Les esmenes que s’han presentat davant la proposta de nou delicte de desordres públics agreujats donen la raó a les desenes d’entitats i les desenes de milers de persones que, convocades per l’Assemblea, ens vam manifestar el proppassat 6 de desembre contra el nou delicte. Allà, vam alertar dels perills de carta blanca a la repressió que el nou delicte comportava.
En concret, alertàvem dels següents punts que comportaven un increment de la repressió sobre els independentistes i els moviments socials:
Incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó quan el delicte de desordres públics sigui causat per una ‘multitud’.
Incorpora el concepte subjectiu d’intimidació com a causa de delicte.
Incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics.
Es generalitza la possible condemna per desordres públics, no al fet de cometre’ls, sinó a la mera ‘provocació, conspiració i proposició’.
Les esmenes que ha presentat ERC pretenen rebaixar en algun grau la duresa del nou redactat i es proposa rebaixar la pena mínima a què es refereix el punt 1 a un any, proposen eliminar el concepte d’intimidació o, en el seu defecte, passar-lo a una ‘intimidació greu’ i rebaixar la pena mínima d’inhabilitació a un any.
Emperò, segueix sent molt greu que es deixi a mans dels jutges i fiscals la interpretació de la intimidació greu, es mantinguin les penes d’inhabilitació de fins a cinc anys per a funcionaris i vuit anys per a càrrecs públics, i que no s’hagi esmenat la mera ‘provocació, conspiració i proposició’ per a poder ser condemnat.
Des de l’Assemblea constatem que s’ha acabat el discurs triomfalista que bescanviava una sedició que afecta uns pocs per aquest nou delicte de desordres públics agreujats, que ens afecta a totes i a tots, i que, finalment, gràcies a la mobilització, els actors polítics s’han adonat de la gravetat del que havien pactat.
Per això, l’Assemblea torna a exigir a tots els representants independentistesal Congrés dels Diputats, d’ERC, Junts, CUP i PdCat, que no permetin l’aprovació d’aquest nou delicte de desordres públics agreujats i que es mantinguin al costat de la gent. Que no permetin que es faciliti la repressió a l’independentisme i als moviments socials i que tornem a una posició unitària per fer front i guanyar a l’Estat espanyol.
Aquest matí, l’Assemblea ha organitzat una roda de premsa a la seu del carrer Marina, 315, on ha presentat els últims detalls de la manifestació del pròxim dimarts 6 de desembre, a Barcelona. Recordem que la manifestació està convocada a Pla de Palau a les 12 h, des d’on avançarà fins a Via Laietana i tombarà al carrer de Jaume I per acabar a plaça de Sant Jaume.
Una quarantena d’entitats ja s’ha sumat al manifest, entre les quals destaquen el Consell de la República, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Meridiana Resisteix, CDR Nacional, el Segcat o la Plataforma Antirepressiva de Barcelona i Ponent, entre d’altres. Recordem que les entitats encara poden afegir-se al manifest i a la manifestació a través del web de l’Assemblea. També s’han confirmat una vintena d’autobusos des de diferents punts de Catalunya, però s’espera que es se’n puguin afegir més durant el cap de setmana.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha recordat que l’entitat “va analitzar de seguida que aquesta redacció augmentaria la repressió i finalment moltes entitats ho han anat veient i s’hi han sumat”, i ha reblat que “Un dels punts on s’incideix a reforçar la penalització en la nova reforma, és en els desordres públics causats per una ‘multitud idònia’, i això incideix clarament en les mobilitzacions de l’independentisme.”
El coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Uriel Bertran, ha remarcat que “el nou delicte de desordres públics també penalitza la proposta i la conspiració de fets que s’acabin considerant desordres. Una reunió de l’Assemblea on es plantegessin mobilitzacions com les que s’han fet podria ser interpretada com a conspiració”. Però també ha alertat a “l’Estat espanyol i el Govern de la Generalitat -que de moment dona suport a la reforma- que l’Assemblea no té por, i que seguirem mobilitzant-nos per defensar els nostres drets.”
Finalment, la coordinadora de la Comissió de Mobilització, Esther Güell, ha remarcat que “Hem de ser una ‘multitud idònia’ per demostrar que no estem d’acord, que ni l’Assemblea ni la resta d’entitats ens empassem aquesta reforma. Cal sortir, ara, ja, no podem esperar perquè ja no hi serem a temps.”
Aquest 6 de desembre, cal que tothom surti al carrer per defensar el dret de protesta. Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat.
Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència, ara!
