El divendres 17 de desembre, a Terrassa, es farà una marxa de torxes per la llibertat dels presos polítics i pel retorn dels exiliats.
Començarà a les 19:30 h a la plaça Torre del Palau. Cants de Llibertat i marxa de torxes
El dissabte 18 de desembre, a Barcelona, se’n farà una altra amb tots els col·lectius de solidaritat amb les persones represaliades. Començarà a les 19.00 h a la plaça Universitat.
L’Estat de la Nació d’avui:
A les 21.30 h al nostre canal de Youtube:
Aquest any 2021, la Caixa de Solidaritat ha donat ajuts a 276 persones més, assumint 180.801,53€ de defenses, 20.000€ de fiances de llibertat, 12.348,50€ de multes i 84.960,38€ de fiances de responsabilitat civil.
Des de la seva creació, la Caixa ha ajudat ja més de 800 persones.
Això dona una dimensió de la repressió i del suport que s’ofereix a les persones represaliades gràcies a les aportacions de tothom. Cal afegir també les defenses que, sense cap remuneració, fan molts advocats i advocades de tot Catalunya. A banda, els partits assumeixen les despeses de defensa dels càrrecs polítics que són imputats en els diversos procediments que són oberts.
Per altra banda, pel que fa als càrrecs polítics i servidors públics, el Tribunal de Cuentas ha esdevingut l’eina principal de repressió econòmica, que es basa en la incriminació de l’acció política de les institucions vulnerant, entre d’altres, el dret a la llibertat d’expressió. Aquest tribunal actua com una nova inquisició que fa el mateix paper que feia el franquisme a través dels Tribunals de Responsabilitats Polítiques. Ara, l’Estat ha convertit un tribunal administratiu que només té la funció legal d’auditar les institucions, en un tribunal d’excepció per imputar responsabilitats polítiques.
El Tribunal de Cuentas ha actuat mitjançant dos procediments: la causa de la consulta del 9N, i el procediment del referèndum de l’1 d’Octubre i de l’acció exterior de la Generalitat 2011-2017. En les dues causes del Tribunal de Cuentas de moment s’han reclamat més de 15 milions i hi ha 58 persones diferents afectades.
En la causa de la consulta del 9N està confirmada la sentència condemnatòria de 4.988.620,11€, i la liquidació provisional d’interessos i costes de la primera instància de 1.167.548,4€. Queda pendent la liquidació de les costes de l’apel·lació.
El procediment del referèndum de l’1 d’Octubre està encara en procés, però el Tribunal de Cuentas va fer consignar 4.146.274,97€ aportats per la Caixa de Solidaritat. Tenint en compte que al jutjat 13 ja s’hi havien dipositat 5.801.069,62€ (5.001.069,62€ la Caixa Solidaritat, 700.000€ ERC i 100.000€ l’ACDC), que cobrien aquests fets i altres, es constata que hi ha quasi 4 milions dipositats en dos tribunals diferents per la responsabilitat civil dels mateixos conceptes. Això és un fet profundament injust i injustificable i contrari a les normes procedimentals. La Caixa ha reclamat al jutjat número 13 el retorn d’aquesta quantitat doblada que puja prop de quatre milions d’euros.
Pel que fa a l’acció exterior, es veu de manera evident i impúdica la finalitat repressiva contra la llibertat d’expressió de les persones i el consegüent dret d’acció política de les institucions. En una societat democràtica, ni aquest ni cap tribunal poden jutjar com ho fa el Tribunal de Cuentas, com una nova inquisició, dient quines idees o accions polítiques són o no són correctes.
