Emissió en directe de l’AGO de Granollers

Seguiu en directe des d’aquí l’Assemblea General de Granollers de l’ANC.

Vídeo del programa especial de Sant Jordi a Barcelona fet per l’ANC

Aquest és el vídeo del programa especial en motiu del Sant Jordi 2017 que ha fet l’Assemblea Nacional Catalana des de la parada de Barcelona.

Manifest del Compromís del Govern de Catalunya amb el Referèndum

Aquest és el text del Manifest que han signat tot els membres del Govern català.

Compromís del Govern de Catalunya amb el Referèndum

La història de la nació catalana ha estat marcada per la lluita per la llibertat. Aquest anhel majoritari del nostre poble ha topat reiteradament amb la imposició d’un marc legal que massa vegades no ha escoltat ni respectat la voluntat popular dels catalans. Quan això ha passat, la diferència no s’ha resolt gairebé mai a través del diàleg, la negociació i el pacte sinó imposant la força de l’Estat i menyspreant les llibertats de Catalunya.

Ha estat així al llarg de segles, des de la Guerra de Successió, amb el posterior Decret de Nova Planta, fins a la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. En totes aquestes circumstàncies, les autoritats catalanes han acabat represaliades per part del Govern espanyol. El passat més immediat ens recorda que tots els presidents de la Generalitat del segle XX van patir exili o presó per defensar les nostres llibertats, amb l’assassinat del president Companys com a paradigma de fins on ha estat disposat a arribar el poder estatal per aturar la nostra voluntat. Els exemples més recents d’aquesta manca de respecte democràtic els tenim en la mutilació per part del Tribunal Constitucional de l’Estatut aprovat pel Parlament i avalat posteriorment pels catalans en un referèndum i en la condemna de l’expresident Artur Mas i dels membres del seu Govern Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega per haver posat les urnes.

En aquests moments ens tornem a trobar en una cruïlla històrica. Mentre una immensa majoria de les catalanes i els catalans volem decidir el nostre futur en un referèndum acordat, amb una votació lliure i pacífica, com es resol qualsevol discrepància en una societat democràtica, les Corts i el Govern d’Espanya refusen de forma reiterada aquesta possibilitat. L’única resposta que hem rebut a la demanda majoritària del Parlament ha estat la via judicial.

Que avui haguem arribat fins aquí és gràcies a una sola cosa: la voluntat dels homes i dones que, procedents de diversos orígens, conformen Catalunya. Són ells els qui, cada cop que els ha estat possible, s’han esforçat per defensar l’autogovern, organitzar les seves pròpies institucions i defensar la pròpia identitat per dibuixar un futur comú de progrés i benestar.

Aquesta pulsió s’ha traduït els darrers anys en la demanda clara, rotunda i majoritària de l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya. Un dret al qual no havíem renunciat mai i pel qual el Parlament de Catalunya, la Cambra que recull la sobirania popular, s’ha pronunciat de manera reiterada. Així, ja el 12 de desembre de 1989 el Parlament va aprovar en comissió la primera resolució on afirmava que no renunciava a exercir el dret a l’autodeterminació, i al Ple del debat de política general de 1991 el Parlament aprovava un text a favor del dret a l’autodeterminació.

El Govern que avui aquí es reuneix és la conseqüència, no pas la causa, d’aquesta voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya. Per tant, és sobre aquesta legitimitat, i no pas sobre cap altra, que troba el seu sosteniment.

És per això que el Govern de Catalunya reitera, en el seu conjunt, el seu compromís amb la celebració del referèndum que ha d’esdevenir l’exercici pràctic d’un dret inalienable: el dret a l’autodeterminació.

Tots i cadascun dels membres d’aquest Govern ens fem responsables d’aquesta tasca, ens comprometem a dur-la a terme i a aplicar-ne els resultats. Ho fem perquè l’únic compromís que tenim, el més important, és la confiança que la ciutadania de Catalunya ha dipositat en nosaltres. Des d’aquest Pati dels Tarongers, des de la seu del nostre Govern, avui ens comprometem a organitzar, convocar i celebrar un referèndum per donar resposta al mandat democràtic que hem rebut de la ciutadania.

Palau de la Generalitat

21 d’abril del 2017

Vídeo “L’ANC s’activa pel Sí”

Aquest vídeo serveix per donar el tret de sortida a la campanya pel Sí al referèndum.

Vídeo de Fem Futur “Joves i economia”

Aquest és el vídeo de la campanya Fem Futur dedicat a “Joves i economia”.

Fulletó sobre la “corrupció política” de la campanya Femt Futur.

Fulletó sobre la “corrupció política” dins de la campanya Femt Futur.

