El president Aragonès rep positivament les propostes que li trasllada l’Assemblea

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha rebut aquest dimarts una representació de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau de la Generalitat. L’entitat independentista ha entregat al president de l’executiu el document “Proposta d’accions per incorporar a l’acció de Govern”, que recull una cinquantena d’accions concretes que el govern català hauria d’incloure en el seu pla d’acció per tal de preparar les institucions i el país per a la independència unilateral, una vegada constatada l’enèsima negativa de l’Estat espanyol a respectar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

En la trobada entre l’Assemblea i el president de la Generalitat, l’entitat presidida per Elisenda Paluzie, que ha qualificat la trobada com a “molt productiva”, ha volgut posar damunt la taula la necessitat de fer passos i accions determinades per enfortir i preparar el nou Govern de cara a l’embat amb l’Estat i la consecució de la independència.

Aquest és el sentit del document que ha entregat l’Assemblea al president Aragonès. El document consta d’una cinquantena de propostes concretes agrupades en 10 principis d’acció, compresos dins del Decàleg que l’Assemblea va fer públic al novembre passat. Aquestes accions s’emmarquen en grans àmbits que van des del principi de respecte per la voluntat dels electors fins al principi de justícia social, passant pel principi de sobirania econòmica, el de justícia lingüística o el de seguretat pública per a un estat democràtic, entre d’altres, com ara el principi d’acció internacional o el principi de sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació.

Algunes de les propostes més destacades del document són “actualitzar el llibre blanc al nou escenari post Primer d’Octubre després de constatar que no és possible una transició nacional basada en l’acord amb Espanya”, “impulsar un projecte de llei de transitorietat jurídica i preparar la declaració d’independència, per tal de desplegar-los dins l’actual legislatura”, “elaborar un projecte de Llei d’anul·lació de totes les causes contra independentistes”, “aplicar la legislació anul·lada pel Tribunal Constitucional espanyol” en referència a les lleis socials tombades pel tribunal, “crear el banc públic de Catalunya”, “cercar finançament fora de l’Estat espanyol”, “desenvolupar l’Agència Tributària de Catalunya”, “garantir l’abastiment ininterromput d’energia elèctrica, gas i carburants quan es faci efectiva la declaració d’independència”, “refundar els mitjans de comunicació públics per tal que recuperin el seu esperit fundacional de foment de la llengua i la cultura catalanes” o “incorporar la revisió externa d’atestats al procediment per evitar muntatges policials”, entre moltes d’altres. El document complet es pot consultar aquí.

Per a l’Assemblea, la via per culminar la independència haurà de ser la unilateral, la “via dels fets”, ja que l’Estat ha demostrat de manera reiterada la seva negativa a negociar. D’aquesta manera, l’Assemblea defensa que el mandat del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre és del tot vàlid i que el govern actual, sorgit de la majoria parlamentària de 74 escons i el 52% dels vots nítidament independentistes, no l’ha de perdre de vista.

La trobada s’emmarca en la roda de contactes del president Aragonès amb les principals entitats de la societat civil del país. Per part de l’Assemblea hi ha pres part la seva presidenta, Elisenda Paluzie; el vicepresident, David Fernàndez; el tresorer, Carles Xavier Gómez, i el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina. L’entitat confia que el nou executiu accelerarà el procés d’independència quan es constati l’enèsima negativa de l’Estat espanyol a trobar una sortida negociada a la voluntat expressada per la ciutadania catalana en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O.

El Pedraforca obre les portes a la Via Pirinenca

El 2 de juliol de 2022 s’il·luminaran els Pirineus de punta a punta, d’Euskadi a Catalunya. Es connectaran ambdós països mitjançant aquesta serralada en defensa de la llibertat i el dret a l’autodeterminació. Serà la primera gran mobilització organitzada conjuntament per entitats sobiranistes basques i catalanes.

La presentació d’aquest dissabte a la nit ha estat, en si, una petita mostra de la mobilització conjunta de l’estiu que ve. Aquesta, ha estat doble i simultània: s’ha fet al mateix temps en dos punts diferents, un situat en terra catalana i l’altre en terra basca. A Catalunya s’ha il·luminat el Pedraoforca i a Euskadi la Peña de Aia / Aiako Harria.

