Aquesta és la carta de Carles Puigdemont a la Comissió de Venècia

Aquest és l’escrit que el president de la Generalitat Carles Puigdemont a enviat a la Comissió de Venècia. 

Les entitats sobiranistes insten el Govern a anunciar data i pregunta del referèndum

Per primera vegada, el secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, la junta directiva i les presidències territorials d’Òmnium Cultural i l’Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència, s’han reunit conjuntament avui al CCCB de Barcelona.
En acabar la reunió extraordinària, les tres entitats han presentat un manifest en què insten Govern de la Generalitat a anunciar la data i a formular la pregunta del referèndum, sense més dilacions que les converses d’urgència que es puguin produir amb les formacions polítiques i socials del país.



Manifest

És l’hora de la democràcia!
Des de 2012, institucions catalanes, partits i entitats sobiranistes estan demanant un acord per fer possible el referèndum. El nostre compromís amb el diàleg és palpable des del primer dia, però cap dels diferents governs de l’Estat ni la majoria de partits polítics espanyols han atès mai aquesta demanda, ans al contrari, cada vegada que des de Catalunya s’han fet passes per debatre i fomentar la participació de la ciutadania, l’Estat ha contestat amb querelles, multes i inhabilitacions traslladant a la justícia un problema que només es pot resoldre des de la política.

Recentment, i en el marc del Pacte Nacional pel Referèndum, més de 600 juristes van deixar ben clar que no cal tocar ni una sola coma de la Constitució per poder fer el referèndum. També, en aquest marc, s’han recollit més de 500.000 adhesions al seu manifest en demanda d’aquest referèndum. És una qüestió que depèn únicament de la voluntat política.

En aquestes darreres setmanes hem seguit amb atenció les passes fetes pel Govern català per intentar acordar una fórmula que fes possible un referèndum que, a Catalunya, reclama més del 80 % de la població.

Novament, però, hem topat amb la intransigència i la posició estàtica d’un Govern espanyol que no està disposat a buscar una sortida pactada i dialogada amb Catalunya. Les darreres posicions del president Mariano Rajoy i el seu Govern són una mostra inequívoca de la manca de voluntat sincera de diàleg per part del Govern espanyol.

La darrera negativa del president espanyol és un no a la voluntat majoritària de la societat catalana, és un no a la majoria dels catalans. Un nou no, i ja en portem 18, que reflecteix tristament, però molt nítidament, la manca de voluntat de les altes institucions de l’Estat per cercar una via de diàleg honest i fructífer.

Per això, avui, 27 de maig de 2017, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, reunides en sessió extraordinària i conjunta, demanem als partits polítics democràtics i favorables al referèndum que assumeixin d’una manera immediata l’impuls definitiu i els acords necessaris per a la celebració del referèndum, d’acord amb el mandat del mateix Parlament de Catalunya.

Interpel·lem totes les formacions polítiques partidàries del dret democràtic a decidir a posar-se inequívocament al costat de la majoria del poble de Catalunya en aquests moments tan rellevants de la nostra història i a contribuir activament a l’èxit participatiu del referèndum. Instem el Govern de la Generalitat a anunciar la data i a formular la pregunta del referèndum, sense més dilacions que les converses d’urgència que es puguin produir amb les formacions polítiques i socials del país.

Declarem el nostre suport a les institucions democràtiques del nostre país.

Amb la força que tenim anant tots junts podrem superar totes les dificultats. Ha arribat l’hora certa de la democràcia!

Assemblea Nacional Catalana / Associació Municipis per la Independència / Òmnium Cultural

Barcelona, de 27 maig de 2017

Resposta de Mariano Rajoy a la carta de Carles Puigdemont

Aquesta és la resposta que ha donat el president espanyol Mariano Rajoy a la carta que li va enviar el president de la Generalitat Carles Puigdemont. 

Carta de Mariano Rajoy. PDF 


Vídeo de la conferència de Jordi Sànchez al Fòrum Europa

Aquesta és la conferència que ha fet avui el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, al Fòrum Europa. 

