El CNI va espiar els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez amb autorització judicial del Tribunal Suprem, en el cas de Paluzie des de juliol de 2019, i en el de Sànchez, des de març de 2020.
Així consta en els documents desclassificats que s’han rebut just abans de la declaració de la directora del CNI Esperanza Casteleiro avui, que ho ha confirmat en resposta a les preguntes de Toni Abat, advocat de les víctimes de l’ANC.
Tanmateix, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions queden fora del període pel qual hi ha autorització judicial del Tribunal Suprem.
El CNI nega haver espiat l’exsecretària nacional de l’ANC, Sònia Urpí, malgrat que hi ha proves d’infecció l’any 2020, quan va entrar al secretariat nacional de l’ANC, segons han certificat quatre proves pericials diferents, de Citizens Lab, Amnistia Internacional, Eventia i els Mossos d’Esquadra.
La legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en el cas dels dirigents i activistes independentistes, que van ser espiats per la seva activitat política, democràtica i legítima, com prova la lectura dels documents desclassificats amb l’autorització del Consejo de Ministros.
Així tant en el cas de Jordi Sànchez com el d’Elisenda Paluzie, el CNI justifica el seu espionatge per motius de seguretat nacional, en base exclusivament a l’activitat política en favor de la independència dels dos expresidents de l’Assemblea. En el cas del Jordi Sànchez, per la seva activitat política el 2020, assistint a reunions per videoconferència per recuperar una estratègia unitària per la independència, i en el cas d’Elisenda Paluzie per la seva activitat i declaracions com a presidenta de l’Assemblea i els fulls de ruta que aprovava l’entitat en defensa de la via unilateral a la independència.
Atès que aquestes són activitats legítimes i democràtiques, l’Assemblea continuarà la via judicial fins a aconseguir la condemna de l’Estat per aquestes actuacions contra els seus expresidents. També continuarà treballant per esbrinar qui va investigar els altres membres de l’entitat.
L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la 18a sessió del Fòrum de Nacions Unides sobre Minories, celebrada el 28 i 29 de novembre de 2025 a Ginebra, contribuint en dos debats clau sobre la confiança i la cohesió social, i sobre com amplificar la veu de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes.
Ariadna Heinz, secretària nacional de l’Assemblea, ha fet dues intervencions orals en nom de l’organització on ha denunciat la negació continuada del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la criminalització de l’expressió política pacífica i la persistència del discurs d’odi i les pràctiques discriminatòries.
Sessió 1 – Construir confiança i cohesió social
En la seva primera intervenció, la Sra. Heinz ha destacat que Catalunya, una nació històrica amb llengua, cultura i institucions pròpies, continua trobant barreres estructurals que “neguen al poble català la capacitat de decidir el seu futur i d’expressar plenament la seva identitat nacional”.
Ha advertit que les restriccions d’Espanya a l’ús del català a l’educació, la justícia i l’administració pública, juntament amb la negativa a reconèixer el dret d’autodeterminació del poble català, generen desconfiança i tensió, precisament els problemes que vol abordar el Fòrum. També ha subratllat la criminalització de l’activisme pacífic i l’augment del discurs d’odi contra els catalans, preocupacions que han estat recollides recentment per òrgans de drets humans de l’ONU.
L’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a què pressionin Espanya perquè respecti els drets col·lectius de Catalunya, retiri els càrrecs infundats contra activistes pacífics, combati l’odi i garanteixi la promoció i protecció de la llengua i cultura catalanes.
Sessió 2 – Amplificar les veus de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes
En una segona intervenció, la Sra. Heinz ha subratllat la necessitat urgent d’un instrument internacional vinculant sobre els drets de les minories, fent ressò de recomanacions fetes en sessions anteriors de l’ONU. Ha destacat la importància de reconèixer l’autoidentificació i l’autodeterminaciócom a elements essencials per a la prevenció de conflictes i la pau sostenible.
Crida a la comunitat internacional
En ambdues intervencions, l’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a:
Promoure el dret de les nacions minoria a l’autodeterminació.
Donar suport a la creació d’un tractat internacional vinculant sobre els drets de les minories.
Garantir la llibertat d’expressió i la participació política, posant fi a la criminalització de l’activisme pacífic.
Combatre el discurs d’odi i les narratives discriminatòries, inclosa la desinformació digital.
Assegurar la protecció i promoció de la llengua i la cultura catalanes com a pilars de confiança i inclusió.
L’Assemblea també ha citat els informes d’experts de l’ONU i d’organismes internacionals que han manifestat reiteradament la seva preocupació per la falta de protecció de drets de les minories per part d’Espanya i per la repressió de la participació democràtica pacífica.
