El pròxim 12 de març, Jordi Cabré oferirà una xerrada organitzada per Sabadell per la Independència-ANC on abordarà el tema de la situació de l’amnistia i la lowfare a Espanya. Ens informarà sobre la situació jurídica i política de l’amnistia i dels treballs sobre l’adjudicació de l’amnistia als exiliats.
Jordi Cabré i Trias, advocat i escriptor. A més de la seva trajectòria literària i guanyador del Premi Sant Jordi el 2018 ha exercit com a advocat i ha ocupat diversos càrrecs en l’àmbit de la comunicació i les relacions públiques.
Forma part de l’equip legal de Gonzalo Boye, que és l’advocat principal en la defensa del president Carles Puigdemont i treballa en casos relacionats amb el procés independentista català. També ha ocupat diversos càrrecs, incloent assessor estratègic a la Generalitat de Catalunya.
La xerrada es farà a 2/4 de 8 del vespre a l’Hotel Urpí.
L’Assemblea i altres organitzacions catalanes de la societat civil han fet arribar a les Nacions Unides informes sobre vulneracions de drets humans per part de l’Estat espanyol, posant en relleu abusos de drets civils, polítics, culturals i socioeconòmics.
L’Assemblea s’ha afegit a una vintena d’entitats catalanes que han mostrat el seu compromís amb la defensa i promoció dels drets humans. Entre les recomanacions que les entitats han traslladat hi ha la demanda que es garanteixi l’aplicació de la Llei d’amnistia, la fi de la judicialització del conflicte, la protecció del model d’immersió lingüística, així com posar fi a la instrumentalització de la legislació antiterrorista per perseguir activistes i a l’espionatge il·legal, garantint una investigació exhaustiva del CatalanGate, entre d’altres.
A l’informe, s’hi detalla la politització i manca d’independència del sistema judicial a l’Estat espanyol, la criminalització del moviment independentista català, l’ús de falses acusacions de terrorisme, l’abús al dret a la intimitat a causa de l’espionatge il·legal contra independentistes i el soscavament de la llengua catalana a l’ensenyament.
L’Examen Periòdic Universal (EPU) és un mecanisme dissenyat per supervisar com els estats membres de l’ONU implementen els tractats als quals estan subjectes en matèria de drets humans, amb l’objectiu d’abordar les preocupacions i despertar, donar suport, promoure i protegir els drets humans a cada país.
Aquest dimecres els expresidents de l’Assemblea Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez i l’exsecretària nacional Sònia Urpí han declarat com a querellants pel cas del Catalan Gate, que va permetre l’espionatge a 65 activistes independentistes amb el programa Pegasus. La querella havia estat presentada el maig de 2022 i admesa a tràmit al juliol del mateix any, al jutjat d’instrucció número 23 de Barcelona.
Paluzie ha detallat que tenen “la voluntat de saber l’abast de la infecció, a què s’ha tingut accés, durant quant temps i quina ha estat la justificació per a aquest espionatge intrusiu”. Volem anar fins al final en l’assumpció de responsabilitats perquè això no només afecta les víctimes de l’espionatge sinó també tot el moviment independentista català, ja que aquesta vulneració flagrant del dret a la intimitat pot crear un efecte paralitzador dins de la societat civil.
Jordi Sànchez ha destacat la necessitat de saber si els 26 atacs documentats pels Mossos van estar o no emparats pel magistrat del Tribunal Suprem: “Sabem que ho van estar els del juny i juliol del 2020, però no en sabem res dels atacs comesos des del 2015 fins al 2017. L’espionatge sense autorització és un delicte que qualsevol estat democràtic ha de perseguir per preservar les llibertats polítiques i civils”.
L’advocat Jordi Cortada ha insistit que cal trobar els responsables d’aquest espionatge: “Volem saber qui, quan i amb quin abast va ordenar que ens instal·lessin aquest programari espia intrusiu”. També ha posat èmfasi en el fet que els drets fonamentals dels querellants han estat vulnerats.
