L’Assemblea denuncia les vulneracions de drets humans de l’Estat espanyol davant del Consell de Drets Humans de l’ONU

Una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana ha intervingut al Consell de Drets Humans de l’ONU a Ginebra, en ocasió de l’aprovació de l’informe final de l’Examen Periòdic Universal (EPU) sobre Espanya, que revisa la implementació dels tractats i convenis als quals l’Estat està subjecte.

La membre del Secretariat Nacional Ariadna Heinz ha pres la paraula per reclamar a Espanya que implementi les recomanacions de l’EPU, que posi fi a les persecucions infundades contra catalans i que garanteixi una aplicació imparcial de la llei d’amnistia. Heinz també ha recordat que l’article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles, és negat al poble català, i que d’aquesta negació en deriven altres vulneracions.

En aquest cicle de l’EPU, els estats membres de l’ONU han fet diverses recomanacions a Espanya, algunes relatives a l’ús excessiu de la força policial durant protestes, a la independència judicial, a la discriminació, als discursos d’odi, a la criminalització de les veus dissidents i a l’abús de les llibertats. Aquestes van en la línia del que l’Assemblea i l’UNPO havien demanat en l’informe presentat a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humansl’octubre passat.

Tot i que l’examen ha assenyalat els incompliments d’Espanya en diverses de les seves obligacions en matèria de rets humans, la delegació espanyola ha fracassat en abordar molts d’aquests punts durant la seva intervenció. De fet, ha omès deliberadament fer esment de la discriminació lingüística que pateixen els catalanoparlants o de l’ús il·legal de programes espia contra la dissidència, en el conegut escàndol del Catalangate.

La intervenció davant el Consell de Drets Humans de l’ONU s’ha fet en col·laboració amb l’ONG ginebrina Genève for Human Rights i amb l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), que han instat els estats membres a assegurar que les recomanacions de l’EPU a Espanya es tradueixin en garanties concretes d’acord amb els tractats i convenis internacionals.

L’EPU és un mecanisme que revisa com els estats membres de l’ONU apliquen els tractats en matèria de drets humans als quals estan subjectes, amb l’objectiu d’abordar les preocupacions, impulsar el suport i promoure i protegir els drets humans arreu del món. Cada país és examinat cada cinc anys, i la revisió és duta a terme pels altres estats membres de l’ONU.

La participació en el Consell de Drets Humans s’emmarca en la tasca d’incidència internacional que du a terme l’Assemblea, una de les línies d’acció principals de l’entitat, per denunciar les vulneracions de drets de l’Estat espanyol davant de mecanismes, fòrums i organismes internacionals, i per internacionalitzar la lluita per la independència de Catalunya.

La col·laboració de l’Assemblea amb l’UNPO, iniciada el 2018, forma part d’aquests esforços d’internacionalització i ha estat molt fructífera: ha comportat la publicació d’informes com Tools of Repression (2022) i In the Name of Unity(2024), així com denúncies als relators especials de l’ONU el 2022 sobre el Catalangate i el 2024 sobre l’ús del antiterrorisme com a pretext per perseguir catalans.

Consulta la intervenció sencera a YouTube

3 presidents, Albinyana, Torra i Soler, en l’acte “Països Catalans: El compromís independentista de tres presidents”

El divendres 3 d’octubre l’Assemblea Nacional Catalana organitza l’acte Països Catalans: El compromís independentista de tres presidents’

Serà a les 7 de la tarda a l’auditori de la Fundació Conservatori del Liceu(Carrer Nou de la Rambla, 88, Barcelona). Hi participaran 3 expresidents de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears: 

  • Josep Lluís Albinyana, president del Consell del País Valencià (1978-79) 
  • Cristòfol Soler, president del Govern Balear (1995-1996) 
  • Quim Torra, 131è president de la Generalitat de Catalunya (2018 – 2020) 

Aquesta trobada, que commemorarà la jornada històrica del 3-O de 2017, és una oportunitat única per renovar el compromís independentista i conèixer de primera mà com veuen els tres presidents el present i futur polític i social dels Països Catalans

L’acte, que serà moderat per la periodista i editora de VilaWeb, Txell Partal, comptarà amb una benvinguda i presentació del president de l’Assemblea, Lluís Llach

L’aforament és limitat.

L’Assemblea ens solidaritzem amb els represaliats del 23-S

Avui fa sis anys de l’operació Judes, aquella matinada en què les forces d’ocupació esbotzaven portes, escorcollaven llars i detenien activistes dels Comitès de Defensa de la República en un atac directe fruit del cop d’estat judicial en què vivim.

