6 de juliol, a Terassa, conferència sobre “Els drets humans i la situació a Catalunya”

El dimarts 6 de juliol, a Terrassa, es farà la conferència “Els drets humans i la situació a Catalunya. La sortida internacional“.

Els ponents seran Josep Pagès, síndic de l’1 d’Octubre, i Neus Torbisco-Casals, doctora en dret.

L’acte començarà a 19.30 h a la Factoria Cultural de Terrassa, l’antic Centre Cultural, rambla d’Ègara, 340.

Terrassa rep el conseller Josep Rull als Cants de Llibertat

Ahir diumenge 27 de juny, l’Assemblea Nacional Catalana de Terrassa va estar al costat del conseller Josep Rull i amb la gent dels Cants de Llibertat, al Raval de Montserrat. 

Es va celebrar plegats la seva llibertat i van expressar el compromís de continuar compromesos en la lluita democràtica i de carrer fins a la fi de la repressió i fins a obtenir la llibertat de tot el poble català en forma de República. 

Els Cants de Llibertat seguiran cada dia al Raval.

Posicionament polític de l’Assemblea envers els indults

L’executiu espanyol ha indultat a nou representants polítics i civils que en el seu moment varen liderar el referèndum d’autodeterminació, la declaració d’independència i les mobilitzacions que els van acompanyar. Han passat injustament gairebé 4 anys a la presó, condemnats en un judici farsa per exercir drets democràtics i ens alegrem que puguin tornar a casa amb les seves famílies. Avui el Govern espanyol els hi ha atorgat el “perdó”. Perdonar el què? Perdonar uns delictes que mai han existit?

Quan no hi ha delicte, i a més el tribunal jutjador és incompetent i no és imparcial, el judici ha de ser declarat nul. Aquest és l’objectiu dels recursos al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. I aquesta seria l’única resolució justa d’aquesta causa.

3.300 companyes i companys de lluita segueixen sent víctimes de la repressió, i la xifra va en alça, ja que mentre parlen d’indults, cada dia tenim nous imputats, nous condemnats i uns nous represaliats. Només durant la setmana passada vàrem conèixer la condemna a Marcel Vivet de 5 anys de presó, la persecució dels mossos que varen fer d’escorta al president a l’exili, mentre seguien declarant càrrecs polítics i funcionaris encausats en el jutjat núm. 13 i la comunitat acadèmica internacional s’exclamava de la persecució del Dr. Andreu Mas-Colell, que juntament amb 39 persones més afronta sancions milionàries del Tribunal de Cuentas per l’acció exterior de la Generalitat.

A totes aquestes persones represaliades, a la gent del carrer, no els hi ha arribat cap indult, ni els hi arribarà, perquè no interessen com a moneda de canvi.  Els indults parcials i “reversibles” als nou presos polítics arriben per apaivagar la pressió sobre Espanya dels organismes internacionals, com el Consell d’Europa, que ahir va aprovar una resolució molt dura sobre la persecució política dels polítics catalans per part de l’Estat espanyol, equiparant-lo a Turquia, i per mirar de retardar la sentència d’Estrasburg sobre el judici del Suprem, o en tot cas, que aquesta sentència arribi amb els presos ja al carrer, i no havent-los d’alliberar en compliment d’una sentència europea.

Poc a poc, tribunals i organismes internacionals estan acreditant les vulneracions de drets humans que ha comès l’estat espanyol per reprimir l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya i això reforça enormement la legitimitat interna i externa del procés d’independència.

És en aquest context de feblesa de l’Estat, que arriben els indults, com a peça clau d’una operació de més abast, que ahir el president del Govern espanyol va presentar al Liceu.

Pedro Sánchez va presentar els indults com un gest de generositat política sense cap reconeixement de la naturalesa del conflicte polític. Un gest d’apaivagament per oferir un projecte polític per a Espanya, en el marc de la reconstrucció post-Covid. Ni autodeterminació, ni amnistia estan a l’horitzó. Ni tan sols reconeixement nacional per a Catalunya. Tal com va dir Pedro Sánchez “encabezo un Gobierno que cree genuínamente en la unión de España, en la unión de todos los pueblos de España que defiende la unión de todos y todas los españoles y españolas”.

