L’Assemblea Catalana ha participat en la 15a sessió del Fòrum de les Nacions Unides sobre les minories, que té lloc els dies 1 i 2 de desembre a Ginebra. Aquestes dates coincideixen amb el 30è aniversari de la Declaració de l’ONU sobre els drets de les minories. L’organització ha demanat a les autoritats de l’ONU que estableixin converses amb la Unió Europea sobre la vulneració dels drets de les minories als estats membres.
La secretària nacional de l’Assemblea Imma Cabotí, ha representat l’entitat a la sessió, on ha denunciat que els defensors dels drets humans de les minories s’enfronten a atacs i repressió. Fins i tot en les anomenades “democràcies plenes”, s’hi reprimeixen les minories i ha citat l’Estat espanyol, que actua impunement contra l’independentisme català. Aquesta repressió indiscutible està animant altres estats com Turquia, la Xina i Rússia, que “utilitzen l’Estat espanyol com a exemple per aixafar impunement les seves minories i la seva dissidència política“.
La violència desproporcionada de les autoritats espanyoles durant l’1-O ha establert un precedent perillós i ha creat un efecte exemplificador i limitador per als defensors dels drets humans a tot el món. Segons un informe publicat recentment per l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), la repressió de les autoritats espanyoles contra l’independentisme català ha tingut una gran influència i impacte en altres governs, amb la qual justifiquen reprimir i silenciar activistes de nacions sense estat d’arreu del món.
Diverses organitzacions internacionals com l’ONU i el Consell d’Europa, i una ONG com Amnistia Internacional, han denunciat repetidament les vulneracions dels drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles. Tanmateix, l’Estat espanyol ha persuadit la Unió Europea perquè les tracti com un afer purament intern. Això posa en perill la credibilitat de la UE, ja que fer conferències sobre els drets de les minories a l’estranger, mentre s’accepten aquestes violacions dins d’un estat membre, és altament contradictori.
L’Assemblea participa regularment en trobades i fòrums internacionals de drets humans en el marc de les seves accions per defensar-los internacionalment i per denunciar vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.
La comissió d’investigació sobre el programari espia Pegasus (PEGA) del Parlament Europeu ha organitzat aquest matí una audiència centrada en l’ús d’aquest programari a l’Estat espanyol, però no s’ha convidat a cap de les víctimes del Catalangate pertanyents a la societat civil, per fortes pressions d’eurodiputats espanyols.
En aquesta reunió s’ha convidat a un suposat expert, Gregorio Martín, a qui víctimes de Pegasus d’altres països i associacions de drets digitals han qüestionat com a expert convidat. Martín ha qüestionat les anàlisis que Citizenlab i Amnistia Internacional van fer dels telèfons mòbils de les víctimes, entre elles l’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Martín ha acabat per declarar que “l’Estat espanyol no ha utilitzat Pegasus, però que sorprenentment, s’ha autoacusat”.
Sophie In’T Veld, eurodiputada liberal del grup Renew Europe, li ha recriminat que des del Parlament Europeu tenen proves de la possessió de Pegasus per part de l’Estat espanyol, i que si no tenen més informació és “perquè les seves autoritats no volen cooperar”.
A la mateixa sessió, la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha refusat contestar cap de les preguntes dels eurodiputats, alguns d’ells víctimes de l’espionatge del Catalangate, emparant-se en la llei de secrets oficials. Davant aquesta negativa, el president de la comissió PEGA, Jeroen Lenaers, ha indicat que “No és gaire satisfactori que no s’hagi donat resposta immediatament“.
Per donar veu a les víctimes de la societat civil, els grups dels Verds/ALE i The Left del Parlament Europeu han organitzat un acte alternatiu amb presència d’aquestes víctimes —entre elles membres de l’Assemblea— la majoria de les quals només se les ha espiades pel seu suport a la independència de Catalunya d’una manera pacífica i democràtica. L’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie i l’exsecretària nacional Sònia Urpí han representat a l’entitat durant l’acte.
Paluzie ha relatat el seu cas a l’audiència, i ha rebatut l’afirmació de Martín, indicant que les anàlisis del seu terminal que van detectar la infecció de Pegasus estaven validades per Citizen Lab, Amnesty Tech i un pèrit judicial. Paluzie també ha afirmat que “tenim l’esperança que aquesta comissió d’investigació del Parlament Europeu denunciï adequadament aquests abusos als drets humans. Busquem la reparació i un compromís clar de les autoritats espanyoles per aturar aquestes pràctiques contra la dissidència política”.
