L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu compromís fundacional amb la independència de Catalunya des de la més estricta neutralitat partidista i la màxima transversalitat ideològica. Aquests principis, recollits als Estatuts, al Reglament de règim intern (RRI) i al Codi Ètic de l’entitat, són essencials per garantir la confiança i la unitat de base del moviment independentista.

L’Assemblea és una organització que aglutina persones de diverses sensibilitats polítiques, sempre que comparteixin l’objectiu comú d’assolir la independència. Aquesta pluralitat implica el deure de mantenir-se al marge de qualsevol expressió, vinculació o suport explícit a opcions electorals concretes. Per aquest motiu, queda absolutament exclòs l’ús del nom, el logotip, els canals de comunicació o els recursos de l’ANC per a finalitats partidistes.

El Secretariat Nacional ha aprovat en el ple d’aquest dissabte:

• Enviar a les AB l’Informe de la Comissió Jurídica sobre la convocatòria d’un acte partidista d’una opció electoral o formació política amb el logotip de l’Assemblea com a organitzadora.
• Recordar als socis i sòcies, especialment els que tenen responsabilitats en les assemblees de base, que és contrari als Estatuts i RRI l’organització d’actes a favor d’una determinada opció electoral o formació política, usant el nom, el logotip els mitjans materials i de comunicació de tots els socis.
• D’acord amb el que s’estableix als articles 3.3.3 i 4.4.5 del RRI s’advertirà a les coordinacions de les AB, responsables de la base de dades de la seva AB, que no trametin cap correu electrònic d’aquest tipus d’actes de promoció d’una opció electoral o formació política per ser contrari als Estatuts i el RRI.
• Avisar als responsables de tresoreria que no es poden pagar factures que corresponguin a actes de promoció d’una opció electoral o formació política per ser contraris als Estatuts i el RRI.

En aquest sentit, el Secretariat Nacional ha aprovat una declaració en què s’adjunta i es fa arribar a les assemblees de base l’informe jurídic que conclou que la inclusió del logotip de l’ANC en actes promoguts per formacions polítiques és contrària als Estatuts. Aquesta mesura es pren per evitar qualsevol ús indegut del prestigi col·lectiu de l’Assemblea en benefici d’una part. Amb aquesta decisió, l’Assemblea continua treballant per ser l’espai comú on conflueixin totes les persones i col·lectius que lluiten per la independència, per sobre de les sigles i interessos partidistes.

L’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat aquest diumenge un acte polític al Casinet d’Hostafrancs per fer balanç de la feina feta en el darrer any i marcar les prioritats per al nou cicle polític. L’acte ha tingut lloc just després de l’Assemblea General Ordinària, on els socis han aprovat una reforma parcial dels Estatuts i del Reglament del règim intern amb un 73% dels vots. En aquest acte polític, l’Assemblea ha aprofitat per alertar que el proper cicle electoral pot esdevenir una oportunitat decisiva per trencar amb anys de pactisme improductiu i rellançar la lluita per la independència de Catalunya.

En una anàlisi de l’actual conjuntura política el coordinador d’Incidència Política, Pep Vila, i la secretària nacional Blanca Currià, han destacat que la crisi de corrupció que sacseja el PSOE podria precipitar eleccions espanyoles anticipades. Segons han dit, “el suport dels partits independentistes al govern espanyol ha estat estèril i ha contribuït a la desmobilització i al retrocés electoral”. Davant aquest escenari, l’Assemblea reclama una regeneració democràtica dins el moviment i un canvi d’estratègia: superar les lluites partidistes i reconstruir la unitat estratègica que va fer possible l’1 d’Octubre. En aquest sentit, l’Assemblea ha posat en marxa la “Taula per la Independència del moviment civil”, una iniciativa que té com a objectiu construir un espai permanent  de diàleg, coordinació i proposta  de les entitats de l’independentisme civil implicades en el moviment d’alliberament nacional.