Sencera

Resumida

Aquesta és la carta de Carles Puigdemont a Mariano Rajoy

Aquesta és la carta que el president de la Generalitat ha enviat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, emplaçant-lo a negociar el referèndum d’independència.

Carta a Mariano Rajoy.PDF

Captura de pantalla 2017-05-25 a les 2.31.30.png

Vídeo de l’acte a Madrid sobre el referèndum de Puigdemont, Junqueras i Romeva

Aquest és el vídeo de l’acte que van fer Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva a Madrid per exposar el plantejament del referèndum català.

Why Catalonia will take the future into its own hands

Article publicat a Politico

Supporters of Catalan independence are often asked why they aren’t happy with their region’s level of autonomy. The short answer is simple: We want to live in our own country, just like everybody else.
Unionist politicians often rebuke their critics with the platitude that Spain is already one of the most decentralized countries in the world. But is it really? No American, Belgian or Scot would accept devolved powers that could be overruled by a simple majority in the national parliament without consequences, as happens here.

On paper, Catalonia has home rule. In reality, not much is left. Thanks to Spain’s centralist zeal, Barcelona’s suburban trains, its airport and even its harbor are tightly controlled by the government in Madrid.

In Germany, by contrast, the city-state of Hamburg owns and controls its suburban train network, airport and seaport, without calling into question Germany’s unity. In the United States, the criminal code is determined by all 50 states. In Catalonia, we can’t even have our own High Council of the Judiciary. Every institution is tightly controlled and limited by the central government.

To add insult to injury, more than 40 years after the death of dictator Francisco Franco, Catalans are still being discriminated against for speaking their own language. In one of countless examples this year already, a university professor was fined €601 for daring to speak Catalan to a Spanish police officer at Barcelona airport.

There were two decisions by the central authorities that served as the conclusive detonators for the independence movement. One was Madrid’s repeated refusal to comply with public investment commitments in Catalonia. The other was the Constitutional Court’s 2010 judgment on the Catalan Statute of Autonomy, whereby the court, acting at the behest of Madrid’s governing Popular Party, presumed to correct the Catalan people’s democratic will.

The court modified and cut back a text approved by the parliaments of Spain and Catalonia and, most importantly, by 73.9 percent of Catalan voters in a binding referendum. The court — whose members have clear party links and are suspected by many of following party lines — did the conservatives’ dirty job and imposed the party’s agenda. In doing so, it violated the constitution it is meant to protect.

This is nothing new. Successive Spanish governments have violated Catalan autonomy with impunity. They have pushed through legislation on issues over which they have no mandate and challenged perfectly constitutional Catalan decrees, thus automatically blocking them. Meanwhile, Spanish Prime Minister Mariano Rajoy’s administration has failed to comply with 34 Constitutional Court judgments that are favorable to Catalonia.

Spain’s congress and government have repeatedly turned down requests for a binding referendum on independence — a measure that enjoys the support of as many as 8 out of 10 of the region’s residents, according to most polls.

Indeed, more than half of the Catalan population says it would support a binding referendum — even if holding one was prohibited by Spanish law or opposed by the government. Polls also show that an overwhelming majority would accept the result of a referendum, whatever the result.

Catalonia is a mature society, and its leaders are willing to compromise. But, after three electoral cycles driven by the issue of self government, its representatives have run out of options for a negotiated solution.

After 85 out of 135 Catalonian MPs agreed to organize an independence referendum, Madrid responded by prosecuting and convicting former Catalonian President Artur Mas and three of his colleagues for fulfilling their mandate.

Madrid took issue with Mas’ support for a 2014 non-binding popular consultation on independence, in which some 40 percent of voters took part — 81 percent of whom were in favor of independence. Catalonia’s speaker of the house Carme Forcadell and four of her colleagues are also set to appear before the court for debating independence.

How is it possible that Spain, a member of the European Union, is unable to solve a peaceful conflict that affects 20 percent of its population? As members of civil society, the Catalan National Assembly (ANC) defends Catalonia’s right to vote on independence. Given the political stalemate, we support the Catalan government and parliament in their commitment to hold a referendum whatever the circumstances.