Des de l’Assemblea també s’ha denunciat com el fet que l’Estat espanyol, el membre de la UE amb més víctimes pel programari espia Pegasus, no s’inclogués entre les visites de país realitzades per la comissió d’investigació PEGA.
Recordem que les víctimes del Catalangate no només son polítics i activistes, sinó també els seus familiars i advocats, que han patit atacs sense que cap d’ells hagi rebut una acusació oficial per part dels tribunals espanyols. Això representa una vulneració dels drets fonamentals de llibertat d’expressió, a la intimitat, i al secret.
L’Assemblea treballa per a què s’acabi declarant i sostenint la independència a partir de majories democràtiques i des de la no-violència. Des de l’Assemblea coneixem els riscos que comporta el nostre activisme, i no ens fem enrere. Constatem el que ja sabíem i que no ens aturarem perquè tot això ens dona més força per seguir.
L’Assemblea Nacional Catalana ha publicat un manifest de cara a la manifestació del 6 de desembre a Barcelona. L’objectiu del manifest és fer una crida a les entitats de la societat civil, siguin o no independentistes, perquè donin suport a la mobilització en contra del nou delicte que suposaria un atac directe als drets fonamentals de llibertat d’expressió i manifestació.
Per lluitar contra la imposició d’aquest nou delicte cal la màxima mobilització al carrer i l’Assemblea crida a totes aquelles persones que estan en contra de la repressió de l’Estat espanyol. Cal fer evident la protesta de la ciutadania als partits polítics contra els pactes que empitjorin l’exercici dels nostres drets.
Recordem que persones participants en una manifestació organitzada podrien ser acusades del delicte de desordres públics agreujats i condemnades a un mínim de 3 anys de presó, que no es podria evitar per superar els dos anys de condemna. Un exemple en seria la protesta com “Aturem el Parlament”, que Manuel Marchena va interpretar d’”intimidatòria” de forma subjectiva.
Aquells treballadors i càrrecs públics que donessin suport a mobilitzacions podrien enfrontar-se a inhabilitacions d’entre tres i cinc anys per a treballadors i entre sis i vuit anys per a càrrecs públics.S’enfrontarien a les mateixes penes si es considerés que han proposat o provocat una manifestació. Tot plegat vol generar un clima de por i excepcionalitat per limitar els drets fonamentals de la ciutadania.
Un altre objectiu d’aquest nou delicte també apunta a les grans derrotes de l’Estat espanyol a Europa i pretén aconseguir les extradicions dels membres electes exiliats, que han estat denegades una vegada i una altra.
Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins assolir la nostra llibertat. Signeu el manifest i veniu a la manifestació!
El dimarts 6 de desembre a les 12 h, ens trobem a Pla de Palau!
El dissabte 26 de novembre, a Palau-solità i Plegamans, es farà un acte de suport als encausats del 23 S.
L’acte comptarà amb la presència de la Queralt i l’Edu, dos dels represaliats. Començarà a 12.00 a la plaça de la Vila. També hi hauran actuacions musicals.
L’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República han organitzat una conferència a Brussel·les per parlar dels atemptats terroristes de 2017 a Catalunya, un acte que havia estat cancel·lat pel govern català, i que les dues entitats van fer el necessari per mantenir.
La conferència ‘El Dret a la Veritat i Atemptats Terroristes: Definint els Límits’ va tenir lloc ahir a Brussel·les, amb una introducció de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, el vicepresident del Consell, Antoni Comín, amb les ponències de Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de Dret Processal i advocat de les víctimes de l’atemptat terrorista, i Nico Krisch, professor de Dret Internacional. Xavier Martínez, pare del menor de 3 anys que va morir durant el 17-A, i la seva filla, també van assistir a l’acte en qualitat de víctimes.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, va denunciar la inacció del govern espanyol a l’hora d’investigar els atemptats: “Demanem a les autoritats espanyoles que donin a aquest assumpte la consideració que es mereix i realitzin una investigació exhaustiva i imparcial sobre totes les incògnites vinculades als atemptats de l’agost de 2017, i revelin la veritat, d’una vegada per totes.”
