El dimarts 2 de setembre, a Cerdanyola del Vallès, es farà una xerrada amb el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach.
L’acte començarà a 19.00 hores a l’Ateneu de Cerdanyola.

El dimarts 2 de setembre, a Cerdanyola del Vallès, es farà una xerrada amb el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach.
L’acte començarà a 19.00 hores a l’Ateneu de Cerdanyola.

L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu compromís fundacional amb la independència de Catalunya des de la més estricta neutralitat partidista i la màxima transversalitat ideològica. Aquests principis, recollits als Estatuts, al Reglament de règim intern (RRI) i al Codi Ètic de l’entitat, són essencials per garantir la confiança i la unitat de base del moviment independentista.
L’Assemblea és una organització que aglutina persones de diverses sensibilitats polítiques, sempre que comparteixin l’objectiu comú d’assolir la independència. Aquesta pluralitat implica el deure de mantenir-se al marge de qualsevol expressió, vinculació o suport explícit a opcions electorals concretes. Per aquest motiu, queda absolutament exclòs l’ús del nom, el logotip, els canals de comunicació o els recursos de l’ANC per a finalitats partidistes.
El Secretariat Nacional ha aprovat en el ple d’aquest dissabte:
En aquest sentit, el Secretariat Nacional ha aprovat una declaració en què s’adjunta i es fa arribar a les assemblees de base l’informe jurídic que conclou que la inclusió del logotip de l’ANC en actes promoguts per formacions polítiques és contrària als Estatuts. Aquesta mesura es pren per evitar qualsevol ús indegut del prestigi col·lectiu de l’Assemblea en benefici d’una part. Amb aquesta decisió, l’Assemblea continua treballant per ser l’espai comú on conflueixin totes les persones i col·lectius que lluiten per la independència, per sobre de les sigles i interessos partidistes.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha comparegut aquest dimarts davant la Comissió d’Investigació sobre la Infiltració de Policies dels Cossos de l’Estat en els Moviments Socials, Polítics i Populars dels Països Catalans i sobre Espionatge amb Programari Espia per part del Regne d’Espanya, denunciant les greus vulneracions de drets fonamentals comeses per l’Estat espanyol contra el moviment independentista català. Antoni Maria Gavarró, que ha comparegut en representació de l’ANC, ha qualificat les infiltracions policials encobertes i l’espionatge massiu amb programari com Pegasus i Candiru com a pràctiques “incompatibles amb els valors fundacionals de la Unió Europea”, vulnerant l’article 17 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Dret a la Privacitat.
Gavarró ha recordat que almenys 65 persones van ser víctimes d’espionatge il·legal entre 2015 i 2021, incloent-hi representants electes, activistes i familiars. Sis d’aquestes víctimes formaven part de l’ANC. A més, ha denunciat cinc casos d’infiltració policial en moviments socials catalans entre 2020 i 2022, alguns dels quals van incloure relacions personals amb activistes sense cap control judicial.
El representant de l’Assemblea ha reiterat el compromís de l’entitat en evidenciar internacionalment la vulneració de drets fonamentals de l’Estat espanyol. Conjuntament amb l’UNPO, l’Organització de Nacions i Pobles No Representats, l’Assemblea ha denunciat davant de diversos organismes i fòrums la manca de compliment d’Espanya de les recomanacions que va fer la comissió d’investigació de Pegasus, la comissió PEGA del Parlament Europeu, així com als relators de Nacions Unides, que el gener de 2023 van mostrar la seva preocupació pel Catalangate i van exigir explicacions a l’estat. En aquest sentit. L’ANC va enviar una nova denúncia a Relators de Nacions Unides, el juliol de 2024, denunciant les acusacions de terrorisme contra activistes catalans. L’octubre de 2024, es va denunciar la criminalització de l’independentisme català per part de l’estat espanyol, inclòs l’espionatge il·legítim, a l’informe que vam enviar a Nacions Unides en el marc de l’Examen Periòdic Universal d’Espanya. També es va enviar un informe al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, per l’avaluació de la implementació del Pacte de Drets Civils i Polítics per part de l’estat espanyol.
Finalment, ha subratllat que totes aquestes pràctiques “vulneren drets garantits per la Carta de Drets Fonamentals de la UE, com la llibertat d’expressió, la intimitat, l’associació i la no discriminació per ideologia”. Per concloure, l’Assemblea ha reclamat mesures immediates:
• Control públic efectiu dels serveis d’intel·ligència.
• Prohibició legal d’infiltracions encobertes sense autorització judicial concreta.
• Investigació completa i moratòria sobre Pegasus i altres tecnologies d’espionatge.
• Establir un fons financer per tal que les víctimes puguin fer front a les despeses que suposen les investigacions dels seus telèfons. Com també un fons per dur a terme les querelles necessàries.