A Catalunya, més de 50 excursionistes han pujat al Pedraforca amb 14 farells per il·luminar la muntanya. Abans, ha tingut lloc un acte polític on hi ha participat Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana; Amalur Alvarez, portaveu de Gure Esku Dago; Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, Jordi Pons de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), i Àngels Torrens d’Artistes de la República.

Elisenda Paluzie he explicat que amb la Via Pirinenca 2022 “volem reclamar l’atenció de la comunitat internacional cap a una causa justa en favor del dret d’autodeterminació dels pobles” i ha afegit que “no volem fronteres imposades, volem el fi de la repressió i no volem més obstacles antidemocràtics a la voluntat popular, que els pobles d’Europa siguin el que vulguin ser”.

D’altra banda, Elisenda Paluzie ha afegit que “la ciutadania catalana seguirà mobilitzant-se i lluitant activament per fer efectiva la independència, i la ciutadania basca per exercir amb plenitud el dret d’autodeterminació”.

Pel que fa a la simbologia de l’acte, ha deixat clar que “només amb els símbols no aconseguirem la nostra independència, però en els moments de més dificultat els símbols ens ajuden a avançar i a mantenir l’esperança”.

Paluzie ha conclòs el seu discurs explicant que “els excursionistes que avui faran el cim del Pedraforca i els milers que faran els cims de tot el Pirineu l’any vinent, ens ensenyen el camí. No hi ha obstacles prou forts que no puguem superar amb la força i la determinació de la gent”.

Amalur Alvarez, portaveu de Gure Esku Dago, ha deixat clar que sí “bé cada poble té la seva realitat, les aspiracions de cada poble han de ser respectades. La sobirania de la ciutadania ha de ser possible”.

Per la seva banda, el vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri ha manifestat que “la repressió només legitima encara més la nostra causa de lluitar per exercir l’autodeterminació i poder crear un estat independent. No aconseguiran que desistim”.

L’Assemblea anuncia mobilitzacions per l’11 de Setembre i l’1 d’Octubre

La mobilització de l’11 de Setembre d’enguany es combinarà amb la del Primer d’Octubre amb un missatge únic per posar en valor l’èxit i el mandat de l’1 d’Octubre i donar-li força com a data de victòria.

Serà, doncs, una mobilització doble: 11-S i 1-0. Es proposaran mobilitzacions tant per a l’11 de Setembre com per a l’1 d’Octubre.

En la roda de premsa que s’ha fet aquest matí a l’Institut Pau Claris de Barcelona, el coordinador de la Comissió de Mobilització, Josep Hernández, ha anunciat que la mobilització d’aquest 11 de Setembre serà centralitzada, a la ciutat de Barcelona. Es tractarà d’una marxa en moviment que anirà de la plaça Urquinaona fins al Parlament de Catalunya, baixant per Via Laietana, girant per Passeig d’Isabel II i seguint per l’Avinguda Marquès de l’Argentera fins arribar al Parc de la Ciutadella (Passeig dels Til·lers).

Pel que fa a la mobilització de l’1 d’Octubre, s’anunciarà properament.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie ha fet públic que l’eslògan de la campanya és “Lluitem i guanyem la independència”.

Paluzie ha explicat que amb aquestes mobilitzacions “volem activar el moviment popular per pressionar el front institucional. Cal que els tres fronts vagin units: popular, institucional i internacional”.

Ha afegit que l’1 d’Octubre “reivindicarem la victòria de l’autodeterminació, homenatjarem els més de tres mil represaliats, recordarem el paper clau de la Catalunya Nord en l’organització del referèndum d’autodeterminació i incidirem en la perseverança del poble de Catalunya fins a aconseguir la independència”.

En aquest sentit, el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina, ha manifestat que per l’11 de Setembre i l’1 d’Octubre també volem reivindicar que “la independència, per la seva pròpia naturalesa, és un acte unilateral. A més, és possible i necessària. De fet, l’1 d’Octubre és una victòria de la unilateralitat”.