L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu compromís amb la defensa dels drets col·lectius i la identitat nacional del poble català. Per això, l’organització continua participant en mecanismes i fòrums internacionals de drets humans, assegurant que la causa catalana sigui escoltada i tractada a escala global.
La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, està citada dilluns 1 de desembre a les 12 a fer una declaració testifical en relació amb l’espionatge amb Pegasus contra els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, i tres exsecretaris nacionals de l’entitat. La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 23 de Barcelona també ha sol·licitat que el Consejo de Ministros procedeixi a desclassificar actes i documents reservats, vinculats al cas.
Casteleiro respondrà les preguntes de Toni Abat, advocat de les cinc víctimes del Catalangate de l’ANC: Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Jordi Domingo i Arià Bayé. En els casos de Sànchez i Paluzie, va transcendir, en alguns mitjans, que haurien estat espiats pel CNI amb autorització judicial entre el 2019 i el 2020. Tot i això, els dos expresidents no han tingut accés a aquestes autoritzacions, malgrat que així ho va recomanar el Parlament Europeu.
D’altra banda, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions quedarien fora del període per al qual hauria existit autorització judicial.
A més, la legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en aquest cas.
L’espionatge massiu contra l’independentisme català
L’espionatge als exmembres de l’ANC forma part del Catalangate, el cas d’espionatge polític més gran detectat a Europa, que ha afectat com a mínim 65 catalans –activistes, polítics, periodistes i advocats– espiats amb els programes altament intrusius Candiru i Pegasus, propietat d’empreses israelianes, que teòricament només poden vendre’ls a estats.
Tot i que l’escàndol va sortir a la llum el 2022, des d’aleshores les investigacions no han avançat, malgrat les recomanacions del Comitè de Drets Humans i de Relators Especials de Nacions Unides, del Parlament Europeu i d’ONGs de drets humans internacionals. Les víctimes tampoc no han rebut explicacions ni reparacions, ni hi ha hagut rendició de comptes per part de les autoritats responsables. L’Assemblea reafirma el seu compromís d’arribar fins al final de l’assumpte, i denunciar, tant a escala nacional com internacional, que aquest abús flagrant de drets fonamentals no pot quedar impune.
L’Assemblea Nacional Catalana ha tornat a portar la lluita del poble català per la democràcia i l’autodeterminació a l’escenari internacional, participant en la Conferència sobre la Dimensió Humana de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) celebrada a Varsòvia.
La conferència d’aquest any commemora el 50è aniversari de la Conferència de Hèlsinki, i ha reunit representants de la societat civil i dels governs dels 57 Estats participants en l’OSCE per debatre sobre l’estat de dret, la democràcia i les llibertats fonamentals.
Ariadna Heinz, secretaria nacional de l’ANC, ha intervingut en dues sessions sobre l’estat de dret, on ha denunciat les contínues violacions dels drets civils i polítics per part d’Espanya, la manca d’independència judicial i la persecució política dels líders i activistes catalans.
A la quarta sessió, dedicada a la prevenció i erradicació de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, i als drets humans en la lluita contra el terrorisme, Heinz ha condemnat la brutal repressió policial espanyola durant el referèndum d’independència del 2017, quan més de mil votants pacífics van ser ferits, molts d’ells d’edat avançada, quan la policia espanyola va disparar bales de goma i colpejar els ciutadans que intentaven votar pacíficament.
La representant de l’ANC també ha denunciat que, en virtut de la llei d’amnistia del 2024, 129 dels 133 agents de policia espanyols acusats de violència –el 97%– ja s’han beneficiat de l’amnistia, mentre que gairebé la meitat dels activistes independentistes processats continuen criminalitzats, inclosos els de l’Operació Judes.
Ariadna Heinz ha advertit que Espanya continua utilitzant lleis antiterroristes com a arma contra la dissidència pacífica, citant casos com el del raper Pablo Hasél, que fa gairebé cinc anys que és a la presó per les lletres de les seves cançons i tweets, i al qual, segons s’informa, se li nega una atenció mèdica adequada.
A la cinquena sessió, sobre ‘Independència judicial, judicis justos i elaboració democràtica de lleis’, Heinz ha denunciat la politització del poder judicial espanyol, criticada en repetides ocasions per organismes internacionals com el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides i el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa.
De fet, des del 2017, més de 4.000 catalans –entre ells professors, alcaldes i activistes– han sigut víctimes de persecució judicial. La llei d’amnistia del 2024, destinada a reparar aquestes injustícies, ha estat bloquejada pels jutges espanyols, que l’apliquen de manera selectiva per beneficiar els agents de policia, mentre que la neguen als presos polítics i exiliats catalans.