Una ràtzia repressiva sense precedents contra 12 persones a les quals actualment la Fiscalia demana penes que van dels 8 als 27 anys de presó, segons el grau d’acusació. Cal recordar l’acusació per tortures contra agents de la Guàrdia Civil relacionats amb la detenció de Jordi Ros i que ha estat arxivada per l’Audiència Provincial de Barcelona al·legant l’aplicació de la llei d’amnistia. Seguint la línia del cop d’estat judicial aquesta llei està beneficiant només a les forces d’ocupació, i per això no s’està aplicant als afectats de l’operació Judes, entre altres. Aquesta doble vara de mesurar en la que es discrimina segons qui sigui l’encausat, forma part del lawfare al qual ens té acostumat l’Estat.

Aquell 2019 a l’atac policial i al cop d’estat judicial s’hi va sumar una ferotge campanya mediàtica que va fer dubtar molts ciutadans de les circumstàncies dels activistes. Un relat que l’opressor pretenia arrelar dins del moviment independentista per tal d’escampar la idea que els CDR eren violents. A només catorze dies de la sentència contra els presos polítics, l’Estat pretenia desprestigiar l’organització, debilitar-la, desincentivar-ne els membres, crear tensions internes… Havien de servir d’exemple per intimidar tot el moviment. Criminalitzar el contrapoder per debilitar-lo i eliminar la seva actitud de resistència.

Ben al contrari, aquell mateix dia, des de bon matí, es van succeir accions solidàries, i quan va arribar el moment de conèixer la sentència ningú no es va arronsar. El poble va superar el parany repressiu protagonitzant una onada de mobilitzacions massives i sostingudes, marcada per la indignació popular, la desobediència civil i episodis de tensió als carrers. Ha estat l’esgotament del sistema autonomista i la gestió partidista qui ha esmorteït la mobilització.

Actualment, el cas està pendent de les conclusions de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les prejudicials presentades per l’Audiència espanyola, que es faran públiques el 13 de novembre.

L’allargament dels dictàmens judicials forma part de l’estratègia de l’Estat, ja que genera incertesa sobre el futur dels encausats i així poden afegir aquesta conseqüència a la llarga llista, com per exemple la discriminació social o la dificultat per trobar feina.

Volem expressar la nostra solidaritat amb el 23-S i demanem l’arxivament immediat del cas.

Un cas que mai hauria d’haver existit, un cas inventat, un cas propi dels règims més infames.

La rebel·lió i la resistència ens faran lliures! Sempre al vostre costat! Llibertat detingudes 23-S!

Manifest unitari de l’11-S 2025

Senyores i senyors, amigues i amics, companyes i companys en la lluita per les llibertats de Catalunya.

Un any més, les entitats ens presentem unides davant vostre, per commemorar la nostra festa nacional, però també per refermar el compromís amb el futur del poble català. Tenim la voluntat de mantenir un marc estratègic compartit i construir una resposta col·lectiva, sostinguda i compromesa pels drets del nostre poble. I aquesta resposta no és altra que una República Catalana independent i lliure.

Plegats, reivindiquem la independència no sols com un dret legítim de la nostra nació, sinó també com l’eina que ha de garantir els drets col·lectius que se’ns neguen: el dret a un habitatge digne, a una feina de qualitat, a una vida sostenible en el mateix territori de la nostra nació. Volem la República Catalana perquè necessitem una societat més equitativa i justa. Perquè necessitem una democràcia més
participativa. Perquè necessitem i volem un país on les dones i els homes visquin d’una vegada amb els mateixos drets individuals i socials. I perquè necessitem que la prosperitat econòmica de Catalunya no tingui com a preu la destrucció del nostre patrimoni col·lectiu més valuós: la nostra terra.

Durant els darrers cent anys, les societats avançades han definit un conjunt de drets i deures per a les persones i les societats. Una quantitat ingent de lleis, principis i tractats que tenen noms que evoquen un món millor i possible: la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte internacional de Drets civils i polítics, el Conveni sobre drets polítics de la dona/ la Convenció sobre l’Estatut dels refugiats, el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals/ la Convenció sobre els drets de l’infant i molts d’altres.

Aquests tractats recullen un conjunt de normes que defineixen una moral cívica de convivència democràtica. Doncs bé. Les entitats i institucions que representem, fem d’aquesta moral cívica el nostre far. Fem dels seus principis i normes, una exigència de convivència, tant per les persones com per l’organització social i política de Catalunya.

Els catalans i les catalanes hem de poder viure amb plenitud l’exercici d’aquests drets, sense renunciar als deures. I som aquí de nou, per denunciar que la vulneració dels drets fonamentals de Catalunya i contra Catalunya, és constant, planificada i escandalosa.

