A partir de les 17:30 podreu seguir en directe la roda de premsa de presentació de la mobilització de l’11 de Setembre de 2017.
Resum:
Sencer:
Category Mèdia
Vídeo del desplegament de l’estelada gegant a Sant Cugat
Fa uns dies es va fer a Sant Cugat un desplegament d’una estelada gegant. Aquí podeu veure el vídeo.
El 14 de juliol, a Sabadell, projecció “Las cloacas de Interior”
Fruit d’una acció combinada ANC-Òmnium, tenim el goig d’anunciar-te la projecció de Las cloacas de Interior, a Sabadell.
Divendres 14, a 3/4 de 10 del vespre, al Racó del Campanar i a 100 ciutats més de tot país podrem veure el documental que ha estat vetat per les televisions estatals, abans que TV3 l’emeti.
El grup audiovisual Mediapro ha produït un documental basat en investigacions sobre la guerra bruta que ha practicat l’Estat espanyol durant els darrers anys, dirigides sobretot cap a personatges relacionats amb l’independentisme català. D’aquí ve el nom: Las cloacas de interior.
Els periodistes de Público que han revelat bona part de l’entramat han participat en l’elaboració del documental. Aquest documental no l’ha volgut emetre cap cadena de televisió estatal i el PP, el PSOE, i Ciudadanos, han impedit que es projectés al Congrés espanyol durant la Comissió d’Investigació de l’Operació Catalunya.
Vegeu-ne un tastet aquí.
No te’l deixis escapar!
Avui s’ha presentat la Llei del referèndum. Guia ràpida.
Avui s’ha presentat, primer al Parlament i després a la ciutadania, l’Esborrany de Llei que ha de regular la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre.
Aquí trobareu bona part de la informació que es desprèn d’aquesta llei.
- Esborrany Llei del Referèndum de l’1 d’octubre.PDF
- Més informació a garanties.cat
Les 24 preguntes que respon el periodista David González d’El Nacional:
- Què es pregunta?
La pregunta del referèndum, com s’havia anunciat, serà “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” (article 4.1)
- El resultat s’haurà d’aplicar?
El resultat del referèndum tindrà caràcter “vinculant” (article 4.3) - Què passarà si surt el sí?
Si el recompte de vots dóna més afirmatius que negatius, el resultat implica la independència de Catalunya. (article 4.4) - Quan es proclamaria la independència?
Si surt el sí, el Parlament declararà formalment la independència en una sessió ordinària “dins els dos dies següents a la proclamació de resultats per part de la Sindicatura electoral”. A la vegada, s’acordarà l’inici del procés constituent. (article 4.4) - Què passarà si surt el no?
Si hi ha més vots negatius que afirmatius, s’hauran de convocar de manera “immediata” eleccions autonòmiques. (article 4.5) - Qui pot votar?
Les persones que tenen dret a vots a les eleccions al Parlament; els catalans residents a l’estranger que hagin tingut el darrer veïnatge administratiu a Catalunya (6.1) - Com serà la papereta de vot?
La papereta contindrà la pregunta redactada en català i castellà, així com en occità al territori de l’Aran (article 7.1) En sengles requadres apareixeran les inscripcions “Sí” i “No” (article 7.2) - Quines són les opcions de vot?
Es pot votar Sí, No o en blanc, si no se selecciona cap de les dues opcions anteriors (article 8.1) - Quan es convocarà i celebrarà el referèndum?
El referèndum se celebrarà el diumenge 1 d’octubre de 2017 “d’acord amb el Decret de Convocatòria que se signarà amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei” (article 9). La llei entrarà en vigor “el mateix dia de la seva publicació oficial”. - Què és el Decret de Normes Complementàries?
És un altre decret que dictarà el Govern, el qual regularà, “com a mínim”, el model oficial de paperetes de votació, de sobres, de les actes i altre material oficial, les modalitats i procediments de votació, el dia d’inici i durada de la campanya electoral, l’administració electoral responsable… (article 9.2) - Quines garanties de neutralitat institucional hi ha?
Les administracions públiques catalans s’han de mantenir neutrals en la campanya. No podran usar recursos pressupostaris a favor del sí o del no (article 10) - Com es repartiran els espais públics per a la campanya i als mitjans públics?
