Aquest diumenge 2 de juny, a Palau-solità i Plegamans, es farà un acte de solidaritat amb els joves d’Altsasu i els seus familiars.
L’acte comptarà amb la presència d’Edurne Goikoetxea i també amb la de Roger Espanyol i Edu Garzón.
Començarà a les 11.00 a la plaça de la Sardana.
Cop d’efecte a la situació dels presos polítics catalans. Aquesta tarda, el prestigiós advocat Ben Emmerson ha fet públic el dictamen que el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides en què demana l’alliberament immediat de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras, però també dels altres encausats.
El dictamen és fruit d’una iniciativa de les defenses dels tres presos polítics impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, el febrer del 2018, que pretenia confirmar si la situació de presó preventiva de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras vulnerava drets fonamentals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, subscrita per l’Estat espanyol.
En una roda de premsa celebrada a Londres, l’advocat Ben Emmerson, acompanyat de l’advocada Rachel Lindon, ha constatat que la sentència del Grup de Treball és una advertència per part de l’ONU a l’Estat espanyol, i que aquesta decisió ha de ser vinculant i no es pot prendre a la lleugera.
De fet, tant Emmerson com Lindon han recordat que l’Estat espanyol, com a part implicada, ha presentat un document de 59 pàgines de defensa, però tot i això, s’han revocat cada un dels arguments presentats; s’han referit a les detencions com a “il·legals i arbitràries”, i han parlat de jutges “parcials” i “tribunals no competents” en un procediment discriminatori basat en opinions polítiques.
Emmerson ha indicat que l’Estat espanyol ha estat incapaç de donar cap expressió concreta de violència quan se’ls ho ha demanat, i ha reiterat que el comportament de Sànchez, Cuixart i Junqueras no només no ha estat violent, sinó que ha estat pacífic en cada moment.
El referèndum, permès
Un dels factors a tenir en compte és que els organitzadors del referèndum van actuar en tot moment de manera pacífica, i que tenien tot el dret a fer campanya a favor de la independència. Tant és així que el text fet públic avui afirma que el referèndum és permès a l’Estat espanyol per una “àmplia gamma de temes”, fins i tot el cas present, i considera que les crides a celebrar processos de participació ciutadana, ja siguin per individus o a través d’organitzacions, són “expressions legítimes de l’exercici de llibertat d’opinió i d’expressió”.
Són presos polítics
Emmerson no ha vacil·lat gens ni mica en considerar Sànchez, Cuixart i Junqueras com a “presoners polítics” en el “veritable sentit de la paraula”, una situació “inaudita” en l’Europa Occidental. Així mateix, ha aprofitat la roda de premsa per enviar un missatge a Pedro Sánchez: si el nou govern espanyol pretén demostrar que l’Estat espanyol és una democràcia governada per l’imperi de la llei, no té cap alternativa que alliberar tots els presoners polítics de manera immediata. Per aquest motiu, tant ell com el Grup de Treball han demanat que aquesta sentència sigui aplicada immediatament. Si no ho fan, Emmerson ha dit s’enfrontaran a ser condemnats i considerats com un estat “pirata” al cor de la UE.
“Aquesta decisió hauria de marcar un punt d’inflexió en la política espanyola envers Catalunya”, ha advertit Emmerson, perquè suposa una “vulneració flagrant” de drets. “El Govern espanyol s’ha de treure els instints autoritaris heretats del franquisme i moure’s cap al segle XXI”, ha conclòs.
L’advocat anglès ha subratllat que si els acusats són enviats a presó un cop acabat el judici, s’estarà produint una “vulneració ulterior” de la legislació internacional, i Espanya serà considerada “culpable” i entrarà en col·lisió contra les Nacions Unides. En aquesta mateixa línia, Lindon ha volgut donar importància a la sentència, i ha recordat que és el primer òrgan de fora d’Espanya que s’ha mirat l’assumpte detingudament i ha conclòs que és una detenció arbitraria. “Es un tribunal de l’ONU, no un qualsevol”, ha exclamat.
