Category Repressió

ag. 19 2024

Posicionament sobre l’acte de retorn del president Puigdemont i la investidura de Salvador Illa

A finals del mes de juny el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana es va comprometre en la defensa de la integritat del MHP Carles Puigdemont si el poder judicial espanyol intentava arrestar-lo. Tot i aquest suport, l’Assemblea no considerava positiu que el president Puigdemont es lliurés a la judicatura espanyola.

El president a l’exili va anunciar el seu retorn per assistir al ple d’investidura de Salvador Illa, desafiant l’ordre de detenció del Tribunal Suprem espanyol. Per plantar cara al seu empresonament, l’Assemblea va sumar-se a l’acte unitari del dia 8 d’agost.

En conseqüència, l’ANC es va posar en contacte amb les altres entitats independentistes per tal de rebre’l de manera coral i com correspon a la figura institucional del president a l’exili. Aquest gest de desobediència compartit, tal com es va fer el 2017, ens ha de fer recordar que la nostra resistència és legítima i que amb ella complim amb el mandat del Primer d’Octubre.

Una policia democràtica hauria garantit l’assistència del MHP Carles Puigdemont al ple com a cap de l’oposició, elegit per centenars de milers de votants. En canvi, per impedir-ho, el conseller d’Interior i els alts comandaments dels Mossos d’Esquadra van convertir el Parlament de Catalunya en un búnquer fortificat. Van avantposar l’ordre de detenció del Tribunal Suprem espanyol a la voluntat de centenars de milers d’electors catalans; una ordre que és un cop d’estat judicial contra la llei d’amnistia, amb una tergiversació ignominiosa del delicte de malversació.

Davant del desaforat desplegament policial, el president Puigdemont va optar per no ser empresonat pel jutge Pablo Llarena i va desaparèixer.

El discurs del president Puigdemont va durar pocs minuts, però la seva repercussió als mitjans de comunicació catalans, espanyols i internacionals va ser extraordinària. La seva cerca desmesurada va captar l’atenció de milions d’oients. Va eclipsar la sessió d’investidura de Salvador Illa, fins i tot els diputats estaven més pendents del mòbil que no pas del discurs del candidat. Al mateix temps el Tribunal Suprem i els mitjans de comunicació espanyols,  es van sentir profundament humiliats, perquè la persona que els havia posat en evidència davant les justícies democràtiques europees se’ls havia tornat a escapar de les mans.

Per capturar el president a l’exili la direcció de la policia va posar en marxa l’operació Gàbia, destinada a terroristes, que va bloquejar centenars de milers de persones a tot el país. Tot per  congraciar-se amb la més alta judicatura espanyola, abans que respectar la democràcia.  A més, els Mossos d’Esquadra van atacar amb gas pebre els manifestants que de manera no-violenta volien penetrar al parc de la Ciutadella. Aquesta acció està reservada a casos de violència extrema, que no va ser el cas, tal com demostren les imatges gravades dels fets. La direcció policial també ha perseguit els mossos d’esquadra, als quals acusa d’haver ajudat, fora de servei, el president Puigdemont a tornar a casa seva sa i estalvi. I a més, ha anunciat continuar prenent represàlies contra tothom que hagi participat en l’acte.

Com a entitat líder independentista volem expressar l’orgull que ens suposa haver vist milers de persones decidides en un acte pacífic de protesta absolutament memorable, que referenda la persistència de l’existència del moviment civil organitzat independentista. Al mateix temps, reconeixem que ens hauria agradat mantenir més informades les nostres bases durant tot el dia, però la naturalesa dels fets feia que no es pogués disposar d’informació suficientment clara.

La investidura del candidat del PSC-PSOE com a president de la Generalitat amb els vots d’ERC i els Comuns, va ser l’altra cara del dia. Per la seva trajectòria a favor del règim constitucional borbònic, de la repressió del Primer d’Octubre, de l’aplicació de l’article 155, Salvador Illa podia haver assolit els 68 vots necessaris per ser elegit president de la Generalitat amb els vots de PP i Vox.