En la presentació d’aquest matí l’Assemblea ha estat acompanyada per Jordi Gaseni, president de l’AMI, i Montse Ortiz, membre de la junta d’Òmnium Cultural.

17 de juliol, a Sant Llorenç Savall, xerrada d’Elisenda Paluzie

El dissabte 17 de juliol, a Sant Llorenç Savall, es farà una xerrada amb la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie.

L’acte començarà a les 12.00 h a la sala de plens de l’Ajuntament. Caldrà fer inscripció prèvia a l’acte trucant al 640 845 882.

La Caixa de Solidaritat crida a la solidaritat econòmica per fer front a la repressió de l’Estat espanyol

El president de la Caixa de Solidaritat, Pep Cruanyes, ha manifestat que “el Tribunal de Comptes s’ha transformat en un organisme de censura política del Govern i les institucions catalanes: és un organisme d’excepció“.

Cruanyes ha volgut deixar clar que “la Caixa de Solidaritat és de tothom i està al servei de totes les persones que són atacades per la repressió: volem donar les gràcies a totes aquelles persones que no han deixat de fer donacions. Ja hem ajudat a més de 600 persones, 70 de les quals aquest any”.

Finalment, ha afegit que “fem una crida a la ciutadania catalana perquè segueixi col·laborant amb la Caixa de Solidaritat. Farem el possible i l’impossible per recuperar aquests milions d’euros destinats a fiances injustes de tota mena”.

Pep Cruanyes ha estat acompanyat de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. Per la seva banda, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha volgut posar en valor “la creació del fons assegurador per part del Govern de la Generalitat: estem molt satisfets per l’aprovació d’aquesta mesura“.

Paluzie ha afegit que “no sabem quan resistirà la mesura presa avui per la Generalitat, perquè la repressió de l’Estat espanyol no té aturador. És imprescindible nodrir la Caixa de Solidaritat, una eina indispensable contra la repressió”.

Pel que fa al cas concret del Tribunal de Comptes, la presidenta de l’Assemblea ha explicat que “volem remarcar l’extrema gravetat de la resolució d’aquest organisme. S’ha arribat a l’extrem de criminalitzar, per exemple, seminaris en universitats estrangeres o visites de periodistes i acadèmics internacionals a Catalunya”.

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha remarcat que “la repressió de l’Estat no s’atura i ens empeny a cridar a la solidaritat econòmica. La ciutadania de Catalunya segueix apostant per estar al costat de les persones represaliades i no deixar ningú enrere”.

A la roda de premsa també hi ha assistit Albert Royo, un dels excàrrecs perseguits pel Tribunal de Comptes: “Aquestes represàlies cerquen espantar els servidors públics. Es vol limitar l’autonomia de Catalunya i no permetre fer una acció exterior que sí que es permet a altres territoris dins de l’Estat espanyol”.

Finalment, Francisco Garrobo ha explicat que la Caixa de Solidaritat “ha ajudat moltíssimes causes i està al servei de totes les persones represaliades. Les caixes de resistència són vitals per evitar que la gent no es deixi de mobilitzar”.

Posicionament del Secretariat Nacional envers el Tribunal de Comptes espanyol

El Secretariat Nacional de l’Assemblea, reunit en sessió plenària el dissabte 3 de juliol, vol deixar clar, davant la repressió econòmica exercida pel Tribunal de Comptes espanyol contra 34 ex-alts càrrecs de la Generalitat per la seva acció exterior, que les persones afectades van actuar en exercici de les seves funcions dins de la Generalitat, aplicant les atribucions i competències que l’Estatut d’autonomia donava a la institució.

Considerem que l’actual govern de la Generalitat, en defensa de les seves atribucions i de la seva gent, ha de defensar i cobrir fins a l’últim cèntim les persones afectades. No fer-ho seria renunciar a la defensa de la legitimitat del Govern i de la seva acció i deixar desemparats els seus càrrecs, la qual cosa crearia un precedent que deixaria tocada la credibilitat de la institució de cara al futur.

