L’Assemblea adverteix els partits independentistes que amb la pràctica autonomista no tornaran a governar les institucions

Sota el lema “Som independentisme. Som acció. Som Assemblea”, aquest dissabte, 21 de febrer,
l’ANC ha celebrat un acte polític a l’Ateneu Barcelonès que ha servit per cloure públicament la XIV
Assemblea General Ordinària (AGO)
, que va fer-se de forma telemàtica del 6 al 9 de febrer. També és
un dels últims actes polítics de l’actual Secretariat Nacional, que va començar a dirigir l’entitat el
maig del 2024 i acabarà l’abril del 2026, quan del 14 al 18 d’abril se celebrin les eleccions.

L’acte, que ha tingut lloc a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, ha començat puntual a les
dotze del migdia. Davant d’una sala plena, diversos coordinadors i secretaris nacionals han dut a
terme parlaments per clausurar el recorregut polític: han detallat la feina feta durant aquest
mandat, 
han explicat les futures línies estratègiques, campanyes i accions de l’entitat, han descrit
els futurs reptes de l’independentisme i han donat a conèixer la nova campanya de captació de
socis “Ser-hi o no Ser-hi”.

El president de l’Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach, ha denunciat l’estratègia política dels
partits independentistes: 
“la pràctica de l’autonomisme no us durà mai a dominar les institucions
d’aquest país”. I ha afegit: “renta la cara al govern espanyol, empobreix la qüestió catalana a totes
les cancelleries internacionals i dona a l’Estat espanyol, tant se val si de dretes o d’esquerres,
l’oportunitat de derruir l’entramat nacional català.” Llach ha subratllat el paper que ha de tenir
l’Assemblea: 
“L’ANC hi serà per animar als conciutadans de Catalunya a participar, a col·laborar, a
inscriure’s i lluitar amb nosaltres”.

El coordinador d’Incidència Política, Josep Vila, ha remarcat l’estratègica política de l’entitat: “El
nostre discurs és incòmode, perquè volem que els partits tornin a posar la independència al mig de
la seva estratègia 
i ens toca denunciar-ho quan no ho fan.”

Rosa Caballerocoordinadora de Comunicacióha presentat l’espot de la campanya de captació
“SER-HI O NO SER-HI” i ha explicat el perquè d’aquest eslògan: “Ser-hi vol dir implicar-s’hi, ser-hi vol
dir actuar. I avui, ser-hi vol dir fer-se soci o sòcia de l’ANC”. I ha afegit: “l’Assemblea és l’eina més
potent, transversal i necessària de l’independentisme”.

També hi ha intervingut la secretària nacional Anna Ariño per explicar la futura campanya d’“A la
salut en català”, 
que denuncia la vulneració dels drets lingüístics dels catalans als centres sanitaris.
Ariño ha explicat el funcionament: “Farem arribar la denúncia davant les institucions i entitats
responsables de garantir els nostres drets. Volem impulsar una gran mobilització per recollir i
unificar totes les queixes”.

Finalment, Pau Pacheco, copresident de l’Assemblea de Joves de Catalunya, ha presentat aquesta
organització vinculada a l’ANC: “Som una entitat juvenil que tot just està començant a caminar, amb
moltes ganes i molta il·lusió”. I ha afegit severament: “El jovent hi és. Ens importa la llengua, la
cultura, la terra i el futur que ens espera”.

Vídeo de l’acte polític de la XIV AGO de l’Assemblea Nacional Catalana

L’Assemblea lidera una campanya internacional de suport a Pablo Hasél 

L’Assemblea Nacional Catalana, la sectorial de Persones Represaliades de l’ANC, la Comissió de la Dignitat i Hasél Campaign Professors han impulsat una campanya de suport internacional a Pablo Hasél amb motiu dels cinc anys d’empresonament del raper. Les entitats han presentat una carta oberta, signada per més de dos-cents professors de 95 universitats de 25 països diferents, que reclama la llibertat del raper català el proposa com a candidat al Premi Sàkharov. També s’hi ha adherit el Pen Club Català, una de les organitzacions internacionals més importants en la defensa de la llibertat d’expressió i els drets lingüístics.