Un aspecte que han explicat els querellants, i que no s’havia fet públic fins avui, és el fet que al desembre del 2023 van entregar els mòbils als Mossos i que, el 2 de setembre del 2024, se’ls va notificar que la pericial dels Mossos ja era al jutjat, amb la qual cosa va quedar corroborada la infecció dels mòbils de Jordi Sànchez, Elisenda Paluzie i Sònia Urpí. L’informe, a més, concorda amb les anàlisis de Citizen Lab i Amnesty Tech. En els casos de Paluzie i Urpí, de fet, s’ha pogut determinar el total d’informació extreta.
Jordi Sànchez va rebre el primer SMS amb enllaç amb Pegasus al setembre de 2015, dos anys abans de l’1 d’Octubre i quan ja era president de l’Assemblea. L’espionatge va continuar amb un mínim de 19 missatges, tres dels quals el 2020 coincidint amb permisos penitenciaris. S’ha detectat al seu mòbil un procés maliciós de Pegasus amb activitat des de l’11 de Setembre del 2017 fins al 13 d’octubre d’aquell any, tres dies abans del seu ingrés en presó preventiva. L’informe confirma les anàlisis de Citizen Lab i Amnesty Tech.
En el cas d’Elisenda Paluzie, hi ha evidències d’atacs en dos mòbils diferents, Android i Iphone, el 2019 i el 2020, durant la seva etapa a la presidència de l’Assemblea. La primera evidència és prèvia a la sentència del procés, amb un atac que es produeix el 6 d’agost del 2019. Després de la sentència, pateix dos processos maliciosos el 29 d’octubre de 2019, pocs dies després de les manifestacions postsentència, aprofitant una vulnerabilitat zero-click anomenada HOMAGE i que ha estat confirmada a l’informe de Mossos. Un dels SMS detectats com a provinents de Pegasus en el segon mòbil és del 10 de juny de 2020, el dia que començaven les eleccions al secretariat de l’Assemblea. El títol del missatge era “Elecciones ANC” i estava dissenyat específicament per captar l’atenció aquell dia concret.
Sònia Urpí va ser escollida secretària nacional de l’Assemblea el 14 de juny de 2020 i coordinadora de mobilització un mes després. Els SMS amb els enllaços d’infiltracions es produeixen el 22 i el 24 de juny. També podrien estar relacionats amb la seva elecció com a secretària nacional i el fet que la seva parella, Jordi Baylina, expert en blockchain, resident a Suïssa i soci de l’Assemblea, és una de les víctimes del Catalan Gate amb més atacs registrats.
Cal recordar que, en el cas dels dos expresidents de l’assemblea, Sànchez i Paluzie, l’espionatge realitzat a la tardor del 2019 i primavera del 2020 va comptar amb autorització judicial prèvia del Tribunal Suprem, però la informació no és pública i n’han tingut coneixement només per filtracions a la premsa. Segons la legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015), aquest espionatge només està permès en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”, requisits que no es compleixen en aquest cas. En les recomanacions del Parlament Europeu es destacava que els afectats havien de tenir accés a l’autorització judicial. Aquest és el primer objectiu a aconseguir, així com saber qui va autoritzar l’espionatge tant a Sònia Urpí, el 2020, com a Jordi Sànchez entre el 2015 i el 2017.
Els querellants també han aconseguit que la jutgessa emeti una rogatòria a Israel i a l’Ordre Europea d’Investigació a Luxemburg. L’objectiu és que les autoritats d’aquests dos països informin si conserven dades sobre el funcionament de Pegasus en els seus mòbils i certifiquin si l’han comercialitzat amb organismes governamentals de l’Estat espanyol, així com quins organismes i qui n’ha actuat com a representant. Han demanat que aportin documentació de la compra i pagament i si en conserven informacions, dades o registres informàtics.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han enviat una comunicació conjunta denunciant la manca de respecte a l’estat de dret i la protecció dels drets humans dels catalans. L’informe s’ha enviat a l’Oficina de l’Alt Comissionat de Drets Humans, en el marc de la quarta Revisió Periòdica Universal (RPU) del Regne d’Espanya, que tindrà lloc l’any 2025.
