18 de novembre, autocar des de Sabadell a Lledoners

No us oblidem

Us proposem d’anar fins a la presó de Lledoners, el diumenge 18 de novembre a donar suport a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras, Quim Forn i Raül Romeva.

Comptarem amb l’actuació de Músics per la Llibertat. Després hi farem el vermut (emporta-te’l de casa amb la taula i les cadires)

T’hi duem amb autocar. El preu del bitllet és de 8€. La venda de tiquets es fa al local de SBDxI-ANC, al carrer Illa, 3.  Obert de de dilluns a divendres, de 6 a 8 de la tarda i, dissabtes d’11 a 1.

  • Sortida: plaça Marcet, a les 10 del matí.
  • Tornada, des de Lledoners, a les 2 del migdia

16 de novembre, a Sabadell, 13 mesos d’empresonament: fes-te sentir!

El 16 de novembre farà justament 13 mesos que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són a la presó, ara amb la confirmació que la Fiscalia General de l’Estat els acusa del delicte de rebel·lió i demana 17 anys de presó, i l’Advocacia de l’Estat, de sedició i en demana 8.

Per això. volem que pugueu expressar què sentiu, què voleu, què opineu, què proposeu,… davant la situació excepcional que estem vivint.

Us esperem el divendres, 16 de novembre, a partir de dos quarts de vuit del vespre, a la plaça de Sant Roc a Sabadell: vine, et donem un minut per fer sentir la teva veu!

El TC admet a tràmit el recurs d’empara constitucional impulsat per l’Assemblea per denunciar la vulneració dels drets dels electors

El Tribunal Constitucional ha decidit admetre a tràmit, en el Ple del 30 d’octubre, el recurs d’empara que l’Assemblea va impulsar el passat 15 d’octubre per denunciar la vulneració de drets fonamentals dels electors que causa la suspensió dels diputats del Parlament processats, sorgida de la interlocutòria del 30 de juliol del 2018 de la sala d’Apel·lacions del Tribunal Suprem, que, així mateix, confirmava la interlocutòria del 9 de juliol dictada pel magistrat instructor de la Sala Penal.

Segons ha informat el TC, el Ple del tribunal ha decidit per unanimitat acceptar a tràmit el recurs d’empara, ja que l’assumpte té una “especial transcendència” perquè “planteja un problema o afecta una faceta d’un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina del tribunal“, segons ha informat en una nota informativa aquest matí.

Un recurs coral

El recurs va ser presentat per una trentena de personalitats de la vida pública catalana, entre els quals escriptors, advocats, arquitectes, cuiners… D’entre els noms més destacats, sobresurt el del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’escriptor, Jaume Cabré. També van presentar el recurs el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan-Domènec Ros, l’exdegà del Col·legi d’Advocats Josep Maria Antràs, la cuinera Ada Parellada, el Premi Nacional de Recerca 2018 Roderic Guigó, així com la presidenta i el vicepresident de l’ANC i altres membres del seu Secretariat Nacional.

Aquest recurs és un pas previ imprescindible per poder arribar, finalment, al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, ja que si el recurs és desestimat pel Tribunal Constitucional, es plantejarà la petició d’empara al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. Allà, s’hi cercaran mesures cautelars per la vulneració de drets polítics, amb la voluntat que es pronunciïn com en els casos recents de Jordi Sànchez o de l’expresident del Brasil Lula da Silva.

El fet que en el recurs d’empara presentat al TC s’hagin demanat mesures cautelars, obliga al TC a prendre un posicionament més ràpid. Si el TC denega les mesures cautelars es podrà ja interposar recurs directament al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, en un procediment que es coneix com a Legal Mass Action.

En cas d’èxit de les sol·licituds de mesures provisionals amb pronunciament favorable al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, l’acció pot ajudar a pressionar significativament el govern espanyol i el poder judicial i legitimaria al Parlament de Catalunya si decidís no executar la polèmica interlocutòria del jutge Llarena de suspensió dels diputats.