La carta, que ha aconseguit el suport de dos-cents catedràtics i professors universitaris d’Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania, ha estat presentada públicament aquest divendres a Barcelona de la mà de l’Assemblea Nacional Catalana, que hi ha participat amb 3 representants: el president Lluís Llach, el secretari nacional Toni Strubell i el coordinador de la sectorial de Persones Represaliades, Dani Carulla; la Comissió de la Dignitat, amb Pilar Rebaque com a portaveu, i Hasel Campaign Professors, liderada pel professor Henry Ettinghausen. A la roda de premsa també ha intervingut la Plataforma Antirrepressiva de Ponenti de Barcelona.

L’escrit denuncia l’empresonament de Pablo Hasél i en qüestiona els motius: “injustament empresonat després d’una polèmica condemna per suposades calúmnies contra la Corona i per una suposada apologia del terrorisme”. La carta destaca les reaccions que va comportar la condemna “criticada per experts juristes a Espanya i per organitzacions de drets humans d’arreu del món, inclosa Amnistia Internacional”. També es fa ressò del fet que la prestigiosa revista internacional de música Rolling Stone va dedicar la seva portada al cas Pablo Hasél la primavera del 2025.

La carta també incideix en els motius pels quals Pablo Hasél és el candidat idoni per rebre el Premi Sàkharov, guardó concedit pel Parlament Europeu en reconeixement de persones o organitzacions dedicades a la defensa dels drets humans i de la llibertat. En aquest sentit, es destaquen dos motius principals: el coratge i resiliència durant els cinc anys que ha estat a la presó, i la defensa de la llibertat d’expressió i els drets humans de l’activista lleidatà. Finalment, la carta conclou amb una crida a l’acció al govern espanyol i català: “emplacem el president del govern espanyol i al president de la Generalitat de Catalunya que prenguin mesures per posar fi immediatament a l’empresonament de Pablo Hasél.”

Herny Ettinghausen durant la seva intervenció ha recordat que l’ONU havia declarat que el suposat delicte d’en Hasél no tenia cabuda dins el Codi penal de cap societat democràtica. El president de l’Assemblea, Lluís Llach, ha clausurat l’acte amb una demanda contundent: “Exigim l’alliberament de Pablo Hasél, no com a penediment, sinó com a demostració que som una societat que intenta ser civilitzada.”

Carta oberta signada pels dos-cents catedràtics i professors universitaris.

Catalunya es planta davant el caos de Rodalies i clama la independència com a solució

Milers de persones s’han manifestat aquest dissabte al migdia a Barcelona per dir prou al col·lapse de Rodalies i per reivindicar la independència com a única via per garantir uns serveis bàsics de qualitat a la ciutadania. La manifestació, convocada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República, ha denunciat l’espoli fiscal que pateix Catalunya i la discriminació premeditada perpetrada per l’Estat espanyol. La marxa ha començat a les 12 del migdia des del monument a Rafael Casanova i ha recorregut els carrers de la capital catalana encapçalada per una pancarta amb el lema de la manifestació: “PROU! Única via: Independència!”.

Els manifestants, vinguts d’arreu del territori català, han posat en relleu la desesperació i el cansament per la situació de Rodalies i han assenyalat l’infrafinançament crònic com a causa principal de la situació. La multitudinària mobilització ha conclòs a la Plaça Sant Jaume amb els parlaments del president de l’Assemblea, Lluís Llach, i del president del Consell de la República, Jordi Domingo, en un acte presentat per l’escriptora i editora Iolanda Batallé.

Llach ha assenyalat que dinou anys després de la manifestació “Som una nació i diem PROU” contra l’estat de les infraestructures, les xarxes viàries estan molt pitjor: “quan el mateix desastre es repeteix durant dècades ja no és un accident, és un sistema.” “Per això – ha continuat – els convocants d’aquesta manifestació allarguem el lema del 2007: Som una nació, diem prou i la independència és l’única solució.” El president de l’ANC ha alertat del deteriorament i la crisi d’altres serveis bàsics com la sanitatl’educació i l’habitatge i també de sectors fonamentals com la pagesia, una situació provocada principalment “per la dependència d’Espanya”.

