El dimecres 15 d’abril, a Sabadell, es farà la presentació del llibre “Catalunya: ànima de república?“ A càrrec del seu autor, Aleix Sarri.
L’acte començarà a 19.00 a l’Espai Àgora, Sol i Padrís 93.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha celebrat aquest dissabte el simposi “L’independentisme davant un nou cicle electoral” a l’Auditori de la Casa del Mar de Barcelona. Amb l’objectiu d’obrir el debat incorporant mirades diverses i començar a construir propostes concretes per encarar el nou escenari polític amb més solidesa i unitat, la jornada d’anàlisi i debat ha posat el focus en la necessitat de redefinir l’estratègia del moviment després de la pèrdua de l’hegemonia institucional en el darrer cicle electoral.
Josep Vila, coordinador d’Incidència Política, ha obert el simposi amb un record emocionat per l’activista Blanca Serra, sòcia de l’ANC, que ens ha deixat aquesta nit.
L’acte s’ha estructurat en dues parts. En primer lloc, el periodista i director de VilaWeb, Vicent Partal, ha analitzat el cicle electoral 2023-2024 i n’ha extret conclusions sobre els factors que han portat a la pèrdua de l’hegemonia independentista. Partal ha explicat que la davallada del vot independentista té causes molt diverses, i n’ha remarcat “la decepció col·lectiva, la incapacitat dels partits per mantenir-se units i la repressió espanyola”.
Tot seguit, una taula rodona amb Ferran Mascarell, Carme Garcia Suàrez, Mercè Amich Vidal i Xavier Díez ha abordat les bases per a la construcció d’una nova hegemonia.
Entre les idees compartides, s’ha posat de manifest la necessitat de superar debats estèrils i reforçar les estructures del moviment. La politòloga i analista econòmica Mercè Amich ha advertit que “cal defugir el fals dilema entre un ‘nacionalisme excloent’ i un ‘independentisme de majories’ que esdevingui innocu”, i ha defensat la construcció d’“estructures sòlides de defensa de l’interès nacional al marge dels cicles electorals”.
En la mateixa línia, l’historiador Xavier Díez ha apostat per ampliar la base del moviment i evitar exclusions: “Un moviment independentista exitós ha de contenir la representació de tota la societat”, i ha remarcat la necessitat d’“un pacte de no agressió” entre les forces independentistes, inclosa Aliança Catalana, per evitar que les institucions catalanes quedin en mans del que ha definit com el “front nacional espanyol”.
Per la seva banda, l’activista i experta en mediació i resolució de conflictes, Carme Garcia Suàrez ha posat l’accent en la reconstrucció de la confiança i la connexió amb la ciutadania:“L’abstenció no és desinterès: és una demanda d’honestedat i compromís”, i ha defensat que “no guanyarem per ser els més cridaners, sinó per ser els que connectem més amb la gent i esdevinguem imprescindibles en la seva vida quotidiana”. Garcia també ha reivindicat el paper de l’ANC com a “paraigua i connector de majories”.
Per altra banda, l’historiador i consultor Ferran Mascarell s’ha endinsat en el concepte de l’hegemonia. Ha explicat que hi ha dos processos de construcció d’hegemonia: un, el fa l’Estat espanyol, i l’altre, el poble català. L’historiador ha sigut contundent: “El poble català és un constructe polític desmillorat perquè ens fallen algunes pedres essencials com els partits polítics”. Mascarell ha fet també una apreciació amb mirada històrica del debat públic: “Durant deu anys el catalanisme independentista va marcar el debat sobre la taula; ara ho està fent l’Estat espanyol”.
El simposi ha volgut anar més enllà de la reflexió puntual i establir les bases d’un procés continu de debat i elaboració estratègica. En aquest sentit, els assistents han pogut formular preguntes i també podran fer aportacions per escrit fins al 18 d’abril,amb l’objectiu d’enriquir les conclusions de la jornada i contribuir a una presa de decisions més sòlida i compartida.
Amb aquesta iniciativa, l’ANC referma la seva voluntat d’actuar com a espai de trobada i impuls estratègic del moviment independentista, amb la mirada posada en la recuperació de la iniciativa política i la construcció d’una nova hegemonia que permeti afrontar el proper cicle electoral amb més garanties d’èxit.
Activista històrica, germana de dos independentistes destacats i compromesos, va conèixer la repressió de primera mà, amb la presó, el refugi a Catalunya Nord i les tortures patides juntament amb la seva germana Eva Serra i Puig. De ben jove, va combatre l’opressió nacional i les injustícies socials. En aquella època, el PSUC no la convencia, perquè considerava que la causa nacional era tractada com un afer secundari i no s’abordava adequadament.
