Aquest és el vídeo en directe
L’Assemblea presenta l’espot de la Diada 2025 amb l’objectiu de fer reaccionar els independentistes perquè es reactivin, tornin a la lluita i omplin els carrers en una nova manifestació massiva i reivindicativa.
A través de la dansa contemporània i gràcies a la col·laboració de ballarins de diversos esbarts i el coreògraf Pere Seda, l’Assemblea fa una aposta pel llenguatge metafòric i l’expressió corporal. Al vídeo, una noia jove entoma una sèrie de cops sense reaccionar fins a caure a terra, simbolitzant aquests últims anys en què l’independentisme ha quedat tocat, frustrat, dividit i desmotivat.
Els cops que rep arriben sempre després d’una sèrie de talls de veu: el president Salvador Illa apel·lant a la “normalització política”; Pedro Sánchez traient pit d’haver acabat amb el procés independentista; una locutora de ràdio alertant de la situació del català; i finalment, José María Aznar assegurant que abans es trencaria Catalunya que Espanya: “ells mateixos”.
A la part final de l’espot, un grup de gent amb la samarreta de la Diada, simbolitzant l’independentisme més combatiu i que continua lluitant, l’aixeca. La noia també es posa la samarreta i tots junts avancen cap a càmera mentre la veu en off interpel·la l’espectador: “Posem fi a l’espoli, garantim el futur de la llengua, defensem la nació. Aquest 11-S, omplim els carrers per la independència. Tenim Més motius que mai!”
Cada Onze de Setembre, centenars de milers de persones sortim al carrer perquè no acceptem ser una colònia. Perquè és humiliant i indigne continuar encadenats a un estat que ens odia, ens espolia i ens vol desapareguts com a poble. I aquest 11-S, més que mai, tenim més motius, més raons i més urgència que mai per lluitar per la independència i per fer efectiva la República Catalana.
I avui tenim encara més motius que mai per desfer-nos-en:
Per combatre la desnacionalització provocada per un Estat espanyol que des de sempre ha atacat la nostra cultura i la nostra llengua, en un desig inusitat d’assimilar-nos i acabar amb la nostra identitat com a poble. L’Estat espanyol ha construït una maquinària legal, mediàtica i judicial per esborrar-nos com a nació. Ara no ho fan amb bales, ho fan amb lleis, sentències, informes i una catalanofòbia impune.
Per garantir el futur de la nostra llengua, sotmesa a una minorització creixent, resultat d’una asfíxia premeditada. El català és marginat a les aules, ignorat als mitjans i expulsat de les xarxes socials i del món digital. Perquè al segle XXI només sobreviuran les nacions i llengües que tinguin un estat que les defensi.
Per lluitar contra l’espoli fiscal de 22.000 milions d’euros anuals. Aquest espoli gegantí és la causa comuna de la crisi de l’habitatge, del caos de Rodalies, de la degradació de l’ensenyament i de la sanitat pública, de les ajudes a la dependència… i més, i més, i més.
Amb aquests diners podríem tenir un sistema públic de salut exemplar, un parc d’habitatge social
com el dels països avançats, una xarxa ferroviària moderna i escoles amb condicions dignes. Però
no: tenim urgències col·lapsades, mestres desbordades i milers de famílies atrapades en lloguers
impagables.
Hem de fugir d’un estat de matriu franquista, colpista, que no respecta ni les seves pròpies lleis, sotmet les nostres grans empreses, ens espia, ens apallissa, anorrea la nostra cultura, impossibilita la integració dels nouvinguts, utilitza la difamació per alterar els nostres resultats electorals i potencia la catalanofòbia.
L’última mostra? El Tribunal Suprem espanyol, que prefereix destruir les pintures romàniques de Sixena abans que permetre que el museu romànic més important del món, el MNAC, les exposi amb dignitat.
Ens volen humiliats. Ens volen resignats. Però no ho estem.
L’independentisme és la força majoritària del país però els dirigents polítics han desobeït el mandat popular. Han renunciat, han abaixat el cap i han escollit la via de la submissió en lloc de la confrontació democràtica. Han canviat la voluntat del poble per cadires, per sous, per quotes de poder fins i tot acceptant pactes amb el 155. Així, des del 2018, tots els partits han alimentat una “ruta de la normalització” estèril i enganyosa, basada en taules buides, promeses falses i pactes sense compliment real.
