Category Secretariat

oct. 28 2020

Concentracions arreu del país amb motiu de les detencions d’avui

Aquest dimecres a la tarda es convocaran nombroses concentracions arreu del país amb motiu de les detencions efectuades aquest matí per la Guàrdia Civil. Les mobilitzacions seran entre les 19 i les 20 h a les places d’arreu del país, les diferents assemblees de base de l’entitat determinaran hora i lloc concret.

Com a preludi a les mobilitzacions d’aquest vespre, entitats, partits polítics i sindicats, han fet un acte a plaça Sant Jaume de Barcelona. Per part de l’Assemblea hi ha participat la presidenta, Elisenda Paluzie, qui ha manifestat que “avui hem viscut una nova operació que forma part de la causa general contra l’independentisme. No ens enganyem, és per això que els persegueixen i els detenen“.

Paluzie ha deixat clar que “no deixarem que l’Estat espanyol posi els seus tentacles de poder sobre l’independentisme. Només amb la independència acabarem amb la repressió. Presumpció d’innocència per davant de tot i més, avui”. Cal avançar cap a la llibertat nacional de Catalunya i deixar enrere un Estat que no entén altres paraules que la repressió, la persecució política i la vulneració de drets. “Avui és un dia per estar units, cal unitat davant la repressió“, ha conclòs la presidenta de l’Assemblea.

De cara a les mobilitzacions d’aquesta tarda, l’Assemblea vol recordar que cal respectar les mesures sanitàries, portar mascareta i respectar les distàncies.

oct. 25 2020

El Secretariat Nacional de l’Assemblea aprova 15 accions concretes per influir en les eleccions del 14 de febrer

Avui, diumenge 25 d’octubre, ha tingut lloc el ple extraordinari del Secretariat Nacional de l’Assemblea per decidir com ha d’incidir l’entitat a les eleccions al Parlament de Catalunya. S’hi han presentat sis propostes de resolució, de les quals s’ha aprovat la presentada per la Comissió d’Estratègia i Discurs. També s’han aprovat quatre esmenes posteriors de propostes de resolució diferents que s’han afegit a la proposta anterior.

La proposta de la Comissió d’Estratègia i Discurs ha estat aprovada per majoria, amb 46 vots a favor, 20 en contra i 4 en blanc. Aquesta indica que l’Assemblea ha de recuperar el lideratge en acció política, de forma propositiva i proactiva.

En compliment del full de ruta, es farà compatible l’exigència als partits polítics d’un mandat cap a la independència, que inclogui la via unilateral amb la necessitat de preservar la plena independència de l’entitat dels partits polítics.

La proposta de resolució aprovada, amb les esmenes incorporades, contempla tres moments d’acció: precampanya i campanya, fins a la constitució del Parlament, i un cop constituït el Govern.

Pel que fa a la precampanya i campanya destaca que es presentarà un “Decàleg d’accions i principis” per avançar cap a la independència. Durant la campanya electoral es publicarà una comparativa dels programes que presentin tots els partits independentistes, i es constituirà un grup de treball per analitzar i fiscalitzar els posicionaments del partits. Aquesta iniciativa permetrà que el cos electoral pugui ser conscient de la proximitat i sintonia entre les propostes de les formacions polítiques i el “Decàleg d’accions i principis”.

Tot això es farà incentivant la participació activa i massiva de l’electorat independentista. Així, també s’activarà una plataforma de diàleg amb els electors mitjançant un web on aquests es podran adherir a un compromís amb el mandat del primer d’octubre.

L’Assemblea no participarà en més taules de cerca de la unitat estratègica amb els partits polítics que esdevenen exercicis retòrics balders. El mandat de la ciutadania ens exigeix fer la independència.

Després de les eleccions i fins a la constitució del Parlament, l’Assemblea pressionarà i es mobilitzarà perquè quan el Parlament investeixi el/la MHP no ho faci fruit de pactes parcials, sinó que contempli la màxima concentració de forces, per afrontar amb màxima unitat i responsabilitat compartida el repte d’encarar la ruptura democràtica i fer efectiva la independència, com més aviat millor. Aquest posicionament també es prendrà en la constitució de la mesa del Parlament.

Un cop constituït el Govern, es farà públic un informe trimestral de l’acció de Govern i del Parlament d’acord amb el seguiment, avanç o possibles dilacions i retrocessos respecte al desenvolupament del “Decàleg d’accions i principis”.

Es convocarà un congrés internacional de precedents d’independències unilaterals entre març i maig del 2021, i fruit d’aquest congrés es publicarà un llibre blanc de les independències unilaterals.

A més, l’Assemblea, com una de les associacions civils més importants, bastirà un treball en xarxa amb el màxim d’altres organitzacions per preparar, des de la societat civil organitzada i mobilitzada, el suport necessari a l’acció de les nostres Institucions, o per estar-hi frontalment en desacord i exigir-ne la reversió.

