L’Assemblea Nacional Catalana exigeix que s’apliqui la proposta de resolució aprovada per Junts per Catalunya (JxCat), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) el passat dissabte, 4 de gener, en el Ple extraordinari que va tenir lloc al Parlament. I, a més, insta la mesa del Parlament perquè iniciï els tràmits per a dur a terme els acords, amb tots els efectes polítics i jurídics.
La proposta de resolució ratifica Quim Torra com a diputat al Parlament de Catalunya i com a president de la Generalitat, i reitera que únicament és el Reglament del Parlament de Catalunya qui té la potestat de decidir suspendre o no un president de la Generalitat.
D’aquesta manera rebutja la decisió de la Junta Electora Central (JEC), que pretén inhabilitar com a diputat el president Torra. Segons la resolució, això suposa un “cop d’Estat”, ja que contravé la voluntat política de la ciutadania, atès que la JEC és simplement un òrgan administratiu electoral i, per tant, no pot decidir sobre qüestions com aquesta.A més, la proposta de resolució expressa el suport de la cambra als eurodiputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín i exigeix que puguin exercir plenament i en llibertat les seves funcions polítiques, tal i com ordena la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Per tot això, doncs, l’Assemblea exigeix que s’apliquin els acords arribats en aquesta proposta de resolució, i demana al Parlament que comenci els tràmits per garantir els drets de Quim Torra, tant com a diputat com a president.
Aquest divendres al matí l’Assemblea Nacional ha rebut la notificació de la Interlocutòria del Jutjat Mercantil 11 de Barcelona resolent la demanda de mesures cautelars prèvies urgents interposades per Fomento Del Trabajo Nacional contra l’activitat de Consum Estratègic. La resolució, després de tres mesos de la vista, resol aquesta demanda d’urgència imposant a l’Assemblea el tancament del web i la prohibició de no fer cap mena d’acció pública de la campanya “Consum Estratègic”, ara i en el futur.
La campanya de l’Assemblea és la promoció del consum d’empreses responsables i respectuoses amb la vida política i social, i fa èmfasi en aspectes com el respecte al medi ambient, el cooperativisme, l’economia circular, la responsabilitat social, l’adopció de tecnologia 4.0, o el respecte i/o promoció de la llengua catalana com a part indestriable de la realitat del nostre país.
La interlocutòria qualifica la campanya de “boicot” i es basa únicament en una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans del cas Willem contra Franca de 16 de juliol de 2009 en què un alcalde proposava un boicot a tots els productes israelians, que no té res a veure amb aquest cas.
Aquesta resolució suposa un greu precedent i la restricció del concepte de consum ètic i responsable, àmpliament estès en diversos sectors socials i ideològics de la nostra societat.
Suposa també un precedent greu perquè fa una interpretació restrictiva del dret a la llibertat d’expressió que, com diu el TEDH, comporta no només l’expressió de les idees, sinó també promoure la difusió per tots els mitjans possibles i l’actuació conseqüent de les persones en la seva vida social.
Una resolució que s’emmarca dins de la interpretació restrictiva dels drets civils que fan molts tribunals espanyols, que contrasta amb les resolucions europees respectuoses amb una interpretació àmplia del dret a la llibertat d’expressió com a base essencial d’una societat democràtica. Els serveis jurídics de l’Assemblea estan estudiant quina resposta donar a aquesta resolució.
Mentre aquesta setmana hem comprovat que a Europa hi ha justícia i a l’Estat espanyol no, avui, com Assemblea ho hem comprovat en primera persona. La justícia espanyola ha acceptat les mesures cautelars contra Consum Estratègic, tal com demanava Foment del Treball. No els agrada que l’independentisme guanyi espais de poder. D’aquí la importància de campanyes com les Eines de país, amb les quals enfortim sindicats, copem col·legis professionals o potenciem associacions d’empresaris.
