Category Sectorials

nov. 20 2020

L’Assemblea Nacional Catalana denuncia el discurs d’odi contra la minoria catalana davant de l’ONU

L’Assemblea Nacional Catalana ha participat a la 13a sessió del Fòrum sobre minories de les Nacions Unides, centrat enguany en el discurs de l’odi i les xarxes socials. En representació de l’organització, el membre del secretariat nacional de l’Assemblea, Carles Fité, ha fet una intervenció  durant la sessió inaugural per denunciar l’augment dels casos de discurs d’odi contra la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol durant els darrers anys.

Fité ha destacat que “des del 2017, els mitjans de comunicació espanyols sovint han retratat els catalans negativament, utilitzant epítets com terroristes, supremacistes, racistes o traïdors. La deshumanització ha obert el camí a declaracions més violentes, especialment a les xarxes socials”. Tot plegat forma part d’una “campanya sistemàtica de repressió contra el moviment català d’autodeterminació, inclosa la persecució de 2.850 activistes i representants, i l’empresonament de 9 líders civils i polítics “, ha denunciat Fité.

Altres organitzacions, com l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), han destacat el fet que la “minoria catalana està àmpliament sotmesa a discursos d’odi en línia” i que la legislació espanyola “no s’ha utilitzat per protegir, sinó per intimidar i perseguir els catalans que treballen pel dret a l’autodeterminació”.

Durant el Fòrum, i coincidint amb el tema central d’aquesta edició, l’Assemblea Nacional Catalana i l’UNPO també han organitzat una taula rodona internacional, centrada en les alarmants conclusions d’un l’informe de la Clínica Jurídica Aix Global Justice i UNPO sobre el discurs d’odi contra la minoria catalana per part dels mitjans espanyols, les institucions i usuaris de xarxes socials, seguit d’un debat sobre les preocupants tendències d’aquest fenomen.

Durant la taula rodona, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, ha afirmat que “el creixement dels discursos d’odi i de l’ús de delictes d’odi contra la minoria nacional catalana s’està produint en un context de repressió creixent contra el poble català i la seva lluita per l’autodeterminació, especialment des del 2017”. La coordinadora de casos d’Aix Global Justice i coautora de l’informe, Indira Boutier, ha insistit en el fet que “s’ha detectat un preocupant augment dels discursos de l’odi contra la minoria nacional catalana i violacions de legislacions europees i internacionals per part de l’Estat espanyol. El marc legal espanyol està obert a una interpretació autoritària de la llei, acompanyada per un poder judicial molt conservador, que l’Estat utilitza com una eina per mantenir la integritat territorial”.

La periodista i coordinadora de l’Observatori Crític dels Mitjans de Catalunya Mèdia.cat, Elisenda Rovira, ha destacat diversos exemples de catalanofòbia als principals mitjans de l’Estat espanyol, i ha insistit que “la presència de catalanofòbia als mitjans espanyols ve de molt enrere. S’ha fer servir per mantenir el poder polític i ha afectat greument la pluralitat dels mitjans a l’estat, i ha conduït a la violència; mentre criticaven la suposada falta de pluralitat dels mitjans públics catalans, malgrat ser més neutrals segons les evidències empíriques”. La taula rodona ha estat moderada per l’advocat internacional de drets humans i secretari general de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), Ralph Bunche, que ha recordat que “l’abús de la legislació per part de l’Estat espanyol contra la minoria nacional catalana, especialment durant una situació com la pandèmia de la COVID19, és especialment preocupant. Els discurs d’odi és un problema endèmic a l’Estat espanyol i no només s’ha dirigit a la minoria catalana, també a altres minories nacionals”

El març de 2020, el Relator Especial de l’ONU sobre minories, Fernand de Varennes, va presentar un informe que posava en relleu l’augment significatiu del discurs d’odi, la denúncia, el vandalisme, les amenaces físiques i fins i tot les agressions contra membres de la minoria catalana, així com les denúncies que aquestes queixes no s’estan investigant, i augmenta així la intolerància del nacionalisme espanyol contra la minoria catalana.

