El CNI reconeix haver espiat a dos expresidents de l’ANC amb autorització judicial del Tribunal Suprem

El CNI va espiar els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez amb autorització judicial del Tribunal Suprem, en el cas de Paluzie des de juliol de 2019, i en el de Sànchez, des de març de 2020.

Així consta en els documents desclassificats que s’han rebut just abans de la declaració de la directora del CNI Esperanza Casteleiro avui, que ho ha confirmat en resposta a les preguntes de Toni Abat, advocat de les víctimes de l’ANC.

Tanmateix, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions queden fora del període pel qual hi ha autorització judicial del Tribunal Suprem.

El CNI nega haver espiat l’exsecretària nacional de l’ANC, Sònia Urpí, malgrat que hi ha proves d’infecció l’any 2020, quan va entrar al secretariat nacional de l’ANC, segons han certificat quatre proves pericials diferents, de Citizens Lab, Amnistia Internacional, Eventia i els Mossos d’Esquadra.

La legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en el cas dels dirigents i activistes independentistes, que van ser espiats per la seva activitat política, democràtica i legítima, com prova la lectura dels documents desclassificats amb l’autorització del Consejo de Ministros.

Així tant en el cas de Jordi Sànchez com el d’Elisenda Paluzie, el CNI justifica el seu espionatge per motius de seguretat nacional, en base exclusivament a l’activitat política en favor de la independència dels dos expresidents de l’Assemblea. En el cas del Jordi Sànchez, per la seva activitat política el 2020, assistint a reunions per videoconferència per recuperar una estratègia unitària per la independència, i en el cas d’Elisenda Paluzie per la seva activitat i declaracions com a presidenta de l’Assemblea i els fulls de ruta que aprovava l’entitat en defensa de la via unilateral a la independència.

Atès que aquestes són activitats legítimes i democràtiques, l’Assemblea continuarà la via judicial fins a aconseguir la condemna de l’Estat per aquestes actuacions contra els seus expresidents. També continuarà treballant per esbrinar qui va investigar els altres membres de l’entitat.

L’Assemblea denuncia la repressió de drets i la negació del dret a l’autodeterminació de Catalunya al Fòrum de Nacions Unides sobre Minories

L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la 18a sessió del Fòrum de Nacions Unides sobre Minories, celebrada el 28 i 29 de novembre de 2025 a Ginebra, contribuint en dos debats clau sobre la confiança i la cohesió social, i sobre com amplificar la veu de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes. 

Ariadna Heinz, secretària nacional de l’Assemblea, ha fet dues intervencions orals en nom de l’organització on ha denunciat la negació continuada del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la criminalització de l’expressió política pacífica i la persistència del discurs d’odi i les pràctiques discriminatòries.

Sessió 1 – Construir confiança i cohesió social

En la seva primera intervenció, la Sra. Heinz ha destacat que Catalunya, una nació històrica amb llengua, cultura i institucions pròpies, continua trobant barreres estructurals que “neguen al poble català la capacitat de decidir el seu futur i d’expressar plenament la seva identitat nacional”.

Ha advertit que les restriccions d’Espanya a l’ús del català a l’educació, la justícia i l’administració pública, juntament amb la negativa a reconèixer el dret d’autodeterminació del poble català, generen desconfiança i tensió, precisament els problemes que vol abordar el Fòrum. També ha subratllat la criminalització de l’activisme pacífic i l’augment del discurs d’odi contra els catalans, preocupacions que han estat recollides recentment per òrgans de drets humans de l’ONU.

L’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a què pressionin Espanya perquè respecti els drets col·lectius de Catalunya, retiri els càrrecs infundats contra activistes pacífics, combati l’odi i garanteixi la promoció i protecció de la llengua i cultura catalanes.

Sessió 2 – Amplificar les veus de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes

En una segona intervenció, la Sra. Heinz ha subratllat la necessitat urgent d’un instrument internacional vinculant sobre els drets de les minories, fent ressò de recomanacions fetes en sessions anteriors de l’ONU. Ha destacat la importància de reconèixer l’autoidentificació i l’autodeterminaciócom a elements essencials per a la prevenció de conflictes i la pau sostenible.

Crida a la comunitat internacional

En ambdues intervencions, l’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a:

  1. Promoure el dret de les nacions minoria a l’autodeterminació.
  2. Donar suport a la creació d’un tractat internacional vinculant sobre els drets de les minories.
  3. Garantir la llibertat d’expressió i la participació política, posant fi a la criminalització de l’activisme pacífic.
  4. Combatre el discurs d’odi i les narratives discriminatòries, inclosa la desinformació digital.
  5. Assegurar la protecció i promoció de la llengua i la cultura catalanes com a pilars de confiança i inclusió.

L’Assemblea també ha citat els informes d’experts de l’ONU i d’organismes internacionals que han manifestat reiteradament la seva preocupació per la falta de protecció de drets de les minories per part d’Espanya i per la repressió de la participació democràtica pacífica.

L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu compromís amb la defensa dels drets col·lectius i la identitat nacional del poble català. Per això, l’organització continua participant en mecanismes i fòrums internacionals de drets humans, assegurant que la causa catalana sigui escoltada i tractada a escala global.