Tanmateix el nou president va ser escollit gràcies als vots d’Esquerra Republicana i dels Comuns. Amb aquest pas la direcció d’ERC ha culminat el seu trencament amb l’estratègia unitària seguida des de la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. ERC ha retornat a la política fracassada dels governs tripartits, a l’aliança amb el PSOE, Sumar i les seves respectives sucursals a Catalunya.

Aquesta estratègia tornarà a fracassar. Perquè els recursos i competències del Parlament i la Generalitat no permeten afrontar els grans reptes nacionals, econòmics i socials del nostre país en el món globalitzat del segle XXI. Catalunya, amb vuit milions d’habitants, té al davant uns desafiaments que l’aboquen a la desnacionalització i a la descapitalització econòmica i posen en perill la seva supervivència com a nació avançada. L’antagonisme nacional, social i econòmic entre Catalunya i Espanya, és estructural i genera un potentíssim corrent històric de fons que, malgrat la repressió espanyola, acabarà fent triomfar la República Catalana.

En definitiva, el retorn del president Puigdemont i la mobilització del dia 8 d’agost de 2024 beneficia tot el moviment independentista, i ha estat un gran pas per dinamitar l’intent de normalització institucional, política i social que persegueix la llei d’amnistia i la votació de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat. 

ag. 9 2024

L’Assemblea envia una carta al Departament d’Interior en què denuncia l’actuació policial a l’exterior del Parc de la Ciutadella durant el Ple d’Investidura

L’Assemblea, en una carta signada pel coordinador de Gestió Jurídica i Seguretat, Pep Cruanyes, i en nom de tots els testimonis que l’han impulsat, denuncia una actuació policial per part dels Mossos d’Esquadra, que qualifiquen de “desproporció”.

La carta denuncia que, durant la concentració davant de la porta d’entrada del Parc de la Ciutadella, els Mossos van llençar gas pebre als manifestants, sense que s’hagués produït una situació violenta. Els policies, a més, van llençar aquest gas de manera discriminada, no es va respectar la distància pertinent i no es va avisar prèviament per altaveu que es llençaria, tal com estableix la forma d’aplicació que van detallar el 2019.

Sanitaris per la República va haver d’atendre 51 persones afectades per aquest gas i en alguns dels casos el SEM també hi va haver d’intervenir.

És per aquest motiu que l’Assemblea ha demanat:

  1. Que s’obri una investigació dels fets i es depurin responsabilitats dels responsables de l’operatiu, del nombre de les persones ferides i els perjudicis causats a través de les dades que proporcioni el SEM i els Sanitaris per la República, els enregistraments dels fets i els testimonis que tenim a disposició del departament.
  2. Que es revisin operatius com aquest i la seva desproporció, que limita el dret de la ciutadania a expressar davant del Parlament les seves opinions sobre els fets que es debaten. Els operatius mai no poden ser anul·lant aquest dret, i cal que es facin d’acord amb les interpretacions de les resolucions de les Nacions Unides i el TEDH.

A la carta també s’hi adjunten vídeos i testimonis de la utilització d’aquest gas, com aquest d’Albert Bagué, on es pot apreciar el moment en què el disparen, o aquest de Neus Matamala, on s’observen els efectes de l’actuació policial.

jul. 13 2024

Llach, davant una plaça de Sant Jaume plena a vessar contra el cop judicial: “Alcem-nos fins que no s’amnistiï a l’últim CDR i tots els exiliats”

Milers de manifestants han omplert de gom a gom la Via Laietana i, després, la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra el cop judicial que els jutges espanyols estan perpetrant contra la llei d’amnistia. La manifestació contra el cop d’estat judicial espanyol s’ha convocat sota el lema “Desobeïm els jutges espanyols: Independència” i hi han donat suport, entre altres, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, els CDR, la Intersindical, la Comissió de la Dignitat, Alerta Solidària, Òmnium Cultural, Junts, CUP, Voluntaris per la República, l’Associació Memòria Contra la Tortura i diversos grups de suport de persones represaliades. La manifestació s’ha convocat després que el Tribunal Suprem ha refusat aplicar l’amnistia al MHP, Carles Puigdemont, a l’exvicepresident, Oriol Junqueras, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. A més, el cas 23S dels CDR encara està obert i, en canvi, s’ha aplicat immediatament als 46 policies espanyols acusats de delictes de tortures o tractes inhumans per les seves actuacions el Primer d’Octubre.