Traspassar la responsabilitat de defensar els membres del Govern a la societat civil debilita el moviment independentista, ja que el situa en una situació de desemparament que fins i tot pot incentivar un augment de la repressió econòmica. La solidaritat de la societat civil ha de ser la darrera trinxera i ha de servir sobretot per a l’independentisme de base que no té el paraigua d’una institució, partit polític o organització.

Seu del Tribunal de Comptes espanyol.
Foto: Luis García (Zaqarbal)

8 de juliol, a Cerdanyola, acte “Cap a la independència”

El proper dijous 8 de juliol, a Cerdanyola del Vallès, es farà un acte polític amb la presència del David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Maria Ferrer, d’Alerta Solidària i Eduard Garzón, escausat del 23S.

L’acte és previst que comenci a les set del vespre a la plaça Jaume Grau i Altayó. 

Ho organitzem conjuntament l’ANC i el CDR.

Manifest de la Diada dels Països Catalans 2021

Aquest és el manifest que han fet conjuntament l’Assemblea Nacional Catalana, la Plataforma pel Dret de Decidir del País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca amb motiu de la Diada dels Països Catalans 2021

MANIFEST CONJUNT PER LA DIADA DELS PAÏSOS CATALANS

Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels territoris de parla cata- lana, gràcies a la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar de manera incansable per as- solir l’estatus jurídic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les persones i entitats que ho estan fent possible.

La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la li- quidació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incompletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per culminar el nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure agermanament de la resta de territoris.

Actualment, les nostres societats són, en molts aspectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les tradicions més arrelades, com la de les fogueres de Sant Joan, vincula- des a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la diversitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la continuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projecte de futur que les nostres societats necessiten.

La Flama representa la renovació d’una tradició popular mediterrània i europea, primer pagana, després cristianitzada, i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exigència de la llibertat més àmplia, l’apro- fundiment democràtic, la justícia social més inclusiva i l’esperit igualitari més acusat.

Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte mitjançant les vies democràtiques, trobem injustícies i maneres despòtiques i autoritàries; quan pensàvem que el tràn- sit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris germans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.

Posicionament polític de l’Assemblea envers els indults

L’executiu espanyol ha indultat a nou representants polítics i civils que en el seu moment varen liderar el referèndum d’autodeterminació, la declaració d’independència i les mobilitzacions que els van acompanyar. Han passat injustament gairebé 4 anys a la presó, condemnats en un judici farsa per exercir drets democràtics i ens alegrem que puguin tornar a casa amb les seves famílies. Avui el Govern espanyol els hi ha atorgat el “perdó”. Perdonar el què? Perdonar uns delictes que mai han existit?

Quan no hi ha delicte, i a més el tribunal jutjador és incompetent i no és imparcial, el judici ha de ser declarat nul. Aquest és l’objectiu dels recursos al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. I aquesta seria l’única resolució justa d’aquesta causa.

3.300 companyes i companys de lluita segueixen sent víctimes de la repressió, i la xifra va en alça, ja que mentre parlen d’indults, cada dia tenim nous imputats, nous condemnats i uns nous represaliats. Només durant la setmana passada vàrem conèixer la condemna a Marcel Vivet de 5 anys de presó, la persecució dels mossos que varen fer d’escorta al president a l’exili, mentre seguien declarant càrrecs polítics i funcionaris encausats en el jutjat núm. 13 i la comunitat acadèmica internacional s’exclamava de la persecució del Dr. Andreu Mas-Colell, que juntament amb 39 persones més afronta sancions milionàries del Tribunal de Cuentas per l’acció exterior de la Generalitat.

A totes aquestes persones represaliades, a la gent del carrer, no els hi ha arribat cap indult, ni els hi arribarà, perquè no interessen com a moneda de canvi.  Els indults parcials i “reversibles” als nou presos polítics arriben per apaivagar la pressió sobre Espanya dels organismes internacionals, com el Consell d’Europa, que ahir va aprovar una resolució molt dura sobre la persecució política dels polítics catalans per part de l’Estat espanyol, equiparant-lo a Turquia, i per mirar de retardar la sentència d’Estrasburg sobre el judici del Suprem, o en tot cas, que aquesta sentència arribi amb els presos ja al carrer, i no havent-los d’alliberar en compliment d’una sentència europea.