L’Assemblea Catalana ha participat en la 15a sessió del Fòrum de les Nacions Unides sobre les minories, que té lloc els dies 1 i 2 de desembre a Ginebra. Aquestes dates coincideixen amb el 30è aniversari de la Declaració de l’ONU sobre els drets de les minories. L’organització ha demanat a les autoritats de l’ONU que estableixin converses amb la Unió Europea sobre la vulneració dels drets de les minories als estats membres.
La secretària nacional de l’Assemblea Imma Cabotí, ha representat l’entitat a la sessió, on ha denunciat que els defensors dels drets humans de les minories s’enfronten a atacs i repressió. Fins i tot en les anomenades “democràcies plenes”, s’hi reprimeixen les minories i ha citat l’Estat espanyol, que actua impunement contra l’independentisme català. Aquesta repressió indiscutible està animant altres estats com Turquia, la Xina i Rússia, que “utilitzen l’Estat espanyol com a exemple per aixafar impunement les seves minories i la seva dissidència política“.
La violència desproporcionada de les autoritats espanyoles durant l’1-O ha establert un precedent perillós i ha creat un efecte exemplificador i limitador per als defensors dels drets humans a tot el món. Segons un informe publicat recentment per l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), la repressió de les autoritats espanyoles contra l’independentisme català ha tingut una gran influència i impacte en altres governs, amb la qual justifiquen reprimir i silenciar activistes de nacions sense estat d’arreu del món.
Diverses organitzacions internacionals com l’ONU i el Consell d’Europa, i una ONG com Amnistia Internacional, han denunciat repetidament les vulneracions dels drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles. Tanmateix, l’Estat espanyol ha persuadit la Unió Europea perquè les tracti com un afer purament intern. Això posa en perill la credibilitat de la UE, ja que fer conferències sobre els drets de les minories a l’estranger, mentre s’accepten aquestes violacions dins d’un estat membre, és altament contradictori.
L’Assemblea participa regularment en trobades i fòrums internacionals de drets humans en el marc de les seves accions per defensar-los internacionalment i per denunciar vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.
La comissió d’investigació sobre el programari espia Pegasus (PEGA) del Parlament Europeu ha organitzat aquest matí una audiència centrada en l’ús d’aquest programari a l’Estat espanyol, però no s’ha convidat a cap de les víctimes del Catalangate pertanyents a la societat civil, per fortes pressions d’eurodiputats espanyols.
En aquesta reunió s’ha convidat a un suposat expert, Gregorio Martín, a qui víctimes de Pegasus d’altres països i associacions de drets digitals han qüestionat com a expert convidat. Martín ha qüestionat les anàlisis que Citizenlab i Amnistia Internacional van fer dels telèfons mòbils de les víctimes, entre elles l’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Martín ha acabat per declarar que “l’Estat espanyol no ha utilitzat Pegasus, però que sorprenentment, s’ha autoacusat”.
Sophie In’T Veld, eurodiputada liberal del grup Renew Europe, li ha recriminat que des del Parlament Europeu tenen proves de la possessió de Pegasus per part de l’Estat espanyol, i que si no tenen més informació és “perquè les seves autoritats no volen cooperar”.
A la mateixa sessió, la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha refusat contestar cap de les preguntes dels eurodiputats, alguns d’ells víctimes de l’espionatge del Catalangate, emparant-se en la llei de secrets oficials. Davant aquesta negativa, el president de la comissió PEGA, Jeroen Lenaers, ha indicat que “No és gaire satisfactori que no s’hagi donat resposta immediatament“.
Per donar veu a les víctimes de la societat civil, els grups dels Verds/ALE i The Left del Parlament Europeu han organitzat un acte alternatiu amb presència d’aquestes víctimes —entre elles membres de l’Assemblea— la majoria de les quals només se les ha espiades pel seu suport a la independència de Catalunya d’una manera pacífica i democràtica. L’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie i l’exsecretària nacional Sònia Urpí han representat a l’entitat durant l’acte.
Paluzie ha relatat el seu cas a l’audiència, i ha rebatut l’afirmació de Martín, indicant que les anàlisis del seu terminal que van detectar la infecció de Pegasus estaven validades per Citizen Lab, Amnesty Tech i un pèrit judicial. Paluzie també ha afirmat que “tenim l’esperança que aquesta comissió d’investigació del Parlament Europeu denunciï adequadament aquests abusos als drets humans. Busquem la reparació i un compromís clar de les autoritats espanyoles per aturar aquestes pràctiques contra la dissidència política”.
Des de l’Assemblea també s’ha denunciat com el fet que l’Estat espanyol, el membre de la UE amb més víctimes pel programari espia Pegasus, no s’inclogués entre les visites de país realitzades per la comissió d’investigació PEGA.
