En el món actual, la llengua i cultura catalana necessiten una televisió nacional pública, transparent i creïble que permeti la seva difusió i coneixement. Aquests darrers temps estem veient com aquest paradigma està sent assetjat:

• Acabem de veure com un documental molt rigorós, Alerta inundable, patia una censura plena d’ingerències polítiques, amb alguns càrrecs vinculats als partits considerats independentistes o sobiranistes encapçalant la cacera. Actitud que xoca frontalment amb la regeneració democràtica necessària per avançar cap a una nova República catalana.
• Com denuncien els mateixos professionals, les ingerències al Sense Ficció i al 30 minuts, quan hi ha en joc algun departament del Govern o institució rellevant, són una constant des de fa un temps. No es respira un clima de llibertat professional. TV3 no ha de ser una televisió al servei de la promoció del govern de torn, sinó del país.
• Un simple anunci on surt tangencialment una estelada és censurat, tot i que, finalment, la pressió social obliga a readmetre’l.
• Uns informatius cada cop més en clau espanyola.
• Canvis en la programació i contractació d’influencers banals desconnectats de la cultura i la societat catalana.
• Canvis de les marques històriques prou conegudes (TV3, Catalunya Ràdio, 324 i Catalunya Informació) que havien esdevingut un patrimoni col·lectiu.

Tant el Consell Professional de TV3 com el Comitè d’Empresa de TV3 i Catalunya Ràdio han fet queixes públiques per tot plegat. Cada cop els catalanoparlants ens identifiquem menys amb aquesta televisió perquè les cadenes estatals ja ofereixen a bastament els continguts que fan referència a tot Espanya. Volem que TV3 continuï sent la televisió pública catalana, amb la qual els catalans ens hi sentim identificats. Lamentem el propòsit desnacionalitzador a què porta aquest embolic de canvis.

Som conscients que la majoria espanyolista del Parlament, vinculada al 155, impulsa aquesta política desnacionalitzadora. Però resulta incomprensible que partits considerats independentistes o sobiranistes participin d’aquestes polítiques, en comptes d’actuar conjuntament per frenar la deriva espanyolista i recuperar una majoria independentista que, amb les desafeccions que provoquen, cada cop esdevé més llunyana.

Els mitjans de comunicació són una eina clau en qualsevol procés de regeneració democràtica. Sense una premsa lliure, plural i compromesa amb la veritat, la ciutadania no pot exercir plenament els seus drets ni participar amb criteri en la vida pública. La televisió pública catalana ha de ser un veritable servei públic independent del poder polític i econòmic, que fomenti el pensament crític, reflecteixi la diversitat del país i contribueixi a la cohesió social i nacional. Garantir-ne la transparència, la professionalitat i la independència és una condició indispensable per avançar cap a una democràcia madura i una República catalana amb institucions fortes i amb les quals es pugui confiar.

Per tot això, demanem:

• Que TV3 estigui lliure de pressions polítiques, econòmiques o partidistes. Les seves decisions de programació, informatius i continguts han de basar-se únicament en criteris professionals i d’interès públic.
• Que es garanteixi la presència de totes les sensibilitats democràtiques i nacionals del país, amb una cobertura justa i equilibrada, sense censures ni ingerències, alhora que recuperi formats que donin veu a la ciutadania, als moviments socials i a la societat civil, amb debats oberts i transparents.
• Que TV3 mantingui i reforci el seu paper com a eina de normalització lingüística i cultural, donant prioritat al català i a la producció audiovisual pròpia i de qualitat, alhora que hi hagi una reciprocitat entre totes les televisions en llengua catalana.

Avui fa sis anys de l’operació Judes, aquella matinada en què les forces d’ocupació esbotzaven portes, escorcollaven llars i detenien activistes dels Comitès de Defensa de la República en un atac directe fruit del cop d’estat judicial en què vivim.