Poc a poc, tribunals i organismes internacionals estan acreditant les vulneracions de drets humans que ha comès l’estat espanyol per reprimir l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya i això reforça enormement la legitimitat interna i externa del procés d’independència.

És en aquest context de feblesa de l’Estat, que arriben els indults, com a peça clau d’una operació de més abast, que ahir el president del Govern espanyol va presentar al Liceu.

Pedro Sánchez va presentar els indults com un gest de generositat política sense cap reconeixement de la naturalesa del conflicte polític. Un gest d’apaivagament per oferir un projecte polític per a Espanya, en el marc de la reconstrucció post-Covid. Ni autodeterminació, ni amnistia estan a l’horitzó. Ni tan sols reconeixement nacional per a Catalunya. Tal com va dir Pedro Sánchez “encabezo un Gobierno que cree genuínamente en la unión de España, en la unión de todos los pueblos de España que defiende la unión de todos y todas los españoles y españolas”.

L’indult no és cap solució política i ens preocupa que aquests indults puguin ser fruit d’un acord amb dirigents polítics independentistes, i que condicionin l’actuació política del nostre parlament i govern.

Tal com s’esperava, l’indult a les preses i presos polítics ha estat atorgat sota certes condicions. D’una banda, es manté la inhabilitació per ostentar càrrecs públics. D’altra banda, continuaran sota amenaça, ja que si l’Estat espanyol considera que han reiterat en algun delicte tornarien a entrar a la presó.

Un cop les nou preses i presos polítics estiguin en llibertat, caldrà fer una reflexió col·lectiva sobre els lideratges del moviment independentista.  En la lluita democràtica per la independència de Catalunya és imprescindible comptar amb lideratges efectius, lliures i no condicionats pel xantatge de l’Estat.

Des de la societat civil continuarem mobilitzant-nos i treballant incessablement per assolir la independència, des del convenciment que serà la República Catalana la que amnistiarà totes les persones que estan patint la repressió de l’Estat espanyol.

Independència és Llibertat!

El Consell d’Europa demana a l’Estat espanyol que aturi la persecució política de representants catalans

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE) ha debatut i adoptat la resolució “Els representants polítics han de ser processats per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?”, elaborada pel ponent Boriss Cilevičs, membre de la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans del Consell. El text ha comptat amb el suport de 70 diputats, mentre que 28 hi han votat en contra i 12 han votat en blanc. 

Durant el debat previ a la votació de la resolució, el relator Cilevičs ha destacat que “Turquia i l’Estat espanyol tenen una cosa en comú: tenen representants electes que han estat empresonats per les seves opinions públiques. Això no passa en cap altre lloc d’Europa”. De la mateixa manera, ha destacat que “l’exercici de drets fonamentals, com ara convocar a la manifestació, especialment quan és exercit per tanta gent, no pot ser mai considerat un delicte”. 

La resolució no només compara el comportament de les autoritats turques i espanyoles, sinó que, amb relació a l’Estat espanyol, subratlla que “la mera expressió de punts de vista independentistes no és motiu de processament penal”. A més, destaca la desproporcionada aplicació de la presó preventiva i les condemnes de presó de 9 a 13 anys per als líders polítics catalans “entre altres, per declaracions realitzades en l’exercici dels seus mandats polítics”, en suport del referèndum independentista català de l’1 d’octubre de 2017, que va ser durament reprimit per les forces de seguretat espanyoles sota les ordres de les autoritats estatals. 

En aquest sentit, la PACE també demana a les autoritats espanyoles que reformin el codi penal en relació amb els obsolets delictes de rebel·lió i sedició -que ja es troben a les legislacions de la majoria dels estats europeus-, de manera que “no es puguin interpretar per penalitzar l’organització d’un referèndum il·legal o que comportin sancions desproporcionades per transgressions no violentes”. 