Per poder seguir fent aquesta tasca necessitem la teva ajuda, com a sòcia o soci de l’Assemblea t’animem a fer-ne més. Per aquest motiu, hem preparat un lot per regalar aquestes festes que té tres elements: una quota de sòcia o soci durant un any, una bufanda i un barret de color negre amb el logotip de l’Assemblea cosit. Segur que tens familiars o amics que encara no s’han decidit a fer el pas a qui pots regalar-los el lot aquestes festes. Aconsegueix-lo en aquest enllaç.
Aprofitem també per informar-te que la propera setmana la seu nacional del carrer Marina de Barcelona romandrà tancada. Tornarem a obrir el proper 2 de gener, dins l’horari habitual.
#SomAssemblea i treballem cap a l’#ObjectiuIndependència
L’Assemblea Nacional Catalana, davant l’ofensiva militar de l’estat turc iniciada el passat mes d’octubre, vol fer arribar la seva solidaritat a les dones i homes kurds que en aquests moments resisteixen contra l’exèrcit turc, i s’oposa a totes les intervencions imperialistes a la regió. Així mateix, defensa el dret del poble kurd a la seva unificació i autodeterminació en pau amb tots els altres pobles.
Les accions militars perpetrades per l’exèrcit turc i l’anomenat “exèrcit nacional sirià”, format per mercenaris de diversos grups terroristes, suposen una invasió i ocupació al territori kurd del nord de Síria. Durant més de dos mesos, els atacs a ciutats i assentaments han estat constants. De fet, segons la Mitja Lluna Kurda, els cinc primers dies d’accions militars van deixar 46 civils morts i 139 ferits. Les forces SDF i YPJ-YPG, que van alliberar Síria del nord i de l’est del règim terrorista IS, treballen per protegir la gent de les noves ocupacions i massacres. I les dones que van alliberar milers de dones de l’esclavitud de l’ISIS són ara bombardejades per un exèrcit de l’OTAN amb un objectiu clar: dur a terme una neteja ètnica. Com a conseqüència, ja hi ha milers de desplaçats.Malgrat això, ni la comunitat internacional ni les Nacions Unides han pres cap mesura adequada per evitar el conflicte i parar els peus a Turquia, que, de fet, ja va cometre crims de guerra a Afrin el 2018 i que, llavors sí, la comunitat internacional va condemnar. És més, algunes potències hegemòniques com Rússia i els Estats Units han fomentat la situació actual, amb la consegüent ocupació de territoris per part de Turquia, que suposa un incompliment del dret internacional i de la pròpia sobirania de Síria.La solidaritat del poble kurdEls més de vuit anys de guerra a Síria han generat milers de desplaçats i damnificats que, sense cap suport digne de les organitzacions de les Nacions Unides, l’administració autònoma del nord i de l’est de Síria han aconseguit acollir-los, protegir-los i donar-los suport. A més, aquestes administracions autònomes han aconseguit, durant tot aquest temps, assegurar les necessitats humanes i els drets democràtics per a totes les persones d’aquesta regió.Cal destacar també el paper actiu de les dones en aquest conflicte internacional, especialment la revolució engegada a Rojava, diana dels atacs de l’exèrcit turc precisament per la font d’inspiració que ha suposat pel feminisme la creació d’un model social alternatiu de societat ecològica, democràtica i basada en l’alliberament de les dones.
Avui s’ha presentat l’associació d’empresaris Anem x Feina, la primera nítidament independentista. Aquesta iniciativa, que compta amb el suport de l’Assemblea, s’emmarca dins del paraigua d’Eines de País, que ha fet possible altres èxits com la victòria independentista a la Cambra de Comerç de Barcelona o la campanya de Consum Estratègic. En aquest enllaç trobaràs totes les campanyes d’Eines de País.
Anem x Feina vol ser un instrument per desenvolupar una economia moderna, innovadora i creativa i a la vegada enfortir la societat catalana per al proper embat democràtic amb l’Estat, tot corregint una de les febleses detectades l’octubre del 2017. Si ens organitzem des de la societat civil, tenim el poder per canviar les coses!
De moment, la patronal Anem x Feina ja compta amb l’adhesió de més de cinc-centes empreses i autònoms d’arreu del país i delegacions a Sort, Manresa, Tortosa, Lleida, Girona, Tarragona, Barcelona i la Bisbal del Penedès.