Finalment, Heinz ha recordat que el 2022, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va declarar a Espanya culpable de violar els drets de participació política dels parlamentaris catalans, i que el 2023, els relators especials de l’ONU van condemnar l’escàndol d’espionatge conegut com a Catalangate. Tot i aquestes conclusions, Espanya no ha aplicat les resolucions i recomanacions internacionals.
Per aquestes raons, l’Assemblea ha instat l’OSCE a pressionar Espanya per:
• Garantir l’aplicació imparcial de la llei d’amnistia del 2024.
• Garantir investigacions independents sobre la brutalitat policial.
• Posar fi a l’ús indegut de les lleis antiterroristes contra l’activisme pacífic.
• Garantir que Espanya apliqui les resolucions dels organismes internacionals de drets humans.
La participació d’Assemblea a la Conferència sobre la Dimensió Humana de Varsòvia reafirma el compromís d’internacionalitzar la causa catalana per la democràcia i l’autodeterminació, denunciant les violacions dels drets humans per part d’Espanya davant les principals institucions internacionals.
Una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana ha intervingut al Consell de Drets Humans de l’ONU a Ginebra, en ocasió de l’aprovació de l’informe final de l’Examen Periòdic Universal (EPU) sobre Espanya, que revisa la implementació dels tractats i convenis als quals l’Estat està subjecte.
La membre del Secretariat Nacional Ariadna Heinz ha pres la paraula per reclamar a Espanya que implementi les recomanacions de l’EPU, que posi fi a les persecucions infundades contra catalans i que garanteixi una aplicació imparcial de la llei d’amnistia. Heinz també ha recordat que l’article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles, és negat al poble català, i que d’aquesta negació en deriven altres vulneracions.
En aquest cicle de l’EPU, els estats membres de l’ONU han fet diverses recomanacions a Espanya, algunes relatives a l’ús excessiu de la força policial durant protestes, a la independència judicial, a la discriminació, als discursos d’odi, a la criminalització de les veus dissidents i a l’abús de les llibertats. Aquestes van en la línia del que l’Assemblea i l’UNPO havien demanat en l’informe presentat a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humansl’octubre passat.
Tot i que l’examen ha assenyalat els incompliments d’Espanya en diverses de les seves obligacions en matèria de rets humans, la delegació espanyola ha fracassat en abordar molts d’aquests punts durant la seva intervenció. De fet, ha omès deliberadament fer esment de la discriminació lingüística que pateixen els catalanoparlants o de l’ús il·legal de programes espia contra la dissidència, en el conegut escàndol del Catalangate.
La intervenció davant el Consell de Drets Humans de l’ONU s’ha fet en col·laboració amb l’ONG ginebrina Genève for Human Rights i amb l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), que han instat els estats membres a assegurar que les recomanacions de l’EPU a Espanya es tradueixin en garanties concretes d’acord amb els tractats i convenis internacionals.
L’EPU és un mecanisme que revisa com els estats membres de l’ONU apliquen els tractats en matèria de drets humans als quals estan subjectes, amb l’objectiu d’abordar les preocupacions, impulsar el suport i promoure i protegir els drets humans arreu del món. Cada país és examinat cada cinc anys, i la revisió és duta a terme pels altres estats membres de l’ONU.
La participació en el Consell de Drets Humans s’emmarca en la tasca d’incidència internacional que du a terme l’Assemblea, una de les línies d’acció principals de l’entitat, per denunciar les vulneracions de drets de l’Estat espanyol davant de mecanismes, fòrums i organismes internacionals, i per internacionalitzar la lluita per la independència de Catalunya.
El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha publicat recentment les seves observacions i recomanacions finals al Regne d’Espanya després de revisar la seva implementació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR) durant la 144a sessió del Comitè (23 de juny – 18 de juliol de 2025).
El Comitè ha expressat la seva preocupació per la manca d’implementació de recomanacions anteriors sobre Catalunya, així com per qüestions persistents com ara els discursos d’odi, la violència policial excessiva i l’efecte dissuasiu sobre l’exercici dels drets a la llibertat d’expressió, associació i reunió que comporten les activitats de vigilància. L’ANC i l’UNPO havien presentat informació sobre la situació a Catalunya per ajudar a fonamentar l’avaluació del Comitè.
A continuació es presenta un resum de les principals conclusions i recomanacions fetes pel Comitè en relació amb Catalunya, destacant les principals preocupacions identificades durant la revisió:
No implementació de recomanacions anteriors
En primer lloc, el Comitè de Drets Humans expressa la seva preocupació per la manca d’implementació de les opinions anteriors que ha adoptat, inclosos els casos de Junqueras et al. contra Espanya, i Puigdemont contra Espanya. En ambdós, el Comitè havia conclòs que Espanya havia violat els drets dels acusats i havia demanat mesures preventives i informes de seguiment.