L’escrit critica la politització i manca sistemàtica d’independència judicial, que ha erosionat el dret a un judici just i a la igualtat. Tot i l’aprovació de la Llei d’Amnistia el maig passat, els jutges espanyols continuen aplicant-la de manera desigual, recolzant-se en “una interpretació distorsionada de la legislació”. També s’ha informat que “es van utilitzar canals oficials de comunicació interna de l’Autoritat Judicial espanyola per instruir als jutges espanyols sobre com obstaculitzar la seva implementació”. Tot i que la Llei d’Amnistia exclou els casos de tortura i tractes inhumans i degradants, s’ha aplicat a 51 policies espanyols acusats de violència policial desproporcionada contra manifestants pacífics durant el referèndum d’independència del 2017.
Malgrat el caràcter pacífic de l’independentisme català, les autoritats espanyoles han acusat falsament els activistes de violència, titllant-los de terroristes, “amb la finalitat de criminalitzar el dret a manifestar-se, creant un efecte paralitzador que amenaça el dret a la llibertat de reunió i d’associació”. L’informe parla de l’Operació Judes contra 12 activistes de les plataformes d’activistes no violentes conegudes com els Comitès de Defensa de la República (CDR), que van estar en presó preventiva durant quatre mesos el 2019. El seu cas encara està pendent, ja que el jutge responsable es va negar a aplicar-los l’Amnistia, i va fer arribar una prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Altres activistes del CDR també van ser acusats arbitràriament de terrorisme i finalment van ser absolts, sense que els seus casos acabessin amb cap condemna.
La comunicació de l’ANC-UNPO també descriu els abusos al dret a la intimitat, amb l’ús d’eines d’espionatge il·legals contra el moviment català, l’atac a institucions i representants electes catalans que vulnera el dret a la participació ciutadana, i els abusos al dret a la igualtat i la llibertat de discriminació, i el dret a la llengua i la cultura.
L’informe remarca el soscavament i deteriorament constant de l’estatus de la llengua catalana a l’ensenyament, sobretot des de la sentència del Tribunal Suprem espanyol de 2015 que deia que el 25% de les assignatures que s’imparteixen a les escoles catalanes també s’han d’impartir en castellà. La sentència “va representar un gran obstacle institucional per a la implantació del sistema del model d’immersió a les escoles catalanes”. Fet que també va alertar el Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, que recentment va publicar el seu Sisè Informe d’Avaluació d’Espanya, i va assenyalar que diversos procediments judicials confirmats pel Tribunal Suprem espanyol “no són compatibles amb els compromisos ratificats per Espanya en virtut de la Carta”.
L’RPU és un mecanisme dissenyat per supervisar com els estats membres de l’ONU implementen els Tractats als quals estan subjectes en matèria de Drets Humans, amb l’objectiu d’abordar les preocupacions i despertar, donar suport, promoure i protegir els drets humans a cada país.
L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la nova edició de la Conferència de la Dimensió Humana de Varsòvia de l’OSCE, una trobada que reuneix representants dels estats participants de l’OSCE, institucions, organitzacions intergovernamentals i societat civil.
Josep Punga, membre del secretariat nacional i del Comitè Internacional, ha pres la paraula en dues sessions de la Conferència de Dimensió Humana de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) centrada en l’Estat de Dret, per denunciar l’ús de les etiquetes de terrorisme per a fins polítics i la politització i el biaix del poder judicial espanyol en relació amb el moviment d’autodeterminació de Catalunya.
El representant de l’Assemblea ha assenyalat que l’Estat de Dret i la independència judicial són requisits previs per a un funcionament democràtic, però la seva situació s’està deteriorant en molts països de la regió de l’OSCE. És el cas d’Espanya, que “s’ha enfrontat al moviment independentista català”, amb una repressió que s’ha concretat en multes, prohibicions d’ofici, enjudiciament i fins i tot empresonament.
