L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han enviat una comunicació conjunta denunciant la manca de respecte a l’estat de dret i la protecció dels drets humans dels catalans. L’informe s’ha enviat a l’Oficina de l’Alt Comissionat de Drets Humans, en el marc de la quarta Revisió Periòdica Universal (RPU) del Regne d’Espanya, que tindrà lloc l’any 2025.

L’escrit critica la politització i manca sistemàtica d’independència judicial, que ha erosionat el dret a un judici just i a la igualtat. Tot i l’aprovació de la Llei d’Amnistia el maig passat, els jutges espanyols continuen aplicant-la de manera desigual, recolzant-se en “una interpretació distorsionada de la legislació”. També s’ha informat que “es van utilitzar canals oficials de comunicació interna de l’Autoritat Judicial espanyola per instruir als jutges espanyols sobre com obstaculitzar la seva implementació”. Tot i que la Llei d’Amnistia exclou els casos de tortura i tractes inhumans i degradants, s’ha aplicat a 51 policies espanyols acusats de violència policial desproporcionada contra manifestants pacífics durant el referèndum d’independència del 2017.

Malgrat el caràcter pacífic de l’independentisme català, les autoritats espanyoles han acusat falsament els activistes de violència, titllant-los de terroristes, “amb la finalitat de criminalitzar el dret a manifestar-se, creant un efecte paralitzador que amenaça el dret a la llibertat de reunió i d’associació”. L’informe parla de l’Operació Judes contra 12 activistes de les plataformes d’activistes no violentes conegudes com els Comitès de Defensa de la República (CDR), que van estar en presó preventiva durant quatre mesos el 2019. El seu cas encara està pendent, ja que el jutge responsable es va negar a aplicar-los l’Amnistia, i va fer arribar una prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Altres activistes del CDR també van ser acusats arbitràriament de terrorisme i finalment van ser absolts, sense que els seus casos acabessin amb cap condemna.

La comunicació de l’ANC-UNPO també descriu els abusos al dret a la intimitat, amb l’ús d’eines d’espionatge il·legals contra el moviment català, l’atac a institucions i representants electes catalans que vulnera el dret a la participació ciutadana, i els abusos al dret a la igualtat i la llibertat de discriminació, i el dret a la llengua i la cultura.

L’informe remarca el soscavament i deteriorament constant de l’estatus de la llengua catalana a l’ensenyament, sobretot des de la sentència del Tribunal Suprem espanyol de 2015 que deia que el 25% de les assignatures que s’imparteixen a les escoles catalanes també s’han d’impartir en castellà. La sentència “va representar un gran obstacle institucional per a la implantació del sistema del model d’immersió a les escoles catalanes”. Fet que també va alertar el Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, que recentment va publicar el seu Sisè Informe d’Avaluació d’Espanya, i va assenyalar que diversos procediments judicials confirmats pel Tribunal Suprem espanyol “no són compatibles amb els compromisos ratificats per Espanya en virtut de la Carta”.

La col·laboració entre l’ANC i l’UNPO va començar l’any 2018 i ha tingut molt d’èxit. Ha donat lloc a la publicació de l’informe Eines de repressió, així com a la denúncia conjunta als relators especials de l’ONU l’any 2022 sobre l’ús per part d’Espanya de Pegasus per atacar membres de l’ANC, així com una queixa sobre l’abús d’Espanya dels càrrecs antiterroristes contra els catalans, l’agost passat. Ambdues organitzacions també van presentar un informe conjunt per a la Revisió Periòdica Universal 2020 d’Espanya.

L’RPU és un mecanisme dissenyat per supervisar com els estats membres de l’ONU implementen els Tractats als quals estan subjectes en matèria de Drets Humans, amb l’objectiu d’abordar les preocupacions i despertar, donar suport, promoure i protegir els drets humans a cada país.

La Comissió Jurídica i de Seguretat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha enviat un requeriment a la nova consellera d’Interior, Núria Parlon, exigint una investigació de l’actuació dels Mossos d’Esquadra i del contingut de l’informe policial tramès al Tribunal Suprem. L’ANC ha reclamat una investigació dels fets i l’aclariment de les imputacions fetes contra l’entitat, acusant-la de “terrorismo nacionalista blanco” i catalogant-la “d’amenaça alta” i de formar part d’un col·lectiu de “marxismo leninismo independentista”. En aquest sentit, l’Assemblea condemna el dispositiu policial desplegat el darrer 8 d’agost, que va impedir que la manifestació —comunicada prèviament— transcorreguès amb normalitat i s’impedís als manifestants accedir a la plaça Fiveller del Parlament. Aquesta actuació policial és més pròpia de la Brigada Político Social o de les Brigades d’Informació de la policia franquista que d’una policia democrática, que demostra una manca de neutralitat. La seva actuació desproporcionada va causar lesions als manifestants que pacíficament volien accedir, darrere dels diputats, al recinte del Parlament.

