A la 144a sessió del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, celebrada a Ginebra, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han denunciat conjuntament les violacions sistemàtiques del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR per les seves sigles en anglès) comeses per l’Estat espanyol contra el poble català.

Durant el briefing formal amb ONG, l’expresidenta de l’ANC i vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, juntament amb la secretària general de l’UNPO, Mercè Monje, han exposat com Espanya incompleix diversos articles clau del ICCPR i han posat de manifest l’arrel política de la repressió que encara persisteix.

L’autodeterminació com a dret fonamental

L’ANC i l’UNPO han reafirmat que l’article 1 del ICCPR, que garanteix el dret de tots els pobles a l’autodeterminació, és vulnerat de manera estructural per l’ordenament jurídic espanyol. La referència a la “unitat indissoluble” de l’Estat a l’article 2 de la Constitució espanyola, i el paper de les Forces Armades com a garants d’aquesta unitat (article 8), representen obstacles clars a l’exercici d’aquest dret a Catalunya. La repressió violenta del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 —una expressió pacífica del dret a decidir— en continua sent un exemple clau.

Persecució legal i política

Durant la intervenció s’han destacat diverses vulneracions preocupants:

• Article 14 – Dret a un judici just: el poder judicial, altament polititzat, continua presentant càrrecs infundats —incloses acusacions de terrorisme— contra activistes catalans. La llei d’amnistia del 2024, que havia de posar fi a aquesta persecució, s’ha aplicat de manera selectiva, beneficiant sobretot agents policials i no els represaliats independentistes.
• Article 17 – Dret a la privacitat: continuen les vulneracions a través d’espionatge amb programari com Pegasus —conegut com a Catalangate—, malgrat les alertes de l’ONU i la UE. Les víctimes encara no tenen accés efectiu a la justícia.
• Articles 19 i 21 – Llibertat d’expressió i reunió: les lleis que criminalitzen “l’enaltiment del terrorisme” i la “difamació de la Corona” s’utilitzen per silenciar la dissidència. No s’hi han introduït reformes malgrat la pressió internacional.
• Article 25 – Participació política: el Comitè de Drets Humans ja ha resolt que Espanya va violar aquest dret en suspendre el president Puigdemont i altres diputats. Hi ha més casos pendents de resolució.
• Article 27 – Drets culturals: la sentència del Tribunal Suprem espanyol que obliga a impartir el 25% de les classes en castellà posa en risc el model d’immersió lingüística, que ha estat clau en la promoció del multilingüisme durant dècades.

Recomanacions

L’ANC i l’UNPO han demanat al Comitè que:

• Pressioni Espanya perquè alineï el seu marc legal amb els estàndards internacionals de drets humans.
• Derogui o reformi les lleis repressives.
• Garanteixi reparació efectiva per a les víctimes de la repressió política i de l’espionatge.
• Restableixi i protegeixi el model d’immersió lingüística català.

Aquesta intervenció forma part de l’estratègia d’advocacia internacional de l’Assemblea per fer visible la situació de Catalunya a escala global. Com a membre de ple dret de l’UNPO des de 2019, l’ANC continua defensant el dret a l’autodeterminació i denunciant la regressió democràtica que té lloc dins d’un estat membre de la Unió Europea.

Llegiu l’informe complet presentat al Comitè de Drets Humans de l’ONU.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) com a acusació popular presenta un recurs de cassació davant la Sala Segona del Tribunal Suprem per impugnar l’aplicació de la llei d’amnistia als agents espanyols investigats per violència policial l’1 d’octubre de 2017.

El recurs presentat per l’Assemblea respon a la interlocutòria de la Secció 3a de l’Audiència Provincial de Barcelona del passat 14 de febrer de 2025, que va desestimar el recurs contra el sobreseïment decretat pel Jutjat d’Instrucció 7. En aquest sentit, l’ANC considera aquesta resolució jurídicament errònia i moralment inacceptable, atesa la gravetat dels fets investigats. Amb aquesta acció legal, l’Assemblea referma el seu compromís amb la defensa dels drets humans i la dignitat de les persones que van ser víctimes de la brutalitat policial durant el Primer d’Octubre mentre exercien el seu dret a vot. L’Assemblea sosté que:

• No es pot amnistiar l’abús de poder ni la violència injustificada exercida contra els ciutadans que es manifestaven de manera pacífica i democràtica.
• Els actes comesos podrien ser constitutius de delictes contra la integritat moral i, a més, de tractes inhumans o degradants, tal com recull el Conveni Europeu dels Drets Humans.
• L’aplicació de l’amnistia en aquest cas és jurídicament improcedent, especialment quan les actuacions policials no tenien una finalitat legítima ni proporcional, sinó que buscaven intimidar, humiliar i castigar.

Aquest recurs suposa un pas clau per obtenir un posicionament clar del Tribunal Suprem sobre els límits de l’amnistia i la protecció dels drets fonamentals. A més, posa de manifest la tasca incansable de l’Assemblea per garantir que cap vulneració quedi impune i reafirma que continuarà utilitzant totes les vies legals i cíviques per avançar cap a la justícia i la llibertat.