Catalonia’s appeals for political independence do not come from party headquarters. Every year, up to 2 million people have taken to the streets to claim the right to vote on independence. This kind of engagement — in a region of little more than 7 million people — is what brought about the ANC. Organizations like ours — which are not affiliated with any political party — are the guarantee that a solution will be found through the ballot box, not a backroom deal.

The EU is founded on the respect of human rights — including those of minorities — human dignity, freedom, democracy, equality and the rule of law. As such, it cannot afford to turn its back on so many people clamoring for the right to vote. What message does it send to the world if its own members are unable to apply its basic values?

The Catalan parliament has approved its government budget for 2017. Its next item of business will be the adoption of a “transition to independence” law, to be ratified in the referendum planned for September. Rajoy, as expected, has vowed the referendum will “never” take place. But no government official appears to be willing to explain how they plan to prevent it from happening.

Should Madrid resort to coercive policies, the ANC will be there to make sure our elected officials can deliver on their pledges to voters. If we have to mount a camp and sleep in front of parliament, we will. If we need to stand in front of the Spanish police holding nothing but our ballots, we will. We will defend democracy in Catalonia, and by doing so we will carry the torch of European values.

Jordi Sànchez is president of the Catalan National Assembly (ANC), a grassroots organization that supports political independence for Catalonia.



Vídeo del reportatge del 30 minuts “Operació Catalunya”

Aquest és el reportatge del programa “30 minuts” sobre l’Operació Catalunya del ministeri de l’Interior espanyol contra polítics independentistes catalans. 

http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/2024/Operacio-Catalunya

Vídeos de l’acte del Pacte Nacional pel Referèndum al Palau de Congressos de Catalunya

El 19 de maig el Pacte Nacional pel Referèndum va fer la presentació dels resultats de la campanya de recollida de signatures al Palau de Congressos de Catalunya. 

Aquests són alguns dels vídeos de l’acte:

Aquest és el document aprovat per la Conferència Episcopal Tarraconense

Nota dels bisbes de Catalunya

«Ser pastors significa caminar davant, enmig i darrere el ramat» (Papa Francesc)



Els Bisbes de Catalunya, en el moment que està vivint el nostre país i en els plantejaments de futur que s’estan debatent, amb respecte per les diverses sensibilitats que es van expressant, demanem que es fomenti i promogui la cultura del diàleg. «Hi ha una paraula -diu el papa Francesc- que mai no ens hem de cansar de repetir i sobretot de donar-ne testimoni: diàleg». Pensem que és un moment important perquè els governants i els agents socials facin gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia.

Com a bisbes sempre estarem compromesos a cercar la comunió i el respecte mutu, i creiem que és el que podem demanar a tothom. Ens sentim hereus de la llarga tradició dels nostres predecessors, que els portà a afirmar la realitat nacional de Catalunya i alhora ens sentim urgits a reclamar de tots els ciutadans l’esperit de pacte i d’entesa que conforma el nostre tarannà més característic.

Volem recordar un cop més que «defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura» («Al servei del nostre poble», 2011, n. 5). Per això creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.

El veritable progrés dels pobles exigeix també l’eradicació de la corrupció. És absolutament prioritari i just que en tots els àmbits públics del conjunt de l’Estat es combati la corrupció, que tant de mal fa a la societat. Ens dol i ens avergonyeix que la corrupció s’hagi pogut convertir en quelcom natural –com afirma el papa Francesc- fins al punt d’arribar a constituir una pràctica habitual en les transaccions comercials i financeres, en els contractes públics o en moltes negociacions que impliquen agents de les administracions públiques. Cal un esforç decidit per canviar aquesta manera d’actuar.

Tal com es diu en el document «Església, servidora dels pobres» (2015, n. 11), «és necessari que es produeixi una veritable regeneració moral a nivell personal i social i, com a conseqüència, una major estima pel bé comú, que sigui veritable recolzament per a la solidaritat amb els més pobres i afavoreixi l’autèntica cohesió social. Aquesta regeneració neix de les virtuts morals i socials, s’enforteix amb la fe en Déu i la visió transcendent de l’existència, i condueix a un irrenunciable compromís social per amor al proïsme».

