Acte realitzat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el dijous 25.abril.2013 i organitzat per la sectorial Universitats per la Independència, integrada per professors i alumnes de les universitats catalanes. Membres de Bellaterra per la Independència hi han assistit per a coordinar activitats conjuntament.

En la primera part, el professor de la UAB Carles Castellanos i membre del Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat l’Assemblea a l’auditori: que és, els objectius que pretén i l’esperit que la presideix. En definitiva, una intervenció de divulgació de l’Assemblea entre els estudiants.

Tot seguir el professor i ex-rector Carles Solà ha centrat la seva intervenció en la Ciència i la Recerca, tant del moment actual com en un futur estat català independent. A destacar les idees següents:

La situació actual dels Països Catalans no és fruit d’un procés democràtic sinó d’una ocupació bèl·lica. En conseqüència, una submissió al vencedor. I així estem: l’Estat Espanyol formula les Lleis Universitàries i la Generalitat n’assumeix els costos econòmics.

No aprova el Pla Bolonya que l’estat espanyol aplica a les universitats, ben diferent del Bolonya europeu, en tant que no beneficia els implicats en el món universitari.

Ha comentat dades de les universitats catalanes comparant-les amb altres europees avançades per evidenciar l’eficiència i competència de les nostres universitats, el pes científic i el reconeixement arreu del món.

Subratlla els vincles de les universitats catalanes amb les europees en contrast amb el món universitari espanyol que mai ha mirat cap a Europa.

El nombre d’universitaris catalans és superior al d’alguns estats europeus avui dia capdavanters (Suècia, Àustria, …).

El paper de la recerca universitària a Catalunya, al voltant del 60% del total de la recerca que es fa. Posa exemples de com l’estat espanyol, ha vetat moltes iniciatives que potenciaven la recerca, la investigació i el desenvolupament a Catalunya (Centre de Recerca Biomèdica Europeu, Agència Alimentària, etc.).

Esmenta la supressió de les taxes universitàries a Alemanya, sabedors del potencial en la inversió en formació i ensenyament, cosa que Catalunya podria fer si fos estat independent.

Tot això i més, argumentat sobre la base econòmica de l’espoli fiscal de manera que en una futura república catalana hi hauria diners per a la Ciència i la Recerca Universitària. A tall d’exemple, el potencial econòmic d’una Catalunya independent permetria construir 1 sincrotró cada 3 dies.

Al torn de preguntes, comenta que en el futur estat català ni hi hauria problema per al reconeixement internacional de les intitulacions atesa la dinàmica universitària.

Que l’estat es nega a acceptar la sentència del Tribunal Constitucional sobre transferència de beques universitàries que beneficiarien als estudiants catalans; mentre, practica la repressió o censura en professorat becat a la pròpia UAB o a l’exterior per ideologia independentista.

Que el pas cap a l’estat propi sigui el més curt possible per no dilatar un ineficient període transitori.

En fi, una exposició de motius en favor de l’estat propi argumentats per un científic amb llarga experiència universitària tant com a professor com en la direcció de la UAB.

UAB, 25 d’abril de 2013

Universitaris per la Independència

Bellaterra per la Independència