Però no ens quedem aquí. La patronal serà presentada oficialment durant les properes setmanes, però si ets empresari o autònom ja t’hi pots afegir a través d’aquest enllaç. També trobaràs la iniciativa a Twitter, i pots seguir, si encara no ho fas, els usuaris @EinesDePais i @AnemXFeina.
Aquest és el vídeo de la roda de premsa de presentació de la patronal Anem x feina, dintre de la campanya Eines de país.
La nova Sectorial de Persones Represaliades ja és una realitat. En un acte a l’antiga presó Model de Barcelona, amb la presència d’una nodrida representació de la societat civil i de represaliats de diverses generacions, la nova sectorial s’ha donat a conèixer públicament, enmig d’una gran expectació.
L’acte, conduit pel fotoperiodista Jordi Borràs, ha comptat amb la presència de la historiadora Anna Sallès, i una nodrida representació de represaliats del franquisme, com Carles Garcia Solé i Àngels Coté, mestra represaliada que va exiliar-se del 1974 al 1978 i secretària de la nova sectorial; represaliats de l’independentisme dels anys 70, 80, com Blanca Serra, dels 90, com Ramon López, Ramón Piqué i Guillem de Pallejà, i també represaliats actuals, com Francesc Colomines, detingut el 18 d’octubre i alliberat el 7 de novembre, i Tomàs Sayes, informàtic, identificat diverses vegades per haver fet talls i pintades, detingut per no haver-se presentat a una citació judicial i detingut a El Pertús pel tall a la frontera.
Posar el testimoniatge al servei de la lluita La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha subratllat la importància i la necessitat que aquesta sectorial posi al servei del moviment independentista el seu testimoniatge i la seva experiència, i ajudi gestionar la repressió política. “Si hem de conèixer bé el cor de la bèstia, és important tenir aquesta perspectiva històrica”, ha afegit.
Per a Paluzie, cal adaptar-se a aquesta repressió sense acceptar-la, i sobretot cal evitar que aconsegueixi el seu objectiu: que el moviment independentista es paralitzi i deixi de lluitar pels seus objectius polítics. Per això, ha demanat convertir en força aquesta repressió, per aconseguir més suport social i internacional i que acabi jugant a favor de la causa catalana.
Per acabar, Paluzie ha fet una interpel·lació directa a En Comú Podem arran de la detenció aquesta tarda del Mohammed, que després del seu empresonament durant les jornades de protesta post-sentència a Lleida, avui, tot just ser alliberat, ha estat novament detingut per la Policia Nacional per ser deportat. La presidenta de l’Assemblea ha recordat a En Comú Podem que les deportacions són competència del govern de l’Estat i que en virtut dels seus acords amb el PSOE ha d’exigir la no deportació del Mohammed.
Una xarxa antirepressiva forta Coté ha estat l’encarregada de llegir el manifest, al qual s’hi han adherit, a més dels membres de la sectorial, personalitats com Agustí Alcoberro, detingut i empresonat l’any 1975, Jordi Sànchez i Carme Forcadell, antics presidents de l’Assemblea, ara a la presó. El text fa una crida a totes les persones represaliades i als grups de suport a unir-se a la sectorial per fer una “xarxa forta” que permeti fer front a la repressió.
D’entre les veus que han intervingut, la historiadora Anna Sallès ha advertit que els camins utilitzats fins ara en la relació Catalunya-Espanya no han servit, i cal trobar nous mecanismes, diferents, que portin a assumir la plena condició de poble lliure a Catalunya. Tomàs Sayes, acompanyat de Francesc Colomines, ha demanat finalment de prendre nota de la repressió patida i que serveixi d’aprenentatge de cara al futur per evitar que condicioni les formacions polítiques.
L’Auditori de la Casa del Llibre ha quedat petit aquest vespre durant la presentació del llibre Manual de desobediència civil, que ha comptat amb un dels autors, Paul Engler, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri. L’editora i activista Liz Castro ha estat l’encarregada de moderar la taula rodona.