L’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat aquest diumenge un acte polític al Casinet d’Hostafrancs per fer balanç de la feina feta en el darrer any i marcar les prioritats per al nou cicle polític. L’acte ha tingut lloc just després de l’Assemblea General Ordinària, on els socis han aprovat una reforma parcial dels Estatuts i del Reglament del règim intern amb un 73% dels vots. En aquest acte polític, l’Assemblea ha aprofitat per alertar que el proper cicle electoral pot esdevenir una oportunitat decisiva per trencar amb anys de pactisme improductiu i rellançar la lluita per la independència de Catalunya.
En una anàlisi de l’actual conjuntura política el coordinador d’Incidència Política, Pep Vila, i la secretària nacional Blanca Currià, han destacat que la crisi de corrupció que sacseja el PSOE podria precipitar eleccions espanyoles anticipades. Segons han dit, “el suport dels partits independentistes al govern espanyol ha estat estèril i ha contribuït a la desmobilització i al retrocés electoral”. Davant aquest escenari, l’Assemblea reclama una regeneració democràtica dins el moviment i un canvi d’estratègia: superar les lluites partidistes i reconstruir la unitat estratègica que va fer possible l’1 d’Octubre. En aquest sentit, l’Assemblea ha posat en marxa la “Taula per la Independència del moviment civil”, una iniciativa que té com a objectiu construir un espai permanent de diàleg, coordinació i proposta de les entitats de l’independentisme civil implicades en el moviment d’alliberament nacional.
El president, Lluís Llach, ha pronunciat un discurs davant els socis on ha reivindicat l’Assemblea com “punta de llança de l’independentisme” que està “més preparada que mai, més capdavantera, més lliure de lligams polítics que la condicionin i més transversal en la lluita per la independència”. Llach ha fet una crida als catalans i a tota la gent nouvinguda que vulgui arrelar-se en aquesta terra, que “entenguin que el seu futur i el dels seus fills anirà lligat a la lluita dels drets nacionals de Catalunya”. A més, ha destacat el paper de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans: “Hem dinamitzat un diàleg profund i sincer que ha donat com a resultat que per primera vegada un projecte conjunt per denunciar les conseqüències de l’espoli fiscal i que els tres països pateixen per continuar formant part d’Espanya”.
Durant l’esdeveniment, la vicepresidenta Nohemí Zafra, el secretari Xavi Aibar i diversos membres del Secretariat Nacional han exposat la intensa tasca de reactivació de l’entitat i del moviment independentista en un dels moments més difícils dels darrers anys.
El coordinador d’Accions al Territori, Jordi Pesarrodona, ha destacat l’impuls a les assemblees territorials i sectorials i la represa de mobilitzacions arreu del país. L’ANC ha recuperat protagonisme amb accions com la manifestació contra el rei espanyol, el concert solidari per les víctimes de la DANA al País Valencià, l’ocupació simbòlica de l’estació de Sants i les marxes contra la visita de Felipe VI a Montserrat. En aquest sentit, el coordinador d’Estratègia i Discurs, Josep Pinyol, ha subratllat que “l’Assemblea està posant els fonaments per a un nou embat per la independència” basat en la desobediència civil noviolenta i en una societat civil forta, organitzada i preparada. Ha defensat el nou Full de Ruta, aprovat al gener, com a eina per superar la desmobilització i reconstruir la unitat estratègica de l’independentisme.
A la part final de l’acte l’Assemblea ha presentat el lema i la samarreta de la Diada: Més motius que mai: Independència. La samarreta, un clàssic de les mobilitzacions de l’11S, és una peça bàsica per finançar l’organització de la manifestació i altres campanyes per la independència. Enguany, és de color siena, una referència a la terra, i inclou la imatge d’un puny alçat amb diverses paraules a l’interior: terra, llibertat, llengua, democràcia, cultura, revolta, nació i justícia. Durant els pròxims dies es presentarà en roda de premsa el recorregut de la mobilització.

