Plataforma per la Llengua publica l’onzena edició de l’InformeCAT, un recull de 50 dades significatives sobre l’estat del català arreu del domini lingüístic.
Podeu descarregar-lo aquí.

Plataforma per la Llengua publica l’onzena edició de l’InformeCAT, un recull de 50 dades significatives sobre l’estat del català arreu del domini lingüístic.
Podeu descarregar-lo aquí.

El Consell d’Europa ha publicat un document titulat “Freedom of political speech: an imperative for democracy” (Llibertat d’expressió política: un imperatiu per a la democràcia), en el qual destaca que la llibertat d’expressió és primordial per al debat polític i el funcionament de la democràcia.Per tant, qualsevol ingerència sobre aquest dret ha d’estar sotmesa a l’escrutini dels tribunals, especialment aquells que defensen els drets fonamentals.
Aquesta decisió té el potencial d’ajudar la causa independentista catalana, ja que el document reitera que aquesta condició s’ha d’observar quan no hi ha violència, com és el cas dels presos polítics catalans.La immunitat parlamentària té com a objectiu protegir el dret dels representants polítics a la llibertat d’expressió, especialment aquells que es troben a l’oposició. Per això aquest dret és tan important per al correcte funcionament dels sistemes democràtics.
El document esmenta específicament que qualsevol persona, i especialment els polítics electes, poden fer propostes per defensar canvis constitucionals, inclosa la independència total d’un territori. També recorda que, segons l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, qualsevol polític detingut per fer declaracions en exercici del seu mandat polític pot ser considerat pres polític i hauria de ser alliberat.
Aquesta és una referència evident a l’informe Cilevics, amb el qual l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va demanar a l’Estat espanyol l’alliberament dels presos polítics catalans.Aquest document també esmenta altres institucions com el Tribunal Europeu de Drets Humans i la Comissió de Venècia, que s’alineen amb la de l’Assemblea Parlamentària.
Aquest és un pas més per a les institucions europees per despenalitzar la dissidència política, amb l’independentisme català com un, si no l’exemple més gran, de persecució política dins de la Unió Europea.
L’Estat espanyol ha vulnerat els drets de llibertat d’expressió de desenes de càrrecs públics de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, molts amb penes de presó com a conseqüència d’aquest exercici. Malgrat la seva posada en llibertat el 2021, els tribunals espanyols els prohibeixen encara tornar a ser representants i no se’ls ha presentat cap reparació per haver estat empresonats durant gairebé quatre anys.
L’Assemblea Nacional Catalana celebra aquesta decisió, que se suma a la dels tribunals d’Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i Bèlgica de refusar l’extradició dels polítics catalans exiliats, i les institucions esmentades anteriorment, que han fet prevaldre la justícia i la democràcia com mai ho faria l’Estat espanyol.
L’Assemblea continuarà defensant el dret a l’autodeterminació del poble català i denunciant les vulneracions espanyoles dels drets humans fins que la Unió Europea deixi de considerar aquest conflicte com un afer intern espanyol sinó com una amenaça per al correcte funcionament de les institucions democràtiques de la UE.

Aquest és el vídeo de la presentació de la campanya “Nosaltres excusem“ a Terrassa.

Aquest és el vídeo de la taula rodona sobre repressió que va fer-se a Terrassa el 9 de novembre.
Portava el títol Cas Roger, sense democraàcia desobediència.
El moderador era Salvador Cot hi articiparen Roger Verdaguer, Josep Costa i Ramon Pique
Organitzat per TRACA coordinadora antirepressiva de Terrassa.

Aquest és el vídeo de l’acte que es va fer el diumenge 13 de novembre, a Terrassa, amb motiu del cinc anys dels Cants de llibertat.
Un compromís continuat contra la repressió.

ARTE ha fet el documental L’Espagne, un pays divisé sobre l’herència del franquisme i l’extrema dreta a l’Estat espanyol i la seva capacitat d’influir en la política.
La BBC n’ha fet un altre, Death on the Border, sobre la politica migratòria a la tanca de Melilla i els casos amagats de morts i devolucions en calent que el govern de Pedro Sánchez nega.

Aquí teniu els vídeos dels debats que es van organitzar a l’Acampada a la plaça Catalunya dins la campanya Nosaltres Acusem.
Debat Josep Costa, Jordi Flores i Pep Cruanyes
David Fontanals i Meridiana Resisteix
Pep Tomàs i Teresa Maria Cribillers (TRACA) i Roger Verdaguer (represaliat).
Pep Castellarnau, Grup de Suport 15 d’octubre 2019, Albert Tudela, 21 Raons, 1 d’octubre 2018, Josep Maria Gontan, Granollers, 15 octubre 2019 i Tomàs Sayes, La Cerdanya, (Llarena, La Jonquera, Pablo Hasel)
Aquest és el vídeo que resumeix la manifestació de la Diada 2022.