Recordem que les víctimes del Catalangate no només son polítics i activistes, sinó també els seus familiars i advocats, que han patit atacs sense que cap d’ells hagi rebut una acusació oficial per part dels tribunals espanyols. Això representa una vulneració dels drets fonamentals de llibertat d’expressió, a la intimitat, i al secret.
L’Assemblea treballa per a què s’acabi declarant i sostenint la independència a partir de majories democràtiques i des de la no-violència. Des de l’Assemblea coneixem els riscos que comporta el nostre activisme, i no ens fem enrere. Constatem el que ja sabíem i que no ens aturarem perquè tot això ens dona més força per seguir.
Aquest matí, el tribunal superior de justícia de Londres ha dictaminat que el parlament escocès no té competències per convocar un nou referèndum d’independència sense el consentiment del govern britànic.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha lamentat la decisió del tribunal que “ha negat la democràcia al poble escocès, deixant palès que Gran Bretanya no és verdaderament una unió de nacions voluntària”. La resolució del tribunal superior de justícia posa en joc el principi de democràcia en blocar la voluntat d’un poble d’escollir de manera pacífica el seu futur.
Aquesta resolució, juntament amb la negativa prèvia del govern britànic de permetre a Escòcia votar en un nou referèndum d’independència -tal com sí que va poder fer el 2014, amb un referèndum pactat amb Westminster- mostra que la via unilateral és l’única opció.
“Tot i les diferències entre Escòcia i Catalunya, en ambdós països maldem per aconseguir la independència de manera pacífica i democràtica davant d’estats que no volen ni sentir-ne a parlar”, ha indicat Feliu. “Davant d’estats com l’espanyol o el britànic, que no volen permetre l’exercici democràtic de votar en referèndum, la decisió d’aprofitar les eleccions legislatives britàniques vinents per a convertir-les en unes eleccions plebiscitàries es presenta com una alternativa realista, sòlida i factible. Escòcia enceta ara un camí que a Catalunya ja fa temps que s’ha posat en marxa”.
La lluita per la independència de Catalunya s’emmarca en un moment històric de canvi al continent europeu, i va agafada de la mà d’aquelles lluites per la llibertat nacional que viuen altres nacions i pobles d’Europa, com és el cas d’Escòcia. Davant d’aquest procés tan important que enceta el poble escocès, la presidenta de l’Assemblea ha refermat el suport del moviment independentista català amb el poble d’Escòcia, i ha posat l’experiència i l’expertesa de l’entitat a disposició dels agents civils i polítics independentistes escocesos per a acompanyar i donar suport a les campanyes i accions cíviques de suport al plebiscit que es puguin portar a terme.
L’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República han organitzat una conferència a Brussel·les per parlar dels atemptats terroristes de 2017 a Catalunya, un acte que havia estat cancel·lat pel govern català, i que les dues entitats van fer el necessari per mantenir.
La conferència ‘El Dret a la Veritat i Atemptats Terroristes: Definint els Límits’ va tenir lloc ahir a Brussel·les, amb una introducció de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, el vicepresident del Consell, Antoni Comín, amb les ponències de Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de Dret Processal i advocat de les víctimes de l’atemptat terrorista, i Nico Krisch, professor de Dret Internacional. Xavier Martínez, pare del menor de 3 anys que va morir durant el 17-A, i la seva filla, també van assistir a l’acte en qualitat de víctimes.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, va denunciar la inacció del govern espanyol a l’hora d’investigar els atemptats: “Demanem a les autoritats espanyoles que donin a aquest assumpte la consideració que es mereix i realitzin una investigació exhaustiva i imparcial sobre totes les incògnites vinculades als atemptats de l’agost de 2017, i revelin la veritat, d’una vegada per totes.”
El 17-A va sacsejar la societat catalana des dels fonaments, un atac terrorista sense precedents al país, que ara sabem que s’hagués pogut evitar. El 2022, l’excomissari de la policia espanyola, José Manuel Villarejo, va insinuar que el Servei Nacional d’Intel·ligència espanyol, que tenia com a confident l’imam, estava al corrent dels atacs i que les autoritats espanyoles sabien d’ell abans de l’acció terrorista. Segons ell, les autoritats van aprofitar l’atac per perjudicar l’independentisme els dies previs al referèndum d’independència de l’1 d’octubre.
Jaume Alonso-Cuevillas va criticar la llarga llista d’incògnites i irregularitats en aquest greu afer: “Ho hem de reconèixer, la investigació ha estat un gran fracàs, un caos total” -condemnava- “els serveis secrets espanyols tenien algunes responsabilitats. El cap de la cèl·lula gihadista era molt conegut com a imam, i els serveis secrets sabien d’ell. És difícil creure que no estiguessin al corrent d’aquests atacs terroristes”.