Les formacions polítiques representades al Parlament podran usar el 70% dels espais públics destinats a la campanya, repartits de manera proporcional al nombre d’escons actuals. El 30% restant serà per a les organitzacions acreditades d’acord amb el nombre de signatures que presentin. (article 11.1) El mateix criteri regeix per als espais informatius públics gratuïts als mitjans de comunicació públics. (article 11.2) - Com han d’actuar els mitjans públics en la campanya?
Han de garantir el pluralisme polític i social, la neutralitat informativa i la igualtat d’oportunitats (article 12.1) - Com han d’actuar els mitjans privats en la campanya?
Han de respectar el pluralisme polític i social, la igualtat d’oportunitats i la proporcionalitat i neutralitat informativa en els debats i entrevistes electorals. Poden donar suport a una opció respectant aquests principis i tractant l’opció oposada de manera “equitativa i raonable” (article 12.2) - Quines garanties té el referèndum?
Les que proporciona l’administració electoral que vetlla perquè el referèndum es desenvolupi d’acord amb la llei; les sindicatures electorals i les meses, que són òrgans independents (article 14.1 i 2); els apoderats i interventors que podran designar els partits, federacions i coalicions amb representació parlamentària o municipal (article 14.1) - Hi haurà observadors internacionals?
El Govern i l’administració electoral convidaran organitzacions electorals i “observadors qualificats”, i seran acreditats per la Sindicatura Electoral de Catalunya. (article 15) - Qui governarà la votació?
L’administració electoral està formada per la Sindicatura Electoral de Catalunya, les Sindicatures Electorals de demarcació, les seccions i meses electorals i el Govern de la Generalitat de Catalunya (article 16) - Què és la Sindicatura Electoral de Catalunya?
És un òrgan “independent, imparcial i permanent” que s’adscriu al Parlament de Catalunya (article 17) i que té la responsabilitat de garantir la transparència i objectivitat del procés electoral i l’exercici efectiu dels drets electorals (article 17.3) L’integren 5 vocals, juristes o politòlegs de prestigi experts en processos electorals que nomena el Parlament, per majoria absoluta, i a proposta dels grups polítics (article 19). El seu president és el Síndic Electoral. - Què són les Sindicatures Electorals de demarcació?
Són òrgans temporals integrats per tres vocals, juristes o politòlegs de prestigi experts en processos electorals i nomenats per la Sindicatura Electoral de Catalunya. (article 22.1) - Quina és la circumscripció electoral?
El territori de Catalunya, dividit en 4 demarcacions. Cada demarcació es divideix en seccions electorals amb un màxim de 2.000 electors i un mínim de 500. A cada terme municipal almenys n’hi ha una. (Article 29.1, 29.2 i 29.3) - On es votarà?
L’administració electoral determinarà els locals de votació (article 30). Els ajuntaments posaran a la seva disposició els locals municipals que s’usen habitualment com a centres de votació. Si no és així, la Generalitat podrà habilitar locals alternatius (article 30.1 i 30.2) - És obligatori formar part de les meses electorals?
Sí. La mesa electoral estarà formada per un president i dos vocals designats per sorteig públic entre les persones censades a la secció corresponent (article 31.1 i 31.2). Els càrrecs de president i vocal de les meses electorals són obligatoris (article 32.1) - Qui elabora el cens electoral?
Correspon a l’administració electoral del Govern facilitar el cens electoral les seves llistes provisionals i definitives (article 33) - Qui forma part del cens?
Totes les persones que reuneixen els requisits per ser elector i no es troben privades del dret al sufragi (article 34.1); el composen els electors residents a Catalunya i els residents a l’exterior (34.2). La inscripció al cens no exigeix autorització prèvia per part del ciutadà.
Ressò a la premsa internacional recopilat per Vilaweb:
- Reuters: Catalonia to split from Spain within 48 hours of secession vote – referendum draft bill
- Asia News Network: Catalonia to declare immediate independence if ‘yes’ wins referendum
- BBC: Catalan independence: Plan for quick split from Spain after vote
- The Indian Express: Catalonia to declare immediate independence if yes vote wins referendum
- Euronews: Cataluña independiente en 48 horas si gana el SI
- RTL: Catalogne: en cas de “oui” au référendum, indépendance immédiate
- Politico: Catalans rile Madrid with ‘self-determination law’
- Libération: «Si une majorité des votes est en faveur de la création d’une république catalane, il faudra déclarer l’indépendance.»