Un cop la capçalera ha arribat davant del Palau de la Generalitat, institució que s’ha adherit a les peticions d’amnistia formulades per agents de la policia espanyola, s’han llençat 200 quilograms de pa sec mentre sonava “Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer”, de la cançó ‘Tot explota pel cap o per la pota’ d’Ovidi Montllor. Tot seguit, el president Lluís Llach ha pronunciat un discurs. “Ens alcem contra la rebel·lió judicial fins que no s’amnistiï a l’últim CDR i tots els exiliats puguin tornar lliures a casa”, ha clamat. En aquest sentit, Llach ha assegurat que la judicatura espanyola “prevarica” prenent decisions polítiques contra el poder legislatiu per “intentar aturar l’independentisme”. En una plaça de Sant Jaume plena de gom a gom, Llach ha reclamat a Esquerra Republicana que “no faci cap col·laboració activa o passiva” amb el PSC: “No ens faci president en Salvador Illa!”.

En paral·lel, coincidint amb la manifestació a Barcelona, les assemblees exteriors de l’Assemblea s’han manifestat davant dels consolats i ambaixades espanyoles a diferents capitals del món per denunciar, davant la comunitat internacional, les maniobres del sistema judicial espanyol.

jul. 11 2024

L’Assemblea i l’UNPO envien una queixa als relators especials de l’ONU per denunciar l’abús d’acusacions de terrorisme contra activistes catalans per part de l’Estat espanyol

L’Assemblea i l’Organització de Pobles i Nacions No Representats (UNPO) han enviat una queixa conjunta a diversos relators especials de Nacions Unides on denuncien la repressió continuada de l’Estat espanyol i l’ús de legislació antiterrorista contra el moviment d’autodeterminació de Catalunya.

L’informe, enviat ahir als experts de l’ONU, detalla nombroses violacions de drets civils i polítics relatius a la llibertat d’expressió, llibertat de reunió i associació, dret a participar en els afers públics, dret a la privacitat i dret a la dignitat.

Aquestes violacions de drets humans formen part d’un patró de repressió sistèmica i d’assetjament judicial contra activistes i representants catalans per part de les autoritats espanyoles, que han intensificat la criminalització del moviment d’autodeterminació català, etiquetant-lo com a violent i recorrent a un poder judicial extremadament polititzat per abordar i silenciar el moviment, especialment des del referèndum del 2017.

L’ús de mecanismes antiterroristes contra dissidència política i defensors de drets humans és extremadament preocupant, i alinea l’Estat espanyol amb altres estats cada vegada més autoritaris, que utilitzen els conceptes d’”unitat nacional” per justificar la repressió de moviments d’autodeterminació, de minories nacionals i de poblacions indígenes.

L’UNPO és una organització internacional dedicada a defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres d’arreu del món, que inclouen pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. L’Assemblea representa Catalunya a l’UNPO des de 2018, com a part de la seva estratègia internacional, i actualment n’ocupa la vicepresidència amb l’expresidenta de l’Assemblea Elisenda Paluzie.

La col·laboració entre ambdues entitats ha sigut molt profitosa i ha dut a la publicació de l’informe Eines de repressió (Tools of Repression), així com a la presentació d’una queixa conjunta sobre l’ús de Pegasus contra membres de l’Assemblea als relators especials de l’ONU el 2022. Aquesta va provocar un comunicat dels experts de l’ONU que va denunciar l’escàndol d’espionatge Catalangate i va demanar una “investigació immediata, independent, transparent, imparcial i efectiva”, com també reparacions per part de l’Estat espanyol.

jul. 4 2024

L’Assemblea denuncia un cop d’estat judicial en l’aplicació de l’amnistia i convoca una mobilització sota el lema ‘Desobeïm els jutges espanyols. Independència’