Recupereu el vídeo de la taula rodona internacional aquí

Podeu llegir un sumari executiu de l’informe de discurs de l’odi contra la minoria catalana aquí. L’informe complert es farà públic durant els propers dies, i estarà disponible als webs de UNPO i de l’Assemblea internacional.

oct. 27 2020

L’Assemblea denuncia la decisió del TC respecte Consum Estratègic

El Tribunal Constitucional espanyol ha decidit que ha de ser la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i no l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) qui ha de resoldre la demanda presentada per Foment del Treball en contra de Consum Estratègic. Aquesta campanya de l’Assemblea va ser presentada el novembre de 2018 amb l’objectiu de potenciar el compromís dels consumidors amb una economia sense ingerències polítiques i desvinculada dels oligopolis que havien participat de la campanya de la por.

D’aquesta manera, la denúncia de Foment del Treball feta el 2019 a l’ACCO acabarà dictant-se a Madrid. La patronal demanava la retirada del web i la campanya i, a més, que s’imposés una multa de 60.000 € a cada un dels seus representants legals. Gràcies a aquesta denúncia, l’Estat espanyol ha trobat una oportunitat per castigar exemplarment l’Assemblea. La decisió del Tribunal Constitucional així ho demostra.

Avui s’ha tornat a evidenciar que a l’Estat espanyol la justícia està controlada políticament i no respon a principis democràtics i de respecte als drets fonamentals, sinó a la venjança i a la persecució ideològica. Ara, li ha tocat a l’Assemblea ser el blanc d’aquest estat que fa un ús antidemocràtic dels seus tribunals. Amb el greuge que s’han vulnerat, una vegada més, les competències de la Generalitat de Catalunya.

A través de la via administrativa i mercantil l’Estat espanyol està mirant d’assegurar-se una resolució en contra de l’entitat en una mostra més de repressió econòmica que busca acabar amb les entitats independentistes.

Cal recordar que Foment del Treball també va demandar Consum Estratègic al Jutjat Mercantil núm. 11 de Barcelona sota l’acusació de conducta anticompetitiva. El 20 de desembre de 2019, aquest Jutjat Mercantil va executar les mesures cautelars que van comportar el tancament del web i la prohibició de fer cap mena d’acció pública de la campanya. Ara està pendent de resoldre el plet principal sobre el fons.

En aquest cas concret, les demandes de Foment del Treball són un atac al consum responsable i de proximitat i representen una clara vulneració a la llibertat d’expressió de l’Assemblea.

oct. 22 2020

Jo pago a Catalunya!

L’Assemblea engega una campanya de sobirania fiscal per tal de promoure que persones físiques, empreses, autònoms, administració pública, sindicats, patronals i partits polítics paguin els impostos, com l’IVA, l’IRPF o l’Impost de Societats, a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), en comptes de fer-ho a l’Agència Tributària espanyola. És una forma d’apoderament ciutadà que vol atorgar poder al Govern de la Generalitat en detriment de l’Estat espanyol.

Aquesta iniciativa pretén aconseguir que les institucions catalanes tinguin el control del màxim d’impostos possibles. Actualment la Generalitat tan sols recapta el 5,3% dels impostos que paguem les catalanes i els catalans, bàsicament aquells que són propis i els cedits per l’estat. És important empènyer el Govern a enfortir l’ATC, una administració que no s’està explotant prou i que ha de ser un pilar fonamental en una eventual ruptura amb l’Estat espanyol.

La societat civil organitzada ha de treballar per reforçar les institucions de Catalunya. Cal pressionar el Govern de la Generalitat perquè no cometi els mateixos errors que l’octubre del 2017, quan les estructures fonamentals d’un Estat no estaven treballades ni preparades. Aquesta vegada no pot tornar a passar, fer sobirania fiscal no només és una manera d’anar traient poder a l’Estat, sinó també de pressionar el Govern de la Generalitat perquè prepari i enforteixi una administració tan cabdal com ho és l’Agència Tributària.

Aquesta iniciativa no seria possible sense la feina feta anteriorment per la societat civil organitzada. L’any 2012, la plataforma Catalunya diu prou ja va impulsar la sobirania fiscal. Ara cal aprofundir-hi i convertir la sobirania fiscal en una eina bàsica per avançar cap a la independència de Catalunya.