Aquest diumenge 6 de juliol, celebrarem l’acte polític La independència és urgent al Casinet d’Hostafrancs.
Repassarem tot el que hem fet aquest últim any i el camí que tenim marcat per a avançar cap a la independència. Hi participaran diversos membres del secretariat nacional i clourà l’acte el president, Lluís Llach. També hi haurà l’actuació del cantautor Lo Pau de Ponts.
Per a assistir-hi, cal que t’hi inscriguis des de l’aplicació per participar a l’AGO, socis.assembleageneral.cat. Si no ho has fet encara, fes-ho ara. Tens temps fins demà divendres 4. Recorda que podràs inscriure també un acompanyant, que ha de ser simpatitzant. T’hi esperem!

L’Assemblea General Ordinària (AGO), que s’ha celebrat del 25 al 30 de juny de forma telemàtica, ha conclòs amb l’aprovació de la reforma parcial dels Estatuts i del Reglament del règim intern (RRI). Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han avalat la ponència de reforma parcial dels Estatuts amb el 73% dels vots a favor, per sobre del 65% necessari. També s’ha aprovat la reforma parcial del RRI amb el 75% dels vots a favor. A l’AGO hi han participat 3.434 socis, que suposa un increment de participació d’un 1,8 respecte a l’anterior reforma dels Estatuts del maig de 2021 (1.870 socis). També ha superat la participació de la votació del Full de ruta aprovat el gener d’enguany (2.434), que ja havia sigut la més alta dels últims fulls de ruta aprovats.
Els socis han aprovat àmpliament la reforma dels Estatuts i del RRI, uns documents que posen al dia l’ANC, adequant l’entitat a les necessitats del context actual. Els resultats i els documents finals actualitzats es presentaran el pròxim diumenge 6 de juliol a les 12 h en un acte polític al Casinet d’Hostafrancs a Barcelona, que servirà per explicar la tasca de l’Assemblea i els principals reptes de futur de l’entitat per avançar cap a la independència.
Els nous Estatuts i RRI aprovats reforcen la naturalesa de l’Assemblea com a moviment cívic transversal i independent de partits i altres entitats. També incorpora millores en la governança interna, reforça la transparència i millora les garanties dels processos disciplinaris i electorals. Entre els canvis destacats hi ha la consolidació del caràcter no partidista de l’Assemblea, la regulació de la participació dels membres simpatitzants, la possibilitat de recuperar antics activistes per càrrecs electes, i l’actualització dels mecanismes per celebrar reunions telemàtiques. Pel que fa al funcionament intern, s’han introduït mesures per garantir el dret a la informació dels membres, ordenar millor els plenaris i assegurar una participació més efectiva de les bases en les decisions del Secretariat Nacional. En l’àmbit electoral, es fixa un procediment estable i no variable en cada convocatòria, es redueixen els requisits per presentar candidatures i es garanteix la seguretat tècnica del vot electrònic. També es regulen amb més claredat les funcions i incompatibilitats dels diferents òrgans, com el Comitè Deontològic i la Comissió d’Apel·lacions.

A la 144a sessió del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, celebrada a Ginebra, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han denunciat conjuntament les violacions sistemàtiques del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR per les seves sigles en anglès) comeses per l’Estat espanyol contra el poble català.
Durant el briefing formal amb ONG, l’expresidenta de l’ANC i vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, juntament amb la secretària general de l’UNPO, Mercè Monje, han exposat com Espanya incompleix diversos articles clau del ICCPR i han posat de manifest l’arrel política de la repressió que encara persisteix.
L’autodeterminació com a dret fonamental
L’ANC i l’UNPO han reafirmat que l’article 1 del ICCPR, que garanteix el dret de tots els pobles a l’autodeterminació, és vulnerat de manera estructural per l’ordenament jurídic espanyol. La referència a la “unitat indissoluble” de l’Estat a l’article 2 de la Constitució espanyola, i el paper de les Forces Armades com a garants d’aquesta unitat (article 8), representen obstacles clars a l’exercici d’aquest dret a Catalunya. La repressió violenta del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 —una expressió pacífica del dret a decidir— en continua sent un exemple clau.
Persecució legal i política
Durant la intervenció s’han destacat diverses vulneracions preocupants:
Recomanacions
L’ANC i l’UNPO han demanat al Comitè que:
Aquesta intervenció forma part de l’estratègia d’advocacia internacional de l’Assemblea per fer visible la situació de Catalunya a escala global. Com a membre de ple dret de l’UNPO des de 2019, l’ANC continua defensant el dret a l’autodeterminació i denunciant la regressió democràtica que té lloc dins d’un estat membre de la Unió Europea.
Llegiu l’informe complet presentat al Comitè de Drets Humans de l’ONU.

