Del 6 al 9 de febrer celebrarem la XIV Assemblea General Ordinària (AGO) de manera telemàtica. És una cita clau per a la nostra entitat i per al país: és l’espai on les sòcies i els socis preneu la paraula, decidiu el rumb de l’Assemblea i feu possible que l’independentisme continuï avançant amb força i determinació.
Es discutiran i votaran aquests documents:
Informe de gestió del Secretariat Nacional
Informe econòmic del darrer exercici
Proposta de pressupost ordinari per al 2026
Enguany, després de més de deu anys sense actualitzar les quotes, el Secretariat Nacional proposa un increment mínim d’un euro al mes per soci. És una aportació individual molt petita, però col·lectivament decisiva: ens permet garantir la continuïtat de les accions, les campanyes i la presència nacional i internacional de l’ANC, en un moment polític en què hi ha molts interessos per esborrar la independència del debat públic.
Mantenir una ANC forta, independent, transversal i amb capacitat d’incidència real depèn, en gran part, del compromís actiu de totes i tots nosaltres. Cada vot compta. I cada pas que fem avui condiciona les oportunitats de demà.
Per això, la teva participació en l’AGO és imprescindible.
A l’Assemblea, tu decideixes. I quan decideixes, el país avança.
El descarrilament de dos trens a la xarxa de Rodalies, amb un mort i més de 30 ferits, posa de manifest, una vegada més, les conseqüències de l’infrafinançament crònic i de la gestió negligent dels serveis públics a Catalunya.
L’accident de Gelida, causat pel despreniment d’un mur després de les fortes pluges, evidencia la fragilitat d’unes infraestructures abandonades i sotmeses al model de colonialisme que ens sotmet Espanya, on el bé comú de la terra i del poble queda sempre relegat.
El deteriorament de les instal·lacions i serveis essencials és evident, mentre l’espoli fiscal del país limita les nostres capacitats i condicions de vida.
La Generalitat, que hauria de vetllar pel benestar col·lectiu i la seguretat de la ciutadania, encara no ha pogut garantir unes infraestructures i serveis ferroviaris segurs. La tragèdia de Gelida demostra que, en aquesta terra ocupada, el control sobre els recursos i les decisions clau continua limitat.
Mobilitzem-nos per defensar els serveis públics i el bé comú. Només amb la independència Catalunya podrà recuperar el control del seu territori i construir unes infraestructures i serveis que serveixin realment a la ciutadania.
L’Assemblea Nacional Catalana considera que la proposta de “nou finançament” pactada per ERC i el govern espanyol no suposa cap avenç substancial i debilita la posició negociadora de les institucions catalanes en un àmbit clau per al seu autogovern i demana als partits independentistes que la rebutgin.
En un comunicat aprovat dissabte passat pel Secretariat Nacional i presentat avui en roda de premsa, l’entitat afirma que “l’independentisme necessita un canvi amb urgència basat en la unitat estratègica” i demana un front comú dels partits: “la suma de la unitat política amb les manifestacions popularsproporcionen la força necessària per enfrontar-se a l’Estat espanyol i avançar cap a la independència, l’única manera de posar fi a l’espoli fiscal.”
A la roda de premsa celebrada a la seu de l’ANC hi ha intervingut la vicepresidenta Nohemí Zafra, el coordinador d’Estratègia i Discurs, Benet Oliva, i David Ros, de la sectorial d’Economistes de l’Assemblea, que ha participat en la part econòmica del comunicat. Oliva ha parlat d’una proposta “mancada de concreció” i ha situat diversos incompliments clau de l’acord d’ERC per investir Salvador Illa, entre els quals que no s’ha intentat negociar “un nou model de finançament per a la Generalitat de Catalunya basat en la negociació bilateral amb l’Estat” i que no s’assoleix que la Generalitat “gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya”, que estipulava el pacte entre socialistes i republicans. Tampoc s’ha obtingut, segons Oliva, el punt més importat per reduir l’espoli fiscal que recollia l’acord: que l’aportació catalana a les finances de l’Estat estigui limitada pel principi d’ordinalitat.