Un document clar i dur
El document, de 19 pàgines no només demana l’alliberament dels presos polítics, sinó que a més demana fins i tot indemnitzar-los per la presó preventiva sense sentència. Es considera aquest procés penal d’”inverosímil”, i afirma que les acusacions penals contra els acusats tenen com a objectiu “coaccionar-los” per les seves opinions polítiques.
Així mateix, constata que les ingerències públiques que condemnen obertament els acusats abans de la sentència vulneren la presumpció d’innocència i constitueixen una “ingerència indeguda que afecta la independència i la imparcialitat del tribunal”. Finalment, el Grup de Treball conclou que la detenció és “arbitrària” per ser el resultat de l’exercici del dret a les llibertats d’opinió, expressió, associació, reunió i participació.
El diumenge 16 de juny Òmnium Cultural organitza a Santa Perpètua de Mogoda el festival Cultura contra la repressió per demostrar que la repressió no ens farà perdre el somriure.
Hi haurà concerts i activitats familiar de franc.
Clica per tenir més informació
“Cultura contra la repressió” és un esdeveniment familiar pensat per tots els públics en què hi ha tota mena de manifestacions culturals: música, circ, grafitis, monòlegs, activitats infantils, entre d’altres.
En un moment en què l’Estat espanyol està vulnerant els drets fonamentals com la llibertat d’expressió i manifestació, multant més de 2.000 persones en aplicació de la Llei Mordassa i empresonant persones per les seves idees creiem que la millor forma de combatre-ho és mitjançant la cultura.
El dissabte 1 de juny, a Sant Cugat del Vallès, es farà una botifarrada a favor de les llibertats.
L’acte començarà a les 12.00 als jardins de Sant Francesc.
Hi haurà parlaments, botifarrada i música.
L’Assemblea, Òmnium i l’Associació de Foment de la Caixa de solidaritat han anunciat aquest matí en roda de premsa que s’han assolit els 5,8 milions d’euros de fiança per responsabilitat civil que imposa el jutjat número 13 de Barcelona sobre els 17 acusats de malversació. Alhora, han denunciat la vulneració de drets fonamentals i la manca de garanties processals per part de la justícia espanyola en la causa general contra el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.
El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha volgut posar de relleu aquesta vulneració de drets que comet l’Estat, assenyalant que “ahir mateix vèiem com se suspenien uns diputats que representen més d’1 milió i mig de vots, alterant les majories parlamentàries. Avui som aquí per tornar a denunciar aquesta vulneració de drets constant i la persecució d’uns servidors públics que l’únic que van fer és facilitar que la ciutadania pogués exercir el seu dret a l’autodeterminació”, ha explicat. “Som aquí per responsabilitat i per solidaritat. Ningú quedarà sol”, ha volgut remarcar. Per últim, ha demanat dos gestos clars: continuar omplint la Caixa de Solidaritat i respondre massivament a les urnes.
A continuació, Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, ha explicat la situació anòmala que suposa la fiança imposada pel jutjat 13 de Barcelona. “El que està passant al jutjat 13 és una vulneració flagrant de drets fonamentals. En aquest cas concret, el dret a un judici just i la manca absoluta de garanties processals”, ha deixat clar. Alhora, ha volgut fer palès que “organitzar un referèndum no és un delicte i no és al codi penal. Per tant, qualsevol despesa associada al referèndum no és delictiva”.
En segon lloc, Paluzie ha denunciat que “els mateixos fets s’estan jutjant a dos jutjats diferents, que fan estimacions de despeses diferents”. “La fiança per responsabilitat civil que va definir el Suprem fa uns mesos va ser de 2,1 milions d’euros que ja es van dipositar. Ara, en aquest jutjat, pels mateixos fets, es reclamen 5,8 milions d’euros. Per acabar-ho d’adobar, es demanen aquests 5,8 milions d’euros i no s’accepta que hi ha 2,1 milions que ja han estat dipositats al Suprem i que, per tant, han estat prestats com a garantia d’aquests fets que diuen suposadament delictius”, ha criticat.
