Nasser Zefzafi, l’activista Mahfouda Bamba Lefkir i el periodista Bachir Mahdar Khada del Sàhara Occidental, Bernado Caal Xol, defensor indígena maia Q’eqchi (Guatemala), i els representants dels Defensores del agua, el ambiente y el territorio de Guapinol (Honduras) Jeremías Martínez, Porfirio Sorto Cedillo, Ewer Alexander Cedillo, José Daniel Márquez, Kelvin Romero, José Abelino Cedillo, Arnold Alemán Soriano i Orbin Hernández Hernández.
Jordi Sànchez denuncia que l’Estat espanyol ignora les recomanacions de l’ONU
Jordi Sànchez, pres polític per haver sigut el president de l’Assemblea, ha fet una valoració de les motivacions que l’han portat a firmar la carta:
“És desolador veure la impunitat amb la que Espanya ignora les recomanacions de Nacions Unides sobre drets humans. Les recomanacions de l’Alta Comissionada de Nacions Unides, la senyora Bachelet, eren inequívoques. El fet que els presos del judici per l’1 d’octubre seguim a la presó és un exemple de menyspreu als drets humans i als organismes internacionals que vetllen pel seu compliment. I amb aquest fet les institucions espanyoles consoliden la tendència a ignorar les recomanacions dels organismes internacionals que no són del seu gust. Som centenars els presos polítics arreu del món que som víctimes de la manca de respecte que els governants tenen als organismes internacionals que vetllen pels Drets Humans. Amb quina autoritat Espanya exigeix a altres països el compliment de tractats internacionals sobre Drets Humans quan ella desobeeix les recomanacions de Nacions Unides que l’interpel·len?“.
La carta
29 d’abril de 2020 Sra Michele Bachelet, Alta Comissionada de Nacions Unides pels Drets HumansOficina de l’Alta Comissionada de Nacions Unides pels Drets Humans (OHCHR) Palais des Nations CH-1211 Geneva 10, Switzerland Benvolguda Sra. Bachelet, Alta Comissionada pels Drets Humans de l’ONU, En aquests moments difícils que travessen els pobles i nacions del món, ens dirigim a vostè en la nostra condició de preses i presos polítics, en relació a les seves declaracions del passat 25 de març de 2020, en les quals vostè va demanar als governs que prenguessin mesures urgents per protegir la salut i la seguretat de les persones a la presó o recloses en altres instal·lacions, com a part dels esforços per frenar la pandèmia de la COVID-19. Tal com vostè va pronosticar en aquestes declaracions, la pandèmia ja està afectant presons, centres de detenció de migrants i altres centres de reclusió.
Davant d’aquesta situació, les seves recomanacions com Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans van ser molt clares, animant els governs a realitzar una dràstica reducció de la població penitenciària de manera urgent. La gent gran, les persones malaltes, “totes i cadascuna de les persones que estan empresonades sense suficient base legal, incloent presoners polítics i altres detinguts per haver expressat opinions crítiques o dissidents”, així com els presos menys perillosos, va ser la població privada de llibertat que vostè va convidar a excarcerar prioritàriament amb la finalitat d’evitar conseqüències catastròfiques. Ens preocupa que molts estats no estiguin complint amb les seves recomanacions ja que, tal com vostè va expressar, mantenir presos en detenció durant aquesta pandèmia comporta un alt risc per a la seva vida i la salut, per la qual cosa hauria de ser exclusivament una mesura d’últim recurs.
La situació és encara més preocupant si tenim en compte la manca d’higiene, recursos sanitaris i l’amuntegament que es viu a les presons i centres de detenció de la majoria dels nostres països. Els brots augmenten dia a dia a les presons, així com el nombre de morts, tant per la COVID-19 com per la repressió contra les protestes que alguns presos i preses han dut a terme en diferents centres de detenció i reclusió. Com a preses i presos polítics coneixem de primera mà la situació de les presons en els nostres respectius països i volem remarcar que la preocupació que exposem no se cenyeix exclusivament a la situació personal que vivim, sinó que la fem extensiva al conjunt de persones que es troben actualment privades de la seva llibertat.
És per aquest motiu que ens adrecem a vostè per denunciar l’incompliment que observem, tant de les normes internacionals com de les directrius i recomanacions que vostè va fer com Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans. Sense cap altra pretensió, agraïm la seva atenció i esperem que pugui seguir duent a terme les accions necessàries per tal que els estats prenguin les mesures necessàries per salvaguardar la vida de la seva població, incloent la de presos i preses que es troben en aquests moments sota una vulnerabilitat més gran davant la COVID-19.