David Ros, de la sectorial d’economistes de l’ANC, ha destacat que els 4.700 milions “addicionals” són un “miratge”. Ros ha recordat que aquesta quantitat prové d’un augment de la recaptació tributària (part substancial de la qual prové de Catalunya) i, per tant, “quan aquest pastís creix totes les parts reben més ingressos, fins i tot si no es modifica cap regla del sistema de finançament”. Segons Ros, “confondre aquest efecte automàtic amb un guany derivat d’un nou model és l’error central del relat actual”.
Amb la informació disponible, des de l’ANC asseguren que no es pot afirmar que el suposat nou model de finançament introdueixi canvis reals en les regles de repartiment: “no hi ha garanties sobre el compliment del principi d’ordinalitat, ni mecanismes transparents que permetin verificar l’impacte estructural de l’acord.”
L’ANC recorda que l’any 2021 la Generalitat de Catalunya va donar a conèixer que l’espoli fiscal se situava al voltant dels 22.000 milions d’euros anuals: “aquest desajust econòmic comporta conseqüències devastadores per a l’economia catalana, relacionades amb estructures cabdals del país com són la sanitat, l’ensenyament, habitatge…” Finalment, Nohemí Zafra, vicepresidenta de l’ANC, ha demanat un canvi amb urgència a l’independentisme basat en la unitat estratègica: “la divisió i la desmobilització només generen retrocés i feblesa; en canvi, la suma de la unitat política amb les manifestacions populars proporcionen la força necessària per enfrontar-se a l’Estat espanyol i avançar cap a la independència, l’única manera de posar fi a l’espoli fiscal.”
En conseqüència, l’Assemblea demana als partits polítics independentistes “que no validin l’espoli fiscal i, per tant, rebutgin la proposta tal com està plantejada i que facin front comú per denunciar i revertir l’escandalosa i insostenible situació d’espoli fiscal”. Així i tot, recorda que “qualsevol acord econòmic no serveixi com excusa per aturar la lluita per la independència, atès que el millor model de finançament serà l’estat propi.”
En aquest sentit, l’Assemblea adverteix que “qualsevol acord econòmic no serveixi com excusa per aturar la lluita per la independència, atès que el millor model de finançament serà l’estat propi” i fa una crida a la societat civil: “cal que els ciutadans exigim als representants polítics una actuació valenta i clara amb aquests objectius. La represa dels carrers pel poble català és la clau de la força de Catalunya.”
El ple del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit aquest dissabte a Flix, ha aprovat un comunicat sobre la proposta de ‘nou model’ de finançament pactat per ERC i el govern espanyol. El posicionament, que l’entitat farà públic en una roda de premsa el pròxim dimarts, 20 de gener, defensa que “els 4.700 milions d’euros addicionals no representen una correcció del dèficit fiscal estructural, sinó una redistribució derivada del creixement conjuntural de la recaptació” i demana als partits que no validin l’espoli fiscal i que, per tant, rebutgin la proposta tal com està plantejada. En aquest sentit, l’Assemblea alerta que “l’independentisme necessita un canvi d’estratègia amb urgència.”
D’altra banda, el Secretariat Nacional també ha elegit Jordi Alsina com a nou tresorer de l’entitat després d’obtenir el suport d’una majoria superior als dos terços necessaris.
Jordi Alsina és un enginyer agrònom i empresari lleidatà del sector agrícola, vinculat des dels inicis a l’Assemblea. Ha sigut coordinador de l’assemblea territorial de Lleida, ha impulsat la campanya de Consum Estratègic i ha col·laborat en formacions de lluita no violenta. És un activista compromès amb la causa independentista.
Alsina agafa el relleu de Jaume Valls, fins ara tresorer de l’entitat, que ha renunciat al càrrec per raons personals i professionals, però continuarà formant part del Secretariat Nacional.
N’hi ha que diuen que l’independentisme no té estratègia de futur. L’ANC sí que en té. Té un projecte estratègic de lluita: el seu Full de ruta, aprovat per una gran majoria de vosaltres, els socis. No és un document retòric: és una eina política que només té sentit si ens la fem nostra i l’apliquem. Us animo, doncs, a llegir el Full de ruta o a rellegir-lo amb aquesta mirada.
No hi ha cap organització independentista amb la força de l’Assemblea. Precisament per això tenim una responsabilitat enorme: la de reactivar-nos: des de les assemblees territorials, des de les sectorials i des del Secretariat Nacional en una lluita sostinguda de confrontació amb l’estat, sabent que ha de ser pacífica i al mateix temps tan persistent i desobedient com calgui.