En aquest procediment, com és públic, es va demanar la consignació d’uns altres 5.422.411,10€ que en primer lloc va avalar l’Institut Català de Finances. Aquest aval va ser refusat pel Tribunal de Cuentas el passat 14 d’octubre, vulnerant les normes procedimentals que admet tot aval o garantia per fer front a quantitats reclamades preventivament que encara no han estat avalades per una sentència, sense donar nou termini per dipositar la fiança, i per tant amb l’amenaça d’embargament imminent cap a les 35 persones afectades. Tenint en compte tot això, i que des de la Caixa de Solidaritat no es disposava en aquell moment d’una quantitat suficient per cobrir tota la fiança i que tampoc hi havia temps material d’esperar una nova recaptació, es van activar mecanismes alternatius amb la màxima celeritat amb l’objectiu de parar el cop, evitant els embargaments. Així, per una banda, es van aportar béns immobles dels afectats per valor de 3.335.143€, i per l’altra, ERC va mobilitzar recursos econòmics de la seva militància per fiançar una part del total, concretament 2.136.164,45€.
A petició dels afectats en la causa d’exteriors, la Caixa de Solidaritat va aportar el passat juliol 1.055.000€ en la causa del 9N per pagar els interessos pendents, i poder així aixecar l’embargament que pesava sobre les propietats d’alguns encausats, amb la intenció que les poguessin aportar a la causa d’exteriors.
El Tribunal de Cuentas va refusar l’aixecament d’aquest embargament el passat 27 d’octubre, perquè considerava la quantitat dipositada encara insuficient per cobrir tots els interessos i costes que reclama.
En els darrers dies, la Caixa de Solidaritat ha aportat 190.801,52€ addicionals a la causa del 9N al Tribunal de Cuentas per cobrir la totalitat del que es reclama i aconseguir que s’aixequin aquests embargaments.
Aquests interessos i costes són un nou abús que cal denunciar en aquesta croada de repressió econòmica del Tribunal de Cuentas.
Però la repressió continua i alguns encausats en el procediment de l’acció exterior de la Generalitat pel Tribunal de Cuentas, estan afrontant la via penal en el jutjat número 18 de Barcelona. Avui hi ha hagut la darrera declaració, la de l’Albert Royo, exsecretari general del Diplocat. Sembla que en aquest cas el jutjat no duplicarà les fiances com sí que va fer el jutjat número 13.
Per poder seguir donant suport a les persones represaliades en la lluita contra la vulneració dels nostres drets democràtics i polítics més elementals, demanem a la ciutadania que segueixi fent aportacions a la Caixa de Solidaritat com fins ara. És necessari que totes les persones represaliades tinguin el nostre suport per continuar la lluita pels nostres drets nacionals.
Cal tenir en compte que tot l’esforç col·lectiu ha estalviat molts patiments a moltes persones innocents, però malauradament no ha impedit que alguns dels afectats tinguin encara els seus béns embargats. Per això, cal un esforç complementari de solidaritat, així com per seguir garantint el suport a les defenses i el pagament de les fiances de llibertat i responsabilitat civil dels activistes de base.
Davant la publicació per part del Tribunal Suprem de la sentència que vol imposar un mínim d’un 25% de classes en castellà a les escoles de Catalunya, volem deixar clar que ens trobem davant d’una ofensiva judicial més per part de l’Estat espanyol.
La sentència, que reclama augmentar les hores de castellà, només respon a objectius polítics. Pretén seguir amb el control i la repressió de Catalunya i la nostra llengua. Cal recordar que la sentència respon a un recurs del propi govern espanyol presentat mitjançant l’advocacia de l’Estat.
Un cop més, l’Estat espanyol utilitza la seva suposada justícia per liquidar els nostres drets nacionals. A més a més, busca confrontació interna on no n’hi ha. Ataca directament un model de consens social i pedagògic.
Hem de ser conscients, com ho és l’Estat espanyol quan l’ataca, que la llengua catalana és vertebradora de la nostra identitat i cohesió nacional. Per aquest motiu, des de l’Assemblea apostem per la desobediència a la sentència i exigim que es compleixi la immersió arreu del territori.
També reclamem més iniciatives en altres àmbits de la política lingüística que pot fer la Generalitat, i posar la nostra força mobilitzadora a disposició de les entitats que lluiten per la llengua.
Tot i això, som conscients que només la independència ens donarà les eines necessàries per garantir l’ús i el coneixement del català en tots els àmbits.
Per protegir la llengua catalana, lluitem i guanyem la independència!
Aquest vespre, un nou Estat de la Nació.
