La Comissió Jurídica i de Seguretat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha enviat un requeriment a la nova consellera d’Interior, Núria Parlon, exigint una investigació de l’actuació dels Mossos d’Esquadra i del contingut de l’informe policial tramès al Tribunal Suprem. L’ANC ha reclamat una investigació dels fets i l’aclariment de les imputacions fetes contra l’entitat, acusant-la de “terrorismo nacionalista blanco” i catalogant-la “d’amenaça alta” i de formar part d’un col·lectiu de “marxismo leninismo independentista”. En aquest sentit, l’Assemblea condemna el dispositiu policial desplegat el darrer 8 d’agost, que va impedir que la manifestació —comunicada prèviament— transcorreguès amb normalitat i s’impedís als manifestants accedir a la plaça Fiveller del Parlament. Aquesta actuació policial és més pròpia de la Brigada Político Social o de les Brigades d’Informació de la policia franquista que d’una policia democrática, que demostra una manca de neutralitat. La seva actuació desproporcionada va causar lesions als manifestants que pacíficament volien accedir, darrere dels diputats, al recinte del Parlament.
Aquesta actitud i incriminacions fetes cap a una manifestació comunicada seguint els tràmits establerts, suposa un atac a la llibertat d’expressió, de manifestació i llibertat d’associació i considera aquestes organitzacions perilloses per discrepar políticament dels acords d’investidura fets pel PSC-ERC i Comuns. No és deure de la policia democràtica incriminar i denunciar les entitats o persones que manifestin discrepàncies davant de les institucions, l’actuació dels partits o polítics, sinó protegir el lliure exercici de totes les opinions, per incòmodes que siguin.
L’Assemblea reclama depurar responsabilitats i que s’expliqui per què un acte de manifestació convocat amb antelació es va transformar en una amenaça “alta” pels Mossos d’Esquadra. Demanem una investigació i mesures disciplinàries tant per l’actuació del dia 8 com pel contingut de l’informe sobre aquell dia.
L’Assemblea Nacional Catalana incorpora un eslògan que expressa els valors i l’essència de l’entitat i que entronca directament amb l’esperit fundacional: “Assemblea. L’independentisme en acció”.
Aquesta frase curta o tagline, que s’ha treballat internament involucrant els diferents àmbits de l’organització, acompanyarà a partir d’ara l’Assemblea. D’aquesta manera es vol reforçar la identitat de l’entitat per ancorar-la en el seu objectiu i raó de ser centrals.
El nou eslògan de marca es presenta amb un vídeo que conté les principals idees força que defineixen l’entitat:
L’Assemblea té com a únic objectiu aconseguir la independència de Catalunya.
Treballa, fa pressió i explica aquí i a fora de Catalunya, a través de campanyes i accions, per què la independència és necessària i possible.
Ho fa a través de l’acció, la determinació i la transversalitat, gràcies a una gran capacitat de mobilització i a una forta implementació social i territorial.
Compta amb desenes de milers de socis, simpatitzants i voluntaris i centenars d’assemblees de base.
Els socis i els voluntaris són imprescindibles, ja que l’Assemblea no rep subvencions de cap mena.
Amb aquest eslògan, l’Assemblea vol recordar que la força de la gent en acció és imparable, com es va demostrar el Primer d’Octubre, i que actuar per la independència és responsabilitat de tots els independentistes. Per això demana deixar de lamentar-se, tornar als carrers i encarar el futur amb determinació i unitat: “És hora de passar a l’acció; amb una Assemblea forta, la independència és més a prop.”
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, davant dels 700 assistents que omplien el Centre Cultural Can Costa de Taradell a la XII AGO de l’entitat, ha celebrat l’exercici de democràcia interna que ha representat la consulta sobre el projecte de la Llista Cívica per la Independència.
Feliu ha volgut deixar clar que a l’Assemblea “el que decideixen els socis és vinculant i, per tant, el projecte no es presentarà a les pròximes eleccions”. No obstant, ha volgut subratllar que “ha estat una opció favorablement considerada per a molts socis i, en aquest sentit, és un clar avís als partits”. També ha remarcat que el fet de coincidir amb l’avançament de les eleccions “de ben segur ha influït en el resultat final”.
