L’Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI) som la sectorial de joves de l’Assemblea Nacional Catalana.
El nostre objectiu és aconseguir la majoria social que ens porti a la independència de Catalunya. Volem uns Països Catalans plenament democràtics, una societat igualitària, socialment justa, sostenible i rica en l’àmbit cultural i econòmic, on tothom hi tingui cabuda!
Optem per la transversalitat.
Transversalitat que pretén unificar tot el poble de Catalunya sota l’estendard que ens uneix: la independència. I des de la independència, bastir una República per a tots, sense importar origen, llengua, cultura o religió.
El futur és de tots, però sobre tot, és dels joves.
Construïm el nostre futur!
Joves, apunteu-vos a ANJI-Sant Cugat i participeu en un procés cívic i engrescador!
Us necessitem a tots!
Per informació i inscripcions adreçat a anji.stcugat@gmail.com
L’Assemblea Nacional Catalana, mitjançant les seves sectorials de dones i de treballadores, juntament amb Feministes per la Independència (FxI), organitzen demà divendres (19.00) un acte sobre la “reforma horària més enllà de la conciliació” en el marc de la celebració del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora.
L’acte se celebrarà al Centre Cívic Pati Llimona (Carrer del Regomir, 3. Barcelona) i comptarà amb la presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, Natàlia Sànchez (CUP), Mercè Otero (FxI) i Núria Verges (Copolis).
L’Assemblea Nacional Catalana amb la Comissió de la Dignitat organitza aquest divendres 4 de març, a les 12.30 del migdia una Ofrena Floral al Monument Macià, de la Plaça Catalunya, per honorar la memòria de Terence MacSwiney, que va morir en vaga de fam per reivindicar els drets dels irlandesos l’any 1920.
Hi serà present el seu nét Cathal Brugha MacSwiney. L’acte el portem a terme també per commemorar el Centenari de l’Aixecament de Pasqua (Easter Rising) que va ser l’inici del Procés que va portar a la independència d’Irlanda i al posicionament de Wilson sobre l’Autodeterminació dels Pobles.
Ho fem a la Plaça Catalunya perquè és allà que milers de catalans es van reunir per mostrar la seva solidaritat amb MacSwiney el mes d’octubre de 1920. D’aquesta manera, Cathal Brugha vol expressar el seu agraïment al poble de Catalunya simbolitzat pel que en fou el primer president de l’era moderna, Francesc Macià, ferm seguidor d’Irlanda.
A l’acte, que serà bilingüe, hi parlaran el Sr. Cathal Brugha, Liz Castro (per l’ANC) i Toni Strubell (per la Comissió de la Dignitat). A l’acte la coral Poble Que Canta interpretarà La Balanguera i els Segadors i hi tocaran els Uíllean Pipes, uns músics irlandesos.
Hi podeu portar flors i estelades.
Glossa en la mort de Mc Swiney
Autor: Ventura Gassol
Tu, carceller, què hi fas aquí a la porta?
I què en treus de tombar tres cops la clau?
Per esclavitzar homes és poc forta,
és massa obert encara aquest cel blau.
A sota d’aquest cos que fermes ara,
Experts de l’Assemblea Nacional Catalana han presentat aquesta tarda un detallat i rigorós informe sobre les implicacions jurídiques dels treballadors públics a l’hora d’executar les instruccions dels seus comandaments, del Govern de la Generalitat o del Parlament de Catalunya.
Pere Grau, membre del Secretariat Nacional de l’ANC, ha obert la sessió i ha donat la benvinguda als assistents, entre ells, representants d’entitats, associacions professionals i sindicats: “la defensa dels interessos que tots ells representen forma part també de la lluita de l’Assemblea”.
Josep Antolí, coordinador de la comissió d’Administració Pública de l’ANC, que ha participat en l’elaboració de l’informe, ha explicat que el document “ha de contribuir a donar seguretat a tots els treballadors públics”, abans de donar pas a Joan Anton Font, coordinador de la sectorial de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local (SITAL) de l’ANC, qui n’ha detallat el contingut.
Font ha volgut començar la seva intervenció deixant clar que l’informe no és el document d’una part implicada sinó que “està fet perquè es pugui actuar amb llibertat. Cal saber si allò que estem fent suposa o no un delicte”. Per esvair dubtes sobre aquesta premissa ha afegit que “totes les conclusions s’han basat en la jurisprudència del Tribunal Suprem”.
