20 de febrer, a Montcada i Reixac, presentació del documental “De matinada”

El diumenge 20 de febrer, a Montcada i Reixac, es presentarà el documental “De matinada” sobre el cas dels CDR represaliats. L’acte tindrà amb la presència de David Aranda, d’Alerta Solidària, i de Jordi Ros, un dels encausats.

L’acte començarà a 19.00 h al Casino de Terra nostra.

Estat de la Nació: com plantar cara a la repressió de l’Estat?

Com cada divendres, un nou Estat de la Nació!

Al programa d’avui:

  • La repressió no para. Com hi plantem cara per convertir-la en eina política? Amb Elisenda Romeu, coordinadora de la Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea.
  • Catalunya, endarrerida amb les energies renovables. Per què? Pep Puig, president d’Eurosolar Catalunya, ens en dona les claus.
  • Més de 300 cims il·luminaran els Pirineus per reivindicar la independència. Parlem de la Via Pirinenca amb Mònica Batalla (Assemblea) i Amalur Alvarez (Gure Esku).
  • Com assegurem els nostres diners en una situació financera incerta com la que es preveu? Amb Jordi Sánchez, product owner de la fintech catalana 11Onze.

A les 21.30 h, a TV Sant Cugat i al nostre canal de Youtube:

19 de febrer, a Els Banys, trobada terrassenca per la llibertat

El dissabte 19 de febrer, a Els Banys, a la comarca nordcatalana del Vallespir, es farà una trobada terrassenca per la llibertat.

Hi seran presents el conseller Josep Rull i Lluís Puig. També hi participaran altre represaliats i exiliats, membres dels cants de llibertat i l’alcaldessa d‘Els Banys.

L’acte començarà a 12.00 a la plaça de la Sardana. La sortida serà a 8.30 de l’estació d’autobusos de Terrassa.

L’Assemblea, Òmnium i Irídia demanen 37 noves imputacions d’agents de la Policia Nacional en la macrocausa de l’1-O a Barcelona

L’Assemblea, Òmnium i Irídia han demanat 37 noves imputacions d’agents de la Policia Nacional en la macrocausa de l’1-O del Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona. Les tres acusacions populars han presentat al jutge un nou informe pericial d’anàlisi d’imatges on s’identifiquen fins a 468 accions policials desproporcionades a 16 escoles de Barcelona que van ser centre de votació durant el referèndum de l’1 d’Octubre. S’hi observen cops de puny, empentes amb força, obstrucció de les vies respiratòries, escanyaments o puntades de peu, entre d’altres. A partir del visionat d’aquestes imatges i gravacions, i fruit de mesos de feina, les tres acusacions populars consideren imprescindible la imputació de 37 agents més de la Policia Nacional, de les quals 24 serien noves imputacions i 13 serien ampliacions d’imputació de policies ja investigats. Quatre d’ells són caps de grup. Així, la xifra total d’agents de la Policia Nacional imputats en la causa de l’1-O a Barcelona ascendiria fins a 90.

L’Assemblea, Òmnium i Irídia, personades com a acusacions populars, tornen a denunciar que estan suplint el paper que hauria de fer la Fiscalia en defensa dels drets fonamentals vulnerats a la ciutadania.

Totes les actuacions policials desproporcionades i il·lícites que s’analitzen en aquesta nova pericial van tenir lloc l’1 d’octubre del 2017 en 16 punts de votació de la ciutat de Barcelona: Escola Mediterrània, IES Pau Claris, Escola Pia Sant Antoni, IES Ramon Llull, IES Joan Fuster, Centre Educatiu Projecte, Escola Infant Jesús, Dolors Monserdà, IES Santa Caterina de Siena, Àgora, Mare Nostrum, Escola Prosperitat, Escola Víctor Català, IES Joan Boscà, CAP Guinardó i CEIP Els Horts.

Alhora, les tres acusacions també reclamen una nova pròrroga de 6 mesos de la instrucció del casper practicar diligències pendents d’investigació i resoldre les que se’n puguin derivar de les noves imputacions d’agents de la Policia Nacional. La darrera pròrroga de la investigació fixava la fi de la instrucció per al 29 de gener de 2022.

