nov. 23 2019

La Sectorial de Persones Represaliades inicia el seu camí en un acte a l’antiga presó Model de Barcelona

La nova Sectorial de Persones Represaliades ja és una realitat. En un acte a l’antiga presó Model de Barcelona, amb la presència d’una nodrida representació de la societat civil i de represaliats de diverses generacions, la nova sectorial s’ha donat a conèixer públicament, enmig d’una gran expectació.

L’acte, conduit pel fotoperiodista Jordi Borràs, ha comptat amb la presència de la historiadora Anna Sallès, i una nodrida representació de represaliats del franquisme, com Carles Garcia Solé i Àngels Coté, mestra represaliada que va exiliar-se del 1974 al 1978 i secretària de la nova sectorial; represaliats de l’independentisme dels anys 70, 80, com Blanca Serra, dels 90, com Ramon López, Ramón Piqué i Guillem de Pallejà, i també represaliats actuals, com Francesc Colomines, detingut el 18 d’octubre i alliberat el 7 de novembre, i Tomàs Sayes, informàtic, identificat diverses vegades per haver fet talls i pintades, detingut per no haver-se presentat a una citació judicial i detingut a El Pertús pel tall a la frontera.

Posar el testimoniatge al servei de la lluita
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha subratllat la importància i la necessitat que aquesta sectorial posi al servei del moviment independentista el seu testimoniatge i la seva experiència, i ajudi gestionar la repressió política. “Si hem de conèixer bé el cor de la bèstia, és important tenir aquesta perspectiva històrica”, ha afegit.

Per a Paluzie, cal adaptar-se a aquesta repressió sense acceptar-la, i sobretot cal evitar que aconsegueixi el seu objectiu: que el moviment independentista es paralitzi i deixi de lluitar pels seus objectius polítics. Per això, ha demanat convertir en força aquesta repressió, per aconseguir més suport social i internacional i que acabi jugant a favor de la causa catalana.

Per acabar, Paluzie ha fet una interpel·lació directa a En Comú Podem arran de la detenció aquesta tarda del Mohammed, que després del seu empresonament durant les jornades de protesta post-sentència a Lleida, avui, tot just ser alliberat, ha estat novament detingut per la Policia Nacional per ser deportat. La presidenta de l’Assemblea ha recordat a En Comú Podem que les deportacions són competència del govern de l’Estat i que en virtut dels seus acords amb el PSOE ha d’exigir la no deportació del Mohammed.

Una xarxa antirepressiva forta
Coté ha estat l’encarregada de llegir el manifest, al qual s’hi han adherit, a més dels membres de la sectorial, personalitats com Agustí Alcoberro, detingut i empresonat l’any 1975, Jordi Sànchez i Carme Forcadell, antics presidents de l’Assemblea, ara a la presó. El text fa una crida a totes les persones represaliades i als grups de suport a unir-se a la sectorial per fer una “xarxa forta” que permeti fer front a la repressió.

D’entre les veus que han intervingut, la historiadora Anna Sallès ha advertit que els camins utilitzats fins ara en la relació Catalunya-Espanya no han servit, i cal trobar nous mecanismes, diferents, que portin a assumir la plena condició de poble lliure a Catalunya. Tomàs Sayes, acompanyat de Francesc Colomines, ha demanat finalment de prendre nota de la repressió patida i que serveixi d’aprenentatge de cara al futur per evitar que condicioni les formacions polítiques.

nov. 23 2019

Èxit absolut de públic en la presentació del llibre ‘Manual de desobediència civil’

L’Auditori de la Casa del Llibre ha quedat petit aquest vespre durant la presentació del llibre Manual de desobediència civil, que ha comptat amb un dels autors, Paul Engler, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri. L’editora i activista Liz Castro ha estat l’encarregada de moderar la taula rodona.