Una ràtzia repressiva sense precedents contra 12 persones a les quals actualment la Fiscalia demana penes que van dels 8 als 27 anys de presó, segons el grau d’acusació. Cal recordar l’acusació per tortures contra agents de la Guàrdia Civil relacionats amb la detenció de Jordi Ros i que ha estat arxivada per l’Audiència Provincial de Barcelona al·legant l’aplicació de la llei d’amnistia. Seguint la línia del cop d’estat judicial aquesta llei està beneficiant només a les forces d’ocupació, i per això no s’està aplicant als afectats de l’operació Judes, entre altres. Aquesta doble vara de mesurar en la que es discrimina segons qui sigui l’encausat, forma part del lawfare al qual ens té acostumat l’Estat.

Aquell 2019 a l’atac policial i al cop d’estat judicial s’hi va sumar una ferotge campanya mediàtica que va fer dubtar molts ciutadans de les circumstàncies dels activistes. Un relat que l’opressor pretenia arrelar dins del moviment independentista per tal d’escampar la idea que els CDR eren violents. A només catorze dies de la sentència contra els presos polítics, l’Estat pretenia desprestigiar l’organització, debilitar-la, desincentivar-ne els membres, crear tensions internes… Havien de servir d’exemple per intimidar tot el moviment. Criminalitzar el contrapoder per debilitar-lo i eliminar la seva actitud de resistència.

Ben al contrari, aquell mateix dia, des de bon matí, es van succeir accions solidàries, i quan va arribar el moment de conèixer la sentència ningú no es va arronsar. El poble va superar el parany repressiu protagonitzant una onada de mobilitzacions massives i sostingudes, marcada per la indignació popular, la desobediència civil i episodis de tensió als carrers. Ha estat l’esgotament del sistema autonomista i la gestió partidista qui ha esmorteït la mobilització.

Actualment, el cas està pendent de les conclusions de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les prejudicials presentades per l’Audiència espanyola, que es faran públiques el 13 de novembre.

L’allargament dels dictàmens judicials forma part de l’estratègia de l’Estat, ja que genera incertesa sobre el futur dels encausats i així poden afegir aquesta conseqüència a la llarga llista, com per exemple la discriminació social o la dificultat per trobar feina.

Volem expressar la nostra solidaritat amb el 23-S i demanem l’arxivament immediat del cas.

Un cas que mai hauria d’haver existit, un cas inventat, un cas propi dels règims més infames.

La rebel·lió i la resistència ens faran lliures! Sempre al vostre costat! Llibertat detingudes 23-S!

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a atacar la llengua catalana a l’escola i a vulnerar els drets lingüístics del poble català, anul·lant la major part del decret que havia de blindar l’ús del català a les escoles.

Aquesta sentència és un nou pas en l’ofensiva judicial de l’Estat espanyol per desmantellar l’escola catalana i imposar-hi la subordinació al castellà. Un pas més en segles de persecució lingüística, que confirma que dins el règim autonòmic no hi ha futur per garantir plenament els drets lingüístics de la ciutadania catalana, ni per protegir el català com a llengua pròpia i vehicular de l’ensenyament, ni per a la nació catalana.

Davant d’aquesta ofensiva sistemàtica, des de l’Assemblea reiterem que només amb la independència assegurarem la supervivència i i la plena normalització del català en tots els àmbits, especialment a l’educació, que és clau per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

Instem el Govern i el Parlament de Catalunya a no acatar aquesta sentència, a plantar cara amb desobediència institucional i a legislar amb sobirania per garantir que el català continuï sent la llengua vehicular de l’escola catalana.

Fem també una crida a les direccions dels centres educatius, al professorat i a les comunitats de famílies a no retrocedir ni un pas i a practicar la desobediència davant aquesta imposició, mantenint el català com a llengua de cohesió, aprenentatge i convivència.

La defensa del català és indestriable de la defensa de tots els drets lingüístics. Afirmem també el compromís amb la llengua de signes catalana, que forma part del nostre patrimoni i que cal protegir i potenciar.

Des de l’Assemblea, ens comprometem a continuar mobilitzant la ciutadania per defensar l’escola en català, denunciar la repressió lingüística i fer avançar el país cap a la independència sense renúncies.