El Ple del Secretariat Nacional ha aprovat aquest dissabte el posicionament de l’Assemblea en el debat sobre les mesures per posar fi a la repressió (indults, reforma del codi penal i amnistia). L’ Assemblea considera que la causa general de repressió política, amb més de 2.850 persones represaliades, ha de ser anul·lada perquè vulnera drets fonamentals.
L’independentisme ha de treballar en una estratègia juridicopolítica ben travada a nivell internacional per tal d’aconseguir l’anul·lació d’aquests judicis per part dels tribunals europeus. D’aquesta manera, si organismes i tribunals internacionals acreditessin vulneracions de drets humans per part de l’Estat espanyol es reforçaria, a més, la legitimitat de la causa política de la independència.
L’Assemblea dona suport a la proposta dels partits, però no creu que sigui viable
Els partits parlamentaris independentistes han presentat aquesta setmana una proposta de resolució que, a diferència de la proposta del col·lectiu Amnistia i Llibertat, no preveu l’extinció de les responsabilitats per als membres dels cossos i forces de seguretat pels actes generadors de causes penals, i reitera que l’amnistia, per a la seva plena efectivitat, ha d’anar acompanyada d’una solució efectiva al conflicte polític amb l’Estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret d’autodeterminació de Catalunya.
En aquest sentit, l’Assemblea considera que l’amnistia acompanyada d’un acord polític que respectés l’exercici del dret d’autodeterminació seria una solució democràtica del conflicte nacional. Ara mateix, però, no es donen les condicions per a l’amnistia perquè ens trobem en plena ofensiva repressiva per part de l’Estat, que, per tant, no té cap al·licient per concedir-la, ans al contrari.
D’aquesta manera, el moment en què ens trobem exigeix mantenir el pols amb l’Estat, un estat que no ens reconeix com a nació, ens nega drets fonamentals, cerca la nostra assimilació forçada i ens aplica el dret penal amb finalitats polítiques. El compromís prioritari de l’Assemblea és seguir treballant per la independència, per guanyar definitivament la República Catalana.
En aquesta lluita política per la independència, la repressió, que és una arma política de l’Estat contra el moviment independentista, ha de ser resposta i utilitzada políticament per potenciar precisament la causa que es pretén sufocar. Cal que la lluita antirepressiva esdevingui una eina política de mobilització i legitimació interna i externa de l’independentisme.
Així, l’Assemblea ha de col·laborar a bastir instruments útils en un front ampli contra la repressió. En aquest sentit, calen més instruments, tant de coordinació i mobilització de les entitats antirepressives a nivell nacional com de coordinació i finançament d’una estratègia ofensiva jurídica a nivell internacional.
Aquest dijous a les 9:30 h, hi ha hagut la primera vista (“hearing”) del recurs presentat per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg contra la inadmissió de la Iniciativa Ciutadana Europea “Dret de la Unió, drets de les minories i democratització de les institucions espanyoles” per part de la Comissió Europea el juliol del 2019.
La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE), presentada per l’Assemblea i el Consell el maig del 2019, té com a objectiu demanar a la Comissió Europea que activi els mecanismes de vigilància de riscos sistèmics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya davant de les greus violacions de drets fonamentals.
La iniciativa pretén demostrar que aquestes vulneracions no són puntuals, sinó que són generalitzades i han sorgit arran del procés polític emancipador que viu Catalunya, que han destapat defectes i riscos sistèmics de l’Estat espanyol que vulneren drets fonamentals reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans i recollits al Tractat de Lisboa.
Emfatitzen així, l’escàs respecte al dret de les minories; la politització de les altes instàncies jurisdiccionals; la inexistència de contrapesos a les altes instàncies jurisdiccionals; el nul respecte a l’aplicació directa de normes i principis rectors de la Unió Europea; la utilització espúria per l’Estat de diversos mecanismes de cooperació jurídica entre estats membres; la vulneració de drets civils i polítics a les minories i els seus representants; i la vulneració sistemàtica de determinats drets sense els quals una societat difícilment pot qualificar-se de plenament democràtica.
L’argument de la Comissió per rebutjar la ICE és que no es compleixen els requisits per admetre una ICE d’aquestes característiques perquè consideren que no s’ha sol·licitat que la Comissió proposi un acte legislatiu. Des del punt de vista de l’Assemblea i el Consell, aquesta resposta de la Comissió no s’ajusta a la legalitat de la Unió Europea.
Així, l’Assemblea i el Consell han estat representats per l’advocat Gonzalo Boye, que ha argumentat que el que la ICE sol·licita és un acte jurídic, el qual tal com estableix l’article 288 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, inclou els actes legislatius, però també les decisions, recomanacions i dictàmens.
