Novament el país s’ha aturat durant uns minuts. Aquest cop en solidaritat amb el Govern legítim de Catalunya i també amb la mesa del Parlament, que avui han estat citats a declarar a Madrid per complir amb el seu programa electoral, i amb l’amenaça de ser condemnats precisament per donar la veu al poble.
A la Plaça Sant Jaume de Barcelona s’hi han concentrat centenars de persones. Allà, el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, ha emplaçat a la comunitat internacional, però també l’Estat espanyol, a dialogar per solucionar la situació.
Alcoberro ha manifestat que “estan en joc l’autogovern de Catalunya, la recuperació de les llibertats perdudes, i la llibertats dels presos” com en Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Al mateix temps, s’ha mostrat esperançat en revalidar el proper 21 de desembre la majoria que hi ha a la societat catalana a les urnes. Per a fer-ho, ha remarcat el paper transversal de l’ANC, i ha demanat una estratègia conjunta per defensar la República. Finalment, ha dit que el poble seguirà “colze a colze” amb les institucions per “continuar lluitant per la llibertat i per la república”.
Aquesta tarda, a Sants i al Parlament
Aquesta tarda, les mobilitzacions segueixen. A primera hora de la tarda, a les 16 h, es preveu rebre els representants de la Mesa del Parlament a l’estació de Sants de Barcelona. Posteriorment, a les 19 h del vespre, es convoca la ciutadania davant del Parlament de Catalunya, a Barcelona, on es llegirà un manifest, però també davant de tots els Ajuntaments de les capitals de comarca.
El Govern legítim de la Generalitat de Catalunya afronta les citacions judicials de l’Audiència Nacional en els termes que ahir va anunciar el President Puigdemont.
Davant les citacions decretades per la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela contra el Govern de la Generalitat, volem recordar:
Que aquestes citacions s’emmarquen en un sumari sense fonament jurídic que només busca castigar idees. Estem davant d’un judici polític.
La desproporció de les penes demanades pel fiscal, reprovat pel Congrés espanyol, equivalents a delictes com l’assassinat o el terrorisme, demostren que estem davant d’un judici polític efectuat al dictat del govern de l’Estat Espanyol.
El President de la Generalitat de Catalunya ahir ja va explicar quina seria la fórmula amb què els consellers del seu Govern afrontarien aquesta declaració.
El compromís d’aquest Govern en la defensa dels drets i les llibertats del poble català és total. Entomem les penes de presó que ens esperen com una denúncia de la situació que viu la democràcia a l’Estat Espanyol i com un crit a favor de la llibertat del nostre poble.
Aquest dijous 2 de novembre, a les 12 h, davant els centres de treball i a la plaça Sant Jaume de Barcelona, demostrem que no ens faran callar, ni amb el 155 ni amb la persecució judicial dels nostres representants legítims.
També dijous, a les 19 h, davant del Parlament de Catalunya i davant dels ajuntaments de les grans ciutats i capitals de comarca, direm ben fort que el Govern de la Generalitat és el Govern del president Carles Puigdemont, per més que pretenguin des de Madrid haver-lo cessat.
Catalunya la governa qui diu la gent. No callaran la veu d’un poble lliure!
Divendres al vespre, reunits al Palau de la Generalitat, després de la declaració d’independència del Parlament i davant d’una sèrie de dades, dades de fonts contrastades, que indicaven que el Govern espanyol plantejava una ofensiva altament agressiva i sense precedents contra el poble de Catalunya, contra funcionaris que es mantinguessin fidels al govern legítim i contra aquest govern que presideixo amb una querella del fiscal, confirmada ahir, amb penes que podrien sumar 500 anys de presó contra el Govern i membres del Parlament, acompanyada de detencions. Aquest divendres vam acordar unànimement que aquest govern prioritzaria la prudència, la seguretat i la moderació. Vam assumir que el diàleg i la negociació que sempre havíem imaginat per trobar una sortida al conflicte que plantegen els catalans era en aquestes condicions senzillament impossible.
Els vull recordar que des del referendum de l’1 d’octubre la nostra mà ha estat estesa al diàleg fins l’infinit, arribant al límit de proposar la suspensió de la declaració d’independència a canvi d’un diàleg franc, proposta que també va ser rebutjada per un Partit Popular i un PSOE que no volen assumir que tenen un problema gegant que no volen afrontar políticament sinó amb repressió.