Captura de pantalla 2017-04-08 a les 22.38.59

 

Fulletó sobre memòria històrica de la campanya Fem Futur

Fulletó sobre la memòria històrica de la campanya Femt Futur.

Captura de pantalla 2017-04-08 a les 22.36.29.png

Fulletó sobre la regeneració democràtica de la campanya Fem Futur

Captura de pantalla 2017-04-08 a les 22.33.30.png

Fulletons de benestar socials de la campanya Fem futur

Aquest és el material de benestar social de la campanya Fem Futur.

Captura de pantalla 2017-04-08 a les 22.25.12.png

Captura de pantalla 2017-04-08 a les 22.25.41.pngCaptura de pantalla 2017-04-08 a les 22.26.39.png

Vídeo “Un país just, un país per a tothom”

Vídeo de la conversa entre Agustí Alcoberro i Saoka Kingolo per la campanya Fem Futur.

Declaració de la Mesa de Forces Sobiranistes de Sant Cugat sobre la sentència del 9N

Aquest és el text presentat per Sant Cugat per la Independència al ple municipal de l’Ajuntament. Estava consensuat amb totes les entitats i partits que conformem la Mesa de Forces Sobiranistes de Sant Cugat.

Aquí podeu trobar el text en pdf.

Article conjunt de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras publicat avui a El País

Que guanyi el diàleg, que les urnes decideixin

“El Govern del Regne Unit i Escòcia van pactar un referèndum. La pregunta, seguint les recomanacions de la Comissió Electoral del Regne Unit, va ser: ‘Escòcia hauria de ser un país independent? Sí o No ‘. Sense més. Va haver-hi acord perquè hi va haver voluntat política de convocar i permetre el referèndum. No es va deixar en mans de tribunals el que es va poder resoldre políticament. I tot sembla indicar que Escòcia i el Regne Unit tornaran a pactar la celebració d’un nou referèndum d’independència. El segon en tres anys. No està malament per a una cosa que a Espanya no pot ni tan sols formar part d’una taula de diàleg entre els governs espanyol i català.

Pactar la forma de resoldre les diferències polítiques sempre uneix. Les diferències només separen i divideixen si no es vol acordar la forma de resoldre-les; les diferències són consubstancials amb la societat democràtica, no són negatives, cal tractar-les fins i tot amb delicadesa si es tracta de diferències la defensa de les quals és més difícil i compromesa. Aquí és on la democràcia s’enforteix i es consolida davant la pulsió populista i ximpleta de resoldre la diferència mitjançant la prohibició, els murs i la discriminació. Assenyalar el que és diferent com a amenaça, com a element de divisió d’una societat que vivia tan tranquil·la en les seves sagrades i indestructibles certeses és, a part de terriblement injust, un greu obstacle per a la recerca de solucions.

Com a conseqüència de l’acord entre Escòcia i el Regne Unit es va produir un ampli debat, un debat d’idees. Finalment, una majoria d’escocesos va optar pel No, d’acord amb les tesis del Govern de Londres. Va ser així, sense més. La vida va seguir a Escòcia i al Regne Unit, com hagués seguit amb la victòria del Sí. El referèndum d’independència va comptar amb una participació rècord del 84,59 per cent, 12 punts més que en el referèndum del brèxit, que va ser del 72,2 per cent, una xifra que es va considerar una fita, ja que era la més elevada en una votació en els últims 25 anys. Aquestes dades descriuen una cosa molt rellevant que haurien d’anotar els que acusen els partidaris de canvis com una mena d’agents al servei de la divisió de la societat: els camps separats en una disputa democràtica s’uneixen sense cap mena de dubte a les urnes. Insistim-hi: no separen les diferències, el que separa és l’absència d’acord per resoldre-les.

En conseqüència, l’escenari del referèndum acordat és el que desitjaríem a Catalunya. Volem recordar que ja l’hem proposat en diverses ocasions. Avui, tot i els mals auguris i el rebuig frontal del Govern espanyol, tornem a insistir-hi. Potser és injust atribuir al president Rajoy, al seu govern i al seu partit aquesta actitud en exclusiva. Observem amb pena i tristesa que aquesta mateixa posició, sense cap mena de matís, la comparteixen PP, PSOE i Cs.

Així les coses, sembla bastant indiscutible que l’actitud del Govern català i del Parlament de Catalunya s’assembla a la posició escocesa (dialogar i acordar un referèndum), però que l’actitud del Govern espanyol i les Corts Generals no s’assembla gens ni mica a la del Govern i el Parlament britànics. No només hi ha una preocupant absència de voluntat de diàleg, sinó que camina en la direcció exactament inversa: querelles, judicialització de la política, guerra bruta, amenaces d’ús de mesures excepcionals, etcètera. I ja hi ha els primers resultats: primeres condemnes d’inhabilitació a càrrecs públics per al president Artur Mas i les conselleres Ortega i Rigau, mentre s’espera la sentència contra Francesc Homs. Tots ells per haver comès el delicte de donar veu als ciutadans.