El 29 de gener, l’Assemblea participarà en la primera trobada del “Front comú contra la repressió”

El passat dia 2 d’octubre de 2021 va tenir lloc la primera Conferència Nacional Antirepressiva. Més de 300 persones vinculades a entitats i iniciatives de caire antirepressiu es van trobar per posar en comú i debatre sobre les fortaleses i les febleses del moviment independentista amb l’objectiu de bastir un front comú capaç de neutralitzar els efectes de la repressió, conscients que l’Estat espanyol, quan aplica la repressió, no fa cap mena de distinció.

La Conferència Nacional Antirepressiva ha de ser una primera pedra en la construcció d’un front comú antirepressiu, raó per la qual s’anima a totes les entitats organitzadores i també les que li van donar suport, a continuar treballant sense pausa en aquest marc de confiança que ha esdevingut la Conferència.

Per aquest motiu, l’Assemblea participarà en la primera trobada del “Front comú contra la repressió” que tindrà lloc aquest dissabte 29 de gener. S’hi fixarà el marc polític i organitzatiu per crear i consolidar aquest front com un espai de treball i de coordinació de les organitzacions, entitats i grups de suport antirepressius.

L’Assemblea hi serà representada per membres del secretariat nacional, algunes de les assemblees sectorials (Represaliades, Psicòlegs, Universitats i Dones) i per diferents assemblees territorials. A més, l’entitat anima la resta d’organitzacions que van participar en la primera Conferència Nacional Antirepressiva a sumar-se al “Front comú contra la repressió”.

Estat de la Nació: entrevista a Valtònyc

Avui, a l’Estat de la Nació:

  • Entrevista a Josep Miquel Arenas, Valtònyc. Després de més de 3 anys i mig de lluita a l’exili, com encaixa la decisió del Tribunal de Cassació belga?

🔴 A les 21.30 h, a TV Sant Cugat i al nostre canal de Youtube:

Estat de la Nació: Què és el Blockchain?

Torna l’Estat de la Nació!

Al programa d’avui:

  • Què és el blockchain? I el metavers català que s’ha presentat aquesta setmana? En parlem amb Quirze Salomó, president del Centre Blockchain de Barcelona.
  • Les pensions a Catalunya. Com pinta el futur? En parlem amb Jordi Sans (Sectorial de Gent Gran de l’Assemblea).
  • Albert Donaire, exculpat després de ser perseguit i castigat per independentista. Ens explica el seu cas.
  • Entrevista a Robert Manrique (assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme) sobre les declaracions de Villarejo. Què hi ha de veritat? Per què no s’investiga?
  • Criptomonedes: què les diferencia i què n’hem de saber? Amb Raül Arribas, cap tecnològic d’11Onze.

🔴 Com sempre, a les 21.30 h al nostre canal de Youtube:

L’Assemblea es mobilitza per exigir la veritat sobre els atemptats del 17-A

L’Assemblea Nacional Catalana s’ha mobilitzat aquest vespre davant la Delegació del Govern espanyol a Barcelona per exigir que se sàpiga la veritat respecte als atemptats del 17-A. L’eslògan de la mobilització ha estat “Contra la seva violència, independència!“.

Durant la concentració, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha deixat ben clar que “no volem normalitzar que un policia, en seu judicial, pugui dir que es va deixar fer a l’imam de Ripoll per donar un ensurt als catalans“. “Tant les víctimes de l’atemptat com la ciutadania de Catalunya tenen tot el dret a conèixer la veritat. Per aquest motiu, hem convocat avui: per exigir la veritat”, ha conclòs Elisenda Paluzie. L’entitat també s’ha concentrat a les ciutats de Girona i Tarragona.

Estat de la Nació: la defensa del català

Aquests i altres temes avui, a les 21.30 h, a l’Estat de la Nació.

  • La manifestació en defensa de la llengua amb Martí Claret, secretari nacional de l’Assemblea.
  • Entrevista a Francisco Garrobo amb motiu de la seva absolució.
  • La transició energètica amb Pere Alemany.

L’Assemblea convoca el dissabte 18 de desembre amb el lema: Pel futur del català i de l’escola catalana, independència!

El dissabte 18 de desembre, a les 11 del matí, l’Assemblea i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) organitzaran una columna reivindicativa que sortirà de la cruïlla de Passeig de Sant Joan amb València per defensar i reivindicar la immersió lingüística.