Llach ha insistit que l’independentisme vol un país millor per a tothom i que “només amb la independència podrem controlar els nostres recursos.” El president de l’Assemblea ha tancat el discurs amb un missatge clar a la societat civil: enfortim-nos, organitzem-nos i alcem-nos de nou altra vegada.” Llach també s’ha dirigit als partits independentistes, reclamant-los que deixin de donar suport a PSC i PSOE i que provoquin un avançament electoral a Catalunya amb caràcter plebiscitari.

Jordi Domingo, per la seva banda, ha afirmat que “és deshonest queixar-se de la pobresa, la crisi de l’habitatge o de l’estat de Rodalies i no denunciar-ne la causa essencial, que és l’espoli fiscal.” El president del Consell ha denunciat el “tracte colonial” de l’Estat envers Catalunya, i ha fet referència a les últimes dades sobre el dèficit fiscal que pateix el país, al voltant dels 25.500 milions d’euros anuals. “Una Catalunya independent trigaria només 24 dies a recaptar tota l’aportació extraordinària anunciada per la Generalitat pels 5 anys vinents”, ha detallat.

Els dos presidents han ressaltat que tant l’Assemblea Nacional Catalana com el Consell de la República continuaran treballant plegats amb les altres entitats civils independentistes del país: “ens esforçarem al màxim per teixir com més complicitats millor en la lluita per l’alliberament nacional.”

Del 6 al 9 de febrer es farà l’Assemblea General Ordinària de l’Assemblea

Del 6 al 9 de febrer celebrarem la XIV Assemblea General Ordinària (AGO) de manera telemàtica. És una cita clau per a la nostra entitat i per al país: és l’espai on les sòcies i els socis preneu la paraula, decidiu el rumb de l’Assemblea i feu possible que l’independentisme continuï avançant amb força i determinació.

Es discutiran i votaran aquests documents:

  • Informe de gestió del Secretariat Nacional
  • Informe econòmic del darrer exercici
  • Proposta de pressupost ordinari per al 2026

Enguany, després de més de deu anys sense actualitzar les quotes, el Secretariat Nacional proposa un increment mínim d’un euro al mes per soci. És una aportació individual molt petita, però col·lectivament decisiva: ens permet garantir la continuïtat de les accions, les campanyes i la presència nacional i internacional de l’ANC, en un moment polític en què hi ha molts interessos per esborrar la independència del debat públic. 

Mantenir una ANC forta, independent, transversal i amb capacitat d’incidència real depèn, en gran part, del compromís actiu de totes i tots nosaltres. Cada vot compta. I cada pas que fem avui condiciona les oportunitats de demà. 

Per això, la teva participació en l’AGO és imprescindible

A l’Assemblea, tu decideixes. I quan decideixes, el país avança.

Infraestructures abandonades i espoli fiscal: la realitat darrere de Rodalies

El descarrilament de dos trens a la xarxa de Rodalies, amb un mort i més de 30 ferits, posa de manifest, una vegada més, les conseqüències de l’infrafinançament crònic i de la gestió negligent dels serveis públics a Catalunya.

L’accident de Gelida, causat pel despreniment d’un mur després de les fortes pluges, evidencia la fragilitat d’unes infraestructures abandonades i sotmeses al model de colonialisme que ens sotmet Espanya, on el bé comú de la terra i del poble queda sempre relegat.

El deteriorament de les instal·lacions i serveis essencials és evident, mentre l’espoli fiscal del país limita les nostres capacitats i condicions de vida. 

La Generalitat, que hauria de vetllar pel benestar col·lectiu i la seguretat de la ciutadania, encara no ha pogut garantir unes infraestructures i serveis ferroviaris segurs. La tragèdia de Gelida demostra que, en aquesta terra ocupada, el control sobre els recursos i les decisions clau continua limitat.

Mobilitzem-nos per defensar els serveis públics i el bé comú. Només amb la independència Catalunya podrà recuperar el control del seu territori i construir unes infraestructures i serveis que serveixin realment a la ciutadania.

L’Assemblea demana als partits que rebutgin la proposta de “finançament singular” i facin un front comú

L’Assemblea Nacional Catalana considera que la proposta de “nou finançament” pactada per ERC i el govern espanyol  no suposa cap avenç substancial i debilita la posició negociadora de les institucions catalanes en un àmbit clau per al seu autogovern i demana als partits independentistes que la rebutgin. 

