El Secretariat Nacional de l’Assemblea, reunit en sessió plenària el dissabte 3 de juliol, vol deixar clar, davant la repressió econòmica exercida pel Tribunal de Comptes espanyol contra 34 ex-alts càrrecs de la Generalitat per la seva acció exterior, que les persones afectades van actuar en exercici de les seves funcions dins de la Generalitat, aplicant les atribucions i competències que l’Estatut d’autonomia donava a la institució.

Considerem que l’actual govern de la Generalitat, en defensa de les seves atribucions i de la seva gent, ha de defensar i cobrir fins a l’últim cèntim les persones afectades. No fer-ho seria renunciar a la defensa de la legitimitat del Govern i de la seva acció i deixar desemparats els seus càrrecs, la qual cosa crearia un precedent que deixaria tocada la credibilitat de la institució de cara al futur.

Traspassar la responsabilitat de defensar els membres del Govern a la societat civil debilita el moviment independentista, ja que el situa en una situació de desemparament que fins i tot pot incentivar un augment de la repressió econòmica. La solidaritat de la societat civil ha de ser la darrera trinxera i ha de servir sobretot per a l’independentisme de base que no té el paraigua d’una institució, partit polític o organització.

L’executiu espanyol ha indultat a nou representants polítics i civils que en el seu moment varen liderar el referèndum d’autodeterminació, la declaració d’independència i les mobilitzacions que els van acompanyar. Han passat injustament gairebé 4 anys a la presó, condemnats en un judici farsa per exercir drets democràtics i ens alegrem que puguin tornar a casa amb les seves famílies. Avui el Govern espanyol els hi ha atorgat el “perdó”. Perdonar el què? Perdonar uns delictes que mai han existit?

Quan no hi ha delicte, i a més el tribunal jutjador és incompetent i no és imparcial, el judici ha de ser declarat nul. Aquest és l’objectiu dels recursos al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. I aquesta seria l’única resolució justa d’aquesta causa.

3.300 companyes i companys de lluita segueixen sent víctimes de la repressió, i la xifra va en alça, ja que mentre parlen d’indults, cada dia tenim nous imputats, nous condemnats i uns nous represaliats. Només durant la setmana passada vàrem conèixer la condemna a Marcel Vivet de 5 anys de presó, la persecució dels mossos que varen fer d’escorta al president a l’exili, mentre seguien declarant càrrecs polítics i funcionaris encausats en el jutjat núm. 13 i la comunitat acadèmica internacional s’exclamava de la persecució del Dr. Andreu Mas-Colell, que juntament amb 39 persones més afronta sancions milionàries del Tribunal de Cuentas per l’acció exterior de la Generalitat.

A totes aquestes persones represaliades, a la gent del carrer, no els hi ha arribat cap indult, ni els hi arribarà, perquè no interessen com a moneda de canvi.  Els indults parcials i “reversibles” als nou presos polítics arriben per apaivagar la pressió sobre Espanya dels organismes internacionals, com el Consell d’Europa, que ahir va aprovar una resolució molt dura sobre la persecució política dels polítics catalans per part de l’Estat espanyol, equiparant-lo a Turquia, i per mirar de retardar la sentència d’Estrasburg sobre el judici del Suprem, o en tot cas, que aquesta sentència arribi amb els presos ja al carrer, i no havent-los d’alliberar en compliment d’una sentència europea.

Poc a poc, tribunals i organismes internacionals estan acreditant les vulneracions de drets humans que ha comès l’estat espanyol per reprimir l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya i això reforça enormement la legitimitat interna i externa del procés d’independència.

És en aquest context de feblesa de l’Estat, que arriben els indults, com a peça clau d’una operació de més abast, que ahir el president del Govern espanyol va presentar al Liceu.

Pedro Sánchez va presentar els indults com un gest de generositat política sense cap reconeixement de la naturalesa del conflicte polític. Un gest d’apaivagament per oferir un projecte polític per a Espanya, en el marc de la reconstrucció post-Covid. Ni autodeterminació, ni amnistia estan a l’horitzó. Ni tan sols reconeixement nacional per a Catalunya. Tal com va dir Pedro Sánchez “encabezo un Gobierno que cree genuínamente en la unión de España, en la unión de todos los pueblos de España que defiende la unión de todos y todas los españoles y españolas”.

L’indult no és cap solució política i ens preocupa que aquests indults puguin ser fruit d’un acord amb dirigents polítics independentistes, i que condicionin l’actuació política del nostre parlament i govern.

Tal com s’esperava, l’indult a les preses i presos polítics ha estat atorgat sota certes condicions. D’una banda, es manté la inhabilitació per ostentar càrrecs públics. D’altra banda, continuaran sota amenaça, ja que si l’Estat espanyol considera que han reiterat en algun delicte tornarien a entrar a la presó.

Un cop les nou preses i presos polítics estiguin en llibertat, caldrà fer una reflexió col·lectiva sobre els lideratges del moviment independentista.  En la lluita democràtica per la independència de Catalunya és imprescindible comptar amb lideratges efectius, lliures i no condicionats pel xantatge de l’Estat.

Des de la societat civil continuarem mobilitzant-nos i treballant incessablement per assolir la independència, des del convenciment que serà la República Catalana la que amnistiarà totes les persones que estan patint la repressió de l’Estat espanyol.

Independència és Llibertat!