Aquest matí, convocades per l’Assemblea Nacional Catalana, uns quants centenars de persones han participat en una acció de protesta activa noviolenta a la plaça de Montserrat contra la visita del rei espanyol, un acte que ha estat rebut amb un clam popular de rebuig.
A les 9 h del matí, s’ha celebrat una roda de premsa en què s’ha denunciat la presència de la monarquia espanyola a un espai simbòlic del país, així com la militarització creixent dels cossos policials.
Les persones concentrades han remarcat el seu compromís amb la resistència activa noviolenta, però han deixat clar que no pensaven facilitar l’accés del monarca a l’espai públic.
Durant hores, les autoritats policials han intentat negociar amb l’ANC un passadís per permetre el pas del rei per la plaça en cotxe. La resposta ha estat inequívoca: l’objectiu de l’ANC era que el rei no passés i, gràcies a la mobilització ferma i permanent, el rei no ha pogut accedir a la plaça.
L’acte que pretenia fer el rei espanyol tal com estava plantejat no ha estat possible: han hagut de desmuntar l’escenari previst per a l’acte públic i el rei s’ha vist forçat a canviar d’ubicació i entrar per la porta del darrere, i d’amagat.
L’ANC celebra l’èxit de la jornada com una mostra de força cívica i de dignitat col·lectiva. La ciutadania ha parlat clar: la monarquia espanyola no és benvinguda a Catalunya.
L’ANC vol agrair profundament la determinació, la serenor i el compromís de totes les persones que han participat en aquesta jornada. La seva presència ha estat clau per fer visible el rebuig del poble català a una institució imposada i aliena a la voluntat democràtica del país.
L’Assemblea lamenta profundament que l’abadia de Montserrat hagi ignorat les agressions sofertes per algunes persones concentrades, i per les que han necessitat atenció mèdica. Sorprèn i dol que una institució que es diu al servei del poble no hagi mostrat cap preocupació per la salut ni pel benestar d’aquestes persones.
Aquest 23 de juny, a Montserrat, el poble ha fet sentir la seva veu, i l’Assemblea reitera el seu compromís amb la defensa de la llibertat, la democràcia i la sobirania del poble català.

La Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans —formada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Decidim-País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) — ha presentat a Palma el projecte “Països Espoliats”, una campanya de denúncia pública de l’espoli fiscal estructural que pateixen Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
El projecte, que es presenta coincidint amb Sant Joan, patró dels Països Catalans, exposa xifres i context a una realitat que perjudica greument el benestar, el progrés i el desenvolupament dels territoris de parla catalana. “Països Espoliats” és un projecte sostingut en el temps i que interpel·la el conjunt de la societat a través de píndoles informatives breus, visuals i rigoroses, elaborades a partir de fonts fiables per un consell d’experts format per economistes de reconegut prestigi. La primera píndola ja mostra de forma clara les desigualtats entre el que aporten aquests tres territoris a l’Estat espanyol i el que reben a canvi per financar els seus serveis basics.
Segons les darreres dades disponibles (2022), les Illes Balears aporten un 21,2% més que la mitjana estatal, Catalunya un 17,5% més, però reben molt per sota del que els correspon: les Illes cauen fins a la 9a posició en recursos rebuts, Catalunya a la 10a. El País Valencià, tot i generar menys riquesa, acaba sent l’últim a l’Estat en finançament rebut, fet que agreuja encara més la seva situació. Alhora, comunitats com Extremadura o Cantàbria, amb riqueses inferiors, són afavorides amb diferències que arriben a superar els 40 punts percentuals, consolidant un sistema injust, opac i profundament desequilibrat. Aquestes xifres impacten directament en el dia a dia dels ciutadans i en els serveis bàsics que reben.
L’acte ha comptat amb la participació de Lluís Llach, president de l’ANC, la presidenta de Decidim, Zahia Guidoum, i el president de l’ASM, Joan Planes, que han exposat amb contundència la magnitud de l’espoli i la manca de retorn dels recursos aportats. “Països Espoliats” no només vol denunciar amb dades, sinó també generar debat i consciència social.
Tal com ha afirmat Lluís Llach durant la roda de premsa: “Aquest espoli no és només un problema econòmic: és un obstacle polític al nostre desenvolupament com a poble. Ens cal sobirania per decidir com gestionem els nostres recursos.” D’altra banda, la presidenta de Decidim ha assenyalat: “Al País Valencià, patim una doble injustícia: aportem com una comunitat rica i rebem com si fóssim pobres. Aquesta situació no és fruit de l’atzar, sinó d’un sistema deliberadament dissenyat per mantenir-nos subordinats econòmicament i políticament”. Finalment, Joan Planas, president de l’ASM, ha conclòs: “L’Estat espanyol ens tracta com una colònia econòmica: recapta amb mà de ferro i retorna amb comptagotes. Aquesta campanya és només el primer pas d’un clam compartit: volem decidir sobre els nostres recursos i el nostre futur.”
En paral·lel, conscients del poder simbòlic i cohesionador de la diada dels Països Catalans i la Flama del Canigó, aquest divendres 20 de juny, les tres entitats han impulsat una acció simultània de penjada de pancartes per tots els tres territoris per reivindicar la llengua compartida, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer: “70.520 km², una sola llengua”.

Aquest és el vídeo del debat de la reforma dels Estatuts de l’Assemblea que es s va fer a l’Ateneu Barcelonès del dijous 19 de juny.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha arrencat una nova campanya d’argumentari per posar en evidència les conseqüències nefastes de formar part d’Espanya i com afecten directament cada català en el seu dia a dia. Durant les pròximes setmanes l’entitat exposarà dades contundents en tots els àmbits (salut, educació, llengua, habitatge, ajudes socials, pensions, feina o mobilitat) amb un missatge clar: “Cada dia que Catalunya no és independent hi perds en drets i benestar. La independència és urgent”. Una tesi que s’acompanya de l’eslògan: “Et queixes o actues?”, que interpel·la directament els ciutadans a passar a l’acció i implicar-se en la lluita per la independència de Catalunya.
L’objectiu d’aquesta campanya és tornar a situar la independència al centre del debat públic mostrant exemples concrets que afecten negativament els diferents àmbits de la vida dels ciutadans durant els 365 dies de l’any: el caos de Rodalies, la falta d’oferta laboral i precària, a l’hora de pagar un pis, a les llargues llistes d’espera del metge, en unes aules tensionades i amb mals resultats, en unes ajudes socials que no arriben, en pensions que no s’ajusten al cost de la vida o en la situació cada cop més greu del català. Greuges que l’Assemblea vincula al dèficit fiscal crònic de més de 20.000 M d’euros l’any que pateix Catalunya per part d’Espanya i a la manca de sobirania política per gestionar els recursos propis i prendre decisions.
L’ANC ha posat en marxa la pàgina web etqueixesoactues.assemblea.cat amb tota la informació de la campanya.
El president de l’ANC, Lluís Llach, denuncia que “la ‘normalització’ que ens venen Illa i el PSOE és discriminació premeditada que ens condemna a la precarietat i a quedar-nos sense llengua i finalment sense nació: acceptar l’autonomisme és renunciar als nostres drets”. Segons Llach, amb aquesta campanya l’ANC pretén activar consciències per reactivar el moviment:“En un moment en què hi ha més motius que mai per fer-ho, llancem un missatge clar a tots els independentistes decebuts, desmotivats o emprenyats: l’Assemblea hi és, actuem. I tu, et queixes o actues?”