El Comitè reitera l’obligació de l’Estat espanyol de prendre totes les mesures necessàries per implementar les seves observacions finals, tal com exigeix el Protocol Facultatiu de l’ICCPR, del qual Espanya n’és part. A més, anima a establir un mecanisme eficaç per proporcionar una compensació financera adequada a les víctimes.
Discurs d’odi i delictes d’odi
D’altra banda, el Comitè crida l’atenció sobre l’augment dels discursos d’odi, en particular els de tipus neofeixista, i els delictes d’odi contra diversos grups socials, inclosos els catalans. Emfatitza la necessitat que l’Estat espanyol reforci els esforços per combatre aquests discursos i delictes, fins i tot garantint investigacions exhaustives de cada cas i proporcionant recursos efectius a les víctimes.
Violència policial excessiva
Addicionalment, el Comitè assenyala l’ús excessiu de la violència policial durant les protestes a Catalunya l’octubre de 2017 i lamenta el progrés limitat de les investigacions sobre aquest, així com la manca d’efectiva rendició de comptes dels responsables. El Comitè insta les autoritats espanyoles a respectar els principis de necessitat i proporcionalitat pel que fa a l’ús de la força i a investigar-ho a fons i imparcialment, garantint alhora la penalització dels responsables i l’assignació de reparacions a les víctimes.
Disposicions legals que posen en perill la llibertat d’expressió
A més, el Comitè expressa la seva preocupació per la manca de mesures adoptades per despenalitzar la difamació i l’insult. Es mostra especialment preocupat per l’article 578 del Codi Penal i el seu efecte criminalitzador per, entre altres coses, la “glorificació del terrorisme” i certes disposicions sobre la protecció de la seguretat ciutadana i la imposició de sancions administratives. El Comitè destaca com aquestes poden tenir un efecte dissuasiu sobre l’exercici legítim dels drets a la llibertat d’expressió, associació i reunió, i podrien utilitzar-se per processar individus per exercir aquests drets.
Per això, el Comitè demana a les autoritats espanyoles que considerin la despenalització de la difamació i que l’article 578 del Codi Penal no es faci servir per restringir els drets fonamentals establerts a l’ICCPR.
Vigilància desproporcionada i innecessària i la llei de secrets oficials
Finalment, el Comitè es mostra molt preocupat per les activitats de vigilància de la policia i els serveis d’intel·ligència espanyols dirigides a defensors dels drets humans i altres actors de la societat civil, que podrien tenir un efecte dissuasiu sobre l’exercici dels drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. En particular, el Comitè es refereix a l’ús del programari espia Pegasus i Candiru contra almenys 65 polítics, activistes i figures públiques catalans, entre el 2017 i el 2020, destacant l’absència d’una investigació oficial sobre l’assumpte.
En segon lloc, el Comitè es refereix a la infiltració d’agents d’intel·ligència encoberts en grups socials que s’han dut a terme sense cap salvaguarda legal ni supervisió judicial, fora de processos penals, i protegits per la Llei de Secrets Oficials de 1968. El Comitè insta les autoritats espanyoles a revisar la llei i a garantir que qualsevol ús de mètodes de vigilància respecti estrictament els principis de legalitat, necessitat i proporcionalitat. A més, emfatitza la importància d’investigacions exhaustives, imparcials i efectives sobre els casos de vigilància il·legal i l’assignació de reparacions a les seves víctimes.
Finalment, tot i que el Comitè va abordar una àmplia gamma de preocupacions sobre drets humans, no va fer referència a la violació per part d’Espanya de l’article 1 de l’ICCPR (el dret a l’autodeterminació) en les seves observacions finals. L’UNPO i l’ANC assenyalen que és significatiu, atès que moltes de les altres violacions de drets humans que pateixen els catalans provenen de la negació d’aquest dret fonamental.
L’ANC és membre de ple dret de l’UNPO des del 2019, representant Catalunya dins de l’organització internacional. Aquesta col·laboració és part de la tasca d’internacionalització de l’ANC, per defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya i denunciant internacionalment la regressió democràtica i els abusos que el poble català pateix per part de l’Estat.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha comparegut aquest dimarts davant la Comissió d’Investigació sobre la Infiltració de Policies dels Cossos de l’Estat en els Moviments Socials, Polítics i Populars dels Països Catalans i sobre Espionatge amb Programari Espia per part del Regne d’Espanya, denunciant les greus vulneracions de drets fonamentals comeses per l’Estat espanyol contra el moviment independentista català. Antoni Maria Gavarró, que ha comparegut en representació de l’ANC, ha qualificat les infiltracions policials encobertes i l’espionatge massiu amb programari com Pegasus i Candiru com a pràctiques “incompatibles amb els valors fundacionals de la Unió Europea”, vulnerant l’article 17 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Dret a la Privacitat.