Finalment, demanem als catòlics de totes les opcions polítiques que siguin instruments de pau i concòrdia enmig de la societat catalana, i no deixin de pregar el bon Déu per «una pau cristiana i perpètua» del nostre poble.

img_0981

 

Vídeo “Inundem el país de colors”

Aquest és el vídeo “Inundem el país de colors” que promou que la gent posi un domàs pel Sí al balcó. #ElcanvietsTU

Vídeo “Tu ho vas començar, tu ho acabaràs. El canvi ets TU”

Des de 2012 has sortit al carrer cada 11 de setembre i has aconseguit uns canvis que mai hauries somiat. La Diada d’enguany ens trobarem a Barcelona. Perquè el canvi ets tu i la República catalana ja arriba!

Vídeo “Un any de mobilitzacions de l’ANC 2016/17”

En dos minuts podreu veure un resum d’un any intens de mobilitzacions de l’Assemblea Nacional Catalana. 

Manifest de juristes a favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya.

Partint de la idea que el Dret ha de ser un mecanisme capaç de recollir les inquietuds, evolució i transformacions d’una societat, i de donar respostes que facilitin el progrés i la bona convivència, un grup inicial de juristes va elaborar aquest manifest en el que consideraven que la celebració del referèndum era plenament constitucional. Aquest manifest, va començar a circular per aules universitàries, per despatxos d’advocats, de procuradors, de notaris, de registradors, dins el món de l’administració.

L’adhesió del manifest segueix oberta en els correus electrònics eldretperlaconvivencia@gmail.com o collectiupraga@gmail.com