Sota el lema “Pel futur del català i de l’escola catalana, independència!“, l’Assemblea reivindicarà que el futur del català només el garanteix amb plenitud la independència. El model d’immersió era un dels consensos del país i això no ha estat cap impediment per l’Estat espanyol per passar-hi per sobre. A més, exigirà al govern de la Generalitat que apliqui la immersió a tota l’educació obligatòria, acabant amb la deixadesa en la seva aplicació dels darrers anys, i donant suport a les escoles davant les sentències judicials.

Aquesta columna, que sortirà a les 11 h, permetrà dotar la mobilització de dissabte d’un to més reivindicatiu i alhora complementari, amb el to més transversal i lúdic de la concentració de Som Escola. Així doncs, amb aquesta manifestació l’Assemblea cerca llançar un missatge clar i contundent respecte a la defensa del català i la immersió lingüística.

Abans que comenci la marxa, a les 10.45 h, hi haurà un breu acte polític on intervindran les organitzacions convocants: l’Assemblea Nacional Catalana, la CAL, i altres representants de la comunitat educativa.

El 18 de desembre, Sant Quirze es mobilitza pel català i pel Debat Constituent

CANVI HORA TROBADA ALS FGC DEL MATÍ

El dissabte 18 de desembre, a Sant Quirze del Vallès, ens mobilitzem per defensar el català i per donar suport el Debat Constituent.

Al matí anirem a la manifestació de Barcelona organitzada per Som Escola en defensa del nostre idioma. A les 10.00 h ens trobarem a l’estació dels FGC de Sant Quirze per anar cap a Barcelona.

Al vespre anirem al concert del Palau Sant Jordi organitzat per Debat Constituent. Hi actuarà Lluís Llach, els CatarresJoan DausàGemma HumetSuuNatxo TarrésJoan ReigMontse Castellà, el mag Lari i Marta Carrasco, i tindrà la direcció musical de Carles Cases i l’escènica de Lluís Danés.

Des de Sant Quirze organitzem un autocar per anar i tornar al concert. Sortirem a les 19.00 h del Parc de les Morisques i hi tornarem un cop acabi el concert.

L’Assemblea denuncia els abusos dels drets humans contra el poble català al fòrum més important de les Nacions Unides sobre minories nacionals

Els dies 2 i 3 de desembre, la 14a sessió del Fòrum Europeu de les Nacions Unides per a les qüestions de les minories ha reunit centenars de representants d’estats de l’ONU i organitzacions regionals, així com de la societat civil i grups minoritaris. Aquesta reunió anual se celebra per analitzar pràctiques, reptes, oportunitats, amenaces i iniciatives per abordar la prevenció de conflictes i la protecció dels drets humans de les minories, d’acord amb els principis i drets recollits a la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets de les Minories.

En aquest sentit, representants de l’Assemblea van intervenir en sessions del fòrum per denunciar les vulneracions dels drets humans que s’estan cometent contra la minoria nacional catalana per part de les autoritats espanyoles, així com la creixent persecució de la cultura i la llengua catalanes.

La secretària nacional de l’Assemblea, Eva Pruneda Ruiz, va intervenir durant la sessió “Marc jurídic i institucional: els drets humans de les minories i la prevenció de conflictes”, on va denunciar que des del 2017, “les autoritats espanyoles han llançat una onada de persecució política contra activistes de la societat civil i representants catalans escollits democràticament”, i que “els tribunals espanyols han intervingut activament en l’activitat parlamentària catalana, afectant el dret de representació política de la minoria nacional catalana”, una situació “denunciada pel Grup de Treball de l’ONU sobre la Detenció Arbitrària i ONG internacionals com Amnistia Internacional.”

Pruneda també ha recordat l’informe de març de 2020 del relator especial de l’ONU per a les minories, el Sr. Fernand De Varennes, que ja va alertar d’un augment dels “discurs d’odi contra membres de la minoria catalana”, així com que les denúncies per aquests fets “no estan sent investigades, augmentant així la intolerància del nacionalisme espanyol”. En la mateixa línia, la representant de l’Assemblea va recordar que el juny de 2021 l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar una resolució que comparava els casos de Turquia i Espanya pels seus abusos contra representants polítics dels pobles kurds i catalans respectivament, destacant que “l’exercici de drets fonamentals, com la convocatòria de manifestacions pacífiques, sobretot quan són exercides per tanta gent, mai poden ser considerats un delicte”.

