Experts de l’Assemblea Nacional Catalana han presentat aquesta tarda un detallat i rigorós informe sobre les implicacions jurídiques dels treballadors públics a l’hora d’executar les instruccions dels seus comandaments, del Govern de la Generalitat o del Parlament de Catalunya.
Pere Grau, membre del Secretariat Nacional de l’ANC, ha obert la sessió i ha donat la benvinguda als assistents, entre ells, representants d’entitats, associacions professionals i sindicats: “la defensa dels interessos que tots ells representen forma part també de la lluita de l’Assemblea”.
Josep Antolí, coordinador de la comissió d’Administració Pública de l’ANC, que ha participat en l’elaboració de l’informe, ha explicat que el document “ha de contribuir a donar seguretat a tots els treballadors públics”, abans de donar pas a Joan Anton Font, coordinador de la sectorial de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local (SITAL) de l’ANC, qui n’ha detallat el contingut.
Font ha volgut començar la seva intervenció deixant clar que l’informe no és el document d’una part implicada sinó que “està fet perquè es pugui actuar amb llibertat. Cal saber si allò que estem fent suposa o no un delicte”. Per esvair dubtes sobre aquesta premissa ha afegit que “totes les conclusions s’han basat en la jurisprudència del Tribunal Suprem”.
La conclusió fonamentalde l’informe jurídic és que l’actuació dels treballadors i les treballadores de les administracions públiques catalanes en el procés de constitució de la República de Catalunya, que s’executin d’acord amb les normes dictades pel Parlament de Catalunya i el Govern, en cap cas suposarà la comissió d’un delicte, d’acord amb els requisits assenyalats a l’informe, que estudia tots els il·lícits penals que podrien tenir algun tipus d’incidència en l’actuació dels treballadors públics catalans:
Segons els mateixos autors de l’informe, la seva motivació és combatre el discurs de la por que imposa l’Estat espanyol i és per això que han volgut fer un estudi rigorós: “la por només es pot combatre amb informació”, ha sentenciat Forn.
L’acte ha comptat amb la presència de representants d’entitats, associacions professionals i sindicats com CCOO (Xesus Gonzàlez), CSC (Néstor Sastre), UGT (Carles Villalante i Xavier Casas), IAC (Ramon Font –USTEC- i Josep Maria Jiménez –CATAC-), SEPC (Aida Sanuy), ANPE (Esperanza Gonzalo i Carmen Alonso), USOC (Llorenç Vilaplana), Consells de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya (Maria Petra Sáiz, presidenta, i Susanna Espelt), comissió de defensa de drets de la persona de l’ICAB (Mireia Montesinos, presidenta, i Àlex Solà), AMI (Neus Lloveras) i altres membres del Secretariat Nacional de l’Assemblea, com el seu president, Jordi Sànchez.
Aquesta setmana es va celebrar la ponència ‘Governs locals i República catalana’, inclosa dins del cicle de conferències “Els Dijous Sectorials” que organitza l’ANC cada quinze dies. La sessió va anar a càrrec de l’Assemblea Sectorial (AS) de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local (SITAL), una sectorial que té com a objectiu fundacional col·laborar amb el disseny dels futurs governs locals de Catalunya.
Els funcionaris poden estar tranquils
El punt central de la xerrada va ser explicar les conclusions de diversos informes –elaborats amb col·laboració amb l’AS d’Administració Pública-, que conclouen que els treballadors públics no han tenir cap mena de por respecte als seus llocs de treball i les seves actuacions ja que s’assegura que “l’actuació dels treballadors i les treballadores de les administracions públiques catalanes en el procés de constitució de la República catalana, que s’executin d’acord amb les ordres dels seus comandaments i del Govern i del Parlament de Catalunya, no suposarà la comissió d’un delicte” i que “en allò que afecta els empleats públics, l’adveniment del nou Estat català, no pot significar altra cosa que una oportunitat de mantenir l’statu quo personal, per un costat, i millorar-lo, per l’altre”.
Recuperar el dret català
Els ponents també van proposar cercar les arrels del dret públic català per fonamentar el futur ordenament jurídic de les administracions i recuperar uns principis que són, en gran part, incorporables a partir dels models que ja s’apliquen, adequats i adaptats a la nostra realitat, i en base als principis que avui en dia exigeixen els ciutadans: democràcia, ètica, eficiència, eficàcia, transparència, justícia social.