Al programa d’avui:
A les 21.30 h, al nostre canal de Youtube:
Els silencis de la Comissió Europea sobre la persecució política de l’Estat espanyol contra Catalunya afecten negativament l’estat de dret a la UE. Aquesta és una de les conclusions d’un nou estudi europeu que també ha analitzat els casos de França i Bulgària i ha constatat que els dobles estàndards i la manca de transparència de la Comissió Europea suposen serioses amenaces contra l’estat de dret.
L’estudi denuncia que els informes sobre l’estat de dret de la Comissió Europea de 2020 i 2021 no fan referència a les “nombroses vulneracions de l’estat de dret que el Govern espanyol ha comès en resposta al referèndum d’independència de Catalunya del 2017″, declarant el cas com “un afer intern d’Espanya”. Unes vulneracions dels drets i llibertats fonamentals i una impunitat que, segons l’estudi, “no poden suposar un afer intern de cap govern”, titllant “d’injustificable” el silenci de la Comissió Europea, en tant que constitueix una renúncia al deure de salvaguardar l’estat de dret a la Unió.
En aquest sentit, l’informe denuncia també un ampli “ventall d’incompliments de la llei a Espanya, des de la independència judicial fins a la politització de l’executiu”, incloent l’empresonament arbitrari dels líders civils i polítics catalans, denunciat per institucions com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. També, a l’informe es recull l’augment del discurs d’odi i d’agressions contra els catalans, tal com alerta el relator especial de l’ONU per a les Minories Nacionals.
D’altra banda, es destaca l’informe del Consell d’Europa del juny de 2021 en què es denuncia la persecució dels líders catalans per les seves declaracions i per convocar manifestacions pacífiques, o la fiança de 5,4 milions d’euros del Tribunal de Comptes imposada a líders polítics i funcionaris catalans per promoure la independència a l’exterior, així com l’espionatge il·legal de polítics catalans a través del programari espia Pegasus, tal com va informar el diari britànic The Guardian, entre d’altres. En aquest sentit, l’informe denuncia que “sota l’aparença de protegir una Constitució democràtica, les autoritats espanyoles han dut a terme un abús de poder sistemàtic”.
L’informe també esmenta una carta que la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, va enviar a la Comissió Europea l’octubre de 2020, en la qual es preguntava “per què l’empresonament dels polítics catalans no es va incloure en l’Informe de l’Estat de Dret de la Comissió del 2020, atès que les condemnes de presó dels dirigents catalans constitueixen una clara vulneració de l’article 2 del Tractat de la Unió Europea”. En la seva carta, Paluzie també va subratllar les recomanacions del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU i va alertar dels perills que comportava la falta d’actuació de la Comissió Europea: “tota violació de drets humans comesa per un estat membre de la UE erosiona la legitimitat de les institucions europees per a criticar aquestes pràctiques en països fora de la Unió, i actua com a precedent perquè els països dins i fora de la Unió justifiquin les seves pròpies transgressions”.
L’informe esmenta que, en la seva resposta a la carta de Paluzie, el comissari de Justícia de la Comissió, Didier Reynders, va argumentar que la Comissió valorava les violacions “sistèmiques” de l’estat de dret i va argumentar que no comentaven “casos individuals”. A més, va reiterar que l’evolució dels esdeveniments pel que fa al referèndum català eren “una qüestió interna d’Espanya i que la Comissió en respecta el seu ordre constitucional i les decisions judicials”.
En aquest sentit, a les seves conclusions, l’informe assegura que, pel que fa a les autoritats espanyoles, la Comissió ha omès tant les amenaces sistemàtiques com les infraccions reiterades de l’estat de dret, afirmant que moltes d’aquestes qüestions són “un assumpte intern” de l’Estat espanyol. A més, destaca que “el silenci deliberat de la Comissió probablement tindrà un efecte negatiu i de gran abast sobre l’estat de dret a la Unió Europea”, i que “l’anàlisi reductiva i legalista de la Comissió sobre l’estat de dret a Espanya obre la porta a la seva utilització com a instrument d’opressió”.