La directora del CNI declararà dilluns com a testimoni per l’espionatge amb Pegasus a exdirigents de l’ANC

La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, està citada dilluns 1 de desembre a les 12 a fer una declaració testifical en  relació amb l’espionatge amb Pegasus contra els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, i tres exsecretaris nacionals de l’entitat. La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 23 de Barcelona també ha sol·licitat que el Consejo de Ministros procedeixi a desclassificar actes i documents reservats, vinculats al cas.

Casteleiro respondrà les preguntes de Toni Abat, advocat de les cinc víctimes del Catalangate de l’ANC: Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Jordi Domingo i Arià Bayé. En els casos de Sànchez i Paluzie, va transcendir, en alguns mitjans, que haurien estat espiats pel CNI amb autorització judicial entre el 2019 i el 2020. Tot i això, els dos expresidents no han tingut accés a aquestes autoritzacions, malgrat que així ho va recomanar el Parlament Europeu.

D’altra banda, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions quedarien fora del període per al qual hauria existit autorització judicial.

A més, la legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en aquest cas.

L’espionatge massiu contra l’independentisme català

L’espionatge als exmembres de l’ANC forma part del Catalangate, el cas d’espionatge polític més gran detectat a Europa, que ha afectat com a mínim 65 catalans –activistes, polítics, periodistes i advocats– espiats amb els programes altament intrusius Candiru i Pegasus, propietat d’empreses israelianes, que teòricament només poden vendre’ls a estats.

Tot i que l’escàndol va sortir a la llum el 2022, des d’aleshores les investigacions no han avançat, malgrat les recomanacions del Comitè de Drets Humans i de Relators Especials de Nacions Unides, del Parlament Europeu i d’ONGs de drets humans internacionals. Les víctimes tampoc no han rebut explicacions ni reparacions, ni hi ha hagut rendició de comptes per part de les autoritats responsables. L’Assemblea reafirma el seu compromís d’arribar fins al final de l’assumpte, i denunciar, tant a escala nacional com internacional, que aquest abús flagrant de drets fonamentals no pot quedar impune.

Lluís Llach: “L’Assemblea està mantenint les brases de l’independentisme per tornar a encendre el foc”

L’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat aquest diumenge a Cardedeu el Consell d’Assemblees de Base, la trobada anual de les assemblees territorials i sectorials. Prop de 150 activistes i voluntaris de l’ANC, sumant els membres de les diferents assemblees de base i del Secretariat Nacional de l’entitat, s’han reunit aquest diumenge a la vila vallesana en una jornada de treball per debatre noves línies de treball, reforçar vincles i compartir experiències.

La Tèxtil Rase – Fàbrica de Cultura i el Teatre Auditori de Cardedeu han acollit la trobada que ha servit per reforçar l’entitat i abordar els principals reptes de futur de l’independentisme. Els membres de les assemblees territorials i sectorials i els secretaris nacionals han debatut estratègies i línies d’acció de l’actual Full de ruta, prioritzant la lluita noviolenta i la defensa del catalàL’ANC compta actualment amb unes 300 assemblees territorials, desenes d’assemblees sectorials i assemblees exteriors repartides en tres continents: Europa, Amèrica i Oceania.

La jornada, que ha començat a les 10 del matí i s’ha allargat fins a les 18 h, s’ha tancat amb un resum de les conclusions i la intervenció del president de l’Assemblea, Lluís Llach, que ha agraït la persistència i dedicació de les assemblees territorials, sectorials i exteriors, “el pal de paller de l’ANC, juntament amb la resta dels socis i sòcies de l’entitat”. Davant dels membres de les assemblees de base i del Secretariat Nacional, Llach ha remarcat la importància de mantenir una ANC forta i cohesionada: “sou vosaltres els qui esteu mantenint les brases de l’independentisme per tornar a encendre el foc”. També ha recordat que “els independentistes hi són” i que cal que es tornin a activar: “El moviment independentista pot confiar en l’Assemblea, una entitat honesta, treballadora i incansable que no deixarà mai de lluitar per la llibertat del nostre país, l’única solució per aconseguir una Catalunya justa i pròspera”.

Gran èxit del Simposi Internacional de l’Assemblea “El moviment independentista català en el nou context global”

L’Assemblea Nacional Catalana va reunir el passat 31 d’octubre experts i acadèmics catalans i internacionals a l’Ateneu Barcelonès, al simposi “El moviment independentista català en el nou context global” dedicat durant tot el dia a examinar el futur de les nacions sense estat i el significat de la democràcia en un món cada cop més autoritari.

El president de l’Assemblea, Lluís Llach, va inaugurar el simposi i va recordar les paraules profètiques de l’activista Julian Assange, que el 2017 va predir que Catalunya establiria “un precedent per a la democràcia al món occidental”. Llach va descriure el context mundial com una “regressió flagrant”, i va instar els catalans a reivindicar el referèndum de l’1 d’octubre com una fita democràtica duradora.

Un panorama global canviant

Vuit anys després de la brutal repressió espanyola de l’1-O, el simposi va oferir un espai per a la reflexió crítica sobre com els moviments d’autodeterminació es poden adaptar a un món on l’autoritarisme ressorgeix, l’ús de la força es normalitza i les institucions multilaterals s’afebleixen.