En sintonia amb la voluntat del Govern, el Parlament i la societat, s’ha posat en marxa a Catalunya el Pacte Nacional pel Referèndum, del qual participa una pluralitat aclaparadora de la societat catalana, inclosos agents econòmics i socials. Sondejos de tota mena i procedència assenyalen que al voltant d’un 80% dels catalans voldrien ser consultats sobre el futur polític de Catalunya respecte d’Espanya. El Pacte que té com a propòsit reiterar la voluntat de celebrar un referèndum, acordat, com a prioritat. Potser algú ens considerarà il·lusos. És millor ser il·lús que irresponsable, és millor esforçar-se per trobar solucions, que optar per no desgastar-se i fer del quietisme virtut.

Si es manté el rebuig frontal no és cap sorpresa que reiterem que no renunciarem a exercir aquest dret. Farem el que calgui i més perquè els ciutadans de Catalunya puguin votar el 2017, en un referèndum d’autodeterminació. Hi som per convicció i compromís, rendint comptes davant els electors. I no se’ns ocorre pensar que el futur de Catalunya, dels ciutadans de Catalunya, no el decidiran els seus ciutadans i sí el Govern espanyol. El mateix govern que, amb la seva habitual manera de fer, ha aconseguit un cansament molt majoritari en la societat catalana fins i tot en sectors que no comparteixen, molt legítimament, que Catalunya esdevingui un Estat independent. L’Estat ha abandonat tots els catalans, també els que no volen la independència, però estimen Catalunya com ningú i pateixen, per tant, quan el seu país pateix. Que no siguin independentistes no vol dir que la desatenció de Catalunya no la sentin profundament i en paguin també les conseqüències. L’Estat ha abandonat també els catalans que haguessin volgut veure en l’espanyol aquell Estat propi que no és aliè a les seves demandes. I per a aquests catalans i també per a tots els altres, el Govern de la Generalitat posarà les urnes. Que decideixin. És el seu dret, i l’exerciran.

Fa temps que és l’hora de la política. A Catalunya la fem, i segur que no sempre ho fem bé. També cal estar disposat a escoltar i parlar-ne. No obstant això, altres han decidit delegar en els tribunals la seva responsabilitat política. S’amaguen darrere del Constitucional, de l’Audiència Nacional i del Suprem, comprometent la tasca i la independència del poder judicial. Europa ja se n’ha adonat i ha mostrat sense ambigüitats la preocupació per aquesta deriva que compromet seriosament un poder fonamental per a la salut de l’estat de dret, com es desprèn del recent informe de la Comissió de Venècia. I se senten veus de l’exterior cada vegada més clares advocant per un diàleg polític i una solució política. Com l’informe de la Fundació Konrad Adenauer. O com el mateix Parlament britànic, on s’ha formalitzat un Grup de Discussió sobre Catalunya, en què participen membres de tots els partits. Una cosa, per cert, que és possible a Westminster i no a les Corts.

Fa pocs dies, a Madrid, un veterà demòcrata espanyol com Antonio Garrigues Walker recordava una cosa amb la qual estem d’acord els demòcrates en general, partidaris o contraris a la independència: en democràcia no existeix el dret a no dialogar. Nosaltres ja estem asseguts a la taula del diàleg. Trigaran gaire els altres convidats? Encara més: vindran? Quan sigui massa tard, si us plau no ens mireu a nosaltres. Sigueu, per una vegada, tan exigents, crítics i implacables amb els vostres governants immòbils com ho heu estat amb nosaltres tots aquests anys en què del rebuig a la sentència contra l’Estatut hem consolidat una àmplia majoria favorable al fet que els catalans decideixin el seu futur en referèndum”.

Carles Puigdemont. President de la Generalitat

Oriol Junqueras. Vicepresident de la Generalitat

Captura de pantalla 2017-03-19 a les 21.08.17.png

 

L’ANC enceta el debat sobre el full de ruta 2017

El Secretariat Nacional de l’ANC ha tramès avui la seva proposta de full de ruta 2017 als seus socis. Obre així el període perquè pugin presentar-hi les esmenes que considerin adients i les elevin a l’Assemblea General Ordinària, que haurà d’aprovar el document definitiu a final d’abril.