Un exemple de la nostra força aquest 2025 és l’èxit de l’11 de setembre, que, tot i la pluja, va evidenciar la nostra capacitat de mobilització i va implicar activament el jovent. També n’és una mostra l’acció de Montserrat, on vam fer entrar el Rei per la porta del darrere.
Tenim l’eina, l’Assemblea Nacional Catalana, però perquè sigui realment poderosa i decisiva cal el compromís ferm de totes i tots nosaltres, amb cos i ànima, en el dia a dia, en la feina discreta i en les accions visibles.
S’han acabat els temps dels retrets estèrils, de les lamentacions i de quedar-nos a casa. Ajornar indefinidament la confrontació amb l’Estat significa ajornar la llibertat del nostre país.
Som molts, moltíssims. I som suficients per continuar el combat. Us convido a alçar-nos de nou, una altra vegada, com deia el poeta, i a acabar la feina que vam començar el Primer d’Octubre. Només la independènciaens permetrà un futur digne, just i possible.
Visca Catalunya Lliure. Visca els Països Catalans!
El CNI va espiar els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez amb autorització judicial del Tribunal Suprem, en el cas de Paluzie des de juliol de 2019, i en el de Sànchez, des de març de 2020.
Així consta en els documents desclassificats que s’han rebut just abans de la declaració de la directora del CNI Esperanza Casteleiro avui, que ho ha confirmat en resposta a les preguntes de Toni Abat, advocat de les víctimes de l’ANC.
Tanmateix, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions queden fora del període pel qual hi ha autorització judicial del Tribunal Suprem.
El CNI nega haver espiat l’exsecretària nacional de l’ANC, Sònia Urpí, malgrat que hi ha proves d’infecció l’any 2020, quan va entrar al secretariat nacional de l’ANC, segons han certificat quatre proves pericials diferents, de Citizens Lab, Amnistia Internacional, Eventia i els Mossos d’Esquadra.
La legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en el cas dels dirigents i activistes independentistes, que van ser espiats per la seva activitat política, democràtica i legítima, com prova la lectura dels documents desclassificats amb l’autorització del Consejo de Ministros.
Així tant en el cas de Jordi Sànchez com el d’Elisenda Paluzie, el CNI justifica el seu espionatge per motius de seguretat nacional, en base exclusivament a l’activitat política en favor de la independència dels dos expresidents de l’Assemblea. En el cas del Jordi Sànchez, per la seva activitat política el 2020, assistint a reunions per videoconferència per recuperar una estratègia unitària per la independència, i en el cas d’Elisenda Paluzie per la seva activitat i declaracions com a presidenta de l’Assemblea i els fulls de ruta que aprovava l’entitat en defensa de la via unilateral a la independència.
Atès que aquestes són activitats legítimes i democràtiques, l’Assemblea continuarà la via judicial fins a aconseguir la condemna de l’Estat per aquestes actuacions contra els seus expresidents. També continuarà treballant per esbrinar qui va investigar els altres membres de l’entitat.
L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la 18a sessió del Fòrum de Nacions Unides sobre Minories, celebrada el 28 i 29 de novembre de 2025 a Ginebra, contribuint en dos debats clau sobre la confiança i la cohesió social, i sobre com amplificar la veu de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes.
Ariadna Heinz, secretària nacional de l’Assemblea, ha fet dues intervencions orals en nom de l’organització on ha denunciat la negació continuada del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la criminalització de l’expressió política pacífica i la persistència del discurs d’odi i les pràctiques discriminatòries.
Sessió 1 – Construir confiança i cohesió social
En la seva primera intervenció, la Sra. Heinz ha destacat que Catalunya, una nació històrica amb llengua, cultura i institucions pròpies, continua trobant barreres estructurals que “neguen al poble català la capacitat de decidir el seu futur i d’expressar plenament la seva identitat nacional”.
Ha advertit que les restriccions d’Espanya a l’ús del català a l’educació, la justícia i l’administració pública, juntament amb la negativa a reconèixer el dret d’autodeterminació del poble català, generen desconfiança i tensió, precisament els problemes que vol abordar el Fòrum. També ha subratllat la criminalització de l’activisme pacífic i l’augment del discurs d’odi contra els catalans, preocupacions que han estat recollides recentment per òrgans de drets humans de l’ONU.