El 17-A va sacsejar la societat catalana des dels fonaments, un atac terrorista sense precedents al país, que ara sabem que s’hagués pogut evitar. El 2022, l’excomissari de la policia espanyola, José Manuel Villarejo, va insinuar que el Servei Nacional d’Intel·ligència espanyol, que tenia com a confident l’imam, estava al corrent dels atacs i que les autoritats espanyoles sabien d’ell abans de l’acció terrorista. Segons ell, les autoritats van aprofitar l’atac per perjudicar l’independentisme els dies previs al referèndum d’independència de l’1 d’octubre.
Jaume Alonso-Cuevillas va criticar la llarga llista d’incògnites i irregularitats en aquest greu afer: “Ho hem de reconèixer, la investigació ha estat un gran fracàs, un caos total” -condemnava- “els serveis secrets espanyols tenien algunes responsabilitats. El cap de la cèl·lula gihadista era molt conegut com a imam, i els serveis secrets sabien d’ell. És difícil creure que no estiguessin al corrent d’aquests atacs terroristes”.
És per això que cal una investigació adequada per aclarir aquestes incògnites, les víctimes i la societat mereixen saber què va passar. “El dret a la veritat és un dret tant col·lectiu com individual”, va argumentar Nico Krisch, que també es va mostrar molt crític amb la resposta de les autoritats espanyoles per “no respectar el dret internacional.”
L’Estat espanyol té una responsabilitat amb les víctimes, però ha quedat palès que no la pensa acceptar, amb el bloqueig continu d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats. El fet que moltes de les víctimes de la tragèdia fossin estrangeres fa que aquest atac tingui proporcions i conseqüències d’importància internacional. Les víctimes dels atemptats mereixen la veritat, i la seva lluita s’ha de traslladar a Europa.
La conferència d’ahir va ser possible gràcies a l’esforç conjunt de l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República, que van fer tot el que estava a les seves mans perquè tingués lloc fins i tot després que el govern català el cancel·lés. L’Assemblea sempre apostarà pels interessos de la ciutadania i defensarà el dret a una informació veraç, sobretot quan les institucions no ho facin.
De cara a la manifestació massiva del dimarts dia 6 de desembre a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana insisteix en la gravetat del nou delicte de desordres públics agreujats. Després de poder analitzar l’informe en detall amb experts juristes, s’han detectat encara més infraccions contra els drets fonamentals que posaran en perill el dret a manifestació.
Primer, la reforma incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó quan el delicte sigui causat per una ‘multitud’, com seria el cas d’una manifestació organitzada. Aquest augment implicaria que no es podria evitar la presó en cas de condemna, perquè el mínim per ingressar-hi sense condemna prèvia són dos anys.
A més, incorpora el concepte subjectiu d’intimidació com a causa de delicte, un concepte que deixaria a la lliure i subjectiva interpretació de la policia, del fiscal i del jutge, i obre la porta a encara més arbitrarietats. Ja hi ha el precedent de la sentència del jutge Marchena en la protesta “Aturem el Parlament” de 2011 que va utilitzar l’argument de la “intimidació ambiental” per condemnar els manifestants.
També, el nou redactat incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics que siguin condemnats per desordres públics: De tres a cinc anys d’inhabilitació per a treballadors públics i de sis a vuit anys per càrrecs públics, mentre que l’anterior redactat no preveia cap condemna d’inhabilitació. Amb l’actual redactat es pretén generalitzar la por entre treballadors i càrrecs públics per evitar que donin suport a cap mobilització.
Addicionalment, amb la reforma no només es generaran condemnes per participar en ‘desordres públics’, sinó que també es condemnarà les persones que hom consideri que han proposat o provocat que es cometin desordres públics i, fins i tot, si es creu que conspiren per tal de portar-los a terme. Es genera així un règim de por i d’excepcionalitat on propostes, opinions o reunions poden acabar generant condemnes per desordres públics.
Finalment, la reforma pretén donar eines als repressors per aconseguir les extradicions que fins ara havien fracassat als tribunals europeus. La nova redacció pretén donar una aparença de legalitat democràtica davant d’Europaque no es pot ajudar a consolidar amb el suport de l’independentisme.
Per tot això, cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat.
Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència ara!