Les 15 propostes d’accions seran consultades als socis en els propers dies, una per una.

oct. 22 2020

Aleix Andreu: “Fer sobirania fiscal hauria de ser un fet absolutament normal”

Entrevista a Aleix Andreu Oliver, secretari nacional de l’Assemblea i coordinador de la Comissió Fem República. És autònom i ja fa sobirania fiscal:

– Quins van ser els motius que et van portar a fer sobirania fiscal?

El principal motiu ha estat el fet de saber amb certesa que fer sobirania fiscal és possible, és legal, i conec persones i empreses que porten 6 o 7 anys pagant a Catalunya amb tota normalitat. A diferència d’ara, fins fa poc, no disposava de prou informació. 

A més, si puc triar entre pagar els meus impostos a l’Estat espanyol o a la Generalitat, la meva obligació com a català és pagar-los al Govern de Catalunya. 

– Consideres la sobirania fiscal com una eina clau en el procés d’independència de Catalunya?

És clar que sí! El dia que el Govern de la Generalitat estigui políticament en disposició de declarar la independència de Catalunya serà determinant disposar del major nombre de recursos possible, i més pensant en la consolidació estructural del futur Estat català.

– La societat civil organitzada té poder per influir en la construcció de les estructures fonamentals de l’Estat català?

La societat civil té tot el poder, però ens ho hem de creure com ens ho vàrem creure per fer l’1-O. Si recuperem l’autoestima perduda i tornem a anar tots a una, ho farem canviar tot. Si bona part dels independentistes fem sobirania fiscal i paguem els nostres impostos al Govern de Catalunya -estem parlant de molts milions d’euros- que ningú tingui cap dubte que farem canviar moltes coses.

– La Generalitat ha treballat com caldria l’Agència Tributària de Catalunya o encara hi ha molta feina a fer?

Encara hi ha molta feina a fer. Poder fer sobirania fiscal hauria de ser un fet absolutament normal. Per això és tan important que la societat civil pressioni el Govern. Només amb la pressió dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya aconseguirem que la Generalitat s’esforci a millorar les seves estructures.

– Si cada vegada més ciutadanes i ciutadans paguem els impostos a l’ATC estem traient poder a l’Estat espanyol i li estem atorgant a la Generalitat?

Evidentment, que en un moment donat el Govern de Catalunya disposi d’aquests recursos econòmics el posa en una posició de força enfront del Govern d’Espanya.

– Com s’ha de procedir per poder pagar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya?

Per fer sobirania fiscal -només s’ha de fer quan toca pagar- s’han de tramitar, com sempre, els formularis a l’Agència Tributària espanyola però amb la diferència que s’hi ha de posar el compte corrent de l’Agència Tributària de Catalunya en comptes del teu. A continuació, s’ha de fer un dipòsit bancari a l’Agència Tributària de Catalunya per la quantitat a pagar i adjuntant el justificant de l’Agència Tributària espanyola. L’ATC et fa el càrrec de seguida, i llestos!

En el meu cas ha sigut molt senzill ja que li he demanat al meu gestor que volia fer sobirania fiscal i ell m’ho ha fet sense cap problema. De fet, des de l’Assemblea oferim un seguit de gestories voluntàries per assessorar en aquest procés a tothom que ho necessiti.

– Des que fas sobirania fiscal has tingut mai cap problema quant a duplicitat de cobraments o sancions?

Cap ni un.

– Què li diries a un autònom que s’està plantejant fer sobirania fiscal?

Que tiri endavant, que com he dit abans és possible i és legal, i que hi ha persones i empreses que porten 6 o 7 anys fent sobirania fiscal amb tota normalitat. Cal que ens tornem a posar a treballar per construir la República de Catalunya, i una de les maneres és deixant de pagar els nostres impostos a l’Estat espanyol pagant-los al Govern de Catalunya.

oct. 22 2020

Fem sobirania fiscal, “Jo pago a Catalunya”

Ja està en marxa la campanya de sobirania fiscal, Jo pago a Catalunya. Des de l’Assemblea, s’anima a pagar tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en comptes de fer-ho a la hisenda espanyola a persones físiques, empreses, entitats, autònoms, administracions públiques, sindicats, patronals i partits polítics, una acció totalment legal, senzilla i possible.

Durant la presentació de la campanya Jo pago a Catalunya, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que aquesta és una acció “d’apoderament ciutadà que vol enfortir les institucions catalanes i situar el Govern en una posició de força de cara a la ruptura amb l’Estat espanyol“. És una campanya “de llarg recorregut i transversal a l’entitat per avançar cap a la independència“.

L’any 2012, Catalunya Diu Prou!, ja va engegar una campanya de sobirania fiscal, “però l’Assemblea no s’hi va posar a fons. Aquesta vegada, l’entitat posa en marxa aquesta campanya important, i que prendrà molt de protagonisme els propers mesos”, ha conclòs Elisenda Paluzie.

El vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, ha volgut remarcar que aquesta campanya de sobirania fiscal “s’adscriu dins d’Eines de País. Cal continuar incidint en tots aquells àmbits de poder. Cal treure poder a l’Estat espanyol per atorgar-li al català“.

En aquest sentit, el coordinador de la comissió Fem República, Aleix Andreu, ha marcat com a primer moment important de la campanya “el pagament del 4t trimestre del 2020, que serà al mes de gener del 2021”. L’objectiu és arribar “amb tota la força al pagament del segon trimestre del 2021. Aquesta és una campanya que està pensada a llarg termini“.

També ha intervingut a la roda de premsa de presentació de la campanya el secretari nacional Arnau Padró, que ha presentat el portal web sobiraniafiscal.assemblea.cat. Ha volgut remarcar que actualment “la Generalitat tan sols recapta el 5,3 % dels impostos que paguem les catalanes i els catalans, bàsicament aquells que són propis i els cedits per l’Estat“.

Jo pago a Catalunya, és una campanya de llarg recorregut i transversal a l’entitat per avançar cap a la independència, i que ens permetrà anar prenent poder a l’administració espanyola i atorgar-li a la catalana. El primer objectiu d’aquesta campanya és la propera liquidació d’impostos, que serà la del quart trimestre del 2020. Té com a data límit el dia 20 de gener per a l’IRPF i el 30 per a l’IVA.

oct. 15 2020

L’Assemblea Nacional Catalana demana a la Comissió Europea que protegeixi els drets de la minoria catalana

L’Assemblea Nacional Catalana ha demanat a la Comissió Europea que revisi el capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’Estat de Dret a Europa del 2020, publicat el 30 de setembre, ja que hi manquen les aportacions de 14 institucions i organitzacions de la societat civil que representen a la minoria catalana, des del Síndic de Greuges fins a l’Assemblea Nacional Catalana, ignora, així, la representació de 7,5 milions de ciutadans europeus.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, s’ha adreçat per carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, on sol·licita una esmena de l’informe i li recorda el deteriorament de la situació dels drets humans a l’Estat espanyol, inclosos els drets de llibertat d’expressió, reunió i associació, així com el dret a l’autodeterminació.

L’Assemblea ha denunciat reiteradament les restriccions injustificades d’aquest drets i llibertats, principalment en el context del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre de 2017 i durant les protestes d’octubre de 2019 contra les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans.

L’omissió d’aquesta informació és especialment preocupant, sobretot tenint en compte que durant la l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a l’Estat espanyol al gener del 2020, no només es van tenir en consideració aportacions de l’Assemblea i d’altres organitzacions catalanes en els informes del Consell de Drets Humans de l’ONU, sinó que també 110 països van plantejar preguntes i recomanacions sobre la situació dels drets humans a Espanya. És més: 23 estats, entre els quals vuit membres de la Unió Europea, van abordar les violacions dels drets civils i polítics a Espanya durant els darrers cinc anys, sobre qüestions relacionades amb la repressió política per part de l’Estat espanyol contra la minoria catalana.

Aquesta repressió ha afectat profundament els drets civils i l’estatus polític a Catalunya, no només per la destitució del govern i l’empresonament de càrrecs electes -els condemna a fins a 13 anys de presó per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació-, sinó també a causa de la repressió violenta contra manifestants pacífics als carrers, que va crear un fort efecte negatiu en relació al dret a la participació política a Catalunya. I és que, fins al dia d’avui, 2.850 activistes i representants polítics catalans han estat perseguits per l’Estat espanyol en relació al procés d’independència.

En aquest sentit, tal com va denunciar el relator especial de les Nacions Unides sobre les minories, Fernand de Varennes al març del 2020, “l’Estat espanyol té l’obligació legal de protegir els drets de la minoria catalana, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió, inclosa l’expressió política, així com la llibertat de reunió i associació, drets fonamentals i participació en la vida pública”.

L’Estat espanyol no ha engegat cap de les recomanacions anteriors. La seva falta de respecte per l’estat de dret només equival a la seva insistència a esmentar-lo tant com sigui possible. El compliment de les responsabilitats legals dels estats membres de la UE depèn d’institucions supranacionals com la Comissió Europea, i els ciutadans europeus han de saber que es té en compte la seva representació si volen confiar en aquestes institucions.

Tenint en compte tot això, l’Assemblea Nacional Catalana sol·licita a la Comissió Europea que publiqui un document revisat del capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’estat de dret del 2020, tenint en compte les evidències del deteriorament de la justícia i dels drets de les minories a l’Estat espanyol, incloent-hi l’aportació dels representants de les institucions i de la societat civil catalana.

oct. 14 2020

L’Assemblea convoca un ple extraordinari per debatre com incidir en les eleccions al Parlament

El diumenge 25 d’octubre l’Assemblea organitzarà un ple extraordinari del Secretariat Nacional per debatre com incideix -si és que ho ha de fer- en el procés electoral del febrer. Es permetrà presentar propostes de resolució, debatre-les i aprovar-les.