Des de l’organització, el treball col·lectiu i la desobediència civil, cal avançar cap a la independència de Catalunya. Ara bé, si les institucions i la societat civil organitzada no van de la mà i comparteixen el mateix objectiu, com ara el referèndum de l’1-O, no s’assolirà la llibertat nacional.

oct. 22 2020

Aleix Andreu: “Fer sobirania fiscal hauria de ser un fet absolutament normal”

Entrevista a Aleix Andreu Oliver, secretari nacional de l’Assemblea i coordinador de la Comissió Fem República. És autònom i ja fa sobirania fiscal:

– Quins van ser els motius que et van portar a fer sobirania fiscal?

El principal motiu ha estat el fet de saber amb certesa que fer sobirania fiscal és possible, és legal, i conec persones i empreses que porten 6 o 7 anys pagant a Catalunya amb tota normalitat. A diferència d’ara, fins fa poc, no disposava de prou informació. 

A més, si puc triar entre pagar els meus impostos a l’Estat espanyol o a la Generalitat, la meva obligació com a català és pagar-los al Govern de Catalunya. 

– Consideres la sobirania fiscal com una eina clau en el procés d’independència de Catalunya?

És clar que sí! El dia que el Govern de la Generalitat estigui políticament en disposició de declarar la independència de Catalunya serà determinant disposar del major nombre de recursos possible, i més pensant en la consolidació estructural del futur Estat català.

– La societat civil organitzada té poder per influir en la construcció de les estructures fonamentals de l’Estat català?

La societat civil té tot el poder, però ens ho hem de creure com ens ho vàrem creure per fer l’1-O. Si recuperem l’autoestima perduda i tornem a anar tots a una, ho farem canviar tot. Si bona part dels independentistes fem sobirania fiscal i paguem els nostres impostos al Govern de Catalunya -estem parlant de molts milions d’euros- que ningú tingui cap dubte que farem canviar moltes coses.

– La Generalitat ha treballat com caldria l’Agència Tributària de Catalunya o encara hi ha molta feina a fer?

Encara hi ha molta feina a fer. Poder fer sobirania fiscal hauria de ser un fet absolutament normal. Per això és tan important que la societat civil pressioni el Govern. Només amb la pressió dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya aconseguirem que la Generalitat s’esforci a millorar les seves estructures.

– Si cada vegada més ciutadanes i ciutadans paguem els impostos a l’ATC estem traient poder a l’Estat espanyol i li estem atorgant a la Generalitat?

Evidentment, que en un moment donat el Govern de Catalunya disposi d’aquests recursos econòmics el posa en una posició de força enfront del Govern d’Espanya.

– Com s’ha de procedir per poder pagar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya?

Per fer sobirania fiscal -només s’ha de fer quan toca pagar- s’han de tramitar, com sempre, els formularis a l’Agència Tributària espanyola però amb la diferència que s’hi ha de posar el compte corrent de l’Agència Tributària de Catalunya en comptes del teu. A continuació, s’ha de fer un dipòsit bancari a l’Agència Tributària de Catalunya per la quantitat a pagar i adjuntant el justificant de l’Agència Tributària espanyola. L’ATC et fa el càrrec de seguida, i llestos!

En el meu cas ha sigut molt senzill ja que li he demanat al meu gestor que volia fer sobirania fiscal i ell m’ho ha fet sense cap problema. De fet, des de l’Assemblea oferim un seguit de gestories voluntàries per assessorar en aquest procés a tothom que ho necessiti.

– Des que fas sobirania fiscal has tingut mai cap problema quant a duplicitat de cobraments o sancions?

Cap ni un.

– Què li diries a un autònom que s’està plantejant fer sobirania fiscal?

Que tiri endavant, que com he dit abans és possible i és legal, i que hi ha persones i empreses que porten 6 o 7 anys fent sobirania fiscal amb tota normalitat. Cal que ens tornem a posar a treballar per construir la República de Catalunya, i una de les maneres és deixant de pagar els nostres impostos a l’Estat espanyol pagant-los al Govern de Catalunya.

oct. 22 2020

Fem sobirania fiscal, “Jo pago a Catalunya”

Ja està en marxa la campanya de sobirania fiscal, Jo pago a Catalunya. Des de l’Assemblea, s’anima a pagar tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en comptes de fer-ho a la hisenda espanyola a persones físiques, empreses, entitats, autònoms, administracions públiques, sindicats, patronals i partits polítics, una acció totalment legal, senzilla i possible.