L’informe també demana l’alliberament dels presos polítics catalans “condemnats pel seu paper en l’organització del referèndum del 2017 i les manifestacions pacífiques massives, relacionades amb aquest”, i “considerar la possibilitat de suspendre els procediments d’extradició contra els polítics catalans residents a l’estranger pels mateixos motius”, així com aturar la persecució de funcionaris implicats en el referèndum. A més, subratlla que les autoritats espanyoles també haurien d’abstenir-se de requerir als presos polítics que reneguin “de les seves profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o d’una possibilitat d’indult”. 

En aquest sentit, destaca el fet que les esmenes presentades per representants espanyols per intentar diluir la contundència del text han estat rebutjades per àmplia majoria. L’objectiu d’aquestes esmenes, una desena en total, algunes formulades per representants socialistes i d’altres per membres del Partit Popular, era rebaixar o directament retirar conceptes que feien referència a la persecució judicial per l’organització d’un referèndum, la petició d’alliberament dels presos o la persecució d’exiliats i alts càrrecs del govern, entre altres.

Es tracta d’un nou toc d’atenció a les autoritats espanyoles, que han rebut múltiples demandes per a l’alliberament immediat dels presos. És el cas de la del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitràries o d’organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura i la Comissió Internacional de Juristes, entre d’altres. Des del 2017, la incessant criminalització de la voluntat política del poble de Catalunya per part de l’Estat espanyol ha provocat la repressió política de prop de 3.300 persones. 

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i membres de la Comissió Internacional de l’organització es van reunir amb Cilevičs al febrer de 2020. Allà van expressar la seva preocupació pels abusos de drets civils polítics i van subratllar el seu convenciment que els abusos es deriven de l’incompliment de l’Estat pel que fa al dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. L’Assemblea participa regularment en reunions obertes a la participació d’organitzacions de la societat civil, en organismes internacionals com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, per denunciar la repressió política del poble català i del moviment independentista.

Aquest és l’informe

Davant l’exhibició de Pedro Sánchez, independència és llibertat

L’Assemblea Nacional Catalana, juntament amb altres entitats i organitzacions polítiques, s’ha concentrat aquest matí al voltant del Liceu per a denunciar l’acte propagandístic protagonitzat pel Govern espanyol. Pedro Sánchez ha fet públic els indults a les preses i presos polítics.

L’executiu espanyol ha vingut a Barcelona per anunciar la mesura de gràcia als responsables polítics de l’1 d’Octubre. Amb aquesta acció pretén escenificar un perdó que voldria ser la resolució al conflicte català. Però res més lluny de la realitat. Aquesta és una solució particular per aquestes persones que els darrers anys han patit en primera persona la brutal repressió de l’Estat espanyol. Però n’han quedat fora les exiliades i exiliats així com les més de 3.000 persones represaliades.

D’altra banda, el Govern espanyol ha anunciat els indults amb l’amenaça que si el poble de Catalunya vol tornar a exercir la seva plena sobirania l’Estat actuarà de la mateixa manera. Per tant, la decisió de l’executiu només s’entén des del seu propi interès i no del de Catalunya. La ciutadania catalana només trobarà la plena llibertat fora de l’Estat i serà la independència la que amnistia el conjunt de la societat civil. És irreal pensar en una solució acordada amb l’Estat espanyol que contempli l’autodeterminació i l’amnistia, i que no inclogui la rendició i la humiliació del moviment independentista.
En el marc de l’acte polític que ha tingut lloc a la plaça de la Boqueria, just al costat del Liceu, el vicepresident de l’Assemblea, David Fernández, ha deixat clar que els “els indults que veniu a vendre són part d’una acció mediàtica d’abast internacional. El vostre públic avui són els mitjans i ens internacionals, no els catalans“.

El vicepresident de l’Assemblea ha afegit que aquests indults “obliden i condemnen a presó, pobresa i escarni més de 3.000 persones represaliades pels tribunals de la santa inquisició espanyola, tan sols a partir de sospites o protestes“.

A més, David Fernàndez ha demanat conèixer els termes amb què “s’han acordat” els indults entre el Govern espanyol i la Generalitat: “tenim dret a conèixer aquests pactes que ens condemnen a la submissió més indigna“. En aquest sentit, Fernàndez ha afegit que el Govern català “col·labora activament amb la repressió de l’Estat espanyol fent de braç executor i convertint-se, de facto, en còmplice de la indignitat“.