Un dels temes recurrents de la conversa ha estat la importància que tenen els pilars del poder. Paluzie ha assenyalat aquí la importància que adquireixen campanyes com Eines de País en l’objectiu d’afeblir aquests poders. Un dels objectius és compensar les febleses que es van evidenciar l’octubre del 2017, a través de campanyes de la por, en molts nivells, especialment l’econòmic. Per això, ha explicat com d’importants són campanyes com les de de no-cooperació per enfortir també el teixit empresarial alternatiu al format pels grans oligopolis, que es van alinear amb interessos de poder polític espanyol fa dos anys.

La importància de la polarització
Els moviments sempre guanyen a través de la polarització. Així de contundent s’ha mostrat Engler, que, lluny de lamentar-ho, ha dit que és una eina necessària en qualsevol procés de desobediència civil. “No n’hi ha prou amb els somriures”, ha afegit. En aquest sentit, Mauri ha recordat que polarització no és sinònim de risc per a la convivència, i ha evidenciat que la societat catalana, lluny de descohesionar-se, és prou madura per acceptar qualsevol tipus de resultat que obtingui un referèndum, i fins i tot a l’hora d’afrontar les mobilitzacions post-sentència, que han estat “àmpliament acceptades” i s’han vist fins i tot útils i necessàries des de la societat.

Precisament sobre les mobilitzacions, Engler ha explicat que, quan es troben en el pic de l’onada, són difícils de sostenir durant molt de temps. Tanmateix, tornen, com una onada, més tard o més d’hora. Perquè això succeeixi, però, és essencial buscar suport actiu i sobretot suport popular, i no delegar la tasca de mostrar els avenços als mitjans de comunicació, que sovint no ho fan quan l’onada és al punt més àlgid.

Una repressió mai vista en països democràtics
Per Engler, és bo per al moviment que hi hagi repressió que ataqui drets fonamentals com el d’expressió, perquè deslegitima l’autoritat. Ara bé, s’ha mostrat molt sorprès del nivell repressiu de l’Estat espanyol: “No ho havia vist mai en societat democràtiques”. De fet, ha titllat certes actituds més pròpies de dictadures.

Engler ha advertit que caure en la violència és un error, perquè fa mal al moviment, i de fet la policia molt cops intenta instigar-la en els moviments perquè es moguin en el seu terreny. A més, ha recordat que és l’Estat qui té el monopoli de la violència i que, per tant, vol tenir una justificació per exercir-la.

Finalment, Elisenda Paluzie ha enviat un missatge als assistents: ningú vindrà a resoldre el conflicte català, sinó que depèn, en bona part, del que es faci aquí. I ha reivindicat que la societat catalana ja ha exercit motles estratègies de lluita noviolenta sense ser-ne del tot conscient, com en les consultes populars iniciades l’any 2009, o fins i tot durant el referèndum del Primer d’Octubre.

nov. 19 2019

L’Assemblea fa costat al president Torra en l’inici del seu judici per desobediència

L’Assemblea ha fet costat aquest matí al president de la Generalitat, Quim Torra, en l’inici del judici per desobediència que ha començat avui, després que es negués a despenjar, en primera instància, la pancarta en favor de la llibertat dels presos polítics del balcó de la Generalitat el mes de març d’aquest any.

A més de l’Assemblea, altres entitats de la societat civil, com Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i formacions polítiques sobiranistes també s’han desplaçat fins al passeig Lluís Companys. Cap a quarts de nou, el president Torra ha arribat i, a través d’una breu marxa passeig enllà, se l’ha acompanyat fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Molta gent, també personalitats de la societat civil, han desafiat el fred i amb càntics de suport i a favor de la independència han fet arribar l’escalf cap al president.

Un judici que mai no s’hauria d’haver produït
El vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha lamentat que aquest procés judicial s’hagi acabat obrint, i ha evidenciat que els tribunals espanyols “deformen” i “manipulen” el principi de legalitat, tot transformant-lo en qualsevol situació de delicte. Segons Pep Cruanyes, el president de la Generalitat, com a autoritat, té el deure i l’obligació de defensar “l’exercici dels drets humans” i denunciar la vulneració de drets, com ho feia la pancarta per la qual se l’està jutjant. “És una vergonya que això es vulgui transformar en delicte”.

