El dimecres 21 de juny, a Bellaterra, és farà el debat Què hem de fer el 23 de juliol?

L’acte començarà a les 19.30 h al Centre Cívic de la plaça Maragall, 4.

El dijous 8 de setembre, a Bellaterra, es farà un sopar a la fresca.

Serà a la Plaça Maragall, al pati de l’EMD, a partir de les 20.00h. Per reservar cal enviar un WhatsApp o trucar al número 638 25 51 10.

Aquest acte s’ha ajornat. Informarem de la nova data.

El dimarts 8 de febrer, a Bellaterra, es farà una xerrada sobre la República catalana i la desobediència a càrrec de l’activista Gabriela Serra.

L’acte començarà a les 19.30 h al Centre Cívic.

El dimecres 1 de desembre, a Bellaterra, en Joan Manuel Tresserras farà la conferència: “El gran engany, el descrèdit de la política“.

Joan Manel Tresserras és director en Ciències de la informació a la Universitat Autònoma i ha estat Conseller de Cultura.

L’acte començarà a les 19.00 h al Centre Cívic, Plaça Maragall, 4.

El dijous 4 de novembre, a Bellaterra, es presentarà el llibre Via única amb el seu autor, Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis.

L’acte començarà a les 19.00 h a la sala EMD, plaça Maragall 4.

Resum de l’acte que va fer Albano Dante Fachín, a Bellaterra, el 17 de juny.

L’Albano Dante es congratula pel fet que es puguin tornar a realitzar actes públics. El fet de la bona assistència demostra l’interès de la gent i que darrere de tot plegat hi ha un treball en equip que continua endavant malgrat la repressió i les notícies desmotivadores de la premsa unionista, de l’Ibex 35 i del mateix PSOE.

Fa alguna referència al Ramon Grosfoguel, sociòleg i activista porto-riqueny, que el congratula pel fet d’anar a molts “conversatorios” (debats).

Afirma que durant els últims temps ha estat convidat a diversos llocs del territori per part de diferents associacions, ANC, Òmnium o bé Entitats locals. Aquest fet demostra l’interès d’anar endavant, de tornar-se a activar.

Comenta que a Vilafranca del Penedès, junt amb en Lluís Llach i Vicent Partal varen parlar del Debat Constituent on se’ns pregunta en moltes vessants quina idea de país volem. Malgrat que enfront nostre hi ha uns tribunals, el fet que tinguem pensaments sòlids respecte al futur del país farà que se’ls hi faci més feixuc que ens desdiem de les nostres idees. El Debat Constituent és una tasca que fa pensar molt i en profunditat i farà recuperar la moral perduda d’algunes persones.

Pensa que la problemàtica entre ERC, Jordi Sànchez, Consell per la República és un debat que estava aparcat però que era necessari.

Pensa que en el passat l’independentisme tenia un comú denominador, però ara és més complicat per ser més heterogeni.

Afirma que hi ha gent treballant perquè l’11-S la gent no surti al carrer i poder dir, ha estat un fracàs.

L’Albano ens explica dues anècdotes referents a Podemos. Quan era Secretari general de Podem, la militància va votar positivament (70% dels vots) a participar en el referèndum de l’1-O. Pablo Iglesias a corre cuita, ja sortia en els mitjans dient “si yo fuera catalán, no votaria”.

La segona i trist anècdota, és que desprès de les atonyinades de l’1-O , en una reunió a Madrid amb tots el Secretaris generals de Podemos de les CCAA, tan sols dos (Teresa Rodríguez i Iñigo Errejon) van dir-li que era intolerable el que havia passat a Catalunya. La resta de Secretaris miraven cap a un altre costat.

L’1-O va ser una gran victòria però posteriorment la societat s’ha adonat d’una nova consciència. Un “pachacuti” (llatinoamericà precolombí) que permet accedir a una veritat que fins un moment donat no es podia veure.

La sensació que va tenir el 3 d’octubre, desprès de sentir el discurs del Rei, era que si en aquell moment ens haguessin demanat sortir al carrer, ho haguéssim fet, fins i tot alguns unionistes.

Troba un paral·lelisme entre el 15-M i l’1-O de gent farta de l’establishment i de que li diguessin què calia fer.

El públic assistent va ser molt actiu a l’hora de fer preguntes/asseveracions.

• S’afirma que no assolirem res sinó trenquem els ous. El jovent ha de ser conscient que no es pot fer una truita sense trencar-los. Violència no, però trencadissa, sí.
• L’empresonament del Marcel farà que el jovent es replantegi algunes coses.
• Es pregunta, per què ningú ens crida al carrer i perquè costa tant parlar en públic, mitjans, xarxes, etc. de la trencadissa d’ous tot informant als catalansque hauran de fer més sacrificis. És una situació complexa, diu.
• La repetida frase “no ens poden tancar a tots” no ens l’hem creguda en la seva totalitat. Primer cal saber fins a quin punt estaríem disposats a fer sacrificis, però quelcom hem de tenir clar: la por es contagia però la valentiatambé.
• No es pot confiar en Europa. Tan sols un exemple: mirem que succeeix alMediterrani.
• A la pregunta, “on són les esquerres espanyoles?”, afirma que primer sónespanyols i desprès d’esquerres. No n’esperem cap compressió nicol·laboració.
• S’afirma entre el públic, que nosaltres no serem mai independentsmitjançant una taula de diàleg. Aquesta opinió va ser compartida per l’Albano tot dient que és una via esgotada. Hem de considerar que és un confrontament entres dues nacions i que la independència l’ha de guanyar el poble sota un lideratge ferm, però sense polítics.Departament de Comunicació ANC Bellaterra