Gonzalo Boye ha argumentat davant del tribunal que Espanya té un problema amb les minories nacionals com la catalana i que l’argument formal és una excusa per no entrar al fons de la qüestió. També els hi ha dit que si es rebutja el recurs, l’Assemblea i el Consell per la República tornaran a presentar la Iniciativa en els termes que indiqui el Tribunal de Justícia de la UE, i veuran que un cop més serà rebutjada per la Comissió, i tornarem a estar davant del Tribunal amb un nou recurs en un any.
Val a dir que existeix jurisprudència en casos similars, com ara el de la iniciativa Minority SafePack de defensa dels drets de les minories arreu de la UE, inicialment rebutjada per la Comissió, que suposen un precedent de resolució favorable davant del TJUE.
Les sòcies i socis de l’Assemblea han aprovat elPosicionament d’incidència políticai elDecàleg de principis d’acció política institucional. Els vint-i-cinc punts portats a consulta han estat aprovats àmpliament. Cal destacar que la mitjana de “Sí” s’ha enfilat fins al 91,61 % del total de respostes. A la consulta hi han participat 6.543 persones.
Ambdues propostes han quedat aprovades totalment i per àmplia majoria. D’aquesta manera, el Secretariat Nacional veu com les seves propostes queden avalades i àmpliament reforçades després d’haver estat consultades a les sòcies i socis de l’entitat.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie ha volgut valorar “la contundència dels resultats” i la incontestable majoria en l’aprovació i ratificació d’aquestes accions. Ha afegit que aquest Decàleg “és una eina que permet desenvolupar a l’Assemblea una de les seves principals funcions: pressionar i fiscalitzar l’acció dels partits polítics“. A més, ha volgut deixar clar que cal que aquests “recuperin la coherència entre les paraules i els fets”.
El vicepresident de l’entitat, David Fernàndez, ha explicat que el Decàleg pretén “redibuixar i concretar el camí cap a la independència“. També ha deixat clar que “cal tornar a posar la independència al centre de l’acció política“. Ho ha fet durant la roda de premsa de presentació dels resultats on ha explicat els principis bàsics d’aquest Decàleg.
D’altra banda, el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Jordi Ollé, ha explicat que l’estratègia d’incidència de l’entitat cara al procés electoral “no es limita només a la campanya electoral”. Aquest posicionament està dividit en tres etapes: Període de precampanya i de campanya electoral, després de les eleccions i fins a la constitució del Parlament i un cop constituït el Govern.
El coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina, ha explicat que aviat es posarà en marxa “un portal web que permetrà fiscalitzar públicament l’acció dels partits polítics d’acord amb el Decàleg“. Per fer-ho, es generarà un sistema de puntuacions per tal que es puguin valorar els programes electorals de les diferents organitzacions polítiques.
Aquest és vídeo de presentació dels resultats de la consulta als socis i sòcies de l’Assemblea Nacional Catalana sobre les eleccions del 14 de febrer i d’incidència política.
L’Assemblea Nacional Catalana ha participat a la 13a sessió del Fòrum sobre minories de les Nacions Unides, centrat enguany en el discurs de l’odi i les xarxes socials. En representació de l’organització, el membre del secretariat nacional de l’Assemblea, Carles Fité, ha fet una intervenció durant la sessió inaugural per denunciar l’augment dels casos de discurs d’odi contra la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol durant els darrers anys.
Fité ha destacat que “des del 2017, els mitjans de comunicació espanyols sovint han retratat els catalans negativament, utilitzant epítets com terroristes, supremacistes, racistes o traïdors. La deshumanització ha obert el camí a declaracions més violentes, especialment a les xarxes socials”. Tot plegat forma part d’una “campanya sistemàtica de repressió contra el moviment català d’autodeterminació, inclosa la persecució de 2.850 activistes i representants, i l’empresonament de 9 líders civils i polítics “, ha denunciat Fité.
Altres organitzacions, com l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), han destacat el fet que la “minoria catalana està àmpliament sotmesa a discursos d’odi en línia” i que la legislació espanyola “no s’ha utilitzat per protegir, sinó per intimidar i perseguir els catalans que treballen pel dret a l’autodeterminació”.
Durant el Fòrum, i coincidint amb el tema central d’aquesta edició, l’Assemblea Nacional Catalana i l’UNPO també han organitzat una taula rodona internacional, centrada en les alarmants conclusions d’un l’informe de la Clínica Jurídica Aix Global Justice i UNPO sobre el discurs d’odi contra la minoria catalana per part dels mitjans espanyols, les institucions i usuaris de xarxes socials, seguit d’un debat sobre les preocupants tendències d’aquest fenomen.