En un comunicat aprovat dissabte passat pel Secretariat Nacional i presentat avui en roda de premsa, l’entitat afirma que “l’independentisme necessita un canvi amb urgència basat en la unitat estratègica” i demana un front comú dels partits: “la suma de la unitat política amb les manifestacions populars proporcionen la força necessària per enfrontar-se a l’Estat espanyol i avançar cap a la independència, l’única manera de posar fi a l’espoli fiscal.”

A la roda de premsa celebrada a la seu de l’ANC hi ha intervingut la vicepresidenta Nohemí Zafra, el coordinador d’Estratègia i Discurs, Benet Oliva, i David Ros, de la sectorial d’Economistes de l’Assemblea, que ha participat en la part econòmica del comunicat. Oliva ha parlat d’una proposta “mancada de concreció” i ha situat diversos incompliments clau de l’acord d’ERC per investir Salvador Illa, entre els quals que no s’ha intentat negociar “un nou model de finançament per a la Generalitat de Catalunya basat en la negociació bilateral amb l’Estat” i que no s’assoleix que la Generalitat “gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya”, que estipulava el pacte entre socialistes i republicans. Tampoc s’ha obtingut, segons Oliva, el punt més importat per reduir l’espoli fiscal que recollia l’acord: que l’aportació catalana a les finances de l’Estat estigui limitada pel principi d’ordinalitat.

David Ros, de la sectorial d’economistes de l’ANC, ha destacat que els 4.700 milions “addicionals” són un “miratge”. Ros ha recordat que aquesta quantitat prové d’un augment de la recaptació tributària (part substancial de la qual prové de Catalunya) i, per tant, “quan aquest pastís creix totes les parts reben més ingressos, fins i tot si no es modifica cap regla del sistema de finançament”. Segons Ros, “confondre aquest efecte automàtic amb un guany derivat d’un nou model és l’error central del relat actual”.

Amb la informació disponible, des de l’ANC asseguren que no es pot afirmar que el suposat nou model de finançament introdueixi canvis reals en les regles de repartiment: “no hi ha garanties sobre el compliment del principi d’ordinalitat, ni mecanismes transparents que permetin verificar l’impacte estructural de l’acord.”

L’ANC recorda que l’any 2021 la Generalitat de Catalunya va donar a conèixer que l’espoli fiscal se situava al voltant dels 22.000 milions d’euros anuals: “aquest desajust econòmic comporta conseqüències devastadores per a l’economia catalana, relacionades amb estructures cabdals del país com són la sanitat, l’ensenyament, habitatge…” Finalment, Nohemí Zafra, vicepresidenta de l’ANC, ha demanat un canvi amb urgència a l’independentisme basat en la unitat estratègica: “la divisió i la desmobilització només generen retrocés i feblesa; en canvi, la suma de la unitat política amb les manifestacions populars proporcionen la força necessària per enfrontar-se a l’Estat espanyol i avançar cap a la independència, l’única manera de posar fi a l’espoli fiscal.”

En conseqüència, l’Assemblea demana als partits polítics independentistes “que no validin l’espoli fiscal i, per tant, rebutgin la proposta tal com està plantejada i que facin front comú per denunciar i revertir l’escandalosa i insostenible situació d’espoli fiscal”. Així i tot, recorda que “qualsevol acord econòmic no serveixi com excusa per aturar la lluita per la independència, atès que el millor model de finançament serà l’estat propi.”

En aquest sentit, l’Assemblea adverteix que “qualsevol acord econòmic no serveixi com excusa per aturar la lluita per la independència, atès que el millor model de finançament serà l’estat propi” i fa una crida a la societat civil: “cal que els ciutadans exigim als representants polítics una actuació valenta i clara amb aquests objectius. La represa dels carrers pel poble català és la clau de la força de Catalunya.”

Consulta el comunicat

L’Assemblea demana als partits independentistes que rebutgin la proposta de ‘finançament singular’

El ple del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit aquest dissabte a Flix, ha aprovat un comunicat sobre la proposta de ‘nou model’ de finançament pactat per ERC i el govern espanyol. El posicionament, que l’entitat farà públic en una roda de premsa el pròxim dimarts, 20 de gener, defensa que “els 4.700 milions d’euros addicionals no representen una correcció del dèficit fiscal estructural, sinó una redistribució derivada del creixement conjuntural de la recaptació” i demana als partits que no validin l’espoli fiscal i que, per tant, rebutgin la proposta tal com està plantejada. En aquest sentit, l’Assemblea alerta que “l’independentisme necessita un canvi d’estratègia amb urgència.”