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha denunciat avui dijous en una roda de premsa un cop d’estat judicial en l’aplicació de la llei d’amnistia. El Tribunal Suprem ha refusat aplicar l’amnistia al MHP, Carles Puigdemont, a l’exvicepresident, Oriol Junqueras, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, i en canvi s’ha aplicat immediatament als 46 policies espanyols acusats de delictes de tortures o tractes inhumans per les seves actuacions el Primer d’Octubre. Davant d’aquest atac a la democràcia i a la separació de poders, l’ANC ha convocat una manifestació el dissabte, 13 de juliol, a les 17 h, amb el lema “Desobeïm els jutges espanyols. Independència”.

El president, Lluís Llach, acompanyat de l’advocada Pilar Rebaque, membre de la sectorial de l’ANC de persones represaliades, i la coordinadora de la Comissió de Mobilització, Elisenda Romeu, ha carregat contra el nou atac a l’independentisme que representen les irregularitats en l’aplicació de la llei d’amnistia. Davant d’aquests moviments judicials, Llach ha explicat que s’ha contactat amb altres entitats independentistes per plantejar la necessitat de “protestar enèrgicament” i ha fet una crida a adherir-se a la manifestació. El president de l’entitat ha exigit als partits catalans que donen suport al govern espanyol que “tenen l’obligació de forçar-lo a enfrontar-se” a les maniobres d’una judicatura en rebel·lia. “Com a representants de la societat civil, ens sentim amb el dret, i tenim l’obligació, d’alçar-nos contra aquesta conculcació dels nostres drets”, ha proclamat.

Pilar Rebaque, advocada especialitzada en defensar represaliats, ha explicat en detall la no aplicació de la llei d’amnistia a tot l’independentisme. “El problema no és que s’està fent una interpretació jurídica, sinó que s’està fent una interpretació política”, ha apuntat. La lletrada ha advertit que ens trobem en “una situació de doble estat” on els independentistes “són l’enemic de l’Estat” i a qui “no se’ls aplica la mateixa llei”.

La coordinadora de la Comissió de Mobilització, Elisenda Romeu, ha detallat que l’Assemblea convoca una manifestació el pròxim dissabte, 13 de juliol, a les 17 h, que sortirà des de la plaça Urquinaona amb Via Laietana i es dirigirà fins al Palau de la Generalitat de Catalunya, institució que s’ha adherit a les peticions d’amnistia formulades per agents de la policia espanyola. Coincidint amb la manifestació de Barcelona, les assemblees exteriors de l’ANC es manifestaran, alhora, davant dels consolats i ambaixades espanyoles a diferents capitals del món amb l’objectiu de denunciar, davant de la comunitat internacional, les maniobres del sistema judicial espanyol per mantenir la repressió contra els independentistes catalans i alhora garantir la impunitat dels policies que van agredir violentament el Primer d’Octubre ciutadans pacífics que només volien votar.

jul. 2 2024

L’Assemblea, Òmnium i Irídia recorrerem l’amnistia contra els policies acusats de cometre violència policial durant el Primer d’Octubre

L’Assemblea, Òmnium Cultural i Irídia recorrerem la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona d’amnistiar els 46 policies espanyols investigats per cometre violència policial durant la celebració del Referèndum d’Autodeterminació, l’1 d’Octubre de 2017. Les tres entitats, personades com a acusació popular -en el cas d’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium- i acusació particular i popular -en el cas d’Irídia- al·legarem en els recursos que la brutalitat policial perpetrada per part dels policies contra la societat civil contravé l’article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i amnistiar-los implica una vulneració del mateix per part de l’Estat.

L’Assemblea, Òmnium i Irídia insistim que la llei d’amnistia no pot beneficiar, en cap cas, els responsables de la violència policial, i que els actes investigats queden exclosos de l’àmbit de l’amnistia perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants, que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i, per tant, són actes exclosos a l’article 2 de la llei d’amnistia.

