L’Assemblea Nacional Catalana ha engegat avui dos nous serveis per fer front a la repressió. D’una banda, s’ha activat un servei de recull d’imatges per ajudar a les defenses de víctimes de la repressió. Amb aquests serveis, es pretén aportar informació addicional als serveis jurídics de les i els represaliats, especialment aquells que han patit violència policial i judicial aquests darrers dies.
Es demana que la gent que tingui imatges en què es vulnerin drets, com càrregues policials, cops antireglamentaris, vexacions, etc. facin arribar els vídeos, a ser possible a través d’un enllaç de descàrrega, a l’adreça testimonivisual@assemblea.cat, i que s’especifiqui el lloc, el dia, l’hora i la informació de contacte.
Hem respost a la sentència amb dignitat col·lectiva i mobilització popular, omplint massivament els carrers i les carreteres. I ho hem fet dempeus, i no agenollats. Nosaltres hem complert, i seguirem als carrers tant de temps com faci falta.
Contra la sentència, independència. Amb aquest clam ha acabat la roda de premsa que l’Assemblea Nacional Catalana ha dut a terme aquest migdia a la plaça dels Àngels. En un acte en què hi han participat membres de l’actual secretariat nacional, però també dels anteriors, l’entitat ha volgut traslladar, d’una banda, l’escalf als presos polítics condemnats avui, i també la voluntat de refermar-se en l’objectiu final: la independència.
“La nostra millor resposta a la sentència és refermar-nos en la lluita per la independència”, ha assegurat Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, que ha reiterat que l’Estat ha hagut de recórrer a un relat fals per condemnar els presos. L’objectiu de la sentència és polític, segons Paluzie, com també el de la repressió, que pretén “criminalitzar” un moviment “pacífic i democràtic” perquè, així, s’abandoni la lluita. Lluny daixò, Paluzie s’ha refermat en la independència com a objectiu, i ha fer una crida a la ciutadania perquè es mobilitzi, surti al carrer, participi de les mobilitzacions i exercici els drets fonamentals que vol criminalitzar la sentència.
No és una situació democràtica El vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha recordat que l’Estat va despenalitzar la convocatòria del referèndum, i que aquesta sentència posa en evidència que no és una situació democràtica. La sentència, ha dit, penalitza el referèndum, les resolucions parlamentàries, les manifestacions, i les converteix en delictives, així com la resistència pacifica.
Aquests sentencia demostra, per Cruanyes, la persecució dels diversos poders de l’Estat: la fiscalia, la judicatura i el poder executiu, trencant qualsevols separació de poders. Per Cruanyes, s’ha arribat a un punt en què les grans manifestacions, quan persegueixen o defensen idees que estan considerades impròpies i incòmodes per l’Estat, esdevenen una justificació de la criminalització.
Agustí Alcoberro, que en el moment de l’empresonament de Jordi Sànchez era vicepresident de l’entitat, ha reivindicat el lloc on s’ha fet la roda de premsa, amb una forta càrrega simbòlica, perquè va ser al CCCB on l’Assemblea, Òmnium Cultural i l’AMI es van conjurar el maig del 2017 a fer possible el referèndum d’autodeterminació. A més, Alcoberro ha reivindicat dues idees: aquest procés és irreversible, sense marxa enrere; i la justícia espanyola es mou sota els principis de la unitat de la pàtria.
Irene Martín, que va ser secretària nacional durant el mandat de Carme Forcadell, ha descrit (consulteu el text aquí: Paraules Irene Martín) la sentència com un acte de “venjança i de càstig” per haver estat presidenta de l’Assemblea i haver permès el debat al Parlament. I Jordi VIlarassau, que va ser membre del secretariat durant el primer mandat de Jordi Sànchez, ha llegit una carta de l’expresident de l’entitat en què ha demanat recuperar l’esperit de l’1-O i persistir en la lluita noviolenta per guanyar el dret a l’autodeterminació. Es pot consultar el tex aquí: Paraules Jordi Vilarassau.
El darrer 9 d’octubre les forces armades turques van iniciar una ofensiva militar contra el poble kurd de Síria, aprofitant la retirada de les tropes nord-americanes de la zona del nord-est del país. Els primers quatre dies d’operació militar s’han saldat ja amb desenes de civils morts, diversos executats com la líder del partit kurd Futur de Síria, Hevrin Khalaf, i prop de 20.000 desplaçats. Davant d’aquests fets, l’Assemblea Nacional Catalana fa públic el següent posicionament:
Condemnem de forma rotunda l’agressió militar turca contra el poble del Kurdistan, una violació flagrant del dret internacional que suposa un pas més en l’ofensiva imperialista i repressiva del govern d’Erdogan contra els i les kurdes.
Condemnem fermament el suport del govern espanyol a aquesta nova agressió militar turca contra el poble kurd, de nou fent costat a règims autoritaris que violen drets fonamentals de forma massiva. L’actitud del govern espanyol és especialment alarmant en tant que contrasta amb la de diversos països europeus, els quals ja han anunciat un embargament d’armes contra Turquia.
