L’Assemblea General Ordinària (AGO), que s’ha celebrat del 25 al 30 de juny de forma telemàtica, ha conclòs amb l’aprovació de la reforma parcial dels Estatuts i del Reglament del règim intern (RRI). Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han avalat la ponència de reforma parcial dels Estatuts amb el 73% dels vots a favor, per sobre del 65% necessari. També s’ha aprovat la reforma parcial del RRI amb el 75% dels vots a favor. A l’AGO hi han participat 3.434 socis, que suposa un increment de participació d’un 1,8 respecte a l’anterior reforma dels Estatuts del maig de 2021 (1.870 socis). També ha superat la participació de la votació del Full de ruta aprovat el gener d’enguany (2.434), que ja havia sigut la més alta dels últims fulls de ruta aprovats.

Els socis han aprovat àmpliament la reforma dels Estatuts i del RRI, uns documents que posen al dia l’ANC, adequant l’entitat a les necessitats del context actual. Els resultats i els documents finals actualitzats es presentaran el pròxim diumenge 6 de juliol a les 12 h en un acte polític al Casinet d’Hostafrancs a Barcelona, que servirà per explicar la tasca de l’Assemblea i els principals reptes de futur de l’entitat per avançar cap a la independència.

Els nous Estatuts i RRI aprovats reforcen la naturalesa de l’Assemblea com a moviment cívic transversal i independent de partits i altres entitats. També incorpora millores en la governança interna, reforça la transparència i millora les garanties dels processos disciplinaris i electorals. Entre els canvis destacats hi ha la consolidació del caràcter no partidista de l’Assemblea, la regulació de la participació dels membres simpatitzants, la possibilitat de recuperar antics activistes per càrrecs electes, i l’actualització dels mecanismes per celebrar reunions telemàtiques.  Pel que fa al funcionament intern, s’han introduït mesures per garantir el dret a la informació dels membres, ordenar millor els plenaris i assegurar una participació més efectiva de les bases en les decisions del Secretariat Nacional. En l’àmbit electoral, es fixa un procediment estable i no variable en cada convocatòria, es redueixen els requisits per presentar candidatures i es garanteix la seguretat tècnica del vot electrònic. També es regulen amb més claredat les funcions i incompatibilitats dels diferents òrgans, com el Comitè Deontològic i la Comissió d’Apel·lacions.

La Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans —formada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Decidim-País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) — ha presentat a Palma el projecte “Països Espoliats”, una campanya de denúncia pública de l’espoli fiscal estructural que pateixen Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

El projecte, que es presenta coincidint amb Sant Joan, patró dels Països Catalans, exposa xifres i context a una realitat que perjudica greument el benestar, el progrés i el desenvolupament dels territoris de parla catalana. “Països Espoliats” és un projecte sostingut en el temps i que interpel·la el conjunt de la societat a través de píndoles informatives breus, visuals i rigoroses, elaborades a partir de fonts fiables per un consell d’experts format per economistes de reconegut prestigi. La primera píndola ja mostra de forma clara les desigualtats entre el que aporten aquests tres territoris a l’Estat espanyol i el que reben a canvi per financar els seus serveis basics.

Segons les darreres dades disponibles (2022), les Illes Balears aporten un 21,2% més que la mitjana estatal, Catalunya un 17,5% més, però reben molt per sota del que els correspon: les Illes cauen fins a la 9a posició en recursos rebuts, Catalunya a la 10a. El País Valencià, tot i generar menys riquesa, acaba sent l’últim a l’Estat en finançament rebut, fet que agreuja encara més la seva situació. Alhora, comunitats com Extremadura o Cantàbria, amb riqueses inferiors, són afavorides amb diferències que arriben a superar els 40 punts percentuals, consolidant un sistema injust, opac i profundament desequilibrat. Aquestes xifres impacten directament en el dia a dia dels ciutadans i en els serveis bàsics que reben.