El país està immers en una situació d’emergència social, econòmica, sanitària i, també, política. Catalunya s’ha vist abocada a unes noves eleccions autonòmiques després de la inhabilitació del president Quim Torra, i de la voluntat dels partits de Govern d’acatar la decisió judicial. Una sentència clarament injusta i que vulnera els drets fonamentals.

L’independentisme té una nova oportunitat per reafirmar la seva majoria a les urnes, tenint en compte que a l’1 d’Octubre del 2017 ja es va guanyar el referèndum d’autodeterminació. Ni els partits independentistes ni el Govern de la Generalitat han fet cap pas per aplicar-ne el mandat.

El Secretariat Nacional de l’Assemblea es reunirà el diumenge 25 d’octubre en un ple extraordinari per debatre com ha d’incidir l’entitat en el procés electoral del febrer. Aquest procés extraordinari permetrà presentar diverses propostes de resolució, debatre-les i votar-les.

oct. 9 2020

A Catalunya, ni rei ni corona. Independència!

L’Assemblea Nacional Catalana, juntament amb entitats de la societat civil, cíviques i socials, partits polítics i sindicats, han fet una gran cadena humana entre l’estació de França i l’estàtua de Colom de Barcelona per deixar clar a Felip VI que no és benvingut i que Catalunya no té rei. El Borbó visita Catalunya enmig d’una nova espiral de repressió, vulneració de drets fonamentals, injustícia i ús antidemocràtic dels tribunals.

La presidenta de l’Assemblea ha manifestat que “una vegada més, la ciutadania ha tornat a deixar clar que Felip VI no és benvingut a Catalunya“. No deixem que els borbons que “han governat a Catalunya per dret de conquesta“, passegin impunement pels nostres carrers.

Elisenda Paluzie ha denunciat que els borbons “són protegits” cada vegada que venen al nostre país. “No ens han deixat apropar a centenars de metres de l’estació de França. Tal com va passar al Monestir de Poblet, els cossos i forces de seguretat han tornat a limitar el dret a manifestació“, ha conclòs.

L’independentisme s’ha mobilitzat una vegada més per plantar cara a la monarquia espanyola. Una institució corrupta, antidemocràtica i profundament repressiva, que actua impunement gràcies a un Govern espanyol que l’encobreix i la blanqueja.

Avui, l’Assemblea ha volgut tornar a deixar clar que Catalunya no és el seu regne, no tenim ni rei ni corona!

Les entitats i partits que han convocat l’acció són l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Associació de Municipis per la Independència (AMI), JxCat, ERC, CUP, Poble Lliure, Demòcrates, USTEC-STEs, la Intersindical-CSC, IAC, Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, CIEMEN, Drets, Unió de Pagesos i MÉS.

oct. 4 2020

Resum de l’entrevista a Elisenda Paluzie a Cafè d’idees de TVE 2

Resum de l’entrevista de Gemma Nierga a Elisenda Paluzie al programa Cafè d’idees de TVE 2.

oct. 1 2020

L’Assemblea es compromet a avançar per implementar el mandat de l’1-O

Avui fa tres anys que ens vam autodeterminar i vam guanyar la independència. Mentre les institucions i el Govern no han implementat el mandat de l’1 d’Octubre, continuem immersos en una espiral de repressió dirigida per l’Estat espanyol. Només la independència ens permetrà alliberar-nos d’un sistema judicial i polític profundament injust, antidemocràtic i especialitzat a vulnerar drets fonamentals.

L’1 d’Octubre és l’exemple que només podrem avançar si les institucions i la societat civil treballen plegades i amb un objectiu comú. En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha manifestat que “només podrem assolir la independència quan tornem a tenir un projecte compartit”.

A l’acte unitari en motiu de l’1-O que ha tingut lloc davant l’Institut Pau Claris, Paluzie ha volgut recordar que aquella tardor del 2017 “vam vèncer l’Estat i la repressió, vam guanyar el referèndum d’autodeterminació”. Des d’aquell moment, el moviment independentista ha actuat “sempre a la defensiva”. Cal tornar a prendre la iniciativa tal com va ocórrer l’1 d’Octubre.

El compromís de l’Assemblea “és avançar per fer efectiu el mandat de l’1 d’Octubre”. Demanem a les institucions i, en especial, al Govern de la Generalitat que compleixin el compromís que van adquirir amb la ciutadania ara fa tres anys.

La repressió exercida per l’Estat espanyol no s’acabarà fins que fem efectiva la independència del nostre país. Aquesta vegada, però, cal que les institucions estiguin preparades, no com va passar el 2017.