En aquest acte polític hi ha participat l’Assemblea Nacional Catalana, Poble Lliure, La Forja, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Marcel Absolució i represaliades i represaliats.

19 de juny, a Terrassa, xerrada amb David Fernández, vicepresident de l’Assemblea

Aquest dissabte 19 de juny, a Terrassa, hi haurà una xerrada amb la participació del vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, David Fernàndez.

L’acte començarà a 19.30 al local de l’Assemblea, carrer Torrent, 153.
Cal fer inscripció prèvia a través d’aquest enllaç.

El Secretariat Nacional de l’Assemblea es reafirma en la vigència del mandat de l’1 d’Octubre

Davant de les afirmacions sobre la via unilateral, criticant-ne la viabilitat i conveniència, i sobre el sentit del referèndum de l’1 d’Octubre, considerant-lo un instrument de negociació, fetes aquesta setmana respectivament pels principals dirigents d’ERC i de Junts, l’Assemblea Nacional Catalana vol manifestar:

  • El dret d’autodeterminació és un dret que tenen tots els pobles per decidir el seu futur. La majoria d’estats que s’han creat en les darreres dècades ho han fet exercint aquest dret contra la voluntat de l’Estat del qual es volien emancipar.
  • En alguns casos excepcionals, i en el marc de democràcies consolidades i madures, alguns pobles han pogut exercir el dret a l’autodeterminació per mitjà de referèndums acordats sobre la independència.
  • L’Estat espanyol ha demostrat que ni reconeix Catalunya com a nació ni li respecta el dret d’autodeterminació, ans al contrari el criminalitza. 
  • L’any 2016, l’Assemblea Nacional Catalana va proposar introduir en el full de ruta del moviment independentista un referèndum oficial i vinculant sobre la independència. Les bases de l’Assemblea es van abocar a fer-lo possible des de la convicció que el referèndum seria vinculant i, si els vots del Sí superaven els del No, la independència seria proclamada com així fou, finalment, el 27 d’octubre de 2017. 
  • El 6 de setembre de 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya que regulava la celebració del referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya. L’aprovació d’aquesta llei generava un mandat d’obligat compliment legal i obligava a declarar formalment la independència si hi havia més vots afirmatius que negatius.
  • L’1 d’octubre de 2017 el poble de Catalunya va exercir el dret d’autodeterminació i va  aconseguir una victòria èpica i radicalment democràtica contra l’Estat.
  • L’experiència ens demostra que les vies de la negociació amb l’Estat són vies abocades al fracàs, com es va demostrar quan es va suspendre la declaració d’independència el 10 d’octubre de 2017, apel·lant al diàleg amb l’Estat, i aquest va activar l’article 155 i va empresonar els presidents de l’Assemblea i Òmnium. 
  • Renunciar a la unilateralitat per exercir el dret d’autodeterminació en el marc de l’Estat espanyol és renunciar a la independència.
  • L’Assemblea Nacional Catalana es reafirma en el mandat expressat per la ciutadania de Catalunya en el referèndum de l’1 d’Octubre, que ens obliga a fer una declaració d’independència efectiva al més aviat possible. El nostre full de ruta defensa que el moviment popular, les institucions i tota l’acció exterior s’han de conjurar per afrontar definitivament una ruptura democràtica, que sigui el producte resultant de molts fronts de confrontació oberts alhora.
  • Som conscients que el front institucional que ha liderat l’agenda política del moviment aquests darrers anys és incapaç de trobar un consens estratègic que ens porti a avançar amb claredat cap a la independència.
  • Per això, l’Assemblea es conjura a tornar a exercir de catalitzador del moviment popular, perquè aquest recuperi l’agenda del moviment d’alliberament nacional i ens prepari per un nou moment de desbordament unilateral que culmini el procés d’autodeterminació amb una declaració d’independència efectiva.

Finalment, convidem la ciutadania a sortir al carrer, mobilitzar-se i lluitar activament per fer efectiva la independència. Les setmanes i mesos que venen seran clau per avançar de manera efectiva i evitar l’operació d’Estat que pretén acabar amb els nostres anhels.