Ha volgut remarcar, també, la celeritat anòmala que el jutjat 13 ha mostrat en aquest cas. “Es va fer un pagament inicial de 3,7 milions d’euros perquè s’estava pendent d’un recurs pels 2,1 milions que ja havien estat dipositats. Ara ens trobem que abans que es resolgui el recurs per part de la jutgessa, es comencen a bloquejar els comptes, embargar els dipòsits, abans de la resolució d’aquest recurs amb una agilitat i rapidesa mai vista en processos d’embargament d’aquest tipus”, ha explicat.
Per últim, Paluzie ha assenyalat que la vulneració de drets no cessa i ha evidenciat la falta de lògica en el raonament que fan els tribunals espanyols. “Ens trobem que, aquesta setmana, al Suprem declaren les pèrits d’Hisenda, que són les que van fer l’informe pel jutjat 13, i diuen al Suprem que l’estimació que fan de despeses associades al referèndum és de 917.000 euros, i aquí s’estan reclamant 5,8 milions, quan és el mateix jutjat que els va encarregar l’informe d’hisenda”. “No tenim paraules per descriure com ens sentim. Però no podem deixar que tanta injustícia recaigui sobre les persones que des del govern van complir amb la seva obligació. Per tant, agraïm i seguim cridant a la solidaritat fins a aixecar els embargaments que estan pendents”, ha conclòs.
Núria de Gispert, en qualitat de presidenta de l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat, ha volgut denotar la poca qualitat democràtica de la justícia espanyola. “El que ahir va passar al Congrés de diputats amb la decisió de suspendre els drets és vergonyós. No sabien com agafar-ho, per això han utilitzat la Llei d’Enjudiciament Criminal, que és l’arma que tenen per atacar els drets dels catalans. És un insult al més d’1 milió i mig que els van votar”. “Quan diem que ens n’hem d’anar, ho diem per això: no podem viure en un país que el que fa cada dia és pensar com s’ataca als catalans”, ha lamentat.
De Gispert també ha volgut remarcar el gest de solidaritat del poble català. “Volia agrair de manera solemne la solidaritat de tantes persones anònimes que hi posen el seu gra de sorra. La Caixa acompanya els acusats en aquest tràngol tan greu perquè estiguin més tranquils. Els volem transmetre aquest missatge de solidaritat i companyia. Estem amb tots ells i serem amb tots els qui en el futur ho necessitin”, ha assegurat.
Per últim, Ernest Benach, vicepresident de l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat, ha alertat que malgrat haver arribat a la quantitat de 5,8 milions d’euros, hi ha ”17 persones amb els comptes corrents embargats” i per això ha fet una crida a continuar amb la solidaritat. Ha detallat que la fiança s’ha dipositat en diverses fases. “S’han continuat ingressant diners i es pot arribar als 5,8 milions amb una aportació dinerària de 5,1 milions i els 0,7 restants s’han aportat a través d’embargaments de les propietats de les persones afectades. Hem parat el cop, però encara hi ha 17 persones amb els comptes embargats i propietats afectades”.
Benach ha fet una crida a continuar aportant a la Caixa de Solidaritat per reforçar-la: “l’objectiu és continuar amb aquesta onada de solidaritat extraordinària i poder aixecar aquest embargament. Demanem aportacions per fer front no només a aquest cas, sinó a molts d’altres casos menys visibles de persecució arrel de l’1-O”, ha finalitzat.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural (ÒC), l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) faran aquest dimecres 15 de maig una acció de suport al President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, abans de declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya arran de la querella presentada per la Fiscalia Superior de Catalunya per haver mantingut la pancarta a favor dels exiliats i presos polítics al balcó del Palau de la Generalitat. La mobilització vol tornar a posar en evidència la vulneració dels drets i llibertats fonamentals per part de les institucions judicials.
La convocatòria serà a les 9.30 h davant del TSJC amb la presència dels representants de la societat civil i cultural catalana i alcaldes i alcaldesses de diferents municipis.