La conclusió fonamentalde l’informe jurídic és que l’actuació dels treballadors i les treballadores de les administracions públiques catalanes en el procés de constitució de la República de Catalunya, que s’executin d’acord amb les normes dictades pel Parlament de Catalunya i el Govern, en cap cas suposarà la comissió d’un delicte, d’acord amb els requisits assenyalats a l’informe, que estudia tots els il·lícits penals que podrien tenir algun tipus d’incidència en l’actuació dels treballadors públics catalans:
Segons els mateixos autors de l’informe, la seva motivació és combatre el discurs de la por que imposa l’Estat espanyol i és per això que han volgut fer un estudi rigorós: “la por només es pot combatre amb informació”, ha sentenciat Forn.
L’acte ha comptat amb la presència de representants d’entitats, associacions professionals i sindicats com CCOO (Xesus Gonzàlez), CSC (Néstor Sastre), UGT (Carles Villalante i Xavier Casas), IAC (Ramon Font –USTEC- i Josep Maria Jiménez –CATAC-), SEPC (Aida Sanuy), ANPE (Esperanza Gonzalo i Carmen Alonso), USOC (Llorenç Vilaplana), Consells de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya (Maria Petra Sáiz, presidenta, i Susanna Espelt), comissió de defensa de drets de la persona de l’ICAB (Mireia Montesinos, presidenta, i Àlex Solà), AMI (Neus Lloveras) i altres membres del Secretariat Nacional de l’Assemblea, com el seu president, Jordi Sànchez.
Yes Cyrmu és la nova entitat que farà campanya per la independència del País de Gal·les a través de l’acció política i l’organització d’esdeveniments com es fa a Escòcia (YesScotland) i Catalunya (Assemblea Nacional Catalana).
La inauguració tingué lloc el dissabte 20 en la recentment renovada “Yr Hen Lyfrgell” (antiga biblioteca), a Cardiff, davant d’una sala plena de gent. La multitud va escoltar amb cura en anglès i gal·lès els discursos de Shona McAlpine del Partit Nacional Escocès, John Dixon abans del Partit Nacionalista Gal·lès, i Liz Castro, coordinadora de la Comissió Internacional de la ANC.
Iestyn ap Rhobert, nou president del grup, va donar la benvinguda als assistents i va introduir el moviment “No volem crear un nou país només per seguir fent el mateix de sempre, volem crear un nou país per assegurar que hi ha més justícia social i una societat millor”, i va animar a la gent de Gal·les “per ser ambiciosos. Si la independència és prou bona per a Irlanda o Dinamarca, és prou bona per a Gal·les”.
Shona McAlpine va descriure com la campanya del “Sí Escòcia” havia enfortit el debat públic i a la gent a participar, discutir, sondejar… resumint, a no esperar que els polítics resolguin les coses, sinó a arremangar-se i a fer front als problemes directament. “La gent es va sentir amb poder per fer-ho”.
John Dixon, va iniciar la seva intervenció citant una dita gal·lesa, “Old age doesn’t come by itself“, (equivalent a “El diable quan és vell, sap més per experiència que per consell”) per explicar que ell ha estat lluitant aquesta lluita des de fa molt de temps. “Per la independència de Gal·les hem de deixar de dependre d’un moviment electoral restringit“, va dir i afirmà que els gal·lesos volen ser capaços d’abordar la qüestió de la independència oberta i clarament, i després votar.
Després d’una pausa amanida amb l’actuació de Caryl Parry Jones, Liz Castro va explicar com el moviment d’independència català no procedia dels polítics, sinó més aviat d’individus determinats, que cadascú a la seva manera, havia establert les bases per a les manifestacions massives que van empènyer als seus líders polítics per avançar cap a la independència de Catalunya. Un dels elements clau, va dir, “va ser la creença que la independència era possible.” Liz Castro afegí “hi ha moltes similituds entre les aspiracions d’Escòcia, Gal·les i Catalunya. Tots nosaltres volem simplement que les nostres veus siguin escoltades, i tenir control sobre els nostres propis recursos i el nostre propi destí. Crec que hi ha molt del que podem aprendre els uns dels altres“.