En una de les participacions més altes dels últims anys, amb 7.599 vots, el 49,45% dels socis (3.758) s’han posicionat en contra d’impulsar la Llista Cívica per la Independència, davant del 48,16 % (3.660) que han demanat tirar-la endavant.
La presidenta ha assegurat que aquesta diferència mínima vol dir un “per ara, no”. Feliu també ha posat en valor el “coratge” de l’entitat “d’abordar qüestions divisives, però que estaven en debat a les bases des de fa temps”. Segons la presidenta, aquesta consulta ha implicat “un debat dur, però inevitable”.
D’altra banda, els socis de l’AGO han aprovat l’informe de gestió, l’informe econòmic i el pressupost i també, en finalitzar el mandat de dos anys, la convocatòria d’eleccions al Secretariat Nacional previstes del 14 al 18 de maig. “Ara més que mai cal una Assemblea forta”, ha proclamat Feliu. Els socis votaran uns nous representants, que hauran de pilotar la nova etapa en un context on els partits independentistes han renunciat a l’objectiu de la independència de Catalunya. Abans, però, l’Assemblea té com a horitzó immediat les eleccions al Parlament i, tot i que no s’impulsarà finalment la llista cívica, l’objectiu de l’entitat es manté: convertir-les en plebiscitàries per fer efectiva la independència de Catalunya. Per això, la presidenta ha demanat una reflexió i un canvi de rumb als partits. La nostra feina serà empènyer-los altre cop cap a la via de la unilateralitat.
Resultats de la consulta:
Estàs d’acord que l’Assemblea impulsi la Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, per tal de fer efectiva la independència?
El divendres 1 de març, a Terrassa, és presentarà el llibre ‘Tornem-ho s fer!‘ amb la presència del seu autor, Josep Pinyol, i també de Jordi Pesarrodona.
L’acte començarà a les 19.00 h a l’Aula Magna de LaFACT, Rambla d’Ègara, 340.
L’Assemblea Nacional Catalana ha tramitat una reclamació oficial de mala administració a la Defensora del Poble Europeu després d’haver demanat explicacions a Europol -l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació en Compliment de la Llei- per haver inclòs el moviment independentista català en un informe sobre terrorisme, i haver rebut només una resposta no concloent.
El passat mes de juliol, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, va fer arribar una carta a la directora executiva d’Europol, Catherine De Bolle, per mostrar la preocupació de l’entitat pel contingut de l’informe sobre la Situació del Terrorisme a Europa (TE-SAT 2023) i demanar una rectificació. A la missiva, Feliu va sol·licitar accés a la informació facilitada per les autoritats espanyoles que suposadament connectava el moviment independentista català amb el terrorisme i va demanar la retirada del contingut criminalitzador i saber quines verificacions havia fet Europol.
Atès que la resposta de De Bolle no va abordar cap de les qüestions plantejades, l’Assemblea ha recorregut a la Defensora del Poble Europeu, a qui ha demanat que s’obri una investigació, s’iniciïn converses amb les autoritats d’Europol i es prenguin les mesures necessàries per abordar aquesta mala administració, i assegurant que és remeiada.
La primera versió de l’informe TE-SAT 2023 d’Europol, publicat el juny, anomenava l’independentisme català als capítols “Terrorisme etno-nacionalista i separatista” i “Terrorisme d’esquerres i anarquista”, tot i que el moviment defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya a través de mitjans i iniciatives democràtiques.
No va ser fins a finals de setembre que el govern espanyol va demanar a Europol que eliminés el moviment independentista català de la secció de “Terrorisme etno-nacionalista i separatista”, després que Junts ho exigís com a condició per a la investidura de Pedro Sánchez.
Per això, el 26 de setembre es va publicar una versió actualitzada de l’informe, on s’havia eliminat el moviment independentista català del capítol de terrorisme etno-nacionalista i separatista, però encara apareixia a l’apartat de terrorisme d’esquerres i anarquista. A més, una nova secció sobre “Extremisme” continuava afirmant que “els moviments independentistes català i basc són actualment els més actius i violents dins l’escena separatista espanyola”.