L’agressivitat de l’Estat, de la qual tenim tants exemples (més de 700 alcaldes querellats; les pallisses a milers de persones -gent gran inclosa -, que van anar a exercir el seu dret a vot l’1 d’octubre; la impunitat de l’extrema dreta; les multes milionàries contra responsables institucionals per fer possible la consulta democràtica del 9 de novembre del 2014, i ahir la presentació de la querella del fiscal Maza, de la qual després parlarem), ens ha obligat, tal com els deia divendres a la nit, a adaptar el pla de treball a aquestes circumstàncies i prioritzar per sobre de tot evitar la violència que sempre -SEMPRE-, juntament amb la defensa de la pau i el diàleg, han estat una prioritat del moviment independentista i del Govern de Catalunya.
És des d’aquesta perspectiva que les mesures que ha adoptat el Govern des de divendres segueixen aquesta línia i són coherents amb els valors de la pau, el respecte a la pluralitat i la neutralitat de les administracions que sempre hem perseguit des del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest govern hagués pogut optar per forçar els funcionaris fidels al Govern a iniciar una disputa per l’hegemonia, però ha preferit garantir que no hi haurà enfrontaments, que no hi haurà violència. No es pot bastir la República de TOTS des de la violència. Si l’Estat espanyol vol bastir el seu projecte des de la violència, aquesta és la seva decisió, però no ens pot arrossegar a un escenari que el moviment sobiranista ha rebutjat de manera consistent, com hauria de fer tot demòcrata.
El Govern havia dit que no posaria els funcionaris en una situació de risc i això és el que ha fet: no obligar-los a prendre partit com a col·lectiu perquè son servidors del país i de l’administració per damunt de tot.
Si aquesta actitud té com a preu alentir el desplegament de la República, cal considerar que aquest és un preu raonable a l’Europa del segle XXI.
És indiferent que aquest exercici de responsabilitat sigui apreciat o no pels altres. És un acte de coherència que demostra que la República catalana serà un estat diferent. No hem arribat fins aquí per comportar-nos com tantes voltes hem criticat que s’ha comportat l’Estat espanyol.
D’altra banda, ahir finalment vam poder veure la querella del fiscal Maza, un fiscal, per cert, reprovat pel Parlament espanyol, que confirma fil per randa l’extrema agresivitat que planteja el govern espanyol contra el Govern i contra la mesa del Parlament.
Una querella que no se sustenta jurídicament, que en tot el redactat es refereix a fets polítics; una querella que se centra en perseguir una idea, unes persones, no un delicte; una querella que demana 30 anys de presó per a cadascú de nosaltres, que demana la citació immediata amb totes les evidències que les citacions poden implicar presó preventiva, com ja vam veure en el cas dels dos líders del moviment cívic actualment a presó, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Una querella que s’afegeix a l’opció pel camí de màxima bel·ligerància que ha triat el Govern espanyol i del qual nosaltres no farem seguidisme per responsabilitat i prudència.
És des d’aquest punt de vista que, com els deia, el Govern legítim de Catalunya ha adaptat el seu pla de treball prioritzant 4 àmbits que els explico a continuació:
Una part del Govern, encapçalat per mi com a president legítim, ens hem desplaçat a Brussel·les per fer evident el problema català al cor institucional d’Europa i denunciar també la politització de la justícia espanyola, la seva manca d’imparcialitat, la seva voluntat de perseguir les idees, no els delictes, i fer evident al món les greus mancances democràtiques que es viuen a l’Estat espanyol i la ferma aposta del poble català pel dret a l’autodeterminació, pel diàleg i per una solució acordada.
Una altra part del Govern, encapçalada pel vicepresident i pel cap de llista de Junts pel Sí, continua a Catalunya fent activitat política com a legítims membres del Govern de Catalunya. No abandonarem en cap cas el Govern català, continuarem treballant tot i les limitacions que imposa l’estratègia de no confrontació i assumirem la defensa de la querella de l’Estat. És una querella política i, per tant, ens enfrontarem des d’una posició política, no jurídica. Això vol dir que no defugirem les citacions; no volem negligir la nostra responsabilitat i ens enfrontarem políticament a la greu injustícia que planteja el Goven espanyol.
Donem suport a les diferents iniciatives que s’estan posant i es posaran en marxa per evitar que el 155 es dugui a la pràctica i acabi desmuntant el sistema institucional català. En aquesta línia, donem suport als sindicats, a les entitats, als càrrecs directius del Govern que s’han quedat en els seus llocs de feina i els demanem que facin tot el possible per evitar la demolició del sistema institucional català. La gent que va salvar les escoles l’1 d’octubre estic segur que salvarà les nostres institucions.