Aquesta Diada hi comptem tots. Aquest 11 de Setembre fem un pas endavant per la independència. #TornemhiPerVèncer
Aquest dimarts al matí, l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat el recorregut de la Diada de l’11 de setembre d’enguany, que tornarà a estar centralitzada a Barcelona i serà en moviment. La presentació s’ha dut a terme al Fossar de les Moreres, una localització que reforça la idea de la lluita sense rendició, d’acord amb el lema d’aquesta Diada: “Tornem-hi per Vèncer: Independència”. L’acte ha comptat amb la presència de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, la coordinadora de mobilització de l’entitat, Esther Güell, Montse Ortiz d’Òmnium Cultural i Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
La manifestació anirà des de l’avinguda del Paral·lel, passant pel Moll de la Fustai el Passeig d’Isabel II fins a l’avinguda Marquès d’Argentera, per acabar davant de l’Estació de França, on estarà localitzat l’escenari. En aquesta ocasió, el punt d’acreditacions estarà situat al davant de l’entrada al Museu Marítim, a tocar de la rotonda del monument a Colom.
La coordinadora de mobilització de l’Assemblea, Esther Güell, ha estat l’encarregada de presentar el recorregut. Serà una manifestació en moviment, sòbria, sense performances. La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha destacat que El missatge d’aquest any és que tirarem endavant la independència. Si no la fan els partits, la farem nosaltres! Aquesta Diada serà la que encetarà un nou embat.” Podeu recuperar la presentació en aquest enllaç.
L’entitat també ha presentat el web de la Diada, on es pot consultar el recorregut i els diferents punts d’informació i concentració. També s’hi pot llegir i unir-se al manifestd’enguany, que crida a defensar la victòria de l’1 d’Octubre i marca una data límit per fer la independència; a més de poder visualitzar i comprar la samarreta i els diferents productes d’aquesta Diada.
Montse Ortiz, d’Òmnium Cultural, ha declarat que “Hem de fer una nova demostració de la força i la capacitat de mobilització de la societat civil de Catalunya., i que L’únic camí per exercir l’autodeterminació és exercint tots els drets fonamentals que hem guanyat.” Per part seva, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha insistit que L’Estat espanyol té molt clar on ens pot fer mal: amb la desmobilització i amb la divisió. Per això ara més que mai hem de fer l’esforç d’omplir els carrers de Barcelona.
L’entitat recorda que la independència ha deixat de ser el centre de la política, i lamenta la inacció dels partits, amb els quals ja no compta ni hi creu, per haver abandonat el camí cap a la independència malgrat haver emès un mandat clar amb el referèndum de l’1-O i haver votat una majoria independentista al Parlament de Catalunya. Per això reclama que la força de la gent és l’única que aconseguirà l’alliberament del país.
Pel que fa a l’1-O d’enguany, l’entitat ha fet una crida a les Assemblees Territorials perquè recullin urnes del referèndum per fer actes simbòlics a cada localitat del país, que culminarà amb un acte central a Barcelona, sobre el qual s’informarà més endavant.


El dimarts 26 de juliol, a les 10:30 h, l’Assemblea presentarà el recorregut de la Diada i el lloc web de l’Onze de Setembre d’enguany. La presentació es podrà seguir en directe des d’aquest enllaç.
El recorregut està emmarcat en la necessitat de la lluita i la mobilització contínues per tal d’assolir la independència. S’ha acabat esperar res dels partits: només el poble i la societat civil organitzada podran assolir la independència. La victòria del Primer d’Octubre i la majoria independentista al Parlament no es poden malgastar en taules de diàleg amb l’Estat espanyol i trifulgues internes.
La força de la gent és l’única que aconseguirà l’alliberament del país. Et demanem que aquest Onze de Setembre ens acompanyis per reclamar el que hem guanyat democràticament, sense treva.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha adreçat una carta a totes les eurodiputades i eurodiputats membres de la comissió d’investigació sobre el cas Pegasus (PEGA) del Parlament Europeu demanant que s’inclogui l’Estat espanyol a la llista de països que visitaran durant els propers mesos, com a part del seu procés d’investigació sobre l’ús d’aquest programari espia, el qual inclou visites a Israel, Polònia, Hongria i els Estats Units.
A la missiva, Feliu fa arribar a les eurodiputades i eurodiputats la seva sorpresa i preocupació pel fet que de moment la comissió hagi descartat enviar una delegació a Espanya, sense tenir en consideració que el Catalangate és el cas més gran d’espionatge a Europa amb ús de Pegasus.
Tal com va revelar el centre d’investigació canadenc Citizen Lab a mitjans d’abril, des de 2015 les autoritats espanyoles van dur a terme accions de vigilància il·legal, espiant almenys 65 líders i activistes del moviment independentista, així com als seus familiars, advocats i periodistes. Aquest flagrant atac contra els drets fonamentals i els principis democràtics ha estat denunciat per organitzacions internacionals com l’Associació Europea d’Advocats per la Democràcia (ELDH) o Amnistia Internacional.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha denunciat a la seva carta els creixents dobles estàndards de les institucions de la Unió Europea en relació a les pràctiques abusives de l’Estat espanyol contra el moviment independentista català, posant en relleu el seu deure de garantir els drets de tota la ciutadania europea, inclosa la catalana.
També ha remarcat que la vigilància indiscriminada i arbitrària d’un govern de la UE vers la ciutadania no pot quedar impune, especialment tenint en compte la manca d’interès mostrada pel govern i les principals forces polítiques espanyoles en investigar aquests abusos de poder i en depurar responsabilitats, havent inclús bloquejat la creació d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats espanyol.
Davant la inacció de les autoritats espanyoles, Dolors Feliu ha destacat la importància que les institucions de la Unió Europea, en aquest cas el Parlament Europeu, duguin a terme una investigació neutral i extensiva d’aquest espionatge massiu, i vetllin així per la protecció dels drets de les catalanes i les catalans, que formen part de la ciutadania europea.
Per últim, la presidenta de l’Assemblea ha remarcat que estan en joc ni més ni menys que el dret a la llibertat d’expressió, la llibertat d’assemblea, el dret a la privacitat i els drets de la nació catalana en el seu conjunt. Com a tal, també la reputació de la Unió Europea com a projecte basat en la democràcia i els drets fonamentals.
