Davant l’exhibició de Pedro Sánchez, independència és llibertat

L’Assemblea Nacional Catalana, juntament amb altres entitats i organitzacions polítiques, s’ha concentrat aquest matí al voltant del Liceu per a denunciar l’acte propagandístic protagonitzat pel Govern espanyol. Pedro Sánchez ha fet públic els indults a les preses i presos polítics.

L’executiu espanyol ha vingut a Barcelona per anunciar la mesura de gràcia als responsables polítics de l’1 d’Octubre. Amb aquesta acció pretén escenificar un perdó que voldria ser la resolució al conflicte català. Però res més lluny de la realitat. Aquesta és una solució particular per aquestes persones que els darrers anys han patit en primera persona la brutal repressió de l’Estat espanyol. Però n’han quedat fora les exiliades i exiliats així com les més de 3.000 persones represaliades.

D’altra banda, el Govern espanyol ha anunciat els indults amb l’amenaça que si el poble de Catalunya vol tornar a exercir la seva plena sobirania l’Estat actuarà de la mateixa manera. Per tant, la decisió de l’executiu només s’entén des del seu propi interès i no del de Catalunya. La ciutadania catalana només trobarà la plena llibertat fora de l’Estat i serà la independència la que amnistia el conjunt de la societat civil. És irreal pensar en una solució acordada amb l’Estat espanyol que contempli l’autodeterminació i l’amnistia, i que no inclogui la rendició i la humiliació del moviment independentista.
En el marc de l’acte polític que ha tingut lloc a la plaça de la Boqueria, just al costat del Liceu, el vicepresident de l’Assemblea, David Fernández, ha deixat clar que els “els indults que veniu a vendre són part d’una acció mediàtica d’abast internacional. El vostre públic avui són els mitjans i ens internacionals, no els catalans“.

El vicepresident de l’Assemblea ha afegit que aquests indults “obliden i condemnen a presó, pobresa i escarni més de 3.000 persones represaliades pels tribunals de la santa inquisició espanyola, tan sols a partir de sospites o protestes“.

A més, David Fernàndez ha demanat conèixer els termes amb què “s’han acordat” els indults entre el Govern espanyol i la Generalitat: “tenim dret a conèixer aquests pactes que ens condemnen a la submissió més indigna“. En aquest sentit, Fernàndez ha afegit que el Govern català “col·labora activament amb la repressió de l’Estat espanyol fent de braç executor i convertint-se, de facto, en còmplice de la indignitat“.

En aquest acte polític hi ha participat l’Assemblea Nacional Catalana, Poble Lliure, La Forja, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Marcel Absolució i represaliades i represaliats.

El 21 de juny, l’Assemblea convoca un acte polític paral·lel al discurs del Govern espanyol al Liceu

Aquest dilluns, Pedro Sánchez farà públic a Catalunya el perdó a Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Joaquim Forn, per uns delictes que mai van cometre. No es pot indultar un delicte inexistent i molt menys esperar que aquest fet sigui la solució del conflicte català.

Amb aquesta mesura de gràcia, el Govern espanyol pretén vendre que està avançant cap a la resolució del conflicte, però en cap cas és així. Aquest dilluns mostrarà una falsa compassió envers un moviment independentista que continua reprimit i perseguit.

Els indults són la solució particular per a les preses i presos polítics i per a les seves famílies, que tant han patit injustament aquests darrers anys. Mai no haurien d’haver entrat a la presó i, en aquest sentit, l’Assemblea celebra que puguin tornar a casa. Però en cap cas, es pot considerar una solució col·lectiva i molt menys en favor del moviment i, per extensió, del país.

Cal recordar que aquesta decisió del Govern espanyol deixa fora les persones exiliades i els més de 3.000 represaliats i represaliades. L’única solució per a Catalunya és continuar lluitant. Cal mobilitzar-se i treballar incessablement per assolir la independència, és aquesta la que amnistiarà a totes les persones que estan patint la repressió de l’Estat espanyol.

Per aquests motius, l’Assemblea es mobilitzarà el mateix dilluns davant el Teatre del Liceu per denunciar l’espectacle propagandístic que protagonitzarà Pedro Sánchez. L’entitat crida la ciutadania a sumar-s’hi.