O és que no és escandalosa la política d’un estat, que en nom de la seva democràcia, ens espolia-roba 22 mil milions anuals dels nostres recursos econòmics, deixant la nostra societat cada any que passa més empobrida?
O és que no és indignant, veure que mentre amb una mà l’estat ens roba, amb l’altra reparteix sobres, privilegis i contractes a les elits corruptes del deep stat o al famós “palco del Bernabeu”?
O és que no ens escarneixen amb els continuats fraus multimilionaris de ministres i administradors estatals, mentre se’ns neguen recursos per a la sanitat o el transport públic, per a les escoles o els ajuntaments?
És que algú pot dubtar que vivim sota un cop d’estat judicial permanent des de l’any 17, obsessionat en empobrir les competències i atribucions de les nostres institucions, sempre obligades a obeir els interessos de Madrid abans que els del nostre poble?
O és que no és un insult a la dignitat democràtica el sabotatge dels tribunals espanyols a la llei d’amnistia quan deixen fora centenars de persones represaliades?
O quan criminalitzen els que lluiten pacíficament? Quan acusen d´activistes de terrorisme a gent com els del 23-S, mentre absolen els policies que ens atonyinen??
¿o quan condemnen a l’exili o a la inhabilitació els càrrecs electes de l’1 d’octubre?¿i no parlem de l’a por ellos del rei Felipe que va proclamar la impunitat de la policia i de les forces d’ocupació, a l’hora de salvar l’unitat d’Espanya? I és que no tenim més motius que mai per defensar la nostra llengua? L’ànima de la nostra nació? Les entitats aquí representades us demanem el vostre compromís individual i col·lectiu
per mantenir-ne l’ús. La nostra llengua ha de tenir una presència plena i continuada en tots els àmbits de la nostra vida nacional. Sense renúncies ni substitucions. I des d’aquí us animem a enfortir-ne la vitalitat i continuïtat com a eix vertebrador de la nostra nació. I si ho fem tots plegats, no en tingueu cap dubte, guanyarem. Acabem amb actituds acomplexades que només beneficien els nostres depredadors.

El TSJC ha tornat a fer política contra Catalunya i el seu model d’escola. No podem permetre que un tribunal polititzat i anticatalanista al servei d’ l’Estat desmunti un consens parlamentari i social avalat durant dècades al nostre país.

Exigim a les nostres institucions que no permetin que l’obsessió d’un jutge dinamiti
la nostra escola.

I si l’Estat i els seus tribunals volen imposar-nos aquesta sentència, desobeïm. Desobeïm a les aules, als carrers i a les institucions, perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir. Catalans, posem-nos dempeus, però aquesta vegada amb els punys tancats, ferms, decidits a defensar la nostra llengua. Perquè el català és i serà la llengua nacional de Catalunya. Tan senzill com això. I la llista és més llarga, Sixena, Renfe i centenars d’expressions catalanofòbiques que ens agredeixen dia sí, dia també. Davant de la contínua vulneració dels nostres drets, només hi podem respondre amb una defensa aferrissada. I per aquesta defensa necessitem organitzar nos, enfortir-nos, estructurar la nostra lluita no violenta i recordar que davant la vulneració de drets fonamentals tenim el dret a la desobediència cívica. Us en recordeu? L’èxit de l’1 d’octubre va raure en la desobediència. Cadascun de vosaltres, amb la força de tots plegats, vàreu fer un gran acte de desobediència civil, quan vàreu defensar amb els vostres cossos les llibertats nacionals. Aquest és el gran aprenentatge d’aquell octubre. La desobediència civil organitzada, persistent i obstinada, que només serà efectiva si sabem convertir els espais de resistència en espais de contrapoder, d’autoorganització i de construcció nacional. Podem fer-ho perquè ja ho hem fet.

Som els mateixos protagonistes de la gesta del primer d’octubre, els mateixos de l’aturada de país del 3 d’octubre, d’Urquinaona, de les contínues mobilitzacions de fa uns anys. Sí, podem fer-ho i que tothom ho tingui clar: sense la força del carrer, l’independentisme mai no tindrà majories sòlides al Parlament.

És per això que acabem amb una demanda explícita als partits independentistes que ja existeixen o als que puguin arribar. Mireu aquest escenari. Som entitats diverses, diferents i, a vegades, ens contradiem en les decisions puntuals. Però quan hem de parlar del futur d’una Catalunya lliure, ens agafem de les mans, perquè sabem que els uns sense els altres no arribarem enlloc. Mireu la munió de gent que ens
acompanya. Ningú demana a ningú què vota o què pensa, perquè sabem que si no hi anem plegats, tampoc arribarem a port.

Des del carrer, des de les entitats, us reclamem, partits, que trobeu camins d’entesa i que, aprofitant la força de l’independentisme i de la gent que vol una Catalunya lliure, retorneu a les institucions el seu paper vertebrador de les aspiracions nacionals del nostre poble. Us hi empenyerem, com ja fer-ho fer fa només deu anys.

Sabrem curar-nos les ferides i ens alçarem de nou. Perquè el poble de Catalunya ja ha deixat clar que no pensa renunciar a la seva llibertat i que, la nostra voluntat de ser, és un camí sense retorn. Per la memòria i pel llegat dels nostres ancestres que varen lluitar per deixar-nos un país viu. Pel futur lluminós i lliure que volem deixar als que ens succeiran. Perquè la voluntat de ser del poble català és un camí sense retorn.