Pel vicepresident de l’Assemblea, l’Estat espanyol confon el respecte i l’obediència a la llei amb el “vassallatge”, i ja no estem a l’època medieval, ha exclamat. De fet, s’ha referit a l’informe del Grup de detencions arbitràries de l’ONU, i ha recordat que aquest informe apunta que els òrgans de poder de l’Estat espanyol, com la Fiscalia, els tribunals i el propi Govern, trenquen el principi de separació de poders, i duen a terme una persecució de l’independentisme. “I aquest procés això ho posa en evidència”, ha conclòs.

nov. 14 2019

Comunicat sobre els esdeveniments a l’estat plurinacional de Bolívia

L’Assemblea Nacional Catalana expressa la seva preocupació per la situació a l’Estat plurinacional de Bolívia i condemna el cop d’estat militar que ha forçat la sortida del poder del president legítim Evo Morales.

La comunitat internacional no pot restar al marge d’aquest atac contra la democràcia i contra les institucions d’aquest país. Bolívia, durant els darrers anys, ha aconseguit un progrés històric en matèria de drets socials, econòmics i culturals per a la seva població. També ha aconseguit avenços en la seva sobirania nacional sobre els recursos naturals i una major inclusió i respecte per a les seves minories, històricament discriminades.

L’Assemblea fa una crida a tots els actors implicats perquè posin fi als actes de violència. A l’hora, demana que la situació es pugui resoldre amb un procés que doni veu al poble de Bolívia. Advoca perquè es respectin els drets civils i polítics de tots els seus habitants i, especialment, de les seves minories ètniques quítxues, aimares i d’altres grups indígenes, víctimes de la violència i la repressió per part de policia i forces armades durant els darrers dies.

CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=506533

oct. 29 2019

Vídeo “Resum mobilitzacions: Contra la Sentència, Independència!”

Davant d’aquest atac a la democràcia ens cal una resposta política i institucional a l’alçada del moment històric que vivim. La mobilització popular de resposta a la sentència ha estat a l’alçada. Des del carrer, continuarem defensant tots els drets.

oct. 27 2019

Comunicat sobre les afirmacions del ministre d’interior Fernando Grande-Marlaska

Afirmar que la situació viscuda a Catalunya en els aldarulls dels darrers dies són d’una violència d’impacte superior a la que hi ha hagut al País Basc és ofensiu, principalment per les víctimes del terrorisme, com algunes de les víctimes catalanes ja han dit.
Però és evident que el ministre i, per tant el Govern d’Espanya, estan preparant el relat que necessiten per aplicar la llei antiterrorista i/o per condemnar per terrorisme a desenes de joves catalans.

En aquest context, ens preocupa encara més quin ha estat el paper de la nostra Conselleria d’Interior dels darrers dies.
En primer lloc, per les declaracions del Conseller Buch que han contribuït a alimentar el relat de l’existència de grups organitzats violents.
En segon lloc, per l’aplicació d’un dispositiu conjunt d’ordre públic amb la Policia Nacional i la Guardia Civil, sabent com sabem ara com van actuar aquests cossos l’1 d’Octubre del 2017.

Un cop aplicat aquest dispositiu, els Mossos són qui tenen les competències d’ordre públic a Catalunya, i la Policia Nacional s’ha de limitar a donar suport. Per què s’ha permès que la Policia Nacional fes detencions irregulars totalment mancades de garanties?
S’ha pretès fer imprescindible un suport de la Policia Nacional Espanyola amb operatius que semblaven dirigits a provocar la reacció dels manifestants, per tal de poder alimentar el relat de la violència.

A més, ens dolen particularment les actuacions dels Mossos que han seguit una mala praxi policial, amb ús excessiu de la força, amb càrregues indiscriminades contra gent manifestant-se de forma pacífica.

No pot passar ni un dia mes sense que s’investiguin i depurin les responsabilitats. Ho vam demanar al govern des de l’endemà de la sentència. No es va atendre aquesta petició, i vam demanar la dimissió o cessament del Conseller Buch. Ens reiterem en aquesta demanda.