3,7 milions d’euros. Aquesta és la xifra que la Caixa de Solidaritat ha aportat aquest matí per intentar pagar part de la fiança que el jutjat número 13 de Barcelona ha imposat als 17 encausats per haver ajudat a organitzar el referèndum d’autodeterminació de l’1-O. Si bé és una xifra molt elevada, la fiança total ascendeix a 5,8 milions i el termini per pagar-la finalitza divendres.
Per aquest motiu, tant Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana; com Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural; com Ernest Benach, vicepresident de l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat, han demanat, en una roda de premsa feta aquest migdia a l’Ateneu Barcelonès, seguir fent aportacions per no només poder afrontar aquesta fiança en la seva totalitat, sinó per les que puguin venir de cara al futur.
El referèndum no és delicte
Elisenda Paluzie ha volgut deixar clar que la causa judicial oberta a diversos jutjats és en contra del dret d’autodeterminació de Catalunya, i que les entitats acompanyaran la gent represaliada. “No els deixarem a l’estacada”, ha afegit, perquè organitzar un referèndum no és delicte, i perquè haver-lo ajudat a organitzar és “la millor causa col·lectiva que ha fet aquest país en dècades”. “Ens sentim deutors i solidaris amb aquells que ara són represaliats”, motiu pel qual ha agraït a tota la gent que ha fet aportacions a la Caixa, i ha demanat de continuar fent-ne.
Paluzie ha constatat que tot el procés judicial està ple de vulneracions, com ho demostra el fet que s’estigui jutjant doblement en tribunals diferents, i que comporti estimacions diferents (5,8 milions en aquest cas, i els 2,1 milions que va imposar el jutge Llarena). Fins i tot, la presidenta de l’Assemblea ha remarcat com s’intenta imputar obres d’edificis de la Generalitat com a despeses del referèndum.
Marcel Mauri, al seu torn, ha subratllat que l’Estat espanyol persegueix tot allò que fa olor de drets i llibertats, i que davant la repressió, la gent del país ha tornat a mostrar la seva cara més solidària.
Gairebé 2’5 milions en un mes
Ernest Benach ha desvelat que des de mitjans d’abril, quan es va fer pública la fiança, la Caixa de Solidaritat ha recaptat gairebé 2’5 milions d’euros, que sumats als que ja es tenien han permès que avui mateix, la presidenta de l’entitat, Núria de Gispert, hagi pogut aportar els 3,7 milions. Tot i això, Benach ha reiterat la necessitat de continuar fent aportacions, sobretot per intentar estalviar el “patiment” de les persones encausades, que hauran d’afrontar amb el seu patrimoni la quantitat final.
Tanmateix, Benach ha recordat que la Caixa de Solidaritat no actua només en casos puntuals com aquest, sinó que cada setmana es reben casos nous que afecten persones que, d’alguna manera, estan relacionades amb l’1-O.
El divendres 10 de maig, a Sentmenat, es farà una conferència debat amb la presència del Catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona i President de la Sindicatura Electoral de l’1-O Jordi Matas.
L’acte començarà a les 19.30 al Salonet del Coro.
La Junta Electoral Central va prendre aquest dilluns una nova decisió arbitrària i sense fonament democràtic per intentar silenciar el sobiranisme. Segons aquest òrgan, hi ha 3 persones – Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí- que no poden formar part de les llistes de les eleccions europees del proper 26 de maig. Ho fonamenta en el fet, diu, que no estan inscrits al cens de residents a l’exterior, que estan suspesos pel Tribunal Suprem, i que es poden beneficiar de la seva situació de “rebels de la justícia”.
Som davant una nova jugada de l’Estat espanyol que utilitza les institucions per vulnerar els drets fonamentals de tota la població. La Junta Electoral s’ha convertit en la nova joguina de l’Estat per intentar desactivar els seus adversaris polítics. Joc brut, arbitrari i antidemocràtic. Perquè no es vulneren només els drets del president Puigdemont, i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. S’estan vulnerant drets polítics fonamentals com l’accés de tots els ciutadans als càrrecs públics i el dret a sufragi passiu: els exiliats no tenen els seus drets polítics suspesos.