Gavarró ha recordat que almenys 65 persones van ser víctimes d’espionatge il·legal entre 2015 i 2021, incloent-hi representants electes, activistes i familiars. Sis d’aquestes víctimes formaven part de l’ANC. A més, ha denunciat cinc casos d’infiltració policial en moviments socials catalans entre 2020 i 2022, alguns dels quals van incloure relacions personals amb activistes sense cap control judicial.
El representant de l’Assemblea ha reiterat el compromís de l’entitat en evidenciar internacionalment la vulneració de drets fonamentals de l’Estat espanyol. Conjuntament amb l’UNPO, l’Organització de Nacions i Pobles No Representats, l’Assemblea ha denunciat davant de diversos organismes i fòrums la manca de compliment d’Espanya de les recomanacions que va fer la comissió d’investigació de Pegasus, la comissió PEGA del Parlament Europeu, així com als relators de Nacions Unides, que el gener de 2023 van mostrar la seva preocupació pel Catalangate i van exigir explicacions a l’estat. En aquest sentit. L’ANC va enviar una nova denúncia a Relators de Nacions Unides, el juliol de 2024, denunciant les acusacions de terrorisme contra activistes catalans. L’octubre de 2024, es va denunciar la criminalització de l’independentisme català per part de l’estat espanyol, inclòs l’espionatge il·legítim, a l’informe que vam enviar a Nacions Unides en el marc de l’Examen Periòdic Universal d’Espanya. També es va enviar un informe al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, per l’avaluació de la implementació del Pacte de Drets Civils i Polítics per part de l’estat espanyol.
Finalment, ha subratllat que totes aquestes pràctiques “vulneren drets garantits per la Carta de Drets Fonamentals de la UE, com la llibertat d’expressió, la intimitat, l’associació i la no discriminació per ideologia”. Per concloure, l’Assemblea ha reclamat mesures immediates:
• Control públic efectiu dels serveis d’intel·ligència.
• Prohibició legal d’infiltracions encobertes sense autorització judicial concreta.
• Investigació completa i moratòria sobre Pegasus i altres tecnologies d’espionatge.
• Establir un fons financer per tal que les víctimes puguin fer front a les despeses que suposen les investigacions dels seus telèfons. Com també un fons per dur a terme les querelles necessàries.
A la 144a sessió del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, celebrada a Ginebra, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han denunciat conjuntament les violacions sistemàtiques del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR per les seves sigles en anglès) comeses per l’Estat espanyol contra el poble català.
Durant el briefing formal amb ONG, l’expresidenta de l’ANC i vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, juntament amb la secretària general de l’UNPO, Mercè Monje, han exposat com Espanya incompleix diversos articles clau del ICCPR i han posat de manifest l’arrel política de la repressió que encara persisteix.
L’autodeterminació com a dret fonamental
L’ANC i l’UNPO han reafirmat que l’article 1 del ICCPR, que garanteix el dret de tots els pobles a l’autodeterminació, és vulnerat de manera estructural per l’ordenament jurídic espanyol. La referència a la “unitat indissoluble” de l’Estat a l’article 2 de la Constitució espanyola, i el paper de les Forces Armades com a garants d’aquesta unitat (article 8), representen obstacles clars a l’exercici d’aquest dret a Catalunya. La repressió violenta del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 —una expressió pacífica del dret a decidir— en continua sent un exemple clau.
Persecució legal i política
Durant la intervenció s’han destacat diverses vulneracions preocupants:
Article 14 – Dret a un judici just: el poder judicial, altament polititzat, continua presentant càrrecs infundats —incloses acusacions de terrorisme— contra activistes catalans. La llei d’amnistia del 2024, que havia de posar fi a aquesta persecució, s’ha aplicat de manera selectiva, beneficiant sobretot agents policials i no els represaliats independentistes.
Article 17 – Dret a la privacitat: continuen les vulneracions a través d’espionatge amb programari com Pegasus —conegut com a Catalangate—, malgrat les alertes de l’ONU i la UE. Les víctimes encara no tenen accés efectiu a la justícia.
Articles 19 i 21 – Llibertat d’expressió i reunió: les lleis que criminalitzen “l’enaltiment del terrorisme” i la “difamació de la Corona” s’utilitzen per silenciar la dissidència. No s’hi han introduït reformes malgrat la pressió internacional.
Article 25 – Participació política: el Comitè de Drets Humans ja ha resolt que Espanya va violar aquest dret en suspendre el president Puigdemont i altres diputats. Hi ha més casos pendents de resolució.
Article 27 – Drets culturals: la sentència del Tribunal Suprem espanyol que obliga a impartir el 25% de les classes en castellà posa en risc el model d’immersió lingüística, que ha estat clau en la promoció del multilingüisme durant dècades.