Juntament amb la seva germana, va començar a militar al FNC a la universitat, tot i que aquesta organització tampoc no satisfeia plenament les seves expectatives ni les de gran part de la secció universitària, motiu pel qual van fundar el Partit Socialista d’Alliberament Nacional l’any 1969, i anys més tard, el PSAN-P (1974) i Independentistes dels Països Catalans (1979), contribuint decisivament a l’impuls d’un independentisme en creixement amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i l’MDT.
Blanca Serra es va mantenir ferma i activa des de l’Assemblea de Catalunya (1971), la Plataforma pel Dret a Decidir (2005) fins al darrer dia i va formar part del primer Secretarit Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana.
Amb un compromís ferm a l’Assemblea, va impulsar l’entitat des del seu barri, les Corts, i des de la seva constitució va participar activament en els actes en què fou requerida, sempre amb plena disposició.
Recentment, ella, també en representació de la seva germana Eva, va denunciar les tortures que van patir durant llurs detencions a Via Laietana. El jutge, tot i reconèixer que van patir tortures, no n’ha continuat la investigació. En aquest sentit, es posa de manifest la responsabilitat de l’Estat espanyol en les tortures practicades pels seus cossos policíacs.
La seva vida, dedicada a la lluita i al servei del poble català, per la independència i la transformació social a favor de les classes oprimides, palesa que l’independentisme ve de lluny i s’ha forjat en contextos molt més adversos que els actuals.
Recordarem sempre Blanca Serra com una persona lluitadora, compromesa i perserverant, que, incansablement, ens esperonava a no defallir.
La lluita per la independència porta nom de dona, i els noms de les germanes Serra constitueixen una pedra angular de la terra lliure que somniem i volem completa.
Que les noves fornades de joves en mantinguin viu el record i el llegat.
Per servar la teva memòria, guanyarem!
Visca la terra!
El dimarts 14 d’abril, a Palau-solità i Plegamans, el periodista Vicent Partal, director de Vilaweb, presentarà el seu llibre ‘Entendre els mapes‘.
L’acte començarà a les 19.00 h a l’Auditori de Can Cortès.
L’Assemblea Nacional Catalana organitza el simposi L’independentisme davant un nou cicle electoral, que celebrarem el dissabte 11 d’abril, a l’Auditori de la Casa del Mar de Barcelona (carrer Albareda, 1-13), de 10 a 13:45 h.
Comptarà amb dues parts diferenciades:
És un moment clau, i la teva participació també ho serà. Cal inscripció. Si encara no ho has fet, te’n recordem l’enllaç.
Serà el 9 d’abril a les 19 h a a Casa de la Cultura de Sant Cugat.
Reprogramació de la conferència sobre les manifestacions per l’amnistia i la llibertat de Barcelona, 1 i 8 de febrer de 1976
Si vas viure aquells dies, si hi vas participar o en vas sentir parlar, segur que aquesta història et toca de prop.
El 1 i el 8 de febrer de 1976, Barcelona va perdre la por. Els carrers es van omplir de gent que va sortir a defensar les llibertats tot i la repressió.
David Ballester (doctor en Història Contemporània, UB) ho explicarà amb testimonis reals, documents inèdits i les fotografies de Manel Armengol.
La llengua és la principal matriu identitària de la nostra nació i veiem com contínuament des del nacionalisme espanyol rep atacs. El darrer ha estat la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per executar la sentència contra el decret de la Generalitat per protegir-ne l’ús a l’escola.
És una ofensiva contínua per retallar-nos els drets i accelerar l’emergència lingüística a la qual estem sotmesos. Davant d’això, creiem que cal una resposta de país: convidem totes les entitats, associacions, plataformes i grups socials a una convocatòria de país de què tots n’hem de ser promotors. La llengua i l’escola catalana ho necessiten. Com som part del procediment judicial, ja hem presentat recurs de reposició. Cal desobeir des de l’escola, cal una confrontació unitària amb l’Estat i el govern Illa per la seva manca de defensa. Som conscients que la via òptima per al català és l’estat propi, però ens cal defensar-lo ja dia a dia.
Adjuntem el comunicat redactat per les sectorials de Llengua i cultura i Ensenyament de l’ANC.
A Bellaterra continuem amb el Cicle Països Catalans, darrera colònia d’Espanya.
El proper dijous 9 d’abril, el filòsof i sociolingüista Jordi Martí Monllau membre actiu del grup Koiné, ens parlarà de la llengua catalana dins el tema “Justícia lingüística i autodeterminació”.
Un tema molt viu, candent i sempre actual mentre no aconseguim l’alliberament nacional de l’estat espanyol.
El Jordi ens parlarà de forma clara i desacomplexada.
Dijous dia 9 d’abril a 2/4 de 8 del vespre al Centre Cívic de Bellaterra,.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 