Els ponents van coincidir que aquest context planteja greus reptes a les nacions sense estat, que veuen cada cop més marginades les seves demandes de reconeixement. No obstant això, cal evitar caure en un “pessimisme paralitzant”, com va assenyalar el representant de Gure Esku, Pello Urzelai, ja que les nacions sense estat poden representar una alternativa esperançadora, basada en els drets humans, la dignitat, la solidaritat i la justícia social.

L’expresidenta de l’Assemblea i actual vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, va emfatitzar que el dret a l’autodeterminació no és una reivindicació aïllada, sinó que està profundament vinculat a drets civils i polítics com la llibertat d’expressió, reunió i participació. Va descriure aquest dret com “un instrument per resoldre conflictes” i un “antídot contra l’imperialisme i l’extrema dreta”. El politòleg Abel Riu va assenyalar la necessitat del moviment independentista de superar els errors de càlcul del passat i enfortir la seva estratègia internacional i de connectar la mobilització interna de Catalunya amb la seva diàspora a l’estranger: “La independència no es pot defensar sense una base nacional clara, i la identitat nacional s’ha d’entendre com una eina d’inclusió, no d’exclusió”.

Nacionalisme inclusiu i aliances globals

La politòloga Núria Franco va parlar del paper de la immigració a les nacions sense estat, i va assenyalar que a Catalunya —com al Quebec i Escòcia— es percep com una oportunitat d’inclusió més que no pas una amenaça. Tanmateix, va advertir que les polítiques d’integració determinaran si els nouvinguts experimenten inclusió o marginació. Franco va emfatitzar que els greuges estructurals que van alimentar el procés d’independència —el reconeixement nacional, el desequilibri fiscal i la defensa de la llengua i les institucions catalanes— continuen sense resoldre’s i inevitablement tornaran a sorgir.

Altres ponents, inclòs el periodista Vicent Partal, van destacar les noves oportunitats creades tant per la crisi de l’Estat espanyol com la globalització, que valora cada cop més la diversitat per sobre de la uniformitat. “Els moviments independentistes arriben en onades”, va observar Paluzie, i va demanar coordinació i preparació per aprofitar el pròxim moment històric.

Perspectives internacionals

La taula rodona de la tarda va aportar una dimensió internacional al simposi, amb les contribucions de John Packer (Universitat d’Ottawa), Timothy Waters (Universitat d’Indiana) i Neus Torbisco (Geneva Graduate Institute).

Packer va emfatitzar la importància de la voluntat política i la creativitat entre les nacions sense estat per gestionar aspectes relacionats amb la sobirania —llengua, cultura i economia— dins dels marcs globals existents. Waters va respondre que obtenir reconeixement requereix aliances estratègiques i visibilitat en l’escenari geopolític, mentre que Torbisco va definir l’autodeterminació com “el dret a tenir drets”, i va advertir que els límits constitucionals d’Espanya fan il·lusòria qualsevol noció d’igualtat entre Catalunya i l’Estat espanyol.

Al llarg del simposi, els participants van compartir la convicció que la causa democràtica de Catalunya continua sent tant una lluita nacional com una qüestió universal sobre la llibertat, la identitat i la legitimitat política.

Com va concloure Quica Sol, coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea: “Hem de tornar a convertir Catalunya en un precedent per a la democràcia al món occidental”.

Pots trobar el simposi complet aquí.

L’Assemblea reivindica la lluita independentista a Urquinaona: “La República Catalana no és un record, és una tasca pendent”

L’Assemblea Nacional Catalana ha rebut aquest migdia a la plaça Urquinaona la marxa que va sortir de Salses, Catalunya Nord, el dia 11 i que, després de 15 etapes, ha arribat avui a Barcelona.  El president de l’ANC, Lluís Llach, ha agraït als integrants de la columna de la Catalunya Nord “la càrrega simbòlica” de la iniciativa: “En un moment de dubtes i renúncies, vosaltres sempre hi sou”.

Vuit anys després del referèndum i de la Declaració d’Independència al Parlament, la columna.catalunyanord.cat —una iniciativa de diferents entitats de la Catalunya Nord, entre les quals la territorial de l’Assemblea— té l’objectiu de recordar als partits polítics independentistes amb representació parlamentària l’obligació de reprendre el mandat del referèndum del Primer d’Octubre. També vol recordar al moviment independentista civil que cal tornar a recuperar l’esperit de lluita. Jep Bonet, coordinador de la territorial nord-catalana de l’ANC ha afirmat que “No ens cansarem de demanar que s’acabi la feina de l’octubre del 2017”.


Amb l’acte polític d’aquest diumenge, l’Assemblea també ha volgut reivindicar la reacció a la sentència del judici de l’octubre de 2019, amb les grans marxes fins a Barcelona i la batalla d’Urquinaona. Pau Pacheco i Bruna Mendo, de l’assemblea de joves de l’ANC, han volgut deixar clar que ara més que mai cal tornar a l’esperit de l’1-O: “És el moment del moviment civil, de la pressió, de la unitat i de la resistència”. Han constatat que “ara ens toca a nosaltres acabar la feina” i han assegurat que els joves “hi som i hi serem sempre i fins al final, perquè sense jovent no hi ha revolució”.


L’històric militant i exeurodiputat de la Catalunya Nord, Miquel Mallol, que també ha participat en alguna de les etapes de la marxa, ha intervingut a la part final de l’acte i ha llegit el manifest de la Columna de la Catalunya Nord: “Només la República Catalana ens pot garantir llibertat, justícia, progrés i democràcia. Continuem caminant junts, perquè el 27-O no és només un record: és la promesa. I aquesta promesa, la farem realitat.”