Aquest és el vídeo de la taula rodona sobre repressió que va fer-se a Terrassa el 9 de novembre.
Portava el títol Cas Roger, sense democraàcia desobediència. El moderador era Salvador Cot hi articiparen Roger Verdaguer, Josep Costa i Ramon Pique Organitzat per TRACA coordinadora antirepressiva de Terrassa.
No podem tolerar cap pacte amb Espanya per empresonar-nos. Independència, ara!
Vist que la reforma del delicte de sedició té un doble objectiu no dissimulat com és castigar la mobilització independentista als carrers i penalitzar més còmodament fets com els de l’1-O per ocupar instal·lacions o edificis, no podem deixar que aquest projecte de llei tiri endavant i menys encara amb els vots dels nostres representants polítics.
Per això, des de l’Assemblea convoquem una manifestació el dia 6 de desembre a Barcelona a partir de les 12 del migdia (el dia de la seva Constitució), que acabarà davant del Palau de la Generalitat, per exigir-los que s’oposin a aquest atemptat contra els drets fonamentals que representa aquesta reforma. Perquè no podem tolerar cap pacte amb Espanya per empresonar-nos, independència, ara!
El recorregut de la manifestació començarà a Pla de Palau, avançarà pel Passeig d’Isabel II direcció Montjuïc, girarà a l’edifici de Correus per Via Laietana fins a la plaça de l’Àngel, recorrerà el carrer de Jaume I fins al Palau de la Generalitat a Plaça de Sant Jaume.
Recordem que el text presentat recull explícitament que seran castigats amb penes de fins a tres anys de presó la “invasió d’instal·lacions o edificis” i “l’obstaculització de vies públiques que representin un perill per a la vida o la salut de les persones”, així com qualsevol acte “d’intimidació sobre les persones o les coses”. Un redactat genèric on té cabuda el càstig penal contra qualsevol mobilització i que dependrà de la interpretació de la judicatura. Un text que directament portaria a la presó les desenes de milers de persones que van permetre i protegir el referèndum sobre la independència en edificis i escoles públiques, així com els milers de persones que, exercint el dret a la manifestació pacífica, van tallar carreteres o vies públiques per alertar el món de la repressió de l’Estat espanyol.
Si bé és cert que aquesta reforma de la sedició pot rebaixar les penes de presó a uns pocs, no ho és menys que també facilita i comporta l’aplicació del codi penal i penes de presó a milers d’activistes que exerceixin el dret a la manifestació. Bescanviar el benefici d’alguns, hipotecant o dificultant l’exercici del dret a la manifestació i a l’autodeterminació, és allò que ni cap independentista ni cap partit independentista pot donar-hi suport.
Per la llibertat, per la independència, contra la repressió i el partidisme, vine a Barcelona el 6 de desembre!
Cites des del Vallès Occidental
Rubí: A les 10.50 h a l’estació dels FGC per agafar el tren de les 10.59 h.
Sabadell: tren de les 10.30 a l’estació de RENFE Central
Terrassa: sortida a les 10:00 des de l’estació d’autobusos. Tiquets a 10€ al local de l’Assemblea i als Cants de Llibertat
Per què el nou delicte de desordres públics agreujats incrementarà la repressió?
1. Incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó.
Quan el delicte de desordres públics sigui causat per una ‘multitud’, la condemna mínima augmenta d’un a tres anys de presó.
2. Intimidació com a causa de delicte.
Abans es necessitava l’exercici de violència contra persones o coses per ser condemnat pel delicte de desordres públics. Ara n’hi haurà prou amb ‘intimidació’, que serà de lliure interpretació i obre la porta a més arbitrarietats.
3. Incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics.
Es pretén generalitzar la por entre treballadors i càrrecs públics per evitar que donin suport a cap mobilització.
4. Es generalitza la possible condemna per desordres públics, no al fet de cometre’ls, sinó a la mera ‘provocació, conspiració i proposició’.
Es genera així un règim de por i d’excepcionalitat on propostes, opinions o reunions poden acabar en condemnes per desordres públics.
5. La reforma pretén donar eines als repressors per aconseguir les extradicions que fins ara havien fracassat als tribunals europeus.
Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb Espanya un agreujament de la repressió contra l’activisme independentista.