En descriure el moviment independentista com a violent i incloure’l en un informe sobre amenaces terroristes, Europol està contribuint a la criminalització d’un moviment d’autodeterminació pacífic, legítim i democràtic.
L’independentisme català contemporani és pacífic i no violent. Defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya dins l’àmbit dels drets de llibertat d’associació, llibertat d’expressió i de participació política, tal com han destacat diversos organismes internacionals i organitzacions no governamentals.
L’Assemblea farà tot el possible per denunciar la criminalització del moviment independentista català. Titllar activistes de terroristes i acusar-los falsament d’utilitzar violència serveix per criminalitzar el dret a protesta i sufocar la dissidència, i soscava l’estat de dret a la Unió Europea.
El Defensor del Poble Europeu és un organisme que investiga queixes sobre mala administració per part d’institucions, organismes o agències de la Unió Europea. Un cop feta una queixa, el Defensor del Poble decideix si s’obre una investigació. En cas d’observar que hi ha hagut mala administració, es fan recomanacions o es proposen solucions per arreglar el problema.
Aquest dimecres s’ha celebrat a l’Hotel Palace de Barcelona el tradicional esmorzar organitzat pel Nueva Economía Forum. La Tribuna Catalunya d’avui ha estat encapçalada per Dolors Feliu, presidenta de l’Assemblea, que ha respost les preguntes del moderador de l’acte, el periodista Joan Maria Morros.
L’acte ha començat amb el discurs de Josep Costa, exvicepresident del Parlament, que ha destacat el rol dels activistes de l’Assemblea: “militants compromesos amb la independència que sovint són incompresos, però que els toca anar una passa per davant de la societat, per empènyer-la”.
La primera part ha anat dedicada a la relació de les negociacions actuals amb la independència. Feliu ha volgut alertar dels perills de “l’acomodació a Espanya” dels pactes amb l’estat, que suposarien abandonar qualsevol esperança d’aconseguir la independència. “És amb la fonamentació de l’1-O que som aquí i que hem avançat, destruir aquest bagatge és una irresponsabilitat“, ha conclòs.
Un dels elements que la presidenta de l’Assemblea ha volgut remarcar és que el Parlament actual, amb majoria independentista, ha de “fer de motor per assolir la independència”.
Pel que fa als passos cap a fer efectiva la independència, Feliu ha proposat tres camins, amb el Parlament com a protagonista i el suport clau de la mobilització:
Tornar a entrar al registre del Parlament la Declaració d’Independència de 2017, amb el consegüent debat i fixació de data per a la seva ratificació.
Marcar una data per un referèndum de ratificació de l’1-O.
Convocar eleccions plebiscitàries per ratificar democràticament el que considerem el referèndum legítim de l’1-O.
Ha fet també un toc d’atenció als partits que, veient la situació actual “ja haurien d’haver vist o preparat aviat declaracions sobre la sobirania del Parlament i sobre el refermament amb el compromís de l’1-O; aquest hauria de ser el marc si es planteja qualsevol amnistia”. Considera que l’amnistia que s’està negociant “hauria d’anul·lar l’antijuridicitat amb què s’han castigat declaracions de sobirania i del dret a l’autodeterminació per la independència de Catalunya“.
Dolors Feliu ha volgut acabar la seva intervenció amb un missatge optimista: “Catalunya és més a prop d’assolir la independència del que ens pensem. Continua present als carrers, a la política, en tota acció que es fa i a l’imaginari de l’Estat espanyol”.
Al torn de preguntes, la presidenta de l’Assemblea ha remarcat que, si hi ha un projecte independentista des dels partits, creixerà el vot independentista. Si no s’avança cap a aquesta direcció, caldrà que l’Assemblea impulsi la llista cívica, una eina que, com ha recordat Feliu, hauran de revalidar les sòcies i socis de l’entitat en els pròxims mesos.
Ha volgut deixar clar també que l’Assemblea no està en contra de l’amnistia, sinó que està a favor de la independència. Per tant, ha reblat que l’amnistia, si s’aprova, ha de ser una oportunitat per avançar-hi, no un retrocés que comporti una renúncia a la unilateralitat.