L’indult no és cap solució política i ens preocupa que aquests indults puguin ser fruit d’un acord amb dirigents polítics independentistes, i que condicionin l’actuació política del nostre parlament i govern.

Tal com s’esperava, l’indult a les preses i presos polítics ha estat atorgat sota certes condicions. D’una banda, es manté la inhabilitació per ostentar càrrecs públics. D’altra banda, continuaran sota amenaça, ja que si l’Estat espanyol considera que han reiterat en algun delicte tornarien a entrar a la presó.

Un cop les nou preses i presos polítics estiguin en llibertat, caldrà fer una reflexió col·lectiva sobre els lideratges del moviment independentista.  En la lluita democràtica per la independència de Catalunya és imprescindible comptar amb lideratges efectius, lliures i no condicionats pel xantatge de l’Estat.

Des de la societat civil continuarem mobilitzant-nos i treballant incessablement per assolir la independència, des del convenciment que serà la República Catalana la que amnistiarà totes les persones que estan patint la repressió de l’Estat espanyol.

Independència és Llibertat!

El Consell d’Europa demana a l’Estat espanyol que aturi la persecució política de representants catalans

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE) ha debatut i adoptat la resolució “Els representants polítics han de ser processats per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?”, elaborada pel ponent Boriss Cilevičs, membre de la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans del Consell. El text ha comptat amb el suport de 70 diputats, mentre que 28 hi han votat en contra i 12 han votat en blanc. 

Durant el debat previ a la votació de la resolució, el relator Cilevičs ha destacat que “Turquia i l’Estat espanyol tenen una cosa en comú: tenen representants electes que han estat empresonats per les seves opinions públiques. Això no passa en cap altre lloc d’Europa”. De la mateixa manera, ha destacat que “l’exercici de drets fonamentals, com ara convocar a la manifestació, especialment quan és exercit per tanta gent, no pot ser mai considerat un delicte”. 

La resolució no només compara el comportament de les autoritats turques i espanyoles, sinó que, amb relació a l’Estat espanyol, subratlla que “la mera expressió de punts de vista independentistes no és motiu de processament penal”. A més, destaca la desproporcionada aplicació de la presó preventiva i les condemnes de presó de 9 a 13 anys per als líders polítics catalans “entre altres, per declaracions realitzades en l’exercici dels seus mandats polítics”, en suport del referèndum independentista català de l’1 d’octubre de 2017, que va ser durament reprimit per les forces de seguretat espanyoles sota les ordres de les autoritats estatals. 

En aquest sentit, la PACE també demana a les autoritats espanyoles que reformin el codi penal en relació amb els obsolets delictes de rebel·lió i sedició -que ja es troben a les legislacions de la majoria dels estats europeus-, de manera que “no es puguin interpretar per penalitzar l’organització d’un referèndum il·legal o que comportin sancions desproporcionades per transgressions no violentes”. 

L’informe també demana l’alliberament dels presos polítics catalans “condemnats pel seu paper en l’organització del referèndum del 2017 i les manifestacions pacífiques massives, relacionades amb aquest”, i “considerar la possibilitat de suspendre els procediments d’extradició contra els polítics catalans residents a l’estranger pels mateixos motius”, així com aturar la persecució de funcionaris implicats en el referèndum. A més, subratlla que les autoritats espanyoles també haurien d’abstenir-se de requerir als presos polítics que reneguin “de les seves profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o d’una possibilitat d’indult”. 

En aquest sentit, destaca el fet que les esmenes presentades per representants espanyols per intentar diluir la contundència del text han estat rebutjades per àmplia majoria. L’objectiu d’aquestes esmenes, una desena en total, algunes formulades per representants socialistes i d’altres per membres del Partit Popular, era rebaixar o directament retirar conceptes que feien referència a la persecució judicial per l’organització d’un referèndum, la petició d’alliberament dels presos o la persecució d’exiliats i alts càrrecs del govern, entre altres.

Es tracta d’un nou toc d’atenció a les autoritats espanyoles, que han rebut múltiples demandes per a l’alliberament immediat dels presos. És el cas de la del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitràries o d’organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura i la Comissió Internacional de Juristes, entre d’altres. Des del 2017, la incessant criminalització de la voluntat política del poble de Catalunya per part de l’Estat espanyol ha provocat la repressió política de prop de 3.300 persones. 