L’Estat de la Nació: Avui amb Marcel Vivet i Vicent Partal

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació. Tindrà aquests convidats.

Vicent Partal: una reconeguda trajectòria de periodisme en català i activisme independentista en el marc dels Països Catalans. 

Marcel Vivet: 5 anys de presó per manifestar-se davant de Jusapol i amb acusació de la Generalitat, després d’un judici ple d’irregularitats. 

David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea, va ser identificat pels Mossos després d’haver cremat una imatge de Felip VI, acció emparada per una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Diumenge passat va fer-se el primer Aplec dels Països Catalans a Tremp. En parlem amb un dels organitzadors, Aleix Creus

Èrika Casajoana, secretària nacional de l’Assemblea, ens parla de la persecució que pateix l’exconseller del Govern Andreu Mas-Colell per la seva feina en acció exterior.

Marc Carrasco, responsable de màrqueting de Mussap.

Avui 17 de juny, concentracions per l’absolució d’en Marcel Vivet

L’escàndol de la sentència contra Marcel Vivet demostra que la repressió no s’atura ni un moment i que no hi ha cap intenció d’obrir noves etapes de diàleg.

Concentracions avui a diverses localitats. A Barcelona, a les 20.00 h a la plaça Sant Jaume.

Manifest

Quatre mesos després del judici ha arribat, a través dels mitjans de comunicació, la sentència que ha emès l’Audiència Provincial de Barcelona en relació al cas d’en Marcel Vivet. El condemnen a un total de 5 anys de presó, 2 per desordres públics i 3 per atemptat a l’autoritat i més de 2100€ de multa.

En Marcel és un jove badaloní compromès en diferents lluites socials i polítiques, i aquella tardor de 2018 va sortir, com tants d’altres, a plantar cara a aquells que van reprimir el poble català l’ 1 d’octubre. Tots els que vam sortir al carrer aquell dia ho vam fer per mostrar el rebuig a la manifestació convocada pel sindicat de policies espanyol JUSAPOL. En Marcel i tots nosaltres vam sortir amb l’antifeixisme per bandera i en defensa de les institucions catalanes, les mateixes que uns mesos després es van personar com a acusació particular contra el nostre company.

Mentre la Generalitat mercadeja amb els indults de només 9 presos polítics amb “el gobierno más progresista de la historia”, més de 3000 encausades veuen com la repressió impulsada pel govern autonòmic d’Esquerra Republicana i Junts no s’atura. Els mateixos que d’una banda criden a la mobilització, són aquells que de la mà de l’Estat espanyol ens persegueixen, jutgen i empresonen com han fet sempre. Exigim a Esquerra Republicana i Junts per Catalunya que cessin la persecució i la repressió contra independentistes i s’adhereixin al recurs de la defensa d’en Marcel Vivet.

Davant d’un muntatge policial i judicial en el que només s’ha tingut en compte la versió d’un mosso i sense proves gràfiques que sostinguin l’acusació, des del moviment independentista no tolerarem que es torni a la normalitat fins que en Marcel i la resta d’encausades no siguin lliures.

Volem agrair totes les mostres de solidaritat que s’han rebut durant tot el procés. Tal com va dir l’ Ana, la mare d’en Marcel, és en aquests moments quan hem de transformar tot el dolor i ràbia que sentim per aquesta injustícia en organització i lluita. És per tot això que fem una crida a la mobilització sostinguda per l’absolució d’en Marcel i de tots els independentistes encausats

Prou repressió, Marcel Absolució! Visca la terra!

L’Estat de la Nació: El futur del sector petrolier i altres temes a debat

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació.

El futur del sector petrolier, a debat. En parlem amb Jordi Roset, copropietari de Petrolis Independents

El Tribunal General de la Unió Europea va anunciar dimecres que desestimava la demanda sobre la Iniciativa ciutadana europea (ICE) impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República. Què implica la decisió? En parlem amb Bàrbara Roviró, de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea.

David Minoves (CIEMEN) i Helena Pol (PEN català): 25 anys de la Declaració universal dels drets lingüístics. 

Entrevista a Roger Español: la plataforma “Defensem l’1-O” té l’objectiu de sumar un bon nombre d’afectats per la violència policial per afrontar els judicis.