L’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a què pressionin Espanya perquè respecti els drets col·lectius de Catalunya, retiri els càrrecs infundats contra activistes pacífics, combati l’odi i garanteixi la promoció i protecció de la llengua i cultura catalanes.
Sessió 2 – Amplificar les veus de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes
En una segona intervenció, la Sra. Heinz ha subratllat la necessitat urgent d’un instrument internacional vinculant sobre els drets de les minories, fent ressò de recomanacions fetes en sessions anteriors de l’ONU. Ha destacat la importància de reconèixer l’autoidentificació i l’autodeterminaciócom a elements essencials per a la prevenció de conflictes i la pau sostenible.
Crida a la comunitat internacional
En ambdues intervencions, l’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a:
Promoure el dret de les nacions minoria a l’autodeterminació.
Donar suport a la creació d’un tractat internacional vinculant sobre els drets de les minories.
Garantir la llibertat d’expressió i la participació política, posant fi a la criminalització de l’activisme pacífic.
Combatre el discurs d’odi i les narratives discriminatòries, inclosa la desinformació digital.
Assegurar la protecció i promoció de la llengua i la cultura catalanes com a pilars de confiança i inclusió.
L’Assemblea també ha citat els informes d’experts de l’ONU i d’organismes internacionals que han manifestat reiteradament la seva preocupació per la falta de protecció de drets de les minories per part d’Espanya i per la repressió de la participació democràtica pacífica.
L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu compromís amb la defensa dels drets col·lectius i la identitat nacional del poble català. Per això, l’organització continua participant en mecanismes i fòrums internacionals de drets humans, assegurant que la causa catalana sigui escoltada i tractada a escala global.
La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, està citada dilluns 1 de desembre a les 12 a fer una declaració testifical en relació amb l’espionatge amb Pegasus contra els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, i tres exsecretaris nacionals de l’entitat. La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 23 de Barcelona també ha sol·licitat que el Consejo de Ministros procedeixi a desclassificar actes i documents reservats, vinculats al cas.
Casteleiro respondrà les preguntes de Toni Abat, advocat de les cinc víctimes del Catalangate de l’ANC: Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Jordi Domingo i Arià Bayé. En els casos de Sànchez i Paluzie, va transcendir, en alguns mitjans, que haurien estat espiats pel CNI amb autorització judicial entre el 2019 i el 2020. Tot i això, els dos expresidents no han tingut accés a aquestes autoritzacions, malgrat que així ho va recomanar el Parlament Europeu.
D’altra banda, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions quedarien fora del període per al qual hauria existit autorització judicial.
A més, la legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en aquest cas.
L’espionatge massiu contra l’independentisme català
L’espionatge als exmembres de l’ANC forma part del Catalangate, el cas d’espionatge polític més gran detectat a Europa, que ha afectat com a mínim 65 catalans –activistes, polítics, periodistes i advocats– espiats amb els programes altament intrusius Candiru i Pegasus, propietat d’empreses israelianes, que teòricament només poden vendre’ls a estats.
Tot i que l’escàndol va sortir a la llum el 2022, des d’aleshores les investigacions no han avançat, malgrat les recomanacions del Comitè de Drets Humans i de Relators Especials de Nacions Unides, del Parlament Europeu i d’ONGs de drets humans internacionals. Les víctimes tampoc no han rebut explicacions ni reparacions, ni hi ha hagut rendició de comptes per part de les autoritats responsables. L’Assemblea reafirma el seu compromís d’arribar fins al final de l’assumpte, i denunciar, tant a escala nacional com internacional, que aquest abús flagrant de drets fonamentals no pot quedar impune.
L’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat aquest diumenge a Cardedeu elConsell d’Assemblees de Base, la trobada anual de les assemblees territorials i sectorials. Prop de 150 activistes i voluntaris de l’ANC, sumant els membres de les diferents assemblees de base i del Secretariat Nacional de l’entitat, s’han reunit aquest diumenge a la vila vallesana en una jornada de treball per debatre noves línies de treball, reforçar vincles i compartir experiències.