Punga ha destacat que Espanya utilitza les lleis antiterroristes i la seguretat nacional per silenciar els activistes no violents, tal com denuncia l’informe 2024 d’Amnistia Internacional sobre el dret a la protesta. Aquests són els casos de persecució i criminalització dels Comitès de Defensa de la República o Tsunami Democràtic, falsament acusats de terrorisme.
En la sisena sessió, sobre l’Estat de Dret i el poder judicial, el representant de l’Assemblea ha assenyalat la manera selectiva i desigual en què s’ha implementat l’amnistia, amb la seva concessió a 51 policies acusats de violència i tracte degradant contra votants pacífics en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. D’altra banda, “s’ha negat a molts activistes independentistes, funcionaris públics i polítics com Carles Puigdemont, líder de l’oposició elegit democràticament”.
Per tot això, l’Assemblea Nacional Catalana, Josep Punga, ha demanat a les autoritats de l’OSCE que vetllin perquè les autoritats espanyoles compleixin les seves obligacions en matèria de drets humans alhora que combaten el terrorisme i cessin la persecució del moviment d’autodeterminació, i que estableixin mecanismes per supervisar que les jurisdiccions nacionals respectin els drets fonamentals.
L’Assemblea participa regularment en reunions internacionals de drets humans en el marc de la seva tasca d’incidència internacional, per defensar l’autodeterminació de Catalunya i denunciar les vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble català.
La Comissió Jurídica i de Seguretat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha enviat un requeriment a la nova consellera d’Interior, Núria Parlon, exigint una investigació de l’actuació dels Mossos d’Esquadra i del contingut de l’informe policial tramès al Tribunal Suprem. L’ANC ha reclamat una investigació dels fets i l’aclariment de les imputacions fetes contra l’entitat, acusant-la de “terrorismo nacionalista blanco” i catalogant-la “d’amenaça alta” i de formar part d’un col·lectiu de “marxismo leninismo independentista”. En aquest sentit, l’Assemblea condemna el dispositiu policial desplegat el darrer 8 d’agost, que va impedir que la manifestació —comunicada prèviament— transcorreguès amb normalitat i s’impedís als manifestants accedir a la plaça Fiveller del Parlament. Aquesta actuació policial és més pròpia de la Brigada Político Social o de les Brigades d’Informació de la policia franquista que d’una policia democrática, que demostra una manca de neutralitat. La seva actuació desproporcionada va causar lesions als manifestants que pacíficament volien accedir, darrere dels diputats, al recinte del Parlament.
Aquesta actitud i incriminacions fetes cap a una manifestació comunicada seguint els tràmits establerts, suposa un atac a la llibertat d’expressió, de manifestació i llibertat d’associació i considera aquestes organitzacions perilloses per discrepar políticament dels acords d’investidura fets pel PSC-ERC i Comuns. No és deure de la policia democràtica incriminar i denunciar les entitats o persones que manifestin discrepàncies davant de les institucions, l’actuació dels partits o polítics, sinó protegir el lliure exercici de totes les opinions, per incòmodes que siguin.
L’Assemblea reclama depurar responsabilitats i que s’expliqui per què un acte de manifestació convocat amb antelació es va transformar en una amenaça “alta” pels Mossos d’Esquadra. Demanem una investigació i mesures disciplinàries tant per l’actuació del dia 8 com pel contingut de l’informe sobre aquell dia.
A finals del mes de juny el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana es va comprometre en la defensa de la integritat del MHP Carles Puigdemont si el poder judicial espanyol intentava arrestar-lo. Tot i aquest suport, l’Assemblea no considerava positiu que el president Puigdemont es lliurés a la judicatura espanyola.
El president a l’exili va anunciar el seu retorn per assistir al ple d’investidura de Salvador Illa, desafiant l’ordre de detenció del Tribunal Suprem espanyol. Per plantar cara al seu empresonament,l’Assemblea va sumar-se a l’acte unitari del dia 8 d’agost.