Tanquen els ulls mentre continua la repressió, l’espoli i la catalanofòbia.
L’amnistia és un frau. El català a Europa és fum. El traspàs de rodalies, una broma.
I el finançament “singular” és una burla disfressada de concessió.
La independència és urgent!
Tenim més motius que mai per tornar al carrer i recuperar el fil de la lluita. La mobilització sostinguda,
l’acció directa noviolenta i la desobediència civil són les eines legítimes i imprescindibles d’un poble que no vol ser esclau.
Ja ho vam demostrar el Primer d’Octubre, amb les escoles obertes i els cossos defensant les urnes. Però no n’hi ha prou amb recordar-ho, cal recuperar aquella força i multiplicar-la. Cal aturar desnonaments, ocupar infraestructures, bloquejar institucions que no ens representen, desobeir lleis injustes, defensar la llengua a les aules i al carrer, i construir espais de sobirania des de baix.
Tenim més motius que mai per organitzar-nos de forma valenta i decidida, perquè no hi haurà independència sense confrontació. I perquè només un poble mobilitzat, alçat i desobedient pot forçar l’Estat a agenollar-se davant la voluntat col·lectiva.
Tenim més motius que mai per tornar a la lluita. Per sortir en massa a ocupar les institucions. Per impulsar la desobediència civil organitzada. Per aconseguir la ruptura política, institucional i social amb Espanya.
Tenim més motius que mai per preparar un nou embat, més fort, més valent i més definitiu que el de 2017. La independència no és una opció, és una necessitat. És urgent!
Tenim més motius que mai per teixir una estratègia independentista enfront de l’Estat espanyol.
Tenim més motius que mai per recuperar una majoria independentista al Parlament determinada a fer efectiva la independència.
Tenim més motius que mai per reprendre la marxa guanyadora de les mobilitzacions de masses i de la
desobediència civil.
Tenim més motius que mai per sortir al carrer a conquerir i defensar la independència
Visca Catalunya Lliure!
El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha publicat recentment les seves observacions i recomanacions finals al Regne d’Espanya després de revisar la seva implementació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR) durant la 144a sessió del Comitè (23 de juny – 18 de juliol de 2025).
El Comitè ha expressat la seva preocupació per la manca d’implementació de recomanacions anteriors sobre Catalunya, així com per qüestions persistents com ara els discursos d’odi, la violència policial excessiva i l’efecte dissuasiu sobre l’exercici dels drets a la llibertat d’expressió, associació i reunió que comporten les activitats de vigilància. L’ANC i l’UNPO havien presentat informació sobre la situació a Catalunya per ajudar a fonamentar l’avaluació del Comitè.
A continuació es presenta un resum de les principals conclusions i recomanacions fetes pel Comitè en relació amb Catalunya, destacant les principals preocupacions identificades durant la revisió:
No implementació de recomanacions anteriors
En primer lloc, el Comitè de Drets Humans expressa la seva preocupació per la manca d’implementació de les opinions anteriors que ha adoptat, inclosos els casos de Junqueras et al. contra Espanya, i Puigdemont contra Espanya. En ambdós, el Comitè havia conclòs que Espanya havia violat els drets dels acusats i havia demanat mesures preventives i informes de seguiment.
El Comitè reitera l’obligació de l’Estat espanyol de prendre totes les mesures necessàries per implementar les seves observacions finals, tal com exigeix el Protocol Facultatiu de l’ICCPR, del qual Espanya n’és part. A més, anima a establir un mecanisme eficaç per proporcionar una compensació financera adequada a les víctimes.
Discurs d’odi i delictes d’odi
D’altra banda, el Comitè crida l’atenció sobre l’augment dels discursos d’odi, en particular els de tipus neofeixista, i els delictes d’odi contra diversos grups socials, inclosos els catalans. Emfatitza la necessitat que l’Estat espanyol reforci els esforços per combatre aquests discursos i delictes, fins i tot garantint investigacions exhaustives de cada cas i proporcionant recursos efectius a les víctimes.
Violència policial excessiva
Addicionalment, el Comitè assenyala l’ús excessiu de la violència policial durant les protestes a Catalunya l’octubre de 2017 i lamenta el progrés limitat de les investigacions sobre aquest, així com la manca d’efectiva rendició de comptes dels responsables. El Comitè insta les autoritats espanyoles a respectar els principis de necessitat i proporcionalitat pel que fa a l’ús de la força i a investigar-ho a fons i imparcialment, garantint alhora la penalització dels responsables i l’assignació de reparacions a les víctimes.