En aquest sentit, Pruneda va demanar a les autoritats de l’ONU que “prenguin mesures per assegurar que les autoritats espanyoles posen fi a la seva persecució política contra els representants i activistes polítics catalans, i respectin els drets fonamentals del poble català, inclòs el seu legítim dret a l’autodeterminació”.

L’Assemblea ha estat present en diverses reunions de les Nacions Unides sobre minories i drets humans per denunciar violacions de drets contra els catalans, així com esdeveniments clau com l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a Espanya (2020), i els seus representants també han realitzat diverses declaracions orals i escrites, presentades per denunciar les vulneracions de drets de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya (octubre de 2021, novembre de 2020, juny de 2018).

17 desembre, a Terrassa, marxa de torxes contra la repressió, i el 18, a Barcelona

El divendres 17 de desembre, a Terrassa, es farà una marxa de torxes per la llibertat dels presos polítics i pel retorn dels exiliats.

Començarà a les 19:30 h a la plaça Torre del Palau. Cants de Llibertat i marxa de torxes

El dissabte 18 de desembre, a Barcelona, se’n farà una altra amb tots els col·lectius de solidaritat amb les persones represaliades. Començarà a les 19.00 h a la plaça Universitat.

Estat de la Nació: Lluís Llach ens parla del Debat Constituent

L’Estat de la Nació d’avui:

  • Posant les bases per a la República Catalana. Com avança el Debat Constituent? Ens ho explicarà Lluís Llach, una vegada anunciat el concert al Palau Sant Jordi. 
  • Ofensiva de l’Estat espanyol contra la immersió lingüística. Com s’hi ha de reaccionar? En parlem amb Marina Solís, coordinadora de la Sectorial d’Educació de l’Assemblea.
  • Del cor d’Europa a Barcelona. Com és i per què serveix l’oficina dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí? En parlem amb el seu director, Aleix Sarri.
  • L’advocat Pep Cruanyes, president de la Caixa de Solidaritat, fa balanç d’un any marcat per la repressió contra centenars d’activistes i l’extorsió del Tribunal de Cuentas. 
  • Premi al millor web d’entitat financera per a la fintech catalana 11Onze. En parlem amb Toni Mata, el seu director de continguts. 

A les 21.30 h al nostre canal de Youtube:

La Caixa de Solidaritat ha ajudat prop de 300 persones represaliades durant el 2021

Aquest any 2021, la Caixa de Solidaritat ha donat ajuts a 276 persones més, assumint 180.801,53€ de defenses, 20.000€ de fiances de llibertat, 12.348,50€ de multes i 84.960,38€ de fiances de responsabilitat civil.

Des de la seva creació, la Caixa ha ajudat ja més de 800 persones.

Això dona una dimensió de la repressió i del suport que s’ofereix a les persones represaliades gràcies a les aportacions de tothom. Cal afegir també les defenses que, sense cap remuneració, fan molts advocats i advocades de tot Catalunya. A banda, els partits assumeixen les despeses de defensa dels càrrecs polítics que són imputats en els diversos procediments que són oberts.

Per altra banda, pel que fa als càrrecs polítics i servidors públics, el Tribunal de Cuentas ha esdevingut l’eina principal de repressió econòmica, que es basa en la incriminació de l’acció política de les institucions vulnerant, entre d’altres, el dret a la llibertat d’expressió. Aquest tribunal actua com una nova inquisició que fa el mateix paper que feia el franquisme a través dels Tribunals de Responsabilitats Polítiques. Ara, l’Estat ha convertit un tribunal administratiu que només té la funció legal d’auditar les institucions, en un tribunal d’excepció per imputar responsabilitats polítiques.

El Tribunal de Cuentas ha actuat mitjançant dos procediments: la causa de la consulta del 9N, i el procediment del referèndum de l’1 d’Octubre i de l’acció exterior de la Generalitat 2011-2017. En les dues causes del Tribunal de Cuentas de moment s’han reclamat més de 15 milions i hi ha 58 persones diferents afectades.

En la causa de la consulta del 9N està confirmada la sentència condemnatòria de 4.988.620,11€, i la liquidació provisional d’interessos i costes de la primera instància de 1.167.548,4€. Queda pendent la liquidació de les costes de l’apel·lació.