L’Assemblea estarà allà on sempre ha estat, amb la gent i la independència de Catalunya. Sempre amb vosaltres i el país.

La Comissió Europea aconsegueix un rebuig provisional a la Iniciativa Ciutadana Europea contra l’Estat espanyol

El TGUE ha rebutjat en primera instància aquest dimecres al matí la demanda sobre la Iniciativa ciutadana europea presentada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República al setembre de 2019. La demanda va presentar-se després que la Comissió Europea rebutgés la iniciativa al juliol del 2019. L’Assemblea i el Consell van presentar-hi un recurs denunciant que l’argumentari de la Comissió per rebutjar la Iniciativa no s’ajustava a la legalitat de la Unió Europea.

La Iniciativa ciutadana europea “Dret de la Unió, drets de les minories i democratització de les institucions espanyoles”, presentada per l’Assemblea i el Consell al maig del 2019, té com a objectiu demanar a la Comissió Europea, a través de la recollida d’un milió de signatures, que activi els mecanismes de vigilància de riscos sistèmics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya davant de les greus violacions de drets fonamentals. 

L’argument de la Comissió per rebutjar la ICE i denegar la recollida de signatures és afirmar que no es compleixen els requisits per admetre una iniciativa d’aquestes característiques, ja que considera que no s’hi sol·licita que la Comissió proposi un acte legislatiu. L’Assemblea i el Consell consideren que la resposta de la Comissió no s’ajusta a la legalitat de la Unió Europea, i que aquesta institució s’amaga darrere d’una excusa procedimental (la no presentació d’una acció legislativa), quan en realitat la raó per la qual rebutgen la ICE és política, i en conseqüència refusen exercir la funció de vigilància del respecte per l’estat de dret per part de les autoritats espanyoles. Aquesta funció de vigilància del respecte per l’estat de dret davant de possibles amenaces sistèmiques per part dels estats membres és una competència de la Comissió Europea, com a principi fonamental de la Unió recollit a l’article 2 del Tractat de la UE. 

De fet, aquesta iniciativa vol precisament demostrar que aquestes vulneracions no són puntuals, sinó generalitzades, i que han sorgit arran del procés polític emancipador que viu Catalunya, el qual ha destapat defectes i riscos sistèmics de l’Estat espanyol que vulneren drets fonamentals reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans i recollits al Tractat de Lisboa.

L’Assemblea i el Consell volen emfatitzar així l’escàs respecte al dret de les minories, la politització de les altes instàncies jurisdiccionals, la inexistència de contrapesos a les altes instàncies jurisdiccionals, el nul respecte a l’aplicació directa de normes i principis rectors de la Unió Europea, la utilització espúria per l’Estat de diversos mecanismes de cooperació jurídica entre estats membres, la vulneració de drets civils i polítics a les minories i els seus representants, i la vulneració sistemàtica de determinats drets, sense els quals una societat difícilment pot qualificar-se de plenament democràtica.

Tenint en compte la decisió del TGUE, l’Assemblea i el Consell per la República es reserven o bé l’opció d’incloure les modificacions necessàries a la Iniciativa, per tornar-la a presentar perquè la Comissió la registri, o bé la possibilitat de presentar un recurs davant de la instància judicial superior -el Tribunal de Justícia de la Unió Europea- a fi d’aconseguir que la  Comissió accepti el registre de la Inciativa amb el redactat actual, per demanar-li que investigui si les vulneracions de drets humans de les autoritats espanyoles contra el poble català suposen una amenaça sistèmica contra l’estat de dret.

16 de juny, a Sant Cugat, xarrada amb Elisenda Paluzie i Vicent Partal

El dimecres 16 de juny, a Sant Cugat del Vallès, es farà una xerrada amb el títol “Prou repressió” amb la presència de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie i del director de Vilaweb, Vicent Partal.

La xerrada forma part del cicle Àgora 1 d’Octubre que organitza l’Assemblea a Sant Cugat.

L’acte començarà a les 19.30 h a la plaça U d’Octubre.