- La Libre Belgique: Carles Puigdemont: “Rien n’empêchera la Catalogne de décider de son avenir”
- Clarín: Si gana el Sí en el referéndum, Cataluña declarará la independencia de inmediato
- L’Express: Catalogne: un “oui” au référendum déclencherait l’indépendance, selon les séparatistes
- ANSA: Catalogna: con il sì repubblica in 48 h
- Radio Popolare: Catalogna: bye bye Spagna?
- JC Online: Catalunha planeja declarar independência em 48h
- O Globo: Com vitória do ‘sim’, Catalunha vai declarar independência na hora
- La Tribune: La Catalogne déclarera immédiatement son indépendance en cas de “oui” au référendum
- Swiss Info: Katalonien will sofortige Unabhängigkeit bei einem Ja in Abstimmung
- Aftonbladet: Katalonien utropar självständighet vid ja
Sabadell, caminada per la independència, de la plaça del Pi fins el Racó del Campanar
L’1 de juliol, quan només falten 3 mesos pel referèndum s’ha fet la primera caminada per la Independència a Sabadell.
Ens sentim satisfets de la colla que hem aplegat i perquè en hora punta hem fet visible a molts sabadellencs que l’opció del SÍ és la millor del referèndum de l’1 d’octubre.
Us convidem a repetir la caminada els dies 1 d’agost (quan només faltin 2 mesos pel referèndum) i 1 de setembre (a 1 mes del referèndum). La ruta serà diferent però esperem repetir-la amb el mateix bon ambient que hi ha hagut entre els caminaires d’avui.
Reserveu-vos el dia!
Us afegim el manifest
Els alcaldes del Vallès Occidental es comprometen amb el referèndum de l’1O
Els alcaldes del Vallès Occidental han començat a signar el document de compromís amb el referèndum de l’1 d’octubre que ha fet l’AMI i AMC.
Aquí en teniu una mostra.
Carles Escolà, alcalde de Cerdanyola
Elisabeth Oliveras, alcaldessa de Sant Quirze del Vallès
Ricard Torralba, alcalde de Sant Llorenç Savall
Marta Roqué alcaldessa de Rellinars, Toni Massana, alcalde de Vacarisses i Joan Ballbé alcalde d’Ullastrell i
Manifest de l’ANC al Ple de l’Ajuntament de Terrassa del 29 de juny
Davant les propostes de posicionament de l’Ajuntament de Terrassa pel que respecta a la celebració del referèndum del dia 1 d’octubre de 2017, l’ANC-Terrassa per la Independència vol manifestar:
– Que el ple municipal del dia 23 de febrer de 2017 va aprovar per majoria donar suport al Pacte Nacional pel Referèndum i a les mesures que s’hi proposaven.
– Que esgotada la via del diàleg amb el govern espanyol, i davant la demanda d’una majoria de catalans i catalanes, el Govern ha decidit celebrar un referèndum amb totes les garanties legals per decidir el futur polític de Catalunya.
– Que encoratgem els nostres regidors i regidores a inspirar-se en les lluites compartides, en les quals la nostra ciutat sempre ha estat capdavantera per aconseguir tantes i tantes fites socials i democràtiques, i exigim que es posicionin clarament al costat de la voluntat popular i en contra dels poders que pretenen aturar-la.
És per això que exigim lleialtat institucional al govern municipal, la qual cosa implica que es garanteixi, sense ambigüitats, la celebració del referèndum sota el marc legislatiu que el Parlament de Catalunya ha d’aprovar.
Demanem que l’ajuntament cedeixi les instal·lacions necessàries per constituir els col·legis electorals i que posi a disposició del Govern els agents de la policia local, per vetllar que la ciutadania de la nostra ciutat es pugui expressar amb total llibertat.
No es tracta només de no impedir la votació. En aquesta ocasió no es pot ser equidistant. Davant de les agressions constants a les decisions democràtiques que ha anat patint el nostre Parlament, demanem una postura ferma del consistori terrassenc, i especialment del nostre alcalde, en defensa de la democracia.
És cert, com diu el mateix alcalde, que “ell no és ningú per impedir que els terrassencs votin”, però sí que ho és per assegurar que se celebri la consulta sense problemes a la nostra ciutat, independentment del seu posicionament personal o de partit davant el que es decidirà en el referèndum.
Perquè el referèndum és legal.
Perquè és el que reclama una majoria de ciutadans i ciutadanes.
Perquè AIXÒ VA DE DEMOCRÀCIA.