La Tèxtil Rase – Fàbrica de Cultura i el Teatre Auditori de Cardedeu han acollit la trobada que ha servit per reforçar l’entitat i abordar els principals reptes de futur de l’independentisme. Els membres de les assemblees territorials i sectorials i els secretaris nacionals han debatut estratègies i línies d’acció de l’actual Full de ruta, prioritzant la lluita noviolenta i la defensa del català. L’ANC compta actualment amb unes 300 assemblees territorials, desenes d’assemblees sectorials i assemblees exteriors repartides en tres continents: Europa, Amèrica i Oceania.
La jornada, que ha començat a les 10 del matí i s’ha allargat fins a les 18 h, s’ha tancat amb un resum de les conclusions i la intervenció del president de l’Assemblea, Lluís Llach, que ha agraït la persistència i dedicació de les assemblees territorials, sectorials i exteriors, “el pal de paller de l’ANC, juntament amb la resta dels socis i sòcies de l’entitat”. Davant dels membres de les assemblees de base i del Secretariat Nacional, Llach ha remarcat la importància de mantenir una ANC forta i cohesionada: “sou vosaltres els qui esteu mantenint les brases de l’independentisme per tornar a encendre el foc”. També ha recordat que “els independentistes hi són” i que cal que es tornin a activar: “El moviment independentista pot confiar en l’Assemblea, una entitat honesta, treballadora i incansable que no deixarà mai de lluitar per la llibertat del nostre país, l’única solució per aconseguir una Catalunya justa i pròspera”.
L’Assemblea Nacional Catalana va reunir el passat 31 d’octubre experts i acadèmics catalans i internacionals a l’Ateneu Barcelonès, al simposi “El moviment independentista català en el nou context global” dedicat durant tot el dia a examinar el futur de les nacions sense estat i el significat de la democràcia en un món cada cop més autoritari.
El president de l’Assemblea, Lluís Llach, va inaugurar el simposi i va recordar les paraules profètiques de l’activista Julian Assange, que el 2017 va predir que Catalunya establiria “un precedent per a la democràcia al món occidental”. Llach va descriure el context mundial com una “regressió flagrant”, i va instar els catalans a reivindicar el referèndum de l’1 d’octubre com una fita democràtica duradora.
Un panorama global canviant
Vuit anys després de la brutal repressió espanyola de l’1-O, el simposi va oferir un espai per a la reflexió crítica sobre com els moviments d’autodeterminació es poden adaptar a un món on l’autoritarisme ressorgeix, l’ús de la força es normalitza i les institucions multilaterals s’afebleixen.
Els ponents van coincidir que aquest context planteja greus reptes a les nacions sense estat, que veuen cada cop més marginades les seves demandes de reconeixement. No obstant això, cal evitar caure en un “pessimisme paralitzant”, com va assenyalar el representant de Gure Esku, Pello Urzelai, ja que les nacions sense estat poden representar una alternativa esperançadora, basada en els drets humans, la dignitat, la solidaritat i la justícia social.
L’expresidenta de l’Assemblea i actual vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, va emfatitzar que el dret a l’autodeterminació no és una reivindicació aïllada, sinó que està profundament vinculat a drets civils i polítics com la llibertat d’expressió, reunió i participació. Va descriure aquest dret com “un instrument per resoldre conflictes” i un “antídot contra l’imperialisme i l’extrema dreta”. El politòleg Abel Riu va assenyalar la necessitat del moviment independentista de superar els errors de càlcul del passat i enfortir la seva estratègia internacional i de connectar la mobilització interna de Catalunya amb la seva diàspora a l’estranger: “La independència no es pot defensar sense una base nacional clara, i la identitat nacional s’ha d’entendre com una eina d’inclusió, no d’exclusió”.
Nacionalisme inclusiu i aliances globals
La politòloga Núria Franco va parlar del paper de la immigració a les nacions sense estat, i va assenyalar que a Catalunya —com al Quebec i Escòcia— es percep com una oportunitat d’inclusió més que no pas una amenaça. Tanmateix, va advertir que les polítiques d’integració determinaran si els nouvinguts experimenten inclusió o marginació. Franco va emfatitzar que els greuges estructurals que van alimentar el procés d’independència —el reconeixement nacional, el desequilibri fiscal i la defensa de la llengua i les institucions catalanes— continuen sense resoldre’s i inevitablement tornaran a sorgir.