Disposicions legals que posen en perill la llibertat d’expressió
A més, el Comitè expressa la seva preocupació per la manca de mesures adoptades per despenalitzar la difamació i l’insult. Es mostra especialment preocupat per l’article 578 del Codi Penal i el seu efecte criminalitzador per, entre altres coses, la “glorificació del terrorisme” i certes disposicions sobre la protecció de la seguretat ciutadana i la imposició de sancions administratives. El Comitè destaca com aquestes poden tenir un efecte dissuasiu sobre l’exercici legítim dels drets a la llibertat d’expressió, associació i reunió, i podrien utilitzar-se per processar individus per exercir aquests drets.
Per això, el Comitè demana a les autoritats espanyoles que considerin la despenalització de la difamació i que l’article 578 del Codi Penal no es faci servir per restringir els drets fonamentals establerts a l’ICCPR.
Vigilància desproporcionada i innecessària i la llei de secrets oficials
Finalment, el Comitè es mostra molt preocupat per les activitats de vigilància de la policia i els serveis d’intel·ligència espanyols dirigides a defensors dels drets humans i altres actors de la societat civil, que podrien tenir un efecte dissuasiu sobre l’exercici dels drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. En particular, el Comitè es refereix a l’ús del programari espia Pegasus i Candiru contra almenys 65 polítics, activistes i figures públiques catalans, entre el 2017 i el 2020, destacant l’absència d’una investigació oficial sobre l’assumpte.
En segon lloc, el Comitè es refereix a la infiltració d’agents d’intel·ligència encoberts en grups socials que s’han dut a terme sense cap salvaguarda legal ni supervisió judicial, fora de processos penals, i protegits per la Llei de Secrets Oficials de 1968. El Comitè insta les autoritats espanyoles a revisar la llei i a garantir que qualsevol ús de mètodes de vigilància respecti estrictament els principis de legalitat, necessitat i proporcionalitat. A més, emfatitza la importància d’investigacions exhaustives, imparcials i efectives sobre els casos de vigilància il·legal i l’assignació de reparacions a les seves víctimes.
Finalment, tot i que el Comitè va abordar una àmplia gamma de preocupacions sobre drets humans, no va fer referència a la violació per part d’Espanya de l’article 1 de l’ICCPR (el dret a l’autodeterminació) en les seves observacions finals. L’UNPO i l’ANC assenyalen que és significatiu, atès que moltes de les altres violacions de drets humans que pateixen els catalans provenen de la negació d’aquest dret fonamental.
L’ANC és membre de ple dret de l’UNPO des del 2019, representant Catalunya dins de l’organització internacional. Aquesta col·laboració és part de la tasca d’internacionalització de l’ANC, per defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya i denunciant internacionalment la regressió democràtica i els abusos que el poble català pateix per part de l’Estat.
L’InformeCAT 2025 revela que hi ha certa incoherència entre l’opinió generalitzada que el català és important en l’àmbit laboral i els fets: només un terç dels treballadors situen el català com la llengua més important a la seva feina i només el 8,6 % dels residents estrangers a Catalunya fa un ús habitual del català
Els castellanoparlants inicials són els que estan més d’acord en la importància del català per progressar professionalment: hi estan d’acord el 84,4 %, per damunt del 80,7 % dels catalanoparlants
Al País Valencià més de dos terços de les famílies de la zona valencianoparlant es van decantar pel valencià en la consulta per triar la llengua d’escolarització dels fills, i a les Illes Balears tres de cada quatre famílies consultades en el pla pilot de final del curs 2023-2024 van optar pel català com a llengua de primer ensenyament
Aquestes són algunes de les dades de l’InformeCAT 2025 recull altres dades:
Aquí trobareu l’informe sencer.
Aquest és el nou vídeo de la campanya LA INDEPENDÈNCIA ÉS URGENT.
Cada dia que Catalunya no és independent, hi perds en drets i benestar.
L’Assemblea actua. I tu, et queixes o actues?
Recordeu que a la web de la campanya hi trobareu tota la informació i materials.
Aquest és el vídeo del debat de la reforma dels Estatuts de l’Assemblea que es s va fer a l’Ateneu Barcelonès del dijous 19 de juny.
Aquest dijous 1r de maig serem als carrers, amb veu pròpia i catalana de treballadors i treballadores.