Per evitar l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional, s’ha acabat danyant seriosament la confiança de la ciutadania en el cos dels Mossos d’Esquadra, que en el seu conjunt actua com a policia democràtica, com així vam viure en l’organització de l’operatiu policial de seguretat de les Marxes per la Llibertat.

És imprescindible que es prenguin les mesures perquè el cos dels Mossos deixi d’estar al servei d’aquesta operació d’Estat, que té només l’objectiu d’escalar la repressió política del moviment independentista.

oct. 25 2019

Vídeo “Acció protesta: Desemmascarem l’Estat!”

Ho hem aconseguit! Hem impedit que España Global expliqués les seves mentides, i han suspès l’acte! Mentre no es respecti el dret a l’autodeterminació, i mentre duri la repressió i les forces d’ocupació segueixin aquí, el govern espanyol no serà benvingut.

oct. 24 2019

Catalunya mostra la solidaritat amb el poble de Hong Kong en una concentració davant del consolat xinès a Barcelona

La ciutadania catalana ha mostrat la solidaritat amb el poble de Hong Kong aquest matí. En una concentració que s’ha fet davant del consolat de la Xina, l’Assemblea i Pícnic per la República han volgut traslladar a la societat hongkonguesa l’escalf per una lluita compartida: la de la independència.

Un dels moments àlgids de l’acte s’ha produït quan s’ha connectat en directe amb la concentració que s’estava produint simultàniament a Hong Kong, en aquest cas en solidaritat amb el poble català on, a més de veure què estava passant allà, s’han emès vídeo de suport mutus.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha compartit la solidaritat en un vídeo que s’ha emès també en directe, on ha reconegut admiració per la “perseverança” després de la revolució dels paraigües, ara fa cinc anys. “Ens vau ensenyar que no ens podem rendir, que hem de lluitar pels nostres drets sense importar-ne les dificultats”, ha admès en el vídeo, que es pot consultar íntegrament a continuació:

oct. 19 2019

Vídeo del discurs d’Elisenda Paluzie a l’acte pels drets i les llibertats

Aquest és el vídeo del discurs d’Elisenda Paluzie a l’acte pels drets i les llibertats.

oct. 15 2019

Els carrers es desborden d’indignació per la sentència a l’1-O i determinació per la independència

Milers i milers de persones han sortit als carrers de tot el país aquest vespre. Si durant el matí la ciutadania ja s’havia mobilitzat massivament a diversos llocs, aquest vespre les places del país s’han omplert per protestar per la sentència del Suprem, que s’ha fet pública avui.

La plaça Sant Jaume de Barcelona ha queda desbordada; els carrers adjacents també. I al bell mig, entre els milers de persones, una pancarta gran amb un lema clar: contra la sentència, independència. Darrere d’ella, s’hi ha concentrat una àmplia representació de la societat civil i també del Govern de la Generalitat.

A més de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie; el vicepresident, Pep Cruanyes, i altres membres del secretariat nacional, s’hi ha unit el President de la Generalitat, Quim Torra; el President del Parlament, Roger Torrent; i també membres del Govern i de diverses formacions polítiques.

“No cedirem”
La presidenta de l’Assemblea s’ha mostrat contundent: “des de la societat civil no cedirem, i seguirem determinats fins aconseguir la plena llibertat”. Per Paluzie, l’objectiu de la repressió és acabar amb el moviment independentista, però les mobilitzacions d’avui demostren que la gent segueix determinada. “El món sap que no estem acceptant aquesta sentència”; ha afegit. Al seu torn, el vicepresident Pep Cruanyes ha advertit que allò que tem l’Estat és que la ciutadania exerceixi aquests drets fonamentals, i avui s’ha tornat a fer això. “Seguirem endavant”, ha conclòs.

Seguir fins la plena llibertat
El manifest llegit per Jaume Comas constata que aquesta sentència només busca venjança, i que, en el fons, condemna tota la ciutadania per l’exercici de drets i llibertats. L’Estat, lluny d’investigar i condemnar la violència de l’1-O, ha condemnat aquells que, pacíficament, van fer possible l’1-O, amb penes de 99 anys i mig. Ara bé, alerten que ni la repressió, ni les amenaces ni la violència, tampoc els empresonaments, faran desaparèixer l’anhel de llibertat.