Sempre, però especialment cada 11 de setembre, cal recordar que l’Assemblea Nacional Catalana té com a únic objectiu fundacional l’assoliment de la independència de Catalunya. I tenim pressa per assolir-lo.
L’any passat, la mobilització de l’11 de setembre va servir per denunciar l’estratègia autonomistadel Govern de la Generalitat, la qual cosa va comportar que una bona part de l’independentisme deixés de donar-hi suport.
Alhora, s’ha consolidat una creixent exigència cap a la classe política amb increments notables de l’abstenciópel fet que la majoria independentista del Parlament es nega a fer efectiva la independència, tot i haver-s’hi compromès al principi de la legislatura.
En paral·lel, el moviment civil continua fent xarxa i preparant-se per assolir l’objectiu comú de la independència. És per això que fruit de la Conferència Nacional pel Moviment Civil Independentista, organitzada per l’Assemblea, s’ha acabat impulsant el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència.
Enguany, la mobilització de l’11 de setembre es convoca en un context de presidència espanyola de la Unió Europea i de debilitat de l’estat espanyol, que no pot conformar una estabilitat institucional sense els vots de l’independentisme. És, doncs, una bona oportunitat perquè la mobilització independentista exigeixi aprofundir en el debilitament de l’estat repressor i alhora activar la majoria del Parlament per fer efectiva la independència.
Entenem que aquest també hauria de ser l’objectiu dels partits independentistes que han obtingut representació al Congreso de Diputados de l’estat espanyol. Creiem i hem exposat reiteradament que podem debilitar i precipitar la fallida de l’estat i abocar els partits espanyols a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar l’estat.Només cal no arribar a cap acord amb les institucions espanyoles que no sigui el seu respecte a allò que el Parlament de Catalunya decideixi per fer efectiva la independència. Alhora, aquest debilitament de l’estat espanyol ha de ser aprofitat per la majoria del Parlament per activar, des d’ara, i fer efectiva la Declaració d’Independència congelada des d’octubre de 2017.
Qualsevol negociació amb el partit que vulgui governar l’estat des d’una posició independentista,només pot ser assumible si passa pel reconeixement explícit que el referèndum d’independència del Primer d’Octubre de 2017 va ser l’acte de sobirania que refrenda Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l’estat i, per tant, i atenent al resultat d’aquest, ha de comportar el respecte a allò que decideixi el Parlament de Catalunya per a fer efectiva la independència.
Exigim als partits independentistes amb representació a Espanya, Junts i ERC, que es posin d’acord, no per votar presidents espanyols de l’estat repressor, sinó per activar, amb la majoria parlamentària que conformen els partits independentistes, i fer efectiva la independència. I ens correspon a l’Assemblea i a la resta de la societat civil activar la mobilització ciutadana per a sostenir-la.
Si aquesta majoria política continua sense ser eficaç i sense respondre als anhels dels ciutadans que l’han sostingut, que ningú no dubti que s’acabaran activant nous instruments polítics perquè la independència sigui una realitat en la propera legislatura. La Llista Cívica serà l’instrument a desenvolupar, doncs, per a assolir la majoria parlamentària si els partits actuals no decideixen aixecar la DUI i fer efectiva la independència.
Cada dia la necessitat d’independència se’ns mostra diàfana: amb la necessitat de gestionar i controlar els recursos hídrics, amb la manca d’infraestructures, amb la persistent persecució política i judicial de la llengua catalana, amb la continuïtat invariable de l’espoli fiscal que ens converteix en una societat de segona quant a polítiques econòmiques i socials.
Confiar amb l’estat per resoldre aquests problemes o acceptar-ne reformes cosmètiques ens desvien de l’objectiu immediat que necessitem i ens fan perdre un temps preciós que Espanya utilitza per debilitar-nos i assimilar-nos com a nació.
Fem una crida, doncs, a la mobilització perquè aquest 11 de setembre es llenci un missatge molt clar: l’acord que volem és la independència de Catalunya! I el volem aquí, a Catalunya, ara.
