Cançó com a resposta a la sentència injusta dels presos i preses polítiques, l’empresonament de les companyes dels CDR i la persecució constant a la disidència política.
Així que podeu escalfar motors escoltant i compartint-la perquè en els propers dies apareixerà una altra cançó que serà l’himne de les mobilitzacions.
Artistes:
Valtonyc (des de l’exili)
Roba Estesa
Buhos
Els Catarres
Suu
Gemma Humet
Auxili
Cesk Freixas
Brams
Huntza
Bittah
Cesc Sansalvadó
Joina Jo Jet i Maria Ribot
Pirat’s Sound Sistema
Jordi Ginesta
Alidé Sans
Pachawa Sound
Àlex Pérez
Autor: Àlex Pérez
Altres lletristes:
Valtonyc,
Joina,
Bittah i
Auxili
Enregistrament i mescla: Àlex Pérez i Bernat Villà
Mastering: Ferran Conangla Vídeo: Gemma Martz Lettering: Nirvana Jiménez Estudi d’enregistrament: Medusa Estudio. (Agraiment a Can Pardaler, Jaume Nin, Wz Estudi,Estudio Haritz Harreguy)
Músics: Isaac Romagosa (guitarra) Jaume Àvila (baix) Oscar Jorba (bateria) Mario Coloma (teclats) Maria Cofan (trombó) Klaus Stroink (trompeta) Jofre Alemany (saxo)
Dansa: Yandra de la Mano Lorenzo Silvia Gallifa Royo Jana Vaqués
Tenim un somni immens i entre totes el podem fer possible!
Hem decidit avançar. Ho hem fet molts cops en la història d’aquest país, farcida de lluites veïnals, laborals, vagues i manifestacions. Hem estat i som un poble tossudament alçat, llavor de moltes lluites, que no s’ha conformat mai i que sempre ha lluitat per avançar.
Ho fem en un context advers: l’Estat ha decidit que la seva unitat territorial és innegociable i que aquesta condició està per sobre de qualsevol dret, també per sobre de tots aquells pels quals els nostres pares, avis i besavis van lluitar. Anys i dècades d’avenços i lluites als carrers.
L’Estat espanyol, els seus estaments de poder, pretenen vulnerar drets fonamentals. Els vol criminalitzar, i ens vol fer creure que votar és un delicte; que manifestar-se massivament és un delicte; que dissentir no està permès. I que plantar cara a les desigualtats és motiu d’empresonament.
No se’n sortiran. I no ho faran perquè davant de les seves mentides i del seu poder es trobaran un mur de gent alçada, disposada a plantar cara de manera noviolenta per defensar aquells drets pels quals no només val la pena lluitar, sinó que és obligat fer-ho. L’1 d’Octubre ens vam plantar davant dels col·legis electorals perquè sabíem que aquella lluita no només era legítima, sinó que era necessària. Fa 100 anys, a la vaga de La Canadenca, milers de treballadors van plantar cara a l’Estat, a la seva força i a la repressió per defensar drets fonamentals, conscients que aquella lluita era justa, i que calia deixar-hi la pell. I se’n van sortir. Perquè la lluita sempre acaba donant els seus fruits.
Som una immensa majoria que no tolerem més repressió, que volem i exigim la llibertat immediata de les preses i presos polítics i el retorn de les exiliades i exiliats. I som molts els que creiem que l’autodeterminació és un dret tan legítim com qualsevol altre, i que el seu exercici no pot ser mai considerat un delicte.
I precisament perquè som molts els que ho creiem, també som molts els que caminarem, inspirant-nos en altres marxes que han marcat la història de la humanitat. Ho va fer Martin Luther King l’any 1963, arribant fins a Washington. I abans ho havia fet Gandhi, durant la Marxa de la Sal.
Cada poble fa el seu camí. Nosaltres també. Sempre hi ha camí. No l’hem abandonat mai i no donarem mai per perduda cap batalla. Davant de la injustícia, més solidaritat; davant la repressió, més mobilització. Ni jutges ni policies podran impedir fer sentir la veu d’un poble alçat i determinat a lluitar per la justícia social i per la llibertat.
Omplir places i desbordar carrers. Només hi ha una via: respondre amb dignitat, avançar plegats, i guanyar-nos el futur!
Aquesta és la intervenció de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, en la Jornada Internacional de Noviolència que va fer-se a Barcelona.
La repressió vol que renunciem als nostres objectius polítics i que deixem de mobilitzar-nos. La resposta ha de ser mobilització massiva, des dels principis de la noviolència que ens han fet guanyadors.
Avui, 1 d’octubre del 2019, sortim novament al carrer i ens concentrem arreu del país per reivindicar una data que ha marcat un punt i a part en el passat, present i futur d’aquest país. I sortim per reivindicar, no per celebrar, perquè el mandat que derivava del referèndum i de les lleis del 6 i 7 de setembre aprovades al Parlament encara no s’ha materialitzat.
En aquests dos anys hem vist com, en gran mesura, s’ha intentat buidar de legitimitat i de contingut aquella data i aquell mandat i l’ha convertit en una mobilització més i no pas en un referèndum d’autodeterminació avalat per la legitimat d’una majoria independentista al Parlament de Catalunya sorgida d’unes urnes.
Els dies posteriors al referèndum del Primer d’Octubre vam demostrar una força popular i cívica que fer tremolar els fonaments de l’Estat. Però les esperances dipositades en un diàleg que es va demostrar fals i inexistent i el fet de no estar preparats realment per a la unilateralitat van desarmar els carrers i l’independentisme. Aprenguem dels errors per no tornar a cometre’ls. No podem jugar-ho tot a una carta que s’ha demostrat tramposa. No podem caure una vegada i una altra en la mateixa pedra.