En conseqüència, l’ANC es va posar en contacte amb les altres entitats independentistes per tal de rebre’l de manera coral i com correspon a la figura institucional del president a l’exili. Aquest gest de desobediència compartit, tal com es va fer el 2017, ens ha de fer recordar que la nostra resistència és legítima i que amb ella complim amb el mandat del Primer d’Octubre.
Una policia democràtica hauria garantit l’assistència del MHP Carles Puigdemont al ple com a cap de l’oposició, elegit per centenars de milers de votants. En canvi, per impedir-ho, el conseller d’Interior i els alts comandaments dels Mossos d’Esquadra van convertir el Parlament de Catalunya en un búnquer fortificat. Van avantposar l’ordre de detenció del Tribunal Suprem espanyol a la voluntat de centenars de milers d’electors catalans; una ordre que és un cop d’estat judicial contra la llei d’amnistia, amb una tergiversació ignominiosa del delicte de malversació.
Davant del desaforat desplegament policial, el president Puigdemont va optar per no ser empresonat pel jutge Pablo Llarena i va desaparèixer.
El discurs del president Puigdemont va durar pocs minuts, però la seva repercussió als mitjans de comunicació catalans, espanyols i internacionals va ser extraordinària. La seva cerca desmesurada va captar l’atenció de milions d’oients. Va eclipsar la sessió d’investidura de Salvador Illa, fins i tot els diputats estaven més pendents del mòbil que no pas del discurs del candidat. Al mateix temps el Tribunal Suprem i els mitjans de comunicació espanyols, es van sentir profundament humiliats, perquè la persona que els havia posat en evidència davant les justícies democràtiques europees se’ls havia tornat a escapar de les mans.
Per capturar el president a l’exili la direcció de la policia va posar en marxa l’operació Gàbia, destinada a terroristes, que va bloquejar centenars de milers de persones a tot el país. Tot per congraciar-se amb la més alta judicatura espanyola, abans que respectar la democràcia. A més, els Mossos d’Esquadra van atacar amb gas pebre els manifestants que de manera no-violenta volien penetrar al parc de la Ciutadella. Aquesta acció està reservada a casos de violència extrema, que no va ser el cas, tal com demostren les imatges gravades dels fets. La direcció policial també ha perseguit els mossos d’esquadra, als quals acusa d’haver ajudat, fora de servei, el president Puigdemont a tornar a casa seva sa i estalvi. I a més, ha anunciat continuar prenent represàlies contra tothom que hagi participat en l’acte.
Com a entitat líder independentista volem expressar l’orgull que ens suposa haver vist milers de persones decidides en un acte pacífic de protesta absolutament memorable, que referenda la persistència de l’existència del moviment civil organitzat independentista. Al mateix temps, reconeixem que ens hauria agradat mantenir més informades les nostres bases durant tot el dia, però la naturalesa dels fets feia que no es pogués disposar d’informació suficientment clara.
La investidura del candidat del PSC-PSOE com a president de la Generalitat amb els vots d’ERC i els Comuns, va ser l’altra cara del dia. Per la seva trajectòria a favor del règim constitucional borbònic, de la repressió del Primer d’Octubre, de l’aplicació de l’article 155, Salvador Illa podia haver assolit els 68 vots necessaris per ser elegit president de la Generalitat amb els vots de PP i Vox.
Tanmateix el nou president va ser escollit gràcies als vots d’Esquerra Republicana i dels Comuns. Amb aquest pas la direcció d’ERC ha culminat el seu trencament amb l’estratègia unitària seguida des de la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. ERC ha retornat a la política fracassada dels governs tripartits, a l’aliança amb el PSOE, Sumar i les seves respectives sucursals a Catalunya.
Aquesta estratègia tornarà a fracassar. Perquè els recursos i competències del Parlament i la Generalitat no permeten afrontar els grans reptes nacionals, econòmics i socials del nostre país en el món globalitzat del segle XXI. Catalunya, amb vuit milions d’habitants, té al davant uns desafiaments que l’aboquen a la desnacionalització i a la descapitalització econòmica i posen en perill la seva supervivència com a nació avançada. L’antagonisme nacional, social i econòmic entre Catalunya i Espanya, és estructural i genera un potentíssim corrent històric de fons que, malgrat la repressió espanyola, acabarà fent triomfar la República Catalana.