Les tres entitats, que formalitzarem els recursos durant els pròxims dies, hem denunciat durant tot el procediment la lentitud judicial en aquest causa. Lamentem també que, set anys després dels fets, no s’hagi celebrat cap judici i que les víctimes de la brutalitat policial encara no hagin pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació.

juny 21 2024

L’Assemblea, Òmnium i Irídia exigeixen que no s’apliqui l’amnistia als policies que van cometre violència policial durant el Referèndum

L’Assemblea, Òmnium Cultural i Irídia presenten un escrit exigint la no aplicació de l’amnistia pels policies que van cometre violència policial durant la celebració del Referèndum d’Autodeterminació, el Primer d’Octubre de 2017. Ho fan com a acusació popular en el cas d’Òmnium i Assemblea Nacional Catalana i com acusació popular i particular en el cas d’Irídia després que el jutge instructor que investiga els policies de l’1-O per vulneracions de drets, al jutjat d’instrucció núm. 7 de Barcelona, hagi demanat el posicionament a les diverses parts personades. 

Les acusacions reiteren que la llei d’amnistia no pot beneficiar els responsables de la brutalitat policial exercida contra la ciutadania, ja que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. De fet, argumenten que els actes investigats haurien de quedar exempts de l’aplicació de la llei perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants, que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i per tant, són actes exclosos a l’article 2 de la llei d’amnistia.  

En aquest sentit, les organitzacions personades contradiuen els arguments principals de la Fiscalia encarregada d’aquest procediment, que ja s’ha posicionat a favor de l’aplicació de l’amnistia pels agents de policia investigats, i al·leguen, a més, que els fets no són subsumibles dins l’àmbit d’aplicació de l’article 1 de la llei, ja que aquests les actuacions policials no anaven dirigides a impedir delictes ni infraccions administratives. La petició del Ministeri Fiscal a favor de la impunitat no sorprèn a les acusacions, doncs ha demanat el sobreseïment del procediment  des del seu inici, l’any 2017.

A més, denuncien la lentitud dels procediments judicials contra els agents policials per la vulneració de drets fonamentals i critiquen, que set anys després dels fets, no s’hagi celebrat cap judici i les víctimes de violència policial encara no hagin pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació. Finalment, les entitats afirmen que continuaran exercint el seu rol d’acusació popular i anuncien que, en cas que se’ls apliqui la llei d’amnistia acudiran a les instàncies necessàries per a no deixar impune la violència policial.

juny 6 2024

L’Assemblea, amb Abel Mora, nou pres polític

Per vergonya de la judicatura espanyola, administrada en nom del rei Felip VI, el dijous 30 de maig Abel Mora va ingressar a Can Brians condemnat a 3 anys i 9 mesos de presó. És un nou pres polític, una nova víctima de la causa general contra l’independentisme, la persecució judicial iniciada amb el discurs del monarca espanyol el 3 d’octubre de 2017, el dia de l’aturada general de país.

L’encarcerament d’Abel Mora evidencia els arrelats prejudicis del sistema judicial espanyol, impropis d’una justícia de la Unió Europea, contra tots els qui qüestionen la “unidad de España”. Els catalans que defensem la independència constituïm el que el TJUE va denominar «Grup Objectivament Identificable». El Tribunal Suprem no condemna l’Abel per l’agressió a un viatger carregat de simbologia espanyola en un vagó del metro el 10 de novembre de 2018, el dia d’una manifestació de Jusapol, associació ultradretana de policies nacionals i guàrdies civils. Els magistrats reconeixen que l’agressor va ser una altra persona, no identificada. L’acusen de vigilar el vagó perquè aquesta desconeguda pogués actuar. En definitiva, l’empresona per ser una persona amb «postulats independentistes de tall anarquista», com diu la sentència, i viatjar en metro en aquell moment.

És tota una advertència que Abel Mora fos tancat a Can Brians el mateix dia en què s’aprovava la Llei d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. Junts per Catalunya i ERC, que van acordar-la amb el govern de Pedro Sánchez, han de tenir molt present que no hi ha normalització possible, perquè el conflicte entre Catalunya i Espanya es manté intacte en tots els seus àmbits: institucional, perquè Catalunya es regeix per un Estatut que no és el que van votar els seus ciutadans; polític, perquè no es reconeix el dret a l’autodeterminació de la nació catalana, i social perquè els 22.000 milions d’espoli fiscal anual ataquen els fonaments de l’estat del benestar català (educació, sanitat, ajudes a la dependència, habitatge social, rodalies, etc.).