Durant la presentació de la campanya Jo pago a Catalunya, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que aquesta és una acció “d’apoderament ciutadà que vol enfortir les institucions catalanes i situar el Govern en una posició de força de cara a la ruptura amb l’Estat espanyol“. És una campanya “de llarg recorregut i transversal a l’entitat per avançar cap a la independència“.

L’any 2012, Catalunya Diu Prou!, ja va engegar una campanya de sobirania fiscal, “però l’Assemblea no s’hi va posar a fons. Aquesta vegada, l’entitat posa en marxa aquesta campanya important, i que prendrà molt de protagonisme els propers mesos”, ha conclòs Elisenda Paluzie.

El vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, ha volgut remarcar que aquesta campanya de sobirania fiscal “s’adscriu dins d’Eines de País. Cal continuar incidint en tots aquells àmbits de poder. Cal treure poder a l’Estat espanyol per atorgar-li al català“.

En aquest sentit, el coordinador de la comissió Fem República, Aleix Andreu, ha marcat com a primer moment important de la campanya “el pagament del 4t trimestre del 2020, que serà al mes de gener del 2021”. L’objectiu és arribar “amb tota la força al pagament del segon trimestre del 2021. Aquesta és una campanya que està pensada a llarg termini“.

També ha intervingut a la roda de premsa de presentació de la campanya el secretari nacional Arnau Padró, que ha presentat el portal web sobiraniafiscal.assemblea.cat. Ha volgut remarcar que actualment “la Generalitat tan sols recapta el 5,3 % dels impostos que paguem les catalanes i els catalans, bàsicament aquells que són propis i els cedits per l’Estat“.

Jo pago a Catalunya, és una campanya de llarg recorregut i transversal a l’entitat per avançar cap a la independència, i que ens permetrà anar prenent poder a l’administració espanyola i atorgar-li a la catalana. El primer objectiu d’aquesta campanya és la propera liquidació d’impostos, que serà la del quart trimestre del 2020. Té com a data límit el dia 20 de gener per a l’IRPF i el 30 per a l’IVA.

oct. 15 2020

L’Assemblea Nacional Catalana demana a la Comissió Europea que protegeixi els drets de la minoria catalana

L’Assemblea Nacional Catalana ha demanat a la Comissió Europea que revisi el capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’Estat de Dret a Europa del 2020, publicat el 30 de setembre, ja que hi manquen les aportacions de 14 institucions i organitzacions de la societat civil que representen a la minoria catalana, des del Síndic de Greuges fins a l’Assemblea Nacional Catalana, ignora, així, la representació de 7,5 milions de ciutadans europeus.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, s’ha adreçat per carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, on sol·licita una esmena de l’informe i li recorda el deteriorament de la situació dels drets humans a l’Estat espanyol, inclosos els drets de llibertat d’expressió, reunió i associació, així com el dret a l’autodeterminació.

L’Assemblea ha denunciat reiteradament les restriccions injustificades d’aquest drets i llibertats, principalment en el context del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre de 2017 i durant les protestes d’octubre de 2019 contra les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans.

L’omissió d’aquesta informació és especialment preocupant, sobretot tenint en compte que durant la l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a l’Estat espanyol al gener del 2020, no només es van tenir en consideració aportacions de l’Assemblea i d’altres organitzacions catalanes en els informes del Consell de Drets Humans de l’ONU, sinó que també 110 països van plantejar preguntes i recomanacions sobre la situació dels drets humans a Espanya. És més: 23 estats, entre els quals vuit membres de la Unió Europea, van abordar les violacions dels drets civils i polítics a Espanya durant els darrers cinc anys, sobre qüestions relacionades amb la repressió política per part de l’Estat espanyol contra la minoria catalana.