Recomanacions
L’ANC i l’UNPO han demanat al Comitè que:
Pressioni Espanya perquè alineï el seu marc legal amb els estàndards internacionals de drets humans.
Derogui o reformi les lleis repressives.
Garanteixi reparació efectiva per a les víctimes de la repressió política i de l’espionatge.
Restableixi i protegeixi el model d’immersió lingüística català.
Aquesta intervenció forma part de l’estratègia d’advocacia internacional de l’Assemblea per fer visible la situació de Catalunya a escala global. Com a membre de ple dret de l’UNPO des de 2019, l’ANC continua defensant el dret a l’autodeterminació i denunciant la regressió democràtica que té lloc dins d’un estat membre de la Unió Europea.
Llegiu l’informe complet presentat al Comitè de Drets Humans de l’ONU.
L’Organització de Pobles i Nacions No Representats (UNPO) –en representació de l’Assemblea– ha presentat al Comitè de Drets Humans, per a la seva 144a sessió, un informe sobre la implementació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR) a Espanya, centrant-se en la situació a Catalunya. L’informe examina críticament les violacions contínues dels drets humans dels catalans i destaca el patró més ampli de negació i manca de compromís de les autoritats espanyoles respecte a aquestes violacions.
D’una banda, el dret a un judici just i a la igualtat davant la llei s’ha erosionat greument per a centenars de representants independentistes catalans a causa d’una manca sistèmica d’independència judicial i la politització del poder judicial. De fet, la llei d’amnistia és aplicada de manera molt selectiva. Mentre que l’amnistia a diversos d’activistes ha estat denegada, 96 policies espanyols han sigut amnistiats per casos de violència policial desproporcionada, tot i que la llei exclou els tracte inhumans i degradants.
D’altra banda, l’ús extensiu d’eines d’espionatge il·legals per part de les autoritats espanyoles contra el moviment independentista català ha donat lloc a diversos casos de violacions del dret a la privacitat. L’ús dels programes espia Pegasus i Candiru en el que es coneix com el Catalangate es va revelar l’abril de 2022. Malgrat causar preocupació a diversos organismes internacionals i malgrat les demandes de transparència per garantir investigacions externes, el secretisme de les autoritats espanyoles sobre l’assumpte continua i no s’ha proporcionat cap reparació a les víctimes. A més, s’ha demostrat que també hi ha hagut casos d’infiltració policial en moviments socials.
La llibertat d’opinió i d’expressió s’està contínuament vulnerant amb l’ampliació de les disposicions sobre la “glorificació del terrorisme” de l’anomenada “Llei Mordassa”, que s’ha utilitzat per atacar activistes catalans, independentistes, artistes, periodistes i usuaris de xarxes socials que publiquen contingut que simpatitza amb els moviments independentistes.
A més, el dret de reunió pacífica i la llibertat d’associació s’estan reprimint, des de protestes pacífiques on s’ha fet servir gas pebre contra els manifestants al processament d’activistes per càrrecs de terrorisme infundats o per altres delictes violents fabricats.
Durant l’última dècada, les autoritats espanyoles han treballat per soscavar el procés democràtic a Catalunya, atacant institucions i representants electes. Les constants amenaces de processament, multes i convocatòries d’eleccions han pressionat el dret a la participació pública a Catalunya. Aquestes violacions del dret a la participació pública han portat els organismes internacionals a reaccionar. La Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, per exemple, va destacar que Espanya havia violat el dret de participació pública de quatre membres del Parlament català mentre estaven en detenció preventiva el 2018.
El dret a la igualtat i la llibertat de discriminació i el dret a la llengua i la cultura estan sota pressió. Una decisió del Tribunal Suprem espanyol va dictaminar que, a més de les assignatures ja existents en castellà, almenys el 25% de totes les altres assignatures impartides a les escoles catalanes també s’han d’impartir en castellà, posant en perill el model d’immersió en l’educació catalana, que sempre ha assegurat el caràcter bilingüe de l’ensenyament català.
Finalment, malgrat la important preocupació nacional i internacional per les violacions dels drets humans que es discuteixen a l’informe, el govern espanyol va optar per ometre deliberadament qualsevol referència a la situació del poble català en el seu Examen Periòdic Universal (EPU) de les Nacions Unides del 2025. Això reflecteix un patró més ampli de negació i manca de compromís amb les preocupacions subjacents sobre els drets humans, i planteja serioses qüestions sobre la voluntat d’Espanya d’abordar les violacions sistèmiques i garantir la rendició de comptes.