El diumenge 13 de novembre, a Terrassa, es farà un acte de commemoració dels 5 anys dels Cants de llibertat.
En aquesta ocasió hi seran diverses persones represaliades i representants d’entitats que els han donat suport. El vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pessarrodona, serà un d’ells.
L’acte començarà a les 19.00 h al Raval de Montserrat.
La comissió d’investigació de Pegasus al Parlament Europeu ha publicat un informe demolidor amb l’Estat espanyol, suggerint que totes les proves apunten que és responsable de l’escàndol de ciberespionatge Catalangate contra independentistes.L’informe confirma 65 atacs a líders independentistes catalans, dels quals l’Estat espanyol només n’admetia 18.
En una roda de premsa celebrada ahir a Brussel·les, l’eurodiputada holandesa i ponent de la comissió d’investigació, Sophie In‘t Veld, va criticar les autoritats espanyoles per no entregar-los prou informació. “Hi ha indicis forts que polítics i altres han estat monitoritzats, espiats, sense cap amenaça evident, imminent i immediata per a la seguretat nacional”, va dir. Això suposa una vulneració de l’article 18 de la Constitució espanyola, que protegeix el dret a la intimitat.
L’informe preliminar de la comissió afirma que “en almenys 4 estats de la unió”—entre ells l’Estat espanyol—“s’ha fet servir programari espia il·legítimament”, que “l’anàlisi dels atacs mostra un patró clar”, i que la majoria dels atacs del Catalangate coincideixen i es relacionen amb moments de rellevància política a Catalunya.Tanmateix, sense la col·laboració de les autoritats espanyoles, la comissió d’investigació no disposa de prou informació sobre el que la ponent reconeix com un assumpte “molt delicat”.
Encara més, l’informe afirma que “el Consell d’Europa i els governs estatals estan practicant l’omertà”, fent pressióperquè l’espionatge il·legal sigui “exclusivament un tema nacional” i que aquest espionatge forma part d’un “sistema dissenyat específicament per servir d’eina de poder polític i control”, en el qual “es rebutja l’accés a la informació a les víctimes, fins i tot respecte a les acusacions que suposadament han justificat la seva vigilància. Els fiscals, els jutges i la policia rebutgen investigar i sovint posen la càrrega de la prova sobre les víctimes, esperant que siguin elles les que provin que han estat espiades. És un cercle viciós que deixa les víctimes sense recursos”.
L’informe destaca també que “La Seguretat Nacional s’invoca com un pretext per eliminar la transparència i el retiment de comptes” i fins i tot afirma que “tots aquests elements combinats formen un sistema dissenyat per al control i l’opressió”. Entre les recomanacions de l’informe, destaca la petició que es creï un Fons Europeu de Litigació per finançar la litigació a les víctimes de l’espionatge, i que el Consell Europeu faci la seva pròpia investigació i una cimera extraordinària per aquest tema.
L’eurodiputada holandesa també es va mostrar molt crítica amb la Unió Europea i va denunciar la seva doble moral: “Quan els atacs a la democràcia venen des de dins, la Comissió calla. Quan l’amenaça a la democràcia no és un desconegut llunyà, sinó els governs dels estats membres de la UE, la Comissió considera de sobte que la defensa de la democràcia europea ja no és una qüestió europea”.
En aquest sentit, va dir que la Comissió d’Investigació de Pegasus està fortament polititzada. “De vegades es pot sentir la presència dels governs nacionals en els nostres debats”, va afirmar. Aquesta ingerència política sembla ser el motiu pel qual el comitè encara no ha visitat Espanya, tot i que és el país europeu on l’espionatge ha estat més utilitzat.
Fa unes setmanes, l’eurodiputat txec i membre del Comitè Pegasus, Marcel Kolaja, va denunciar en una entrevista a Vilawebque els principals grups polítics estaven fent molta pressió per evitar que es dugués a terme una visita a l’Estat espanyol. Això és extremadament preocupant, tot i que que el Comitè d’Investigació de Pegasus seguirà treballant uns mesos més i Sophie In’t Veld va expressar la seva esperança que acabin visitant l’Estat espanyol.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, recorda que: “L’Assemblea Nacional Catalana s’ha vist afectada per l’espionatge indiscriminat del CatalanGate.Dos expresidents, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, així com altres membres de l’organització, han estat víctimes d’atacs només pel seu compromís amb la independència de Catalunya.”