Un dels temes recurrents de la conversa ha estat la importància que tenen els pilars del poder. Paluzie ha assenyalat aquí la importància que adquireixen campanyes com Eines de País en l’objectiu d’afeblir aquests poders. Un dels objectius és compensar les febleses que es van evidenciar l’octubre del 2017, a través de campanyes de la por, en molts nivells, especialment l’econòmic. Per això, ha explicat com d’importants són campanyes com les de de no-cooperació per enfortir també el teixit empresarial alternatiu al format pels grans oligopolis, que es van alinear amb interessos de poder polític espanyol fa dos anys.
La importància de la polarització Els moviments sempre guanyen a través de la polarització. Així de contundent s’ha mostrat Engler, que, lluny de lamentar-ho, ha dit que és una eina necessària en qualsevol procés de desobediència civil. “No n’hi ha prou amb els somriures”, ha afegit. En aquest sentit, Mauri ha recordat que polarització no és sinònim de risc per a la convivència, i ha evidenciat que la societat catalana, lluny de descohesionar-se, és prou madura per acceptar qualsevol tipus de resultat que obtingui un referèndum, i fins i tot a l’hora d’afrontar les mobilitzacions post-sentència, que han estat “àmpliament acceptades” i s’han vist fins i tot útils i necessàries des de la societat.
Precisament sobre les mobilitzacions, Engler ha explicat que, quan es troben en el pic de l’onada, són difícils de sostenir durant molt de temps. Tanmateix, tornen, com una onada, més tard o més d’hora. Perquè això succeeixi, però, és essencial buscar suport actiu i sobretot suport popular, i no delegar la tasca de mostrar els avenços als mitjans de comunicació, que sovint no ho fan quan l’onada és al punt més àlgid.
Una repressió mai vista en països democràtics Per Engler, és bo per al moviment que hi hagi repressió que ataqui drets fonamentals com el d’expressió, perquè deslegitima l’autoritat. Ara bé, s’ha mostrat molt sorprès del nivell repressiu de l’Estat espanyol: “No ho havia vist mai en societat democràtiques”. De fet, ha titllat certes actituds més pròpies de dictadures.
Engler ha advertit que caure en la violència és un error, perquè fa mal al moviment, i de fet la policia molt cops intenta instigar-la en els moviments perquè es moguin en el seu terreny. A més, ha recordat que és l’Estat qui té el monopoli de la violència i que, per tant, vol tenir una justificació per exercir-la.
Finalment, Elisenda Paluzie ha enviat un missatge als assistents: ningú vindrà a resoldre el conflicte català, sinó que depèn, en bona part, del que es faci aquí. I ha reivindicat que la societat catalana ja ha exercit motles estratègies de lluita noviolenta sense ser-ne del tot conscient, com en les consultes populars iniciades l’any 2009, o fins i tot durant el referèndum del Primer d’Octubre.
L’Assemblea ha fet costat aquest matí al president de la Generalitat, Quim Torra, en l’inici del judici per desobediència que ha començat avui, després que es negués a despenjar, en primera instància, la pancarta en favor de la llibertat dels presos polítics del balcó de la Generalitat el mes de març d’aquest any.
A més de l’Assemblea, altres entitats de la societat civil, com Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i formacions polítiques sobiranistes també s’han desplaçat fins al passeig Lluís Companys. Cap a quarts de nou, el president Torra ha arribat i, a través d’una breu marxa passeig enllà, se l’ha acompanyat fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Molta gent, també personalitats de la societat civil, han desafiat el fred i amb càntics de suport i a favor de la independència han fet arribar l’escalf cap al president.
Un judici que mai no s’hauria d’haver produït El vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha lamentat que aquest procés judicial s’hagi acabat obrint, i ha evidenciat que els tribunals espanyols “deformen” i “manipulen” el principi de legalitat, tot transformant-lo en qualsevol situació de delicte. Segons Pep Cruanyes, el president de la Generalitat, com a autoritat, té el deure i l’obligació de defensar “l’exercici dels drets humans” i denunciar la vulneració de drets, com ho feia la pancarta per la qual se l’està jutjant. “És una vergonya que això es vulgui transformar en delicte”.