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i membres de la Comissió Internacional de l’organització es van reunir amb Cilevičs al febrer de 2020. Allà van expressar la seva preocupació pels abusos de drets civils polítics i van subratllar el seu convenciment que els abusos es deriven de l’incompliment de l’Estat pel que fa al dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. L’Assemblea participa regularment en reunions obertes a la participació d’organitzacions de la societat civil, en organismes internacionals com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, per denunciar la repressió política del poble català i del moviment independentista.

Aquest és l’informe

Davant l’exhibició de Pedro Sánchez, independència és llibertat

L’Assemblea Nacional Catalana, juntament amb altres entitats i organitzacions polítiques, s’ha concentrat aquest matí al voltant del Liceu per a denunciar l’acte propagandístic protagonitzat pel Govern espanyol. Pedro Sánchez ha fet públic els indults a les preses i presos polítics.

L’executiu espanyol ha vingut a Barcelona per anunciar la mesura de gràcia als responsables polítics de l’1 d’Octubre. Amb aquesta acció pretén escenificar un perdó que voldria ser la resolució al conflicte català. Però res més lluny de la realitat. Aquesta és una solució particular per aquestes persones que els darrers anys han patit en primera persona la brutal repressió de l’Estat espanyol. Però n’han quedat fora les exiliades i exiliats així com les més de 3.000 persones represaliades.

D’altra banda, el Govern espanyol ha anunciat els indults amb l’amenaça que si el poble de Catalunya vol tornar a exercir la seva plena sobirania l’Estat actuarà de la mateixa manera. Per tant, la decisió de l’executiu només s’entén des del seu propi interès i no del de Catalunya. La ciutadania catalana només trobarà la plena llibertat fora de l’Estat i serà la independència la que amnistia el conjunt de la societat civil. És irreal pensar en una solució acordada amb l’Estat espanyol que contempli l’autodeterminació i l’amnistia, i que no inclogui la rendició i la humiliació del moviment independentista.
En el marc de l’acte polític que ha tingut lloc a la plaça de la Boqueria, just al costat del Liceu, el vicepresident de l’Assemblea, David Fernández, ha deixat clar que els “els indults que veniu a vendre són part d’una acció mediàtica d’abast internacional. El vostre públic avui són els mitjans i ens internacionals, no els catalans“.

El vicepresident de l’Assemblea ha afegit que aquests indults “obliden i condemnen a presó, pobresa i escarni més de 3.000 persones represaliades pels tribunals de la santa inquisició espanyola, tan sols a partir de sospites o protestes“.

A més, David Fernàndez ha demanat conèixer els termes amb què “s’han acordat” els indults entre el Govern espanyol i la Generalitat: “tenim dret a conèixer aquests pactes que ens condemnen a la submissió més indigna“. En aquest sentit, Fernàndez ha afegit que el Govern català “col·labora activament amb la repressió de l’Estat espanyol fent de braç executor i convertint-se, de facto, en còmplice de la indignitat“.

En aquest acte polític hi ha participat l’Assemblea Nacional Catalana, Poble Lliure, La Forja, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Marcel Absolució i represaliades i represaliats.

El 21 de juny, l’Assemblea convoca un acte polític paral·lel al discurs del Govern espanyol al Liceu

Aquest dilluns, Pedro Sánchez farà públic a Catalunya el perdó a Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Joaquim Forn, per uns delictes que mai van cometre. No es pot indultar un delicte inexistent i molt menys esperar que aquest fet sigui la solució del conflicte català.

Amb aquesta mesura de gràcia, el Govern espanyol pretén vendre que està avançant cap a la resolució del conflicte, però en cap cas és així. Aquest dilluns mostrarà una falsa compassió envers un moviment independentista que continua reprimit i perseguit.

Els indults són la solució particular per a les preses i presos polítics i per a les seves famílies, que tant han patit injustament aquests darrers anys. Mai no haurien d’haver entrat a la presó i, en aquest sentit, l’Assemblea celebra que puguin tornar a casa. Però en cap cas, es pot considerar una solució col·lectiva i molt menys en favor del moviment i, per extensió, del país.