El pròxim diumenge, 18 de juny, l’Assemblea presentarà el Full de ruta 2023-2024 en un acte polític que se celebrarà a l’Auditori de Girona a les onze del matí, sota el títol: “Comença el nou embat per la independència”. Les sòcies i socis de ple dret de l’Assemblea van aprovar el nou Full de ruta de l’entitat el passat 24 de maig durant l’Assemblea General Ordinària (AGO) de l’entitat. L’acte polític d’aquest diumenge serà la cloenda pública de l’AGO, que va tenir una bona participació i va demostrar novament el bon funcionament democràtic intern i el gran interès per part de les bases de participar i alçar la seva veu.
L’acte inclourà la participació de la presidenta Dolors Feliu, encarregada d’explicar el paper que tindrà l’Assemblea en el nou embat independentista, a més de la presentació del lema i la samarreta de l’11 de setembre d’enguany. La vicepresidenta, Núria Marín Casas, presentarà nous detalls de la Llista Cívica que l’entitat impulsarà de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, prèvia ratificació de les bases a finals de 2023. Allà també es farà un recull de les accions i campanyes més rellevants portades a terme durant aquest primer any de mandat, amb les intervencions de diferents membres del Secretariat Nacional de l’entitat.
Les línies principals extretes del Full de ruta inclouen la constatació de la recuperació de la mobilització als carrers, la culminació del Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista, i la realització de la Llista Cívica a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. La principal novetat d’aquesta edició és l’avançament de la presentació de la samarreta de l’11 de setembre i el lema de la manifestació d’enguany.
L’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat la seva XI Assemblea General Ordinària (AGO), que ha tingut lloc de forma virtual del dia 18 al 24 de maig. Les sòcies i els socis de l’entitat han avalat el nou Full de ruta amb un 76% de vots a favor. Han participat a l’AGO 2.523 sòcies i socis.
El document certifica una nova etapa del moviment independentista, amb la constatació d’un nou embat i el convenciment que la via democràtica unilateral –que l’entitat sempre ha defensat– és l’única estratègia possible per a la constitució de la República Catalana.
Les bases de l’entitat, a través de la seva representació territorial i sectorial, van realitzar múltiples aportacions a la proposta del Full de ruta, amb lapresentació de 612 esmenes, 9 d’elles a la totalitat. D’aquestes 612 esmenes, 155 van ser acceptades o transaccionades i 20 rebutjades. Això va fer modificar el document final de Full de Ruta que han acabat aprovant els socis.
La comissió encarregada del funcionament de l’AGO va acceptar el màxim d’esmenes possibles per garantir la pluralitat d’opinions que conviuen a l’entitat i que reflecteixen el debat en què es troba el país.
Durant l’AGO els socis van haver de votar finalment fins a 437 esmenes vives, 7 de les quals a la totalitat del Full de ruta. Totes elles van ser rebutjadespel socis i sòcies. L’entitat valora molt positivament el gran debat dut a terme en el si de l’AGO, que demostra el bon funcionament democràtic intern i el gran interès per part de les bases de participar i alçar la seva veu. Tot i això, el Secretariat Nacional ha detectat possibles millores pel que fa al procés de votació, i continuarà treballant per agilitzar el sistema de cara a l’any vinent.
El Full de ruta aprovat estableix els passos fonamentals que l’organització ha de seguir per aconseguir la independència. Fa referència a fer efectiva la declaració d’independència a través de les eleccions vinents i, amb aquesta finalitat, es continua plantejant l’impuls d’una llista cívica independent de partits polítics, amb processos participatius d’elecció i decisió i mecanismes de control i fiscalització, per defensar la voluntat dels electors independentistes.
El nou Full de ruta avança en la determinació de la llista cívica, establint que tindrà forma d’agrupació d’electors, i la necessitat de constituir un grup promotor. Els membres del Secretariat Nacional, així com els càrrecs de les assemblees de base de l’entitat, no en podran formar part. A partir d’una de les esmenes presentades, el text final inclou que, en qualsevol cas, l’impuls final de la llista cívica haurà de ser ratificat per les sòcies i socis en una consulta que se celebrarà el darrer trimestre de 2023, a fi de poder crear un moviment potent.