Manifest en PDF


  1. Més de dues terceres parts dels CIUTADANS de Catalunya demanen des de fa temps la celebració dun REFERÈNDUM per decidir el seu futur com a país. Igualment, una gran majoria dels REPRESENTANTS del poble de Catalunya defensa nítidament aquesta opció i l’ha plantejada de forma reiterada, i per diverses vies, però sempre sense èxit, davant les institucions de l’Estat. Els sota signants,  juristes actius en diversos sectors, entenem que el DRET, com a instrument de resolució de conflictes, ha de FACILITAR LA RESOLUCIÓ d’aquesta situació a través dun procediment democràtic. El DRET és  justament l’instrument que històricament ha canalitzat les evolucions de totes les societats, observant-les i escoltant-les.
  2. En un ESTAT DEMOCRÀTIC I DE DRET, com l’Estat espanyol, és el propi MARC CONSTITUCIONAL INTERN el que empara que els ciutadans puguin proposar canvis substancials en l’organització política i territorial, i el que els ofereix instruments per canalitzar aquesta aspiració democràtica. Aix  s’ha reconegut al Canadà i al Regne Unit, on el Quebec i Escòcia han celebrat, dins del respectiu quadre constitucional, sengles referèndums de secessió.
  3. La Constitució espanyola reconeix el PRINCIPI DEMOCRÀTIC com a principi estructurador del sistema polític i  jurídic, que permet imposar límits a la capacitat de decisió de les majories sobre les minories dissidents. El principi democràtic possibilita que l’exercici dels drets no depengui de les majories, atès que constitueix la forma de protecció permanent de les minories; per això ofereix una oportunitat democràtica a grups que per raons demogràfiques no poden esdevenir majoria. El sistema constitucional vigent no exclou de la legalitat subjectes o grups que tinguin una idea del dret o de l’organització social o territorial diferent o contradictòria a la de la Constitució.
  4. 4. En conseqüència, AFIRMEM que en el marc constitucional i des del seu principi democràtic es reconeix un dret –que denominem “dret a decidir”– que atorga als seus titulars les facultats de DISCREPAR obertament de lordre constitucional establert i també de la unitat territorial, de PROPOSAR ALTERNATIVES expressades a través d’un procediment democràtic – ordinàriament el REFERÈNDUM en els països del nostre entorn – i de REALITZAR de manera negociada amb els representants de l’Estat la consecució del resultat obtingut.
  5. Els sota signants ens posicionem, per tant, en aquest debat sobre el procés donant ple suport a la CELEBRACIÓ D’UN REFERÈNDUM SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA COM A COMUNITAT POLÍTICA. Entenem –i no només nosaltres – que aquest referèndum té cabuda en el marc constitucional espanyol ja que, en constituir un estat de dret i democràtic, ofereix els instruments suficients per donar sortida a aquest conflicte. També considerem que una NEGATIVA CONTINUADA de l’Estat legitimaria d’obrir ALTRES VIES per tal que la ciutadania de Catalunya expressés com vol decidir el seu futur.
  6. Declarem que la celebració d’aquest referèndum no és només LEGÍTIMA, perquè és reclamada per una immensa majoria de la ciutadania catalana, sinó que també és LEGAL, perquè el DRET A DECIDIR dels ciutadans de Catalunya arrenca de la Constitució espanyola i duna ponderació dels seus principis estructurals: el dEstat de dret i democràtic, juntament amb el dunitat i sobirania del poble espanyol. Per això mateix, la celebració del referèndum també és JURÍDICAMENT EXIGIBLE a l’Estat.
  7. Entenem, en definitiva, que El DRET, mai no pot ser un mecanisme obstatiu per a les societats, ans al contrari, ha de ser lEINA capaç de recollir les inquietuds, evolucions i transformacions de tota la comunitat, donant respostes que facilitin el progrés i la bona convivència.
Els 30 primers signants i impulsors del Manifest són:
  • Abel Pié Lacueva. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa. President del Consell de l’Advocacia Catalana 2014-2015.
  • Mercè Barceló i Serramalera. Catedràtica de Dret constitucional (UAB). Coordinadora del Col·lectiu Praga.
  • Josep M. Vilajosana i Rubio. Catedràtic de Filosofia del Dret (UPF). Coordinador del Col·lectiu Praga.
  • Miquel Sàmper Rodríguez. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa 2007-2014. President del Consell de l’Advocacia Catalana 2013-2014. Adjunt a presidència del CGAE 2009-2014.
  • Joaquim Ferret Jacas. Catedràtic de Dret administratiu (UAB). Membre del Col·lectiu Praga
  • Ester Garcia Clavel. Procuradora dels Tribunals. Degana Il·lustre Col·legi de Procuradors de Manresa.
  • Enric Argullol i Murgadas. Catedràtic de Dret Administratiu (UPF). Membre del Col·lectiu Praga. Membre del Col·lectiu Praga.
  • Enoch Albertí i Rovira. Catedràtic de Dret constitucional (UB). Membre del Col·lectiu Praga.
  • Josep Cruanyes i Tor. Advocat. President de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics.
  • Joan Queralt Jiménez. Catedràtic de Dret penal (UB). Membre del Col·lectiu Praga.
  • Gemma Calvet Barot. Advocada.
  • Pilar Rebaque i Mas. Advocada. Presidenta de la Comissió de Dones Advocades de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
  • Joan Vintró Castells. Catedràtic de Dret Constitucional (UB). Membre del Col·lectiu Praga.
  •  Sergi Blázquez i Quevedo. Advocat. President de l’Associació d’advocats Drets.
  • Eladi Crehuet Serra. Notari de Barcelona. Membre del Col·lectiu Praga.
  • Simeó Miquel Roé. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Lleida (2000-2004). Professor de Dret Romà (UdLl) (jubilat).
  • Marc Marsal Ferret. Advocat i Professor de Dret administratiu (UB). Membre del Col·lectiu Praga i de l’Associació d’advocats Drets.
  • Mireia Casals i Isart. Advocada. Presidenta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia
  • Josep R. Barberà Gomis. Professor de Dret administratiu (UPF). Membre del Col·lectiu Praga.
  • Eva Labarta i Ferrer. Advocada. Membre de l’Associació d’advocats Drets.
  • Xavier Bernadí Gil. Professor de Dret administratiu (UPF). Membre del Col·lectiu Praga.
  • Josep M. Badia Sala. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa 2001-2009. President del Consell de l’Advocacia Catalana 2007-2008. 
  • Mercè Corretja i Torrens. Doctora en Dret. Advocada de la Generalitat. Membre del Col·lectiu Praga.
  • Josep Masó i Aliberas. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró 2008-2012.
  • Dolors Feliu i Torrent. Advocada de la Generalitat. Membre del Col·lectiu Praga.
  • Agustí Carles i Garau. Advocat. Membre de l’Associació d’advocats Drets i de l’Associació Constituïm.
  • Josep Pagès Massó. Lletrat de l’Ajuntament de Barcelona. Professor associat de Dret constitucional (UAB). Secretari del Col·lectiu Praga.
  • Jordi Palou Loverdos. Advocat i mediador en conflictes.
  • Ramon Estebe Blanch. Advocat. Membre de l’Associació d’advocats Drets.
  • Eva Pons Parera. Professora titular de Dret constitucional (UB). Membre del Col·lectiu Praga.
C-6wwPcWsAUHT0g.jpg