L’empresonament d’Abel Mora evidencia que el Regne d’Espanya continua determinat a retenir Catalunya per la força, sense el consentiment dels catalans. Davant d’aquest abús de poder el poble català només té la via de la desobediència civil que han seguit tantes nacions i tants col·lectius, amb referents com Gandhi, Martin Luther King, Nelson Mandela o Václav Havel. La via de la resistència pacífica exigeix no tenir por a la judicatura espanyola ni a la presó. L’Assemblea considera el sacrifici d’Abel Mora un exemple del coratge imprescindible per continuar el conflicte amb Espanya. I estarà al seu costat en tot allò que necessiti i ens demani.

Luís Llach – President
Nohemí Zafra – Vicepresidenta
Sílvia Ventura – Secretària
Jaume Valls – Tresorer

Assemblea Nacional Catalana

juny 4 2024

12 de juny, a Sant Cugat, Àgora 1 d’Octubre sobre l’amnistia i la repressió

El dimecres 12 de juny, a Sant Cugat del Vallès, es farà un acte més del cicle de xerrades Àgora U d’Octubre. En aquest cas el tema serà “Amnistia i repressió“ i hi participaran Lluís Gibert i Josep Rosell.

L’acte començarà a 19.00 hores a la Casa de cultura.

abr. 24 2024

L’Assemblea denuncia davant l’OSCE que les falses acusacions de terrorisme busquen silenciar i criminalitzar l’independentisme català

El 23 d’abril, l’Assemblea ha intervingut a la Supplementary Human Dimension Meeting de l’OSCE, l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa. La trobada, que s’ha centrat en el rol de la societat civil en la protecció dels drets humans, reuneix representants dels estats de l’OSCE, institucions, organitzacions intergovernamentals i societat civil.

La Coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional, Bàrbara Roviró, ha pres la paraula en la tercera sessió per denunciar que des del referèndum de 2017, l’Estat espanyol du a terme una persecució judicial dels líders i activistes catalans per criminalitzar i sufocar la dissidència política.

Aquest és el cas de Tsunami Democràtic, que malgrat sempre va encoratjar la no-violència, ara està sent perseguida per l’Audiència Nacional amb acusacions de terrorisme contra aquells que suposadament van organitzar la plataforma. “Per escapar a aquesta persecució, set catalans s’han hagut d’exiliar, entre ells activistes, polítics, empresaris i un periodista”, ha criticat Roviró.

A banda de la persecució judicial, l’Estat espanyol utilitza altres eines per criminalitzar l’independentisme. Va donar a l’Europol -l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació en Compliment de la Llei- informació que suposadament lligava el moviment amb el terrorisme i l’extremisme. Per això, a l’informe TE-SAT de 2023, s’afirma que a l’Estat espanyol els moviments basc i català són actualment “els més actius i violents a l’escena separatista espanyola”.

Qualificar de terrorisme la dissidència i criminalitzar la desobediència civil pacífica “té un efecte paralitzador als activistes catalans i crea un entorn on els individus tenen por d’exercir el seu dret a la llibertat d’opinió i expressió i el dret a la llibertat de reunió i associació”, ha advertit la representant d’Assemblea. Això afecta la legítima tasca de la societat civil però també el moviment independentista en la seva totalitat.

Per aquestes raons, l’Assemblea ha demanat a les autoritats de l’OSCE que prenguin mesures per assegurar que l’Estat espanyol desisteix la persecució i criminalització de la societat civil catalana i atura la criminalització del dret a la llibertat d’expressió, llibertat d’associació i el dret a l’autodeterminació del poble català.