Per aquestes raons, l’UNPO ha recomanat a Espanya que adapti el Codi Penal al dret internacional de drets humans, que consideri modificar l’article 2 de la Constitució per excloure la referència a la “unitat indissoluble” de l’Estat, que retiri els càrrecs penals sense fonaments contra la societat civil, i que protegeixi el model d’immersió i la llengua catalana.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) com a acusació popular presenta un recurs de cassació davant la Sala Segona del Tribunal Suprem per impugnar l’aplicació de la llei d’amnistia als agents espanyols investigats per violència policial l’1 d’octubre de 2017.
El recurs presentat per l’Assemblea respon a la interlocutòria de la Secció 3a de l’Audiència Provincial de Barcelona del passat 14 de febrer de 2025, que va desestimar el recurs contra el sobreseïment decretat pel Jutjat d’Instrucció 7. En aquest sentit, l’ANC considera aquesta resolució jurídicament errònia i moralment inacceptable, atesa la gravetat dels fets investigats. Amb aquesta acció legal, l’Assemblea referma el seu compromís amb la defensa dels drets humans i la dignitat de les persones que van ser víctimes de la brutalitat policial durant el Primer d’Octubre mentre exercien el seu dret a vot. L’Assemblea sosté que:
No es pot amnistiar l’abús de poder ni la violència injustificada exercida contra els ciutadans que es manifestaven de manera pacífica i democràtica.
Els actes comesos podrien ser constitutius de delictes contra la integritat moral i, a més, de tractes inhumans o degradants, tal com recull el Conveni Europeu dels Drets Humans.
L’aplicació de l’amnistia en aquest cas és jurídicament improcedent, especialment quan les actuacions policials no tenien una finalitat legítima ni proporcional, sinó que buscaven intimidar, humiliar i castigar.
Aquest recurs suposa un pas clau per obtenir un posicionament clar del Tribunal Suprem sobre els límits de l’amnistia i la protecció dels drets fonamentals. A més, posa de manifest la tasca incansable de l’Assemblea per garantir que cap vulneració quedi impune i reafirma que continuarà utilitzant totes les vies legals i cíviques per avançar cap a la justícia i la llibertat.
L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat el seu recurs de cassació en coordinació amb Òmnium Cultural -també acusació popular en la causa-, Irídia -que actua com a acusació particular- i altres persones afectades que, a través dels seus advocats, també han presentat altres recursos contra l’amnistia dels policies. Compta amb el suport i el compromís de la Caixa de Solidaritat.
L’Assemblea Nacional Catalana volem expressar tot el suport a la nostra sòcia i fundadora Blanca Serra, qui aquest dilluns 19 de maig ha declarat davant la Fiscalia de Memòria Democràtica i Drets Humans en relació amb les tortures que va patir durant el règim franquista. El president de l’Assemblea, Lluís Llach, i el coordinador de la Comissió d’Estructures de País, Julià de Jòdar, entre altres secretaris nacionals i socis, han acompanyat l’activista a la Ciutat de la Justícia per declarar contra les tortures franquistes.
Es tracta d’un fet sense precedents a l’Estat espanyol: per primera vegada, una víctima de la repressió franquista declara davant d’una fiscal especialitzada. Aquesta compareixença no només representa un acte de dignitat i coratge individual, sinó també un pas clau en el camí col·lectiu cap a la veritat, la justícia i la reparació. Les diligències deriven de la denúncia que Serra va presentar davant la Fiscalia per tractes vexatoris i tortures que l’activista va patir a la comissaria de Via Laietana de Barcelona, junt amb la seva germana Eva. Aquesta pionera investigació oberta pel ministeri públic espanyol permetrà assentar les bases del tipus de diligències que la Llei de memòria permet dur a terme per indagar els crims del franquisme i la reparació que mereixen les víctimes de la dictadura.
La Blanca Serra ha estat, al llarg de tota la seva trajectòria, una veu compromesa amb la llibertat, la resistència i la lluita pels drets del poble català. El seu testimoni, ara escoltat per una institució oficial, trenca dècades de silenci imposat i d’impunitat.
La memòria democràtica no pot avançar sense sentir les veus de les víctimes. I no hi pot haver democràcia plena sense justícia.Contra la desmemòria: justícia!
L’Assemblea Nacional Catalana, acusació popular en la causa de l’independentista, ha reclamat dotze anys de presó pels policies espanyols que van buidar l’ull a Roger Español al Primer d’Octubre. A més, pel que fa a la responsabilitat civil, l’ANC fa responsable subsidiari al Ministeri de l’Interior i aprova la quantitat que reclami Español per les lesions i seqüeles patides físiques i psíquiques per l’esclat ocular. En concret, l’activista demana 320.632 euros als policies i al govern espanyol.