És per això que cal una investigació adequada per aclarir aquestes incògnites, les víctimes i la societat mereixen saber què va passar. “El dret a la veritat és un dret tant col·lectiu com individual”, va argumentar Nico Krisch, que també es va mostrar molt crític amb la resposta de les autoritats espanyoles per “no respectar el dret internacional.”
L’Estat espanyol té una responsabilitat amb les víctimes, però ha quedat palès que no la pensa acceptar, amb el bloqueig continu d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats. El fet que moltes de les víctimes de la tragèdia fossin estrangeres fa que aquest atac tingui proporcions i conseqüències d’importància internacional. Les víctimes dels atemptats mereixen la veritat, i la seva lluita s’ha de traslladar a Europa.
La conferència d’ahir va ser possible gràcies a l’esforç conjunt de l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República, que van fer tot el que estava a les seves mans perquè tingués lloc fins i tot després que el govern català el cancel·lés. L’Assemblea sempre apostarà pels interessos de la ciutadania i defensarà el dret a una informació veraç, sobretot quan les institucions no ho facin.
De cara a la manifestació massiva del dimarts dia 6 de desembre a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana insisteix en la gravetat del nou delicte de desordres públics agreujats. Després de poder analitzar l’informe en detall amb experts juristes, s’han detectat encara més infraccions contra els drets fonamentals que posaran en perill el dret a manifestació.
Primer, la reforma incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó quan el delicte sigui causat per una ‘multitud’, com seria el cas d’una manifestació organitzada. Aquest augment implicaria que no es podria evitar la presó en cas de condemna, perquè el mínim per ingressar-hi sense condemna prèvia són dos anys.
A més, incorpora el concepte subjectiu d’intimidació com a causa de delicte, un concepte que deixaria a la lliure i subjectiva interpretació de la policia, del fiscal i del jutge, i obre la porta a encara més arbitrarietats. Ja hi ha el precedent de la sentència del jutge Marchena en la protesta “Aturem el Parlament” de 2011 que va utilitzar l’argument de la “intimidació ambiental” per condemnar els manifestants.
També, el nou redactat incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics que siguin condemnats per desordres públics: De tres a cinc anys d’inhabilitació per a treballadors públics i de sis a vuit anys per càrrecs públics, mentre que l’anterior redactat no preveia cap condemna d’inhabilitació. Amb l’actual redactat es pretén generalitzar la por entre treballadors i càrrecs públics per evitar que donin suport a cap mobilització.
Addicionalment, amb la reforma no només es generaran condemnes per participar en ‘desordres públics’, sinó que també es condemnarà les persones que hom consideri que han proposat o provocat que es cometin desordres públics i, fins i tot, si es creu que conspiren per tal de portar-los a terme. Es genera així un règim de por i d’excepcionalitat on propostes, opinions o reunions poden acabar generant condemnes per desordres públics.
Finalment, la reforma pretén donar eines als repressors per aconseguir les extradicions que fins ara havien fracassat als tribunals europeus. La nova redacció pretén donar una aparença de legalitat democràtica davant d’Europaque no es pot ajudar a consolidar amb el suport de l’independentisme.
Per tot això, cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat.
Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència ara!
Des de l’Assemblea Nacional Catalana denunciem que la reforma del delicte de sedició presentada pel govern espanyol no és cap derogació o eliminació d’aquest delicte, sinó un nou aval que facilita la repressió contra accions democràtiques com el referèndum sobre la independència de l’1 d’octubre i les mobilitzacions de base no violentes que ha protagonitzat l’independentisme en els darrers anys.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha denunciat que “La reforma del delicte de sedició té un doble objectiu no dissimulat: castigar la mobilització independentista als carrers i penalitzar més pròpiament i còmoda els fets de l’1-O per envair instal·lacions o edificis.”
El text presentat recull explícitament que seran castigats amb penes de fins a tres anys de presó la “invasió d’instal·lacions o edificis” i “l’obstaculització de vies públiques que representin un perill per a la vida o la salut de les persones” així com qualsevol acte “d’intimidació sobre les persones o les coses”. Un redactat genèric on hi té cabuda el càstig penal contra qualsevol mobilització.
Un text que directament portaria a la presó les desenes de milers persones que van permetre i protegir el referèndum sobre la independència en edificis i escoles públiques, així com els milers de persones que, exercint el dret a la manifestació pacífica, van tallar carreteres o vies públiques per alertar el món de la repressió de l’Estat espanyol.
El moviment independentista ha estat testimoni dels judicis farsa de la justícia espanyola, que han fet servir tot tipus d’evidències i testimonis parcials o directament falsos per atribuir crims des de violència fins a terrorisme a activistes pacífics, i aquesta reforma només corrobora aquesta deriva repressiva de l’Estat.