Cal recordar que aquesta decisió del Govern espanyol deixa fora les persones exiliades i els més de 3.000 represaliats i represaliades. L’única solució per a Catalunya és continuar lluitant. Cal mobilitzar-se i treballar incessablement per assolir la independència, és aquesta la que amnistiarà a totes les persones que estan patint la repressió de l’Estat espanyol.

Per aquests motius, l’Assemblea es mobilitzarà el mateix dilluns davant el Teatre del Liceu per denunciar l’espectacle propagandístic que protagonitzarà Pedro Sánchez. L’entitat crida la ciutadania a sumar-s’hi.

L’Estat de la Nació: Avui amb Marcel Vivet i Vicent Partal

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació. Tindrà aquests convidats.

Vicent Partal: una reconeguda trajectòria de periodisme en català i activisme independentista en el marc dels Països Catalans. 

Marcel Vivet: 5 anys de presó per manifestar-se davant de Jusapol i amb acusació de la Generalitat, després d’un judici ple d’irregularitats. 

David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea, va ser identificat pels Mossos després d’haver cremat una imatge de Felip VI, acció emparada per una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Diumenge passat va fer-se el primer Aplec dels Països Catalans a Tremp. En parlem amb un dels organitzadors, Aleix Creus

Èrika Casajoana, secretària nacional de l’Assemblea, ens parla de la persecució que pateix l’exconseller del Govern Andreu Mas-Colell per la seva feina en acció exterior.

Marc Carrasco, responsable de màrqueting de Mussap.

Avui 17 de juny, concentracions per l’absolució d’en Marcel Vivet

L’escàndol de la sentència contra Marcel Vivet demostra que la repressió no s’atura ni un moment i que no hi ha cap intenció d’obrir noves etapes de diàleg.

Concentracions avui a diverses localitats. A Barcelona, a les 20.00 h a la plaça Sant Jaume.

Manifest

Quatre mesos després del judici ha arribat, a través dels mitjans de comunicació, la sentència que ha emès l’Audiència Provincial de Barcelona en relació al cas d’en Marcel Vivet. El condemnen a un total de 5 anys de presó, 2 per desordres públics i 3 per atemptat a l’autoritat i més de 2100€ de multa.

En Marcel és un jove badaloní compromès en diferents lluites socials i polítiques, i aquella tardor de 2018 va sortir, com tants d’altres, a plantar cara a aquells que van reprimir el poble català l’ 1 d’octubre. Tots els que vam sortir al carrer aquell dia ho vam fer per mostrar el rebuig a la manifestació convocada pel sindicat de policies espanyol JUSAPOL. En Marcel i tots nosaltres vam sortir amb l’antifeixisme per bandera i en defensa de les institucions catalanes, les mateixes que uns mesos després es van personar com a acusació particular contra el nostre company.

Mentre la Generalitat mercadeja amb els indults de només 9 presos polítics amb “el gobierno más progresista de la historia”, més de 3000 encausades veuen com la repressió impulsada pel govern autonòmic d’Esquerra Republicana i Junts no s’atura. Els mateixos que d’una banda criden a la mobilització, són aquells que de la mà de l’Estat espanyol ens persegueixen, jutgen i empresonen com han fet sempre. Exigim a Esquerra Republicana i Junts per Catalunya que cessin la persecució i la repressió contra independentistes i s’adhereixin al recurs de la defensa d’en Marcel Vivet.

Davant d’un muntatge policial i judicial en el que només s’ha tingut en compte la versió d’un mosso i sense proves gràfiques que sostinguin l’acusació, des del moviment independentista no tolerarem que es torni a la normalitat fins que en Marcel i la resta d’encausades no siguin lliures.

Volem agrair totes les mostres de solidaritat que s’han rebut durant tot el procés. Tal com va dir l’ Ana, la mare d’en Marcel, és en aquests moments quan hem de transformar tot el dolor i ràbia que sentim per aquesta injustícia en organització i lluita. És per tot això que fem una crida a la mobilització sostinguda per l’absolució d’en Marcel i de tots els independentistes encausats

Prou repressió, Marcel Absolució! Visca la terra!