Llach 
ha tancat l’acte demanant a l’independentisme que assumeixi el compromís de continuar mobilitzat, de continuar treballant per la llibertat, la justícia i la independència del país: “El mandat popular del Primer d’Octubre ens vincula a tots i continua ben viu: la República Catalana no és un record, és una tasca pendent.”

Denúncia de la censura i la desnacionalització de TV3

En el món actual, la llengua i cultura catalana necessiten una televisió nacional pública, transparent i creïble que permeti la seva difusió i coneixement. Aquests darrers temps estem veient com aquest paradigma està sent assetjat:

  • Acabem de veure com un documental molt rigorós, Alerta inundable, patia una censura plena d’ingerències polítiques, amb alguns càrrecs vinculats als partits considerats independentistes o sobiranistes encapçalant la cacera. Actitud que xoca frontalment amb la regeneració democràtica necessària per avançar cap a una nova República catalana.
  • Com denuncien els mateixos professionals, les ingerències al Sense Ficció i al 30 minuts, quan hi ha en joc algun departament del Govern o institució rellevant, són una constant des de fa un temps. No es respira un clima de llibertat professional. TV3 no ha de ser una televisió al servei de la promoció del govern de torn, sinó del país.
  • Un simple anunci on surt tangencialment una estelada és censurat, tot i que, finalment, la pressió social obliga a readmetre’l.
  • Uns informatius cada cop més en clau espanyola.
  • Canvis en la programació i contractació d’influencers banals desconnectats de la cultura i la societat catalana.
  • Canvis de les marques històriques prou conegudes (TV3, Catalunya Ràdio, 324 i Catalunya Informació) que havien esdevingut un patrimoni col·lectiu.

Tant el Consell Professional de TV3 com el Comitè d’Empresa de TV3 i Catalunya Ràdio han fet queixes públiques per tot plegat. Cada cop els catalanoparlants ens identifiquem menys amb aquesta televisió perquè les cadenes estatals ja ofereixen a bastament els continguts que fan referència a tot Espanya. Volem que TV3 continuï sent la televisió pública catalana, amb la qual els catalans ens hi sentim identificats. Lamentem el propòsit desnacionalitzador a què porta aquest embolic de canvis.

Som conscients que la majoria espanyolista del Parlament, vinculada al 155, impulsa aquesta política desnacionalitzadora. Però resulta incomprensible que partits considerats independentistes o sobiranistes participin d’aquestes polítiques, en comptes d’actuar conjuntament per frenar la deriva espanyolista i recuperar una majoria independentista que, amb les desafeccions que provoquen, cada cop esdevé més llunyana.

Els mitjans de comunicació són una eina clau en qualsevol procés de regeneració democràtica. Sense una premsa lliure, plural i compromesa amb la veritat, la ciutadania no pot exercir plenament els seus drets ni participar amb criteri en la vida pública. La televisió pública catalana ha de ser un veritable servei públic independent del poder polític i econòmic, que fomenti el pensament crític, reflecteixi la diversitat del país i contribueixi a la cohesió social i nacional. Garantir-ne la transparència, la professionalitat i la independència és una condició indispensable per avançar cap a una democràcia madura i una República catalana amb institucions fortes i amb les quals es pugui confiar.

Per tot això, demanem:

  • Que TV3 estigui lliure de pressions polítiques, econòmiques o partidistes. Les seves decisions de programació, informatius i continguts han de basar-se únicament en criteris professionals i d’interès públic.
  • Que es garanteixi la presència de totes les sensibilitats democràtiques i nacionals del país, amb una cobertura justa i equilibrada, sense censures ni ingerències, alhora que recuperi formats que donin veu a la ciutadania, als moviments socials i a la societat civil, amb debats oberts i transparents.
  • Que TV3 mantingui i reforci el seu paper com a eina de normalització lingüística i cultural, donant prioritat al català i a la producció audiovisual pròpia i de qualitat, alhora que hi hagi una reciprocitat entre totes les televisions en llengua catalana.

31 d’octubre, a Barcelona, l’Assemblea organitza el simposi “L’independentisme català en el nou context global”

L’Assemblea Nacional Catalana organitza el simposi “L’independentisme català en el nou context global” en què, al llarg de tres taules rodones, s’abordaran els reptes i oportunitats per a l’independentisme català i les nacions sense estat en el nou escenari internacional, així com els retrocessos en drets humans i l’augment de la intervenció estatal. Les xerrades seran a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

Aquestes seran les taules rodones i els ponents:

· 10:30 h – L’independentisme català en la nova cruïlla global: perills, reptes i oportunitats (En català)

Ponents: Núria Franco, professora agregada de Ciència Política a la UOC i Abel Riu, politòleg cofundador del think tank Catalonia Global Institute. 

· 12:30 h – El paper de l’independentisme català en el marc de les nacions sense estat. (En català i castellà)

Ponents: Elisenda Paluzie, catedràtica d’Economia a la UB i vicepresidenta de l’Organització de Nacions i Pobles Sense Estat; Vicent Partal, periodista expert en política internacional i director de Vilaweb; i Pello Urzelai, membre de la Junta Directiva de Gure Esku. 

