L’Assemblea Nacional Catalana va coorganitzar ahir un acte a Nova York per presentar l’informe ‘Eines de repressió: L’Estat espanyol i les tendències mundials en el silenciament dels moviments d’autodeterminació’, elaborat per l’UNPO, i presentat en col·laboració amb l’Institut Ralph Bunche d’Estudis Internacionals, al Graduate Center City de la Universitat de Nova York. L’informe destaca la influència i l’impacte que la repressió de les autoritats espanyoles contra el moviment independentista català ha tingut en altres governs arreu del món que intenten silenciar els activistes de les nacions sense estat.

L’informe també analitza la tendència recurrent dels estats a recórrer a principis com la “unitat nacional”, l’“interès nacional” i la “seguretat nacional” per justificar falsament les polítiques i les accions repressives contra les minories nacionals. Per intentar silenciar els moviments d’autodeterminació democràtics, els estats de tot el món restringeixen la llibertat d’expressió, duen a terme arrestos i detencions selectives, espionatge massiu, difonen una àmplia propaganda estatal i promouen polítiques que etiqueten els activistes de drets humans com a terroristes.

En aquest sentit, el document relata com a Catalunya s’ha produït un deteriorament evident dels drets humans, especialment després de la repressió exercida per les autoritats espanyoles durant i després del referèndum d’independència de l’1 d’octubre. L’intent de sufocar el moviment d’autodeterminació de Catalunya ha debilitat les llibertats de premsa, d’expressió, d’opinió, d’associació i de reunió, els drets a la llibertat i la seguretat, i el dret a un judici just. L‘intent de desqualificar i criminalitzar la lluita democràtica de Catalunya ha portat a la detenció de polítics, periodistes, figures públiques i activistes comunitaris, com ara els expresidents de l’Assemblea.

Aquesta resposta desproporcionada per part de l’Estat espanyol està establint un perillós precedent per als defensors dels drets humans a tot el món, ja que ha proporcionat als països no democràtics una justificació per aplicar eines repressives similars contra els moviments d’autodeterminació, com els kurds, els tàrtars de Crimea i el Tibet. “Aquest informe documenta les diferents maneres amb què s’està aplicant la repressió contra membres de l’UNPO. Ens vam adonar que quan veiem la Xina, Rússia, l’Iran, estats autoritaris suprimint minories, sovint aquests deien: bé, és el que està fent Espanya als catalans”, ha explicat el secretari general de l’UNPO, Ralph Bunche.

Una de les ponents de l’acte, l’expresidenta de l’Assemblea i actual vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, va denunciar que “cinc anys després del referèndum d’independència de Catalunya, l’Estat espanyol continua criminalitzant el moviment d’autodeterminació”, i altres països segueixen el seu exemple. Paluzie va explicar que “l’any 2021, l’editor del diari del Partit Comunista Xinès Global Times, va amenaçar la presidenta taiwanesa Tsai Ing-Weng dient: si fossis un líder separatista a la regió de Catalunya d’Espanya, ara series a la presó.”

En el marc de l’acte, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, i l’expresidenta de l’Assemblea i actual vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, van mantenir una reunió amb el relator especial de les Nacions Unides per a les minories, Sr. Fernand de Varennes, i el van posar al dia sobre les violacions dels drets humans comeses per Espanya contra la minoria nacional catalana, sobretot pel que fa a l’ús massiu del programari espia Pegasus. Al llarg de la setmana, els representants de l’Assemblea també es reuniran amb delegacions estatals davant de l’ONU, responsables polítics i ONG, tant a Nova York com a Washington. Discutiran la situació relativa a la lluita per la independència de Catalunya i les accions repressives d’Espanya, i analitzaran les perspectives de cooperació i les maneres d’augmentar la visibilitat de la lluita catalana per la independència als Estats Units.

El passat 5 d’agost, l’advocat que porta la querella dels cinc afectats per l’espionatge amb Pegasus de l’Assemblea Nacional Catalana (Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Arià Bayè i Jordi Domingo) va presentar un escrit de recusació del magistrat Jaime Conejo Heredia per sospites sobre la seva falta d’imparcialitat.