L’Assemblea va posar una querella per aquest cas, que va ser admesa a tràmit a finals de juliol pel jutjat d’instrucció núm. 23 de Barcelona. L’Assemblea havia demanat la recusació del jutge que la va admetre, Jaime Conejo Heredia, pel seu biaix polític acreditat per publicacions anti independentistesa les seves xarxes socials i per la seva vinculació a l’exèrcit espanyol, però abans que es resolgués la recusació, aquest jutge, que era suplent, ha estat substituït per una nova jutgessa titular, Ma Àngels Falip Ibarz, i s’ha retirat la recusació.
Feliu també ha expressat que “L’Assemblea Nacional Catalana se suma a la petició recent d’algunes personalitats, entre les quals hi havia víctimes com el president Quim Torra, i l’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Cal que el Parlament de Catalunya impulsi la creació d’una comissió internacional independent,perquè se suspengui tota col·laboració i negociació amb el govern espanyol i els partits que en formen part, mentre no es conegui el resultat d’aquesta investigació independent. Es necessita l’obertura d’un servei real i efectiu d’empara de les persones espiades,dotant-les de defensa jurídica i assistència tècnica i psicològica finançada per les institucions públiques catalanes.”
La Coordinadora Antirepressiva de Terrassa TRACA organitza diverses activitats sota el títol “Sense democràcia, desobediència”. Seran els dies 9. 12 i 16 de novembre.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha visitat el Parlament britànic a Westminster, Regne Unit, on s’ha reunit amb el grup de parlamentaris APPG on Catalonia i ha mantingut diverses reunions amb parlamentaris del Partit Nacional Escocès i del Sinn Féin, acadèmics i entitats, a més de reforçar lligams amb la comunitat catalana de Londres.
La trobada va tenir lloc el passat dilluns 24 i estava organitzada per una de les delegacions de de l’Assemblea al Regne Unit, ANC England, i el grup de treball interparlamentari All-Party Parliamentary Group(APPG) on Catalonia, creat el 2017 per fer un seguiment del conflicte català i desenvolupar vincles entre els dos territoris.
En la sessió, Dolors Feliu va presentar una ponència sobre les últimes notícies del moviment independentista i la política catalana i ha denunciat com, cinc anys després del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre, continua la repressió contra els catalans.
En aquest sentit, va destacar l’escàndol del Catalangate i va recordar que hi ha milers de persones processades per les seves idees polítiques: “Aquesta onada repressiva ha estat planificada per les autoritats espanyoles per crear un efecte desmobilitzador entre els independentistes”.
Un altre tema que es va tractar va ser la taula de diàleg entre el govern català i el govern espanyol. “Vam advertir que no donaria fruits, i se’ns ha donat la raó. Es deia que el diàleg desjudicialitzaria el conflicte català, però des d’un primer moment el govern espanyol es va negar a parlar d’autodeterminació, referèndum, amnistia o independència de Catalunya”, va expressar Feliu.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana també va expressar que el conflicte català no és un afer intern i s’ha centrat en la feina que està fent i seguirà fent l’entitat per pressionar les institucions europees, perquè no facin els ulls grossos davant el patiment de la ciutadania de Catalunya: “Els catalans som ciutadans europeus i, per tant, tenim certs drets que cal protegir. Si Espanya abusa dels drets fonamentals amb impunitat, això estableix un precedent perillós a la Unió Europea”.
Durant la seva visita a Londres, Dolors Feliu ha mantingut reunions a porta tancada amb parlamentaris del Partit Nacional Escocès i del Sinn Féin irlandès, per entendre la situació actual dels territoris respectius i trobar maneres de continuar la cooperació i el compromís entre aquestes nacions, especialment amb la previsió de possibles futurs referèndums d’autodeterminació a Escòcia i Irlanda.
Dolors Feliu també s’ha reunit amb acadèmics de la Catalan Society de la Universitat de Cambridge, i ha assistit a una reunió amb Privacy International, una ONG internacional amb seu a Londres que treballa per protegir els drets digitals a tot el món, amb la qual han parlat sobre l’escàndol del Catalangate i la necessitat d’exigir responsabilitats als Estats que utilitzen el ciberespionatge per vulnerar els drets fonamentals.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 