La celebració de la reunió de presidents de comunitats autònomes a Barcelona, amb la participació del president de la Generalitat de Catalunya, és un nou escarni a la nostra nació. Mostra el lloc i el tracte que el règim monàrquic i la Constitució de 1978 atribueixen a Catalunya: una comunitat autònoma al mateix nivell que la Rioja, Cantàbria o Múrcia. La reducció de nació a regió no és un problema de protocol, sinó que té greus implicacions, de les quals n’esmentem tres:
1.- La reducció de Catalunya a la categoria de comunitat autònoma evidencia que continuem sent un país ocupat per dret de conquesta. Abans de l’ocupació borbònica, Catalunya tenia el mateix rang institucional que Portugal. Aquesta nació és un país independent perquè els portuguesos van guanyar les batalles de Castelo Rodrigo i Montes Claros (1665). Catalunya es troba reduïda a una de 17 comunitats autònomes perquè va perdre la guerra de 1714. La ignomínia s’agreuja amb la participació del president de la Generalitat en aquesta humiliació.
2.- En aquesta trobada s’abordarà el finançament de les comunitats autònomes a partir del principi que «la riquesa de Catalunya no és dels catalans, sinó de tots els espanyols» com va assegurar el president de Castilla la Mancha, assegut a la taula ben a prop de Salvador Illa. Amb el seu silenci sobre aquest argument d’Emiliano García Page, el president de la Generalitat legitima l’espoliació colonial espanyola de més de 22.000 milions anuals, que descapitalitza l’economia catalana, la força a un creixement de baixa qualitat i perjudica de manera especial les classes populars del nostre país perquè imposen la degradació de serveis públics essencials com el sistema de salut, l’ensenyament, les ajudes a la dependència, etc.
3.- La tradicional pluja de milions per a l’habitatge per part del govern espanyol es tornarà a repetir en l’aplec de presidents autonòmics. Es repetirà el resultat de les anteriors falses promeses: una situació de gravíssima emergència pels preus tant dels lloguers com de la compra de cases on viure. El model de creixement espanyol es fonamenta en la creació de llocs de treball precaris i mal pagats en els serveis i la construcció, que són coberts amb l’arribada de 500.000 persones cada any a l’Estat espanyol, 125.000 de les quals a Catalunya, que necessiten un habitatge assequible. El sistema econòmic espanyol és insostenible. Catalunya té una tradició industrial i unes institucions universitàries i de recerca que permetrien un desenvolupament de qualitat, si no patissin cada any l’espoliació fiscal de quasi el 10 % del seu PIB. Per moltes reunions autonòmiques que es facin, el president del Govern espanyol i els presidents autonòmics, que viuen gràcies a aquest robatori, no reconeixeran mai el dret dels catalans a disposar dels seus impostos, fruit del seu treball.
Secretariat Nacional

L’Assemblea Nacional Catalana va participar en la Supplementary Human Dimension Meeting III de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE per les seves sigles en anglès) de 2025, celebrada a Viena els dies 23 i 24 de maig sota el títol “La inclusió com a via per promoure la tolerància i la no-discriminació”. L’ANC va intervenir en dues sessions, denunciant la discriminació lingüística persistent contra les persones catalanoparlants i la reducció de l’espai per a la societat civil a Catalunya.
Durant la primera sessió, Maria Teresa Calveras, en representació de l’Assemblea, va criticar l’absència de la llengua com a categoria protegida en la seva legislació antidiscriminatòria, tot i els compromisos adquirits per l’OSCE. Va recordar que la Constitució espanyola no reconeix les minories nacionals i va citar l’informe de l’exrelator especial de l’ONU Fernand de Varennes, que alertava que aquestes omissions podrien contravenir obligacions legals internacionals. Calveras també va denunciar la repressió i vigilància patides per organitzacions de la societat civil catalana, incloent-hi l’ús de programari espia.
A la tercera sessió, Calveras va defensar el model d’immersió lingüística en català, vigent des de fa dècades a l’educació catalana, com a eina fonamental de cohesió social i igualtat. Va advertir que aquest model és objecte d’atacs creixents per part del poder judicial espanyol, una preocupació recollida també pel Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa en el seu darrer informe. L’Assemblea va condemnar el desequilibri legal estructural que afavoreix el castellà i va alertar de l’augment de vulneracions de drets lingüístics.
L’Assemblea va instar les institucions de l’OSCE a pressionar les autoritats espanyoles perquè:
L’Assemblea Nacional Catalana participa regularment en fòrums i reunions internacionals de drets humans com a part de la seva tasca d’incidència internacional, denunciant les vulneracions de drets comeses per les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.
Mireu la intervenció sencera aquí:

El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach, i el coordinador de la Comissió de Gestió Jurídica, Josep Cruanyes, s’han reunit aquest divendres telemàticament amb l’exconseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, per analitzar la greu situació derivada de la recent sentència del Tribunal Suprem espanyol que obliga la Generalitat a lliurar les pintures murals del monestir de Sixena, actualment conservades i exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
La trobada s’ha fet des de la seu nacional de l’Assemblea i ha servit per estudiar una resposta davant d’un nou episodi d’espoli cultural per part de l’Estat espanyol. Després de la reunió, el president Llach ha fet una declaració institucional contundent, en què ha qualificat la sentència com “un atemptat contra el patrimoni de la humanitat” i ha denunciat la manca de mesures de protecció per part del Suprem:
“La sentència publicada aquesta setmana, demanant l’extracció del MNAC de les pintures de Sixena, és un atemptat contra el patrimoni de la humanitat, que posarà en perill obres que, des de tots els punts de vista tècnics, és millor no moure de la seva disposició actual.”
“Sense una sola mesura de protecció sobre les pintures, semblen confirmar que prefereixen la seva destrucció que no pas la seva exposició a casa nostra. Tot i ser la nació que les va salvar.”
Llach ha anunciat dues línies d’actuació per part de l’Assemblea:
1. Vies jurídiques: l’ANC es compromet a explorar totes les opcions legals per aturar la “massacre cultural” i a actuar jurídicament contra els responsables de no haver garantit la protecció d’un patrimoni que és nacional i mundial.
2. Resposta social i mobilització: l’entitat fa una crida a la societat catalana per aturar “l’espoli que Catalunya pateix per part d’Espanya”, en aquest cas, a través d’un atac cultural que busca “laminar la importància històrica de la corona catalana”. L’Assemblea es compromet a impulsar accions per evitar el que qualifica de “barbàrie cultural” i denunciar la “catalanofòbia agressiva”que es manifesta en decisions com aquesta.
Finalment, l’Assemblea considera que aquesta situació planteja seriosos dubtes sobre l’efectivitat del sistema de protecció de drets fonamentals a Espanya. Tant pel que fa al dret a la participació política que, en aquest cas va resultar lesionat en impedir que s’iniciessin els tràmits per possibilitar un debat parlamentari sobre una proposta ciutadana, com per no admetre’s a tràmit el recurs d’empara interposat contra la decisió de la mesa del Parlament de Catalunya.

El Consell de la Unió Europea ha tornat a ajornar la incorporació del català com a llengua oficial de les seves institucions, documents i normatives. Aquest reconeixement internacional hauria estat un gran pas en la història de la nostra llengua ignorada, menystinguda i perseguida. A més, hauria tingut efectes pràctics perquè el nostre idioma, per exemple, va ser exclòs en quaranta-set normes europees només l’any 2022, tal com va denunciar el manifest «El català, llengua oficial ara!» que el febrer de 2023 van signar un gran nombre d’entitats.
Aquest endarreriment era previsible perquè s’ha intentat introduir la llengua catalana a la Unió Europea no per la porta natural del reconeixement dels nostres drets lingüístics i històrics. S’ha intentat colar per la finestra d’una petició de l’Estat espanyol fruit d’un mercadeig polític: l’oficialitat del català a canvi del vot de Junts per Catalunya a favor de Francina Armengol com a presidenta del Congrés de Diputats.
El fet que el Regne d’Espanya hagi tramitat l’oficialitat del català a la UE com a resultat de la lluita pel poder entre el PSOE i el PP i els seus respectius aliats, ha afeblit la nostra posició i l’afeblirà en el futur. Per part de les forces catalanes és un error estratègic greu entrar en aquestes picabaralles entre partits espanyols, ressaltant les maniobres del PP per influir en el posicionament de diversos governs europeus. El problema és estructural perquè correspon a la catalanofòbia que predomina a l’opinió pública espanyola.
L’únic avantatge d’aquests ajornaments, que esdevindran permanents, serà la demostració que l’única porta digna del català per formar part de les llengües oficials europees és l’ingrés de Catalunya a la UE com a nou Estat independent.