Aquesta repressió ha afectat profundament els drets civils i l’estatus polític a Catalunya, no només per la destitució del govern i l’empresonament de càrrecs electes -els condemna a fins a 13 anys de presó per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació-, sinó també a causa de la repressió violenta contra manifestants pacífics als carrers, que va crear un fort efecte negatiu en relació al dret a la participació política a Catalunya. I és que, fins al dia d’avui, 2.850 activistes i representants polítics catalans han estat perseguits per l’Estat espanyol en relació al procés d’independència.

En aquest sentit, tal com va denunciar el relator especial de les Nacions Unides sobre les minories, Fernand de Varennes al març del 2020, “l’Estat espanyol té l’obligació legal de protegir els drets de la minoria catalana, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió, inclosa l’expressió política, així com la llibertat de reunió i associació, drets fonamentals i participació en la vida pública”.

L’Estat espanyol no ha engegat cap de les recomanacions anteriors. La seva falta de respecte per l’estat de dret només equival a la seva insistència a esmentar-lo tant com sigui possible. El compliment de les responsabilitats legals dels estats membres de la UE depèn d’institucions supranacionals com la Comissió Europea, i els ciutadans europeus han de saber que es té en compte la seva representació si volen confiar en aquestes institucions.

Tenint en compte tot això, l’Assemblea Nacional Catalana sol·licita a la Comissió Europea que publiqui un document revisat del capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’estat de dret del 2020, tenint en compte les evidències del deteriorament de la justícia i dels drets de les minories a l’Estat espanyol, incloent-hi l’aportació dels representants de les institucions i de la societat civil catalana.

oct. 10 2020

Comunicat de L’Assemblea Nacional Catalana en relació a la situació a l’Alt Karabakh

El passat 27 de setembre les forces armades de l’Azerbaidjan, amb el suport de Turquia, van iniciar una ofensiva militar contra l’Alt Karabakh o República d’Artsakh, a la regió del Càucas Sud, violant l’alto el foc i posant en risc les vides de milers de persones. Aquesta agressió ha provocat desenes de morts civils, centenars de ferits, i que més de 75.000 persones –un 50% de la població de l’Artsakh– hagin hagut de fugir de les seves poblacions per buscar refugi davant dels atacs. 

L’Assemblea Nacional Catalana expressa la seva condemna a l’ús de la violència per a modificar l’statu quo actual a la regió, així com els atacs i bombardejos indiscriminats contra la població civil, inclòs l’ús de bombes de dispersió per part de les forces armades de l’Azerbaidjan, armament prohibit segons la Convenció sobre Bombes de Dispersió.  

Fem una crida al cessament de les hostilitats, i a la comunitat internacional per a que s’impliqui en el conflicte i pressioni els governs de l’Azerbaidjan i de Turquia, a fi de que cessin la seva agressió militar. Només així podrà haver-hi un retorn a les negociacions per a una solució pacifica del conflicte, especialment en el marc del Grup de Minsk de l’OSCE, presidit per França, la Federació Russa, i els Estats Units.    

Per últim, expressem el nostre ple suport al dret a l’autodeterminació dels ciutadans de l’Alt Karabakh o República d’Artsakh, reconegut internacionalment al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i exercit en referèndum el desembre de 1991, i en conseqüència reconeixem la independència de la República d’Artsakh i la seva sobirania territorial.

oct. 3 2020

Una ONG internacional de drets humans llança una campanya per a demanar al Bundestag alemany que denunciï la repressió espanyola contra Catalunya

Aquesta setmana, l’ONG Society for Threatened Peoples ha llançat una campanya per recollir signatures i fer una crida a la Sra. Gyde Jensen, presidenta de la Comissió de Drets Humans i Assistència Humanitària del Bundestag, en relació a Catalunya. Aquesta declaració demana al Parlament alemany que s’involucri en la protecció dels drets de la minoria catalana, la qual pateix una persecució política per part de les autoritats espanyoles. 

El manifest de la campanya destaca la manca real de voluntat del govern espanyol d’obrir una negociació política amb el seu homòleg català d’ençà del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, brutalment reprimit per la policia espanyola. De la mateixa manera, esmenta que líders civils i polítics catalans, implicats en el referèndum, van patir presó arbitrària durant dos anys abans de rebre draconianes condemnes d’entre 9 i 13 anys de presó. 