Finalment, aquesta acció forma part d’una estratègia més global en què l’ANC impulsa la denúncia de la vulneració de drets civils i polítics per part de les institucions espanyoles davant els organismes internacionals, i que reforça la causa de l’autodeterminació i la independència de Catalunya.

9 de novembre, a Palau-solità i Plegamans, Música i poemes per la llibertat

El divendres 9 de novembre, a Palau-solità i Plegamans, es farà una audició de música i poemes per la llibertat dels presos i exiliats polítics.

Començarà a les 21.00 al Teatre de la Vila.

2018-11-04 19.47.32.jpg

Després d’un any de crueltat, la injustícia continua. Fem efectiva la República catalana

Avui fa un any que Oriol Junqueras i Quim Forn són tancats en un centre penitenciari en presó preventiva, just avui que fa un any d’aquesta crueltat hem conegut l’escrit d’acusació presentat tant per part de la fiscalia que acusa de rebel·lió i malversació els presos i preses polítics, amb penes de fins a 25 anys de presó i inhabilitació absoluta, com de l’Advocacia de l’Estat. Avui també sabem que la fiscalia demana a Jordi Sànchez 17 anys de presó i la inhabilitació absoluta per ser president de l’Assemblea Nacional Catalana quan es va fer el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Així mateix, es demanen 17 anys de presó i la inhabilitació absoluta a Carme Forcadell, presidenta del Parlament i expresidenta de l’ANC, i 17 anys de presó a Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, l’entitat amb qui hem treballat plegats en nombroses ocasions.

Davant d’aquests fets

MANIFESTEM:

L’escrit d’acusació és una mostra que l’Estat espanyol segueix enrocat en la repressió política basada en fets inventats, imputa delictes que no s’han comès i demana penes extremadament greus. Recordem que el Tribunal de Schleswig-Holstein va desestimar els delictes de rebel·lió i sedició per a Carles Puigdemont, ja que va considerar que no es pot provar violència en els fets pels quals se’l volia extradir.

Un procés polític propi de règims autoritaris que evidencien la no independència del poder judicial i la seva implicació en una acció d’estat antidemocràtica contra la lliure expressió de la dissidència política.

En l’acció de la fiscalia, que depèn del Govern de l’Estat espanyol, s’evidencia que no hi ha hagut cap canvi d’actitud i segueix impulsant una operació de persecució política de l’independentisme que sempre ha actuat políticament, per vies democràtiques i no-violentes.

Davant d’aquesta acusació denunciem aquest procés antidemocràtic, exigim el sobreseïment i l’arxiu de tots els processos oberts i, per tant, la llibertat de tots els processats, així com el lliure retorn de les persones exiliades.

També denunciem davant de la comunitat internacional i, en especial, davant els pobles d’Europa, la vulneració per part de l’Estat espanyol dels drets humans dels presos i les preses polítics processats en aquesta causa i en el conjunt de processos oberts contra la ciutadania que vulneren els drets fonamentals que garanteixen les llibertats i la lliure acció política, la sobirania del Parlament i l’acció dels diputats i les diputades en virtut del mandat que la ciutadania els va donar en ser elegits. Des de l’Assemblea ens comprometem a denunciar tota vulneració de llibertats i dels drets dels ciutadans a participar en els afers públics directament o per mitjà de representants lliurement escollits en eleccions per sufragi universal.

La farsa que representa aquest procés judicial, que va des de la presó preventiva fins a la que serà la sentència d’aquest judici injust, demostra que només aconseguirem la llibertat dels presos i les preses polítics, les persones processades i exiliades, i establir un estat de dret on es garanteixin les llibertats i drets fonamentals, construint la República catalana.

Fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre i consolidar la República catalana és el que ens garantirà un estat que respectarà els drets civils i polítics de tota la ciutadania, inclosa la dissidència política. Això demostra com d’urgent és que l’independentisme estableixi una estratègia conjunta per aplicar-lo. I anunciem que no ens aturarem davant d’aquesta crueltat, portarem a terme una campanya de denúncia nacional i internacional d’aquest “judici” que inclourà mobilitzacions simultànies no només a Catalunya, sinó a les principals capitals europees.

Hem d’iniciar doncs un procés definitiu, per dir alt i clar a Espanya, a Europa i al món, que el poble de Catalunya no accepta ni acceptarà més aquesta humiliació i sotmetiment a un estat demofòbic. I que necessitem de tota la seva força i determinació per acompanyar-nos en la mobilització constant per la implementació efectiva de la nostra independència.

Secretariat Nacional

Assemblea Nacional Catalana

El 8 de novembre, a Sabadell, “República, empremta de justícia i llibertat” amb Jordi Domingo

El dijous 8 de novembre, a Sabadell, us emplacem a l’auditori de Can Balsach, a 2/4 de 8 del vespre, per compartir la xerrada de Jordi Domingo: República, empremta de justícia i llibertat.

La proposta de la xerrada és parlar dels punts que segueixen i d’obrir un debat posterior.

  • Del dret a l’autodeterminació, dels tractas internacionals i de la Constitució espanyola.
  • Del paper que exerceixen els presos i els exiliats.
  • Dels imputs més importants abans de la declaració de guerra del 155.
  • Del paper de la resistència no violenta.

La xerrada anirà a càrrec de Jordi Domingo, president de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya i portaveu de la plataforma Constituïm i, estarà aconduïda per Àngels Folch, mestra jubilada i activista política.

Us hi esperem!

Manifest Pro Libertate per la llibertat dels presos polítics catalans

Per primera vegada hi ha una acció conjunta de diferents col·lectius, que s’uneixen des d’Andalusia, Madrid, País Basc, Illes Balears per presentar un manifest sol·licitant la llibertat immediata dels membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, la Presidenta del Parlament i els dos membres d’entitats civils empresonats.

D’aquí a dos dies farà un any de l’empresonament dels membres del Govern de la Generalitat de Catalunya i de la Presidenta del Parlament, quan tot just també n’ha fet un de l’empresonament del President de l’ANC i del president d’Òmnium.

Un col·lectiu d’advocats van prendre la iniciativa d’elaborar el present manifest per tal de denunciar la vulneració dels drets fonamental per part de l’Estat Espanyol i l’injust empresonament preventiu dels membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, de la Presidenta del Parlament i dels líders de les entitats socials.

A aquest manifest s’hi ha adherit personalitats i membres de molts col·lectius professionals de Catalunya, Andalusia, País Basc, Madrid.

Destaquen noms com José Antonio Pérez Tapias, Javier Pérez Royo, Joaquín Urías Martínez, Bea Talegón, Miquel Sàmper, Jacinto Lara, Asociación Libre de Abogados y Abogadas, José Manuel Bueno, entre altres.

El col·lectiu de juristes entén que en tant que son fonament de l’ordre polític i la pau social, els límits als drets fonamentals han de ser interpretats amb criteris restrictius.
En aquest espai comú es troben els signants del manifest presentat i en el que es demana la llibertat immediata dels presos polítics i de les entitats civils, empresonats ara farà més d’un any.

La iniciativa, fruit del compromís d’un grup de juristes convençuts que les xarxes democràtiques són més denses que els postulats partidistes, compta amb suports de tot l’estat espanyol, esdevenint-se la primera acció d’aquesta naturalesa.
30 d’octubre de 2018

MANIFEST PRO LIBERTATE

Nosaltres, els sota signants, considerem que cap persona pot patir una restricció arbitraria dels drets i llibertats fonamentals que té reconeguts constitucionalment. Desgraciadament anem observant determinats abusos per part de l’Estat Espa- nyol en aquest sentit.