· 15:30 h – Sustaining stateless nations: countering shrinking rights and increased State intervention. (En anglès i subtítols en català)

Ponents: John Packer, professor de Dret i de Resolució de Conflictes Internacionals a la Universitat d’Ottawa; Neus Torbisco, catedràtica de Dret Internacional al Graduate Institute a Ginebra; i Timothy Waters, catedràtic de Dret a la Universitat d’Indiana i autor de ‘Boxing Pandora: Repensant les fronteres, els estats i la secessió en un món democràtic’. 

L’acte també comptarà amb un parlament de benvinguda a les 10 h a càrrec del president de l’Assemblea, Lluís Llach, i amb un parlament d’honor del catalanòfil i professor emèrit d’Estudis Hispànics, Henry Ettinghausen, a les 10:15 h.

Serà una jornada de debat obert i reflexió compartida sobre el present i el futur del moviment independentista català en el marc dels grans canvis globals.

L’Assemblea denuncia davant l’OSCE la manca d’independència judicial i les violacions dels drets humans a Espanya

L’Assemblea Nacional Catalana ha tornat a portar la lluita del poble català per la democràcia i l’autodeterminació a l’escenari internacional, participant en la Conferència sobre la Dimensió Humana de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) celebrada a Varsòvia.

La conferència d’aquest any commemora el 50è aniversari de la Conferència de Hèlsinki, i ha reunit representants de la societat civil i dels governs dels 57 Estats participants en l’OSCE per debatre sobre l’estat de dret, la democràcia i les llibertats fonamentals.

Ariadna Heinz, secretaria nacional de l’ANC, ha intervingut en dues sessions sobre l’estat de dret, on ha denunciat les contínues violacions dels drets civils i polítics per part d’Espanya, la manca d’independència judicial i la persecució política dels líders i activistes catalans.

A la quarta sessió, dedicada a la prevenció i erradicació de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, i als drets humans en la lluita contra el terrorisme, Heinz ha condemnat la brutal repressió policial espanyola durant el referèndum d’independència del 2017, quan més de mil votants pacífics van ser ferits, molts d’ells d’edat avançada, quan la policia espanyola va disparar bales de goma i colpejar els ciutadans que intentaven votar pacíficament.

La representant de l’ANC també ha denunciat que, en virtut de la llei d’amnistia del 2024, 129 dels 133 agents de policia espanyols acusats de violència –el 97%– ja s’han beneficiat de l’amnistia, mentre que gairebé la meitat dels activistes independentistes processats continuen criminalitzats, inclosos els de l’Operació Judes.

Ariadna Heinz ha advertit que Espanya continua utilitzant lleis antiterroristes com a arma contra la dissidència pacífica, citant casos com el del raper Pablo Hasél, que fa gairebé cinc anys que és a la presó per les lletres de les seves cançons i tweets, i al qual, segons s’informa, se li nega una atenció mèdica adequada.

A la cinquena sessió, sobre ‘Independència judicial, judicis justos i elaboració democràtica de lleis’, Heinz ha denunciat la politització del poder judicial espanyol, criticada en repetides ocasions per organismes internacionals com el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides i el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa.

De fet, des del 2017, més de 4.000 catalans –entre ells professors, alcaldes i activistes– han sigut víctimes de persecució judicial. La llei d’amnistia del 2024, destinada a reparar aquestes injustícies, ha estat bloquejada pels jutges espanyols, que l’apliquen de manera selectiva per beneficiar els agents de policia, mentre que la neguen als presos polítics i exiliats catalans.

Finalment, Heinz ha recordat que el 2022, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va declarar a Espanya culpable de violar els drets de participació política dels parlamentaris catalans, i que el 2023, els relators especials de l’ONU van condemnar l’escàndol d’espionatge conegut com a Catalangate. Tot i aquestes conclusions, Espanya no ha aplicat les resolucions i recomanacions internacionals.

Per aquestes raons, l’Assemblea ha instat l’OSCE a pressionar Espanya per:

• Garantir l’aplicació imparcial de la llei d’amnistia del 2024.

• Garantir investigacions independents sobre la brutalitat policial.

• Posar fi a l’ús indegut de les lleis antiterroristes contra l’activisme pacífic.

• Garantir que Espanya apliqui les resolucions dels organismes internacionals de drets humans.

La participació d’Assemblea a la Conferència sobre la Dimensió Humana de Varsòvia reafirma el compromís d’internacionalitzar la causa catalana per la democràcia i l’autodeterminació, denunciant les violacions dels drets humans per part d’Espanya davant les principals institucions internacionals.

Vegeu aquí les intervencions completes:

L’Assemblea denuncia les vulneracions de drets humans de l’Estat espanyol davant del Consell de Drets Humans de l’ONU

Una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana ha intervingut al Consell de Drets Humans de l’ONU a Ginebra, en ocasió de l’aprovació de l’informe final de l’Examen Periòdic Universal (EPU) sobre Espanya, que revisa la implementació dels tractats i convenis als quals l’Estat està subjecte.

La membre del Secretariat Nacional Ariadna Heinz ha pres la paraula per reclamar a Espanya que implementi les recomanacions de l’EPU, que posi fi a les persecucions infundades contra catalans i que garanteixi una aplicació imparcial de la llei d’amnistia. Heinz també ha recordat que l’article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles, és negat al poble català, i que d’aquesta negació en deriven altres vulneracions.