Davant la sentència del TSJC contra el català a l’escola, omplim els carrers aquest 11-S!

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a atacar la llengua catalana a l’escola i a vulnerar els drets lingüístics del poble català, anul·lant la major part del decret que havia de blindar l’ús del català a les escoles.

Aquesta sentència és un nou pas en l’ofensiva judicial de l’Estat espanyol per desmantellar l’escola catalana i imposar-hi la subordinació al castellà. Un pas més en segles de persecució lingüística, que confirma que dins el règim autonòmic no hi ha futur per garantir plenament els drets lingüístics de la ciutadania catalana, ni per protegir el català com a llengua pròpia i vehicular de l’ensenyament, ni per a la nació catalana.

Davant d’aquesta ofensiva sistemàtica, des de l’Assemblea reiterem que només amb la independència assegurarem la supervivència i i la plena normalització del català en tots els àmbits, especialment a l’educació, que és clau per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

Instem el Govern i el Parlament de Catalunya a no acatar aquesta sentència, a plantar cara amb desobediència institucional i a legislar amb sobirania per garantir que el català continuï sent la llengua vehicular de l’escola catalana.

Fem també una crida a les direccions dels centres educatius, al professorat i a les comunitats de famílies a no retrocedir ni un pas i a practicar la desobediència davant aquesta imposició, mantenint el català com a llengua de cohesió, aprenentatge i convivència.

La defensa del català és indestriable de la defensa de tots els drets lingüístics. Afirmem també el compromís amb la llengua de signes catalana, que forma part del nostre patrimoni i que cal protegir i potenciar.

Des de l’Assemblea, ens comprometem a continuar mobilitzant la ciutadania per defensar l’escola en català, denunciar la repressió lingüística i fer avançar el país cap a la independència sense renúncies.

9 de setembre, a Sabadell, xerrada amb Lluís Llach

El dimarts 9 de setembre, a Sabadell, i haurà una xerrada amb el Lluís Llach.

L’acte serà a la plaça de Sant Roc a 12.30 del migdia.

2 de setembre, a Cerdanyola, xerrada amb Lluís Llach

El dimarts 2 de setembre, a Cerdanyola del Vallès, es farà una xerrada amb el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach.

L’acte començarà a 19.00 hores a l’Ateneu de Cerdanyola.

L’Assemblea reitera el seu compromís amb la neutralitat partidista i l’aposta per la transversalitat independentista

L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu compromís fundacional amb la independència de Catalunya des de la més estricta neutralitat partidista i la màxima transversalitat ideològica. Aquests principis, recollits als Estatuts, al Reglament de règim intern (RRI) i al Codi Ètic de l’entitat, són essencials per garantir la confiança i la unitat de base del moviment independentista.

L’Assemblea és una organització que aglutina persones de diverses sensibilitats polítiques, sempre que comparteixin l’objectiu comú d’assolir la independència. Aquesta pluralitat implica el deure de mantenir-se al marge de qualsevol expressió, vinculació o suport explícit a opcions electorals concretes. Per aquest motiu, queda absolutament exclòs l’ús del nom, el logotip, els canals de comunicació o els recursos de l’ANC per a finalitats partidistes.

El Secretariat Nacional ha aprovat en el ple d’aquest dissabte:

  • Enviar a les AB l’Informe de la Comissió Jurídica sobre la convocatòria d’un acte partidista d’una opció electoral o formació política amb el logotip de l’Assemblea com a organitzadora.
  • Recordar als socis i sòcies, especialment els que tenen responsabilitats en les assemblees de base, que és contrari als Estatuts i RRI l’organització d’actes a favor d’una determinada opció electoral o formació política, usant el nom, el logotip els mitjans materials i de comunicació de tots els socis.
  • D’acord amb el que s’estableix als articles 3.3.3 i 4.4.5 del RRI s’advertirà a les coordinacions de les AB, responsables de la base de dades de la seva AB, que no trametin cap correu electrònic d’aquest tipus d’actes de promoció d’una opció electoral o formació política per ser contrari als Estatuts i el RRI.
  • Avisar als responsables de tresoreria que no es poden pagar factures que corresponguin a actes de promoció d’una opció electoral o formació política per ser contraris als Estatuts i el RRI.

En aquest sentit, el Secretariat Nacional ha aprovat una declaració en què s’adjunta i es fa arribar a les assemblees de base l’informe jurídic que conclou que la inclusió del logotip de l’ANC en actes promoguts per formacions polítiques és contrària als Estatuts. Aquesta mesura es pren per evitar qualsevol ús indegut del prestigi col·lectiu de l’Assemblea en benefici d’una part. Amb aquesta decisió, l’Assemblea continua treballant per ser l’espai comú on conflueixin totes les persones i col·lectius que lluiten per la independència, per sobre de les sigles i interessos partidistes.