Aquesta reforma de la sedició pot rebaixar les penes de presó a uns pocs, però facilita i aboca a l’aplicació del codi penal i a penes de presó a milers d’activistes que exerceixin el dret a la manifestació. Bescanviar el benefici a alguns, hipotecant o dificultant l’exercici del dret a la manifestació i a l’autodeterminació, és allò a què cap independentista ni partit independentista pot donar suport.
En aquest sentit fem una crida expressa als diputats d’ERC, Junts, PDeCAT i CUP al Parlament espanyol a oposar-se i combatre aquest atemptat contra els drets fonamentals que representa aquesta reforma.
Des de l’Assemblea Nacional Catalana es combatrà amb tota la seva determinació aquest atemptat a la democràcia i als drets fonamentals.
Per últim, recordem a tothom que només la independència ens pot permetre construir una república d’acord amb els drets fonamentals i que a aquesta prioritat destinem totes les nostres energies.
La comissió d’investigació de Pegasus al Parlament Europeu ha publicat un informe demolidor amb l’Estat espanyol, suggerint que totes les proves apunten que és responsable de l’escàndol de ciberespionatge Catalangate contra independentistes.L’informe confirma 65 atacs a líders independentistes catalans, dels quals l’Estat espanyol només n’admetia 18.
En una roda de premsa celebrada ahir a Brussel·les, l’eurodiputada holandesa i ponent de la comissió d’investigació, Sophie In‘t Veld, va criticar les autoritats espanyoles per no entregar-los prou informació. “Hi ha indicis forts que polítics i altres han estat monitoritzats, espiats, sense cap amenaça evident, imminent i immediata per a la seguretat nacional”, va dir. Això suposa una vulneració de l’article 18 de la Constitució espanyola, que protegeix el dret a la intimitat.
L’informe preliminar de la comissió afirma que “en almenys 4 estats de la unió”—entre ells l’Estat espanyol—“s’ha fet servir programari espia il·legítimament”, que “l’anàlisi dels atacs mostra un patró clar”, i que la majoria dels atacs del Catalangate coincideixen i es relacionen amb moments de rellevància política a Catalunya.Tanmateix, sense la col·laboració de les autoritats espanyoles, la comissió d’investigació no disposa de prou informació sobre el que la ponent reconeix com un assumpte “molt delicat”.
Encara més, l’informe afirma que “el Consell d’Europa i els governs estatals estan practicant l’omertà”, fent pressióperquè l’espionatge il·legal sigui “exclusivament un tema nacional” i que aquest espionatge forma part d’un “sistema dissenyat específicament per servir d’eina de poder polític i control”, en el qual “es rebutja l’accés a la informació a les víctimes, fins i tot respecte a les acusacions que suposadament han justificat la seva vigilància. Els fiscals, els jutges i la policia rebutgen investigar i sovint posen la càrrega de la prova sobre les víctimes, esperant que siguin elles les que provin que han estat espiades. És un cercle viciós que deixa les víctimes sense recursos”.
L’informe destaca també que “La Seguretat Nacional s’invoca com un pretext per eliminar la transparència i el retiment de comptes” i fins i tot afirma que “tots aquests elements combinats formen un sistema dissenyat per al control i l’opressió”. Entre les recomanacions de l’informe, destaca la petició que es creï un Fons Europeu de Litigació per finançar la litigació a les víctimes de l’espionatge, i que el Consell Europeu faci la seva pròpia investigació i una cimera extraordinària per aquest tema.
L’eurodiputada holandesa també es va mostrar molt crítica amb la Unió Europea i va denunciar la seva doble moral: “Quan els atacs a la democràcia venen des de dins, la Comissió calla. Quan l’amenaça a la democràcia no és un desconegut llunyà, sinó els governs dels estats membres de la UE, la Comissió considera de sobte que la defensa de la democràcia europea ja no és una qüestió europea”.
En aquest sentit, va dir que la Comissió d’Investigació de Pegasus està fortament polititzada. “De vegades es pot sentir la presència dels governs nacionals en els nostres debats”, va afirmar. Aquesta ingerència política sembla ser el motiu pel qual el comitè encara no ha visitat Espanya, tot i que és el país europeu on l’espionatge ha estat més utilitzat.