El president, Lluís Llach, ha pronunciat un discurs davant els socis on ha reivindicat l’Assemblea com “punta de llança de l’independentisme” que està “més preparada que mai, més capdavantera, més lliure de lligams polítics que la condicionin i més transversal en la lluita per la independència”. Llach ha fet una crida als catalans i a tota la gent nouvinguda que vulgui arrelar-se en aquesta terra, que “entenguin que el seu futur i el dels seus fills anirà lligat a la lluita dels drets nacionals de Catalunya”. A més, ha destacat el paper de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans: “Hem dinamitzat un diàleg profund i sincer que ha donat com a resultat que per primera vegada un projecte conjunt per denunciar les conseqüències de l’espoli fiscal i que els tres països pateixen per continuar formant part d’Espanya”.

Durant l’esdeveniment, la vicepresidenta Nohemí Zafra, el secretari Xavi Aibar i diversos membres del Secretariat Nacional han exposat la intensa tasca de reactivació de l’entitat i del moviment independentista en un dels moments més difícils dels darrers anys.

El coordinador d’Accions al Territori, Jordi Pesarrodona, ha destacat l’impuls a les assemblees territorials i sectorials i la represa de mobilitzacions arreu del país. L’ANC ha recuperat protagonisme amb accions com la manifestació contra el rei espanyol, el concert solidari per les víctimes de la DANA al País Valencià, l’ocupació simbòlica de l’estació de Sants i les marxes contra la visita de Felipe VI a Montserrat. En aquest sentit, el coordinador d’Estratègia i Discurs, Josep Pinyol, ha subratllat que “l’Assemblea està posant els fonaments per a un nou embat per la independència” basat en la desobediència civil noviolenta i en una societat civil forta, organitzada i preparada. Ha defensat el nou Full de Ruta, aprovat al gener, com a eina per superar la desmobilització i reconstruir la unitat estratègica de l’independentisme.
A la part final de l’acte l’Assemblea ha presentat el lema i la samarreta de la Diada: Més motius que mai: Independència. La samarreta, un clàssic de les mobilitzacions de l’11S, és una peça bàsica per finançar l’organització de la manifestació i altres campanyes per la independència. Enguany, és de color siena, una referència a la terra, i inclou la imatge d’un puny alçat amb diverses paraules a l’interior: terra, llibertat, llengua, democràcia, cultura, revolta, nació i justícia. Durant els pròxims dies es presentarà en roda de premsa el recorregut de la mobilització.

Aquest diumenge 6 de juliol, celebrarem l’acte polític La independència és urgent al Casinet d’Hostafrancs. 

Repassarem tot el que hem fet aquest últim any i el camí que tenim marcat per a avançar cap a la independència. Hi participaran diversos membres del secretariat nacional i clourà l’acte el president, Lluís Llach. També hi haurà l’actuació del cantautor Lo Pau de Ponts. 

Per a assistir-hi, cal que t’hi inscriguis des de l’aplicació per participar a l’AGO, socis.assembleageneral.cat. Si no ho has fet encara, fes-ho ara. Tens temps fins demà divendres 4. Recorda que podràs inscriure també un acompanyant, que ha de ser simpatitzant. T’hi esperem!

L’Assemblea General Ordinària (AGO), que s’ha celebrat del 25 al 30 de juny de forma telemàtica, ha conclòs amb l’aprovació de la reforma parcial dels Estatuts i del Reglament del règim intern (RRI). Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han avalat la ponència de reforma parcial dels Estatuts amb el 73% dels vots a favor, per sobre del 65% necessari. També s’ha aprovat la reforma parcial del RRI amb el 75% dels vots a favor. A l’AGO hi han participat 3.434 socis, que suposa un increment de participació d’un 1,8 respecte a l’anterior reforma dels Estatuts del maig de 2021 (1.870 socis). També ha superat la participació de la votació del Full de ruta aprovat el gener d’enguany (2.434), que ja havia sigut la més alta dels últims fulls de ruta aprovats.

Els socis han aprovat àmpliament la reforma dels Estatuts i del RRI, uns documents que posen al dia l’ANC, adequant l’entitat a les necessitats del context actual. Els resultats i els documents finals actualitzats es presentaran el pròxim diumenge 6 de juliol a les 12 h en un acte polític al Casinet d’Hostafrancs a Barcelona, que servirà per explicar la tasca de l’Assemblea i els principals reptes de futur de l’entitat per avançar cap a la independència.