Durant la taula rodona, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, ha afirmat que “el creixement dels discursos d’odi i de l’ús de delictes d’odi contra la minoria nacional catalana s’està produint en un context de repressió creixent contra el poble català i la seva lluita per l’autodeterminació, especialment des del 2017”. La coordinadora de casos d’Aix Global Justice i coautora de l’informe, Indira Boutier, ha insistit en el fet que “s’ha detectat un preocupant augment dels discursos de l’odi contra la minoria nacional catalana i violacions de legislacions europees i internacionals per part de l’Estat espanyol. El marc legal espanyol està obert a una interpretació autoritària de la llei, acompanyada per un poder judicial molt conservador, que l’Estat utilitza com una eina per mantenir la integritat territorial”.
La periodista i coordinadora de l’Observatori Crític dels Mitjans de Catalunya Mèdia.cat, Elisenda Rovira, ha destacat diversos exemples de catalanofòbia als principals mitjans de l’Estat espanyol, i ha insistit que “la presència de catalanofòbia als mitjans espanyols ve de molt enrere. S’ha fer servir per mantenir el poder polític i ha afectat greument la pluralitat dels mitjans a l’estat, i ha conduït a la violència; mentre criticaven la suposada falta de pluralitat dels mitjans públics catalans, malgrat ser més neutrals segons les evidències empíriques”. La taula rodona ha estat moderada per l’advocat internacional de drets humans i secretari general de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), Ralph Bunche, que ha recordat que “l’abús de la legislació per part de l’Estat espanyol contra la minoria nacional catalana, especialment durant una situació com la pandèmia de la COVID19, és especialment preocupant. Els discurs d’odi és un problema endèmic a l’Estat espanyol i no només s’ha dirigit a la minoria catalana, també a altres minories nacionals”
El març de 2020, el Relator Especial de l’ONU sobre minories, Fernand de Varennes, va presentar un informe que posava en relleu l’augment significatiu del discurs d’odi, la denúncia, el vandalisme, les amenaces físiques i fins i tot les agressions contra membres de la minoria catalana, així com les denúncies que aquestes queixes no s’estan investigant, i augmenta així la intolerància del nacionalisme espanyol contra la minoria catalana.
Recupereu el vídeo de la taula rodona internacional aquí
Podeu llegir un sumari executiu de l’informe de discurs de l’odi contra la minoria catalana aquí. L’informe complert es farà públic durant els propers dies, i estarà disponible als webs de UNPO i de l’Assemblea internacional.
L’òrgan de representació de l’Assemblea ha aprovat aquest dissabte el document que servirà per examinar i valorar les propostes dels partits independentistes abans i després de les eleccions del 14-F. L’objectiu del decàleg és clarificar les seves intencions i les seves actuacions respecte de l’objectiu de l’entitat i de la majoria social del país, fer efectiva la independència de Catalunya. Ara, les sòcies i els socis de l’Assemblea hauran de ratificar aquesta proposta de decàleg acordada pel Secretariat Nacional en una consulta interna que se celebrarà en els propers dies.
La proposta de resolució amb el decàleg d’acció política institucional, que ha estat aprovada aquest dissabte pel Secretariat Nacional, es desenvolupa al llarg de 10 principis i 56 propostes d’acció concretes, que paren atenció en diversos àmbits essencials en els quals el Govern podrà incidir per posar en línia amb l’objectiu de la independència i, d’aquesta manera, preparar-se al màxim possible per al proper embat democràtic amb l’Estat i per a una declaració d’independència efectiva durant la propera legislatura.
La resolució aprovada insta els partits a ser fidels al mandat de l’1 d’Octubre i a la declaració d’independència del 27-O de 2017, que l’entitat considera que és del tot vigent però que cal fer efectiva. Superar el 50% de vots independentistes el 14-F ha de ser un reforç de la legitimitat d’aquesta majoria social a favor de la independència. Un reforç per culminar, per la via unilateral, la voluntat expressada amb contundència a les urnes malgrat la violència policial, la repressió i les vulneracions de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol. De fet, el document argumenta que l’acció unilateral és “legítima defensa i l’única via factible per a resoldre el conflicte amb l’Estat”.
Aquest document permetrà els electors veure i comparar quins són els compromisos electorals dels partits i les seves accions quan es constitueixi el proper govern de la Generalitat de Catalunya. L’entitat es va comprometre a fer el seguiment d’aquesta legislatura a través de la fiscalització, i així ho farà a través del decàleg aprovat avui.