Avui, un cop més, ens plantem davant els atacs constants de l’estat espanyol contra els nostres drets. I ho farem tants cops com calgui perquè, malauradament, no ens ve de nou. La llista és llarga i ve de lluny.
Fa pocs dies hem vist com la repressió ha fet un pas més perseguint el patrimoni de treballadors i treballadores, els anomenats encausats del Jutjat número 13. Els demanen 5,8 milions d’euros, una autèntica barbaritat. Si no, el jutjat els embargarà els béns!
I ara, ha arribat el torn dels exiliats. Contra aquells que han deixat el seu país, la seva família i els seus amics per seguir lluitant per uns ideals lluny de casa.
Tampoc no és la primera ingerència inacceptable de la Junta Electoral. El 21-D, les eleccions imposades pel 155, ja van intentar manipular les urnes privant als candidats presos polítics poder fer campanya. Han censurat paraules als mitjans públics, han prohibit el color groc i la denúncia de la repressió política. Però el verb prohibir no conjuga amb la llibertat d’expressió i la Junta Electoral hauria d’entendre que un dels principis essencials de la democràcia es basa en escollir els representants a les urnes. Sense filtres previs. Sense que cap òrgan censor decideixi qui es pot presentar i qui no. A quina democràcia s’és vist que es prohibeixi als adversaris polítics presentar-se a les eleccions quan veuen que no els poden vèncer a les urnes?
Que la Junta Electoral censuri candidatures a unes eleccions és un fet insòlit en qualsevol país democràtic. És una decisió tan fràgil com arbitrària. Fràgil perquè ni tan sols compta amb la unanimitat dels seus membres. Arbitrària perquè la JEC aplica una doble vara de mesurar. I sinó, per què el conseller Lluís Puig va poder ser candidat al Senat a les eleccions de diumenge passat amb total normalitat? Perquè l’Estat espanyol no fonamenta les seves decisions en el dret: només busca venjança.
Som davant una nova mostra de la inexistent divisió de poders a l’Estat espanyol. Dos dels magistrats del Tribunal Suprem que estan jutjant líders socials i polítics de Catalunya per exercir i defensar drets i llibertats fonamentals formen part d’aquesta mateixa Junta Electoral. La JEC, 13 magistrats i catedràtics escollits directa o indirectament pel PP i el PSOE, no poden suplantar la voluntat popular i decidir què i a qui es pot votar. Som nosaltres qui a les urnes hem de decidir qui volem que ens representi i qui no. És l’essència de la democràcia. I així s’entén a tota l’Europa democràtica.
Quan no deixen participar una opció política a les eleccions es vulneren els drets de tots els electors. És un atac molt greu als principis que sustenten l’Estat de dret i el Conveni europeu de drets humans que no passarà cap filtre de justícia europea i, un cop més, l’Estat espanyol tornarà a fer el ridícul a ulls d’Europa.
Exigim a l’Estat Espanyol que rectifiqui i accepti els candidats que ha censurat. Encara hi és a temps via Junta electoral, Tribunal Suprem o Tribunal Constitucional. Encara és a temps d’evitar el ridícul internacional i no allunyar-se encara més dels estàndards democràtics europeus. A nosaltres no ens fan por les urnes. Escoltem les propostes de tots els candidats que es volen presentar i defensem que cada ciutadà és lliure per escollir la que consideri la millor opció. Però cal que totes les opcions i estiguin representades. Prou vulneracions flagrants contra els drets polítics dels nostres legítims representants. Les vulneracions de drets i llibertats no quedaran impunes.
El país s’ha tornat a mobilitzar aquest vespre per protestar davant de la decisió de la Junta Electoral Central (JEC), que aquesta setmana no ha permès incloure a les llistes europees al president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers Toní Comín i Clara Ponsatí.
Davant d’aquest fet, milers de persones s’han concentrat a la delegació del Govern espanyol a Barcelona, a la cantonada del carrer Mallorca amb Roger de Llúria, en una convocatòria unitària de l’Assembla Nacional Catalana, Òmnium Cultural i els grups Parlamentaris de Junts per Catalunya, el grup Republicà, i la Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent, sota el lema “Pels drets civils i polítics: prou manipulació electoral”.