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat el seu recurs de cassació en coordinació amb Òmnium Cultural -també acusació popular en la causa-, Irídia -que actua com a acusació particular- i altres persones afectades que, a través dels seus advocats, també han presentat altres recursos contra l’amnistia dels policies. Compta amb el suport i el compromís de la Caixa de Solidaritat.

L’Assemblea i altres organitzacions catalanes de la societat civil han fet arribar a les Nacions Unides informes sobre vulneracions de drets humans per part de l’Estat espanyol, posant en relleu abusos de drets civils, polítics, culturals i socioeconòmics.

L’Assemblea s’ha afegit a una vintena d’entitats catalanes que han mostrat el seu compromís amb la defensa i promoció dels drets humans. Entre les recomanacions que les entitats han traslladat hi ha la demanda que es garanteixi l’aplicació de la Llei d’amnistia, la fi de la judicialització del conflicte, la protecció del model d’immersió lingüística, així com posar fi a la instrumentalització de la legislació antiterrorista per perseguir activistes i a l’espionatge il·legal, garantint una investigació exhaustiva del CatalanGate, entre d’altres. 

El passat mes d’octubre l’Assemblea i l’Organització de Nacions i Pobles No Representants (UNPO) van enviar una comunicació conjunta a l’Oficina de l’Alt Comissionat de Drets Humans, en el marc del quart Examen Periòdic Universal (EPU) del Regne d’Espanya, que tindrà lloc enguany al mes de maig. 

A l’informe, s’hi detalla la politització i manca d’independència del sistema judicial a l’Estat espanyol, la criminalització del moviment independentista català, l’ús de falses acusacions de terrorisme, l’abús al dret a la intimitat a causa de l’espionatge il·legal contra independentistes i el soscavament de la llengua catalana a l’ensenyament.

L’Examen Periòdic Universal (EPU) és un mecanisme dissenyat per supervisar com els estats membres de l’ONU implementen els tractats als quals estan subjectes en matèria de drets humans, amb l’objectiu d’abordar les preocupacions i despertar, donar suport, promoure i protegir els drets humans a cada país.

Llegeix el comunicat conjunt.

Llegeix els informes presentats.

Aquest dimecres els expresidents de l’Assemblea Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez i l’exsecretària nacional Sònia Urpí han declarat com a querellants pel cas del Catalan Gate, que va permetre l’espionatge a 65 activistes independentistes amb el programa Pegasus. La querella havia estat presentada el maig de 2022 i admesa a tràmit al juliol del mateix any, al jutjat d’instrucció número 23 de Barcelona.

Paluzie ha detallat que tenen “la voluntat de saber l’abast de la infecció, a què s’ha tingut accés, durant quant temps i quina ha estat la justificació per a aquest espionatge intrusiu”. Volem anar fins al final en l’assumpció de responsabilitats perquè això no només afecta les víctimes de l’espionatge sinó també tot el moviment independentista català, ja que aquesta vulneració flagrant del dret a la intimitat pot crear un efecte paralitzador dins de la societat civil.

Jordi Sànchez ha destacat la necessitat de saber si els 26 atacs documentats pels Mossos van estar o no emparats pel magistrat del Tribunal Suprem: “Sabem que ho van estar els del juny i juliol del 2020, però no en sabem res dels atacs comesos des del 2015 fins al 2017. L’espionatge sense autorització és un delicte que qualsevol estat democràtic ha de perseguir per preservar les llibertats polítiques i civils”.

L’advocat Jordi Cortada ha insistit que cal trobar els responsables d’aquest espionatge: “Volem saber qui, quan i amb quin abast va ordenar que ens instal·lessin aquest programari espia intrusiu”. També ha posat èmfasi en el fet que els drets fonamentals dels querellants han estat vulnerats.

Un aspecte que han explicat els querellants, i que no s’havia fet públic fins avui, és el fet que al desembre del 2023 van entregar els mòbils als Mossos i que, el 2 de setembre del 2024, se’ls va notificar que la pericial dels Mossos ja era al jutjat, amb la qual cosa va quedar corroborada la infecció dels mòbils de Jordi Sànchez, Elisenda Paluzie i Sònia Urpí. L’informe, a més, concorda amb les anàlisis de Citizen Lab i Amnesty Tech. En els casos de Paluzie i Urpí, de fet, s’ha pogut determinar el total d’informació extreta.

Jordi Sànchez va rebre el primer SMS amb enllaç amb Pegasus al setembre de 2015, dos anys abans de l’1 d’Octubre i quan ja era president de l’Assemblea. L’espionatge va continuar amb un mínim de 19 missatges, tres dels quals el 2020 coincidint amb permisos penitenciaris. S’ha detectat al seu mòbil un procés maliciós de Pegasus amb activitat des de l’11 de Setembre del 2017 fins al 13 d’octubre d’aquell any, tres dies abans del seu ingrés en presó preventiva. L’informe confirma les anàlisis de Citizen Lab i Amnesty Tech.