A finals del 2017, quan aquest magistrat era suplent del magistrat del jutjat de Barcelona on s’instruïa la causa de l’1 d’Octubre (jutjat d’instrucció núm. 13), els mitjans de comunicació van fer públic que Conejo Heredia compartia al seu perfil de Facebook continguts de Societat Civil Catalana i del portal Dolça Catalunya. Poc després el jurista va eliminar el seu perfil de Facebook.

Les opinions i articles difosos pel magistrat recusat podrien ser expressió d’un biaix ideològic i de signe contrari al que representen els investigats, significats de forma evident amb la causa independentista catalana. El fet que esborrés el perfil de Facebook podria ser indicatiu de la voluntat d’amagar els continguts publicats.

D’altra banda, el magistrat va ser tinent auditor de la fiscalia juridicomilitar de la 4a regió militar, segons el butlletí oficial de Ministeri de Defensa espanyol del gener de 1986.

El fet que el magistrat hagi estat militar i mantingui lligams amb l’exèrcit pot afectar els criteris d’objectivitat i imparcialitat, ja que els principals sospitosos dels fets delictius que s’investiguen seran membres del CNI, servei d’intel·ligència integrat dins l’estructura del Ministeri de Defensa, i membres de la Guàrdia Civil, institut armat de naturalesa militar.

La querella de l’Assemblea denunciava la vulneració de diversos drets fonamentals, com la del dret a la intimitat i el dret d’associació de persones pel fet de ser independentistes i membres d’organitzacions de la societat civil.

L’entitat considera que aquests drets estarien en perill al càrrec d’un jutge amb aquests antecedents polítics, i per això ha decidit demanar-ne la recusació.

L’Assemblea Nacional Catalana ha participat, a Viena, els dies 16 i 17 de maig al Supplementary Human Dimension Meeting, de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), sobre el funcionament de les institucions democràtiques en temps de crisi.

Els membres del Secretariat de l’Assemblea Carles Fité i Jordi Vilanova han assistit a dues de les tres sessions de la conferència en representació de l’organització, on han tractat temes com el paper de les institucions com a guardianes de la democràcia en temps de crisi o la importància de la llibertat d’associació i la llibertat de premsa. En aquest sentit, han aprofitat per denunciar els abusos de les autoritats espanyoles contra les institucions democràtiques i els representants electes catalans, i les vulneracions dels drets humans contra activistes independentistes, incidint especialment en el Catalangate.

Jordi Vilanova ha participat en la segona sessió, “Importància de la llibertat d’associació a la regió de l’OSCE”, en la qual ha denunciat el Catalangate, que suposa un greu atac contra aquest dret: “Amb atacs i infeccions contra almenys 65 representants electes catalans, líders de la societat civil, activistes, advocats, periodistes, especialistes en alta tecnologia i els seus familiars; només pel seu activisme independentista. Entre ells, cinc membres de l’Assemblea Nacional Catalana, entre els quals l’actual presidenta, Elisenda Paluzie, i l’expresident Jordi Sànchez”. Una organització que, tal com ha recordat Vilanova, “des de 2017 ha estat víctima de la repressió de l’Estat, fins al punt de que dos expresidents (Carme Forcadell i Jordi Sànchez) van ser empresonats fins a tres anys i mig, un fet que va ser denunciat pel Grup de Treball de Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària”.           

En aquell moment, Vilanova ha aixecat el seu mòbil i ha recordat a la sala les conseqüències d’aquest espionatge: “De fet, els serveis secrets espanyols potser escolten tot el que es diu aquí avui, ja que el meu mòbil podria estar infectat amb Pegasus, només per representar l’Assemblea Nacional Catalana. Això amenaça directament el meu dret a la llibertat d’associació i la meva llibertat d’expressió, així com les de milions d’europeus”.          

En aquest sentit, el representant d’Espanya davant l’OSCE ha contestat que “s’abordaran totes les qüestions plantejades”, amb relació a l’ús de Pegasus. Una afirmació que va en contradicció amb decisions com ara bloquejar per part de la majoria dels grans partits espanyols (incloent-hi el PSOE) la creació d’una comissió d’investigació sobre la qüestió al Parlament espanyol.