D’altra banda, el Secretariat Nacional també ha elegit Jordi Alsina com a nou tresorer de l’entitat després d’obtenir el suport d’una majoria superior als dos terços necessaris.

Jordi Alsina és un enginyer agrònom i empresari lleidatà del sector agrícola, vinculat des dels inicis a l’Assemblea. Ha sigut coordinador de l’assemblea territorial de Lleida, ha impulsat la campanya de Consum Estratègic i ha col·laborat en formacions de lluita no violenta. És un activista compromès amb la causa independentista.

Alsina agafa el relleu de Jaume Valls, fins ara tresorer de l’entitat, que ha renunciat al càrrec per raons personals i professionals, però continuarà formant part del Secretariat Nacional.

15 de gener, a Sabadell, xerrada amb Lluís Llach

El dijous 15 de gener, a Sabadell, es farà una xerrada amb la presència del president de l’Assemblea nacional Catalana Lluís Llach.

L’acte començarà a les 19.00 hores al Casal Pere Quart.

Carta del president de l’Assemblea, Lluís Llach

Companyes i companys de l’ANC, 

N’hi ha que diuen que l’independentisme no té estratègia de futur. L’ANC sí que en té. Té un projecte estratègic de lluita: el seu Full de ruta, aprovat per una gran majoria de vosaltres, els socis. No és un document retòric: és una eina política que només té sentit si ens la fem nostra i l’apliquem. Us animo, doncs, a llegir el Full de ruta o a rellegir-lo amb aquesta mirada. 

No hi ha cap organització independentista amb la força de l’Assemblea. Precisament per això tenim una responsabilitat enorme: la de reactivar-nos: des de les assemblees territorials, des de les sectorials i des del Secretariat Nacional en una lluita sostinguda de confrontació amb l’estat, sabent que ha de ser pacífica i al mateix temps tan persistent i desobedient com calgui. 

Un exemple de la nostra força aquest 2025 és l’èxit de l’11 de setembre, que, tot i la pluja, va evidenciar la nostra capacitat de mobilització i va implicar activament el jovent. També n’és una mostra l’acció de Montserrat, on vam fer entrar el Rei per la porta del darrere

Tenim l’eina, l’Assemblea Nacional Catalana, però perquè sigui realment poderosa i decisiva cal el compromís ferm de totes i tots nosaltres, amb cos i ànima, en el dia a dia, en la feina discreta i en les accions visibles. 

S’han acabat els temps dels retrets estèrils, de les lamentacions i de quedar-nos a casa. Ajornar indefinidament la confrontació amb l’Estat significa ajornar la llibertat del nostre país

Som molts, moltíssims. I som suficients per continuar el combat. Us convido a alçar-nos de nou, una altra vegada, com deia el poeta, i a acabar la feina que vam començar el Primer d’Octubre. Només la independènciaens permetrà un futur digne, just i possible

Visca Catalunya Lliure. Visca els Països Catalans!

El CNI reconeix haver espiat a dos expresidents de l’ANC amb autorització judicial del Tribunal Suprem

El CNI va espiar els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez amb autorització judicial del Tribunal Suprem, en el cas de Paluzie des de juliol de 2019, i en el de Sànchez, des de març de 2020.

Així consta en els documents desclassificats que s’han rebut just abans de la declaració de la directora del CNI Esperanza Casteleiro avui, que ho ha confirmat en resposta a les preguntes de Toni Abat, advocat de les víctimes de l’ANC.

Tanmateix, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions queden fora del període pel qual hi ha autorització judicial del Tribunal Suprem.

El CNI nega haver espiat l’exsecretària nacional de l’ANC, Sònia Urpí, malgrat que hi ha proves d’infecció l’any 2020, quan va entrar al secretariat nacional de l’ANC, segons han certificat quatre proves pericials diferents, de Citizens Lab, Amnistia Internacional, Eventia i els Mossos d’Esquadra.

La legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en el cas dels dirigents i activistes independentistes, que van ser espiats per la seva activitat política, democràtica i legítima, com prova la lectura dels documents desclassificats amb l’autorització del Consejo de Ministros.