Un altre dels elements que van destacar els ponents és la necessitat de tenir uns governs locals forts, entenent-los com l’àmbit de govern més poper a la ciutadania, recuperant competències com l’educació, la sanitat, el territori o els serveis socials. “En un país com Catalunya, s’ha de partir de dos nivells administratius i s’ha de propiciar el debat basat en la competència i en el territori i, tot això, mantenint la nostra realitat municipal”, sentencià Joan Anton Font, coordinador de la Sectorial SITAL de l’ANC.
Els ponents de l’acte van ser:
Joan Anton Font, Secretari General de l’Ajuntament de Tarragona. Professor associat de la URV.
Isidre Llucià, membre del Grup de Recerca en Llibertat, Seguretat i Transformacions de l’Estat. Membre de l’Observatori de la Convivència i el Civisme de Catalunya. Membre de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics i Professor de Dret Administratiu a la UdG.
Glòria Grant, llicenciada en Dret i membre de la Sectorial de secretaris, interventors i tresorers de l’administració local.
Al llarg de les darreres hores, la CUP-Crida Constituent i Junts pel Sí han arribat a un acord de presidència de consens. El Secretariat Nacional de la CUP i el Grup Parlamentari han tancat l’acord sobre la base de la decisió presa al Consell Polític i Grup d’Acció Parlamentària del 3 de gener. L’acord d’avui inclou els tres eixos negociats durant els darrers mesos de converses entre la CUP-CC i Junts pel Sí: el pla de xoc proposat per Junts pel Sí, el procés constituent, i la ruptura per la independència.
Per tal d’aconseguir la presidència de consens i avançar cap a la República Catalana independent, la CUP-CC es compromet a:
ACORD PARLAMENTARI
A efectes de garantir l’estabilitat parlamentària i enfortir l’acció de govern durant aquesta legislatura, la CUP-Crida Constituent
Es compromet a:
1. No votar en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés i/o el dret a decidir quan estigui en risc l’esmentada estabilitat.
2.- Garantir que dos diputats/des de la CUP-CC s’incorporaran a la dinàmica del grup parlamentari de Junts pel Sí, de manera estable. Participaran en totes les deliberacions i actuaran conjuntament en les preses de posició del grup per tal de donar compliment a allò que està establert en el punt 1.
3.- Investir en la primera votació la persona candidata a la presidencia de la Generalitat a la investidura que l’actual president proposi d’entre els membres del Grup Parlamentari de Junts pel Sí.
Així mateix,
4.- La CUP-CC assumeix que la defensa en els termes polítics del procés tal i com l’entén la CUP-CC pot haver posat en risc l’embranzida i el vot majoritari de la població i l’electorat a favor del procés cap a la independència en una negociació que ha desgastat ambdues parts i la base social i popular de l’independentisme. Cal reconèixer errors en la bel·ligerància expressada envers Junts pel Sí, sobretot en tot allò relatiu a la voluntat inequívoca d’avançar en el procés d’independència i en el procés constituent que comporta, únic escenari de construcció d’estructures i marcs de sobirania que ens pot permetre, com a societat, albirar altres quotes de justícia social i participació democràtica. Per tot això, la CUP-CC es compromet a reconstruir, a tots els efectes, la potència discursiva i mobilitzadora de l’etapa política que s’enceta amb aquest acord, incloent la defensa activa de tots els agents que el fan possible.
5.- La CUP-CC posa a disposició de l’acord el compromís de renovar, tant com sigui necessari, el propi grup parlamentari amb l’objectiu de visualitzar un canvi d’etapa i assumir implícitament la part d’autocrítica que li correspon en la gestió del procés negociador. Els relleus en el grup parlamentari es produiran immediatament després del ple d’investidura.
Barcelona, 9 de gener de 2016
En referència al darrer punt d’aquests compromisos, com que el president en funcions Artur Mas ha fet un pas al costat i ha acceptat la seva part de responsabilitat en les dificultats dels darrers mesos, nosaltres també el fem en els mateixos termes. La CUP-CC aclareix que les dues dimissions són un gest cap a Junts pel Sí davant de les dificultats d’aquests darrers mesos. Però en cap cas, es posa en dubte la tasca i l’esforç realitzat per les 10 membres del Grup Parlamentari. La CUP-CC decidirà qui seran aquestes dues persones, que seguiran treballant amb les mateixes responsabilitats polítiques i organitzatives dins del grup parlamentari i en el si de l’organització, però sense les actes de parlamentaris.