La campanya també posa de relleu els mitjans democràtics i pacífics per a exercir l’autodeterminació l’any 2017, que van ser considerats sedició per la justícia espanyola. Una acusació desproporcionada contra representants polítics electes segons l’ONG alemanya, i un episodi més de l’operació repressiva de l’Estat espanyol contra les minories nacionals. 

Tenint en compte tot això, Society for Threatened Peoples demana al Bundestag que sol·liciti formalment al govern espanyol complir amb les recomanacions dels dictàmens del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitrària, perquè els presos polítics catalans siguin alliberats i compensats immediatament per les violacions de drets humans que han patit.  

Els dictàmens del Grup de Treball són fruit d’una iniciativa de les defenses de les preses i els presos polítics, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural el 2018, que pretenia confirmar si la seva situació de presó preventiva vulnerava drets fonamentals, recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, subscrita per l’Estat espanyol. 

Per últim, l’ONG també expressa la necessitat que el govern espanyol arribi a una solució política mitjançant una negociació política integral, sense criminalitzar el moviment independentista i evitant noves violacions dels drets humans. En aquest sentit, també ha publicat un vídeo en llengua alemanya per explicar i denunciar els fets esmentats.

set. 17 2020

Aquest és l’article de la sectorial d’economistes de l’Assemblea: “El veritable pragmatisme”

Article publicat al diari Ara el 14 de setembre de 2020

El Dr. Mas-Colell, en un recent article publicat en aquest mitjà, crida el moviment independentista a apuntar-se al pragmatisme i abandonar qualsevol aspiració a la independència o a un referèndum d’autodeterminació. Les raons són que “res del que es pugui fer des de Catalunya afectarà la probabilitat de la independència o d’un referèndum vinculant”, ja que, en la seva opinió, “Espanya […] no acceptarà sota cap circumstància la separació de Catalunya” i “Europa fa i farà costat a Espanya” mentre que “la política de confrontació […] interfereix en les perspectives econòmiques i socials del país.” Precisament pel gran respecte que sentim pel Dr. Mas-Colell ens sap greu haver d’expressar el nostre desacord amb la seva tesi.

¿De debò hem de creure que, en absència d’aquests objectius, l’estat espanyol tindria algun incentiu per negociar res de substancial amb Catalunya? Perquè si fos així, aleshores caldria contestar com és que en les nombroses oportunitats en què s’ha intentat negociar plantejant objectius molt més moderats el fracàs ha estat absolut. Tots recordem l’episodi de la sentència del TC contra l’Estatut o com va acabar, dos anys després, la proposta d’un pacte fiscal per a Catalunya per part del govern del qual el mateix Dr. Mas-Colell formava part. I no és tampoc perquè Catalunya sigui “l’autonomia rebel”: al País Valencià i a les Illes els partits dominants han estat sempre partits d’àmbit espanyol i tanmateix l’espoli fiscal que pateixen les Illes és percentualment pitjor i tot que el del Principat, mentre que el del País Valencià és més sagnant, car s’aplica a una regió amb una renda per càpita inferior a la mitja espanyola i el PIB de la qual està en davallada com a percentatge de l’espanyol. En canvi el País Basc, on fins fa uns deu anys la confrontació ha estat bastant més greu que a Catalunya, gaudeix d’un pacte fiscal que és l’enveja de qualsevol altra autonomia excepte Navarra. Precisament si alguna cosa pot obligar l’estat espanyol a replantejar-se la seva pròpia visió de si mateix és que percebi el perill real que Catalunya (o una altra regió) torni a encetar un procés d’autodeterminació. Una altra cosa són les condicions polítiques i socials perquè es torni a donar i sigui creïble. Però la primera condició perquè sigui creïble és estar disposat a exercir-la.