El compromís de l’Assemblea és continuar avançant per la independència de Catalunya, defensar els drets fonamentals i combatre la repressió. Cal recordar que l’entitat està personada com a acusació popular del procediment d’instrucció que se segueix al Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona, en la causa de les agressions de la Policia Nacional per les càrregues a 27 col·legis l’1 d’octubre de 2017.

En motiu de l’1 d’Octubre, l’entitat ha organitzat nombroses concentracions i accions arreu del territori. Aquest matí, per exemple, Elisenda Paluzie ha participat a l’acte unitari en motiu de l’1-O que ha tingut lloc davant de l’Institut Pau Claris de Barcelona.

Abans, la presidenta de l’Assemblea ha assistit a la presentació de la plataforma Defensem 1-O, per mostrar el suport de l’entitat amb aquesta iniciativa que vol treballar per les necessitats de les persones agredides, afectades i/o encausades per les càrregues policials de l’1 d’octubre del 2017.

oct. 1 2020

Aquest és el manifest de l’1 d’Octubre de 2020

Manifest de l’1 d’Octubre de 2020

El Primer d’Octubre del 2017 vam guanyar el torcebraç a l’Estat, organitzant i votant favorablement a la independència un referèndum d’autodeterminació. El 3 d’octubre següent, el poble català va sortir en massa als carrers per denunciar la repressió que l’Estat havia exercit sobre la ciutadania d’aquest país pel fet d’haver volgut expressar els seus anhels col·lectius. No van reconèixer el resultat del referèndum, ens van estomacar i van enviar els nostres líders polítics a la presó i a l’exili, tant els dels partits com els de les entitats independentistes. Des de llavors hem conviscut amb la prepotència d’un estat desbocat. 

Aquests dies, el tentacle judicial de l’Estat, ha inhabilitat al MH president de la Generalitat per no haver retirat una pancarta demanant la llibertat de presos polítics i exiliats i més tard, demanat la llibertat d’expressió.

Des de fa 3 anys, els activistes independentistes hem sofert una repressió descarnada, que no ha aturat ni l’arribada d’un govern estatal autoproclamat com a progressista, ni les crides al diàleg. Ara es parla de possibles indults per part del govern de l’estat, que ni ens creiem ni serien cap solució per als presoners catalans, als quals només es faria justícia amb una anul·lació de llurs processos.

No ens hem aturat des d’aquell 2017. Ens hem mobilitzat els Onze de Setembre, hem denunciat, sense cessar, la repressió, hem impulsat candidatures independentistes a les cambres de comerç, hem fet créixer sindicats independentistes que han convocat vagues generals, hem fet prendre consciència de la necessitat de desvincular-nos de les empreses que són connivents amb l’Estat i les seves polítiques, hem treballat de valent en la defensa dels nostres drets civils, aquí i a fora. Hem fet el Consell per la República, una entitat a l’estranger que ens hauria de permetre avançar en la institucionalització de la República catalana. No ens hem aturat, ni ens aturarem.

El govern de l’Estat es troba en minoria i tocat per la pèssima gestió de la crisi sanitària provocada per la Sars-Covid-19, mentre que el nostre “Govern efectiu autonòmic” malda per continuar gestionant un autogovern agafat pel coll per l’estat, una autonomia que ja no ho és.

La desorientació general ens ha fet tocar fons: veiem, amb incredulitat i creixent indignació, com aquest mateix Govern exerceix l’acusació popular contra activistes independentistes, com es retallen drets i llibertats, com la llengua és trepitjada i menystinguda cada dia, veient la CCMA pendre una deriva castellanitzadora preocupant i a combatre.

Ens trobem, doncs, en un context complex, on es contraposa durament la nostra resistència a la seva opressió, però fins i tot aquí sabem veure oportunitats i podem fer propostes per seguir construint i fent fort el moviment independentista. I així, des de l’Assemblea us proposem que ens mobilitzem plegats, i que ho fem en la aquesta direcció:

  • Reteixim el territori, tornem a trobar-nos la gent que érem a les escoles. Promoguem als nostres pobles, a les nostres comarques, taules d’entesa on posem en comú inquietuds i idees per encarar units la nova etapa on ens trobem. Amb generositat i perspectiva.
  • Organitzem-nos més i millor. Més patronal catalana, més sindicalisme independentista, més consum estratègic, més Assemblea. Comprometem-nos i organitzem-nos, perquè és en l’organització que viuen les idees i es transformen en fets.
  • Exigim als partits seguir treballant per traçar una estratègia institucional i social de culminació del moviment d’alliberament, en complicitat amb organitzacions i entitats i que ens permeti avançar cap a la independència. Des de l’Assemblea estem disposats a ser-ne part activa , sempre que deixem de banda l’autonomisme i utilitzant la minsa autonomia que ens permet l’Estat com a palanca per avançar cap a la ruptura democràtica, a la llibertat.