L’Assemblea denuncia la repressió de l’Estat espanyol davant la Comissió d’Investigació del Parlament sobre la infiltració policial i espionatge al moviment independentista

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha comparegut aquest dimarts davant la Comissió d’Investigació sobre la Infiltració de Policies dels Cossos de l’Estat en els Moviments Socials, Polítics i Populars dels Països Catalans i sobre Espionatge amb Programari Espia per part del Regne d’Espanya, denunciant les greus vulneracions de drets fonamentals comeses per l’Estat espanyol contra el moviment independentista català. Antoni Maria Gavarró, que ha comparegut en representació de l’ANC, ha qualificat les infiltracions policials encobertes i l’espionatge massiu amb programari com Pegasus i Candiru com a pràctiques “incompatibles amb els valors fundacionals de la Unió Europea”, vulnerant l’article 17 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Dret a la Privacitat.

Gavarró ha recordat que almenys 65 persones van ser víctimes d’espionatge il·legal entre 2015 i 2021, incloent-hi representants electes, activistes i familiars. Sis d’aquestes víctimes formaven part de l’ANC. A més, ha denunciat cinc casos d’infiltració policial en moviments socials catalans entre 2020 i 2022, alguns dels quals van incloure relacions personals amb activistes sense cap control judicial.

El representant de l’Assemblea ha reiterat el compromís de l’entitat en evidenciar internacionalment la vulneració de drets fonamentals de l’Estat espanyol. Conjuntament amb l’UNPO, l’Organització de Nacions i Pobles No Representats, l’Assemblea ha denunciat davant de diversos organismes i fòrums la manca de compliment d’Espanya de les recomanacions que va fer la comissió d’investigació de Pegasus, la comissió PEGA del Parlament Europeu, així com als relators de Nacions Unides, que el gener de 2023 van mostrar la seva preocupació pel Catalangate i van exigir explicacions a l’estat. En aquest sentit. L’ANC va enviar una nova denúncia a Relators de Nacions Unides, el juliol de 2024, denunciant les acusacions de terrorisme contra activistes catalans. L’octubre de 2024, es va denunciar la criminalització de l’independentisme català per part de l’estat espanyol, inclòs l’espionatge il·legítim, a l’informe que vam enviar a Nacions Unides en el marc de l’Examen Periòdic Universal d’Espanya. També es va enviar un informe al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, per l’avaluació de la implementació del Pacte de Drets Civils i Polítics per part de l’estat espanyol.

Finalment, ha subratllat que totes aquestes pràctiques “vulneren drets garantits per la Carta de Drets Fonamentals de la UE, com la llibertat d’expressió, la intimitat, l’associació i la no discriminació per ideologia”. Per concloure, l’Assemblea ha reclamat mesures immediates:

• Control públic efectiu dels serveis d’intel·ligència.

• Prohibició legal d’infiltracions encobertes sense autorització judicial concreta.

• Investigació completa i moratòria sobre Pegasus i altres tecnologies d’espionatge.

• Establir un fons financer per tal que les víctimes puguin fer front a les despeses que suposen les investigacions dels seus telèfons. Com també un fons per dur a terme les querelles necessàries.

L’Assemblea alerta que el proper cicle electoral ha de servir per trencar amb el pactisme estèril i rellançar la lluita independentista

L’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat aquest diumenge un acte polític al Casinet d’Hostafrancs per fer balanç de la feina feta en el darrer any i marcar les prioritats per al nou cicle polític. L’acte ha tingut lloc just després de l’Assemblea General Ordinària, on els socis han aprovat una reforma parcial dels Estatuts i del Reglament del règim intern amb un 73% dels vots. En aquest acte polític, l’Assemblea ha aprofitat per alertar que el proper cicle electoral pot esdevenir una oportunitat decisiva per trencar amb anys de pactisme improductiu i rellançar la lluita per la independència de Catalunya.

En una anàlisi de l’actual conjuntura política el coordinador d’Incidència Política, Pep Vila, i la secretària nacional Blanca Currià, han destacat que la crisi de corrupció que sacseja el PSOE podria precipitar eleccions espanyoles anticipades. Segons han dit, “el suport dels partits independentistes al govern espanyol ha estat estèril i ha contribuït a la desmobilització i al retrocés electoral”. Davant aquest escenari, l’Assemblea reclama una regeneració democràtica dins el moviment i un canvi d’estratègia: superar les lluites partidistes i reconstruir la unitat estratègica que va fer possible l’1 d’Octubre. En aquest sentit, l’Assemblea ha posat en marxa la “Taula per la Independència del moviment civil”, una iniciativa que té com a objectiu construir un espai permanent  de diàleg, coordinació i proposta  de les entitats de l’independentisme civil implicades en el moviment d’alliberament nacional.