Finalment, entomem les eleccions que ha plantejat l’Estat espanyol com un repte democràtic. No ens fan por els reptes democràtics, al contrari. Si l’Estat espanyol ha volgut fer un plebiscit per legitimar el 155 i les seves polítiques, nosaltres l’entomarem i li donarem resposta a ell i a tota la comunitat internacional. Estem totalment d’acord que és votant com es resolen els problemes, no empresonant polítics o ciutadans compromesos o violentant funcionaris. Les eleccions del dia 21 de desembre són un repte, doncs, que entomem amb totes les nostres forces.
Avui, des d’aquí, llanço una pregunta a tothom: nosaltres respectarem el resultat de les eleccions, com hem fet sempre, siguin els que siguin. Farà el mateix el Govern espanyol i el bloc del 155? Aquesta és la pregunta a fer: respectaran el resultat de les urnes? Vull un compromís clar de part de l’Estat. L’Estat respectarà els resultats que puguin donar una majoria a les forces independentistes o no? Si això no és un clar compromís per part de l’Estat, vol dir que hi haurà votants, de primera i de segona classe a Catalunya. Esteu disposats a respectar els resultats, siguin els que siguin, de les eleccions: sí o no? El conjunt de la població catalana, sí, però cal saber, sense ambigüitats, quina és la posició de tots els partits que donen suport al 155 i, particularment, del PP i del Govern espanyol.
Vull acabar, abans d’anar a les preguntes, amb dos reflexions. Una a la comunitat internacional i una altra al poble de Catalunya.
A la comunitat internacional i molt especialment a Europa li demano que reaccioni. Que vegi que la causa dels catalans és la causa dels valors en els quals es fonamenta Europa: la democràcia, la llibertat, la lliure expressió, l’acollida, la no-violència… Permetre al Govern espanyol que no dialogui, que toleri i empari la violència de l’extrema dreta, que s’imposi militarment, que ens posi a la presó durant 30 anys, és acabar amb la idea d’Europa i és un error que pagarem molt car tots els europeus.
Al poble de Catalunya li demano que es prepari per un camí llarg. Tenim davant un estat que només entén la raó de la força i que ha decidit utilitzar la violència i la repressió per aconseguir que abandonem el nostre projecte polític. I no ho aconsseguiran. La unitat que hem demostrat fins avui, la intel·ligència col·lectiva que ens ha permès avançar amb el pacifisme com a única arma, la democràcia com a eina que ens fa invencibles, són i seran les bases de la nostra victòria.
Demano també reconeixement per a cadascú dels consellers i conselleres del meu govern. Tots tenen molt present davant els seus fills i família l’amenaça que afrontem. L’equip que avui està aquí i els que estan a Barcelona mereixen el nostre màxim reconeixement per l’esforç personal que estan fent i us vull demanar que els hi doneu el vostre màxim escalf.
Finalment, un últim prec: treballem perquè sigui impossible que el Partit Popular, el PSOE i Ciudadanos desmuntin les institucions catalanes. Lluitem amb la màxima creativitat per mantenir les institucions vives i impedir el 155. Impedir el 155 és mantenir fort i viu el Govern legítim de Catalunya. I les eleccions del proper 21 de desembre estan en aquesta lògica. És en el territori de la democràcia on som més forts.
És en el terreny de la democràcia on sempre hem guanyat. Ho repeteixo: quan ens hem pogut confrontar democràticament hem guanyat. En l’ús de la força no hem guanyat mai i ni volem guanyar. També és un consell per a l’Estat espanyol. I, per tant, allà on sempre hi hagi urnes, ens hi trobaran. Allà també ens trobaran.
Moltes gràcies.
Brussel·les, 31 d’otubre de 2017
Acords del Secretariat Nacional extraordinari de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit el dilluns 30 d’octubre a la nit:
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana només reconeix la República Catalana i rebutja l’aplicació de l’article 155 i la repressió que s’ha iniciat contra els nostres legitims Govern i Parlament. Des del carrer i la mobilització continuarem treballant per construir la República Catalana.
Exigim la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que són presos polítics.
No poden ser considerades plenament democràtiques unes eleccions convocades il·legítimament pel Govern de Madrid, amb els Jordis a la presó, i el gran desplegament de forces de seguretat de l’estat coaccionant el dia de la votació.
Tanmateix, acordem convocar la taula de partits i entitats civils abans del 3 de novembre, a la seu de l’Assemblea Nacional Catalana, com a organització transversal, per debatre l’estratègia conjunta en les eleccions del 21 de desembre. La nostra única finalitat és obtenir una victòria incontestable que ratifiqui la República, activi la Llei de transitorietat jurídica i el procés constituent, i restitueixi la sobirania dels legítims representants del poble català.