Altres ponents, inclòs el periodista Vicent Partal, van destacar les noves oportunitats creades tant per la crisi de l’Estat espanyol com la globalització, que valora cada cop més la diversitat per sobre de la uniformitat. “Els moviments independentistes arriben en onades”, va observar Paluzie, i va demanar coordinació i preparació per aprofitar el pròxim moment històric.
Perspectives internacionals
La taula rodona de la tarda va aportar una dimensió internacional al simposi, amb les contribucions de John Packer (Universitat d’Ottawa), Timothy Waters (Universitat d’Indiana) i Neus Torbisco (Geneva Graduate Institute).
Packer va emfatitzar la importància de la voluntat política i la creativitat entre les nacions sense estat per gestionar aspectes relacionats amb la sobirania —llengua, cultura i economia— dins dels marcs globals existents. Waters va respondre que obtenir reconeixement requereix aliances estratègiques i visibilitat en l’escenari geopolític, mentre que Torbisco va definir l’autodeterminació com “el dret a tenir drets”, i va advertir que els límits constitucionals d’Espanya fan il·lusòria qualsevol noció d’igualtat entre Catalunya i l’Estat espanyol.
Al llarg del simposi, els participants van compartir la convicció que la causa democràtica de Catalunya continua sent tant una lluita nacional com una qüestió universal sobre la llibertat, la identitat i la legitimitat política.
Com va concloure Quica Sol, coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea: “Hem de tornar a convertir Catalunya en un precedent per a la democràcia al món occidental”.
L’Assemblea Nacional Catalana ha rebut aquest migdia a la plaça Urquinaona la marxa que va sortir de Salses, Catalunya Nord, el dia 11 i que, després de 15 etapes, ha arribat avui a Barcelona. El president de l’ANC, Lluís Llach, ha agraït als integrants de la columna de la Catalunya Nord “la càrrega simbòlica” de la iniciativa: “En un moment de dubtes i renúncies, vosaltres sempre hi sou”.
Vuit anys després del referèndum i de la Declaració d’Independència al Parlament, la columna.catalunyanord.cat —una iniciativa de diferents entitats de la Catalunya Nord, entre les quals la territorial de l’Assemblea— té l’objectiu de recordar als partits polítics independentistes amb representació parlamentària l’obligació de reprendre el mandat del referèndum del Primer d’Octubre. També vol recordar al moviment independentista civil que cal tornar a recuperar l’esperit de lluita. Jep Bonet, coordinador de la territorial nord-catalana de l’ANC ha afirmat que “No ens cansarem de demanar que s’acabi la feina de l’octubre del 2017”.
Amb l’acte polític d’aquest diumenge, l’Assemblea també ha volgut reivindicar la reacció a la sentència del judici de l’octubre de 2019, amb les grans marxes fins a Barcelona i la batalla d’Urquinaona. Pau Pacheco i Bruna Mendo, de l’assemblea de joves de l’ANC, han volgut deixar clar que ara més que mai cal tornar a l’esperit de l’1-O: “És el moment del moviment civil, de la pressió, de la unitat i de la resistència”. Han constatat que “ara ens toca a nosaltres acabar la feina” i han assegurat que els joves “hi som i hi serem sempre i fins al final, perquè sense jovent no hi ha revolució”.
L’històric militant i exeurodiputat de la Catalunya Nord, Miquel Mallol, que també ha participat en alguna de les etapes de la marxa, ha intervingut a la part final de l’acte i ha llegit el manifest de la Columna de la Catalunya Nord: “Només la República Catalana ens pot garantir llibertat, justícia, progrés i democràcia. Continuem caminant junts, perquè el 27-O no és només un record: és la promesa. I aquesta promesa, la farem realitat.”
Llach ha tancat l’acte demanant a l’independentisme que assumeixi el compromís de continuar mobilitzat, de continuar treballant per la llibertat, la justícia i la independència del país:“El mandat popular del Primer d’Octubre ens vincula a tots i continua ben viu: la República Catalana no és un record, és una tasca pendent.”
En el món actual, la llengua i cultura catalana necessiten una televisió nacional pública, transparent i creïble que permeti la seva difusió i coneixement. Aquests darrers temps estem veient com aquest paradigma està sent assetjat:
Acabem de veure com un documental molt rigorós, Alerta inundable, patia una censura plena d’ingerències polítiques, amb alguns càrrecs vinculats als partits considerats independentistes o sobiranistes encapçalant la cacera. Actitud que xoca frontalment amb la regeneració democràtica necessària per avançar cap a una nova República catalana.