Així tant en el cas de Jordi Sànchez com el d’Elisenda Paluzie, el CNI justifica el seu espionatge per motius de seguretat nacional, en base exclusivament a l’activitat política en favor de la independència dels dos expresidents de l’Assemblea. En el cas del Jordi Sànchez, per la seva activitat política el 2020, assistint a reunions per videoconferència per recuperar una estratègia unitària per la independència, i en el cas d’Elisenda Paluzie per la seva activitat i declaracions com a presidenta de l’Assemblea i els fulls de ruta que aprovava l’entitat en defensa de la via unilateral a la independència.

Atès que aquestes són activitats legítimes i democràtiques, l’Assemblea continuarà la via judicial fins a aconseguir la condemna de l’Estat per aquestes actuacions contra els seus expresidents. També continuarà treballant per esbrinar qui va investigar els altres membres de l’entitat.

L’Assemblea denuncia la repressió de drets i la negació del dret a l’autodeterminació de Catalunya al Fòrum de Nacions Unides sobre Minories

L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la 18a sessió del Fòrum de Nacions Unides sobre Minories, celebrada el 28 i 29 de novembre de 2025 a Ginebra, contribuint en dos debats clau sobre la confiança i la cohesió social, i sobre com amplificar la veu de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes. 

Ariadna Heinz, secretària nacional de l’Assemblea, ha fet dues intervencions orals en nom de l’organització on ha denunciat la negació continuada del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la criminalització de l’expressió política pacífica i la persistència del discurs d’odi i les pràctiques discriminatòries.

Sessió 1 – Construir confiança i cohesió social

En la seva primera intervenció, la Sra. Heinz ha destacat que Catalunya, una nació històrica amb llengua, cultura i institucions pròpies, continua trobant barreres estructurals que “neguen al poble català la capacitat de decidir el seu futur i d’expressar plenament la seva identitat nacional”.

Ha advertit que les restriccions d’Espanya a l’ús del català a l’educació, la justícia i l’administració pública, juntament amb la negativa a reconèixer el dret d’autodeterminació del poble català, generen desconfiança i tensió, precisament els problemes que vol abordar el Fòrum. També ha subratllat la criminalització de l’activisme pacífic i l’augment del discurs d’odi contra els catalans, preocupacions que han estat recollides recentment per òrgans de drets humans de l’ONU.

L’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a què pressionin Espanya perquè respecti els drets col·lectius de Catalunya, retiri els càrrecs infundats contra activistes pacífics, combati l’odi i garanteixi la promoció i protecció de la llengua i cultura catalanes.

Sessió 2 – Amplificar les veus de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes

En una segona intervenció, la Sra. Heinz ha subratllat la necessitat urgent d’un instrument internacional vinculant sobre els drets de les minories, fent ressò de recomanacions fetes en sessions anteriors de l’ONU. Ha destacat la importància de reconèixer l’autoidentificació i l’autodeterminaciócom a elements essencials per a la prevenció de conflictes i la pau sostenible.

Crida a la comunitat internacional

En ambdues intervencions, l’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a:

  1. Promoure el dret de les nacions minoria a l’autodeterminació.
  2. Donar suport a la creació d’un tractat internacional vinculant sobre els drets de les minories.
  3. Garantir la llibertat d’expressió i la participació política, posant fi a la criminalització de l’activisme pacífic.
  4. Combatre el discurs d’odi i les narratives discriminatòries, inclosa la desinformació digital.
  5. Assegurar la protecció i promoció de la llengua i la cultura catalanes com a pilars de confiança i inclusió.

L’Assemblea també ha citat els informes d’experts de l’ONU i d’organismes internacionals que han manifestat reiteradament la seva preocupació per la falta de protecció de drets de les minories per part d’Espanya i per la repressió de la participació democràtica pacífica.

L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu compromís amb la defensa dels drets col·lectius i la identitat nacional del poble català. Per això, l’organització continua participant en mecanismes i fòrums internacionals de drets humans, assegurant que la causa catalana sigui escoltada i tractada a escala global.