El president, Lluís Llach, ha pronunciat un discurs davant els socis on ha reivindicat l’Assemblea com “punta de llança de l’independentisme” que està “més preparada que mai, més capdavantera, més lliure de lligams polítics que la condicionin i més transversal en la lluita per la independència”. Llach ha fet una crida als catalans i a tota la gent nouvinguda que vulgui arrelar-se en aquesta terra, que “entenguin que el seu futur i el dels seus fills anirà lligat a la lluita dels drets nacionals de Catalunya”. A més, ha destacat el paper de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans: “Hem dinamitzat un diàleg profund i sincer que ha donat com a resultat que per primera vegada un projecte conjunt per denunciar les conseqüències de l’espoli fiscal i que els tres països pateixen per continuar formant part d’Espanya”.

Durant l’esdeveniment, la vicepresidenta Nohemí Zafra, el secretari Xavi Aibar i diversos membres del Secretariat Nacional han exposat la intensa tasca de reactivació de l’entitat i del moviment independentista en un dels moments més difícils dels darrers anys.

El coordinador d’Accions al Territori, Jordi Pesarrodona, ha destacat l’impuls a les assemblees territorials i sectorials i la represa de mobilitzacions arreu del país. L’ANC ha recuperat protagonisme amb accions com la manifestació contra el rei espanyol, el concert solidari per les víctimes de la DANA al País Valencià, l’ocupació simbòlica de l’estació de Sants i les marxes contra la visita de Felipe VI a Montserrat. En aquest sentit, el coordinador d’Estratègia i Discurs, Josep Pinyol, ha subratllat que “l’Assemblea està posant els fonaments per a un nou embat per la independència” basat en la desobediència civil noviolenta i en una societat civil forta, organitzada i preparada. Ha defensat el nou Full de Ruta, aprovat al gener, com a eina per superar la desmobilització i reconstruir la unitat estratègica de l’independentisme.
A la part final de l’acte l’Assemblea ha presentat el lema i la samarreta de la Diada: Més motius que mai: Independència. La samarreta, un clàssic de les mobilitzacions de l’11S, és una peça bàsica per finançar l’organització de la manifestació i altres campanyes per la independència. Enguany, és de color siena, una referència a la terra, i inclou la imatge d’un puny alçat amb diverses paraules a l’interior: terra, llibertat, llengua, democràcia, cultura, revolta, nació i justícia. Durant els pròxims dies es presentarà en roda de premsa el recorregut de la mobilització.

6 de juliol, al Casinet d’Hostafrancs, acte de l’Assemblea ‘La independència és urgent’

Aquest diumenge 6 de juliol, celebrarem l’acte polític La independència és urgent al Casinet d’Hostafrancs

Repassarem tot el que hem fet aquest últim any i el camí que tenim marcat per a avançar cap a la independència. Hi participaran diversos membres del secretariat nacional i clourà l’acte el president, Lluís Llach. També hi haurà l’actuació del cantautor Lo Pau de Ponts

Per a assistir-hi, cal que t’hi inscriguis des de l’aplicació per participar a l’AGOsocis.assembleageneral.cat. Si no ho has fet encara, fes-ho ara. Tens temps fins demà divendres 4. Recorda que podràs inscriure també un acompanyant, que ha de ser simpatitzant. T’hi esperem!

Els socis de l’Assemblea aproven per una àmplia majoria la reforma parcial dels Estatuts de l’entitat

L’Assemblea General Ordinària (AGO), que s’ha celebrat del 25 al 30 de juny de forma telemàtica, ha conclòs amb l’aprovació de la reforma parcial dels Estatuts i del Reglament del règim intern (RRI)Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han avalat la ponència de reforma parcial dels Estatuts amb el 73% dels vots a favor, per sobre del 65% necessari. També s’ha aprovat la reforma parcial del RRI amb el 75% dels vots a favor. A l’AGO hi han participat 3.434 socis, que suposa un increment de participació d’un 1,8 respecte a l’anterior reforma dels Estatuts del maig de 2021 (1.870 socis). També ha superat la participació de la votació del Full de ruta aprovat el gener d’enguany (2.434), que ja havia sigut la més alta dels últims fulls de ruta aprovats.

Els socis han aprovat àmpliament la reforma dels Estatuts i del RRI, uns documents que posen al dia l’ANC, adequant l’entitat a les necessitats del context actual. Els resultats i els documents finals actualitzats es presentaran el pròxim diumenge 6 de juliol a les 12 h en un acte polític al Casinet d’Hostafrancs a Barcelona, que servirà per explicar la tasca de l’Assemblea i els principals reptes de futur de l’entitat per avançar cap a la independència.