L’últim orador va ser Iestyn ap Rhobert, que va dir: “Vam escriure les nostres pròpies lleis fa mil anys! Hem de fer un munt de preguntes. Hem de posar-ho a lloc.”
L’ANC Internacional (Comissió Internacional i Consell d’Assemblees Exteriors de Catalunya) treballa en la internacionalització del moviment català d’independència participant en conferències arreu del món i organitzant accions i campanyes com la recent campanya en suport de la Conselleria d’Afers Exteriors que es pot seguir per Twitter #CataloniaAloud enllaç
Aquesta setmana es va celebrar la ponència ‘Governs locals i República catalana’, inclosa dins del cicle de conferències “Els Dijous Sectorials” que organitza l’ANC cada quinze dies. La sessió va anar a càrrec de l’Assemblea Sectorial (AS) de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local (SITAL), una sectorial que té com a objectiu fundacional col·laborar amb el disseny dels futurs governs locals de Catalunya.
Els funcionaris poden estar tranquils
El punt central de la xerrada va ser explicar les conclusions de diversos informes –elaborats amb col·laboració amb l’AS d’Administració Pública-, que conclouen que els treballadors públics no han tenir cap mena de por respecte als seus llocs de treball i les seves actuacions ja que s’assegura que “l’actuació dels treballadors i les treballadores de les administracions públiques catalanes en el procés de constitució de la República catalana, que s’executin d’acord amb les ordres dels seus comandaments i del Govern i del Parlament de Catalunya, no suposarà la comissió d’un delicte” i que “en allò que afecta els empleats públics, l’adveniment del nou Estat català, no pot significar altra cosa que una oportunitat de mantenir l’statu quo personal, per un costat, i millorar-lo, per l’altre”.
Recuperar el dret català
Els ponents també van proposar cercar les arrels del dret públic català per fonamentar el futur ordenament jurídic de les administracions i recuperar uns principis que són, en gran part, incorporables a partir dels models que ja s’apliquen, adequats i adaptats a la nostra realitat, i en base als principis que avui en dia exigeixen els ciutadans: democràcia, ètica, eficiència, eficàcia, transparència, justícia social.
Un altre dels elements que van destacar els ponents és la necessitat de tenir uns governs locals forts, entenent-los com l’àmbit de govern més poper a la ciutadania, recuperant competències com l’educació, la sanitat, el territori o els serveis socials. “En un país com Catalunya, s’ha de partir de dos nivells administratius i s’ha de propiciar el debat basat en la competència i en el territori i, tot això, mantenint la nostra realitat municipal”, sentencià Joan Anton Font, coordinador de la Sectorial SITAL de l’ANC.
Els ponents de l’acte van ser:
Joan Anton Font, Secretari General de l’Ajuntament de Tarragona. Professor associat de la URV.
Isidre Llucià, membre del Grup de Recerca en Llibertat, Seguretat i Transformacions de l’Estat. Membre de l’Observatori de la Convivència i el Civisme de Catalunya. Membre de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics i Professor de Dret Administratiu a la UdG.
Glòria Grant, llicenciada en Dret i membre de la Sectorial de secretaris, interventors i tresorers de l’administració local.
Catalunya, una nació mil·lenària que ja tenia el seu propi parlament al segle XIII, va exercir un poder sobirà sobre el seu territori fins l’11 de setembre de 1714. La derrota en la Guerra de Successió va deixar Catalunya sotmesa als poders espanyols. En aquell moment, les institucions foren abolides i la utilització de la llengua prohibida. La cultura i l’autogovern dels catalans han estat perseguits reiteradament des de llavors. Durant la dictadura feixista del general Franco, la utilització pública del català va ser prohibida.
El 1979, després de la mort de Franco i del final de la dictadura, Catalunya va recuperar un cert estatus d’autonomia. Tanmateix, una bona majoria de catalans veu aquesta autonomia insuficient.
A partir dels anys 2000, diferents iniciatives pacífiques i democràtiques per revisar el nivell d’autonomia cultural, política i financera de Catalunya han estat rebutjades per un Estat espanyol intransigent. El fracàs en el procés d’aprovació d’un nou estatut d’autonomia el 2010 va ser un dels elements que van desencadenar el moviment polític actual en favor de la independència. A partir d’aquest moment, la nació catalana posa rumb vers un projecte de país.