Fa unes setmanes, l’eurodiputat txec i membre del Comitè Pegasus, Marcel Kolaja, va denunciar en una entrevista a Vilawebque els principals grups polítics estaven fent molta pressió per evitar que es dugués a terme una visita a l’Estat espanyol. Això és extremadament preocupant, tot i que que el Comitè d’Investigació de Pegasus seguirà treballant uns mesos més i Sophie In’t Veld va expressar la seva esperança que acabin visitant l’Estat espanyol.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, recorda que: “L’Assemblea Nacional Catalana s’ha vist afectada per l’espionatge indiscriminat del CatalanGate.Dos expresidents, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, així com altres membres de l’organització, han estat víctimes d’atacs només pel seu compromís amb la independència de Catalunya.”
L’Assemblea va posar una querella per aquest cas, que va ser admesa a tràmit a finals de juliol pel jutjat d’instrucció núm. 23 de Barcelona. L’Assemblea havia demanat la recusació del jutge que la va admetre, Jaime Conejo Heredia, pel seu biaix polític acreditat per publicacions anti independentistesa les seves xarxes socials i per la seva vinculació a l’exèrcit espanyol, però abans que es resolgués la recusació, aquest jutge, que era suplent, ha estat substituït per una nova jutgessa titular, Ma Àngels Falip Ibarz, i s’ha retirat la recusació.
Feliu també ha expressat que “L’Assemblea Nacional Catalana se suma a la petició recent d’algunes personalitats, entre les quals hi havia víctimes com el president Quim Torra, i l’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Cal que el Parlament de Catalunya impulsi la creació d’una comissió internacional independent,perquè se suspengui tota col·laboració i negociació amb el govern espanyol i els partits que en formen part, mentre no es conegui el resultat d’aquesta investigació independent. Es necessita l’obertura d’un servei real i efectiu d’empara de les persones espiades,dotant-les de defensa jurídica i assistència tècnica i psicològica finançada per les institucions públiques catalanes.”
Aquest matí, diversos mitjans han publicat que la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha “aconseguit una plaça de funcionària al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya”. Respecte a això, des del Secretariat Nacional volem aclarir els següents punts:
La presidenta, Dolors Feliu, és funcionària i ocupa una plaça de funcionariat al Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya des del 1994, on ha exercit d’advocada de la Generalitat de Catalunya davant del Tribunal Constitucional. En aquestes funcions, va participar en la defensa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 2006.
Aquesta plaça i les que ha ocupat com advocada Dolors Feliu, i totes les del Gabinet Jurídic de la Generalitat, pertanyen al Departament de la Presidència des de sempre.
La plaça que ocuparà a partir d’ara la presidenta és d’un nivell menor i de menys dedicació, un canvi que ha demanat ella mateixa per poder dedicar més temps a l’Assemblea.
El Secretariat de l’Assemblea Nacional catalana en conjunt reforça el seu compromís pel que fa a fer la independència, sense importar el cost personal, i continua la seva dedicació diària amb campanyes, accions i activisme per poder-la fer possible. Així és com ha estat sempre i és com continuarà sent fins que aconseguim el nostre objectiu.
Com cada any des del 1984, la Catalunya Nord commemora la pertinença als Països Catalans el 7 de novembre amb la seva Diada, desafiant el Tractat dels Pirineus.
Com cada any, l’Assemblea serà a Perpinyà per celebrar la Diada de la Catalunya Nord. Donem suport a les entitats sobiranistes del Nord i continuem reivindicant uns Països Catalans lliures i sobirans!
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha visitat el Parlament britànic a Westminster, Regne Unit, on s’ha reunit amb el grup de parlamentaris APPG on Catalonia i ha mantingut diverses reunions amb parlamentaris del Partit Nacional Escocès i del Sinn Féin, acadèmics i entitats, a més de reforçar lligams amb la comunitat catalana de Londres.
La trobada va tenir lloc el passat dilluns 24 i estava organitzada per una de les delegacions de de l’Assemblea al Regne Unit, ANC England, i el grup de treball interparlamentari All-Party Parliamentary Group(APPG) on Catalonia, creat el 2017 per fer un seguiment del conflicte català i desenvolupar vincles entre els dos territoris.
En la sessió, Dolors Feliu va presentar una ponència sobre les últimes notícies del moviment independentista i la política catalana i ha denunciat com, cinc anys després del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre, continua la repressió contra els catalans.
En aquest sentit, va destacar l’escàndol del Catalangate i va recordar que hi ha milers de persones processades per les seves idees polítiques: “Aquesta onada repressiva ha estat planificada per les autoritats espanyoles per crear un efecte desmobilitzador entre els independentistes”.