Els nous Estatuts i RRI aprovats reforcen la naturalesa de l’Assemblea com a moviment cívic transversal i independent de partits i altres entitats. També incorpora millores en la governança interna, reforça la transparència i millora les garanties dels processos disciplinaris i electorals. Entre els canvis destacats hi ha la consolidació del caràcter no partidista de l’Assemblea, la regulació de la participació dels membres simpatitzants, la possibilitat de recuperar antics activistes per càrrecs electes, i l’actualització dels mecanismes per celebrar reunions telemàtiques.  Pel que fa al funcionament intern, s’han introduït mesures per garantir el dret a la informació dels membres, ordenar millor els plenaris i assegurar una participació més efectiva de les bases en les decisions del Secretariat Nacional. En l’àmbit electoral, es fixa un procediment estable i no variable en cada convocatòria, es redueixen els requisits per presentar candidatures i es garanteix la seguretat tècnica del vot electrònic. També es regulen amb més claredat les funcions i incompatibilitats dels diferents òrgans, com el Comitè Deontològic i la Comissió d’Apel·lacions.

L’Assemblea i l’UNPO denuncien davant el Comitè de Drets Humans de l’ONU les contínues violacions de drets humans per part d’Espanya

A la 144a sessió del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, celebrada a Ginebra, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han denunciat conjuntament les violacions sistemàtiques del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR per les seves sigles en anglès) comeses per l’Estat espanyol contra el poble català.

Durant el briefing formal amb ONG, l’expresidenta de l’ANC i vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, juntament amb la secretària general de l’UNPO, Mercè Monje, han exposat com Espanya incompleix diversos articles clau del ICCPR i han posat de manifest l’arrel política de la repressió que encara persisteix.

L’autodeterminació com a dret fonamental

L’ANC i l’UNPO han reafirmat que l’article 1 del ICCPR, que garanteix el dret de tots els pobles a l’autodeterminació, és vulnerat de manera estructural per l’ordenament jurídic espanyol. La referència a la “unitat indissoluble” de l’Estat a l’article 2 de la Constitució espanyola, i el paper de les Forces Armades com a garants d’aquesta unitat (article 8), representen obstacles clars a l’exercici d’aquest dret a Catalunya. La repressió violenta del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 —una expressió pacífica del dret a decidir— en continua sent un exemple clau.

Persecució legal i política

Durant la intervenció s’han destacat diverses vulneracions preocupants:

  • Article 14 – Dret a un judici just: el poder judicial, altament polititzat, continua presentant càrrecs infundats —incloses acusacions de terrorisme— contra activistes catalans. La llei d’amnistia del 2024, que havia de posar fi a aquesta persecució, s’ha aplicat de manera selectiva, beneficiant sobretot agents policials i no els represaliats independentistes.
  • Article 17 – Dret a la privacitat: continuen les vulneracions a través d’espionatge amb programari com Pegasus —conegut com a Catalangate—, malgrat les alertes de l’ONU i la UE. Les víctimes encara no tenen accés efectiu a la justícia.
  • Articles 19 i 21 – Llibertat d’expressió i reunió: les lleis que criminalitzen “l’enaltiment del terrorisme” i la “difamació de la Corona” s’utilitzen per silenciar la dissidència. No s’hi han introduït reformes malgrat la pressió internacional.
  • Article 25 – Participació política: el Comitè de Drets Humans ja ha resolt que Espanya va violar aquest dret en suspendre el president Puigdemont i altres diputats. Hi ha més casos pendents de resolució.
  • Article 27 – Drets culturals: la sentència del Tribunal Suprem espanyol que obliga a impartir el 25% de les classes en castellà posa en risc el model d’immersió lingüística, que ha estat clau en la promoció del multilingüisme durant dècades.

Recomanacions

L’ANC i l’UNPO han demanat al Comitè que:

  • Pressioni Espanya perquè alineï el seu marc legal amb els estàndards internacionals de drets humans.
  • Derogui o reformi les lleis repressives.
  • Garanteixi reparació efectiva per a les víctimes de la repressió política i de l’espionatge.
  • Restableixi i protegeixi el model d’immersió lingüística català.

Aquesta intervenció forma part de l’estratègia d’advocacia internacional de l’Assemblea per fer visible la situació de Catalunya a escala global. Com a membre de ple dret de l’UNPO des de 2019, l’ANC continua defensant el dret a l’autodeterminació i denunciant la regressió democràtica que té lloc dins d’un estat membre de la Unió Europea.

Llegiu l’informe complet presentat al Comitè de Drets Humans de l’ONU.

L’ANC planta cara al rei espanyol: centenars de persones ocupen la plaça i obliguen a canviar l’escenari de l’acte reial

Aquest matí, convocades per l’Assemblea Nacional Catalana, uns quants centenars de persones han participat en una acció de protesta activa noviolenta a la plaça de Montserrat contra la visita del rei espanyol, un acte que ha estat rebut amb un clam popular de rebuig.

A les 9 h del matí, s’ha celebrat una roda de premsa en què s’ha denunciat la presència de la monarquia espanyola a un espai simbòlic del país, així com la militarització creixent dels cossos policials.