Octubre de continuar treballant per la independència. Octubre de retornar l’esperança a la nostra gent. Octubre per no oblidar que, quan volem, som imparables.

set. 29 2020

L’Assemblea demana que el Govern no acati la inhabilitació del MHP Quim Torra

Milers de persones s’han mobilitzat arreu del país per la inhabilitació del MHP Quim Torra. Sota el lema “Defensem el president, lluitem la independència”, l’Assemblea ha convocat la ciutadania a les places dels ajuntaments per deixar clar que està en total desacord que el Govern acati la inhabilitació del president i exigir una resposta contundent per part de les institucions.

Cal recordar que l’entitat va organitzar una votació entre les seves sòcies i socis després de constatar que els partits independentistes majoritaris i el president Quim Torra estaven decidits a acatar la decisió del Tribunal Suprem.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha manifestat que avui l’Assemblea s’ha mobilitzat perquè “sempre estem al costat dels represalitats. Ens trobem davant un estat d’excepció que no podem normalitzar. Tot i això, no estem satisfets amb la resposta política a aquesta inhabilitació”.

Des de la plaça Sant Jaume de Barcelona, Elisenda Paluzie ha deixat clar que “necessitem un projecte polític i una estratègia comuna que ens ajudi a trencar amb aquest règim opressor. No pot ser que els partits del Govern i el mateix president Quim Torra acatin aquesta resolució judicial”. Paluzie ha afegit que “per no tenir més presidents inhabilitats, hem de deixar tenir presidents autonòmics. Només la independència acabarà amb la repressió”.

Elisenda Paluzie ha volgut recordar que el 95% de les sòcies i socis han votat que no s’ha d’acatar la inhabilitació del MHP Quim Torra. En aquest sentit, ha expressat que “la desobediència civil i institucional han d’anar juntes. Mentre aquestes no conflueixin per fer la independència, a l’Assemblea seguirem treballant perquè així sigui”.

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha expressat que “no ens acostumarem mai que el president de la Generalitat sigui inhabilitat. Esperem que la resposta dels partits i les institucions estiguin a l’alçada”. Ha afegit que cal “avançar cap a l’autodeterminació i plantar cara a la persecució ideològica de l’independentisme”.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie ha estat rebuda pel MHP Quim Torra al Palau de la Generalitat, un cop ha acabat la compareixença per valorar la seva inhabilitació com a president. També hi han assistit Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, i Josep Maria Cervera, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

set. 25 2020

L’Assemblea consultarà als seus associats i associades quina ha de ser la resposta de l’entitat davant la possible inhabilitació del MHP Quim Torra

Després de constatar que els partits de Govern acataran la probable inhabilitació del MHP Quim Torra, l’Assemblea iniciarà una consulta interna a tots els membres de ple dret per decidir si, ateses les circumstàncies, s’han de convocar mobilitzacions i quin sentit polític han de tenir.

El passat dissabte 19 de setembre, el plenari del Secretariat Nacional de l’Assemblea va acordar demanar una reunió pública, entre partits i entitats, per consensuar un pla polític per als mesos vinents davant la previsible inhabilitació del MHP Quim Torra.

L’Assemblea ha pogut constatar que tant els partits de Govern i el mateix MHP Quim Torra, tenen decidit acatar la inhabilitació dictada pel Tribunal Suprem. La resposta política i institucional ha estat acordada pels partits de Govern, sense participació de la CUP ni de les entitats.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “la resposta política i institucional a la previsible inhabilitació no serà en clau de desobediència institucional, sinó d’acatament de la sentència i aplicació de l’Estat d’autonomia“. Ha afegit que “perdem una oportunitat d’aprofitar aquesta sentència per fer un salt en termes d’autodeterminació i sobirania, com ja va passar amb la sentència del judici del Suprem de l’any passat”.

Paluzie ha volgut deixar palès que “en aquest context, creiem que és molt important ser transparents amb la ciutadania per no contribuir a incrementar la frustració. No volem que els objectius polítics de les mobilitzacions siguin confosos o no s’explicitin”.

Per aquest motiu, “com a entitat assembleària que som, posarem en marxa com més aviat millor, una consulta, en la qual podran participar totes les sòcies i els socis de l’Assemblea. Creiem que els i les membres de ple dret han de poder decidir si, ateses les circumstàncies, volen que convoquem mobilitzacions i quin sentit polític han de tenir“, ha explicat Elisenda Paluzie.La presidenta de l’Assemblea ha fet aquestes declaracions en el si d’una roda de premsa acompanyada pel vicepresident de l’entitat, David Fernàndez, el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina, i el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Jordi Ollé.

set. 23 2020

L’Assemblea dona suport a la Iniciativa Ciutadana Europea “RegionsNacionals.eu” en solidaritat amb les minories nacionals del continent

Catalunya és un referent per a les nacions sense estat, comunitats nacionals i minories de la Unió Europea. La nostra implicació en les iniciatives polítiques pel reconeixement dels drets nacionals a Europa forma part de la vocació i la responsabilitat del nostre país, i també té sentit dins d’una estratègia per guanyar simpaties i aliances.