16 de juny, a Sant Cugat, xarrada amb Elisenda Paluzie i Vicent Partal

El dimecres 16 de juny, a Sant Cugat del Vallès, es farà una xerrada amb el títol “Prou repressió” amb la presència de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie i del director de Vilaweb, Vicent Partal.

La xerrada forma part del cicle Àgora 1 d’Octubre que organitza l’Assemblea a Sant Cugat.

L’acte començarà a les 19.30 h a la plaça U d’Octubre.

Estat de la Nació: entrevista a Jordi Pina

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació.

Entrevista a l’advocat Jordi Pina.

Parlem amb Pep Puig del Dia Mundial del Medi Ambient.

Entrevista al delegat a Barcelona d’Anem X Feina, Àlex De Azuaje.

El documental Llum i llibertat, al festival Docs Barcelona.

L’Estat de la Nació: els estudiants que defensen la Universitat pública van a judici

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació.

L’Arià Bayé és un dels estudiants encausats en el marc de la Pública a Judici. El judici serà els dies 3 i 4 de juny. Com l’afronta?

Perpinyà, a punt per tornar-se a mobilitzar en defensa del català a l’ensenyament. En parlem amb Andreu Laurent, secretari nacional de l’Assemblea per la Catalunya Nord.

Entrevista a Robert Manrique, portaveu de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme, una vegada coneguda la sentència pels atemptats del 17 d’agost.

Com encara l’estiu el sector turístic? En parlem amb David Font, director de l’Agència Catalana de Turisme.

Com sempre, a partir de les 21.30 h a Tevecat, a les nostres xarxes i al canal de Youtube.

La Rambla de Figueres s’omple en solidaritat amb les persones investigades pels talls contra la sentència a l’1-O

La mobilització organitzada per l’Assemblea i Òmnium de Figueres i l’Alt Empordà, juntament amb Alerta Solidària i el CDR de Figueres, ha congregat centenars de persones vingudes d’arreu del país, algunes d’elles en la vintena d’autocars que ha organitzat l’Assemblea. Els participants han reivindicat continuar el camí a la independència i passos ferms al nou Govern, en un ambient festiu però molt reivindicatiu. 

La primera intervenció ha anat a càrrec d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, que ha volgut posar en valor les mobilitzacions posteriors la sentència a l’1-O: “La gent d’aquest país va demostrar que rebia la sentència dempeus”.  Tanmateix, ha remarcat que la resposta política i institucional va ser “decebedora”. “Necessitem un Govern i un Parlament decidits a fer efectiva la independència”

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha volgut posar de relleu que s’ha assolit una primera “condició necessària” com és un Govern independentista. “Ara falta la segona: que aquest Govern estigui disposat a fer la independència. És llavors quan les accions de control de bloqueig i control del territori tindran tot el sentit”, ha dit. “Mentrestant, des de la societat civil continuarem fent pressió i pressió per aconseguir-ho. Tenim un poble madur i preparat per afrontar un procés d’independència. Només independència és llibertat!”, ha conclòs. 

Per la seva banda, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha volgut deixar clar que “no ens aturarem fins que aquest país sigui lliure”. Ha llegit, també, les paraules de Jordi Cuixart: “sou la demostració d’un poble que ha perdut la por en la lluita pel dret a l’autodeterminació i la independència”.

Seguidament han intervingut Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària, i Mateu Pons-Serradeil, advocat nord-català, que han parlat en nom dels col·lectius d’advocats que defensen les persones investigades. Pons-Serradeil ha posat en relleu la diferència de tracte dels estats francès i espanyol: “no podem entendre com dins la UE, un mateix delicte pugui ser tractat de manera tan diferent, de manera tan injusta”, ha dit, en referència a les mobilitzacions pels drets fonamentals, que als jutjats de l’estat francès no han tingut repercussions greus. Majoral, al seu torn, ha subratllat que el moviment no té por a la repressió i que està més a punt per continuar mobilitzat per lluitar per la independència: “Tornem a sortir al carrer amb el cap ben alt!”. 

