Aquest és el vídeo que resumeix la manifestació de la Diada 2022.
Aquest és el vídeo de l’entrevista del programa Més 324 feta a la Dolors Feliu, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, l’endemà de la manifestació de l’11 de Setembre de 2022.
Aquesta Diada hem de ser un sol poble. Només units guanyarem.
Aquesta Diada hi comptem tots. Aquest 11 de Setembre fem un pas endavant per la independència. #TornemhiPerVèncer
Aquest dimarts al matí, l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat el recorregut de la Diada de l’11 de setembre d’enguany, que tornarà a estar centralitzada a Barcelona i serà en moviment. La presentació s’ha dut a terme al Fossar de les Moreres, una localització que reforça la idea de la lluita sense rendició, d’acord amb el lema d’aquesta Diada: “Tornem-hi per Vèncer: Independència”. L’acte ha comptat amb la presència de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, la coordinadora de mobilització de l’entitat, Esther Güell, Montse Ortiz d’Òmnium Cultural i Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
La manifestació anirà des de l’avinguda del Paral·lel, passant pel Moll de la Fustai el Passeig d’Isabel II fins a l’avinguda Marquès d’Argentera, per acabar davant de l’Estació de França, on estarà localitzat l’escenari. En aquesta ocasió, el punt d’acreditacions estarà situat al davant de l’entrada al Museu Marítim, a tocar de la rotonda del monument a Colom.
La coordinadora de mobilització de l’Assemblea, Esther Güell, ha estat l’encarregada de presentar el recorregut. Serà una manifestació en moviment, sòbria, sense performances. La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha destacat que El missatge d’aquest any és que tirarem endavant la independència. Si no la fan els partits, la farem nosaltres! Aquesta Diada serà la que encetarà un nou embat.” Podeu recuperar la presentació en aquest enllaç.
L’entitat també ha presentat el web de la Diada, on es pot consultar el recorregut i els diferents punts d’informació i concentració. També s’hi pot llegir i unir-se al manifestd’enguany, que crida a defensar la victòria de l’1 d’Octubre i marca una data límit per fer la independència; a més de poder visualitzar i comprar la samarreta i els diferents productes d’aquesta Diada.
Montse Ortiz, d’Òmnium Cultural, ha declarat que “Hem de fer una nova demostració de la força i la capacitat de mobilització de la societat civil de Catalunya., i que L’únic camí per exercir l’autodeterminació és exercint tots els drets fonamentals que hem guanyat.” Per part seva, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha insistit que L’Estat espanyol té molt clar on ens pot fer mal: amb la desmobilització i amb la divisió. Per això ara més que mai hem de fer l’esforç d’omplir els carrers de Barcelona.
L’entitat recorda que la independència ha deixat de ser el centre de la política, i lamenta la inacció dels partits, amb els quals ja no compta ni hi creu, per haver abandonat el camí cap a la independència malgrat haver emès un mandat clar amb el referèndum de l’1-O i haver votat una majoria independentista al Parlament de Catalunya. Per això reclama que la força de la gent és l’única que aconseguirà l’alliberament del país.
Pel que fa a l’1-O d’enguany, l’entitat ha fet una crida a les Assemblees Territorials perquè recullin urnes del referèndum per fer actes simbòlics a cada localitat del país, que culminarà amb un acte central a Barcelona, sobre el qual s’informarà més endavant.
El dimarts 26 de juliol, a les 10:30 h, l’Assemblea presentarà el recorregut de la Diada i el lloc web de l’Onze de Setembre d’enguany. La presentació es podrà seguir en directe des d’aquest enllaç.
El recorregut està emmarcat en la necessitat de la lluita i la mobilització contínues per tal d’assolir la independència. S’ha acabat esperar res dels partits: només el poble i la societat civil organitzada podran assolir la independència. La victòria del Primer d’Octubre i la majoria independentista al Parlament no es poden malgastar en taules de diàleg amb l’Estat espanyol i trifulgues internes.
La força de la gent és l’única que aconseguirà l’alliberament del país. Et demanem que aquest Onze de Setembre ens acompanyis per reclamar el que hem guanyat democràticament, sense treva.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha adreçat una carta a totes les eurodiputades i eurodiputats membres de la comissió d’investigació sobre el cas Pegasus (PEGA) del Parlament Europeu demanant que s’inclogui l’Estat espanyol a la llista de països que visitaran durant els propers mesos, com a part del seu procés d’investigació sobre l’ús d’aquest programari espia, el qual inclou visites a Israel, Polònia, Hongria i els Estats Units.
A la missiva, Feliu fa arribar a les eurodiputades i eurodiputats la seva sorpresa i preocupació pel fet que de moment la comissió hagi descartat enviar una delegació a Espanya, sense tenir en consideració que el Catalangate és el cas més gran d’espionatge a Europa amb ús de Pegasus.
Tal com va revelar el centre d’investigació canadenc Citizen Lab a mitjans d’abril, des de 2015 les autoritats espanyoles van dur a terme accions de vigilància il·legal, espiant almenys 65 líders i activistes del moviment independentista, així com als seus familiars, advocats i periodistes. Aquest flagrant atac contra els drets fonamentals i els principis democràtics ha estat denunciat per organitzacions internacionals com l’Associació Europea d’Advocats per la Democràcia (ELDH) o Amnistia Internacional.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha denunciat a la seva carta els creixents dobles estàndards de les institucions de la Unió Europea en relació a les pràctiques abusives de l’Estat espanyol contra el moviment independentista català, posant en relleu el seu deure de garantir els drets de tota la ciutadania europea, inclosa la catalana.