Els 10 punts del decàleg
Els deu principis d’acció política institucional que l’Assemblea posa damunt la taula són els següents:
Principi de respecte per la voluntat dels electors
Principi de sobirania i no cooperació institucional
Principi de construcció de la institucionalitat pròpia
Principi de sobirania fiscal i financera
Principi de sobirania econòmica
Principi de sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació
Principi de justícia lingüística: el català, llengua comuna dels catalans
Principi de seguretat pública per a un estat democràtic
Principi d’acció internacional
Principi de justícia social: la República catalana al servei de les persones
En cada un s’hi desenvolupen un seguit d’accions concretes que seran avaluades. Entre moltes d’altres, es tenen en compte mesures com ara no governar amb cap partit del 155, planificar el marc juridicolegal post-independència, crear el banc públic de Catalunya, impulsar un model de telecomunicacions pròpies, l’eliminació dels peatges o garantir que la Conselleria d’Exteriors i les Delegacions de la Generalitat a l’exterior desenvolupin una acció exterior independentista. La informació sobre el compliment d’aquestes serà posada a disposició de la ciutadania de manera pública i transparent.
Consulta a les sòcies i els socis de l’entitat
Les associades i els associats de l’Assemblea decidiran si aquesta proposta aprovada pel Secretariat Nacional té el suport de les bases per tirar-la endavant. La consulta es durà a terme en els propers dies de manera telemàtica. Prèviament, al llarg de la setmana que ve, s’organitzaran reunions telemàtiques amb les assemblees de base de cada regió i les sectorials per tal que les sòcies i els socis puguin traslladar les seves preguntes als membres del Secretariat Nacional.
Interpretació dels resultats electorals i compromís amb la via unilateral
Durant la celebració del ple ordinari d’aquest dissabte el Secretariat Nacional també ha debatut i aprovat altres propostes. Una d’elles fa referència a la clarificació de la lectura dels resultats de les eleccions vinents i el posicionament de l’Assemblea davant els diversos escenaris que es puguin produir.
El full de ruta actual de l’Assemblea creu que si el 14-F es constata una majoria social independentista a partir del 50%+1 dels vots, s’hauria de validar l’estratègia unilateral i el Parlament hauria de donar pas a la investidura d’un Govern disposat a reconèixer la voluntat de la majoria social. Com s’haurien de llegir, però, aquests resultats?
Els vots a partits que en el seu programa electoral marquin com a horitzó la independència de Catalunya, seran comptabilitzats com a vots favorables a aquesta. Sigui quina sigui l’estratègia que proposin per assolir-la i els tempos que es marquin.
Els vots a partits que en el seu programa electoral proposin un projecte polític dins l’Estat espanyol per Catalunya, sigui quin sigui aquest projecte, seran compatibilitzats com a contraris a la independència.
Els vots a partits que no clarifiquin en els seus programes electorals quina és la seva posició respecte a quin estatus hauria de tenir Catalunya no seran compatibilitzats en cap dels dos blocs anteriors.
Els vots en blanc i nuls no seran compatibilitzats en cap dels dos blocs anteriors.
Els vots a partits dels dos primers punts es comptabilitzaran en qualsevol cas, obtinguin o no representació parlamentària.
En cas que els partits favorables a la independència obtinguin més vots que els contraris, l’Assemblea considera que ja no hi haurà cap argument polític per negar-se a implementar el mandat del Primer d’Octubre. Es disposarà d’una majoria parlamentària en escons i d’una majoria absoluta en vots per fer la independència.
La proposta aprovada argumenta que “com que s’ha demostrat que la via acordada no és possible ni amb governs del PP ni amb l’autoanomenat govern més progressista de la història del PSOE i Podemos, només la via unilateral permetrà no trair la voluntat dels electors catalans”. En aquest cas, doncs, l’Assemblea incideix en la necessitat que es formi un govern independentista que tingui com a prioritat absoluta la declaració d’independència i el seu desplegament, i té el suport d’una societat mobilitzada que reconeixerà la nova autoritat en territori català.
El document preveu que, en cas que els partits favorables a la independència obtinguin menys vots que els contraris, però que mantinguin la majoria parlamentària, “això no ha de suposar una situació de bloqueig com la que es va viure després de les eleccions del 27S del 2015. Caldrà un govern independentista que treballi per situar-se en una posició de força davant el Govern espanyol i per afrontar una ruptura unilateral que pot arribar precedida d’alguna acció d’empoderament democràtic previ o bé d’accions legislatives per avançar cap a la República catalana independent”.
Finalment, la proposta posa el focus en la repressió política i la laminació de drets que pateix Catalunya per part de l’Estat espanyol. Des del punt de vista de l’Assemblea, aquest és un element més, gens menyspreable, per tal de justificar una secessió unilateral. “Com a entitat treballarem per consolidar la idea que com a minoria nacional que pateix una laminació dels seus drets fonamentals la separació unilateral de l’estat que ens oprimeix és una causa justa per si mateixa que no requereix validacions democràtiques. Si no cessa la repressió política, no renunciem a exercir la via unilateral, sigui quin sigui el resultat de les eleccions vinents”.