El document situa com a un altre punt determinant la constitució del Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista com a xarxa que ha de vertebrar el moviment civil per la independència. Una eina que aglutinarà les principals organitzacions independentistes per trobar sinergies, avançar i actuar conjuntament sense renunciar als plantejaments de cada entitat.
També cal destacar especialment el manteniment de la mobilització com a eina clau per avançar en tots els fronts: civil, institucional i internacional. La coherència i perseverança de l’entitat han permès que el moviment independentista experimenti una represa notable, amb manifestacions massives com la del passat 11 de Setembre, la mobilització del 6 de desembre contra el nou delicte de desordres públics agreujats, i el 19 de gener davant la cimera francoespanyola. Totes aquestes actuacions demostren que el moviment està en marxa.
Altres factors essencials que identifica el document són:
La confrontació com a eina per minar els fonaments d’un Estat espanyol opressor i poc democràtic.
La denúncia dels incompliments dels qui es van comprometre amb culminar la independència.
La reivindicació del referèndum de l’1 d’Octubre com a legitimació de la voluntat popular.
Denunciar la repressió i donar suport a les persones represaliades.
Actualitzar l’argumentari a favor de la independència i difondre els valors de la nova República Catalana a través de campanyes i mobilitzacions.
Desenvolupar accions i mobilitzacions, utilitzant la desobediència i la lluita activa noviolenta segons sigui necessari.
Ampliar la representació de tots els sectors socials, especialment joves i nous catalans.
Reflectir la realitat nacional catalana a les institucions internacionals i evidenciar les mancances democràtiques de l’Estat espanyol.
Denunciar la repressió de l’Estat espanyol i francès contra l’ús de la llengua catalana, que és fonamental per a la nostra identitat nacional i la cohesió social.
El diumenge, 18 de juny, l’Assemblea presentarà el Full de ruta i nous plantejaments de cara al període 2023-24 en un acte a l’auditori de Girona, a les 11 del matí. Hi intervindran diferents membres del Secretariat Nacional, així com la presidenta, Dolors Feliu, i la vicepresidenta, Núria Marín Casas, encarregades d’explicar el paper que haurà de tenir l’Assemblea en el nou embat independentista.
L’Assemblea Nacional Catalana es manté ferma en el compromís amb la independència sense renúncies ni concessions. El nou Full de ruta valida una aposta clara i decidida per agafar les regnes del nou embat per la independència en tots els àmbits.
La comunitat rifenya i amaziga, i diverses entitats de defensa del DDHH de Catalunya, inclosa l’Assemblea, han impulsat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya per demanar l’alliberament dels activistes del Moviment Popular del Rif (Hirak) al Marroc.
La proposta de resolució, que es va registrar ahir dimecres al Parlament, recorda que fa cinc anys que els líders del Hirak estan a la presó per exercir els seus drets a la llibertat d’expressió i reunió de forma pacífica. El seu líder, Nasser Zefzafi, i uns altres dos activistes, Nabil Ahamjik i Samir Ighid, van ser condemnats a les penes més altes, de 20 anys.
Les organitzacions que hi donen suport són l’Assemblea, Amnistia Internacional, la Casa Amaziga de Catalunya, el CIEMEN, Hirak Catalunya, la Fede.cat, NovAct, Òmnium Cultural, SUDS i Canal EuroArab.
Es vol aprofitar aquest cinquè aniversari de les condemnes per demanar a les autoritats marroquines l’alliberament dels activistes empresonats i exigir la protecció dels drets individuals i col·lectius del poble rifeny, així com investigar de forma independent els possibles casos de tortura i maltractaments per part d’agents policials a les persones detingudes per participar o donar suport a les protestes.
El Rif és un territori del nord del Marroc d’identitat i llengua amazigues i que la comunitat amaziga instal·lada a Catalunya se situa entre les 100.000 persones i les 200.000 persones, cosa que fa de l’amazic la tercera llengua en parlants per darrere del castellà i el català.