Diu també el Dr. Mas-Colell que res del que faci Catalunya no afectarà les seves possibilitats d’obtenir la independència o un referèndum vinculant, perquè l’estat espanyol compta amb la lleialtat dels seus socis europeus. A curt termini sembla que sigui així, efectivament. A mitjà i llarg termini, però, és més aplicable la vella màxima de Lord Palmerston: els estats no tenen lleialtats, tenen interessos… I aquests interessos, esclar, són mutables. Fa tot just dotze anys el suport dels Estats Units va fer possible la independència de Kosovo, i avui 114 països hi mantenen relacions diplomàtiques. Que podria fer canviar la posició de la UE respecte del cas català? No ho sabem, com tampoc no ho sap l’estat espanyol –per això malda sempre per fer el conflicte invisible a l’exterior–. El que sí que sabem és que, si els mateixos catalans contribuïm a invisibilitzar el conflicte, el canvi d’actitud d’Europa sí que no es produirà mai.

L’àmbit econòmic és només un vessant més dels greuges que pateix Catalunya. En aquest sentit, el Dr. Mas-Colell sap tan bé com nosaltres que el principal problema que patim com a poble és la mínima capacitat de gestió dels nostres propis recursos així com l’enorme part que són drenats per l’Estat i no retornats. Ho sap i ho ha patit en primera persona. En essència, no som amos del nostre destí. També coneix les raons profundes d’això. Catalunya, juntament amb Balears i el País Valencià, finança l’estat del benestar i les infraestructures que, altrament, bona part de la resta de regions no es podrien permetre. Després de quaranta anys de (selectiva) democràcia i una quantitat ingent de recursos esmerçats no només no s’ha reduït aquesta dependència sinó que s’ha mantingut o eixamplat. És més, bona part de la societat espanyola creu que aquesta és una situació normal que no cal canviar i, per tant, pel que fa a ells aquest drenatge de recursos pot continuar indefinidament per molt que perjudiqui catalans, valencians i illencs. Ateses aquestes circumstàncies, quin estímul té l’estat espanyol per alterar aquest estat de coses si no percep riscos en la seva actitud? Efectivament cal ser pragmàtics però practicant el pragmatisme de qui sap on ha d’anar.

Sectorial d’economistes de l’Assemblea Nacional Catalana

Signen aquest article Eduard Gràcia, Josep Reyner, David Ros, Oriol Martínez, Lluís Verbon, Jaume Pérez, Joan Olivé i Eugènia Bentanachs

set. 15 2020

Gran èxit de la #CatalanWeek: 26 esdeveniments i més de 6.000 espectadors en la seva cinquena edició

Com ja és tradició, les assemblees exteriors de l’Assemblea Nacional Catalana han organitzat diversos actes al voltant de la Diada Nacional de Catalunya, en territoris com Mèxic, Bèlgica, Madrid, Anglaterra, el País Basc, Luxemburg, Estats Units, Portugal i Alemanya, entre d’altres. S’han organitzat 26 esdeveniments en cinc idiomes, repartits en les dues setmanes del 29 d’agost al 13 de setembre.

El context sanitari i polític actual ha impulsat les assemblees exteriors a adaptar la mobilització per desenvolupar una presència més forta en línia -la meitat dels actes van tenir lloc digitalment- amb un gran èxit: els esdeveniments en línia han tingut una audiència de més de 6.000 espectadors. Organitzada per primera vegada al 2016, la #CatalanWeek se centra a fomentar la causa independentista catalana a l’estranger i, en la situació actual que afronta el país, també a denunciar la repressió política d’Espanya contra el poble de Catalunya. D’acord amb l’èxit d’aquesta edició, està previst que es repeteixi l’any vinent.

Representació internacional

A banda de les trobades i les manifestacions amb motiu de la Diada, hi va haver diversos actes destacats i intervencions especials de personalitats acadèmiques, de la societat civil i política en els actes:

El 3 de setembre, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, va participar en una conferència celebrada per l’Assemblea d’Euskal Herria a Bilbao, on es va reunir amb representants del moviment independentista basc, inclosos EH Bildu i Gure Esku, entre d’altres.

L’Assemblea Madrid va celebrar dos actes, un el 30 d’agost, centrat en els deu mesos de presó de l’activista espanyol Daniel Gallardo, amb una representació considerable de grups de la societat civil espanyola que simpatitzen amb la causa independentista catalana; i el dia 5, també van mantenir un debat amb Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis, i David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea.