Com denuncien els mateixos professionals, les ingerències al Sense Ficció i al 30 minuts, quan hi ha en joc algun departament del Govern o institució rellevant, són una constant des de fa un temps. No es respira un clima de llibertat professional. TV3 no ha de ser una televisió al servei de la promoció del govern de torn, sinó del país.
Un simple anunci on surt tangencialment una estelada és censurat, tot i que, finalment, la pressió social obliga a readmetre’l.
Uns informatius cada cop més en clau espanyola.
Canvis en la programació i contractació d’influencers banals desconnectats de la cultura i la societat catalana.
Canvis de les marques històriques prou conegudes (TV3, Catalunya Ràdio, 324 i Catalunya Informació) que havien esdevingut un patrimoni col·lectiu.
Tant el Consell Professional de TV3 com el Comitè d’Empresa de TV3 i Catalunya Ràdio han fet queixes públiques per tot plegat. Cada cop els catalanoparlants ens identifiquem menys amb aquesta televisió perquè les cadenes estatals ja ofereixen a bastament els continguts que fan referència a tot Espanya. Volem que TV3 continuï sent la televisió pública catalana, amb la qual els catalans ens hi sentim identificats. Lamentem el propòsit desnacionalitzador a què porta aquest embolic de canvis.
Som conscients que la majoria espanyolista del Parlament, vinculada al 155, impulsa aquesta política desnacionalitzadora. Però resulta incomprensible que partits considerats independentistes o sobiranistes participin d’aquestes polítiques, en comptes d’actuar conjuntament per frenar la deriva espanyolista i recuperar una majoria independentista que, amb les desafeccions que provoquen, cada cop esdevé més llunyana.
Els mitjans de comunicació són una eina clau en qualsevol procés de regeneració democràtica. Sense una premsa lliure, plural i compromesa amb la veritat, la ciutadania no pot exercir plenament els seus drets ni participar amb criteri en la vida pública. La televisió pública catalana ha de ser un veritable servei públic independent del poder polític i econòmic, que fomenti el pensament crític, reflecteixi la diversitat del país i contribueixi a la cohesió social i nacional. Garantir-ne la transparència, la professionalitat i la independència és una condició indispensable per avançar cap a una democràcia madura i una República catalana amb institucions fortes i amb les quals es pugui confiar.
Per tot això, demanem:
Que TV3 estigui lliure de pressions polítiques, econòmiques o partidistes. Les seves decisions de programació, informatius i continguts han de basar-se únicament en criteris professionals i d’interès públic.
Que es garanteixi la presència de totes les sensibilitats democràtiques i nacionals del país, amb una cobertura justa i equilibrada, sense censures ni ingerències, alhora que recuperi formats que donin veu a la ciutadania, als moviments socials i a la societat civil, amb debats oberts i transparents.
Que TV3 mantingui i reforci el seu paper com a eina de normalització lingüística i cultural, donant prioritat al català i a la producció audiovisual pròpia i de qualitat, alhora que hi hagi una reciprocitat entre totes les televisions en llengua catalana.
L’Assemblea Nacional Catalana organitza el simposi “L’independentisme català en el nou context global” en què, al llarg de tres taules rodones, s’abordaran els reptes i oportunitats per a l’independentisme català i les nacions sense estat en el nou escenari internacional, així com els retrocessos en drets humans i l’augment de la intervenció estatal. Les xerrades seran a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.
Aquestes seran les taules rodones i els ponents:
· 10:30 h – L’independentisme català en la nova cruïlla global: perills, reptes i oportunitats (En català)
Ponents: Núria Franco, professora agregada de Ciència Política a la UOC i Abel Riu, politòleg cofundador del think tank Catalonia Global Institute.
· 12:30 h – El paper de l’independentisme català en el marc de les nacions sense estat. (En català i castellà)
Ponents: Elisenda Paluzie, catedràtica d’Economia a la UB i vicepresidenta de l’Organització de Nacions i Pobles Sense Estat; Vicent Partal, periodista expert en política internacional i director de Vilaweb; i Pello Urzelai, membre de la Junta Directiva de Gure Esku.