Cal recordar en tot moment que el Tribunal Europeu de Drets Humans exigeix proporcionalitat davant de qualsevol mesura restrictiva o impeditiva de l’exercici d’un dret o d’una llibertat fonamental.

Així les coses cal advertir que són gravíssimes determinades vulneracions de drets i llibertats que pateixen alguns membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, Presidenta del Parlament i entitats civils catalanes empresonats en gran mesura per les seves ideologies polítiques.

La presó provisional no pot utilitzar-se com a mesura d’escarni, exemplaritzant o coactiva. La presó provisional no és una pena, i conseqüentment tampoc pot servir a la pena.

En la mesura que es priva de llibertat a un innocent aquesta decisió hauria de ser adoptada, si es fonamenta en un risc concret i rellevant de fuga, destrucció de proves, o de reiteració del delicte, i si aquest risc no pot ser controlat d’una manera menys contundent que la privació de llibertat.

El que sí podem afirmar és que allò que s’al·lega per sustentar-la no resulta convin- cent i suposa substituir el principi de presumpció d’innocència pel de culpabilitat. Per tot això anterior,

MANIFESTEM:
El nostre desacord davant la utilització de la presó provisional com a mesura pre- delictiva.

Sol·licitem es procedeixi a revisar sense dilacions la situació de presó provisional i acordar la llibertat dels membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, Presidenta del Parlament i membres de les entitats civils per haver perdut la seva finalitat.

Barcelona a 31 d’octubre de 2018

Per signar-lo, clica aquí.

Manifest

2 de novembre, concentració a la presó de Lledoners

En motiu de l’any de presó del govern de la Generalitat, aquest divendres 2 de novembre es farà una concentració unitària per demanar la seva llibertat.

Serà a les 19.00 a la presó de Lledoners.

6 de novembre, autocar des de Matadepera a Lledoners

El dimarts 6 de novembre hi haurà un autocar per anar des de Matadepera a la presó de Lledoners. L’horari de sortida serà a les 18.00 i es tornarà cap a quarts de 10 de la nit.

El preu dels tiquets és de 5€ i es trobaran a la botiga Mic Sabates fins el 31 d’octubre.

Imatges del llaç groc gegant fet a Sant Quirze

El diumenge 21 d’octubre es va fer a Sant Quirze del Vallès un llaç groc gegant, format per persones, per demanar la llibertat dels presos i les preses polítiques i pel retorn lliure de càrrecs de les persones exiliades.

Les fotografies són de Xavi Josa i el vídeo d’Andreu Busqueta i Josep Busqueta.

Més fotos clicant aquí.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Vídeo de la concentració “Un any de vergonya, un any de dignitat”

Vídeo de la concentració feta a Barcelona en motiu de l’any de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
És hora de fer un pas endavant i deixar-se de retrets. Només amb la República catalana aconseguirem la llibertat.

Presentat el recurs d’empara constitucional impulsat per l’Assemblea per denunciar la vulneració dels drets dels electors

Una trentena de persones d’un teixit molt ample i divers de la societat civil han presentat un recurs d’empara, impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana, al Tribunal Constitucional espanyol per la suspensió dels diputats processats del Parlament. El recurs, que es va presentar el passat dilluns, 15 d’octubre, s’ha fet contra la interlocutòria del Jutge Llarena del Tribunal Suprem del 9 de juliol de 2018, que suspenia les funcions de diversos diputats del Parlament.

Amb aquesta suspensió, contrària a la llei, es vulnera el dret dels ciutadans a participar en els afers públics directament o per mitjà de representants lliurement escollits en eleccions per sufragi universal, recollit a l’article 23.1 de la Constitució i el 25 a) del Pacte Internacional dels Drets civils i polítics de les Nacions Unides.

De fet, aquest recurs és un pas previ imprescindible per poder arribar, finalment, al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, ja que si el recurs és desestimat pel Tribunal Constitucional, es plantejarà la petició d’emparament al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides. Allà, s’hi cercaran mesures cautelars per la vulneració de drets polítics, amb la voluntat que es pronunciïn com en els casos recents de Jordi Sànchez o de l’expresident del Brasil Lula da Silva.