Adhereixen al present manifest:
- Òmnium
- AMI
- CUP – Candidatures Unitat Popular
- MES – Moviment d’esquerres
- Demòcrates de Catalunya
- ERC – Esquerra Republicana de Catalunya
- Partit Demòcrata Català
El Secretariat
ANC – Terrassa per la Independència
Vídeo de la festa de presentació de la samarreta de l’11S 2017
L ‘Assemblea Nacional Catalana, acompanyada de la direcció d’Òmnium Cultural, ha presentat la samarreta de la mobilització de l’11S de 2017 en una festa a les Cotxeres de Sants, a Barcelona.La mobilització de l’11 de setembre de 2017 arribarà just abans de la campanya del referèndum, per això les entitats esperen que aquesta Diada esdevingui un clam massiu pel Sí, un Sí a un futur millor per a tothom.
Resum
Sencer
Vídeo #notheycant
Aquest vídeo porta al límit de l’absurd bona part dels arguments que utilitza l’unionisme contra el dret d’autodeterminació de Catalunya.
Vídeo de l’acte de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Antonio Baños fet a Cerdanyola
Ahir es va fer un acte a Cerdanyola amb Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Antonio Baños per parlar del referèndum. Aquest és el vídeo.
Vídeo del sí gegant al Pla d’Urgell
Les Assemblees Territorials de les comarques de Lleida de l’ANC han dibuixat aquest cap de setmana un Sí gegant sobre un camp de blat situat entre els termes municipals de Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell) i Bellpuig (L’Urgell).
L’acció vol involucrar al territori a fer accions semblants, amb altres tipus de camps i sembrats, amb altres elements rurals (com bales de palla, palots…) i que es visualitzi el Sí gegant arreu; un Sí positiu i visible, un Sí que lligui amb la imatge colorista i optimista de l’anc i que la campanya d’estiu servirà per fer visible arreu el nostre Sí i que ho tenim clar, que votarem l’1 d’octubre i que votarem Sí.
L’ANC a TV Sant Cugat, debat sobre el procés, la data i la pregunta del referèndum
El passat divendres i després de saber finalment per part del President Puigdemont i el seu Govern quina seria la pregunta i la data pel referèndum, es va gravar als estudis de TV Sant Cugat un programa de la sèrie “Sant Cugat Parada i Fonda” amb la direcció d’en Francesc Carol. L’avinentesa va fer que es tractés abastament el tema durant el debat.El programa va ésser emès el passat dimecres dia 14 de juny per TV Sant Cugat.
Es va entrevistar a 3 membres de l’Assemblea de Sant Cugat. En Manel Porta (Secretariat Nacional de l’ANC), en Joan Aguilà (Ex-coordinador d’ANC Sant Cugat) i en Josep Lliberia (actual coordinador de l’ANC de Sant Cugat).
Aquí el podeu veure:
Manifest per ser llegit als actes d’encesa de fogueres d’aquest Sant Joan
Des de l’ANC i la Confederació Sobiranista dels PPCC es proposa aquest manifest per acompanyar la Flama del Canigó 2017, per ser llegit en l’encesa de fogueres.
MISSATGE DE SANT JOAN 2017
Estimats connacionals,
Del Canigó ens arriba com cada any la Flama per encendre les fogueres de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, d’Andorra, de l’Alguer.
Aquesta Flama ens uneix amb tots els pobles europeus: des de fa mil•lennis festegem com ells la nit de sant Joan amb tradicions i costums pagans i cristianitzats. Però als anys seixanta del segle passat catalans del Nord van donar un sentit nou a l’antiga festa: per sempre més l’han catalanitzada.
Arrelada al Canigó, la Flama hi poua la seva força espiritual i patriòtica. A l’empara de les Constitucions de Pau i Treva del segle XI testimonia la voluntat pacificant del nostre poble.
El 1966 patriotes nord-catalans van franquejar amb la Flama la frontera francoespanyola imposada: van esborrar simbòlicament tres-cents anys d’ocupació, de mutilació del país, de suplantació de la nostra identitat mil•lenària. El nord-català Gilbert Grau deixà ben clar el 1987 –fa just trenta anys enguany– els reptes: és la «Flama de la nostra Catalunya sempre més encesa per a portar el missatge de pau i germanor necessitat pels pobles que l’envolten. Missatge d’afirmació independentista… missatge de determinació per … fer entendre que Catalunya vol ser present a Europa, sobirana i mestressa del seu destí».
Des de llavors amb la Flama afirmem el que volem: l’alliberament nacional i social de la nació sencera.