La sectorial de Treballadors/es per la independència convoca a les 10 del matí a Foment del Treball (Via Laietana, 32, Barcelona).
Farem una concentració i llegirem el manifest que ha impulsat la sectorial: Vida i treball dignes per una terra lliure!
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha enviat un document sobre les violacions de drets humans d’Espanya contra el poble català a diverses ambaixades, que prèviament han expressat preocupació o tenen un vincle amb la qüestió. Aquesta acció es produeix abans de l’Examen Periòdic Universal (EPU) d’Espanya per part de les Nacions Unides, amb l’objectiu de garantir l’escrutini internacional davant la repressió sistemàtica que pateixen els catalans.
El document és un resum de l’informe presentat en col·laboració amb l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), el qual va ser inicialment lliurat a l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OHCHR) en el marc del procés de l’EPU d’Espanya. L’informe documenta un patró de repressió estatal, incloent-hi la persecució judicial de líders polítics i socials catalans, la vigilància il·legal de més de 65 catalans amb l’espionatge Pegasus, atacs contra la llibertat d’expressió i brutalitat policial contra manifestants pacífics. També denuncia els intents d’Espanya d’erosionar la llengua i la cultura catalanes mitjançant polítiques discriminatòries en l’educació i l’administració pública.
Malgrat les recomanacions anteriors de l’EPU, Espanya no ha implementat reformes significatives i continua vulnerant drets fonamentals. Amb l’enviament d’aquest document a ambaixades clau, l’Assemblea busca sensibilitzar i fomentar la pressió diplomàtica perquè Espanya rendeixi comptes. L’organització insta els actors internacionals a seguir de prop el compliment d’Espanya amb les seves obligacions en matèria de drets humans i a exigir mesures concretes per protegir els drets civils i polítics del poble català.
Per a més informació, accediu a l’informe complet
El dijous 3 d’abril, a Sant Cugat del Vallès, dins del cicle Àgora 1 d’Octubre, es farà la xerrada ‘Economia i llengua‘ amb Bernat Mallén.
Bernat Mallén es Doctor en Economia amb l’especialitat d’Economia i Llengua.
L’acte començarà a les 19.00 a la Casa de Cultura.
L’Enquesta d’Usos Lingüístics de 2023 posa de manifest el lingüicidi que pateix el català a Catalunya, un dels seus territoris històrics. Les dades de la seva evolució són incontrovertibles. A l’enquesta de 2003 el 36,20% de la població de Catalunya tenia el català com a llengua inicial i el 44,30% el considerava la seva llengua d’identificació. Vint anys després només el 29% dels habitants ha après el català a casa seva i només el 30% considera el català la seva llengua d’identificació. Aquestes xifres representen un descens del 7,20% d’habitants amb el català com a llengua inicial i una caiguda del 14,30%, de les persones que tenen el català com a llengua d’identificació. Aquesta davallada és més greu perquè mesura una reducció cabdal de la capacitat d’atracció de la llengua pròpia de Catalunya en una societat catalana més desestructurada.
La minorització del català en aquests vint anys és el resultat d’un lingüicidi, d’una asfíxia premeditada. La minorització forçosa deriva de la supremacia del castellà consagrada a la Constitució espanyola de 1978 i de la falta de control de Catalunya de les seves fronteres. L’any 2006 els ciutadans de Catalunya van aprovar en referèndum que «totes les persones a Catalunya tenen el dret d’utilitzar i el dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials (català i castellà)». Però el Tribunal Constitucional espanyol va considerar anticonstitucional el deure de conèixer el català, mentre el castellà continuava sent obligatori. En el que va de segle XXI la població catalana ha passat de sis a vuit milions d’habitants, l’increment percentual més gran de tota la Unió Europea. Catalunya no ha pogut gestionar els fluxos migratoris i els nouvinguts no han tingut, ni tenen, el deure legal de conèixer la llengua pròpia de Catalunya, mentre estan obligats a saber el castellà. Al mateix temps s’han multiplicat els canals de televisió gràcies a la TDT, la immensa majoria en castellà. I a partir de 2007, gràcies als telèfons mòbils de pantalla tàctil, han irromput amb una força inusitada les xarxes socials en mans de grans corporacions multinacionals.