L’acte ha comptat amb la participació de Lluís Llach, president de l’ANC, la presidenta de Decidim, Zahia Guidoum, i el president de l’ASM, Joan Planes, que han exposat amb contundència la magnitud de l’espoli i la manca de retorn dels recursos aportats. “Països Espoliats” no només vol denunciar amb dades, sinó també generar debat i consciència social.

Tal com ha afirmat Lluís Llach durant la roda de premsa: “Aquest espoli no és només un problema econòmic: és un obstacle polític al nostre desenvolupament com a poble. Ens cal sobirania per decidir com gestionem els nostres recursos.” D’altra banda, la presidenta de Decidim ha assenyalat: “Al País Valencià, patim una doble injustícia: aportem com una comunitat rica i rebem com si fóssim pobres. Aquesta situació no és fruit de l’atzar, sinó d’un sistema deliberadament dissenyat per mantenir-nos subordinats econòmicament i políticament”. Finalment, Joan Planas, president de l’ASM, ha conclòs: “L’Estat espanyol ens tracta com una colònia econòmica: recapta amb mà de ferro i retorna amb comptagotes. Aquesta campanya és només el primer pas d’un clam compartit: volem decidir sobre els nostres recursos i el nostre futur.”

En paral·lel, conscients del poder simbòlic i cohesionador de la diada dels Països Catalans i la Flama del Canigó, aquest divendres 20 de juny, les tres entitats han impulsat una acció simultània de penjada de pancartes per tots els tres territoris per reivindicar la llengua compartida, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer: “70.520 km², una sola llengua”.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) s’adhereix a la demanda contra Espanya davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) a favor del debat lliure, sense límits a la llibertat d’expressió, en el Parlament de Catalunya. L’ANC s’afegeix així a la demanda que la Comissió Promotora de la Iniciativa legislativa popular per la Regulació de l’Estatut polític de Catalunya va interposar el 13 de gener del 2025 al Tribunal d’Estrasburg. Una iniciativa que va iniciar el 2024 amb dues Iniciatives Legislatives Populars (ILP) que van ser frenades per la mesa del Parlament o per l’acció del Tribunal Constitucional a petició del govern espanyol, i que enguany s’han ajuntat i s’han portat a Estrasburg en forma de demanda, on actualment està a l’espera de ser admesa a tràmit.

En aquests tràmits al TEDH, és positiu i favorable als interessos de la demanda que les entitats representatives de la societat civil manifestin la seva adhesió a la petició. Les adhesions recollides conformen un conjunt de documents annexos a la mateixa demanda que ajuden el tribunal a ponderar el suport ciutadà de la iniciativa. En aquest sentit, l’Assemblea se suma a la demanda pels següents motius:

• El cas afecta directament el dret de participació política dels ciutadans a través de les Iniciatives Legislatives Populars (ILP), un mecanisme essencial de la democràcia participativa que complementa el sistema representatiu, reconegut constitucionalment a Espanya. Per això, resulta especialment preocupant que les resolucions dictades per un òrgan d’una Assemblea legislativa que afectin l’admissió o la tramitació d’una ILP, malgrat la seva rellevància, no tinguin un control judicial per part dels tribunals ordinaris, ja que no es preveu aquesta previsió en la legislació espanyola.
• En quedar reservada la funció judicial revisora de la decisió adoptada per la mesa del Parlament de Catalunya de manera única i exclusiva al Tribunal Constitucional, entenem que resulta contrari als drets fonamentals reconeguts pel TEDH i protegits pel TEDH (drets d’accés a un Tribunal, a un recurs efectiu i a un procés just) que el Tribunal Constitucional no compleixi amb la funció que li correspon no admetent a tràmit el recurs d’empara presentat, tenint en compte que la transcendència constitucional de la qüestió suscitada està més que justificada, tant per raó de la matèria objecte de la ILP inadmesa a tràmit, com per la intensitat de les vulneracions de drets fonamentals que es denuncien.