Atentament,
Jordi Sànchez – Expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (Catalunya)
Raül Romeva – Conseller de Relacions Exteriors del Govern català i activista pro drets humans (Catalunya)
Jordi Cuixart – President d’Òmnium Cultural (Catalunya)
Joaquim Forn – Conseller d’Interior del Govern català (Catalunya)
Dolors Bassa – Consellera de Treball i Afers Socials del Govern català i sindicalista (Catalunya)
Oriol Junqueras – Vicepresident del Govern català i president d’Esquerra Republicana de Catalunya (Catalunya)
Josep Rull – Conseller de Territori i Sostenibilitat del Govern català (Catalunya)
Carme Forcadell – Presidenta del Parlament de Catalunya i expresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (Catalunya)
Jordi Turull – Conseller de la Presidència del Govern català (Catalunya)
Milagro Sala – Líder de l’organització barrial Tupac Amaru (Argentina)
Luis D’Elía – Federació Tierra, Vivienda y Hábitat de la Central de los Trabajadores de la Argentina (Argentina)
Julian Assange – Periodista i fundador de Wikileaks (Austràlia)
Julian Andres Gil Reyes – Líder social i exsecretari tècnic del Congreso de los Pueblos (Colombia)
Jose Vicente Murillo – Líder social del Movimiento Político de Masas Social y Popular del Centro Oriente Colombiano. Congreso de los Pueblos (Colombia)
Jorge Enrique Niño – Expresident de la Junta de Acción comunal de la Vereda las Bancas, Arauquita. Congreso de los Pueblos (Colombia)
Jeremías Martínez, Porfirio Sorto Cedillo, Ewer Alexander Cedillo, José Daniel Márquez, Kelvin Romero, José Abelino Cedillo, Arnold Alemán Soriano i Orbin Hernández Hernández – Defensors del dret a l’aigua, el medi ambient i el territori de Guapinol (Honduras)
Nasser Zefzafi – Líder del Moviment Popular del Rif (Rif)
Mahfouda Bamba Lefkir – Activista i defensora dels drets humans (Sàhara Occidental)
Bachir Mahdar Khada – Periodista d’Equipe Media i activista pro drets humans (Sàhara Occidental)
L’Assemblea Nacional Catalana s’ha afegit a la campanya universitària contra els efectes de la COVID-19 engegada per la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC). L’entitat considera que el Govern ha de prendre mesures equitatives en l’àmbit de l’ensenyament per fer front a les conseqüències d’aquesta greu crisi. És fonamental que es garanteixi la igualtat d’oportunitats i d’accés als estudis universitaris. S’ha de garantir el futur i protegir el talent.
A continuació adjuntem la nota de premsa de la FNEC:
La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya llança aquest divendres, 24 d’abril, la Campanya Universitària contra els efectes de la COVID-19, que reclama a la Generalitat de Catalunya l’aplicació de tres mesures per pal·liar els efectes que la pandèmia esta tenint en l’economia dels estudiants catalans i les seves famílies, sota l’objectiu de protegir el talent i defensar els joves estudiants d’avui, que són el futur de la Nació. La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya demana mesures d’emergència econòmica, excepcionals. Aquestes són:
Primer. Demanem al Govern de la Generalitat que nomeni un màxim responsable encarregat de la resposta als efecte de la COVID-19 en l’àmbit universitari. Aquest ha d’exercir, a més, la funció d’interlocutor amb la Federació pel que fa a la negociació de les presents demandes.
Segon. Ampliar les beques EQUITAT del Departament d’Empresa i Coneixement, per a què cap estudiant situat al Tram de renda més baix es quedi enrere per motius econòmics.
Tercer. Establir una moratòria opcional del pagament de la matrícula universitària a aquells estudiants becats que es trobin a la resta de Trams.
Aquestes mesures es complementaran amb d’altres, que es detallaran i es difondran en les properes setmanes, i que s’adreçaran als equips de direcció de les Universitats catalanes. La Campanya a cadascuna de les universitats neix amb la vocació de concretar les demandes particulars que cada universitat, amb la seva idiosincràsia, pugui necessitar.
La Campanya Universitària contra els efectes de la COVID-19 s’ha gestat i es durà a terme amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana, la Joventut Nacionalista de Catalunya, Joves Demòcrates, Primàries de Catalunya, el Jovent Republicà, el Club FNEC i Intersindical – CSC. S’acompanya la Campanya amb la difusió d’un Manifest Públic on es detallen les mesures i que ha rebut el suport de membres actius de la comunitat universitària, tant catedràtics com professors reputats a més de les entitats anteriorment esmentades.
Vídeo de la xarrada feta el 27 d’abril, dins del cicle l’Assemblea a casa, amb Maria Roser Parellada i Pau de Nadal, de la Sectorial de Psicologia de l’Assemblea. Des de fa unes setmanes, més de 40 psicòlogues i psicòlegs treballen en un servei d’atenció personal per a tothom que pugui patir angoixa o ansietat a causa de la situació de crisi pel COVID 19.
El servei telefònic es troba operatiu de dilluns a diumenge, de 9 del matí a 21 del vespre. Per poder-ne fer ús, s’ha de trucar al 93 347 17 14, extensió 1036.
Posar militars al carrer i a les rodes de premsa no farà desaparèixer cap virus. Ni això és una guerra ni nosaltres som soldats. Els recursos, a la sanitat!