Pel vicepresident de l’Assemblea, l’Estat espanyol confon el respecte i l’obediència a la llei amb el “vassallatge”, i ja no estem a l’època medieval, ha exclamat. De fet, s’ha referit a l’informe del Grup de detencions arbitràries de l’ONU, i ha recordat que aquest informe apunta que els òrgans de poder de l’Estat espanyol, com la Fiscalia, els tribunals i el propi Govern, trenquen el principi de separació de poders, i duen a terme una persecució de l’independentisme. “I aquest procés això ho posa en evidència”, ha conclòs.
L’Assemblea Nacional Catalana expressa la seva preocupació per la situació a l’Estat plurinacional de Bolívia i condemna el cop d’estat militar que ha forçat la sortida del poder del president legítim Evo Morales.
La comunitat internacional no pot restar al marge d’aquest atac contra la democràcia i contra les institucions d’aquest país. Bolívia, durant els darrers anys, ha aconseguit un progrés històric en matèria de drets socials, econòmics i culturals per a la seva població. També ha aconseguit avenços en la seva sobirania nacional sobre els recursos naturals i una major inclusió i respecte per a les seves minories, històricament discriminades.
L’Assemblea fa una crida a tots els actors implicats perquè posin fi als actes de violència. A l’hora, demana que la situació es pugui resoldre amb un procés que doni veu al poble de Bolívia. Advoca perquè es respectin els drets civils i polítics de tots els seus habitants i, especialment, de les seves minories ètniques quítxues, aimares i d’altres grups indígenes, víctimes de la violència i la repressió per part de policia i forces armades durant els darrers dies.
Davant d’aquest atac a la democràcia ens cal una resposta política i institucional a l’alçada del moment històric que vivim. La mobilització popular de resposta a la sentència ha estat a l’alçada. Des del carrer, continuarem defensant tots els drets.
Afirmar que la situació viscuda a Catalunya en els aldarulls dels darrers dies són d’una violència d’impacte superior a la que hi ha hagut al País Basc és ofensiu, principalment per les víctimes del terrorisme, com algunes de les víctimes catalanes ja han dit. Però és evident que el ministre i, per tant el Govern d’Espanya, estan preparant el relat que necessiten per aplicar la llei antiterrorista i/o per condemnar per terrorisme a desenes de joves catalans.
En aquest context, ens preocupa encara més quin ha estat el paper de la nostra Conselleria d’Interior dels darrers dies. En primer lloc, per les declaracions del Conseller Buch que han contribuït a alimentar el relat de l’existència de grups organitzats violents. En segon lloc, per l’aplicació d’un dispositiu conjunt d’ordre públic amb la Policia Nacional i la Guardia Civil, sabent com sabem ara com van actuar aquests cossos l’1 d’Octubre del 2017.
Un cop aplicat aquest dispositiu, els Mossos són qui tenen les competències d’ordre públic a Catalunya, i la Policia Nacional s’ha de limitar a donar suport. Per què s’ha permès que la Policia Nacional fes detencions irregulars totalment mancades de garanties? S’ha pretès fer imprescindible un suport de la Policia Nacional Espanyola amb operatius que semblaven dirigits a provocar la reacció dels manifestants, per tal de poder alimentar el relat de la violència.
A més, ens dolen particularment les actuacions dels Mossos que han seguit una mala praxi policial, amb ús excessiu de la força, amb càrregues indiscriminades contra gent manifestant-se de forma pacífica.
No pot passar ni un dia mes sense que s’investiguin i depurin les responsabilitats. Ho vam demanar al govern des de l’endemà de la sentència. No es va atendre aquesta petició, i vam demanar la dimissió o cessament del Conseller Buch. Ens reiterem en aquesta demanda.
Per evitar l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional, s’ha acabat danyant seriosament la confiança de la ciutadania en el cos dels Mossos d’Esquadra, que en el seu conjunt actua com a policia democràtica, com així vam viure en l’organització de l’operatiu policial de seguretat de les Marxes per la Llibertat.