Finalment, l’Assemblea considera que aquesta situació planteja seriosos dubtes sobre l’efectivitat del sistema de protecció de drets fonamentals a Espanya. Tant pel que fa al dret a la participació política que, en aquest cas va resultar lesionat en impedir que s’iniciessin els tràmits per possibilitar un debat parlamentari sobre una proposta ciutadana, com per no admetre’s a tràmit el recurs d’empara interposat contra la decisió de la mesa del Parlament de Catalunya.

El president de l’Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach, ha afirmat aquest dissabte, durant la sessió plenària del Secretariat Nacional celebrada a la ciutat de Lleida, que “el país se sent orfe d’una instància política que representi la urgència d’alliberar-se d’Espanya, tot recollint, actualitzant i canalitzant l’energia històrica del Primer d’Octubre”.

Segons Llach, aquesta necessitat només pot ser satisfeta des de dues vies: des de dalt o des de baix. Si es fa des de dalt —com ha estat el cas d’Alhora o d’AC, i com ho seria ara Dempeus— no s’aporta cap novetat en la manera d’articular el vincle entre mobilització i organització. A parer seu, aquestes formacions només han obtingut fins ara resultats parlamentaris minsos, insuficients per assolir una majoria independentista sòlida al Parlament. Llach considera que la tàctica que segueixen aquestes candidatures no canvia en res el model autonomista existent, que es basa en la passivitat de la ciutadania fins que se la crida a les urnes.

Per contra, ha subratllat que encara és prematur concretar com s’ha d’articular políticament —des de baix— la primera lliçó del Primer d’Octubre: la mobilització i organització de base. Aquesta via, ha remarcat, s’oposa frontalment a la delegació del poder en partits allunyats de la ciutadania o en moviments impulsats des de dalt, amb personalitats, llistes de signatures o iniciatives similars.

Llach ha defensat que la possibilitat real de participar en el sistema electoral autonòmic, amb una majoria indiscutible, només pot sorgir —com el Primer d’Octubre— d’un poble mobilitzat que hagi creat les organitzacions ad hoc necessàries per actuar com a politja de transmissió entre el carrer i les institucions.

Per aquest motiu, ha reivindicat el paper de l’Assemblea com a eina massiva, democràtica i transversal a través de la qual el poble s’organitzi per fer efectiva la independència. Ha advertit que, per fidelitat a la seva essència fundacional, l’ANC no pot afavorir, sense desnaturalitzar-se, cap instància política ni cap conglomerat electoral, per més benintencionats que siguin.

En aquest sentit, ha afirmat que crear una nova organització no és només una qüestió de noms, voluntats, programes, diners o eficàcia, sinó que requereix una massa militant activa, crítica i organitzada. En cas contrari, només es construiria una estructura d’electors passius, incapaç de liderar i sostenir el procés independentista. “Fins i tot si la independència es proclamés des d’un Parlament amb majoria independentista, la qüestió de fons continuaria sent la mateixa: a qui se cediria el poder? Qui controlaria el país? Qui garantiria el manteniment del nou embrió d’estat?”, ha plantejat.

D’altra banda, el Secretariat Nacional ha elegit Xavier Aibar com a nou secretari de l’entitat. Aibar ha estat escollit amb 39 vots, un més del que marca la majoria necessària de 2/3 del total dels assistents al ple. El segon candidat, el secretari nacional Josep Costa, ha aconseguit 15 vots, i 2 han votat blanc.

Xavi Aibar, nascut a Torà (Lleida) el 1993, va iniciar el seu compromís polític arran de l’impacte emocional del Primer d’Octubre i el paper de l’ANC. Aibar es va presentar al Secretariat Nacional per reactivar l’ANJI i implicar més els joves en el moviment independentista. Considera que cal reprendre el rumb i cal recuperar la connexió amb la base. Defensa que cal parlar el llenguatge dels joves per tornar a mobilitzar-los.