La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, al costat del seu expresident, Jordi Sànchez, han anunciat avui que, havent esgotat tots els recursos judicials a l’Estat espanyol, han presentat un recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per denunciar la desproporcionada condemna de 9 anys de presó (dels quals ha passat gairebé 4 a la presó) que va rebre pel seu paper com a líder civil independentista durant els fets de setembre i octubre de de 2017.

Durant la roda de premsa, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha manifestat que “hi ha hagut diverses violacions greus i acreditades de drets fonamentals del Conveni europeu de drets humans. Entre ells hem de destacar la vulneració dels dret de reunió, la llibertat d’expressió o la llibertat ideològica”.

A més, ha afegit que “tota l’acció antirepressiva ens ha de legitimar més interna i externament. A l’Assemblea estem convençuts que les sentències europees reforçaran la causa de l’autodeterminació i de la independència de Catalunya”.

Per la seva banda, Jordi Sànchez ha deixat clar que amb aquesta demanda espera que “el Regne d’Espanya rebi un correctiu inequívoc per part de la màxima instància europea en l’àmbit de la justícia i drets humans”.

També ha explicat que va a Estrasburg “perquè mai més cap ciutadà de Catalunya tingui la incertesa que exercir drets fonamentals pot ser motiu d’una condemna com la meva. Això va de defensar els drets que en una democràcia haurien d’estar emparats”.

Personalitats internacionals com Gérard Onesta, exvicepresident del Parlament Europeu (França), Clare Daly, membre del Parlament Europeu (Irlanda), i Sébastien Nadot, membre de l’Assemblea Nacional francesa i de la seva Comissió d’Afers Estrangers, han fet arribar el seu suport i solidaritat a través de missatges per vídeo. El Sr. Onesta denuncia que “la justícia espanyola és una justícia política” i que “manipula no només els fets, sinó també les paraules”, acusant per exemple de “terrorisme” a molts dels que qüestionen la qualitat democràtica del sistema. Per la seva part, Daly critica el silenci de la Comissió Europea sobre aquest alarmant cas i anima el poble català a seguir lluitant, ja que amb això també lluita pels drets de tots els ciutadans europeus. En una línia similar, el diputat francès Sébastien Nadot expressa la importància “que Jordi Sànchez sigui indemnitzat per la vulneració de drets que ha patit per part de les autoritats espanyoles” i fa una crida al Tribunal Europeu de Drets Humans perquè revisi detingudament el cas.

L’Assemblea Nacional Catalana i Jordi Sànchez confien que, un cop estudiat el cas per part del TEDH, no quedi cap dubte que Sànchez és víctima d’una persecució política per l’exercici dels seus drets fonamentals, especialment per defensar el dret d’autodeterminació del poble català. La justícia europea ha de condemnar la utilització del poder judicial espanyol per motius polítics, un fet que mostra una greu manca d’independència judicial.

En concret, l’objectiu d’aquest recurs és denunciar la violació dels drets fonamentals de Jordi Sànchez a la llibertat d’expressió, reunió, llibertat de pensament i dret a jutge natural, entre d’altres, i que el Tribunal Europeu de Drets Humans condemni Espanya per aquestes vulneracions. La sentència, que s’espera que sigui condemnatòria, demana a l’Estat espanyol que prengui totes les mesures que consideri necessàries per reparar la violació dels drets.

Des de 2018, tribunals europeus de Bèlgica, Alemanya i Escòcia ja han desestimat les peticions per les ordres de detenció europees que Espanya va emetre contra els representants catalans a l’exili, cosa que demostra que els arguments proporcionats per la judicatura espanyola no tenen suport legal i estan motivats políticament.

Reaccions internacionals al cas de Jordi Sànchez

Durant els darrers anys, diverses associacions de juristes i organitzacions internacionals de drets humans, com la Comissió Internacional de Juristes i Amnistia Internacional, han seguit amb preocupació el cas dels líders independentistes catalans, qualificant les seves penes de presó com “una restricció de les llibertats d’opinió, expressió i reunió pacífica”. També han afirmat en diverses ocasions que l’aplicació del delicte de sedició provoca un efecte aterridor entre la població i sovint impedeix que els ciutadans puguin exercir els seus drets civils i polítics, per por de ser processats.

Al juny de 2019, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU va confirmar que la detenció del Sr. Jordi Sànchez -juntament amb la de la resta de presoners polítics catalans- constituïa una detenció arbitrària. Atès que havia estat detingut per les seves creences i activitats polítiques, l’organisme de l’ONU va demanar el seu alliberament immediat i una indemnització pel temps transcorregut a la presó preventiva i la vulneració de drets consegüent, una petició que les autoritats espanyoles van ignorar. Van haver de transcórrer més de dos anys fins que es van produir els indults per part del Govern espanyol, alliberant els presoners polítics catalans tot i que de forma condicionada i parcial el juny de 2021, i sense que s’hagi produït cap reparació pels danys causats.