Les persones concentrades han remarcat el seu compromís amb la resistència activa noviolenta, però han deixat clar que no pensaven facilitar l’accés del monarca a l’espai públic.

Durant hores, les autoritats policials han intentat negociar amb l’ANC un passadís per permetre el pas del rei per la plaça en cotxe. La resposta ha estat inequívoca: l’objectiu de l’ANC era que el rei no passés i, gràcies a la mobilització ferma i permanent, el rei no ha pogut accedir a la plaça.

L’acte que pretenia fer el rei espanyol tal com estava plantejat no ha estat possible: han hagut de desmuntar l’escenari previst per a l’acte públic i el rei s’ha vist forçat a canviar d’ubicació i entrar per la porta del darrere, i d’amagat.

L’ANC celebra l’èxit de la jornada com una mostra de força cívica i de dignitat col·lectiva. La ciutadania ha parlat clar: la monarquia espanyola no és benvinguda a Catalunya.

L’ANC vol agrair profundament la determinació, la serenor i el compromís de totes les persones que han participat en aquesta jornada. La seva presència ha estat clau per fer visible el rebuig del poble català a una institució imposada i aliena a la voluntat democràtica del país.

L’Assemblea lamenta profundament que l’abadia de Montserrat hagi ignorat les agressions sofertes per algunes persones concentrades, i per les que han necessitat atenció mèdica. Sorprèn i dol que una institució que es diu al servei del poble no hagi mostrat cap preocupació per la salut ni pel benestar d’aquestes persones.

Aquest 23 de juny, a Montserrat, el poble ha fet sentir la seva veu, i l’Assemblea reitera el seu compromís amb la defensa de la llibertat, la democràcia i la sobirania del poble català.

La Confederació d’Entitats Sobiranistes es reactiva i presenta el projecte “Països Espoliats” per denunciar l’espoli fiscal als Països Catalans

La Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans —formada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Decidim-País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) — ha presentat a Palma el projecte “Països Espoliats”, una campanya de denúncia pública de l’espoli fiscal estructural que pateixen Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

El projecte, que es presenta coincidint amb Sant Joan, patró dels Països Catalans, exposa xifres i context a una realitat que perjudica greument el benestar, el progrés i el desenvolupament dels territoris de parla catalana. “Països Espoliats” és un projecte sostingut en el temps i que interpel·la el conjunt de la societat a través de píndoles informatives breus, visuals i rigoroses, elaborades a partir de fonts fiables per un consell d’experts format per economistes de reconegut prestigi. La primera píndola ja mostra de forma clara les desigualtats entre el que aporten aquests tres territoris a l’Estat espanyol i el que reben a canvi per financar els seus serveis basics.

Segons les darreres dades disponibles (2022), les Illes Balears aporten un 21,2% més que la mitjana estatalCatalunya un 17,5% més, però reben molt per sota del que els correspon: les Illes cauen fins a la 9a posició en recursos rebutsCatalunya a la 10aEl País Valencià, tot i generar menys riquesa, acaba sent l’últim a l’Estat en finançament rebut, fet que agreuja encara més la seva situació. Alhora, comunitats com Extremadura o Cantàbria, amb riqueses inferiors, són afavorides amb diferències que arriben a superar els 40 punts percentuals, consolidant un sistema injust, opac i profundament desequilibrat. Aquestes xifres impacten directament en el dia a dia dels ciutadans i en els serveis bàsics que reben.

L’acte ha comptat amb la participació de Lluís Llach, president de l’ANC, la presidenta de Decidim, Zahia Guidoum, i el president de l’ASM, Joan Planes, que han exposat amb contundència la magnitud de l’espoli i la manca de retorn dels recursos aportats. “Països Espoliats” no només vol denunciar amb dades, sinó també generar debat i consciència social.

Tal com ha afirmat Lluís Llach durant la roda de premsa: “Aquest espoli no és només un problema econòmic: és un obstacle polític al nostre desenvolupament com a poble. Ens cal sobirania per decidir com gestionem els nostres recursos.” D’altra banda, la presidenta de Decidim ha assenyalat: “Al País Valencià, patim una doble injustícia: aportem com una comunitat rica i rebem com si fóssim pobres. Aquesta situació no és fruit de l’atzar, sinó d’un sistema deliberadament dissenyat per mantenir-nos subordinats econòmicament i políticament”. Finalment, Joan Planas, president de l’ASM, ha conclòs: “L’Estat espanyol ens tracta com una colònia econòmica: recapta amb mà de ferro i retorna amb comptagotes. Aquesta campanya és només el primer pas d’un clam compartit: volem decidir sobre els nostres recursos i el nostre futur.”

En paral·lel, conscients del poder simbòlic i cohesionador de la diada dels Països Catalans i la Flama del Canigó, aquest divendres 20 de juny, les tres entitats han impulsat una acció simultània de penjada de pancartes per tots els tres territoris per reivindicar la llengua compartida, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer: “70.520 km², una sola llengua”.