Aquest dimecres a la tarda es convocaran nombroses concentracions arreu del país amb motiu de les detencions efectuades aquest matí per la Guàrdia Civil. Les mobilitzacions seran entre les 19 i les 20 h a les places d’arreu del país, les diferents assemblees de base de l’entitat determinaran hora i lloc concret.
Com a preludi a les mobilitzacions d’aquest vespre, entitats, partits polítics i sindicats, han fet un acte a plaça Sant Jaume de Barcelona. Per part de l’Assemblea hi ha participat la presidenta, Elisenda Paluzie, qui ha manifestat que “avui hem viscut una nova operació que forma part de la causa general contra l’independentisme. No ens enganyem, és per això que els persegueixen i els detenen“.
Paluzie ha deixat clar que “no deixarem que l’Estat espanyol posi els seus tentacles de poder sobre l’independentisme. Només amb la independència acabarem amb la repressió. Presumpció d’innocència per davant de tot i més, avui”. Cal avançar cap a la llibertat nacional de Catalunya i deixar enrere un Estat que no entén altres paraules que la repressió, la persecució política i la vulneració de drets. “Avui és un dia per estar units, cal unitat davant la repressió“, ha conclòs la presidenta de l’Assemblea.
De cara a les mobilitzacions d’aquesta tarda, l’Assemblea vol recordar que cal respectar les mesures sanitàries, portar mascareta i respectar les distàncies.
Avui, diumenge 25 d’octubre, ha tingut lloc el ple extraordinari del Secretariat Nacional de l’Assemblea per decidir com ha d’incidir l’entitat a les eleccions al Parlament de Catalunya. S’hi han presentat sis propostes de resolució, de les quals s’ha aprovat la presentada per la Comissió d’Estratègia i Discurs. També s’han aprovat quatre esmenes posteriors de propostes de resolució diferents que s’han afegit a la proposta anterior.
La proposta de la Comissió d’Estratègia i Discurs ha estat aprovada per majoria, amb 46 vots a favor, 20 en contra i 4 en blanc. Aquesta indica que l’Assemblea ha de recuperar el lideratge en acció política, de forma propositiva i proactiva.
En compliment del full de ruta, es farà compatible l’exigència als partits polítics d’un mandat cap a la independència, que inclogui la via unilateral amb la necessitat de preservar la plena independència de l’entitat dels partits polítics.
La proposta de resolució aprovada, amb les esmenes incorporades, contempla tres moments d’acció: precampanya i campanya, fins a la constitució del Parlament, i un cop constituït el Govern.
Pel que fa a la precampanya i campanya destaca que es presentarà un “Decàleg d’accions i principis” per avançar cap a la independència. Durant la campanya electoral es publicarà una comparativa dels programes que presentin tots els partits independentistes, i es constituirà un grup de treball per analitzar i fiscalitzar els posicionaments del partits. Aquesta iniciativa permetrà que el cos electoral pugui ser conscient de la proximitat i sintonia entre les propostes de les formacions polítiques i el “Decàleg d’accions i principis”.
Tot això es farà incentivant la participació activa i massiva de l’electorat independentista. Així, també s’activarà una plataforma de diàleg amb els electors mitjançant un web on aquests es podran adherir a un compromís amb el mandat del primer d’octubre.
L’Assemblea no participarà en més taules de cerca de la unitat estratègica amb els partits polítics que esdevenen exercicis retòrics balders. El mandat de la ciutadania ens exigeix fer la independència.
Després de les eleccions i fins a la constitució del Parlament, l’Assemblea pressionarà i es mobilitzarà perquè quan el Parlament investeixi el/la MHP no ho faci fruit de pactes parcials, sinó que contempli la màxima concentració de forces, per afrontar amb màxima unitat i responsabilitat compartida el repte d’encarar la ruptura democràtica i fer efectiva la independència, com més aviat millor. Aquest posicionament també es prendrà en la constitució de la mesa del Parlament.
Un cop constituït el Govern, es farà públic un informe trimestral de l’acció de Govern i del Parlament d’acord amb el seguiment, avanç o possibles dilacions i retrocessos respecte al desenvolupament del “Decàleg d’accions i principis”.
Es convocarà un congrés internacional de precedents d’independències unilaterals entre març i maig del 2021, i fruit d’aquest congrés es publicarà un llibre blanc de les independències unilaterals.
A més, l’Assemblea, com una de les associacions civils més importants, bastirà un treball en xarxa amb el màxim d’altres organitzacions per preparar, des de la societat civil organitzada i mobilitzada, el suport necessari a l’acció de les nostres Institucions, o per estar-hi frontalment en desacord i exigir-ne la reversió.
Les 15 propostes d’accions seran consultades als socis en els propers dies, una per una.
Entrevista a Aleix Andreu Oliver, secretari nacional de l’Assemblea i coordinador de la Comissió Fem República. És autònom i ja fa sobirania fiscal:
– Quins van ser els motius que et van portar a fer sobirania fiscal?