També ha remarcat que la vigilància indiscriminada i arbitrària d’un govern de la UE vers la ciutadania no pot quedar impune, especialment tenint en compte la manca d’interès mostrada pel govern i les principals forces polítiques espanyoles en investigar aquests abusos de poder i en depurar responsabilitats, havent inclús bloquejat la creació d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats espanyol.
Davant la inacció de les autoritats espanyoles, Dolors Feliu ha destacat la importància que les institucions de la Unió Europea, en aquest cas el Parlament Europeu, duguin a terme una investigació neutral i extensiva d’aquest espionatge massiu, i vetllin així per la protecció dels drets de les catalanes i les catalans, que formen part de la ciutadania europea.
Per últim, la presidenta de l’Assemblea ha remarcat que estan en joc ni més ni menys que el dret a la llibertat d’expressió, la llibertat d’assemblea, el dret a la privacitat i els drets de la nació catalana en el seu conjunt. Com a tal, també la reputació de la Unió Europea com a projecte basat en la democràcia i els drets fonamentals.
El passat 5 de juny, el Ministeri d’Hisenda de l’Estat espanyol va publicar les dades sobre les inversions executades en sectors públics i fundacionals corresponents a l’any 2021. Una vegada més verifiquem que no hi hagut cap canvi en la política d’infrafinançament que practica l’Estat espanyol envers els territoris catalanoparlants.
Després d’analitzar les dades, l’Assemblea Nacional Catalana, Decidim País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca constatem que:
A aquesta manca d’inversions cal sumar-hi l’espoli fiscal que pateixen els nostres territoris i el dèficit històric que suporten algunes zones com el País Valencià, que durant tot el segle XX ha rebut el 19% menys en inversions que la mitjana estatal.
Les entitats sotasignades no demanem una millora en les inversions ni ens plantegem una reforma del Règim del 78, perquè sabem que aquesta política d’espoli és endèmica de qualsevol règim que governi a l’Estat espanyol. Som conscients que aquesta política d’empobriment sistèmic que promou l’Estat empitjora la qualitat de vida de tots els nostres conciutadans, sense fer diferència per allò que pensen o voten.
És per això que el nostre objectiu, per tal de millorar la qualitat de vida de les classes populars, és seguir avançant en l’assoliment de la plena sobirania i la independència. Per aquest motiu, aquest dimecres, dia 22 de juny, a les 22 h, les tres entitats farem un debat a Twitter Spaces sota el títol “L’opressió econòmica de l’Estat espanyol”. A més, ens coordinarem entre les entitats sobiranistes dels territoris catalanoparlants per plantejar mobilitzacions i accions de desobediència en les properes setmanes.
Avui trobareu aquests continguts:
Les recomanacions d’aquest manual t’ajudaran a crear una primera capa de ciberseguretat imprescindible per a qualsevol activista de base que vulgui exercir els seus drets i llibertats sense estar sota vigilància. T’ho posem fàcil. Posa-ho difícil.
Entrevista al vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Pesarrodona.
Aquest és el vídeo de l’acte que va fer Ramon Cotarelo a Sabadell el 2 de juny.
Una de les mocions que es van aprovar al ple ordinari d’aquest passat dilluns va ser establir la data de l’1 d’Octubre festa local en commemoració del referèndum d’autodeterminació que va tenir lloc el 2017.
La proposta, que va sortir originàriament del Consell per la República i a la que se li afegir ANC Matadepera, va ser aprovada al ple per tres grups municipals, Junts per Matadepera, Esquerra Republicana de Catalunya i CUP Matadepera, i el vot contrari de Ciutadans Matadepera.
A la pràctica això suposarà que els anys en què l’1 d’octubre caigui en festiu (com aquest any en què cau en dissabte, o el que ve, en diumenge), les dues festes locals (la del gener, coincidint amb les Festes de Sant Sebastiài la de l’agost, amb la Festa Major) es mantindran. En canvi, els anys en què l’1 d’octubre caigui en dia feiner (el primer any serà el 2024 i en dimarts, ja que és any de traspàs), se substituirà el dilluns de Festa Major per aquesta.
El referèndum a Matadepera de l’1 d’octubre de 2017 es va saldar amb 4.333 dels 4.554 vots emesos a favor a d’una república catalana. En canvi, només 141 persones van votar amb un “No”. També hi va haver 63 vots en blanc i 16 vots nuls. La participació va ser d’un 65,7%. Mesos més tard l’equipament on es va celebrar la votació es va rebatejar amb el nom “Pavelló Primer d’Octubre”.
A la dreta, dues imatges de la presentació de la proposta: Joan Manau, coordinador local de l’ANC Matadepera i Francesc Duch, en representació del Consell Local per la República.
Podeu descarregar el document amb la moció clicant aquí. .
Parlem amb la nova presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu.
Saps quina trajectòria ha tingut en l’activisme independentista? Coneixes la seva estratègia per fer un nou embat des de la base i els carrers?
Avui a les 21.30 h, toca l’Estat de la Nació amb Eduard Berraondo.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 