Finalment, Carles Fité ha participat en la darrera sessió, “Temps de crisi: per què necessitem més llibertat de premsa, no menys”, en què ha recordat la persecució contra periodistes a l’Estat espanyol: “Reporters Sense Fronteres ha rebaixat la qualificació de qualitat de la lliure premsa a Espanya, mentre que el Centre Europeu per al Pluralisme dels Mitjans i la Llibertat dels Mitjans ha denunciat la creixent amenaça al dret a la informació i el creixent discurs d’odi als mitjans de comunicació”. Fité també ha aprofitat l’ocasió  per denunciar el cas i la vulneració del dret a la llibertat d’expressió del raper Josep Valtonyc.

L’advocat de l’Assemblea, Toni Abat i Ninet, ha presentat aquest dimarts 10 de maig al Jutjat d’Instrucció 32 de Barcelona la querella per denunciar la vulneració de la intimitat i altres drets  fonamentals de la presidenta, Elisenda Paluzie, i diferents membres de l’entitat mitjançant el programa informàtic d’espionatge Pegasus. L’Assemblea Nacional Catalana compta amb cinc membres afectats per l’espionatge polític il·legal que van patir infeccions als seus dispositius mòbils entre els anys 2017 i 2020.

L’objectiu de la querella és demanar al Jutjat que procedeixi a ordenar les diligències i actuacions que consideri necessàries per tal d’esbrinar qui està darrere d’aquests fets delictius. Si bé es desconeix la identitat dels autors dels fets, la defensa jurídica de l’entitat entén que de la mateixa descripció dels fets i pel possible interès de caire polític que la informació de les persones querellants genera, semblaria que els autors haurien de ser membres dels poders públics de l’Estat i més en concret, per l’activitat delictiva i l’ús del programa d’espionatge Pegasus, membres del Centro Nacional de Inteligencia o alguna divisió específica de les forces de seguretat de l’Estat, com la Policia Nacional o la Guardia Civil, que hagin pogut tenir accés a aquesta eina d’espionatge.

Segons l’advocat de l’entitat, la querella denuncia la vulneració de varis drets fonamentals com poden ser la vulneració del dret a la intimitat i del dret d’associació. En el primer dels casos, ha explicat Abat, “les proves aportades evidencien la utilització del programa d’espionatge Pegasus” per tal d’accedir a converses, missatges, documents i comentaris privats dels afectats, sent constitutius d’un o varis delictes tipificats a l’article 197 del Codi Penal. L’advocat ha afegit que “la utilització d’un programa d’espionatge contra ciutadans escollits pel fet de tenir unes idees polítiques concretes i per ser membres d’organitzacions de la societat civil que realitzen activitats per aconseguir els seus objectius polítics legítims, és un acte de caràcter antidemocràtic i il·legítim i a més, implica una flagrant vulneració del dret fonamental a la intimitat, establert a l’article de la Constitució espanyola i que desenvolupa la Llei Orgànica 1/1982”.

Per la seva banda, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que amb aquesta querella es vol “evidenciar la vulneració flagrant de drets fonamentals que comet l’Estat espanyol per reprimir l’independentisme català, i esperem que aquesta causa acabi tenint conseqüències jurídiques i polítiques importants”.

Pel que fa al dret d’associació, la presidenta de l’Assemblea ha explicat que “el nexe entre les persones que ens personem en aquesta querella és el fet que hem format o formem part de la mateixa organització. Les associacions tenen una especial protecció en qualsevol Estat de dret”.

En aquest sentit, la querella denuncia també la vulneració del dret fonamental d’associació. L’ús de Pegasus contra els querellants pel fet de ser membres d’una associació, registrada i lícita, a més de suposar una monitorització total, una intromissió absoluta en l’espai de la intimitat, també implica una vulneració de l’article 22 de la Constitució Espanyola. Segons explica Antoni Abat, “tot allò que no estigui expressament prohibit per la llei, pot fer-se mitjançant el dret d’associació”.

Recordem que l’Assemblea Nacional Catalana compta amb un total de 5 afectats: l’actual presidenta, Elisenda Paluzie (quatre atacs i una infecció provada, entre 2019 i 2020) , l’expresident de l’entitat, Jordi Sànchez (vint-i-sis atacs entre 2015 i 2017 i 4 infeccions provades), els secretaris nacionals Sònia Urpí (dos atacs amb SMS l’any 2020 i una infecció provada) i Arià Bayé (un atac via SMS l’any 2020) i Jordi Domingo (víctima via WhatsApp l’any 2019), membre de base de l’entitat.