En comptes de diàleg, el que hem trobat és presó, exili i repressió. I davant d’això, correm el risc d’oblidar quin és el nostre objectiu, allò pel qual més de 2 milions de persones vam sortir a votar avui fa dos anys. La independència és l’única eina real per sortir d’aquest atzucac repressiu en el qual l’Estat es vol engabiar. Què busca la repressió? Que renunciem als nostres objectius. Doncs tenim una mala notícia per a l’Estat: estem determinats a seguir fins al final. No renunciem al nostre objectiu: treballem incansablement per la independència!
I en un temps de moltes preguntes, trobem la majoria de les respostes precisament en l’1 d’octubre: societat mobilitzada, majoria independentista al Parlament, i Govern compromès són la fórmula per avançar. Nosaltres, la societat mobilitzada, hi estem treballant a través de campanyes com Eines de País i formacions de noviolència. Però el Parlament i el Govern, què fan? Què volen fer? Fins on volen arribar? Estan preparant la via unilateral? No ens podem permetre més declaracions d’independència simbòliques. Els vots de l’1 d’Octubre eren reals. Els cops de porra eren reals. Volem una independència real.
Nelson Mandela deia que els líders han d’estar disposats a sacrifica-ho tot per la llibertat del seu poble. Nosaltres mai no abandonarem els companys de lluita: ni presos, ni exiliats ni cap dels milers de represaliats. Tampoc no vam abandonar els col·legis el Primer d’Octubre. El nostre compromís és i serà insubornable. Però exigim d’una vegada per totes la fi dels tacticismes i partidismes que ens impedeixen teixir definitivament una estratègia unitària. O com es pensen que vam fer possible l’1-O?
Nosaltres sempre hi som i sempre hi serem, i buscarem la màxima unitat possible. Però que ningú no s’equivoqui: no acceptarem cap renúncia més. L’1-O vam votar independència, i el que exigim és aquell mandat, cap altre. I si algú té cap temptació de canviar el sentit de l’acte més important que hem dut a terme com a poble en els darrers anys, ens hi trobarà de cara.
Acabem el que vam començar, guanyem la independència!
El proper 1 d’octubre es compliran dos anys d’ençà que el poble de Catalunya va exercir el seu dret a l’autodeterminació i va decidir constituir un estat independent en forma de república. L’exercici d’aquest dret, reconegut al Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics, ratificat per l’Estat espanyol i incorporat a la Constitució Espanyola de 1978, va ser interferit per la violència i la repressió de l’Estat espanyol, que el va intentar impedir. La determinació de les institucions legítimes de Catalunya i dels ciutadans va evitar el propòsit de l’Estat.
També farà dos anys de l’inici de l’estratègia de la repressió per part dels poders de l’Estat, des del mateix cap d’Estat fins als tribunals que han jutjat els nostres líders polítics i socials, com a única resposta a les aspiracions del poble de Catalunya. En dos anys de repressió s’han detingut, empresonat, enviat a l’exili i perseguit judicialment centenars de persones.
El conjunt del moviment independentista sempre ha apel·lat al diàleg i a la negociació per a la solució del conflicte polític. Aquesta apel·lació, amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, al marge de la seva preferència per l’estatus que el país hagi de tenir en el futur, ha estat sistemàticament desatesa i menystinguda per tots els governs espanyols. Avui, malgrat la repressió, seguim disposats al diàleg.
Després d’una nova demostració massiva a la Diada d’enguany, i a les portes de la sentència del judici contra els nostres líders polítics i socials, el Consell de govern del Consell per la República, reunit a Waterloo el 12 de setembre de 2019, ha acordat fer públiques les següents conclusions del seu debat intern:
1.Proposar a l’Estat una plataforma de negociació per a la resolució del conflicte basada en el marc següent:
1.1.El reconeixement per part de l’Estat del dret a l’autodeterminació, que el poble català va exercir l’1 d’octubre de 2017.
1.2.La reversió de la repressió i el respecte integral dels drets civils i polítics, tal i com estan reconeguts pel dret internacional.
1.3.Una mediació independent de les negociacions.
2. L’acció de les institucions i la societat civil per materialitzar el dret a l’autodeterminació no pot quedar bloquejada, ni per la repressió, ni per la negativa de la majoria de forces polítiques i institucions espanyoles al diàleg.
3. D’acord amb la nostra missió de fer efectiu el mandat derivat del referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017, el Consell:
3.1. Insta la societat civil i les institucions catalanes a preparar les mesures i actuacions necessàries per materialitzar el mandat popular per la independència.
3.2. Cridarà al poble de Catalunya a mobilitzar-se per acompanyar l’acció de les institucions catalanes per materialitzar aquest mandat, exercint els drets civils essencials en un sistema democràtic consolidat, així com la desobediència civil quan sigui necessària, sempre dins del marc de lluita no violenta.
3.3. Considera que mentre el mandat derivat del referèndum no s’hagi materialitzat plenament, qualsevol elecció al Parlament, com a dipositari de la sobirania del poble de Catalunya, tindrà caràcter referendari.
4. Reclamem a les institucions europees i internacionals, i molt particularment a la Unió Europea, que d’acord amb les obligacions derivades dels seus Tractats vetllin per garantir els drets humans i la democràcia a l’Estat espanyol.
Vam fer una Diada massiva. Centenars de milers de persones i un missatge: no cedim al xantatge. Continuem la lluita per la independència. I serà dempeus, amb el cap ben alt, que respondrem el cop de la sentència.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 