Altres poblacions del país també han convocat concentracions, malgrat la pluja, en una mostra clara de rebuig a la decisió de la JEC. Sara Terraza i Toni Xuclà han estat els encarregats de posar música en l’acte de Barcelona, que ha estat conduit per l’actriu Marta Millà.
“Hem de passar a l’ofensiva”
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha demanat passar ja a l’ofensiva, tant en termes polítics, com jurídics, com internacionals. En aquesta línia, ha recordat que aquesta setmana, l’Assemblea i el Consell per la República han presentat una Iniciativa Ciutadana Europea per activar els mecanismes que obliguin l’Estat espanyol a garantir la democràcia, els drets fonamentals i el respecte a les minories, “drets que s’estan vulnerant”, hi ha afegit.
Sobre la decisió de la Fiscalia, que aquesta tarda s’ha posicionat a favor que Puigdemont i els consellers puguin ser candidats, Paluzie ha dit que fins i tot s’han adonat que això és una “barrabassada” tan gran que acabaria implicant a tota la Unió Europea. “Aquest cop no s’atreveixen a anar tan enllà com han anat en molts altres casos”, hi ha afegit.
Lectura del manifest
Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea; Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium; Elsa Artadi, representant de Junts per Catalunya; Diana Riba, en nom d’ERC; Carles Riera, per la CUP; i Jaume Asens, de Catalunya en Comú, han estat els encarregats de llegir el manifest unitari a Barcelona.
Al manifest es constata que la decisió de la junta Electoral Central és “arbitrària” i “sense fonament democràtic”, i pretén silenciar el sobiranisme. També es considera “fràgil”, perquè no compta amb la unanimitat de tots els magistrats membres de la Junta, i es pregunta com és possible que ara no permeti presentar-se a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, i fa unes setmanes sí que permetia a Lluís Puig presentar-se al Senat. L’Estat espanyol, continua el comunicat, “només busca venjança”.
El text destaca que la decisió és un “fet insòlit en qualsevol país democràtic”, que constata la “inexistent separació de poders” a l’Estat i li exigeix que “rectifiqui” i accepti els candidats que ha censurat abans no faci un altre “ridícul internacional”. Perquè quan no deixen participar una opció política a les eleccions es vulneren drets de tots els electors, i amb aquesta decisió s’allunyen encara més d’estàndards democràtics europeus i vulneren drets polítics fonamentals, com l’accés de tots els ciutadans als càrrecs públics i el dret a sufragi passiu. “Els exiliats no tenen els seus drets polítics suspesos”, conclou el manifest.
El divendres 3 de maig sortirem al carrer per denunciar la manipulació de la Junta Electoral Central, que ha prohibit al president Puigdemont i als consellers Comín i Ponsatí presentar-se a les eleccions europees.
La cita és a Delegació del govern espanyol (Carrer Mallorca, 278, Barcelona) a les 19 h.
Pels drets civils i polítics: prou manipulació electoral!
17 dels 30 processats pel jutjat número 13 de Barcelona en el marc de la investigació contra el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre, han estat acusats de malversació i se’ls ha imposat una fiança de 5,8 milions d’euros. Es tracta d’una quantitat exageradament alta i des de l’Assemblea fem una crida a fer una aportació a la Caixa de Solidaritat per aconseguir arribar a la xifra per evitar l’embargament dels seus béns en cas que no aportin la fiança.
És imprescindible que la solidaritat continuï a tota marxa per afrontar aquesta nova injustícia que pretén atemorir el moviment independentista. No ho aconseguiran. Entre tots vam fer l’1 d’Octubre i entre tots plantem cara a la repressió!
Per això, fem una crida a col·laborar a la Caixa de Solidaritat i escampar el missatge entre els vostres coneguts. Podeu fer les vostres aportacions a través del web caixadesolidaritat.cat o bé al número de compte bancari: ES31 3025 0001 1814 3361 5996
#MakeAMove!