En definitiva, el retorn del president Puigdemont i la mobilització del dia 8 d’agost de 2024 beneficia tot el moviment independentista, i ha estat un gran pas per dinamitar l’intent de normalització institucional, política i social que persegueix la llei d’amnistia i la votació de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat.
L’Assemblea, en una carta signada pel coordinador de Gestió Jurídica i Seguretat, Pep Cruanyes, i en nom de tots els testimonis que l’han impulsat, denuncia una actuació policial per part dels Mossos d’Esquadra, que qualifiquen de “desproporció”.
La carta denuncia que, durant la concentració davant de la porta d’entrada del Parc de la Ciutadella, els Mossos van llençar gas pebre als manifestants, sense que s’hagués produït una situació violenta. Els policies, a més, van llençar aquest gas de manera discriminada, no es va respectar la distància pertinent i no es va avisar prèviament per altaveu que es llençaria, tal com estableix la forma d’aplicació que van detallar el 2019.
Sanitaris per la República va haver d’atendre 51 persones afectades per aquest gas i en alguns dels casos el SEM també hi va haver d’intervenir.
És per aquest motiu que l’Assemblea ha demanat:
Que s’obri una investigació dels fets i es depurin responsabilitats dels responsables de l’operatiu, del nombre de les persones ferides i els perjudicis causats a través de les dades que proporcioni el SEM i els Sanitaris per la República, els enregistraments dels fets i els testimonis que tenim a disposició del departament.
Que es revisin operatius com aquest i la seva desproporció, que limita el dret de la ciutadania a expressar davant del Parlament les seves opinions sobre els fets que es debaten. Els operatius mai no poden ser anul·lant aquest dret, i cal que es facin d’acord amb les interpretacions de les resolucions de les Nacions Unides i el TEDH.
A la carta també s’hi adjunten vídeos i testimonis de la utilització d’aquest gas, com aquest d’Albert Bagué, on es pot apreciar el moment en què el disparen, o aquest de Neus Matamala, on s’observen els efectes de l’actuació policial.
Milers de manifestants han omplert de gom a gom la Via Laietana i, després, la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra el cop judicial que els jutges espanyols estan perpetrant contra la llei d’amnistia. La manifestació contra el cop d’estat judicial espanyol s’ha convocat sota el lema “Desobeïm els jutges espanyols: Independència” i hi han donat suport, entre altres, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, els CDR, la Intersindical, la Comissió de la Dignitat, Alerta Solidària, Òmnium Cultural, Junts, CUP, Voluntaris per la República, l’Associació Memòria Contra la Tortura i diversos grups de suport de persones represaliades. La manifestació s’ha convocat després que el Tribunal Suprem ha refusat aplicar l’amnistia al MHP, Carles Puigdemont, a l’exvicepresident, Oriol Junqueras, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. A més, el cas 23S dels CDR encara està obert i, en canvi, s’ha aplicat immediatament als 46 policies espanyols acusats de delictes de tortures o tractes inhumans per les seves actuacions el Primer d’Octubre.
Un cop la capçalera ha arribat davant del Palau de la Generalitat, institució que s’ha adherit a les peticions d’amnistia formulades per agents de la policia espanyola, s’han llençat 200 quilograms de pa sec mentre sonava “Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer”, de la cançó ‘Tot explota pel cap o per la pota’ d’Ovidi Montllor. Tot seguit, el president Lluís Llach ha pronunciat un discurs. “Ens alcem contra la rebel·lió judicial fins que no s’amnistiï a l’últim CDR i tots els exiliats puguin tornar lliures a casa”, ha clamat. En aquest sentit, Llach ha assegurat que la judicatura espanyola “prevarica” prenent decisions polítiques contra el poder legislatiu per “intentar aturar l’independentisme”. En una plaça de Sant Jaume plena de gom a gom, Llach ha reclamat a Esquerra Republicana que “no faci cap col·laboració activa o passiva” amb el PSC: “No ens faci president en Salvador Illa!”.