La directora del CNI declararà dilluns com a testimoni per l’espionatge amb Pegasus a exdirigents de l’ANC

La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, està citada dilluns 1 de desembre a les 12 a fer una declaració testifical en  relació amb l’espionatge amb Pegasus contra els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, i tres exsecretaris nacionals de l’entitat. La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 23 de Barcelona també ha sol·licitat que el Consejo de Ministros procedeixi a desclassificar actes i documents reservats, vinculats al cas.

Casteleiro respondrà les preguntes de Toni Abat, advocat de les cinc víctimes del Catalangate de l’ANC: Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Jordi Domingo i Arià Bayé. En els casos de Sànchez i Paluzie, va transcendir, en alguns mitjans, que haurien estat espiats pel CNI amb autorització judicial entre el 2019 i el 2020. Tot i això, els dos expresidents no han tingut accés a aquestes autoritzacions, malgrat que així ho va recomanar el Parlament Europeu.

D’altra banda, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions quedarien fora del període per al qual hauria existit autorització judicial.

A més, la legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en aquest cas.

L’espionatge massiu contra l’independentisme català

L’espionatge als exmembres de l’ANC forma part del Catalangate, el cas d’espionatge polític més gran detectat a Europa, que ha afectat com a mínim 65 catalans –activistes, polítics, periodistes i advocats– espiats amb els programes altament intrusius Candiru i Pegasus, propietat d’empreses israelianes, que teòricament només poden vendre’ls a estats.

Tot i que l’escàndol va sortir a la llum el 2022, des d’aleshores les investigacions no han avançat, malgrat les recomanacions del Comitè de Drets Humans i de Relators Especials de Nacions Unides, del Parlament Europeu i d’ONGs de drets humans internacionals. Les víctimes tampoc no han rebut explicacions ni reparacions, ni hi ha hagut rendició de comptes per part de les autoritats responsables. L’Assemblea reafirma el seu compromís d’arribar fins al final de l’assumpte, i denunciar, tant a escala nacional com internacional, que aquest abús flagrant de drets fonamentals no pot quedar impune.

Lluís Llach: “L’Assemblea està mantenint les brases de l’independentisme per tornar a encendre el foc”

L’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat aquest diumenge a Cardedeu el Consell d’Assemblees de Base, la trobada anual de les assemblees territorials i sectorials. Prop de 150 activistes i voluntaris de l’ANC, sumant els membres de les diferents assemblees de base i del Secretariat Nacional de l’entitat, s’han reunit aquest diumenge a la vila vallesana en una jornada de treball per debatre noves línies de treball, reforçar vincles i compartir experiències.

La Tèxtil Rase – Fàbrica de Cultura i el Teatre Auditori de Cardedeu han acollit la trobada que ha servit per reforçar l’entitat i abordar els principals reptes de futur de l’independentisme. Els membres de les assemblees territorials i sectorials i els secretaris nacionals han debatut estratègies i línies d’acció de l’actual Full de ruta, prioritzant la lluita noviolenta i la defensa del catalàL’ANC compta actualment amb unes 300 assemblees territorials, desenes d’assemblees sectorials i assemblees exteriors repartides en tres continents: Europa, Amèrica i Oceania.

La jornada, que ha començat a les 10 del matí i s’ha allargat fins a les 18 h, s’ha tancat amb un resum de les conclusions i la intervenció del president de l’Assemblea, Lluís Llach, que ha agraït la persistència i dedicació de les assemblees territorials, sectorials i exteriors, “el pal de paller de l’ANC, juntament amb la resta dels socis i sòcies de l’entitat”. Davant dels membres de les assemblees de base i del Secretariat Nacional, Llach ha remarcat la importància de mantenir una ANC forta i cohesionada: “sou vosaltres els qui esteu mantenint les brases de l’independentisme per tornar a encendre el foc”. També ha recordat que “els independentistes hi són” i que cal que es tornin a activar: “El moviment independentista pot confiar en l’Assemblea, una entitat honesta, treballadora i incansable que no deixarà mai de lluitar per la llibertat del nostre país, l’única solució per aconseguir una Catalunya justa i pròspera”.

Gran èxit del Simposi Internacional de l’Assemblea “El moviment independentista català en el nou context global”

L’Assemblea Nacional Catalana va reunir el passat 31 d’octubre experts i acadèmics catalans i internacionals a l’Ateneu Barcelonès, al simposi “El moviment independentista català en el nou context global” dedicat durant tot el dia a examinar el futur de les nacions sense estat i el significat de la democràcia en un món cada cop més autoritari.