El principal motiu ha estat el fet de saber amb certesa que fer sobirania fiscal és possible, és legal, i conec persones i empreses que porten 6 o 7 anys pagant a Catalunya amb tota normalitat. A diferència d’ara, fins fa poc, no disposava de prou informació.
A més, si puc triar entre pagar els meus impostos a l’Estat espanyol o a la Generalitat, la meva obligació com a català és pagar-los al Govern de Catalunya.
– Consideres la sobirania fiscal com una eina clau en el procés d’independència de Catalunya?
És clar que sí! El dia que el Govern de la Generalitat estigui políticament en disposició de declarar la independència de Catalunya serà determinant disposar del major nombre de recursos possible, i més pensant en la consolidació estructural del futur Estat català.
– La societat civil organitzada té poder per influir en la construcció de les estructures fonamentals de l’Estat català?
La societat civil té tot el poder, però ens ho hem de creure com ens ho vàrem creure per fer l’1-O. Si recuperem l’autoestima perduda i tornem a anar tots a una, ho farem canviar tot. Si bona part dels independentistes fem sobirania fiscal i paguem els nostres impostos al Govern de Catalunya -estem parlant de molts milions d’euros- que ningú tingui cap dubte que farem canviar moltes coses.
– La Generalitat ha treballat com caldria l’Agència Tributària de Catalunya o encara hi ha molta feina a fer?
Encara hi ha molta feina a fer. Poder fer sobirania fiscal hauria de ser un fet absolutament normal. Per això és tan important que la societat civil pressioni el Govern. Només amb la pressió dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya aconseguirem que la Generalitat s’esforci a millorar les seves estructures.
– Si cada vegada més ciutadanes i ciutadans paguem els impostos a l’ATC estem traient poder a l’Estat espanyol i li estem atorgant a la Generalitat?
Evidentment, que en un moment donat el Govern de Catalunya disposi d’aquests recursos econòmics el posa en una posició de força enfront del Govern d’Espanya.
– Com s’ha de procedir per poder pagar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya?
Per fer sobirania fiscal -només s’ha de fer quan toca pagar- s’han de tramitar, com sempre, els formularis a l’Agència Tributària espanyola però amb la diferència que s’hi ha de posar el compte corrent de l’Agència Tributària de Catalunya en comptes del teu. A continuació, s’ha de fer un dipòsit bancari a l’Agència Tributària de Catalunya per la quantitat a pagar i adjuntant el justificant de l’Agència Tributària espanyola. L’ATC et fa el càrrec de seguida, i llestos!
En el meu cas ha sigut molt senzill ja que li he demanat al meu gestor que volia fer sobirania fiscal i ell m’ho ha fet sense cap problema. De fet, des de l’Assemblea oferim un seguit de gestories voluntàries per assessorar en aquest procés a tothom que ho necessiti.
– Des que fas sobirania fiscal has tingut mai cap problema quant a duplicitat de cobraments o sancions?
Cap ni un.
– Què li diries a un autònom que s’està plantejant fer sobirania fiscal?
Que tiri endavant, que com he dit abans és possible i és legal, i que hi ha persones i empreses que porten 6 o 7 anys fent sobirania fiscal amb tota normalitat. Cal que ens tornem a posar a treballar per construir la República de Catalunya, i una de les maneres és deixant de pagar els nostres impostos a l’Estat espanyol pagant-los al Govern de Catalunya.
Ja està en marxa la campanya de sobirania fiscal, Jo pago a Catalunya. Des de l’Assemblea, s’anima a pagar tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en comptes de fer-ho a la hisenda espanyola a persones físiques, empreses, entitats, autònoms, administracions públiques, sindicats, patronals i partits polítics, una acció totalment legal, senzilla i possible.
Durant la presentació de la campanya Jo pago a Catalunya, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que aquesta és una acció “d’apoderament ciutadà que vol enfortir les institucions catalanes i situar el Govern en una posició de força de cara a la ruptura amb l’Estat espanyol“. És una campanya “de llarg recorregut i transversal a l’entitat per avançar cap a la independència“.
L’any 2012, Catalunya Diu Prou!, ja va engegar una campanya de sobirania fiscal, “però l’Assemblea no s’hi va posar a fons. Aquesta vegada, l’entitat posa en marxa aquesta campanya important, i que prendrà molt de protagonisme els propers mesos”, ha conclòs Elisenda Paluzie.
El vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, ha volgut remarcar que aquesta campanya de sobirania fiscal “s’adscriu dins d’Eines de País. Cal continuar incidint en tots aquells àmbits de poder. Cal treure poder a l’Estat espanyol per atorgar-li al català“.