En paral·lel, coincidint amb la manifestació a Barcelona, les assemblees exteriors de l’Assemblea s’han manifestat davant dels consolats i ambaixades espanyoles a diferents capitals del món per denunciar, davant la comunitat internacional, les maniobres del sistema judicial espanyol.
L’Assemblea i l’Organització de Pobles i Nacions No Representats (UNPO) han enviat una queixa conjunta a diversos relators especials de Nacions Unides on denuncien la repressió continuada de l’Estat espanyol i l’ús de legislació antiterrorista contra el moviment d’autodeterminació de Catalunya.
L’informe, enviat ahir als experts de l’ONU, detalla nombroses violacions de drets civils i polítics relatius a la llibertat d’expressió, llibertat de reunió i associació, dret a participar en els afers públics, dret a la privacitat i dret a la dignitat.
Aquestes violacions de drets humans formen part d’un patró de repressió sistèmica i d’assetjament judicial contra activistes i representants catalans per part de les autoritats espanyoles, que han intensificat la criminalització del moviment d’autodeterminació català, etiquetant-lo com a violent i recorrent a un poder judicial extremadament polititzat per abordar i silenciar el moviment, especialment des del referèndum del 2017.
L’ús de mecanismes antiterroristes contra dissidència política i defensors de drets humans és extremadament preocupant, i alinea l’Estat espanyol amb altres estats cada vegada més autoritaris, que utilitzen els conceptes d’”unitat nacional” per justificar la repressió de moviments d’autodeterminació, de minories nacionals i de poblacions indígenes.
L’UNPO és una organització internacional dedicada a defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres d’arreu del món, que inclouen pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. L’Assemblea representa Catalunya a l’UNPO des de 2018, com a part de la seva estratègia internacional, i actualment n’ocupa la vicepresidència amb l’expresidenta de l’Assemblea Elisenda Paluzie.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha denunciat avui dijous en una roda de premsa un cop d’estat judicial en l’aplicació de la llei d’amnistia. El Tribunal Suprem ha refusat aplicar l’amnistia al MHP, Carles Puigdemont, a l’exvicepresident, Oriol Junqueras, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, i en canvi s’ha aplicat immediatament als 46 policies espanyols acusats de delictes de tortures o tractes inhumans per les seves actuacions el Primer d’Octubre. Davant d’aquest atac a la democràcia i a la separació de poders, l’ANC ha convocat una manifestació el dissabte, 13 de juliol, a les 17 h, amb el lema “Desobeïm els jutges espanyols. Independència”.
El president, Lluís Llach, acompanyat de l’advocada Pilar Rebaque, membre de la sectorial de l’ANC de persones represaliades, i la coordinadora de la Comissió de Mobilització, Elisenda Romeu, ha carregat contra el nou atac a l’independentisme que representen les irregularitats en l’aplicació de la llei d’amnistia. Davant d’aquests moviments judicials, Llach ha explicat que s’ha contactat amb altres entitats independentistes per plantejar la necessitat de “protestar enèrgicament” i ha fet una crida a adherir-se a la manifestació. El president de l’entitat ha exigit als partits catalans que donen suport al govern espanyol que “tenen l’obligació de forçar-lo a enfrontar-se” a les maniobres d’una judicatura en rebel·lia. “Com a representants de la societat civil, ens sentim amb el dret, i tenim l’obligació, d’alçar-nos contra aquesta conculcació dels nostres drets”, ha proclamat.
Pilar Rebaque, advocada especialitzada en defensar represaliats, ha explicat en detall la no aplicació de la llei d’amnistia a tot l’independentisme. “El problema no és que s’està fent una interpretació jurídica, sinó que s’està fent una interpretació política”, ha apuntat. La lletrada ha advertit que ens trobem en “una situació de doble estat” on els independentistes “són l’enemic de l’Estat” i a qui “no se’ls aplica la mateixa llei”.