El president de l’Assemblea, Lluís Llach, va inaugurar el simposi i va recordar les paraules profètiques de l’activista Julian Assange, que el 2017 va predir que Catalunya establiria “un precedent per a la democràcia al món occidental”. Llach va descriure el context mundial com una “regressió flagrant”, i va instar els catalans a reivindicar el referèndum de l’1 d’octubre com una fita democràtica duradora.

Un panorama global canviant

Vuit anys després de la brutal repressió espanyola de l’1-O, el simposi va oferir un espai per a la reflexió crítica sobre com els moviments d’autodeterminació es poden adaptar a un món on l’autoritarisme ressorgeix, l’ús de la força es normalitza i les institucions multilaterals s’afebleixen.

Els ponents van coincidir que aquest context planteja greus reptes a les nacions sense estat, que veuen cada cop més marginades les seves demandes de reconeixement. No obstant això, cal evitar caure en un “pessimisme paralitzant”, com va assenyalar el representant de Gure Esku, Pello Urzelai, ja que les nacions sense estat poden representar una alternativa esperançadora, basada en els drets humans, la dignitat, la solidaritat i la justícia social.

L’expresidenta de l’Assemblea i actual vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, va emfatitzar que el dret a l’autodeterminació no és una reivindicació aïllada, sinó que està profundament vinculat a drets civils i polítics com la llibertat d’expressió, reunió i participació. Va descriure aquest dret com “un instrument per resoldre conflictes” i un “antídot contra l’imperialisme i l’extrema dreta”. El politòleg Abel Riu va assenyalar la necessitat del moviment independentista de superar els errors de càlcul del passat i enfortir la seva estratègia internacional i de connectar la mobilització interna de Catalunya amb la seva diàspora a l’estranger: “La independència no es pot defensar sense una base nacional clara, i la identitat nacional s’ha d’entendre com una eina d’inclusió, no d’exclusió”.

Nacionalisme inclusiu i aliances globals

La politòloga Núria Franco va parlar del paper de la immigració a les nacions sense estat, i va assenyalar que a Catalunya —com al Quebec i Escòcia— es percep com una oportunitat d’inclusió més que no pas una amenaça. Tanmateix, va advertir que les polítiques d’integració determinaran si els nouvinguts experimenten inclusió o marginació. Franco va emfatitzar que els greuges estructurals que van alimentar el procés d’independència —el reconeixement nacional, el desequilibri fiscal i la defensa de la llengua i les institucions catalanes— continuen sense resoldre’s i inevitablement tornaran a sorgir.

Altres ponents, inclòs el periodista Vicent Partal, van destacar les noves oportunitats creades tant per la crisi de l’Estat espanyol com la globalització, que valora cada cop més la diversitat per sobre de la uniformitat. “Els moviments independentistes arriben en onades”, va observar Paluzie, i va demanar coordinació i preparació per aprofitar el pròxim moment històric.

Perspectives internacionals

La taula rodona de la tarda va aportar una dimensió internacional al simposi, amb les contribucions de John Packer (Universitat d’Ottawa), Timothy Waters (Universitat d’Indiana) i Neus Torbisco (Geneva Graduate Institute).

Packer va emfatitzar la importància de la voluntat política i la creativitat entre les nacions sense estat per gestionar aspectes relacionats amb la sobirania —llengua, cultura i economia— dins dels marcs globals existents. Waters va respondre que obtenir reconeixement requereix aliances estratègiques i visibilitat en l’escenari geopolític, mentre que Torbisco va definir l’autodeterminació com “el dret a tenir drets”, i va advertir que els límits constitucionals d’Espanya fan il·lusòria qualsevol noció d’igualtat entre Catalunya i l’Estat espanyol.

Al llarg del simposi, els participants van compartir la convicció que la causa democràtica de Catalunya continua sent tant una lluita nacional com una qüestió universal sobre la llibertat, la identitat i la legitimitat política.

Com va concloure Quica Sol, coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea: “Hem de tornar a convertir Catalunya en un precedent per a la democràcia al món occidental”.

Pots trobar el simposi complet aquí.