El text considera que l’Estat intenta criminalitzar el moviment independentista de maner “barroera” i associar-lo al terrorisme, fet que demostra la “desesperació” de l’Estat, i recorda que el moviment independentista sempre ha portat la bandera de la noviolència.

Finalment, davant d’aquest atac sense precedents a la democràcia i a l’autodeterminació, el text emplaça a trobar una resposta política i institucional a l’altura d’aquest moment. “Ens cal més unió que mai”, perquè cal seguir demostrant que la societat catalana ha estat, és i serà pacífica. “Davant d’aquells que ens volen violents, serenor i tranquil·litat. No caurem en provocacions. Seguirem fins a la plena llibertat”, conclou el text.

oct. 14 2019

Elisenda Paluzie: “La nostra millor resposta a la sentència és refermar-nos en la lluita per la independència”

Contra la sentència, independència. Amb aquest clam ha acabat la roda de premsa que l’Assemblea Nacional Catalana ha dut a terme aquest migdia a la plaça dels Àngels. En un acte en què hi han participat membres de l’actual secretariat nacional, però també dels anteriors, l’entitat ha volgut traslladar, d’una banda, l’escalf als presos polítics condemnats avui, i també la voluntat de refermar-se en l’objectiu final: la independència.

“La nostra millor resposta a la sentència és refermar-nos en la lluita per la independència”, ha assegurat Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, que ha reiterat que l’Estat ha hagut de recórrer a un relat fals per condemnar els presos. L’objectiu de la sentència és polític, segons Paluzie, com també el de la repressió, que pretén “criminalitzar” un moviment “pacífic i democràtic” perquè, així, s’abandoni la lluita. Lluny daixò, Paluzie s’ha refermat en la independència com a objectiu, i ha fer una crida a la ciutadania perquè es mobilitzi, surti al carrer, participi de les mobilitzacions i exercici els drets fonamentals que vol criminalitzar la sentència.

No és una situació democràtica
El vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha recordat que l’Estat va despenalitzar la convocatòria del referèndum, i que aquesta sentència posa en evidència que no és una situació democràtica. La sentència, ha dit, penalitza el referèndum, les resolucions parlamentàries, les manifestacions, i les converteix en delictives, així com la resistència pacifica.

Aquests sentencia demostra, per Cruanyes, la persecució dels diversos poders de l’Estat: la fiscalia, la judicatura i el poder executiu, trencant qualsevols separació de poders. Per Cruanyes, s’ha arribat a un punt en què les grans manifestacions, quan persegueixen o defensen idees que estan considerades impròpies i incòmodes per l’Estat, esdevenen una justificació de la criminalització.

Agustí Alcoberro, que en el moment de l’empresonament de Jordi Sànchez era vicepresident de l’entitat, ha reivindicat el lloc on s’ha fet la roda de premsa, amb una forta càrrega simbòlica, perquè va ser al CCCB on l’Assemblea, Òmnium Cultural i l’AMI es van conjurar el maig del 2017 a fer possible el referèndum d’autodeterminació. A més, Alcoberro ha reivindicat dues idees: aquest procés és irreversible, sense marxa enrere; i la justícia espanyola es mou sota els principis de la unitat de la pàtria.

Irene Martín, que va ser secretària nacional durant el mandat de Carme Forcadell, ha descrit (consulteu el text aquí: Paraules Irene Martín) la sentència com un acte de “venjança i de càstig” per haver estat presidenta de l’Assemblea i haver permès el debat al Parlament. I Jordi VIlarassau, que va ser membre del secretariat durant el primer mandat de Jordi Sànchez, ha llegit una carta de l’expresident de l’entitat en què ha demanat recuperar l’esperit de l’1-O i persistir en la lluita noviolenta per guanyar el dret a l’autodeterminació. Es pot consultar el tex aquí: Paraules Jordi Vilarassau.