Malgrat la prohibició per part de l’estat espanyol de la via referendària el 2014, la consulta “inconstitucional” realitzada el 9 de novembre va revelar un gran suport del poble català a la independència. A partir d’aquí el govern anuncià la seva intenció de convocar eleccions anticipades amb caràcter plebiscitari el 27 de setembre. L’objectiu : demanar als catalans un mandat per a la creació d’un nou estat. Catalunya té una cita amb la història.
A partir del resultat d’aquestes eleccions, apel·lo a la societat quebequesa a:
reconèixer l’expressió de la voluntat democràtica catalana;
acompanyar d’igual a igual els catalans en el seu camí cap a la independència;
recolzar la decisió d’una nació de dotar-se d’un estat, un país.
Signants:
Roméo Bouchard, ex-professor, periodista i primer president de Union paysanne, portaveu de la Coalition pour une Constituante
Sol Zanetti, president del partit Option Nationale
Catherine Dorion, comediant, actriu i militant i candidata del partit Option Nationale
Els 17 presidents regionals del Consell nacional de Joves del Parti Québécois de tot el Québec :
Amb l’ús dels canals de les xarxes socials, la sectorial de salut de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) està difonent 5 vídeos en els que diversos testimonis del món professional de la salut o persones usuàries expliquen les avantatges que, en polítiques sanitàries, pot comportar que Catalunya esdevingui independent. Aquests vídeos s’estan fent arribar als col·lectius de metges, infermeres i resta de professionals del món sanitari del país, així com a entitats veïnals i ciutadanes de tot tipus.
Els eixos argumentals d’aquests vídeos són: salut per a tothom, universal i equitativa, que redueixi les desigualtats; una salut més ben finançada que permeti disposar de recursos i serveis adequats; un sistema nacional de salut enfortit i de qualitat que doni respostes a les necessitats de les persones; un sistema de salut transparent que vetlli per l’ètica i les bones pràctiques; i unes millors inversions i condicions de treball que afavoreixin l’excel·lència professional.
Els vídeos aporten dades econòmiques que justifiquen com de positiu seria que en l’àmbit de la salut, Catalunya tingués un estat propi, recordant que enguany el pressupost de despesa pública en salut, a Catalunya, és de 1.120 € per habitant, però que “si no patíssim l‘espoli fiscal de 16.000 milions d’euros anuals, podríem assolir la xifra de 1.940€ per habitant i any. El percentatge de despesa sanitària pública a Catalunya equivaldria a la mitjana dels països europeus, que se situa en 7,4% del seu PIB. No caldrien retallades, llistes d’espera ni limitació de prestacions, i es podria invertir en més tecnologia”.
En els darrers dies, el president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), Javier Tebas, i el president del Consejo Superior de Deportes (CSD), Miguel Cardenal, han assegurat que quan Catalunya sigui independent, el Barça, l’Espanyol, i la resta d’equips catalans no podran jugar la lliga espanyola.
Davant d’aquestes afirmacions, la Sectorial d’Esportistes de l’Assemblea vol fer les següents consideracions:
Cal recordar que el FC Barcelona ha deixat clara la seva voluntat de seguir jugant a la lliga espanyola. La resta d’equips i clubs catalans no s’han pronunciat però res fa pensar que la seva voluntat sigui una altra.
Sempre que hi hagi un acord entre Catalunya i Espanya es podria adaptar la Ley del Deporte per a incloure Barça, Espanyol i la resta de clubs catalans, un fet que com explica el mateix Tebas, ja es va produir anys enrere per permetre la participació de clubs d’Andorra en les competicions espanyoles i que es podria repetir per obrir les portes als clubs catalans.
Un acord interessa a ambdues parts ja que, sense la presència dels clubs catalans, l’esport i les competicions espanyoles perdrien nivell i competitivitat; tant la Lliga com la resta de competicions es devaluarien en l’àmbit esportiu i econòmic.
Si, malgrat tot, l’acord no és possible, no cal dir que els clubs catalans podrien decidir organitzar una lliga pròpia o participar en altres lligues europees de primer nivell com, de fet, ja passa en casos com el Mònaco a França, el Cardiff a la Premier League o els Toronto Raptors a la NBA.