En aquest sentit, el coordinador de la comissió Fem República, Aleix Andreu, ha marcat com a primer moment important de la campanya “el pagament del 4t trimestre del 2020, que serà al mes de gener del 2021”. L’objectiu és arribar “amb tota la força al pagament del segon trimestre del 2021. Aquesta és una campanya que està pensada a llarg termini“.
També ha intervingut a la roda de premsa de presentació de la campanya el secretari nacional Arnau Padró, que ha presentat el portal web sobiraniafiscal.assemblea.cat. Ha volgut remarcar que actualment “la Generalitat tan sols recapta el 5,3 % dels impostos que paguem les catalanes i els catalans, bàsicament aquells que són propis i els cedits per l’Estat“.
Jo pago a Catalunya, és una campanya de llarg recorregut i transversal a l’entitat per avançar cap a la independència, i que ens permetrà anar prenent poder a l’administració espanyola i atorgar-li a la catalana. El primer objectiu d’aquesta campanya és la propera liquidació d’impostos, que serà la del quart trimestre del 2020. Té com a data límit el dia 20 de gener per a l’IRPF i el 30 per a l’IVA.
L’Assemblea Nacional Catalana ha demanat a la Comissió Europea que revisi el capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’Estat de Dret a Europa del 2020, publicat el 30 de setembre, ja que hi manquen les aportacions de 14 institucions i organitzacions de la societat civil que representen a la minoria catalana, des del Síndic de Greuges fins a l’Assemblea Nacional Catalana, ignora, així, la representació de 7,5 milions de ciutadans europeus.
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, s’ha adreçat per carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, on sol·licita una esmena de l’informe i li recorda el deteriorament de la situació dels drets humans a l’Estat espanyol, inclosos els drets de llibertat d’expressió, reunió i associació, així com el dret a l’autodeterminació.
L’Assemblea ha denunciat reiteradament les restriccions injustificades d’aquest drets i llibertats, principalment en el context del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre de 2017 i durant les protestes d’octubre de 2019 contra les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans.
L’omissió d’aquesta informació és especialment preocupant, sobretot tenint en compte que durant la l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a l’Estat espanyol al gener del 2020, no només es van tenir en consideració aportacions de l’Assemblea i d’altres organitzacions catalanes en els informes del Consell de Drets Humans de l’ONU, sinó que també 110 països van plantejar preguntes i recomanacions sobre la situació dels drets humans a Espanya. És més: 23 estats, entre els quals vuit membres de la Unió Europea, van abordar les violacions dels drets civils i polítics a Espanya durant els darrers cinc anys, sobre qüestions relacionades amb la repressió política per part de l’Estat espanyol contra la minoria catalana.
Aquesta repressió ha afectat profundament els drets civils i l’estatus polític a Catalunya, no només per la destitució del govern i l’empresonament de càrrecs electes -els condemna a fins a 13 anys de presó per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació-, sinó també a causa de la repressió violenta contra manifestants pacífics als carrers, que va crear un fort efecte negatiu en relació al dret a la participació política a Catalunya. I és que, fins al dia d’avui, 2.850 activistes i representants polítics catalans han estat perseguits per l’Estat espanyol en relació al procés d’independència.
En aquest sentit, tal com va denunciar el relator especial de les Nacions Unides sobre les minories, Fernand de Varennes al març del 2020, “l’Estat espanyol té l’obligació legal de protegir els drets de la minoria catalana, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió, inclosa l’expressió política, així com la llibertat de reunió i associació, drets fonamentals i participació en la vida pública”.
L’Estat espanyol no ha engegat cap de les recomanacions anteriors. La seva falta de respecte per l’estat de dret només equival a la seva insistència a esmentar-lo tant com sigui possible. El compliment de les responsabilitats legals dels estats membres de la UE depèn d’institucions supranacionals com la Comissió Europea, i els ciutadans europeus han de saber que es té en compte la seva representació si volen confiar en aquestes institucions.
Tenint en compte tot això, l’Assemblea Nacional Catalana sol·licita a la Comissió Europea que publiqui un document revisat del capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’estat de dret del 2020, tenint en compte les evidències del deteriorament de la justícia i dels drets de les minories a l’Estat espanyol, incloent-hi l’aportació dels representants de les institucions i de la societat civil catalana.
El diumenge 25 d’octubre l’Assemblea organitzarà un ple extraordinari del Secretariat Nacional per debatre com incideix -si és que ho ha de fer- en el procés electoral del febrer. Es permetrà presentar propostes de resolució, debatre-les i aprovar-les.
El país està immers en una situació d’emergència social, econòmica, sanitària i, també, política. Catalunya s’ha vist abocada a unes noves eleccions autonòmiques després de la inhabilitació del president Quim Torra, i de la voluntat dels partits de Govern d’acatar la decisió judicial. Una sentència clarament injusta i que vulnera els drets fonamentals.