Amb la Flama exigim el respecte dels drets fonamentals internacionalment reconeguts com el dret de votar i decidir el nostre futur en cadascun dels territoris catalans.
Amb la Flama fem pinya i exigim per una part de la nació, el Principat de Catalunya, la República catalana, el nostre estat independent.
Amb la Flama sabem el que volem construir: la Confederació dels Països Catalans.
La Flama il•lumina el camí: tots solidaris cap a la llibertat.
Mantenim encesa la flama del Canigó per preservar el nostre poble. El futur és nostre, construïm-lo!
Visca Sant Joan, la Festa Nacional dels Països Catalans!
Visca la Flama del Canigó, símbol de la nostra unitat i unió!
Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans
Bellaterra,1-juny. El futur econòmic i empresarial de la Catalunya independent. David Fernàndez
Xerrada de divulgació feta a Bellaterra el dijous 1 de juny, amb els ponents Albert Pont i David Fernàndez del Cercle Català de Negocis (CCN). El vicepresident David Fernàndez s’han centrat en l’activitat del CCN i en la situació actual del procés.
El CCN ha assessorat el Consell Assessor per a la Transició Nacional en diversos àmbits, especialment en la repartició de béns i deutes. També en treballs de gestió duanera, amb la formació de personal de duanes via organismes internacionals especialitzats. Ha treballat el finançament-pont fins que no es recaptin tots els impostos, tot assegurant que Catalunya no ha de patir pel finançament. També en activitats de suport de relators internacionals, sobretot de les Nacions Unides, particularment en drets humans i en l’assessorament sobre el referèndum i el suport d’observadors internacionals.
Si l’any 2008 el CCN publica estudis, informes i llibres per destapar l’espoli fiscal quan ningú en parlava, al 2014 ja preveu la desaparició del Fons de Pensions l’any 2017 i ho publica. Una realitat ara reconeguda pel Govern espanyol.
Al 2015 centra les seves investigacions en la corrupció i situa Andalusia com la comunitat amb més casos, el PP el partit més corrupte i que Catalunya és el territori que menys en té. Tot avalat amb xifres i contrastable.
El 2016 investiga la xarxa viària i ja afirma que el Corredor Mediterrani no passaria pel Mediterrani, sinó per Madrid i el centre de la Península; el “Corredor Madridterrani”. Actualment el CCN s’aboca en el referèndum que es farà a l’octubre i en treballar per construir un nou país, una nova economia. Cal canviar coses, la mentalitat, què volem ser, …Cal pensar en clau de país per canviar-lo i fer-ho diferent.
Estableix una clara diferencia entre empresaris i directius. Ser empresari comporta un risc, amb possible pèrdua dels seus béns, amb projecte vital. Ser empresaris no vol dir tenir una empresa molt gran. L’empresari, l’emprenedor i el botiguer arrisquen; els directius no arrisquen res. Ser empresari no depèn de la mesura de l’empresa sinó en el fet de si arrisca o no patrimoni personal.
Contradiu afirmacions com la que sovint es pot llegir als mitjans: “els empresaris catalans recomanen a Puigdemont…”ó bé “els empresaris del Cercle d’Economia diuen…”. Aclareix que el Cercle d’Economia no el formen empresaris sinó directius molt propers al poder, al règim polític de l’Estat i que no arrisquen res. L’empresariat català el formen empresaris de petites i mitjanes empreses, autònoms i botiguers i representen el 99,6% del teixit català.
Analitza diversos models econòmics per arribar a definir el model necessari per a la societat catalana. L’alemany està basat en productes de qualitat, preus elevats, salaris elevats, valor afegit alt i una taxa atur de 4,2 (any 2016). Per al danès el disseny ho és tot: qualitat molt elevada, preus i sous elevats, alta capacitat adquisitiva i una taxa atur de 6,2 (any 2016). El xinès cerca una baixa qualitat dels productes, salaris baixos, mà d’obra molt intensiva, fàcil acomiadament i indemnitzacions molt baixes, baixa protecció social i una taxa d’atur de 4,2 (any 2016). El model espanyol s’estructura en productes de qualitat mitjana-baixa, preus alts, salaris baixos, producció força intensiva, poca inversió en modernitzar la producció i una taxa d’atur de 18,4 (any 2016). El mercat espanyol amb salaris baixos demana productes de preu baix, de valor afegit baix. Dins l’Espanya actual hi ha alguna patronal que proposa salaris mínims de 400 euros. Salaris baixos, productes de preus baixos i de poc valor afegit, no són un bon referent per al model de la Catalunya independent.