Un altre tema que es va tractar va ser la taula de diàleg entre el govern català i el govern espanyol. “Vam advertir que no donaria fruits, i se’ns ha donat la raó. Es deia que el diàleg desjudicialitzaria el conflicte català, però des d’un primer moment el govern espanyol es va negar a parlar d’autodeterminació, referèndum, amnistia o independència de Catalunya”, va expressar Feliu.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana també va expressar que el conflicte català no és un afer intern i s’ha centrat en la feina que està fent i seguirà fent l’entitat per pressionar les institucions europees, perquè no facin els ulls grossos davant el patiment de la ciutadania de Catalunya: “Els catalans som ciutadans europeus i, per tant, tenim certs drets que cal protegir. Si Espanya abusa dels drets fonamentals amb impunitat, això estableix un precedent perillós a la Unió Europea”.
Durant la seva visita a Londres, Dolors Feliu ha mantingut reunions a porta tancada amb parlamentaris del Partit Nacional Escocès i del Sinn Féin irlandès, per entendre la situació actual dels territoris respectius i trobar maneres de continuar la cooperació i el compromís entre aquestes nacions, especialment amb la previsió de possibles futurs referèndums d’autodeterminació a Escòcia i Irlanda.
Dolors Feliu també s’ha reunit amb acadèmics de la Catalan Society de la Universitat de Cambridge, i ha assistit a una reunió amb Privacy International, una ONG internacional amb seu a Londres que treballa per protegir els drets digitals a tot el món, amb la qual han parlat sobre l’escàndol del Catalangate i la necessitat d’exigir responsabilitats als Estats que utilitzen el ciberespionatge per vulnerar els drets fonamentals.
El 3 de novembre, Sant Quirzedel Vallès, acollirà una de les xerrades per preparar la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista. És hora de repensar estratègies i d’agrupar tothom que no vol que l’objectiu de la independència passi a ser una entelèquia i que es justifiqui la nova versió del peix al cove.
Hi serà la Dolors Feliu, el Vicent Partal i l’Elisenda Paluzie és i previst que hi assisteixin persones i representants dels col·lectius independentistes de tot el Vallès Occidental. L’acte començarà a les 19.30 h, a la Patronal, av Pau Casals 86, de Sant Quirze del Vallès.
L’Assemblea Nacional Catalana està organitzant el cicle de conferències ‘Horitzó independència: 2023-2025’ a tot Catalunya per donar a conèixer la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista. Aquesta trobada fixarà un horitzó i definirà les condicions necessàries per fer efectiva la declaració d’independència, a més d’identificar quins són els compromisos que cal assumir com a moviment per a fer-la realitat.
Un escenari d’aquesta magnitud no es pot improvisar: cal definir col·lectivament quines són les actuacions necessàries a desenvolupar, i per això s’hi inclouran les institucions i la societat civil.
Amb l’horitzó del 2025, l’Assemblea vol conformar una nova aliança civil i institucional, que permeti fer efectiva, desplegar i defensar una declaració d’independència, legitimada pel referèndum de l’1 d’octubre i també per la majoria democràtica independentista votada al Parlament de Catalunya.
Per això, la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista se centrarà en quatre punts: incrementar el suport social i el nivell d’exigència ciutadana sobre la urgència de la independència; definir accions per fer efectiva la independència en un horitzó concret; dissenyar estratègies i alternatives polítiques en cas que l’actual classe política no assumeixi la necessitat de fer la independència en aquesta legislatura; i aconseguir un major suport i reconeixement internacional en cas d’una nova declaració d’independència.
Les setmanes vinents, l’Assemblea organitzarà les xerrades a Arenys de Mar (20/10), Reus (27/10), Sant Quirze del Vallès i Gràcia (BCN) (3/11), Taradell (10/11), la Seu d’Urgell (11/11), Tàrrega (12/11), Tortosa (14/11), Cornellà de Llobregat (15/11), Tarragona (17/11), Manresa (18/11), la Garriga (22/11), Lleida (23/11), Vilafranca del Penedès (24/11), Salt (25/11), Sants-Montjuïc (BCN) (29/11), Sant Andreu (BCN) (13/12), Sant Feliu de Guíxols (14/12).
Recordem que tothom que vulgui participar en la Conferència, ja s’hi pot inscriure a través de la web https://assemblea.cat/conferencia/. La independència la farem entre tota la ciutadania!
Aquest vespre, l’Assemblea ha clausurat l’acampada ‘Nosaltres Acusem’, que denuncia la causa general contra l’independentisme. L’acampada s’ha celebrat aquest cap de setmana a la plaça Catalunya, coincidint amb el 5è aniversari de l’empresonament dels Jordis i l’aniversari de l’afusellament del president Companys. Milers de persones han passat per la plaça Catalunya per presenciar algun dels molts actes que hi han tingut lloc per tal de fer costat a les persones represaliades de base, que segueixen patint la repressió ferotge de l’Estat Espanyol.