El procediment del referèndum de l’1 d’Octubre està encara en procés, però el Tribunal de Cuentas va fer consignar 4.146.274,97€ aportats per la Caixa de Solidaritat. Tenint en compte que al jutjat 13 ja s’hi havien dipositat 5.801.069,62€ (5.001.069,62€ la Caixa Solidaritat, 700.000€ ERC i 100.000€ l’ACDC), que cobrien aquests fets i altres, es constata que hi ha quasi 4 milions dipositats en dos tribunals diferents per la responsabilitat civil dels mateixos conceptes. Això és un fet profundament injust i injustificable i contrari a les normes procedimentals. La Caixa ha reclamat al jutjat número 13 el retorn d’aquesta quantitat doblada que puja prop de quatre milions d’euros.

Pel que fa a l’acció exterior, es veu de manera evident i impúdica la finalitat repressiva contra la llibertat d’expressió de les persones i el consegüent dret d’acció política de les institucions. En una societat democràtica, ni aquest ni cap tribunal poden jutjar com ho fa el Tribunal de Cuentas, com una nova inquisició, dient quines idees o accions polítiques són o no són correctes.

En aquest procediment, com és públic, es va demanar la consignació d’uns altres 5.422.411,10€ que en primer lloc va avalar l’Institut Català de Finances. Aquest aval va ser refusat pel Tribunal de Cuentas el passat 14 d’octubre, vulnerant les normes procedimentals que admet tot aval o garantia per fer front a quantitats reclamades preventivament que encara no han estat avalades per una sentència, sense donar nou termini per dipositar la fiança, i per tant amb l’amenaça d’embargament imminent cap a les 35 persones afectades. Tenint en compte tot això, i que des de la Caixa de Solidaritat no es disposava en aquell moment d’una quantitat suficient per cobrir tota la fiança i que tampoc hi havia temps material d’esperar una nova recaptació, es van activar mecanismes alternatius amb la màxima celeritat amb l’objectiu de parar el cop, evitant els embargaments. Així, per una banda, es van aportar béns immobles dels afectats per valor de  3.335.143€, i per l’altra, ERC va mobilitzar recursos econòmics de la seva militància per fiançar una part del total, concretament 2.136.164,45€.

A petició dels afectats en la causa d’exteriors, la Caixa de Solidaritat va aportar el passat juliol 1.055.000€ en la causa del 9N per pagar els interessos pendents, i poder així aixecar l’embargament que pesava sobre les propietats d’alguns encausats, amb la intenció que les poguessin aportar a la causa d’exteriors.

El Tribunal de Cuentas va refusar l’aixecament d’aquest embargament el passat 27 d’octubre, perquè considerava la quantitat dipositada encara insuficient per cobrir tots els interessos i costes que reclama.

En els darrers dies, la Caixa de Solidaritat ha aportat 190.801,52€ addicionals a la causa del 9N al Tribunal de Cuentas per cobrir la totalitat del que es reclama i aconseguir que s’aixequin aquests embargaments.

Aquests interessos i costes són un nou abús que cal denunciar en aquesta croada de repressió econòmica del Tribunal de Cuentas.

Però la repressió continua i alguns encausats en el procediment de l’acció exterior de la Generalitat pel Tribunal de Cuentas, estan afrontant la via penal en el jutjat número 18 de Barcelona. Avui hi ha hagut la darrera declaració, la de l’Albert Royo, exsecretari general del Diplocat. Sembla que en aquest cas el jutjat no duplicarà les fiances com sí que va fer el jutjat número 13.

Per poder seguir donant suport a les persones represaliades en la lluita contra la vulneració dels nostres drets democràtics i polítics més elementals, demanem a la ciutadania que segueixi fent aportacions a la Caixa de Solidaritat com fins ara. És necessari que totes les persones represaliades tinguin el nostre suport per continuar la lluita  pels nostres drets nacionals.

Cal tenir en compte que tot l’esforç col·lectiu ha estalviat molts patiments a moltes persones innocents, però malauradament no ha impedit que alguns dels afectats tinguin encara els seus béns embargats. Per això, cal un esforç complementari de solidaritat, així com per seguir garantint el suport a les defenses i el pagament de les fiances de llibertat i responsabilitat civil dels activistes de base.