Aquesta actitud i incriminacions fetes cap a una manifestació comunicada seguint els tràmits establerts, suposa un atac a la llibertat d’expressió, de manifestació i llibertat d’associació i considera aquestes organitzacions perilloses per discrepar políticament dels acords d’investidura fets pel PSC-ERC i Comuns. No és deure de la policia democràtica incriminar i denunciar les entitats o persones que manifestin discrepàncies davant de les institucions, l’actuació dels partits o polítics, sinó protegir el lliure exercici de totes les opinions, per incòmodes que siguin.

L’Assemblea reclama depurar responsabilitats i que s’expliqui per què un acte de manifestació convocat amb antelació es va transformar en una amenaça “alta” pels Mossos d’Esquadra. Demanem una investigació i mesures disciplinàries tant per l’actuació del dia 8 com pel contingut de l’informe sobre aquell dia.

L’Assemblea Nacional Catalana ha tramitat una reclamació oficial de mala administració a la Defensora del Poble Europeu després d’haver demanat explicacions a Europol -l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació en Compliment de la Llei- per haver inclòs el moviment independentista català en un informe sobre terrorisme, i haver rebut només una resposta no concloent.

El passat mes de juliol, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, va fer arribar una carta a la directora executiva d’Europol, Catherine De Bolle, per mostrar la preocupació de l’entitat pel contingut de l’informe sobre la Situació del Terrorisme a Europa (TE-SAT 2023) i demanar una rectificació. A la missiva, Feliu va sol·licitar accés a la informació facilitada per les autoritats espanyoles que suposadament connectava el moviment independentista català amb el terrorisme i va demanar la retirada del contingut criminalitzador i saber quines verificacions havia fet Europol.

Atès que la resposta de De Bolle no va abordar cap de les qüestions plantejades, l’Assemblea ha recorregut a la Defensora del Poble Europeu, a qui ha demanat que s’obri una investigació, s’iniciïn converses amb les autoritats d’Europol i es prenguin les mesures necessàries per abordar aquesta mala administració, i assegurant que és remeiada.

La primera versió de l’informe TE-SAT 2023 d’Europol, publicat el juny, anomenava l’independentisme català als capítols “Terrorisme etno-nacionalista i separatista” i “Terrorisme d’esquerres i anarquista”, tot i que el moviment defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya a través de mitjans i iniciatives democràtiques.

No va ser fins a finals de setembre que el govern espanyol va demanar a Europol que eliminés el moviment independentista català de la secció de “Terrorisme etno-nacionalista i separatista”, després que Junts ho exigís com a condició per a la investidura de Pedro Sánchez.

Per això, el 26 de setembre es va publicar una versió actualitzada de l’informe, on s’havia eliminat el moviment independentista català del capítol de terrorisme etno-nacionalista i separatista, però encara apareixia a l’apartat de terrorisme d’esquerres i anarquista. A més, una nova secció sobre “Extremisme” continuava afirmant que “els moviments independentistes català i basc són actualment els més actius i violents dins l’escena separatista espanyola”.

En descriure el moviment independentista com a violent i incloure’l en un informe sobre amenaces terroristes, Europol està contribuint a la criminalització d’un moviment d’autodeterminació pacífic, legítim i democràtic.

L’independentisme català contemporani és pacífic i no violent. Defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya dins l’àmbit dels drets de llibertat d’associació, llibertat d’expressió i de participació política, tal com han destacat diversos organismes internacionals i organitzacions no governamentals.

L’Assemblea farà tot el possible per denunciar la criminalització del moviment independentista català. Titllar activistes de terroristes i acusar-los falsament d’utilitzar violència serveix per criminalitzar el dret a protesta i sufocar la dissidència, i soscava l’estat de dret a la Unió Europea.

El Defensor del Poble Europeu és un organisme que investiga queixes sobre mala administració per part d’institucions, organismes o agències de la Unió Europea. Un cop feta una queixa, el Defensor del Poble decideix si s’obre una investigació. En cas d’observar que hi ha hagut mala administració, es fan recomanacions o es proposen solucions per arreglar el problema.