La CUP-CC insisteix que segueix tenint un grup parlamentari de 10 parlamentaris amb veu pròpia. Les dues diputades que participaran dels espais de deliberació de Junts pel Sí ho faran per millorar la coordinació i garantir el compliment dels acords, full de ruta per a la independència, procés constituent i pla de xoc.
CUP-Crida Constituent
L’Assemblea Nacional Catalana s’adhereix al Pacte Social contra la Corrupció, promogut per Parlament Ciutadà, al qual també s’han sumat diverses organitzacions ciutadanes i partits polítics.
L’acte de signatura del pacte s’ha dut a terme al Parlament de Catalunya aquest dimecres 9 de desembre, dia mundial contra la corrupció, a les 12.00 del matí i ha comtpat amb la presència dels partits polítics i les organitzacions ciutadanes que el subscriuen, entre elles l’ANC, mitjançant el seu president Jordi Sànchez.
El 9 de desembre és el Dia mundial contra la Corrupció designat per l’Assemblea General de Nacions Unides per recordar la importància de la lluita contra aquesta xacra i per convidar tots els estats a signar la Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció.
La coincidència d’aquesta data internacional en ple inici de la legislatura, en un moment en què la lluita efectiva contra les causes estructurals de la corrupció és un dels temes clau, un dels reptes transversals a totes les forces polítiques i socials, fa que plantegem la signatura d’aquest Pacte en aquest moment.
Han acceptat aquest compromís la majoria dels partits amb representació parlamentària i una trentena d’organitzacions, col·legis professionals, taules, federacions i plataformes ciutadanes entre les quals s’inclou l’Assemblea Nacional Catalana.
Transcorreguts dos mesos des de la celebració de les eleccions plebiscitàries sense que s’hagi fet efectiu un acord de Govern, l’Assemblea Nacional Catalana manifesta de nou que l’únic escenari que desitgem i pel qual treballem és el de l’acord i la formació d’un govern fort i estable. Només amb aquest acord es podrà acomplir el mandat democràtic del 27S i avançar en la construcció de la República Catalana.
L’Assemblea continua treballant per a facilitar aquest acord i continua apel·lant a la responsabilitat i al sentit d’estat dels 72 diputats independentistes escollits democràticament. El treball és sovint silent, però no per això menys efectiu. Sabem que hi ha motius de desànim pel temps transcorregut sense acord i precisament per això us reiterem el nostre compromís de treball per assolir l’entesa.
La nostra exigència és que aquesta es produeixi de manera ràpida i sòlida i la nostra determinació és la de prosseguir infatigablement en la construcció de la majoria social que ens portarà a la independència.
Mentre esperem l’acord de govern, l’Estat ha posat en marxa tota la seva maquinària coercitiva i propagandística per a impedir l’èxit del procés sobiranista.
El grau de menyspreu i maltracte de les institucions de l’Estat cap a la població catalana i en particular el nostre govern, assoleix intensitats desconegudes amb les pràctiques d’ofec econòmic.
L’anunci de les imputacions per part de l’Audiència Nacional als electes locals d’ajuntaments que han aprovat mocions de suport a la Resolució del Parlament i els intents de silenciar els acords polítics de la majoria dels nostres parlamentaris amb sentències del Constitucional, són mostres renovades de l’actitud antidemocràtica que l’estat espanyol utilitza per combatre la demanda democràtica i cívica de construcció de Catalunya com a nou Estat europeu.
Ara més que mai és imprescindible que la societat civil actuï com ho ha fet darrerament, unida i cohesionada, sense divisions internes i amb els ulls posats en l’objectiu que ens galvanitza i ens ha unit sempre: la independència.
L’Assemblea i la seva gent continuem empenyent el procés i treballant per a combatre les pors, per ampliar la majoria social i, sobretot, per donar el suport imprescindible a les nostres institucions davant de les accions de l’Estat.