La coordinadora de la Comissió de Mobilització, Elisenda Romeu, ha detallat que l’Assemblea convoca una manifestació el pròxim dissabte, 13 de juliol, a les 17 h, que sortirà des de la plaça Urquinaona amb Via Laietana i es dirigirà fins al Palau de la Generalitat de Catalunya, institució que s’ha adherit a les peticions d’amnistia formulades per agents de la policia espanyola. Coincidint amb la manifestació de Barcelona, les assemblees exteriors de l’ANC es manifestaran, alhora, davant dels consolats i ambaixades espanyoles a diferents capitals del món amb l’objectiu de denunciar, davant de la comunitat internacional, les maniobres del sistema judicial espanyol per mantenir la repressió contra els independentistes catalans i alhora garantir la impunitat dels policies que van agredir violentament el Primer d’Octubre ciutadans pacífics que només volien votar.
L’Assemblea, Òmnium Cultural i Irídia recorrerem la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona d’amnistiar els 46 policies espanyols investigats per cometre violència policial durant la celebració del Referèndum d’Autodeterminació, l’1 d’Octubre de 2017. Les tres entitats, personades com a acusació popular -en el cas d’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium- i acusació particular i popular -en el cas d’Irídia- al·legarem en els recursos que la brutalitat policial perpetrada per part dels policies contra la societat civil contravé l’article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i amnistiar-los implica una vulneració del mateix per part de l’Estat.
L’Assemblea, Òmnium i Irídia insistim que la llei d’amnistia no pot beneficiar, en cap cas, els responsables de la violència policial, i que els actes investigats queden exclosos de l’àmbit de l’amnistia perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants, que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i, per tant, són actes exclosos a l’article 2 de la llei d’amnistia.
Les tres entitats, que formalitzarem els recursos durant els pròxims dies, hem denunciat durant tot el procediment la lentitud judicial en aquest causa. Lamentem també que, set anys després dels fets, no s’hagi celebrat cap judici i que les víctimes de la brutalitat policial encara no hagin pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació.
L’Assemblea, Òmnium Cultural i Irídia presenten un escrit exigint la no aplicació de l’amnistia pels policies que van cometre violència policial durant la celebració del Referèndum d’Autodeterminació, el Primer d’Octubre de 2017. Ho fan com a acusació popular en el cas d’Òmnium i Assemblea Nacional Catalana i com acusació popular i particular en el cas d’Irídia després que el jutge instructor que investiga els policies de l’1-O per vulneracions de drets, al jutjat d’instrucció núm. 7 de Barcelona, hagi demanat el posicionament a les diverses parts personades.
Les acusacions reiteren que la llei d’amnistia no pot beneficiar els responsables de la brutalitat policial exercida contra la ciutadania, ja que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. De fet, argumenten que els actes investigats haurien de quedar exempts de l’aplicació de la llei perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants, que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i per tant, són actes exclosos a l’article 2 de la llei d’amnistia.
En aquest sentit, les organitzacions personades contradiuen els arguments principals de la Fiscalia encarregada d’aquest procediment, que ja s’ha posicionat a favor de l’aplicació de l’amnistia pels agents de policia investigats, i al·leguen, a més, que els fets no són subsumibles dins l’àmbit d’aplicació de l’article 1 de la llei, ja que aquests les actuacions policials no anaven dirigides a impedir delictes ni infraccions administratives. La petició del Ministeri Fiscal a favor de la impunitat no sorprèn a les acusacions, doncs ha demanat el sobreseïment del procediment des del seu inici, l’any 2017.
A més, denuncien la lentitud dels procediments judicials contra els agents policials per la vulneració de drets fonamentals i critiquen, que set anys després dels fets, no s’hagi celebrat cap judici i les víctimes de violència policial encara no hagin pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació. Finalment, les entitats afirmen que continuaran exercint el seu rol d’acusació popular i anuncien que, en cas que se’ls apliqui la llei d’amnistia acudiran a les instàncies necessàries per a no deixar impune la violència policial.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 