En el cas d’Elisenda Paluzie, hi ha evidències d’atacs en dos mòbils diferents, Android i Iphone, el 2019 i el 2020, durant la seva etapa a la presidència de l’Assemblea. La primera evidència és prèvia a la sentència del procés, amb un atac que es produeix el 6 d’agost del 2019.  Després de la sentència, pateix dos processos maliciosos el 29 d’octubre de 2019, pocs dies després de les manifestacions postsentència, aprofitant una vulnerabilitat zero-click anomenada HOMAGE i que ha estat confirmada a l’informe de Mossos. Un dels SMS detectats com a provinents de Pegasus en el segon mòbil és del 10 de juny de 2020, el dia que començaven les eleccions al secretariat de l’Assemblea. El títol del missatge era “Elecciones ANC” i estava dissenyat específicament per captar l’atenció aquell dia concret.

Sònia Urpí va ser escollida secretària nacional de l’Assemblea el 14 de juny de 2020 i coordinadora de mobilització un mes després. Els SMS amb els enllaços d’infiltracions es produeixen el 22 i el 24 de juny.  També podrien estar relacionats amb la seva elecció com a secretària nacional i el fet que la seva parella, Jordi Baylina, expert en blockchain, resident a Suïssa i soci de l’Assemblea, és una de les víctimes del Catalan Gate amb més atacs registrats.

Cal recordar que, en el cas dels dos expresidents de l’assemblea, Sànchez i Paluzie, l’espionatge realitzat a la tardor del 2019 i primavera del 2020 va comptar amb autorització judicial prèvia del Tribunal Suprem, però la informació no és pública i n’han tingut coneixement només per filtracions a la premsa. Segons la legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015), aquest espionatge només està permès en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”, requisits que no es compleixen en aquest cas. En les recomanacions del Parlament Europeu es destacava que els afectats havien de tenir accés a l’autorització judicial. Aquest és el primer objectiu a aconseguir, així com saber qui va autoritzar l’espionatge tant a Sònia Urpí, el 2020, com a Jordi Sànchez entre el 2015 i el 2017.

Els querellants també han aconseguit que la jutgessa emeti una rogatòria a Israel i a l’Ordre Europea d’Investigació a Luxemburg. L’objectiu és que les autoritats d’aquests dos països informin si conserven dades sobre el funcionament de Pegasus en els seus mòbils i certifiquin si l’han comercialitzat amb organismes governamentals de l’Estat espanyol, així com quins organismes i qui n’ha actuat com a representant. Han demanat que aportin documentació de la compra i pagament i si en conserven informacions, dades o registres informàtics.

L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la nova edició de la Conferència de la Dimensió Humana de Varsòvia de l’OSCE, una trobada que reuneix representants dels estats participants de l’OSCE, institucions, organitzacions intergovernamentals i societat civil.

Josep Punga, membre del secretariat nacional i del Comitè Internacional, ha pres la paraula en dues sessions de la Conferència de Dimensió Humana de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) centrada en l’Estat de Dret, per denunciar l’ús de les etiquetes de terrorisme per a fins polítics i la politització i el biaix del poder judicial espanyol en relació amb el moviment d’autodeterminació de Catalunya.

El representant de l’Assemblea ha assenyalat que l’Estat de Dret i la independència judicial són requisits previs per a un funcionament democràtic, però la seva situació s’està deteriorant en molts països de la regió de l’OSCE. És el cas d’Espanya, que “s’ha enfrontat al moviment independentista català”, amb una repressió que s’ha concretat en multes, prohibicions d’ofici, enjudiciament i fins i tot empresonament.

Punga ha destacat que Espanya utilitza les lleis antiterroristes i la seguretat nacional per silenciar els activistes no violents, tal com denuncia l’informe 2024 d’Amnistia Internacional sobre el dret a la protesta. Aquests són els casos de persecució i criminalització dels Comitès de Defensa de la República o Tsunami Democràtic, falsament acusats de terrorisme.

En la sisena sessió, sobre l’Estat de Dret i el poder judicial, el representant de l’Assemblea ha assenyalat la manera selectiva i desigual en què s’ha implementat l’amnistia, amb la seva concessió a 51 policies acusats de violència i tracte degradant contra votants pacífics en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. D’altra banda, “s’ha negat a molts activistes independentistes, funcionaris públics i polítics com Carles Puigdemont, líder de l’oposició elegit democràticament”.

Per tot això, l’Assemblea Nacional Catalana, Josep Punga, ha demanat a les autoritats de l’OSCE que vetllin perquè les autoritats espanyoles compleixin les seves obligacions en matèria de drets humans alhora que combaten el terrorisme i cessin la persecució del moviment d’autodeterminació, i que estableixin mecanismes per supervisar que les jurisdiccions nacionals respectin els drets fonamentals.

L’Assemblea participa regularment en reunions internacionals de drets humans en el marc de la seva tasca d’incidència internacional, per defensar l’autodeterminació de Catalunya i denunciar les vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble català.