En l’escrit, l’advocada de l’Assemblea, la penalista Esther Palmés, sol·licita que en el judici oral hi hagi presència d’intèrprets de català i castellà a fi que les parts “puguin declarar o manifestar-se en la llengua oficial que decideixin”. Aquest dret reconegut té com a objectiu garantir un judici just i equitatiu, sense que la llengua sigui un obstacle ni un perjudici. D’altra banda, l’Assemblea reclama la identificació dels agents per vincular-los directament amb les accions denunciades i per assignar-los responsabilitats penals concretes, com també l’aportació d’antecedents penals per determinar circumstàncies que puguin influir en la pena.
El grup de policies espanyols acusats de buidar-li l’ull a Roger Español estava format per l’inspector 73861, els subinspectors 58808 i 84652 i l’escopeter 110843. Aquests estaven destinats a aturar la votació del Primer d’Octubre a l’escola Ramon Llull de Barcelona, però es van trobar “un grup de persones assegudes com a forma de protesta pacifica” per la violenta actuació de la policia contra votants. L’advocada Palmés afegeix que quan van acabar la seva actuació al centre, l’escamot va voler tornar a les furgonetes, i l’inspector va ordenar disparar pilotes de cautxú als ciutadans que els seguien pel carrer. En aquest moment, la lletrada assegura que “un agent va empentar Español” i l’escopeter va veure aquesta acció i va dirigir els trets de pilotes de goma cap a Roger Español, fins a impactar-li en l’ull dret, en el tercer tret, i fer-li esclatar.
A més, l’advocada de l’Assemblea argumenta que els agents són autors del delicte contra la integritat moral, a més del de lesions, perquè “tot i poder veure perfectament que un dels trets havia impactat al rostre d’Español i la caiguda d’aquesta terra, els agents sota la supervisió directa de l’agent acusat 84654 van continuar disparant contra les persones que l’estaven socorrent”.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha enviat un document sobre les violacions de drets humans d’Espanya contra el poble català a diverses ambaixades, que prèviament han expressat preocupació o tenen un vincle amb la qüestió. Aquesta acció es produeix abans de l’Examen Periòdic Universal (EPU) d’Espanya per part de les Nacions Unides, amb l’objectiu de garantir l’escrutini internacional davant la repressió sistemàtica que pateixen els catalans.
El document és un resum de l’informe presentat en col·laboració amb l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), el qual va ser inicialment lliurat a l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OHCHR) en el marc del procés de l’EPU d’Espanya. L’informe documenta un patró de repressió estatal, incloent-hi la persecució judicial de líders polítics i socials catalans, la vigilància il·legal de més de 65 catalans amb l’espionatge Pegasus, atacs contra la llibertat d’expressió i brutalitat policial contra manifestants pacífics. També denuncia els intents d’Espanya d’erosionar la llengua i la cultura catalanes mitjançant polítiques discriminatòries en l’educació i l’administració pública.
Malgrat les recomanacions anteriors de l’EPU, Espanya no ha implementat reformes significatives i continua vulnerant drets fonamentals. Amb l’enviament d’aquest document a ambaixades clau, l’Assemblea busca sensibilitzar i fomentar la pressió diplomàtica perquè Espanya rendeixi comptes. L’organització insta els actors internacionals a seguir de prop el compliment d’Espanya amb les seves obligacions en matèria de drets humans i a exigir mesures concretes per protegir els drets civils i polítics del poble català.
L’Assemblea Nacional Catalana dona suport als dinou encausats per la manifestació i rebuda del MHP Carles Puigdemont el 8 d’agost del 2024. L’ANC condemna el dispositiu policial desplegat, que va impedir que la manifestació —comunicada prèviament— transcorregués amb normalitat i s’impedís als manifestants accedir a la plaça Fiveller del Parlament. Aquesta vulneració del dret a manifestació va derivar en càrregues policials i llançament de gas pebre, sense prèviament avisar per altaveu, tal com estableix la forma d’aplicació, provocant lesions als manifestants que pacíficament volien accedir, darrere dels diputats, al recinte del Parlament.
Entre els manifestants, J. Ignasi, soci de l’Assemblea, ha estat citat a la Ciutat de la Justícia el 8 d’abril a les 13:30 h, imputat pel delicte de desobediència. Els manifestants, el 8 d’agost, van ser retinguts dins el recinte de la Ciutadella on se’ls va acusar formalment de trencar el cordó policial. Dos d’ells van passar la nit a la comissaria dels Mossos de les Corts. Alguns dels manifestants van patir lesions greus, un d’ells encara arrossega afeccions al cor, als ulls i problemes greus de respiració.
L’Assemblea, després d’enviar una carta i una sol·licitud a la conselleria d’Interior exigint explicacions sobre l’actuació policial a l’exterior del parc de la Ciutadella, se solidaritza i dona tot el suport als encausats. A més, la Caixa de Solidaritat destinarà els recursos necessaris per auxiliar els manifestants.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 