L’Estat de la Nació: El futur del sector petrolier i altres temes a debat

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació.

El futur del sector petrolier, a debat. En parlem amb Jordi Roset, copropietari de Petrolis Independents

El Tribunal General de la Unió Europea va anunciar dimecres que desestimava la demanda sobre la Iniciativa ciutadana europea (ICE) impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República. Què implica la decisió? En parlem amb Bàrbara Roviró, de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea.

David Minoves (CIEMEN) i Helena Pol (PEN català): 25 anys de la Declaració universal dels drets lingüístics. 

Entrevista a Roger Español: la plataforma “Defensem l’1-O” té l’objectiu de sumar un bon nombre d’afectats per la violència policial per afrontar els judicis.

16 de juny, a Sant Cugat, xarrada amb Elisenda Paluzie i Vicent Partal

El dimecres 16 de juny, a Sant Cugat del Vallès, es farà una xerrada amb el títol “Prou repressió” amb la presència de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie i del director de Vilaweb, Vicent Partal.

La xerrada forma part del cicle Àgora 1 d’Octubre que organitza l’Assemblea a Sant Cugat.

L’acte començarà a les 19.30 h a la plaça U d’Octubre.

Estat de la Nació: entrevista a Jordi Pina

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació.

Entrevista a l’advocat Jordi Pina.

Parlem amb Pep Puig del Dia Mundial del Medi Ambient.

Entrevista al delegat a Barcelona d’Anem X Feina, Àlex De Azuaje.

El documental Llum i llibertat, al festival Docs Barcelona.

L’Estat de la Nació: els estudiants que defensen la Universitat pública van a judici

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació.

L’Arià Bayé és un dels estudiants encausats en el marc de la Pública a Judici. El judici serà els dies 3 i 4 de juny. Com l’afronta?

Perpinyà, a punt per tornar-se a mobilitzar en defensa del català a l’ensenyament. En parlem amb Andreu Laurent, secretari nacional de l’Assemblea per la Catalunya Nord.

Entrevista a Robert Manrique, portaveu de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme, una vegada coneguda la sentència pels atemptats del 17 d’agost.

Com encara l’estiu el sector turístic? En parlem amb David Font, director de l’Agència Catalana de Turisme.

Com sempre, a partir de les 21.30 h a Tevecat, a les nostres xarxes i al canal de Youtube.

La Rambla de Figueres s’omple en solidaritat amb les persones investigades pels talls contra la sentència a l’1-O

La mobilització organitzada per l’Assemblea i Òmnium de Figueres i l’Alt Empordà, juntament amb Alerta Solidària i el CDR de Figueres, ha congregat centenars de persones vingudes d’arreu del país, algunes d’elles en la vintena d’autocars que ha organitzat l’Assemblea. Els participants han reivindicat continuar el camí a la independència i passos ferms al nou Govern, en un ambient festiu però molt reivindicatiu. 

La primera intervenció ha anat a càrrec d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, que ha volgut posar en valor les mobilitzacions posteriors la sentència a l’1-O: “La gent d’aquest país va demostrar que rebia la sentència dempeus”.  Tanmateix, ha remarcat que la resposta política i institucional va ser “decebedora”. “Necessitem un Govern i un Parlament decidits a fer efectiva la independència”

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha volgut posar de relleu que s’ha assolit una primera “condició necessària” com és un Govern independentista. “Ara falta la segona: que aquest Govern estigui disposat a fer la independència. És llavors quan les accions de control de bloqueig i control del territori tindran tot el sentit”, ha dit. “Mentrestant, des de la societat civil continuarem fent pressió i pressió per aconseguir-ho. Tenim un poble madur i preparat per afrontar un procés d’independència. Només independència és llibertat!”, ha conclòs. 

Per la seva banda, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha volgut deixar clar que “no ens aturarem fins que aquest país sigui lliure”. Ha llegit, també, les paraules de Jordi Cuixart: “sou la demostració d’un poble que ha perdut la por en la lluita pel dret a l’autodeterminació i la independència”.