L’estudi Binding the Guardian ha estat encarregat per l’eurodiputada Irlandesa Clare Daly i redactat per l’acadèmica guardonada Albena Azmanova. Es centra en investigar els informes anuals de la Comissió Europea sobre l’estat de dret (2020 i 2021), i té l’origen en una carta oberta al president de la Comissió Europea, Juncker, i al president del Consell Europeu, Tusk, publicada el novembre de 2017. Aquesta carta alertava de la tendència creixent dels estats membres a utilitzar l’estat de dret com a eina d’opressió política, assenyalant que la mateixa Comissió Europea no havia complert les seves responsabilitats, “reduint l’estat de dret a una simple qüestió de legalitat, ignorant les violacions rutinàries dels valors fonamentals, com ara el dret de reunió pacífica, la llibertat d’expressió o fins i tot el dret a la llibertat i a la vida.”
El divendres 12 de novembre, a Terrassa, es farà una acte en suport a les persones represaliades pel cas 23S.
S’hi projectarà el documental “De matinada” i hi participaran alguns dels encausats, persones del grup de suport i advocats d’Alerta Solidària.
L’acte començarà a 19.00 hores a la plaça Vella de Terrassa.
Aquest dimarts 9 de novembre, a Sabadell, hi ha una cita solidària.
S’hi passarà el documental «De matinada», sobre el cas del grup de represaliats del 23S. Es farà una xerrada amb la seva presència i la de l’Eva Pous, d’Alerta Solidària.
L’acte començarà a 18.30 al teatre de Sant Vicenç.
Taquilla inversa, el que es recapti serà pels encausats!
Com cada divendres, un nou Estat de la Nació!
Al programa d’avui:
Aquest és l’últim vídeo d’Octuvre, dedicat a les actuacions dels Mossos.
El front internacional és clau per a l’embat amb l’Estat espanyol. En cada victòria es reforça i es legitima el camí cap a la #independència!
Fins que torneu en un país lliure, #LluitemiGuanyem! #StandUpForCatalonia
Com cada divendres, arriba l‘Estat de la Nació!
Al programa d’avui:
🔴 A les 21.30 h en directe a TeveCat i al nostre canal de Youtube.
El divendres 29 d’octubre, a Terrassa, es farà un acte de suport als 9 de Lledoners.
Encausades i represaliades per un muntatge policial. Veniu a l’acte en suport a les companyes encausades.
Denunciem la repressió que continua exercint l’estat espanyol sobre el poble català.
Ens trobarem a l’espai dels cants, el divendres 29 a 2/4 de 8 del vespre.
Estan sent utilitzats com a carn de canó i escarment per a tot l’independentisme. Cridem a l’Estat espanyol el lema antifeixista: “No passaran!”
Pels dies del judici, el 2 i 3 de novembre a Manresa, s’organitzen autocars per anar-hi des de Terrassa. Sortiran a 8.30 h de l’estació del Nord per arribar a la sala de judici a les 10.00 h.
Organitzen:
Donen Suport:
“9 més a Lledoners”. Encausats i represaliats per un muntatge policialUs convidem a assistir a l’acte en suport als companys encausats i per denunciar la repressió que exerceix continuadament i discriminada l’Estat espanyol.
El seu encausament ens fa sentir violentats i intimidats perquè sabem que ells estan essent utilitzats com a carn de canó i escarment per a tot l’independentisme.
Cridem a l’Estat espanyol el lema antifeixista: “No passaran!”
L’acte es farà:
“És un judici polític, amb totes les lletres”. Així defineixen els nou acusats per protestar contra el trasllat dels presos polítics cap a Madrid per celebrar el judici del Procés al Tribunal Suprem. Són els “9 de Lledoners” que han viscut un autèntic periple judicial fins que finalment s’ha convocat el judici al Jutjat Penal 1 de Manresa pel proper 2 i 3 de novembre com a procediment Abreujat 246/2020″.
Més informació aquí
Avui torna l’Estat de la Nació.
Al programa d’avui:
A les 21.30 h a TeveCat i al nostre canal de Youtube:
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 