La repressió no ha de frenar la independència

La persecució judicial de més de 300 persones d’arreu dels Països Catalans per la seva participació en els talls posteriors a la sentència no intimida el col·lectiu de represaliats ni el moviment independentista. “Orgullosos d’haver estat on hem estat”. Aquest ha estat el missatge de Pepa Plana i Alícia Monterroso, dues de les activistes investigades pels talls de carretera de la tardor del 2019. “Seguirem sense defallir. Ni la repressió més dura ens podrà esborrar el somriure rebel!”, han reblat. 

Les activistes, amb una nombrosa representació de represaliats d’arreu del país que les acompanyaven dalt de l’escenari, han remarcat la necessitat de continuar la mobilització al carrer i han retret als partits independentistes la seva falta d’entesa: “portem massa temps enfrontats i dividits. L’1-O vam guanyar moltes coses i no hi renunciarem!”.

L’Estat de la Nació: què podem esperar de la presidència de Pere Aragonès?

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació.

Què podem esperar de la presidència de Pere Aragonès? Parlem de la investidura amb el vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, i les periodistes Mònica Batalla i Mercè Feliu

Les vulneracions de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol, cap a la justícia europea. Entrevista a l’advocat Gonzalo Boye

Més de 300 persones represaliades pels talls de carretera posteriors a la sentència de l’1-O. Parlem amb Pepa Plana, una de les persones investigades. 

Com sempre, a partir de les 21.30 h a Tevecat, a les nostres xarxes i al canal de Youtube.

L’Assemblea denuncia les prohibicions de la Junta Electoral

Aquest matí han començat les vistes orals dels recursos presentats per l’Assemblea contra les resolucions de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, que durant la campanya del 14-F va prohibir concentracions que feia l’entitat contra la repressió i en defensa de la democràcia i la llibertat d’expressió.

En total s’han presentat 15 recursos: Barcelona-Meridiana (2), Barcelona-Fort Pienc, Vilanova i la Geltrú, Barcelona-Sants, Barcelona-Gràcia (2), Sant Fost de Campsentelles, Torelló, Corbera de Llobregat, Sant Joan Despí, Arenys de Munt, Cardedeu, Mataró i Col·lectiu Enriqueta Gallinat.

Amb la presentació d’aquests recursos, l’Assemblea vol denunciar aquestes prohibicions de la Junta Electoral que vulneren de forma flagrant el dret fonamental de reunió.

Abans d’entrar a declarar a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, el vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, ha explicat que “amb aquests recursos estem demanant que es respecti escrupolosament el compliment de la legislació vigent. El procediment pel qual s’hauria d’haver resolt la provisió de la Junta Electoral era d’urgència, i no va ser així”. A més, ha afegit que “avui també estem aquí perquè l’Assemblea ha defensat i defensarà sempre els drets fonamentals”.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “avui estem exemplificant com creiem que s’ha d’afrontar la repressió de l’Estat presentant un recurs contra la Junta Electoral“. Tot i que, haurien d’haver resolt aquest cas d’urgència, “no ha estat fins avui que tenim les vistes orals. Esperem guanyar-ho aquí, si no serà una causa més que portarem als tribunals europeus”.

A les vistes d’avui també hi ha assistit la coordinadora de la Comissió de Jurídica i Seguretat, Jordina Sonet, qui ha denunciat que “es van prohibir actes i concentracions que no tenien cap contingut electoral. Cap ni una anava dirigida a la captació de vot. S’han prohibit actes contra la repressió, el que representa una clara vulneració de drets i llibertats“.

L’Assemblea ha convocat concentracions tan avui com dijous, la segona jornada d’aquestes vistes orals, davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.

15 de maig, a Lleida, manifestació pels 3 mesos de presó de Pablo Hasél

El dissabte 15 de maig, a les 17 h, el grup de suport a Pablo Hasél organitza a Lleida una manifestació per denunciar la persecució de la llibertat d’expressió.

La manifestació arrencarà al Rectorat de la Universitat de Lleida, on el van detenir, i arribarà a la presó de la ciutat, passant primer per la delegació del PSC.

Ens veiem a Lleida! Per la llibertat, la democràcia i la independència!

22 de maig, a Figueres, acte contra la repressió. Autocars des de Sant Quirze

El dissabte 22 de maig s’organitza un acte polític a Figueres en suport als més de 300 investigats pels talls de l’AP-7. És una persecució judicial massiva contra persones que van exercir el dret de protesta. 