El model que el CCN proposa per a la Catalunya estat es basa en cercar productes d’alta qualitat, preus i salaris alts, alt valor afegir, capacitat de consum elevada, digitalització i informatització de la producció i una taxa d’atur entre el 3-4%. Un model productiu totalment allunyat de l’espanyol. Recomana seguir l’organització de les empreses alemanyes que funcionen com a “lobby” quan van fora del seu país, fet que també fan els bascos. Valora la compra de productes de proximitat per la repercussió positiva en l’economia.
Aquest model econòmic és possible perquè Catalunya lidera la quarta regió econòmica més important de la UE: del Mediterrani fins als Pirineus, el sud de França fins Marsella i la zona del Roïna-Alps. Aquest és el nostre corredor natural d’expansió, un mercat de poder adquisitiu elevat cap on s’ha d’orientar la nostra economia. Sobre un mapa de l’Europa subvencionada i de l’Europa productiva, es pregunta: per què voler un mercat (Madrid a 600 km.) quan el francès (150 km.) és més proper, més potent i de més poder adquisitiu?. De forma natural, s’ha d’anar a França, Alemanya, Itàlia, … cap al nord. L’Europa productiva demana productes de molt valor; la subvencionada, tot lo contrari. Tot un canvi de mentalitat.
Considera que el poder econòmic català s’ha de reforçar, i molt, en el factor productiu. Immersos en la 4a revolució industrial, la digitalització i una indústria 4.0 conformen la línia de modernització per aconseguir un model fort, competitiu, eficient i molt potent on la relació empresari-treballador es mogui dins uns paràmetres de millora i superació, cooperació i no confrontació.
Repassa les dades del referèndum del Brèxit i recorda que en les eleccions del 27S, l’independentisme va assolir el 55% i que més del 50% de la coalició CSQP són independentistes. Un referèndum es guanya amb el 50% més un vot. Amb dades a la mà, el referèndum de l’1-O es guanyarà. Només ens cal confiança en nosaltres mateixos. Cal escenificar els resultats, amb celebració al carrer i no com es va fer el 27S.
L’Estat espanyol farà qualsevol cosa per impedir el referèndum. Enfrontar-se a un Estat fort, poderós i organitzat pot fer tremolar les cames dels nostres polítics; cal que tinguin el nostre suport i no deixar-los sols. Hem d’estar preparats i disposats a tot.
Considera que les pensions i el deute d’Espanya són una garantia de la nostra independència. Recorda que a algunes autonomies cada any els falta diners per pagar-les i que l’Estat espanyol no pot assumir el seu propi deute. Només amb la nostra independència, Espanya negociarà.
Informa del canal de Telegram del CCN: @infoCCN per estar al dia de totes les activitats del CCN.
En campanya pel referèndum, notifica que el CCN ha encetat una campanya Verkami per recaptar fons per realitzar i editar un documental de denúncia basat en el llibre Interès d’Estat d’Albert Pont. Llibre i documental aporten dades escandaloses sobre l’entramat que hi ha rere la política d’inversions públiques de Foment i l’ofec econòmic que pateix Catalunya.
https://www.verkami.com/locale/ca/projects/18056-interes-destat-documental-de-denuncia
Entre tots ho farem possible!
Bellaterra per la Independència. Comunicació.
Intervenció del Vicepresident del Cercle Català de Negocis, David Fernàndez.
Bellaterra, 1-juny. El futur econòmic i empresarial de la Catalunya independent. Albert Pont.
Xerrada de divulgació feta a Bellaterra el dijous 1 de juny, amb els ponents Albert Pont i David Fernàndez del Cercle Català de Negocis (CCN). El President Albert Pont recorda que l’objectiu del CCN és la confecció d’un corpus del pensament econòmic a Catalunya per a la Catalunya independent. Des de l’any 2008, el CCN ha treballat i argumentat en aquesta línia.
Dues significatives comparacions, “El pes econòmic de Catalunya sobre Espanya és igual al d’Alemanya sobre la Unió Europea” i “El català té la mateixa proporció dins l’Estat espanyol que l’alemany dins la UE”, per concloure que malgrat el pes territorial, econòmic, cultural de Catalunya dins Espanya, el nostre país no té la mateixa incidència que Alemanya dins la UE.