Pels vincles culturals amb el poble amazic i rifeny i pel compromís amb els seus drets humans individuals i col·lectius demanem a les institucions de Catalunya, Espanya i Unió Europea que pressionin el Govern del Marroc per l’alliberament del Hirak Rif.
L’Assemblea, en col·laboració amb el CIEMEN, va organitzar un acte amb la comunitat rifenya i amazic a mitjan any passat on denunciava aquesta realitat. També ha mantingut reunions periòdiques amb representants, i ha participat en diverses manifestacions en suport dels presoners del moviment Hirak.
L’UNPO (Organització de Nacions i Pobles No-representats) està celebrant per primera vegada la seva Assemblea General Ordinària a Catalunya, fent l’Assemblea d’amfitriona. L’independentisme català ha aprofitat aquesta trobada per reivindicar-se com a un moviment polític amb xarxa i influència internacional.
Aprofitant la presència dels membres d’aquesta organització internacional a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat una taula rodona sobre autodeterminació i independència a la sala principal de la Casa de la Convalescència, al conjunt arquitectònic de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, amb una audiència de més d’un centenar de persones, que ha comptat amb l’expertesa de membres de l’UNPO i dignataris de tot el món. L’acte ha comptat amb la presència d’assistents com Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Ramos, vicerector d’economia de la UAB, Jordi Garell, director del CIEMEN i Agustí Colomines, Càtedra UB Josep Termes, entre d’altres.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha donat la benvinguda i ha agraït la participació als ponents i als espectadors, i ha expressat que “Les minories s’han de mantenir unides i mostrar solidaritat entre elles. Cada nació té les seves particularitats, però els problemes en joc són els mateixos. És una qüestió de democràcia, drets humans, justícia i llibertat.”
Els ponents de l’acte han estat el president del Congrés Mundial Uigur, Dolkun Isa; l’exministra d’Afers Exteriors de Somalilàndia i presidenta de l’UNPO, Edna Adan Ismail; la presidenta del Congrés Mundial Sindhi i vicepresidenta de l’UNPO Rubina Greenwood; i Taimoor Aliassi, membre del Kurdistan Human Rights Association – Geneva.
Adan, presidenta de l’UNPO, ha expressat el seu agraïment per la invitació i ha reblat “Un país només pot néixer una vegada. El meu país va ser el 12è estat independent africà, però els actuals 42 països africans, molts dels quals encara estaven sota domini colonial quan vam esdevenir independents, ara no ens reconeixen […] Somàlia, que ha estat la causa de la nostra destrucció, ha rebut l’autoritat per representar-nos. Ens preguntem a quin altre lloc del món s’ha donat a l’agressor l’autoritat per representar la seva víctima.”
L’acte ha comptat amb la moderació de Josep Alay, doctor en Ciències, Física i Història Contemporània i director de gabinet de l’oficina del president Carles Puigdemont. A més, durant l’acte, el president del Catalonia Global Institute, Abel Riu, i Daniel Roldan, editor en cap del Catalonia Global Institute, han presentat el seu nou informe: Moviments secessionistes i compromís internacional: un estudi comparatiu.
Si no heu pogut assistir a l’acte, podeu recuperar-ne el directe en aquest enllaç.
L’UNPO continuarà amb la seva Assemblea General Ordinària fins al diumenge 23, en què els membres participaran de la diada de Sant Jordi i s’organitzarà una recepció a la parada de l’Assemblea a les 13 h amb la presidenta Dolors Feliu.
L’UNPO i l’Assemblea
L’Assemblea és membre de l’UNPO des del 2018, en el marc de la seva estratègia internacional de difusió de la causa catalana, la lluita pel dret a l’autodeterminació i la denúncia dels abusos de l’estat espanyol envers el moviment independentista. Les col·laboracions amb UNPO han estat molt exitoses els darrers anys, com per exemple la publicació de l’informe Tools of Repression o la denúncia davant els Relators Especials de Nacions Unides que va provocar la comunicació que denunciava el Catalangate i exigia explicacions i reparacions a l’estat espanyol.
L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. A més de Catalunya, entre els més de 40 membres s’hi troben nacions com els Tàtars de Crimea, Biafra, o la Kabília, entre altres.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 