Mercè Barceló, coordinadora del Col.lectiu Praga, llegint el manifest

Declaració de Granollers en defensa de la democràcia

REUNITS en ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA al Palau d’Esports de Granollers, avui, dia 29 d’abril de 2017, i davant de la nova ofensiva de l’Estat Espanyol al Parlament de Catalunya, els socis de l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

MANIFESTEM:

Que aquest nou atac al Parlament de Catalunya s’ha concretat en la citació d’aquells membres de la mesa del Parlament que van donar tràmit a les propostes 37.713 i 37.714 relatives al procés constituent i a la convocatòria d’un referèndum vinculant.

Així, el passat 25 d’abril, Carme Forcadell i Lluís, Presidenta del Parlament i quatre membres més de la mesa: Lluis M. Corominas i Diaz (Vicepresident 1er); Anna Simó i Castelló (Secretària 1era); Ramona Barrufet i Santacana, (Secretaria 4a) i Joan Josep Nuet i Pujals (Secretari 3er) van ser citats a declarar, en qualitat d’investigats, per un presumpte delicte de desobediència i prevaricació continuada.

Conseqüentment, DECLAREM QUE:

Som conscients que vivim en la judicialització permanent d’un conflicte polític, som conscients de la instrumentalització i vulneració de la independència dels Tribunals, de la destrucció de l’Estat de Dret i, en definitiva, de la negació de la Democràcia mateixa.

Per això, reiterem el nostre ferm compromís en la defensa de les institucions de Catalunya així com en els principis i valors democràtics pels quals ens regim com a societat.

Reiterem el nostre ferm compromís en la defensa dels nostres càrrecs electes i institucionals: el Govern, el Parlament i els nostres representants municipals.

Sabem que l’únic Parlament amb legitimitat democràtica per representar la ciutadania és el Parlament de Catalunya i, per tant, qualsevol atac que posi en perill la seva sobirania serà democràticament però implacablement contestat.

Donarem tot el suport necessari a tots els càrrecs electes que són i seran políticament represaliats per tal que puguin complir el compromís democràtic adquirit amb la ciutadania el 27S de l’any passat a les urnes.

FEM una crida a la mobilització ciutadana, en defensa del nostre Parlament, conscients que, davant de la repressió de l’Estat espanyol, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya serem determinants per tal de garantir la Democràcia i l’expressió de la voluntat del poble a les urnes.

Expressem tot el nostre suport i admiració a aquells que estan vivint la repressió política en primera persona. Jutjats i investigats per voler complir el mandat de les urnes, jutjats i investigats per les seves conviccions profundament democràtiques, jutjats i investigats per voler donar veu als ciutadans. Farem TOT allò que sigui necessari per tal de defensar l’honorabilitat democràtica que representeu i de la QUAL doneu exemple: NO ENS FALLAREU, NO US FALLAREM, MAI CAMINAREU SOLS!!!!!

lovemesa-1920-1080-ago.png