És imprescindible que es prenguin les mesures perquè el cos dels Mossos deixi d’estar al servei d’aquesta operació d’Estat, que té només l’objectiu d’escalar la repressió política del moviment independentista.
Ho hem aconseguit! Hem impedit que España Global expliqués les seves mentides, i han suspès l’acte! Mentre no es respecti el dret a l’autodeterminació, i mentre duri la repressió i les forces d’ocupació segueixin aquí, el govern espanyol no serà benvingut.
La ciutadania catalana ha mostrat la solidaritat amb el poble de Hong Kong aquest matí. En una concentració que s’ha fet davant del consolat de la Xina, l’Assemblea i Pícnic per la República han volgut traslladar a la societat hongkonguesa l’escalf per una lluita compartida: la de la independència.
Un dels moments àlgids de l’acte s’ha produït quan s’ha connectat en directe amb la concentració que s’estava produint simultàniament a Hong Kong, en aquest cas en solidaritat amb el poble català on, a més de veure què estava passant allà, s’han emès vídeo de suport mutus.
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha compartit la solidaritat en un vídeo que s’ha emès també en directe, on ha reconegut admiració per la “perseverança” després de la revolució dels paraigües, ara fa cinc anys. “Ens vau ensenyar que no ens podem rendir, que hem de lluitar pels nostres drets sense importar-ne les dificultats”, ha admès en el vídeo, que es pot consultar íntegrament a continuació:
Milers i milers de persones han sortit als carrers de tot el país aquest vespre. Si durant el matí la ciutadania ja s’havia mobilitzat massivament a diversos llocs, aquest vespre les places del país s’han omplert per protestar per la sentència del Suprem, que s’ha fet pública avui.
La plaça Sant Jaume de Barcelona ha queda desbordada; els carrers adjacents també. I al bell mig, entre els milers de persones, una pancarta gran amb un lema clar: contra la sentència, independència. Darrere d’ella, s’hi ha concentrat una àmplia representació de la societat civil i també del Govern de la Generalitat.
A més de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie; el vicepresident, Pep Cruanyes, i altres membres del secretariat nacional, s’hi ha unit el President de la Generalitat, Quim Torra; el President del Parlament, Roger Torrent; i també membres del Govern i de diverses formacions polítiques.
“No cedirem” La presidenta de l’Assemblea s’ha mostrat contundent: “des de la societat civil no cedirem, i seguirem determinats fins aconseguir la plena llibertat”. Per Paluzie, l’objectiu de la repressió és acabar amb el moviment independentista, però les mobilitzacions d’avui demostren que la gent segueix determinada. “El món sap que no estem acceptant aquesta sentència”; ha afegit. Al seu torn, el vicepresident Pep Cruanyes ha advertit que allò que tem l’Estat és que la ciutadania exerceixi aquests drets fonamentals, i avui s’ha tornat a fer això. “Seguirem endavant”, ha conclòs.
Seguir fins la plena llibertat El manifest llegit per Jaume Comas constata que aquesta sentència només busca venjança, i que, en el fons, condemna tota la ciutadania per l’exercici de drets i llibertats. L’Estat, lluny d’investigar i condemnar la violència de l’1-O, ha condemnat aquells que, pacíficament, van fer possible l’1-O, amb penes de 99 anys i mig. Ara bé, alerten que ni la repressió, ni les amenaces ni la violència, tampoc els empresonaments, faran desaparèixer l’anhel de llibertat.
El text considera que l’Estat intenta criminalitzar el moviment independentista de maner “barroera” i associar-lo al terrorisme, fet que demostra la “desesperació” de l’Estat, i recorda que el moviment independentista sempre ha portat la bandera de la noviolència.
Finalment, davant d’aquest atac sense precedents a la democràcia i a l’autodeterminació, el text emplaça a trobar una resposta política i institucional a l’altura d’aquest moment. “Ens cal més unió que mai”, perquè cal seguir demostrant que la societat catalana ha estat, és i serà pacífica. “Davant d’aquells que ens volen violents, serenor i tranquil·litat. No caurem en provocacions. Seguirem fins a la plena llibertat”, conclou el text.