Des de l’Assemblea, emplacem la Comissió Europea a respectar els drets de totes les minories nacionals i deixar de posar entrebancs al dret d’autodeterminació. Volem mostrar la nostra solidaritat especialment amb els territoris amb caràcter nacional que ni tan sols veuen reconegut el seu dret a l’autonomia. És urgent que aquestes regions nacionals puguin parlar directament amb Brussel·les i gestionar els fons de cohesió. Les autoritats més properes a la ciutadania coneixen millor quines mesures son les més adients per al seu desenvolupament i el seu futur, que no pas una llunyana capital que els tracta com a ciutadans de segona o tercera.

L’Assemblea ja va ajudar el 2018 a promoure la reeixida Iniciativa Ciutadana Europea “Minority Safepack” per protegir millor les llengües no oficials. Igual que amb la ICE “regions nacionals”, la Comissió Europea va rebutjar inicialment el registre de la Minority Safepack, però l’hi acabà imposant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

L’entitat independentista, juntament amb el Consell per la República Catalana, també va endegar el 2019 una Iniciativa Ciutadana Europea pròpia . S’hi denunciava la vulneració per part del Regne d’Espanya dels drets polítics i civils de poble català i s’hi demanava que se li imposessin sancions segons l’article 7 del Tractat de la UE. La Comissió Europea, un cop més, va negar-se a registrar una iniciativa a favor de protegir les minories. Les entitats hi van presentar un recurs davant el Tribunal de Justícia de la UE que està pendent de resolució .

Sobre la Iniciativa Ciutadana Europea “Regions Nacionals” (regionsnacionals.eu)

Hi ha comunitats a la Unió Europea que no tenen reconegut ni el seu dret d’autonomia, i per això, a iniciativa dels sículs, una ètnia de parla hongaresa que viu sobretot a Transilvània, actualment a Romania, es va llançar aquesta Iniciativa Ciutadana Europea perquè la UE prengui en consideració i legisli específicament per reconèixer el dret d’autodeterminació de les comunitats territorials amb característiques de nació, que ells anomenen les “regions nacionals”: “ICE Política de cohesió per la igualtat de les regions i la preservació de les cultures regionals”.

La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) és un mecanisme legislatiu comunitari anàleg a una iniciativa legislativa popular. Si els seus promotors aconsegueixen un milió de signatures en un any amb un llindar mínim a 7 estats membres o més, la Comissió Europea està obligada a prendre-la en consideració. Pot decidir no emprendre cap acció al respecte, però ho ha de justificar. A l’Estat espanyol el llindar actual és de 40.500 signatures.

La base jurídica de la ICE “Regions nacionals” són les recomanacions 1201/1993, 1334/2003, 1811/2007 del Consell d’Europa, la Carta Europea d’Autonomia Regional i la decisió del Parlament Europeu sobre la ciutadania europea, aprovada el 21 de novembre de 1991, que ha de considerar el reconeixement de tots els drets individuals i col·lectius assumits pels Estats membres de la UE com a normes internacionals.

L’objectiu d’aquesta iniciativa ciutadana europea és que la Comissió Europea doni a les comunitats nacionals territorials, fins i tot si no tenen reconegut el dret a l’autonomia al seu estat, un reconeixement formal i accés directe a fons de desenvolupament regional de la UE, sense haver de passar per la capital estatal. Aquest nou mecanisme els proporcionaria finançament addicional per a les seves necessitats especials, per complementar els recursos que aquests territoris ja reben d’altres programes de finançament de la UE.

La Comissió Europea es va negar a registrar la iniciativa i va argumentar que no té competència en matèria de protecció de les minories nacionals. Tanmateix, després que els organitzadors recorreguessin a la justícia europea i guanyessin, la va haver de registrar el 30 d’abril de 2019. La decisió va entrar en vigor el 7 de maig de 2019. Per causa de la Covid-19, el termini de recollida de signatures s’ha estès fins al 7 de novembre de 2020.

La ICE en defensa de les regions nacionals té com a promotors la Unió Federal de Nacionalitats Europees (Federal Union of European Nationalities, FUEN.org), multitud de partits regionalistes i nacionalistes europeus i l’Aliança Lliure Europea (ALE, e-f-a.org).

set. 20 2020

L’Assemblea insta partits i entitats independentistes a reunir-se urgentment per pactar un pla polític més enllà de les mobilitzacions

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat una proposta pública perquè l’independentisme torni a prendre la iniciativa, després de constatar la falta de consens per abordar uns mesos que l’entitat considera de gran importància. L’Assemblea demana que la reunió se celebri urgentment, entre dilluns i dimecres que ve, i que abordi quatre punts fonamentals:

  1. Què ha de fer l’independentisme en conjunt si l’Estat inhabilita el MHP Joaquim Torra.
  2. En quines condicions s’han de celebrar les properes eleccions al Parlament de Catalunya i amb quins objectius.
  3. En quines condicions s’ha de reunir, si és que s’ha de reunir, la taula de diàleg amb el govern de l’Estat
  4. Quin paper ha de jugar el Consell per la República Catalana d’ara endavant

L’Assemblea ha ofert la seva seu nacional com a espai de trobada neutral per als partits i proposa també fer de relator de les reunions per tal que els compromisos que s’hi acordin siguin ferms i públics.