En aquest cicle de l’EPU, els estats membres de l’ONU han fet diverses recomanacions a Espanya, algunes relatives a l’ús excessiu de la força policial durant protestes, a la independència judicial, a la discriminació, als discursos d’odi, a la criminalització de les veus dissidents i a l’abús de les llibertats. Aquestes van en la línia del que l’Assemblea i l’UNPO havien demanat en l’informe presentat a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humansl’octubre passat.

Tot i que l’examen ha assenyalat els incompliments d’Espanya en diverses de les seves obligacions en matèria de rets humans, la delegació espanyola ha fracassat en abordar molts d’aquests punts durant la seva intervenció. De fet, ha omès deliberadament fer esment de la discriminació lingüística que pateixen els catalanoparlants o de l’ús il·legal de programes espia contra la dissidència, en el conegut escàndol del Catalangate.

La intervenció davant el Consell de Drets Humans de l’ONU s’ha fet en col·laboració amb l’ONG ginebrina Genève for Human Rights i amb l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), que han instat els estats membres a assegurar que les recomanacions de l’EPU a Espanya es tradueixin en garanties concretes d’acord amb els tractats i convenis internacionals.

L’EPU és un mecanisme que revisa com els estats membres de l’ONU apliquen els tractats en matèria de drets humans als quals estan subjectes, amb l’objectiu d’abordar les preocupacions, impulsar el suport i promoure i protegir els drets humans arreu del món. Cada país és examinat cada cinc anys, i la revisió és duta a terme pels altres estats membres de l’ONU.

La participació en el Consell de Drets Humans s’emmarca en la tasca d’incidència internacional que du a terme l’Assemblea, una de les línies d’acció principals de l’entitat, per denunciar les vulneracions de drets de l’Estat espanyol davant de mecanismes, fòrums i organismes internacionals, i per internacionalitzar la lluita per la independència de Catalunya.

La col·laboració de l’Assemblea amb l’UNPO, iniciada el 2018, forma part d’aquests esforços d’internacionalització i ha estat molt fructífera: ha comportat la publicació d’informes com Tools of Repression (2022) i In the Name of Unity(2024), així com denúncies als relators especials de l’ONU el 2022 sobre el Catalangate i el 2024 sobre l’ús del antiterrorisme com a pretext per perseguir catalans.

Consulta la intervenció sencera a YouTube

3 presidents, Albinyana, Torra i Soler, en l’acte “Països Catalans: El compromís independentista de tres presidents”

El divendres 3 d’octubre l’Assemblea Nacional Catalana organitza l’acte Països Catalans: El compromís independentista de tres presidents’

Serà a les 7 de la tarda a l’auditori de la Fundació Conservatori del Liceu(Carrer Nou de la Rambla, 88, Barcelona). Hi participaran 3 expresidents de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears: 

  • Josep Lluís Albinyana, president del Consell del País Valencià (1978-79) 
  • Cristòfol Soler, president del Govern Balear (1995-1996) 
  • Quim Torra, 131è president de la Generalitat de Catalunya (2018 – 2020) 

Aquesta trobada, que commemorarà la jornada històrica del 3-O de 2017, és una oportunitat única per renovar el compromís independentista i conèixer de primera mà com veuen els tres presidents el present i futur polític i social dels Països Catalans

L’acte, que serà moderat per la periodista i editora de VilaWeb, Txell Partal, comptarà amb una benvinguda i presentació del president de l’Assemblea, Lluís Llach

L’aforament és limitat.

L’Assemblea ens solidaritzem amb els represaliats del 23-S

Avui fa sis anys de l’operació Judes, aquella matinada en què les forces d’ocupació esbotzaven portes, escorcollaven llars i detenien activistes dels Comitès de Defensa de la República en un atac directe fruit del cop d’estat judicial en què vivim.

Una ràtzia repressiva sense precedents contra 12 persones a les quals actualment la Fiscalia demana penes que van dels 8 als 27 anys de presó, segons el grau d’acusació. Cal recordar l’acusació per tortures contra agents de la Guàrdia Civil relacionats amb la detenció de Jordi Ros i que ha estat arxivada per l’Audiència Provincial de Barcelona al·legant l’aplicació de la llei d’amnistia. Seguint la línia del cop d’estat judicial aquesta llei està beneficiant només a les forces d’ocupació, i per això no s’està aplicant als afectats de l’operació Judes, entre altres. Aquesta doble vara de mesurar en la que es discrimina segons qui sigui l’encausat, forma part del lawfare al qual ens té acostumat l’Estat.

Aquell 2019 a l’atac policial i al cop d’estat judicial s’hi va sumar una ferotge campanya mediàtica que va fer dubtar molts ciutadans de les circumstàncies dels activistes. Un relat que l’opressor pretenia arrelar dins del moviment independentista per tal d’escampar la idea que els CDR eren violents. A només catorze dies de la sentència contra els presos polítics, l’Estat pretenia desprestigiar l’organització, debilitar-la, desincentivar-ne els membres, crear tensions internes… Havien de servir d’exemple per intimidar tot el moviment. Criminalitzar el contrapoder per debilitar-lo i eliminar la seva actitud de resistència.