Us animem a participar d’aquesta mobilització en contra de la repressió i en defensa dels drets fonamentals. Hem de deixar molt clar que només amb la independència assolirem la llibertat!

Des de Sant Quirze del Vallès hem organitzat autocars per anar-hi i donar suport especialment a les persones implicades del nostre miunicipi.

Dissabte 22 de maig

 • La sortida serà a les 08.00 del matí des de l’entrada principal del Parc de les Morisques de Sant Quirze del Vallès.

 • La tornada és prevista cap a les 14.30 des de Figueres.

Porteu-vos l’aigua i el menjar que hagueu de consumir. No aconsellem confiar en trobar restaurants disponibles. 

Dins de l’autocar cal dur la mascareta tota l’estona.

Preu tiquet 10 €

Compreu els tiquets clicant aquí.

L’Assemblea denuncia el “lawfare” de l’Estat contra Catalunya en una conferència sobre drets humans de l’OSCE

L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la conferència “Supplementary Human Dimension Meeting – Democratic Law-Making: Ensuring Participation” (Legislació democràtica: assegurant la participació) de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), els dies 26 i 27 d’abril, per denunciar els efectes de la judicialització de l’Estat espanyol pel que fa a l’activitat parlamentària a Catalunya i l’ús de la persecució judicial amb motius polítics (lawfare) contra representats elegits democràticament i activistes. Totes aquestes violacions dels drets humans estan destinades a mantenir la integritat territorial d’Espanya.

En aquest sentit, els secretaris nacionals de l’Assemblea Carles Fité, Erika Casajoana i Bàrbara Roviró han participat en les tres sessions de la conferència, on s’han tractat qüestions com ara la legislació oberta i inclusiva; els reptes, les oportunitats i les amenaces pel que fa a la participació pública, i l’esfera digital.

Fité ha denunciat l’increment de l’ús del lawfare per part de les autoritats espanyoles d’ençà del referèndum d’independència de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017: “Les autoritats espanyoles han llançat una onada de persecució política contra activistes de la societat civil i representants elegits democràticament”. I ha afegit: “El poder judicial espanyol ha intervingut l’activitat parlamentària catalana, abolint lleis i anul·lant resolucions sobre drets socials, econòmics, civils i polítics aprovades per la cambra catalana”.

Per la seva banda, Casajoana ha denunciat la repressió espanyola contra l’expresidenta de l’Assemblea i del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell: “Malgrat les crides de llibertat per part d’organitzacions internacionals com el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitrària i Amnistia Internacional, la Carme Forcadell va passar dos anys en presó preventiva i va ser condemnada a onze anys i sis mesos de presó el 2019 per haver permès un debat parlamentari sobre la independència”.

Finalment, Roviró ha exposat els casos de censura i persecució basats en l’esfera digital: “Des del 2017, les autoritats espanyoles limiten la capacitat de les organitzacions de la societat civil a Catalunya per desenvolupar les seves activitats, fent ús del lawfare i la persecució política, i reduint el dret a la llibertat d’expressió i participació pública”.

Els tres secretaris nacionals han denunciat l’obstrucció sistemàtica de les autoritats de l’Estat espanyol a l’activitat legislativa catalana, així com la persecució de membres de la mesa del Parlament, i han fet una crida a l’Estat demanant que respectés el dret a la participació política dels representants catalans i de la societat civil. De la mateixa manera, han convidat els experts de l’OSCE a visitar Catalunya i conèixer la situació de primera mà.

L’Assemblea participa regularment en les conferències sobre drets humans de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (com ara el setembre i el novembre del 2019 o el juny del 2020), amb l’objectiu de fer intervencions i presentar dossiers per denunciar les violacions de drets humans de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.

Aquí teniu les versions escrites de les intervencions: Sessió 1Sessió 2Sessió 3.

Estat de la Nació #19 La memòria històrica

Eduard Berraondo parlarà de la memòria històrica amb Pep Cruanyes amb motiu dels 90 anys de la proclamació de la República catalana.

També es recordarà l’assassinat de Guillem Agulló amb Núria Cadenes.

Gonçal Oliveros, candidat a les eleccions al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

Salut emocional amb Miquel Pallarès.

A partir de les 21.30 h a Teve.cat, a les xarxes de l’Assemblea i al seu canal de YouTube.