oct. 13 2019

Posicionament de l’Assemblea Nacional Catalana en relació a la invasió militar turca contra el Kurdistan sirià

Comunicat

El darrer 9 d’octubre les forces armades turques van iniciar una ofensiva militar contra el poble kurd de Síria, aprofitant la retirada de les tropes nord-americanes de la zona del nord-est del país. Els primers quatre dies d’operació militar s’han saldat ja amb desenes de civils morts, diversos executats com la líder del partit kurd Futur de Síria, Hevrin Khalaf, i prop de 20.000 desplaçats. Davant d’aquests fets, l’Assemblea Nacional Catalana fa públic el següent posicionament:

Condemnem de forma rotunda l’agressió militar turca contra el poble del Kurdistan, una violació flagrant del dret internacional que suposa un pas més en l’ofensiva imperialista i repressiva del govern d’Erdogan contra els i les kurdes.
Condemnem fermament el suport del govern espanyol a aquesta nova agressió militar turca contra el poble kurd, de nou fent costat a règims autoritaris que violen drets fonamentals de forma massiva. L’actitud del govern espanyol és especialment alarmant en tant que contrasta amb la de diversos països europeus, els quals ja han anunciat un embargament d’armes contra Turquia.
Condemnem la repressió i la persecució contra els alcaldes i altres càrrecs electes kurds per les autoritats turques, justificats en algunes ocasions pel mateix govern de Turquia que utilitza les suspensions de càrrecs electes catalans i bascos per l’Estat espanyol. En aquest sentit, celebrem que el Consell d’Europa estigui investigant els casos d’empresonaments de líders polítics kurds i catalans per les autoritats turques i espanyoles respectivament, empresonats en molts casos per haver exercit el seu dret a la llibertat d’expressió.
Refermem la nostra solidaritat fraterna amb el poble kurd i el nostre suport al seu dret a l’autodeterminació, una aspiració plenament compartida amb el poble de Catalunya.

Assemblea Nacional Catalana

Barcelona, 13 d’octubre de 2019.

oct. 4 2019

5 marxes populars i massives sortiran de 5 llocs diferents i confluiran a Barcelona per respondre a la sentència del Suprem

L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han anunciat les primeres accions unitàries per respondre a la sentència del Tribunal Suprem, que preveuen condemnatòria. La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, han explicat que es faran cinc marxes massives, anomenades Marxes per la Llibertat, que sortiran de cinc localitats diferents: Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona, i que aniran passant poble a poble per tot el territori fins arribar a Barcelona.

Durant tres dies, es recorreran 100 km, dividits en 5 etapes. El primer i segon dia hi haurà dues etapes (una al matí i una a la tarda), i el tercer dia només una, ja que s’arribarà a Barcelona al migdia. Cada etapa té aproximadament uns 20 km.Les marxes, inspirades en d’altres marxes pacífiques històriques, pretenen ser una resposta de país en favor de la llibertat de les i els presos polítics, les i els exiliats, en contra de la repressió i per reivindicar el dret a l’autodeterminació. La voluntat és implicar tot el territori, de manera transversal i plural, i retornar a la ciutadania el paper protagonista de les mobilitzacions.Tothom qui hi vulgui participar només caldrà que s’hi uneixi, sense limitacions ni l’obligatorietat de completar etapes senceres. Cada etapa començarà i acabarà en un nucli urbà, des d’on s’oferirà, a preu simbòlic, esmorzar, dinar i sopar populars. També s’hi podrà pernoctar de forma gratuïta i prosseguir així la marxa l’endemà, prèvia reserva al web http://www.marxesperlallibertat.cat. El web s’activarà avui al vespre.Concentracions quan surti la sentènciaEl mateix dia que el Tribunal Suprem faci pública la seva decisió, les entitats també convocaran concentracions a les 20 h en diversos punts del país. Els detalls d’aquesta acció es concretaran a través dels canals oficials de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

oct. 2 2019

Vídeo de la intervenció d’Elisenda Paluzie a la Jornada Internacional de noviolència

Aquesta és la intervenció de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, en la Jornada Internacional de Noviolència que va fer-se a Barcelona.