Ben al contrari, aquell mateix dia, des de bon matí, es van succeir accions solidàries, i quan va arribar el moment de conèixer la sentència ningú no es va arronsar. El poble va superar el parany repressiu protagonitzant una onada de mobilitzacions massives i sostingudes, marcada per la indignació popular, la desobediència civil i episodis de tensió als carrers. Ha estat l’esgotament del sistema autonomista i la gestió partidista qui ha esmorteït la mobilització.

Actualment, el cas està pendent de les conclusions de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les prejudicials presentades per l’Audiència espanyola, que es faran públiques el 13 de novembre.

L’allargament dels dictàmens judicials forma part de l’estratègia de l’Estat, ja que genera incertesa sobre el futur dels encausats i així poden afegir aquesta conseqüència a la llarga llista, com per exemple la discriminació social o la dificultat per trobar feina.

Volem expressar la nostra solidaritat amb el 23-S i demanem l’arxivament immediat del cas.

Un cas que mai hauria d’haver existit, un cas inventat, un cas propi dels règims més infames.

La rebel·lió i la resistència ens faran lliures! Sempre al vostre costat! Llibertat detingudes 23-S!

Manifest unitari de l’11-S 2025

Senyores i senyors, amigues i amics, companyes i companys en la lluita per les llibertats de Catalunya.

Un any més, les entitats ens presentem unides davant vostre, per commemorar la nostra festa nacional, però també per refermar el compromís amb el futur del poble català. Tenim la voluntat de mantenir un marc estratègic compartit i construir una resposta col·lectiva, sostinguda i compromesa pels drets del nostre poble. I aquesta resposta no és altra que una República Catalana independent i lliure.

Plegats, reivindiquem la independència no sols com un dret legítim de la nostra nació, sinó també com l’eina que ha de garantir els drets col·lectius que se’ns neguen: el dret a un habitatge digne, a una feina de qualitat, a una vida sostenible en el mateix territori de la nostra nació. Volem la República Catalana perquè necessitem una societat més equitativa i justa. Perquè necessitem una democràcia més
participativa. Perquè necessitem i volem un país on les dones i els homes visquin d’una vegada amb els mateixos drets individuals i socials. I perquè necessitem que la prosperitat econòmica de Catalunya no tingui com a preu la destrucció del nostre patrimoni col·lectiu més valuós: la nostra terra.

Durant els darrers cent anys, les societats avançades han definit un conjunt de drets i deures per a les persones i les societats. Una quantitat ingent de lleis, principis i tractats que tenen noms que evoquen un món millor i possible: la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte internacional de Drets civils i polítics, el Conveni sobre drets polítics de la dona/ la Convenció sobre l’Estatut dels refugiats, el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals/ la Convenció sobre els drets de l’infant i molts d’altres.

Aquests tractats recullen un conjunt de normes que defineixen una moral cívica de convivència democràtica. Doncs bé. Les entitats i institucions que representem, fem d’aquesta moral cívica el nostre far. Fem dels seus principis i normes, una exigència de convivència, tant per les persones com per l’organització social i política de Catalunya.

Els catalans i les catalanes hem de poder viure amb plenitud l’exercici d’aquests drets, sense renunciar als deures. I som aquí de nou, per denunciar que la vulneració dels drets fonamentals de Catalunya i contra Catalunya, és constant, planificada i escandalosa.

O és que no és escandalosa la política d’un estat, que en nom de la seva democràcia, ens espolia-roba 22 mil milions anuals dels nostres recursos econòmics, deixant la nostra societat cada any que passa més empobrida?
O és que no és indignant, veure que mentre amb una mà l’estat ens roba, amb l’altra reparteix sobres, privilegis i contractes a les elits corruptes del deep stat o al famós “palco del Bernabeu”?
O és que no ens escarneixen amb els continuats fraus multimilionaris de ministres i administradors estatals, mentre se’ns neguen recursos per a la sanitat o el transport públic, per a les escoles o els ajuntaments?
És que algú pot dubtar que vivim sota un cop d’estat judicial permanent des de l’any 17, obsessionat en empobrir les competències i atribucions de les nostres institucions, sempre obligades a obeir els interessos de Madrid abans que els del nostre poble?
O és que no és un insult a la dignitat democràtica el sabotatge dels tribunals espanyols a la llei d’amnistia quan deixen fora centenars de persones represaliades?
O quan criminalitzen els que lluiten pacíficament? Quan acusen d´activistes de terrorisme a gent com els del 23-S, mentre absolen els policies que ens atonyinen??
¿o quan condemnen a l’exili o a la inhabilitació els càrrecs electes de l’1 d’octubre?¿i no parlem de l’a por ellos del rei Felipe que va proclamar la impunitat de la policia i de les forces d’ocupació, a l’hora de salvar l’unitat d’Espanya? I és que no tenim més motius que mai per defensar la nostra llengua? L’ànima de la nostra nació? Les entitats aquí representades us demanem el vostre compromís individual i col·lectiu
per mantenir-ne l’ús. La nostra llengua ha de tenir una presència plena i continuada en tots els àmbits de la nostra vida nacional. Sense renúncies ni substitucions. I des d’aquí us animem a enfortir-ne la vitalitat i continuïtat com a eix vertebrador de la nostra nació. I si ho fem tots plegats, no en tingueu cap dubte, guanyarem. Acabem amb actituds acomplexades que només beneficien els nostres depredadors.