Seguidament han intervingut Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària, i Mateu Pons-Serradeil, advocat nord-català, que han parlat en nom dels col·lectius d’advocats que defensen les persones investigades. Pons-Serradeil ha posat en relleu la diferència de tracte dels estats francès i espanyol: “no podem entendre com dins la UE, un mateix delicte pugui ser tractat de manera tan diferent, de manera tan injusta”, ha dit, en referència a les mobilitzacions pels drets fonamentals, que als jutjats de l’estat francès no han tingut repercussions greus. Majoral, al seu torn, ha subratllat que el moviment no té por a la repressió i que està més a punt per continuar mobilitzat per lluitar per la independència: “Tornem a sortir al carrer amb el cap ben alt!”. 

La repressió no ha de frenar la independència

La persecució judicial de més de 300 persones d’arreu dels Països Catalans per la seva participació en els talls posteriors a la sentència no intimida el col·lectiu de represaliats ni el moviment independentista. “Orgullosos d’haver estat on hem estat”. Aquest ha estat el missatge de Pepa Plana i Alícia Monterroso, dues de les activistes investigades pels talls de carretera de la tardor del 2019. “Seguirem sense defallir. Ni la repressió més dura ens podrà esborrar el somriure rebel!”, han reblat. 

Les activistes, amb una nombrosa representació de represaliats d’arreu del país que les acompanyaven dalt de l’escenari, han remarcat la necessitat de continuar la mobilització al carrer i han retret als partits independentistes la seva falta d’entesa: “portem massa temps enfrontats i dividits. L’1-O vam guanyar moltes coses i no hi renunciarem!”.

L’Estat de la Nació: què podem esperar de la presidència de Pere Aragonès?

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació.

Què podem esperar de la presidència de Pere Aragonès? Parlem de la investidura amb el vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, i les periodistes Mònica Batalla i Mercè Feliu

Les vulneracions de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol, cap a la justícia europea. Entrevista a l’advocat Gonzalo Boye

Més de 300 persones represaliades pels talls de carretera posteriors a la sentència de l’1-O. Parlem amb Pepa Plana, una de les persones investigades. 

Com sempre, a partir de les 21.30 h a Tevecat, a les nostres xarxes i al canal de Youtube.

L’Assemblea denuncia les prohibicions de la Junta Electoral

Aquest matí han començat les vistes orals dels recursos presentats per l’Assemblea contra les resolucions de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, que durant la campanya del 14-F va prohibir concentracions que feia l’entitat contra la repressió i en defensa de la democràcia i la llibertat d’expressió.

En total s’han presentat 15 recursos: Barcelona-Meridiana (2), Barcelona-Fort Pienc, Vilanova i la Geltrú, Barcelona-Sants, Barcelona-Gràcia (2), Sant Fost de Campsentelles, Torelló, Corbera de Llobregat, Sant Joan Despí, Arenys de Munt, Cardedeu, Mataró i Col·lectiu Enriqueta Gallinat.

Amb la presentació d’aquests recursos, l’Assemblea vol denunciar aquestes prohibicions de la Junta Electoral que vulneren de forma flagrant el dret fonamental de reunió.

Abans d’entrar a declarar a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, el vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, ha explicat que “amb aquests recursos estem demanant que es respecti escrupolosament el compliment de la legislació vigent. El procediment pel qual s’hauria d’haver resolt la provisió de la Junta Electoral era d’urgència, i no va ser així”. A més, ha afegit que “avui també estem aquí perquè l’Assemblea ha defensat i defensarà sempre els drets fonamentals”.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “avui estem exemplificant com creiem que s’ha d’afrontar la repressió de l’Estat presentant un recurs contra la Junta Electoral“. Tot i que, haurien d’haver resolt aquest cas d’urgència, “no ha estat fins avui que tenim les vistes orals. Esperem guanyar-ho aquí, si no serà una causa més que portarem als tribunals europeus”.

A les vistes d’avui també hi ha assistit la coordinadora de la Comissió de Jurídica i Seguretat, Jordina Sonet, qui ha denunciat que “es van prohibir actes i concentracions que no tenien cap contingut electoral. Cap ni una anava dirigida a la captació de vot. S’han prohibit actes contra la repressió, el que representa una clara vulneració de drets i llibertats“.

L’Assemblea ha convocat concentracions tan avui com dijous, la segona jornada d’aquestes vistes orals, davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.