Aquest és el reportatge que s’ha fet en motiu de fer un any de l’inici de la persecució contra Tamara Carrasco i Adrià Carrasco. El cas és va iniciar a partir d’una obertura de peatges. Un any després la persecució es manté.
El Partit Popular Europeu, el Socialistes i l’Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa no han admès a tràmit la petició que l’Assemblea Nacional Catalana va presentar el passat 16 d’octubre de 2018 on alertava i informava el Comitè de Peticions del Parlament Europeu sobre les vulneracions dels dret a la lliure expressió, a la lliure associació, a la informació lliure i a la protesta pacífica que s’està vivint a l’Estat espanyol.
La petició tenia com a objectiu denunciar la persecució dels representants polítics elegits pel poble de Catalunya, fet que representa una violació dels drets civils i polítics de tots els ciutadans catalans. Al mateix temps, denunciava l’abús per part de l’Estat espanyol de les ordres de detenció europees en la persecució dels exiliats polítics, exemple de l’ús polític de la justícia espanyola, on la manca d’independència i de separació de poders és cada vegada més evident.
Qualsevol organització o associació amb seu central a la Unió Europea pot exercir el dret de petició al Parlament Europeu en virtut de l’article 194 del Tractat CE sempre que sigui relativa a algun camp d’activitat de la UE i que l’afecti directament. Aquestes peticions donen al Parlament l’oportunitat de poder denunciar qualsevol infracció dels drets dels ciutadans dels estats membres, autoritats locals o qualsevol altra institució.
Més de 90 peticions ciutadanes no han estat admeses a tràmit per pressions espanyoles
La no-admissió de la petició presentada per l’Assemblea impossibilita que se’n pugui debatre al plenari d’aquest Comitè del Parlament europeu. A més a més, la petició de l’Assemblea s’afegeix a la llarga llista de peticions ciutadanes, més de 90, sobre les violacions dels drets fonamentals a Catalunya i a l’Estat espanyol que tampoc no han estat admeses a tràmit per pressions espanyoles.
Amb la negativa a admetre aquesta petició a tràmit, els partits espanyols i els seus aliats europeus han aconseguit silenciar la veu dels ciutadans sobre un dels assumptes més importants de la nostra Unió Europea: els drets fonamentals. Amb la prohibició del debat, els valors fundacionals de la Unió Europea han estat de nou censurats. Fet que l’Assemblea Nacional Catalana valora com a gravíssim i que considera que hauria de preocupar qualsevol ciutadà europeu ja que sempre hi ha d’haver espai per al diàleg, el debat i la denúncia.
Campanya internacional de sensibilització al dret a l’autodeterminació
Tot i aquesta censura, el clam a favor dels drets fonamentals és cada cop més fort arreu de la Unió Europea. Fa uns dies vam ser testimonis del posicionament de 41 senadors francesos de tots els grups polítics a favor dels drets fonamentals dels líders civils i polítics independentistes, actualment jutjats pel Tribunal Suprem. Celebrem que, amb el suport del Consell regional d’Occitània, amb la visita de Benoît Hamon als presos polítics, amb el manifest signat per centenars de personalitats polítiques i socials italianes, i amb la veu alçada de cada cop més diputats europeus, tan nacionals com regionals, la defensa de Catalunya, dels drets fonamentals dels seus ciutadans, i en conseqüència del dret a l‘autodeterminació del poble català, rebi un suport cada cop més ampli arreu d’Europa.
És per això que l’Assemblea porta a terme la campanya internacional “L’autodeterminació és un dret, no un delicte, #MakeAMove” a través del web makeamove.cat. La campanya precisament pretén sensibilitzar la ciutadania europea i seguir sumant suports i denunciant la vulneració de drets fonamentals que està perpetrant l’Estat espanyol, en especial el dret a l’autodeterminació.
La petició de l’Assemblea Nacional Catalana es pot consultar en aquest enllaç.
Aquest és el vídeo de l’acte que es va fer al Born de Barcelona el dissabte 230 de març.