El TSJC ha tornat a fer política contra Catalunya i el seu model d’escola. No podem permetre que un tribunal polititzat i anticatalanista al servei d’ l’Estat desmunti un consens parlamentari i social avalat durant dècades al nostre país.

Exigim a les nostres institucions que no permetin que l’obsessió d’un jutge dinamiti
la nostra escola.

I si l’Estat i els seus tribunals volen imposar-nos aquesta sentència, desobeïm. Desobeïm a les aules, als carrers i a les institucions, perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir. Catalans, posem-nos dempeus, però aquesta vegada amb els punys tancats, ferms, decidits a defensar la nostra llengua. Perquè el català és i serà la llengua nacional de Catalunya. Tan senzill com això. I la llista és més llarga, Sixena, Renfe i centenars d’expressions catalanofòbiques que ens agredeixen dia sí, dia també. Davant de la contínua vulneració dels nostres drets, només hi podem respondre amb una defensa aferrissada. I per aquesta defensa necessitem organitzar nos, enfortir-nos, estructurar la nostra lluita no violenta i recordar que davant la vulneració de drets fonamentals tenim el dret a la desobediència cívica. Us en recordeu? L’èxit de l’1 d’octubre va raure en la desobediència. Cadascun de vosaltres, amb la força de tots plegats, vàreu fer un gran acte de desobediència civil, quan vàreu defensar amb els vostres cossos les llibertats nacionals. Aquest és el gran aprenentatge d’aquell octubre. La desobediència civil organitzada, persistent i obstinada, que només serà efectiva si sabem convertir els espais de resistència en espais de contrapoder, d’autoorganització i de construcció nacional. Podem fer-ho perquè ja ho hem fet.

Som els mateixos protagonistes de la gesta del primer d’octubre, els mateixos de l’aturada de país del 3 d’octubre, d’Urquinaona, de les contínues mobilitzacions de fa uns anys. Sí, podem fer-ho i que tothom ho tingui clar: sense la força del carrer, l’independentisme mai no tindrà majories sòlides al Parlament.

És per això que acabem amb una demanda explícita als partits independentistes que ja existeixen o als que puguin arribar. Mireu aquest escenari. Som entitats diverses, diferents i, a vegades, ens contradiem en les decisions puntuals. Però quan hem de parlar del futur d’una Catalunya lliure, ens agafem de les mans, perquè sabem que els uns sense els altres no arribarem enlloc. Mireu la munió de gent que ens
acompanya. Ningú demana a ningú què vota o què pensa, perquè sabem que si no hi anem plegats, tampoc arribarem a port.

Des del carrer, des de les entitats, us reclamem, partits, que trobeu camins d’entesa i que, aprofitant la força de l’independentisme i de la gent que vol una Catalunya lliure, retorneu a les institucions el seu paper vertebrador de les aspiracions nacionals del nostre poble. Us hi empenyerem, com ja fer-ho fer fa només deu anys.

Sabrem curar-nos les ferides i ens alçarem de nou. Perquè el poble de Catalunya ja ha deixat clar que no pensa renunciar a la seva llibertat i que, la nostra voluntat de ser, és un camí sense retorn. Per la memòria i pel llegat dels nostres ancestres que varen lluitar per deixar-nos un país viu. Pel futur lluminós i lliure que volem deixar als que ens succeiran. Perquè la voluntat de ser del poble català és un camí sense retorn.

Davant la sentència del TSJC contra el català a l’escola, omplim els carrers aquest 11-S!

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a atacar la llengua catalana a l’escola i a vulnerar els drets lingüístics del poble català, anul·lant la major part del decret que havia de blindar l’ús del català a les escoles.

Aquesta sentència és un nou pas en l’ofensiva judicial de l’Estat espanyol per desmantellar l’escola catalana i imposar-hi la subordinació al castellà. Un pas més en segles de persecució lingüística, que confirma que dins el règim autonòmic no hi ha futur per garantir plenament els drets lingüístics de la ciutadania catalana, ni per protegir el català com a llengua pròpia i vehicular de l’ensenyament, ni per a la nació catalana.

Davant d’aquesta ofensiva sistemàtica, des de l’Assemblea reiterem que només amb la independència assegurarem la supervivència i i la plena normalització del català en tots els àmbits, especialment a l’educació, que és clau per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

Instem el Govern i el Parlament de Catalunya a no acatar aquesta sentència, a plantar cara amb desobediència institucional i a legislar amb sobirania per garantir que el català continuï sent la llengua vehicular de l’escola catalana.

Fem també una crida a les direccions dels centres educatius, al professorat i a les comunitats de famílies a no retrocedir ni un pas i a practicar la desobediència davant aquesta imposició, mantenint el català com a llengua de cohesió, aprenentatge i convivència.

La defensa del català és indestriable de la defensa de tots els drets lingüístics. Afirmem també el compromís amb la llengua de signes catalana, que forma part del nostre patrimoni i que cal protegir i potenciar.

Des de l’Assemblea, ens comprometem a continuar mobilitzant la ciutadania per defensar l’escola en català, denunciar la repressió lingüística i fer avançar el país cap a la independència sense renúncies.

9 de setembre, a Sabadell, xerrada amb Lluís Llach

El dimarts 9 de setembre, a Sabadell, i haurà una xerrada amb el Lluís Llach.

L’acte serà a la plaça de Sant Roc a 12.30 del migdia.