Manifest de mares i pares per la llibertat

Les mares i pares que formem part de les escoles catalanes on hi ha escolaritzats fills i filles de persones que, per les seves idees polítiques, es troben privades de llibertat i a l’exili,

MANIFESTEM

el nostre rebuig absolut a la vulneració dels drets fonamentals d’aquests infants, drets reconeguts en la Convenció dels Drets dels Infants adoptada per l’Assemblea General de l’ONU el novembre de 1989, que Espanya va signar i ratificar l’any 1990, i que són d’obligat compliment.

Estem parlant de nens, nenes i adolescents, a qui han trencat el vincle més important de la seva vida, la companyia i l’amor presencial dels seus pares; a viatjar milers de quilòmetres per compartir breus estones darrere un vidre fred; a no gaudir d’un petó de bona nit o un somriure de bon dia; a viure sense les complicitats i gestos íntims més quotidians, pel simple fet de ser fills i filles d’ algú que s’ha compromès amb la democràcia i la llibertat.

Estem dient, en el fons, que volem que aquests infants i adolescents puguin gaudir d’allò que els pertoca, tal i com fan els seus companys i companyes, envoltats dels seus pares i mares.

Cap menor en una societat avançada, democràtica i que vulgui ser justa, s’ha de veure privat de poder-se desenvolupar com a persona, lluny de la seva mare o el seu pare, per motius polítics. Cap.

Com a mares i pares que ens comprometem amb l’educació i el creixement dels nostres fills i filles, de la mà dels centres on confiem la seva formació,

EXIGIM

que aquests menors gaudeixin plenament de la seva infantesa i dels seus drets.

Per això, les AMPES i les famílies que signem aquest manifest, ens unim per transmetre tot el nostre suport, escalf i solidaritat a totes aquestes famílies amb qui ens sentim tan properes.

Els vostres fills i filles ens tenen al seu costat.

Per aquests infants i adolescents, per les seves famílies i perquè volem una societat lliure, justa i democràtica: presos i preses, exiliats i exiliades, us volem a casa, us volem amb les vostres famílies, us volem al nostre costat.

Juny de 2018

Avui fa 8 mesos que en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart estan privats de llibertat, fa 243 dies que l’estat espanyol els té com a ostatges a la presó de Soto del Real. I com cada mes ens trobem a les places de tot el país per recordar-los i exigir-ne la seva posada en llibertat. Però avui també ens recordem de totes les persones represaliades per aquest estat autoritari que pot canviar de govern i pot canviar de discurs, però no canvia res vers la repressió a Catalunya.

Amb l’acció d’avui volem tenir presents a tots els presos polítics i preses polítiques, als exiliats i les exiliades, aixecant Pilars per la Llibertat als municipis de cadascun d’ells:

• el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Quim Forn que porten 226 dies empresonats a Estremera;
• els consellers Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, també a Estremera i la consellera Dolors Bassa a Alcalà Meco, 117 dies empresonats;
• la presidenta del Parlament Carme Forcadell, 86 dies empresonada a Alcalà Merco;
• el president Carles Puigdemont, les conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret, els consellers Toni Comín i Lluís Puig, 229 dies a l’exili;
• la diputada Anna Gabriel,115 dies a l’exili i la diputada Marta Rovira, 86 dies a l’exili.

No ens oblidem tampoc d’en Valtonyc i l’Adri d’Esplugues, també exiliats, i de tantes i tantes persones que han patit i pateixen la venjança de l’estat, la Tamara i l’Ema dels CDR, els professors del Palau o de la Seu, informàtics, pallassos, bombers, mecànics, tuitaires, còmics,  alcaldes, regidors… cap persona represaliada caminarà sola.

Menció especial mereixen també els treballadors i les treballadores públiques que durant aquests mesos nefastos del 155 han sabut aguantar els departaments de la Generalitat amb professionalitat i dignitat.

Gràcies a totes les colles castelleres que participen avui fent Pilars per la Llibertat als municipis dels represaliats i també davant les presons d’Alcalá-Meco, Soto del Real i Estremera. Els castells també seran sempre nostres!

I ens seguirem trobant cada mes perquè no podem normalitzar la situació, que al segle XXI en un estat d’Europa hi hagi persones empresonades o a l’exili per les seves idees polítiques NO és normal. Res serà normal fins que totes elles siguin a casa.

Que uns joves per una baralla de bar amb uns guàrdies civils portin 580 dies empresonats NO és normal. Això no és justícia! És venjança. I per això avui també ens solidaritzem amb ells i les seves famílies i tota la gent que es manifesten avui a Iruña per denunciar aquesta injustícia; entre ells molts catalans que han anat fins allà amb autocars i cotxes particulars per mostrar el seu suport.

Els tribunals europeus van despullant l’arbitrarietat de la justícia espanyola amb cada sentència que dicten, a Alemanya, a Bèlgica, a Suïssa i a Escòcia saben que no hi va haver rebel·lió, que no hi va haver sedició, i que no hi va haver malversació. Cap dels exiliats ha comés aquests delictes, no podem caure en el parany d’asseure’ns a negociar per a que els apropin a presons catalanes, són innocents, ells i les seves famílies i fills, no en tenim prou amb el seu acostament, exigim el seu immediat alliberament i el retorn de totes les persones exiliades.

Encoratgem a tothom a seguir tossudament alçats, a continuar treballant per fer efectiu el mandat de l’1 d’Octubre, a continuar empenyent per a superar tots els obstacles que ens dificulten fer efectiva la República.

Perquè només amb la República aconseguirem que tots i totes tornin a casa.

Perquè República és llibertat!