Entre els molts arguments a favor de l’estat propi, n’hi ha un de molt sòlid: l’econòmic. Ajudant de gràfics de fonts contrastables, projecta i comenta material audiovisual que es pot consultar a la web del CCN, http://www.ccncat.cat/
Recorda que l’espoli fiscal català (16.700 milions €/any) té una forta repercussió econòmica a la comarca del Vallès Occidental: un dèficit anual de 1.780 milions €/any. En 15 anys, 21.000 milions € de dèficit que incideix en serveis que deixem de tenir, diners que no circulen per la nostra economia i infraestructures que no tenim.
Exemplifica greuges comparatius amb altres comunitats. L’any 2016, l’Estat força Catalunya a endeutar-se 7.500 milions € per finançar dèficit públic espanyol via FLA. Però no fa pas el mateix amb altres comunitats autònomes igualment deficitàries que les exonera. Això comporta un endeutament progressiu i evidencia la discrecionalitat política del FLA.
Manifesta els reiterats incompliments de l’Estat en economia que han obligat la Generalitat a fer impopulars retallades en serveis.
Amb arguments desarma l’unionisme quan aquest qüestiona la viabilitat econòmica de Catalunya estat. Demostra que el procés no afecta l’economia catalana ni la qualificació creditícia de Catalunya.
Crític amb la destinació dels 100.000 milions € del rescat de l’Estat espanyol (2012) que van a parar a la banca espanyola i que no han repercutit als agents socials, les empreses, les famílies,… Des de llavors, el Banc Central Europeu (BCE) ha seguit adquirint deute públic de d’Estat espanyol que no compra ningú per la desconfiança dels inversors. L’any 2016, Espanya emet 221.000 milions en deute públic i el BCE en compra 153.000 milions. Des del 2011, és el propi govern d’Espanya que treu diners del Fons Reserva de les Pensions per comprar el seu propi deute.
Oficialment Espanya té un deute públic del 100%, però realment està per sobre del 145%. Per amagar el veritable dèficit públic, l’Estat ha modificat el sistema de comptabilitat. Una manipulació comptable molt burda.
Afronta el tema pensions amb optimisme. Catalunya ha tingut superàvit en pensions durant més de 30 anys, fins el 2008 amb arribada de la crisi; una situació que contrasta amb el dèficit estructural de bona part de comunitats espanyoles durant el mateix període. Cert que des de fa 3 ó 4 anys Catalunya té un petit dèficit (entre 150-240 milions €/any), però res comparable amb els dèficits de Galícia (1.984 milions €/any); Astúries (1.825 milions €/any, Andalusia (1.800 milions €/any o Castellà i Lleó (1.800 milions €/any), per posar alguns exemples.
Contradiu l’unionisme quan aquest alarma que Catalunya no podrà pagar pensions. Catalunya té problemes de tresoreria però no financers; per tant, les pot pagar. Prestigiosos economistes afirmen que el 69,9% del Fons de Pensions (63.800 milions €, any 2011) provenia de les aportacions d’empresaris, autònoms i treballadors de Catalunya.
El 69% de les pensions de tot l’Estat les aporta Catalunya amb només el 16% de la població a causa de salaris més elevats, més cotització,… i sobretot perquè al sud de la línia A Coruña – Castelló hi ha 24 províncies amb una gran economia submergida que oscil·la entre el 30 – 40% del PIB. El fet només es troba a alguns països del sud d’Europa i a l’Àfrica subsahariana (Ruanda, Malawi i Botswana). Aquest any s’esgota el Fons de les Pensions i a partir d’ara es pagaran amb la recaptació del mes anterior. Tot i això, faltaran entre 5.000 i 6.000 milions euros per any que obligarà l’Estat a buscar noves vies de finançament. Es reafirma en la viabilitat d’una Catalunya independent.
Repassa la incidència dels bancs en la crisi del 2012, el rescat bancari i la desaparició de caixes i bancs. El BBVA adquireix Catalunya Caixa per 400 milions euros, passant a un increment de quota de mercat a Catalunya del 7,1 al 26,1; això vol dir que el BBVA va obtenir 59.800 milions euros en recursos provinents del estalviadors catalans, fet que representa el 35% de tots els recursos del BBVA de tot l’Estat. És a dir, el 26% d’una quota de mercat que és del 16% de població d’Espanya genera una riquesa del 35% del BBVA. Brutal!