En aquest sentit, denunciem els incompliments sistemàtics per part de l’Estat espanyol en matèria de liquiditat pressupostària. Exigim un tracte digne per a tota la població catalana i demanem als nostres diputats i al futur govern una concreció urgent de millores i polítiques socials per a tots els ciutadans de Catalunya.
En aquest mateix sentit donem ple suport i us animem a expressar la vostra solidaritat, als càrrecs electes locals sobre els quals recau l’amenaça d’haver protagonitzat actes de sedició i rebel·lia per haver fet possible amb el seu vot l’adhesió del respectiu Ajuntament a la Resolució del Parlament de Catalunya.
Per acabar us volem transmetre una idea clara i inequívoca: l’ANC no us fallarà.
La nostra única raó de ser és aconseguir la independència. Gràcies a la il·lusió de tanta i tanta gent hem arribat molt lluny. Ara, malgrat incerteses i dificultats, no ens aturem. Seguim treballant per culminar la construcció del nou país. Us agraïm la complicitat i suport que ens mostreu, us animem a no defallir amb la vostra actitud i ens emplacem ben aviat a seguir gaudint de nous èxits i avenços en el camí cap a la independència.
Barcelona, 3 de desembre de 2015
Secretariat Nacional
Per a commemorar l’aniversari de la consulta popular que el 9 de novembre del 2014 va permetre als ciutadans de Catalunya expressar de forma lliure i democràtica quina era la seva voluntat política per al futur del país, diverses entitats de la societat civil han enviat una delegació al Consell d’Europa per mantenir una reunió a on s’ha informat de la situació actual de manca de democràcia vers els ciutadans de Catalunya per part de l’Estat Espanyol.
Els representants de l’ANC, Jordi Sànchez (president) i de l’AMI, Carles Puigdemont (president) han viatjat a Estrasburg per informar també de les signatures que es van recollir aquell mateix dia, demanant un referèndum vinculant.
En paraules de Jordi Sànchez: “Com a agents de la societat civil hem traslladat informació a l’equip de la presidència del Consell d’Europa sobre el gran moviment democràtic de base civil que a Catalunya hem viscut els darrers anys.” A més, ha afegit que “un estament europeu ens escolti demostra que hi ha una voluntat de promoure un futur diàleg entre Catalunya i l’Estat espanyol i que el cas català és a l’agenda europea“.
Carles Puigdemont, per la seva banda, ha explicat que “hem traslladat a l’equip de presidència del Consell d’Europa l’ampli suport del món local al procés democràtic català vers la consecució d’un nou estat, donat la llarga tradició europea en aquest àmbit.”
Durant la trobada, Sànchez i Puigdemont han lliurat la còpia de l’acta notarial que certifica l’existència i l’autenticitat de les 1.385.628 signatures de la societat catalana més les 3.703 signatures de carrecs electes de diverses institucions recollides el 9N 2014, un dossier explicatiu del procés polític que està vivint el país i una carta informant a l’Assemblea del Consell d’Europa.
Tot seguit, adjuntem fragments de la carta presentada i registrada formalment al Consell d’Europa, que fa una explicació cronològica de tots els fets i accions duts a terme per la societat civil i el Govern català i incideix en:
“La legitimitat democràtica dels catalans a l’hora de tenir sobirania política i legal.
Els catalans, bé directament o a través dels seus representants polítics, hem expressat insistentment la nostra voluntat de decidir el nostre futur polític durant els darrers anys.
El Parlament i el Govern de Catalunya han seguit totes les passes necessàries per fer valer el mandat democràtic sorgit de les eleccions del 25 de novembre de 2012, basant-se en els principis de legitimitat, democràcia, diàleg, negociació, legalitat i cohesió social.
Fins ara, l’Estat espanyol no ha procedit d’acord les pràctiques internacionals dels països democràtics i de la llei internacional.
Per aquestes raons, en aplicació dels principis democràtics que inspira la Carta de les Nacions Unides i els successius acords i tractats internacionals que garanteixen els drets de les persones per a decidir el seu futur polític, ens adrecem al Consell d’Europa i enparticular a la seva Assemblea Parlamentària, per tal d’informar sobre les circumstàncies que actualment bloquegen l’exercici del dret dels ciutadans de Catalunya a decidir democràticament el seu futur.”