L’Assemblea Nacional Catalana participa regularment en trobades internacionals de drets humans per defensar l’autodeterminació de Catalunya i denunciar les vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble català, en el marc de la seva tasca d’incidència internacional.

març 10 2024

L’acord per l’amnistia vol tancar en fals el procés polític independentista

Llegit i analitzat l’acord per la llei d’amnistia signat per Esquerra Republicana i Junts amb el Partit Socialista Obrer Espanyol, que ha estat aprovat per la Comissió de Justícia del Congrés i que haurà de ser ratificat per les corts espanyoles, l’Assemblea Nacional Catalana volem exposar el següent posicionament:

– L’amnistia pactada no soluciona el problema de fons que és el reconeixement del dret a l’autodeterminació i el respecte per part de l’Estat a la declaració d’independència de Catalunya, malgrat pugui suposar un alleujament personal per a algunes de les persones encausades. Ja va passar amb l’amnistia del 1977, que va deixar indemnes els crims del franquisme i va mantenir el sistema polític i judicial en mans del franquisme sociològic.

– Aquesta amnistia del 2024 li treu responsabilitat a l’Estat espanyol respecte a tota la repressió desfermada contra l’independentisme. Vol tancar en fals el procés polític independentista i l’Assemblea no ho permetrem. És una llei trampa que implica que dels més beneficiats puguin ser els policies espanyols encausats, ja que pels independentistes se sol·licitaran nombroses prejudicials al TJUE i en quedaran molts exclosos. Tots els casos seran revisats individualment, i per això tots els represaliats queden a menester del poder judicial espanyol, amb un biaix que no cal ni comentar.

– L’única veritable amnistia és la independència de Catalunya i els represaliats ho són perquè la classe política catalana no va voler fer efectiva la independència. Només hem avançat des de la unilateralitat, com ho férem i guanyàrem el Primer d’Octubre, i només amb la unilateralitat aconseguirem una veritable amnistia, fent efectiva la independència.

– Aquesta amnistia és interpretada per part de l’Estat com una rendició, “una reconciliació”, la “pacificació” i la “normalització” de Catalunya com una llei de punt final al procés polític per la independència que va tenir un dels seus punts culminants el Primer d’Octubre de 2017. Els partits catalans que han pactat aquesta llei també estan fent difusió d’aquesta interpretació ajornant sine die qualsevol projecte d’independència. Amb aquesta intenció es torna a posar sobre la taula un referèndum acordat. Qui més guanya amb aquesta amnistia és l’Estat espanyol, que pretén diluir el moviment independentista, debilitar-lo i liquidar-lo. No ho permetrem. Continuarem posant de manifest que l’única resolució del conflicte polític serà quan a Catalunya exercim el dret a l’autodeterminació per decidir la creació d’un estat independent.

– L’Assemblea no acceptem aquest punt final ni aquesta rendició i mantenim la voluntat intacta de fer efectiva la independència com a continuació del referèndum del Primer d’Octubre i de les majories absolutes reeditades al Parlament de Catalunya en favor de la independència. Malauradament, aquesta amnistia debilita totes les causes al Tribunal Europeu de Drets Humans just quan teníem l’Estat espanyol contra les cordes a la justícia internacional i en cap cas posa fi a la repressió, voluntat clara de l’Estat espanyol envers el nostre moviment.

Només la independència ens farà lliures!

febr. 20 2024

L’Ajuntament de Barcelona vol limitar el dret a manifestació de l’independentisme

L’Ajuntament de Barcelona pretén coartar el dret a reunió i manifestació de l’independentisme amb una sanció a l’Assemblea Nacional Catalana de 1.501 euros per haver organitzat la manifestació de la Diada de l’11 Setembre de 2023. L’entitat independentista lamenta la voluntat de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, d’intentar limitar un dels drets fonamentals coaccionant l’Assemblea amb una multa econòmica de la Guàrdia Urbanaal·legant que no s’havien demanat les llicències per ocupar l’espai públic.

L’Assemblea vol deixar clar que no permetrà cap atac en aquest sentit i que en cap cas demanarà permís per poder exercir un dret. Recorda que mai s’han demanat llicències per poder muntar l’escenari de la manifestació de la Diadai que s’ha usat una formalitat per coaccionar l’independentisme i limitar el dret a manifestació.