Les raons que porten l’entitat a fer aquest pas es fonamenten en la incapacitat dels partits independentistes per pactar una estratègia comuna. “Volem expressar la nostra profunda preocupació com els partits estan enfocant els propers sis mesos”, ha indicat el secretari nacional Adrià Alsina. David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea, ha denunciat que els partits segueixin amb la dinàmica “de dir algunes coses en privat i unes altres en públic”, i així justifica l’Assemblea la figura del relator en les converses.

La presidenta de l’Assemblea. Elisenda Paluzie, ha alertat que aquesta reunió d’alt nivell “és molt urgent”, per això proposen als partits i a l’altra gran entitat de la societat civil que la reunió es faci entre dilluns i dimecres. L’objectiu, segons ha explicat Paluzie, és crear un espai on tothom “pugui posar sobre la taula totes les seves discrepàncies i sortir-ne amb alguns punts en comú”.

Finalment, el secretari nacional Jordi Ollé ha volgut cridar a canviar la dinàmica dels últims mesos i assolir acords basats en la confiança, “en la feina dels uns i els altres, una confiança que només es pot basar en acords concrets”. El coordinador de la comissió d’estratègia i discurs de l’Assemblea s’ha mostrat esperançat que “davant l’atac directe a la màxima institució del país, la presidència de la Generalitat, tots sabrem estar a l’alçada”.

set. 14 2020

La mobilització adaptada a la Covid-19 més gran d’Europa

La Diada Nacional de l’11 de Setembre del 2020 ha comptat amb 131 mobilitzacions i 59.500 persones. Aquest 11 de Setembre l’independentisme ha sortit al carrer per reclamar que necessitem les eines d’un estat independent per fer front a la crisi actual i defensar els drets fonamentals, en especial el dret a manifestació.

L’11S20 ha estat caracteritzat per un clar caràcter descentralitzador, que ha permès que totes les concentracions es poguessin adaptar als requeriments i mesures sanitàries. L’Assemblea ha posat a disposició de la ciutadania la seva estructura i capacitat organitzativa per poder fer possible una Diada Nacional especial i, més que mai, molt necessària.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que malgrat tot “hem fet la manifestació adaptada a la Covid-19 més gran d’Europa. No podem deixar de defensar els drets fonamentals i, en especial, el dret a la manifestació”.

A l’acte polític central de l’11S20, que s’ha fet a plaça Letamendi de Barcelona, Paluzie ha apel·lat als 59.500 participants per dir-los que són “l’últim mur de contenció davant un Estat espanyol repressor i davant uns partits independentistes confosos. Tenim presidents simbòlics i lleis simbòliques, però no som un país simbòlic”. Paluzie ha insistit als partits polítics que “s’asseguin i parlin per aconseguir el 50% + 1 dels vots a les properes eleccions, apliquin el mandat de l’1 d’octubre i declarin la independència de Catalunya”.

Elisenda Paluzie s’ha dirigit directament al president Carles Puigdemont i al vicepresident Oriol Junqueras: “No podem seguir esperant mentre retrocedim. N’estem farts de la divisió i de la tàctica, i exigim ja una estratègia. Parleu entre vosaltres. El llibre que volem llegir és el que porti totes dues firmes!”.

La presidenta de l’Assemblea ha aprofitat el seu discurs de l’11S20 per presentar la campanya “Jo pago a Catalunya”. L’Assemblea demana a la ciutadania i al teixit productiu català que paguin els seus impostos a la Generalitat de Catalunya, per tal de fer “una nova demostració de desobediència civil no violenta”.

A l’acte de Letamendi també hi han estat representades  l’Associació de Municipis per la independència (AMI) i Òmnium Cultural.

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha explicat que “és una Diada atípica, no només per l’emergència sanitària i  per la repressió de l’Estat, sinó també per la desunió de la classe política independentista. Apel·lem als polítics sobiranistes i independentistes perquè no es deixin emportar pels interessos partidistes”.

Josep Maria Cervera, president de l’AMI, ha deixat clar que “el món municipal és la veu del territori; transversal, real i necessària. Hem demostrat un cop més que davant la dificultat som l’avançada, els primers a detectar els problemes i els primer a donar-hi resposta”.

Aquesta Diada Nacional de l’11 de Setembre 2020 ha estat possible gràcies a la gran tasca que han realitzat les assemblees de base i les voluntàries i voluntaris de l’entitat. L’Assemblea ha demostrat una vegada més que és capaç d’afrontar grans reptes i dificultats.