Així ho ha destacat la presidenta, Dolors Feliu, en l’acte de clausura: “Calia donar visibilitat als qui de vegades no en tenen. Tenim un dia a dia que no hi pensem, però aquesta gent, moltes vegades joves, necessiten el nostre suport i no podem fer veure que no existeixen. Vivim en un país on ens represalien de veritat. Són els nostres fills, filles, veïns i veïnes!”.
El vicepresident de l’entitat, Jordi Pesarrodona, ha volgut destacar que “amb aquesta campanya iniciem una sèrie d’actes per donar suport als lluitadors pels drets nacionals”. I ha afegit: “Serem sempre amb ells! Avui hem sembrat la llavor”.
L’acampada ha comptat amb personalitats conegudes del món independentista, com Lluís Llach (Debat Constituent i Consell de la República), Josep Costa (exvicepresident del Parlament de Catalunya), Gabriela Serra (exdiputada del Parlament), Neus Torbisco (Consell de la República i Òmnium Cultural), i antics membres del Secretariat Nacional de l’Assemblea, com Elisenda Paluzie(vicepresidenta de l’UNPO) i Pep Cruanyes (president de la Caixa de Solidaritat).
Però, els veritables protagonistes del cap de setmana han estat el gran nombre de represaliats anònims que, des de fa anys, pateixen la repressió de la justícia espanyola. Alguns d’ells, com Marcel Vivet, Xènia Garcia, Roger Espanyol, Joel Muñoz, Tomàs Sayes, Tomàs Germinal, la Plataforma Antirepressiva de Ponent, la Xarxa Antirepressiva de Familiars de Deteningudes o Dani Gallardo, han participat en els actes de forma presencial, però molts d’altres també ho han fet de forma virtual.
Amb aquesta acció, l’entitat buscava visibilitzar els centenars de persones encausades – algunes pendents de judici i altres ja jutjades-, que formen part dels més de quatre mil represaliats per la causa general contra l’independentisme, molts d’ells i elles joves desconeguts, que no es troben sota el focus de la premsa i que no han sentit prou ni el suport dels partits independentistes ni de la societat civil.
La campanya ‘Nosaltres acusem’ vol recollir el suport de la ciutadania perquè el Parlament de Catalunya creï una comissió d’investigació sobre l’amplitud i l’abast de la causa general de la justícia espanyola contra el moviment independentista. L’objectiu final és fer arribar l’informe de la comissió al Consell d’Europa.
En la segona fase de la campanya, s’organitzarà la recollida de signatures a través de les assemblees territorials per crear una comissió d’investigació del Parlament, que inclourà actes amb encausats, lectures del manifest davant dels jutjats de Catalunya i altres accions. Aquesta campanya es mantindrà fins al gener de 2023, en què es farà una concentració davant el Parlament per lliurar les signatures recollides.
La Policia Nacional i la Guàrdia Civil vanespiar en el període 2018-2019 a la llavors presidenta, Elisenda Paluzie, a quatre exsecretaris nacionals i diversos membres de l’Assemblea, amb un programari previ al Pegasus, el programari SITEL, i/o amb seguiments personals.
Segons anunciava l’agència EFE aquest dilluns, l’Audiència Nacional va intervenir una quarantena d’activistes independentistes de l’entorn de l’Assemblea, la CUP i el Consell de la República entre el 2017 i el 2019 sota l’excusa de que “preparaven actes ‘subversius’ per posar en risc les institucions de l’estat”. Recordem que aquesta investigació és prèvia a les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics.
Les peces secretes que s’han fet públiques i que van ser l’inici de la investigació dels membres del CDR encausats a l’Audiència Nacional del cas 23S, evidencien el que portem denunciant des del 2017: s’utilitza el dret penal de l’enemic amb investigacions prospectives contra l’independentisme. Aquesta informació arriba després que l’Estat espanyol hagi reiterat que no s’havia espiat a l’independentisme, que ara s’evidencia com una nova mentida, amb l’afegit que es van dur a terme seguiments personals als espiats.
Aquest cas se suma a l’escàndol del Catalangate, l’espionatge polític amb Pegasus més gran del món, que ha afectat a la nostra entitat de forma greu. Els abusos de l’Estat espanyol amb l’objectiu de conèixer la nostra estratègia i les nostres accions, quan aquestes són públiques i transparents, només reforcen el nostre argumentari: que l’Estat espanyol ens persegueix per exercir el nostre dret d’associació i de llibertat d’expressió.
L’Assemblea treballa per a què s’acabi declarant i sostenint la independència a partir de majories democràtiques i des de la no-violència. Des de l’Assemblea coneixem els riscos que comporta el nostre activisme, i no ens fem enrere. Constatem el que ja sabíem i que no ens aturarem perquè tot això ens dona més força per seguir.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 