El dret fonamental de reunió no està sotmès a autorització prèvia. Així queda establert tant a la normativa com a la jurisprudència nacional i internacional. Com s’ha fet cada any, es va comunicar la manifestació i, durant els preparatius de la manifestació i l’acte de l’11-S, es van fer les reunions pertinents amb l’Ajuntament per parlar d’aspectes tècnics i per compartir tota la informació i els expedients sobre el funcionament de la mobilització i de l’acte. Ara, cinc mesos més tard, la Guàrdia Urbana ha incoat un expedient per un procediment sancionador a l’Assemblea que representa una greu limitació del dret a la manifestació.

Davant d’aquests fets, l’Assemblea Nacional Catalana ha demanat l’expedient i la suspensió del termini d’al·legacions per tal d’exercir el legítim dret a defensa. En aquest sentit, l’entitat independentista presentarà recurs davant les instàncies corresponents.

L’Assemblea, que no rep subvencions de cap mena, insta la ciutadania a continuar mobilitzada i a solidaritzar-se per fer front a l’atac fent-se soci de l’entitat o a través d’una aportació a https://assemblea.cat/fes-un-donatiu-2/.

febr. 15 2024

20 de febrer, concentració per la llibertat de Julian Assange

Julian Assange corre el greu perill de veure’s extradit del Regne Unit als Estats Units en poc temps. Un cas que podríem titllar de “terrorisme d’estat”. Si es portés a terme aquesta extradició, es crearia un gravíssim precedent per a la llibertat de premsa i la qualitat democràtica i transparència del món de la informació. 

És per aquest motiu que us convoquem el dimarts, 20 de febrer, a les 19hores, davant del Consolat Britànic (avinguda Diagonal, 477- Pl. Francesc Macià) per reclamar l’alliberament de Julian Assange.

febr. 8 2024

L’Assemblea lamenta que l’Audiència de Barcelona hagi decidit no jutjar a tots els comandaments de la policia espanyola per l’1-O

L’Assemblea Nacional Catalana, que exerceix d’acusació popular, lamenta que l’Audiència de Barcelona hagi decidit deixar fora del judici cinc comandaments de la policia espanyola per les seves actuacions durant la jornada del referèndum del Primer d’Octubre del 2017. El tribunal ha desestimat asseure’ls al banc dels acusats tot i haver demanat fonamentadament que anessin a judici i que la sala hagi valorat la “temeritat” i la “passivitat culpable” dels comandaments.

Tot i això, l’Assemblea celebra que, gràcies a la tasca duta a terme com a acusació popular, quaranta-sis policies espanyols s’hauran d’asseure al banc dels acusats per les seves actuacions a l’1-O imputant-los delictes de lesions i contra la integritat moral, després que el jutge hagi vist moltes evidències que indiquen que es podrien haver comès abusos policials.

El tribunal estableix que “els fets descrits van més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament algunes conductes que podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionaris públics”. De fet, l’Audiència de Barcelona retreu que alguns agents mentissin dient que no eren al lloc dels fets, tot i que el material audiovisual aportat ho desmenteixi taxativament.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, demana “seguir ferms” contra les vulneracions de drets humans que ha comès la policia espanyola. “Des de l’Assemblea fa molt de temps que destinem temps, recursos i esforços per combatre la maquinària de repressió espanyola”, ha subratllat. D’altra banda, Feliu ha lamentat que “alguns comandaments hagin quedat impunes tot i que hagi quedat sobradament provat que van ser el braç armat del ‘A por ellos’”.

L’Assemblea, com a acusació popular junt amb Òmnium i Irídia, ja treballa en el següent pas que serà  formular les acusacions concretes per cada un dels 46 policies així com preparar les proves pel judici que serà llarg i complicat atès el nombre de persones que seuran al banc dels acusats.

nov. 15 2023

Acte dels 6 anys dels Cants de llibertat a Terrassa

Aquest dimarts s’ha commemorat a Terrassa els sis anys dels Cants per la llibertat que es fan, diàriament, davant l’Ajuntament.