La Taula per la República, antiga Taula pel Sí, composta per Sabadell per la Independència – ANC, Òmnium Cultural, Súmate, Demòcrates, PDeCAT, La Crida i ERC us lliura el manifest que fem arribar a les institucions i a la ciutadania en el naixement de la República Catalana:
La Taula per la República de Sabadell insta el Govern de la República catalana que activi i apliqui les lleis catalanes suspeses pel Tribunal Constitucional de l’Estat espanyol.
Entenem que la República catalana està al servei del poble català i, per tant, ha d’activar urgentment aquelles lleis que protegeixen els drets bàsics: el Decret-llei 6/2013 contra la pobresa energètica, el Decret-llei 4/2016 contra pobresa energètica, la Llei 24/2015 d’emergència habitacional, o contra els desnonaments, i la Llei 4/2016 d’igualtat efectiva entre homes i dones.
Des de la Taula per la República de Sabadell donem tot el nostre suport a la legalitat de la República catalana i rebutgem l’aplicació de l’art. 155. Fem, doncs, una crida a la ciutadania perquè es mobilitzi per la defensa de la voluntat democràtica del poble català expressada l’1 d’octubre.
Igualment, donem el nostre suport als nostres legítims representants: el president Carles Puigdemont, tots els consellers del Govern, la presidenta i la Mesa del Parlament, els parlamentaris, i tots els alcaldes i regidors dels ajuntaments catalans.
Finalment, recordem que hi ha dues persones que l’Estat espanyol ha empresonat injustament per les seves idees, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i n’exigim l’alliberament immediat.
Reflexió jurídica general — L’article 155 de la Constitució espanyola és un mecanisme de reacció davant l’incompliment d’una comunitat autònoma de les obligacions que li imposin la llei o la Constitució, o davant una actuació que atempti contra l’interès general d’Espanya. Permet adoptar les mesures necessàries perquè la comunitat autònoma compleixi forçosament les seves obligacions, mesures que han de ser aprovades per majoria absoluta pel Senat. Aquestes mesures, en cap cas, poden suposar suprimir o reduir els drets fonamentals dels ciutadans (que només es poden suspendre d’acord amb el mecanisme que estableix l’article 55 de la Constitució), ni molt menys poden comportar la derogació directa ni indirecta de les lleis. Les lleis només es poden modificar o derogar pels mecanismes que estableix de forma expressa la Constitució, però en cap cas mitjançant acords unilaterals de l’Estat, a proposta del Govern. En conseqüència, les mesures del 155 no poden comportar ni la derogació ni la inaplicació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que té naturalesa de llei orgànica i integra el bloc de constitucionalitat.
Per què aquest 155 atempta contra els drets fonamentals — Les mesures impulsades pel Govern de l’Estat atempten greument contra els drets fonamentals dels catalans, i suposen la derogació o inaplicació de part de l’Estat d’autonomia de Catalunya, sense suport legal ni jurídic per fer-ho:
La destitució del president i el Govern. Aquesta és una atribució que, d’acord amb l’article 67.7 de l’Estatut, tan sols es pot efectuar per renovació del Parlament conseqüència d’unes eleccions, per moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, dimissió o incapacitació permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament. Les mesures proposades amb l’excusa de l’article 155 vulneren l’Estatut, i el mateix article 23 de la Constitució, que garanteix el dret fonamental al sufragi, a la participació i a la representació política. Pel que fa al cessament del Govern, l’article 68.4 de l’Estatut estableix que està directament lligat al cessament del president; per tant, les mesures proposades vulneren la mateixa normativa especificada en el cessament del president.
Les mesures proposades, que afecten la totalitat del Govern de la Generalitat, suposen un greu atemptat al principi de democràcia (principi preeminent davant del principi d’estat de dret) regulat en el preàmbul de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea. L’afectació de departaments com Educació o Interior, o els mitjans públics de comunicació, també atempta contra el dret d’informació, regulat per l’article 11 de la Carta (llibertat dels mitjans de comunicació i el seu pluralisme polític); atempta contra lallibertat d’educació, que estableix l’article 14; atempta contrala igualtat i no-discriminació, que regulen els articles 20 i 21 de la Carta. A més atempta també contra els drets a la seguretat i de llibertat de premsa, regulats pels articles 17 i 20 de la Constitució.