La suspensió dels parlamentaris i la seva substitució per d’altres diputats, contrari al dret parlamentari, afecta la representació política que els han conferit els electors afectant les majories parlamentàries i limitant els drets exercits per la ciutadania a les eleccions del 21 de desembre de 2017. També afecta els drets a la llibertat personal, d’expressió i d’associació recollits en totes les normes de Drets humans de la Constitució, europees i de les Nacions Unides.

L’Assemblea Nacional Catalana dona suport a aquesta iniciativa i a totes les que es plantegin en defensa dels nostres drets individuals i col·lectius, de les institucions i del Parlament com a dipositari de la sobirania del nostre poble.

A continuació teniu la relació de noms dels demandants:

  • Jaume Cabré i Farré, Escriptor.
  • Josep M Antràs Badia, Advocat, ExDegà del Col·legi d’Advocats.
  • Magda Oranich Casagran, Advocada.
  • Borja de Riquer i Permanyer, Historiador.
  • Benet Nomdedéu Tobella, Metge.
  • Maria Favà Compta, Periodista.
  • Pilar Rebaque Mas, Advocada.
  • Anna Sallés i Bonastre, Historiadora.
  • Abel Valentí Pié Lacueva, Advocat.
  • Carles Duarte i Montserrat, Poeta.
  • Carles Sales Pastor, Actor.
  • Carme Sansa i Albert, Actriu.
  • Antoni Llimona Botey, Pagès.
  • (Pep) Josep Riera Porta, Pagès.
  • Oriol Bohigas i Guardiola, Arquitecte.
  • Ada Parellada i Garrell, Cuinera.
  • Joan Domènec Ros i Aragonès. Ecòleg i President de l’IEC.
  • Miquel Samper Rodriguez, Advocat.
  • Roderic Guigó i Serra, Bioinformàtic (Premi Nacional de Recerca 2018).
  • Antoni Pau Strubell Trueta, Professor.
  • Carlos Adolfo McCragh Prujà, Advocat.
  • Elisenda Paluzie i Hernàndez, Economista i Presidenta de l’ANC.
  • Josep Cruanyes i Tor, Advocat i Vicepresident de l’ANC.
  • Enric Majó i Miró, Actor.
  • Patricia Sarrias Javier, Educadora Social.
  • Josep Maria Vilajosana Rubio, Professor de Filosofia del Dret.
  • Joan Torres Binefa, Directiu de Banca.
  • Jordi Roset Chaler, Empresari.
  • Isabel Brugue Aliu, Infermera.
  • Elisabet Comin Oliveres, Pedagoga.
  • David Agustí Fernàndez Aguilera, Empresari.
  • José Luis Rodriguez Vazquez, Enginyer Industrial.
  • Ricardo Ibañez Julvé, Director comercial.
  • Patricia Sierra Llaberia, Advocada.

1200px-Tribunal_Constitucional

Vídeo “Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són presos polítics”

Vídeo “Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són presos polítics

Vídeo de l’acte fet a Barcelona en motiu de l’any de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Vídeo de l’acte fet a Barcelona en motiu de l’any de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

1 any de vergonya, 1 any de dignitat. No ens aturarem!

El 21 d’octubre, a Sant Quirze, es farà un llaç groc gegant

El diumenge 21 d’octubre, a Sant Quirze del Vallès es farà un llaç groc amb persones. Serà a la plaça Anselm Clavé a les 12.00 del migdia.
No cal anar vestit de groc. Hi haurà cartolines per aixecar i fer visible el llaç. El que sí que cal és portar molta gent. Cal reunir un grup nombrós de persones per fer ben visible la nostra voluntat de tenir els presos polítics lliures.

IMAGE 2018-10-16 19:46:37.jpg