El mateix dia, l’Assemblea de Brussel·les va celebrar la inauguració de l’exposició fotogràfica “Presos polítics a l’Espanya contemporània” de Santiago Sierra -que romandrà oberta fins a finals de setembre- i s’hi va incloure una entrevista amb el raper mallorquí a l’exili Josep Valtonyc.

L’endemà, la sucursal de Mèxic va celebrar una taula rodona digital centrada en la solidaritat entre els moviments independentistes de Catalunya i el país llatinoamericà, amb els destacats professors mexicans José María Murià i Montserrat Galí Boadella, entre d’altres.

El 8 de setembre, l’Assemblea de Frankfurt va organitzar un debat digital amb el periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal. El dia següent, el 9 de setembre, l’Assemblea d’Anglaterra va mantenir una conferència en directe amb els diputats dels partits independentistes catalans; i la de Portugal va celebrar un debat a Lisboa sobre la història de la Diada, amb la presència de l’historiador i periodista portuguès, Fernando Rosas.

La #CatalanWeek va concloure el 13 de setembre, amb un debat virtual amb representació de set assemblees exteriors, en què es va debatre sobre la seva tasca, així com sobre l’actualitat i els reptes de futur per als independentistes catalans.

Les assemblees exteriors treballen des de la base amb organitzacions locals, ONG i representants polítics per informar sobre la situació política a Catalunya, i animen a qualsevol persona interessada a contribuir i treballar al costat de la causa independentista catalana a l’estranger a posar-s’hi en contacte i conèixer-les de més a prop o participar en aquests o altres esdeveniments.

Si us heu perdut algun dels esdeveniments, els podreu trobar al canal de YouTube d‘Assemblea Internacional.

set. 10 2020

Vídeo de la xerrada “La independència és de boomers?”

Xerrada a quatre bandes amb els ‘tiktokers’ catalans @aina.bueso, @gemmetaladivina, @gerryquerryberry i @sanyesmag, que acumulen desenes de milers de seguidors a les xarxes fent el seu contingut en català. En parlen, els joves, d’independència?

Debat moderat pel periodista i músic @GerardSese.

#XarxaIndependència

set. 10 2020

Vídeo “Fes el teu vincle amb el bloc social!”

Una vegada més, el preu d’aquesta crisi el pagaran els col·lectius més vulnerables. Sabem per experiència que les crisis a l’Estat espanyol les paga la gent. Creixen les desigualtats i els de sempre blinden els seus privilegis emparats per la justícia, perquè això, també està lligat i ben lligat.

Catalunya té la capacitat de fer front a la crisi molt millor si gestiona els seus propis recursos. Els necessitem per fer front a l’emergència social, i necessitem més que mai les eines d’un estat independent que garanteixin els drets i el benestar de tothom!

Uneix-te a la #XarxaIndependència i fes el teu vincle amb el bloc social!

set. 10 2020

Vídeo “Fes el teu vincle amb el bloc solidari amb la salut!”

Resiliència, esforç, compromís.El personal sanitari ho ha donat tot per fer front a la pandèmia.

Hem vist com és necessari cuidar-nos. Que una sanitat pública, de qualitat, transparent i ben finançada, és bàsica per al benestar de tothom.

Com hem demostrat altres vegades, si la societat civil s’organitza és capaç d’arribar allà on les institucions no arriben. Ara ens toca actuar per fer front a aquesta crisi!

Fes el teu vincle amb el bloc de la salut a xarxaindependencia.cat i comencem a construir el país que volem!

Perquè tenim el deure de construir un futur millor. Tenim el dret a ser independents!

set. 7 2020

Vídeo “Fes el teu vincle amb el bloc solidari amb el medi ambient!”

És el moment de començar a posar les bases d’un estat que prioritzi el medi ambient. Que decideixi per ell mateix i pel benestar de la seva gent.

Entra a la #XarxaIndependència i fes el teu vincle amb el bloc solidari amb el medi ambient!

set. 7 2020

Vídeo “Fes el teu vincle amb el bloc solidari amb la cultura i la llengua!”

La llengua és una de les manifestacions més visibles de la cultura. És una eina d’inclusió i oportunitats.

Tens molts motius per fer el teu vincle amb el bloc solidari amb la cultura i la llengua! Entra i fes créixer la #XarxaIndependència!