Situació dels funcionaris i les autoritats de la Generalitat davant de les mesures del155 — L’obligació dels funcionaris i autoritats de complir la llei no empara obeir ordres clarament contràries a la legalitat vigent, que es desprèn dels tractats de la Unió Europea (d’aplicació directa a l’Estat espanyol), de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia i la resta de normativa. L’obligació dels funcionaris de complir la llei implica que els funcionaris no han de complir les instruccions que algú pugui donar emparant-se en aquestes mesures de l’article 155 proposades pel Govern de l’Estat, des del moment que són mesures clarament contràries a l’ordenament jurídic.
Resposta del personal de l’Administració davant de dues possibles situacions a partir de l’aprovació de les mesures d’aquest 155 — Poden donar-se dues situacions a partir de divendres, quan el Parlament haurà aixecat la suspensió de la Declaració d’independència de Catalunya i el Govern de l’estat espanyol tractarà d’aplicar el seu dictat d’excepció:
1) Que la República Catalana s’hi pugui oposar de manera efectiva. Els funcionaris són cridats a sostenir el govern i el parlament legítims.
2) Que la violència policial i militar espanyola s’imposi en primera instància, parcialment o totalment. Farem resistència passiva també des de la mateixa administració, davant d’una autoritat no electa, il·legítima, que pretén donar instruccions que contradiuen els fonaments de l’estat de dret i persegueixen els drets fonamentals de la ciutadania a la qual ens devem.
Convoquem la cituadania davant del PARLAMENT DE CATALUNYA el proper divendres 27 d’octubre. a partir de les 10:30h del matí
LA REPÚBLICA CATALANA NEIX AQUEST 27 D’OCTUBRE
S’apropa l’hora més decisiva de la història del nostre país, som a les portes de fer efectiu el mandat que els ciutadans vam donar l’1 d’octubre al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat.
Els dies previs al referèndum d’autodeterminació de Catalunya, el poble va tenir clar que només amb la mobilització permanent i pacífica aconseguiríem que el referèndum fos una realitat. El dia 1 d’octubre aquest país no va fallar. Va patir violència per defensar la democràcia, per defensar una urna, un col·legi. Ho va fer amb fermesa i sense fer ni un pas enrere, sabent el que estaven fent la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a les escoles del país. L’estat ha reaccionat empresonant els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, les dues entitats que durant anys hem canalitzat la força de la gent mitjançant mobilitzacions massives, cíviques i pacífiques.
Ara ha arribat l’hora d’aplicar aquest mandat per part dels nostres representants, els quals van ser escollits en una legislatura excepcional per portar aquest país a la llibertat. Tenim la sort d’arribar en aquest moment amb líders polítics compromesos amb el nostre mandat i perseverants en el diàleg, des del president Carles Puigdemont, passant pel vicepresident Junqueras o la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. No tenim cap dubte de la seva determinació i compromís amb el mandat rebut l’1 d’octubre. Des de l’ANC volem fer-los saber que ens trobaran sempre al costat per defensar la implantació de la República Catalana que els ciutadans de Catalunya vam decidir. Cap detenció, amenaça o empresonament ens restarà ni una engruna de determinació per culminar el nostre objectiu fundacional. Així ho volen també els nostres Jordis.
Arribar fins aquí ha estat possible gràcies a la dedicació i determinació de moltíssima gent, dels milers de voluntaris que han fet possible que el nostre missatge hagi arribat a tots els racons del país. A tots ells gosem demanar-los encara un darrer esforç. Quan el Parlament de Catalunya proclami aquesta setmana la República Catalana, hem d’estar tots preparats per defensar-la pacíficament, amb la fermesa que requereixi el moment que tindrem el privilegi de protagonitzar. No en tinguem cap dubte, la República Catalana naixerà al Parlament, però bategarà als carrers. La gent és la força d’aquest batec.
Vam néixer per fer possible la independència d’aquest país, acabem la nostra tasca! Fundem la República Catalana. Visca la República!
Aquesta és la llista dels llibres que han sortit els últims anys sobre el procés d’independència. L’ha elaborat inicialment Vilaweb el 2013 i l’hem anat ampliant i completant. Actualitzada amb 330 títols el 5 de novembre de 2020.
El dia de la llibertat: com serà la Catalunya independent? Josep-Lluís Carod-Rovira, Hèctor López Bofill, Vicent Partal, Josep-Maria Terricabras, Elisenda Paluzie, Muriel Casals, Josep Gifreu, Costa-Pau Manuel i Lluís Simon (Llibres del Segle)
La Taula per la República, antiga Taula pel Sí, composta per Sabadell per la Independència – ANC, Òmnium Cultural, Súmate, Demòcrates, PDeCAT, La Crida i ERC us lliura el manifest que fem arribar a les institucions i a la ciutadania en el naixement de la República Catalana:
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 