Condemnem la repressió i la persecució contra els alcaldes i altres càrrecs electes kurds per les autoritats turques, justificats en algunes ocasions pel mateix govern de Turquia que utilitza les suspensions de càrrecs electes catalans i bascos per l’Estat espanyol. En aquest sentit, celebrem que el Consell d’Europa estigui investigant els casos d’empresonaments de líders polítics kurds i catalans per les autoritats turques i espanyoles respectivament, empresonats en molts casos per haver exercit el seu dret a la llibertat d’expressió.
Refermem la nostra solidaritat fraterna amb el poble kurd i el nostre suport al seu dret a l’autodeterminació, una aspiració plenament compartida amb el poble de Catalunya.
Cançó com a resposta a la sentència injusta dels presos i preses polítiques, l’empresonament de les companyes dels CDR i la persecució constant a la disidència política.
Així que podeu escalfar motors escoltant i compartint-la perquè en els propers dies apareixerà una altra cançó que serà l’himne de les mobilitzacions.
Artistes:
Valtonyc (des de l’exili)
Roba Estesa
Buhos
Els Catarres
Suu
Gemma Humet
Auxili
Cesk Freixas
Brams
Huntza
Bittah
Cesc Sansalvadó
Joina Jo Jet i Maria Ribot
Pirat’s Sound Sistema
Jordi Ginesta
Alidé Sans
Pachawa Sound
Àlex Pérez
Autor: Àlex Pérez
Altres lletristes:
Valtonyc,
Joina,
Bittah i
Auxili
Enregistrament i mescla: Àlex Pérez i Bernat Villà
Mastering: Ferran Conangla Vídeo: Gemma Martz Lettering: Nirvana Jiménez Estudi d’enregistrament: Medusa Estudio. (Agraiment a Can Pardaler, Jaume Nin, Wz Estudi,Estudio Haritz Harreguy)
Músics: Isaac Romagosa (guitarra) Jaume Àvila (baix) Oscar Jorba (bateria) Mario Coloma (teclats) Maria Cofan (trombó) Klaus Stroink (trompeta) Jofre Alemany (saxo)
Dansa: Yandra de la Mano Lorenzo Silvia Gallifa Royo Jana Vaqués
Tenim un somni immens i entre totes el podem fer possible!
Hem decidit avançar. Ho hem fet molts cops en la història d’aquest país, farcida de lluites veïnals, laborals, vagues i manifestacions. Hem estat i som un poble tossudament alçat, llavor de moltes lluites, que no s’ha conformat mai i que sempre ha lluitat per avançar.
Ho fem en un context advers: l’Estat ha decidit que la seva unitat territorial és innegociable i que aquesta condició està per sobre de qualsevol dret, també per sobre de tots aquells pels quals els nostres pares, avis i besavis van lluitar. Anys i dècades d’avenços i lluites als carrers.
L’Estat espanyol, els seus estaments de poder, pretenen vulnerar drets fonamentals. Els vol criminalitzar, i ens vol fer creure que votar és un delicte; que manifestar-se massivament és un delicte; que dissentir no està permès. I que plantar cara a les desigualtats és motiu d’empresonament.
No se’n sortiran. I no ho faran perquè davant de les seves mentides i del seu poder es trobaran un mur de gent alçada, disposada a plantar cara de manera noviolenta per defensar aquells drets pels quals no només val la pena lluitar, sinó que és obligat fer-ho. L’1 d’Octubre ens vam plantar davant dels col·legis electorals perquè sabíem que aquella lluita no només era legítima, sinó que era necessària. Fa 100 anys, a la vaga de La Canadenca, milers de treballadors van plantar cara a l’Estat, a la seva força i a la repressió per defensar drets fonamentals, conscients que aquella lluita era justa, i que calia deixar-hi la pell. I se’n van sortir. Perquè la lluita sempre acaba donant els seus fruits.
Som una immensa majoria que no tolerem més repressió, que volem i exigim la llibertat immediata de les preses i presos polítics i el retorn de les exiliades i exiliats. I som molts els que creiem que l’autodeterminació és un dret tan legítim com qualsevol altre, i que el seu exercici no pot ser mai considerat un delicte.
I precisament perquè som molts els que ho creiem, també som molts els que caminarem, inspirant-nos en altres marxes que han marcat la història de la humanitat. Ho va fer Martin Luther King l’any 1963, arribant fins a Washington. I abans ho havia fet Gandhi, durant la Marxa de la Sal.
Cada poble fa el seu camí. Nosaltres també. Sempre hi ha camí. No l’hem abandonat mai i no donarem mai per perduda cap batalla. Davant de la injustícia, més solidaritat; davant la repressió, més mobilització. Ni jutges ni policies podran impedir fer sentir la veu d’un poble alçat i determinat a lluitar per la justícia social i per la llibertat.
Omplir places i desbordar carrers. Només hi ha una via: respondre amb dignitat, avançar plegats, i guanyar-nos el futur!
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 