Els nous Estatuts i RRI aprovats reforcen la naturalesa de l’Assemblea com a moviment cívic transversal i independent de partits i altres entitats. També incorpora millores en la governança interna, reforça la transparència i millora les garanties dels processos disciplinaris i electorals. Entre els canvis destacats hi ha la consolidació del caràcter no partidista de l’Assemblea, la regulació de la participació dels membres simpatitzants, la possibilitat de recuperar antics activistes per càrrecs electes, i l’actualització dels mecanismes per celebrar reunions telemàtiques.  Pel que fa al funcionament intern, s’han introduït mesures per garantir el dret a la informació dels membres, ordenar millor els plenaris i assegurar una participació més efectiva de les bases en les decisions del Secretariat Nacional. En l’àmbit electoral, es fixa un procediment estable i no variable en cada convocatòria, es redueixen els requisits per presentar candidatures i es garanteix la seguretat tècnica del vot electrònic. També es regulen amb més claredat les funcions i incompatibilitats dels diferents òrgans, com el Comitè Deontològic i la Comissió d’Apel·lacions.

La Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans —formada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Decidim-País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) — ha presentat a Palma el projecte “Països Espoliats”, una campanya de denúncia pública de l’espoli fiscal estructural que pateixen Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

El projecte, que es presenta coincidint amb Sant Joan, patró dels Països Catalans, exposa xifres i context a una realitat que perjudica greument el benestar, el progrés i el desenvolupament dels territoris de parla catalana. “Països Espoliats” és un projecte sostingut en el temps i que interpel·la el conjunt de la societat a través de píndoles informatives breus, visuals i rigoroses, elaborades a partir de fonts fiables per un consell d’experts format per economistes de reconegut prestigi. La primera píndola ja mostra de forma clara les desigualtats entre el que aporten aquests tres territoris a l’Estat espanyol i el que reben a canvi per financar els seus serveis basics.

Segons les darreres dades disponibles (2022), les Illes Balears aporten un 21,2% més que la mitjana estatal, Catalunya un 17,5% més, però reben molt per sota del que els correspon: les Illes cauen fins a la 9a posició en recursos rebuts, Catalunya a la 10a. El País Valencià, tot i generar menys riquesa, acaba sent l’últim a l’Estat en finançament rebut, fet que agreuja encara més la seva situació. Alhora, comunitats com Extremadura o Cantàbria, amb riqueses inferiors, són afavorides amb diferències que arriben a superar els 40 punts percentuals, consolidant un sistema injust, opac i profundament desequilibrat. Aquestes xifres impacten directament en el dia a dia dels ciutadans i en els serveis bàsics que reben.

L’acte ha comptat amb la participació de Lluís Llach, president de l’ANC, la presidenta de Decidim, Zahia Guidoum, i el president de l’ASM, Joan Planes, que han exposat amb contundència la magnitud de l’espoli i la manca de retorn dels recursos aportats. “Països Espoliats” no només vol denunciar amb dades, sinó també generar debat i consciència social.

Tal com ha afirmat Lluís Llach durant la roda de premsa: “Aquest espoli no és només un problema econòmic: és un obstacle polític al nostre desenvolupament com a poble. Ens cal sobirania per decidir com gestionem els nostres recursos.” D’altra banda, la presidenta de Decidim ha assenyalat: “Al País Valencià, patim una doble injustícia: aportem com una comunitat rica i rebem com si fóssim pobres. Aquesta situació no és fruit de l’atzar, sinó d’un sistema deliberadament dissenyat per mantenir-nos subordinats econòmicament i políticament”. Finalment, Joan Planas, president de l’ASM, ha conclòs: “L’Estat espanyol ens tracta com una colònia econòmica: recapta amb mà de ferro i retorna amb comptagotes. Aquesta campanya és només el primer pas d’un clam compartit: volem decidir sobre els nostres recursos i el nostre futur.”

En paral·lel, conscients del poder simbòlic i cohesionador de la diada dels Països Catalans i la Flama del Canigó, aquest divendres 20 de juny, les tres entitats han impulsat una acció simultània de penjada de pancartes per tots els tres territoris per reivindicar la llengua compartida, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer: “70.520 km², una sola llengua”.