· 15:30 h – Sustaining stateless nations: countering shrinking rights and increased State intervention. (En anglès i subtítols en català)
Ponents: John Packer, professor de Dret i de Resolució de Conflictes Internacionals a la Universitat d’Ottawa; Neus Torbisco, catedràtica de Dret Internacional al Graduate Institute a Ginebra; i Timothy Waters, catedràtic de Dret a la Universitat d’Indiana i autor de ‘Boxing Pandora: Repensant les fronteres, els estats i la secessió en un món democràtic’.
L’acte també comptarà amb un parlament de benvinguda a les 10 h a càrrec del president de l’Assemblea, Lluís Llach, i amb un parlament d’honor del catalanòfil i professor emèrit d’Estudis Hispànics, Henry Ettinghausen, a les 10:15 h.
Serà una jornada de debat obert i reflexió compartida sobre el present i el futur del moviment independentista català en el marc dels grans canvis globals.
L’Assemblea Nacional Catalana ha tornat a portar la lluita del poble català per la democràcia i l’autodeterminació a l’escenari internacional, participant en la Conferència sobre la Dimensió Humana de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) celebrada a Varsòvia.
La conferència d’aquest any commemora el 50è aniversari de la Conferència de Hèlsinki, i ha reunit representants de la societat civil i dels governs dels 57 Estats participants en l’OSCE per debatre sobre l’estat de dret, la democràcia i les llibertats fonamentals.
Ariadna Heinz, secretaria nacional de l’ANC, ha intervingut en dues sessions sobre l’estat de dret, on ha denunciat les contínues violacions dels drets civils i polítics per part d’Espanya, la manca d’independència judicial i la persecució política dels líders i activistes catalans.
A la quarta sessió, dedicada a la prevenció i erradicació de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, i als drets humans en la lluita contra el terrorisme, Heinz ha condemnat la brutal repressió policial espanyola durant el referèndum d’independència del 2017, quan més de mil votants pacífics van ser ferits, molts d’ells d’edat avançada, quan la policia espanyola va disparar bales de goma i colpejar els ciutadans que intentaven votar pacíficament.
La representant de l’ANC també ha denunciat que, en virtut de la llei d’amnistia del 2024, 129 dels 133 agents de policia espanyols acusats de violència –el 97%– ja s’han beneficiat de l’amnistia, mentre que gairebé la meitat dels activistes independentistes processats continuen criminalitzats, inclosos els de l’Operació Judes.
Ariadna Heinz ha advertit que Espanya continua utilitzant lleis antiterroristes com a arma contra la dissidència pacífica, citant casos com el del raper Pablo Hasél, que fa gairebé cinc anys que és a la presó per les lletres de les seves cançons i tweets, i al qual, segons s’informa, se li nega una atenció mèdica adequada.
A la cinquena sessió, sobre ‘Independència judicial, judicis justos i elaboració democràtica de lleis’, Heinz ha denunciat la politització del poder judicial espanyol, criticada en repetides ocasions per organismes internacionals com el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides i el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa.
De fet, des del 2017, més de 4.000 catalans –entre ells professors, alcaldes i activistes– han sigut víctimes de persecució judicial. La llei d’amnistia del 2024, destinada a reparar aquestes injustícies, ha estat bloquejada pels jutges espanyols, que l’apliquen de manera selectiva per beneficiar els agents de policia, mentre que la neguen als presos polítics i exiliats catalans.
Finalment, Heinz ha recordat que el 2022, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va declarar a Espanya culpable de violar els drets de participació política dels parlamentaris catalans, i que el 2023, els relators especials de l’ONU van condemnar l’escàndol d’espionatge conegut com a Catalangate. Tot i aquestes conclusions, Espanya no ha aplicat les resolucions i recomanacions internacionals.
Per aquestes raons, l’Assemblea ha instat l’OSCE a pressionar Espanya per:
• Garantir l’aplicació imparcial de la llei d’amnistia del 2024.
• Garantir investigacions independents sobre la brutalitat policial.
• Posar fi a l’ús indegut de les lleis antiterroristes contra l’activisme pacífic.
• Garantir que Espanya apliqui les resolucions dels organismes internacionals de drets humans.
La participació d’Assemblea a la Conferència sobre la Dimensió Humana de Varsòvia reafirma el compromís d’internacionalitzar la causa catalana per la democràcia i l’autodeterminació, denunciant les violacions dels drets humans per part d’Espanya davant les principals institucions internacionals.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 