La realitat que reflecteix l’Enquesta d’Usos Lingüístics evidencia que formar part d’Espanya condemna la llengua i identitat a ser residuals. L’acatament de la legalitat espanyola i la normalització institucional, política i social, la gestió rutinària del «mentrestant» a la que s’han lliurat els partits independentistes impedeix revertir la minorització de la llengua. En canvi, Andorra, l’únic Estat independent dels Països Catalans, s’ha dotat de la llei de la llengua pròpia i oficial per aturar la seva descatalanització. Aquesta llei assenyala el camí per revertir la situació de la nostra llengua. Però una llei lingüística com l’andorrana seria declarada anticonstitucional a Espanya.
La gestió administrativa del «mentrestant» i el voluntarisme en defensa de la llengua són necessaris, però insuficients. L’única eina que pot garantir la supervivència del català és la República Catalana. I des d’ara només la lluita per la independència infondrà l’esperit de resistència contra el lingüicidi més subtil. Només el combat per l’alliberament nacional generarà l’entusiasme que ha d’integrar les noves i velles generacions gràcies a compartir el futur d’un país més democràtic, més just, més culte, definitivament lliure de l’opressió espanyola.
Què hi guanyem els catalans de la condonació del deute de Catalunya amb el FLA?
Això és normal? -ització.
Aquest és el vídeo de l’acte ‘Recuperem la força‘ amb Lluís Llach i Carme Forcadell fet a Barberà del Vallès el 18 de febrer.
Això és normal? -ització.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat el nou Full de ruta, que proposa un pla per fer la independència de Catalunya a les pròximes eleccions al Parlament l’any 2028. En un acte polític a l’Ateneu Barcelonès, membres del Secretariat Nacional i coordinadors de comissions han exposat “una estratègia viable i creïble” que esbossa els passos a fer en el front civil, institucional i internacional per desfermar el nou embat per la independència i per defensar la República Catalana.
“Només una Catalunya forta guanyarà la independència”. Amb aquest propòsit l’Assemblea vol recuperar el múscul del moviment canalitzant la indignació ciutadana: “per combatre els nefastos efectes de ser un país ocupat, la independència és l’única solució”.
El nou Full de ruta, on hi ha una clara aposta per la desobediència civil i la lluita no violenta, indica que per al nou embat és indispensable que el moviment civil per la independència recuperi la capacitat de paralitzar i controlar el país que va demostrar el 3 d’octubre de 2017. Així mateix, també apunta la necessitat d’aconseguir una majoria electoral determinada a fer efectiva la independència en el cicle electoral vinent i esbossa una profunda regeneració democràtica per a aconseguir-ho. Finalment, destaca la importància d’intensificar la internacionalització del conflicte amb Espanya per contrarestar el relat de l’Estat espanyol segons el qual el «problema català» ja s’ha resolt.
L’Assemblea vol reforçar els espais de coordinació entre les entitats i els partits independentistes i proposa als partits independentistes una “Agenda per la Independència” compartida i l’exclusió dels pactes amb partits espanyolistes, que estabilitzen l’Estat espanyol.
El president de l’Assemblea, Lluís Llach, ha conclòs l’acte amb un discurs davant d’una sala plena de personalitats de l’àmbit polític independentista, amb representants de Junts, ERC, CUP, Òmnium, Intersindical, AMI, Consell de la República o la CAL.
Llach, ha començat la seva intervenció amb un crit d’alerta: “si volem ser – si volem sobreviure com a poble -, necessitem el combat, i l’Assemblea està disposada a picar pedra, una pedra dura i cantelluda, fins a aconseguir un moviment d’alliberament nacional estructurat, possible i resolutiu”. El president de l’entitat també ha volgut deixar clar que lluitaran per la independència al mateix temps que ho faran també “per enfortir els paràmetres de convivència que defineixen la nostra nació”.
També ha aprofitat l’acte per a dirigir-se als partits independentistes, als quals ha avisat que no demanin a l’Assemblea que participi “en la gestió autonomista de la colònia, ni en el sotmetiment que comporta”. “En la lluita per la independència -ha reblat – mai més no serem la vostra crossa”. Tot i la crítica, ha deixat la porta oberta a l’entesa: “si la vostra praxi política es dirigeix envers la independència, nosaltres ja hi serem”.
El president ha finalitzat el discurs convidant els catalans a sumar-se a la lluita per “un món millor” assenyalant que “l’única manera de fer-ho és treballant i lluitant per una Catalunya justa, centrada en el servei de les persones”.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 