L’independentisme té una nova oportunitat per reafirmar la seva majoria a les urnes, tenint en compte que a l’1 d’Octubre del 2017 ja es va guanyar el referèndum d’autodeterminació. Ni els partits independentistes ni el Govern de la Generalitat han fet cap pas per aplicar-ne el mandat.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea es reunirà el diumenge 25 d’octubre en un ple extraordinari per debatre com ha d’incidir l’entitat en el procés electoral del febrer. Aquest procés extraordinari permetrà presentar diverses propostes de resolució, debatre-les i votar-les.
L’Assemblea Nacional Catalana, juntament amb entitats de la societat civil, cíviques i socials, partits polítics i sindicats, han fet una gran cadena humana entre l’estació de França i l’estàtua de Colom de Barcelona per deixar clar a Felip VI que no és benvingut i que Catalunya no té rei. El Borbó visita Catalunya enmig d’una nova espiral de repressió, vulneració de drets fonamentals, injustícia i ús antidemocràtic dels tribunals.
La presidenta de l’Assemblea ha manifestat que “una vegada més, la ciutadania ha tornat a deixar clar que Felip VI no és benvingut a Catalunya“. No deixem que els borbons que “han governat a Catalunya per dret de conquesta“, passegin impunement pels nostres carrers.
Elisenda Paluzie ha denunciat que els borbons “són protegits” cada vegada que venen al nostre país. “No ens han deixat apropar a centenars de metres de l’estació de França. Tal com va passar al Monestir de Poblet, els cossos i forces de seguretat han tornat a limitar el dret a manifestació“, ha conclòs.
L’independentisme s’ha mobilitzat una vegada més per plantar cara a la monarquia espanyola. Una institució corrupta, antidemocràtica i profundament repressiva, que actua impunement gràcies a un Govern espanyol que l’encobreix i la blanqueja.
Avui, l’Assemblea ha volgut tornar a deixar clar que Catalunya no és el seu regne, no tenim ni rei ni corona!
Les entitats i partits que han convocat l’acció són l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Associació de Municipis per la Independència (AMI), JxCat, ERC, CUP, Poble Lliure, Demòcrates, USTEC-STEs, la Intersindical-CSC, IAC, Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, CIEMEN, Drets, Unió de Pagesos i MÉS.
Avui fa tres anys que ens vam autodeterminar i vam guanyar la independència. Mentre les institucions i el Govern no han implementat el mandat de l’1 d’Octubre, continuem immersos en una espiral de repressió dirigida per l’Estat espanyol. Només la independència ens permetrà alliberar-nos d’un sistema judicial i polític profundament injust, antidemocràtic i especialitzat a vulnerar drets fonamentals.
L’1 d’Octubre és l’exemple que només podrem avançar si les institucions i la societat civil treballen plegades i amb un objectiu comú. En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha manifestat que “només podrem assolir la independència quan tornem a tenir un projecte compartit”.
A l’acte unitari en motiu de l’1-O que ha tingut lloc davant l’Institut Pau Claris, Paluzie ha volgut recordar que aquella tardor del 2017 “vam vèncer l’Estat i la repressió, vam guanyar el referèndum d’autodeterminació”. Des d’aquell moment, el moviment independentista ha actuat “sempre a la defensiva”. Cal tornar a prendre la iniciativa tal com va ocórrer l’1 d’Octubre.
El compromís de l’Assemblea “és avançar per fer efectiu el mandat de l’1 d’Octubre”. Demanem a les institucions i, en especial, al Govern de la Generalitat que compleixin el compromís que van adquirir amb la ciutadania ara fa tres anys.
La repressió exercida per l’Estat espanyol no s’acabarà fins que fem efectiva la independència del nostre país. Aquesta vegada, però, cal que les institucions estiguin preparades, no com va passar el 2017.
El compromís de l’Assemblea és continuar avançant per la independència de Catalunya, defensar els drets fonamentals i combatre la repressió. Cal recordar que l’entitat està personada com a acusació popular del procediment d’instrucció que se segueix al Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona, en la causa de les agressions de la Policia Nacional per les càrregues a 27 col·legis l’1 d’octubre de 2017.
En motiu de l’1 d’Octubre, l’entitat ha organitzat nombroses concentracions i accions arreu del territori. Aquest matí, per exemple, Elisenda Paluzie ha participat a l’acte unitari en motiu de l’1-O que ha tingut lloc davant de l’Institut Pau Claris de Barcelona.
Abans, la presidenta de l’Assemblea ha assistit a la presentació de la plataforma Defensem 1-O, per mostrar el suport de l’entitat amb aquesta iniciativa que vol treballar per les necessitats de les persones agredides, afectades i/o encausades per les càrregues policials de l’1 d’octubre del 2017.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 