La proposta de full de ruta es basa en dos principis. El primer passa per garantir la celebració del referèndum aquest setembre, fins i tot en cas d’inhabilitacions i intervencions de la Generalitat per part de l’Estat espanyol. El segon, per reservar-se la possibilitat d’una declaració d’independència si el referèndum no es pogués celebrar perquè les forces de seguretat de l’Estat ho impedissin amb un ús desproporcionat de la força coercitiva.

Referèndum de Sí o No

La ponència també fixa la posició de l’ANC respecte al referèndum, que es basa en tres condicions:

  1. La pregunta ha de ser de tipus binari i clara. És a dir, que pugui ser contestada amb un «Sí» o un «No», i no indueixi a ambigüitats. La proposta seria: “Voleu que Catalunya esdevingui un Estat independent?”
  2. L’opció guanyadora ha de ser la que obtingui major nombre de vots, el «Sí» o el «No».
  3. No s’ha de fixar un mínim de participació ni d’aprovació, tal com recomana el “Codi de bones pràctiques sobre referèndums” adoptat pel Consell d’Europa.

Tres escenaris pels propers sis mesos

La proposta del Secretariat Nacional dibuixa tres escenaris:

  • Escenari 1: Aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica i convocatòria del referèndum. En aquest escenari, la Llei de Transitorietat Jurídica i el referèndum marcaran l’inici d’un trencament amb l’Estat espanyol que només pot aturar-se amb el «No» democràtic d’una majoria del poble de Catalunya. Ambdós actes polítics seran entesos per l’ANC com accions d’obediència a les noves lleis catalanes i al poder legítimament constituït el passat 27 de setembre 2015.
  • Escenari 2: Ingerència a les institucions de govern catalanes per part del govern espanyol, prèviament a l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica i a la convocatòria del Referèndum.
    En aquest escenari l’ANC activarà les accions dirigides a exercir la plena sobirania del poble català en consonància amb el reconeixement únic de les institucions catalanes com a representants polítiques legítimament i democràticament escollides. Després de la impossibilitat física de fer el referèndum i/o davant la supressió, la inhabilitació o la intervenció de les institucions de govern catalanes, l’ANC organitzarà les mobilitzacions necessàries per tal que el Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania del poble català, aprovi la Llei de Transitorietat Jurídica i proclami la independència.
    Aquest escenari inclou la possible activació de l’Assemblea d’Electes de Catalunya com a substitut del Parlament en cas que aquest fos inhabilitat per la força.
  • Escenari 3: Ingerència a les institucions de govern catalanes per part del govern espanyol, posteriorment a l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica. En el cas que el govern espanyol mitjançant qualsevol tipus d’ingerència a les institucions de govern catalanes i/o a través de mesures coercitives impedís l’exercici del dret de vot i la celebració del referèndum, l’ANC només considerarà com a vigent la legislació sortint de la llei de transitorietat jurídica, en farà obediència, farà costat a les institucions democràticament escollides pel poble de Catalunya, garantirà la unitat en el suport de les institucions catalanes promovent de forma activa, decidida i pacífica l’exercici de sobirania del poble de Catalunya.

Captura de pantalla 2017-03-15 a les 23.53.41.png

Vídeo “Les dones som clau en la República Catalana”

Aquest és el vídeo “Les dones som clau en la República Catalana”

Manifest 8 de Març 2017: Imparables cap a la República Catalana!

MANIFEST 8 de Març 2017, DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

Imparables cap a la República Catalana!

Avui, Dones per la independència, que formem part del procés de construcció d’un nou estat,  volem expressar el nostre reconeixement a totes les companyes que amb el seu compromís han fet possible la consecució de drets i de llibertats per a totes nosaltres. Sense elles i la seva lluita, la nostra cap a la independència seria molt més feixuga.

Avui volem dir que també des del feminisme moltes estem treballant imparables per la República Catalana: perquè apostem per una transformació real de la nostra societat, perquè ens volem qüestionar les noves estructures d’estat de baix a dalt, perquè volem que el nou estat treballi per a evitar les desigualtats socioeconòmiques … Per tot això, treballem imparables per a aconseguir la proclamació de la República Catalana, perquè creiem que només des d’un estat propi podrem garantir la consecució de totes les nostres reivindicacions.

Per elles, per les que ja no hi són, per les que lluiten, per les que dubten, per les que sabem que acabaran sumant-se al final del camí, per totes i per cadascuna de nosaltres, treballem imparables i diem ben alt que volem una República Catalana lliure de vells prejudicis i socialment més justa per a fer dels drets de les dones i de la seva llibertat no només un principi normatiu sinó una pràctica de relació social i personal des del reconeixement de la diferència i la diversitat.

Avui, 8 de març, nosaltres, Dones per la independència, us convidem a sumar-vos a la nostra lluita per la República Catalana!

Endavant República Catalana!

Dones per la Independència

2017-ancdones.jpg