Més alarmant és la destinació dels recursos que el BBVA obté al nostre país. El banc només concedeix a Catalunya entre el 9 i l’11% de tots el crèdits. La resta, van a parar a empreses foranes o bé concedeix crèdits per a infraestructures de l’Estat sense viabilitat econòmica.
Dels desnonaments també s’ha fet un instrument d’enginyeria política i social. Catalunya concentra el 32% de tots els desnonaments de l’Estat, el doble de la mitjan espanyola. Els 80.000 desnonaments de més han tingut com a conseqüència el creixement de Podemos a Catalunya. A Madrid, per sota la mitjana en desnonaments, Podemos no és majoritari i a Andalusia el partit polític entra al parlament andalús però no supera PP ni PSOE. Aleatori?
Coneixedor de la política d’infraestructures, comenta amb dades la trama especulativa a l’entorn proper a les rescatades autopistes radials de Madrid, la propietat de grans finques privades de Madrid i Ciudad Real i el desenvolupament econòmic projectat en aquesta extensa zona on significats prohoms del poder econòmic espanyol franquista i proper al poder esperen obtenir suculents beneficis a costa dels diners de tots els contribuents. Negocis especulatius que contribueixen a engreixar el deute espanyol.
Informa del gran negoci que han suposat les autopistes Radials per als propietaris des de l’expropiació fins al rescat. S’expropia 150 metres d’amplada, el doble de lo normal. El ministeri de Foment paga 28 €/m2 expropiat que els terratinents recorren i guanyen de manera que Foment acaba pagant 3.161 €/m2. Un sobrecost elevadíssim que repercuteix només en deu famílies. Un greuge comparatiu que contrasta amb el preu pagat per ADIF en la construcció del TGV a Catalunya en que el m2 expropiat de terra de secà es paga entre 0,60 i 1,20 €/m2 i un màxim de 5 €/m2 la terra de regadiu.
Resultat d’això, les 80 finques de cacera més gran d’Espanya disposen ara d’accés gratuït per autopista, ja que totes les autovies passen pels llindars d’aquestes finques i de terrenys requalificats per albergar grans urbanitzacions i zones logístiques i industrials. Moltes finques de cacera privades amb aeroport propi per a “jets” privats fan de Ciudad Real la província amb més aeroports privats de tot Europa. Insòlit!
Ciudad Real té un gran aeroport, molt gran, en fallida comercial i sense activitat econòmica i al servei d’aquests propietaris. Només en època de cacera registra més de 500 vols privats. Aquests propietaris tenen permís per construir en una zona on no hi ha cap indústria implantada l’estació AVE per a mercaderies i una gran zona industrial dues vegades més gran que la Zona Franca de Barcelona. També tenen permís per construir un gran centre logístic i un dic sec que ha d’albergar la terminal de contenidors més gran d’Europa. Això a 400 km de la costa i a cota elevada que fan inviable el projecte.
L’aeroport de Barajas, molt proper, opera al 40% de la seva capacitat màxima tot i disposar de tracte de favor en detriment del Prat. Tot i així, es projecta construir dos aeroports més a Madrid.
Tot això amb la clara intenció de connectar el Corredor Mediterrani i zones logístiques i de serveis en aquestes finques privades que beneficien als màxims accionistes d’empreses de l’Ibex35 i amics en compensació de favors (compra de deute públic, per exemple).
Grans infraestructures econòmiques que no porten enlloc ni són viables, fet que guarda paral·lelisme amb la situació de la crisi dels ferrocarrils de 1868. Una vegada més estem a les portes d’una nova fallida d’Espanya.
El llibre Interès d’Estat. Fer capital (a) Madrid, de l’Albert Pont publicat recentment, recull de forma exhaustiva bona part de la informació exposada.
Per al referèndum, el CCN ha encetat una campanya Verkami per recaptar fons per realitzar i editar un documental de denúncia basat en el llibre Interès d’Estat d’Albert Pont. Llibre i documental aporten dades escandaloses sobre l’entramat que hi ha rere la política d’inversions públiques de Foment i l’ofec econòmic que pateix Catalunya.
https://www.verkami.com/locale/ca/projects/18056-interes-destat-documental-de-denuncia
Nou canal Telegram del CCN: @infoCCN per estar al dia de totes les activitats del CCN.
Entre tots ho farem possible!
Bellaterra per la Independència. Comunicació
El President del Cercle Català de Negocis, Albert Pont.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 