Aquest és el comunicat de la Sectorial d’Economistes de l’Assemblea amb algunes consideracions en referència a les declaracions del gobernador del banc d’Espanya d’aquest matí.
En relació a les declaracions fetes avui pel governador del Banc d’Espanya, Luis Maria Linde, en les que amenaça d’un risc de “corralito” a Catalunya si esdevé un Estat independent, la sectorial d’Economistes per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa públiques les següents consideracions:
Recordem que Luis Maria Linde és un càrrec de confiança del Govern espanyol i que, com ja han demostrat anteriorment altres responsables institucionals designats pel gabinet Rajoy, no representa altres interessos que els del Partit Popular. És una nova veu a les que repeteix les amenaces infundades per intentar condicionar el vot del 27S.
Com sap Linde, des de fa un any el Banc d’Espanya ja no té competències supervisores ni de liquiditat dels bancs catalans, funcions que depenen del Banc Central Europeu (BCE). Amb la creació de la Unió Bancària i l’establiment del Sistema de Supervisió únic dependent del BCE el 2014, Caixabank i el Banc Sabadell són dues entitats financeres considerades sistèmiques a nivell europeu i estan sota la supervisió directa del BCE. Per aquest motiu, el BCE mai posaria en risc l’accés d’aquestes entitats al seu finançament, com a peces fonamentals del Sistema Monetari Europeu. Per tant, l’amenaça de “corralito” a Catalunya és tan falsa com inacceptable.
En diversos informes i estudis hem demostrat que no sortirem de la UE ni del Sistema Monetari Europeu, per moltíssimes raons d’interès comú amb l’Estat espanyol i amb la resta de països de la UE i les seves economies, bancs i empreses. I encara que Catalunya estigués temporalment fora de la UE durant el procés negociador, el BCE ja disposa d’un mecanisme directe per signar un acord monetari que garanteix tant el manteniment de l’euro com l’accés al finançament del BCE; mecanisme que té formalitzat amb diversos estats europeus. En cas que fos així, els bancs també podrien accedir al finançament del BCE indirectament a través de les seves sucursals a Espanya o altres països de l’Eurozona.
Finalment, cal recordar que fa just un any, Linde va afirmar en un sopar amb empresaris que “en el cas que Catalunya s’independitzés, l’economia espanyola patiria un greu impacte en perdre un motor essencial equivalent al 18% del PIB”. Com és evident que, l’Estat espanyol es veuria forçat a negociar ja que, en cas contrari, el nou Estat català no assumiria cap part del deute de l’Estat espanyol, i Catalunya es quedaria amb un endeutament de només el 30% del seu PIB (corresponent al deute de la Generalitat) que seria un dels més baixos de la UE, si no el més baix de tot el continent. Però, contràriament, l’Estat espanyol tindria un deute de més del 130% del seu nou nivell de PIB, insostenible financerament i que afectaria greument la seva prima de risc, ja que s’acostaria als nivells d’endeutament públic de Grècia que ja l’han portada al seu tercer rescat.
En relació al comunicat conjunt de l’Associació Espanyola de Banca (AEB) i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA) en què alerta sobre els suposats “riscs per a l’estabilitat financera” que Catalunya pugui esdevenir un nou Estat europeu, Economistes per la Independència vol traslladar al conjunt de la ciutadania –i de forma especial a les persones vinculades als sectors econòmics i empresarials del país– la següent declaració:
Denunciem l’intent de xantatge que aquestes entitats fan a la societat catalana, amb la clara voluntat de generar por i inseguretat entre la població, sense cap base jurídica ni econòmica que avali aquests suposats riscos econòmics, perquè són inexistents.
Diem que són inexistents, bo i recordant que el recent informe “Una Catalunya dins de la UE i de la zona Euro” (*) conclou que una Catalunya independent romandria sempre, durant i després d’un període transitori de negociació, dins la UE i dins de l’Eurozona, fos quina fos l’actitud inicial de l’Estat espanyol.Aquest estudi, elaborat per especialistes en finances internacionals i institucions econòmiques europees, assenyala que el Banc Central Europeu (BCE), en cas d’oposició inicial del Govern espanyol, té preparat un acord monetari que es pot signar en qualsevol moment, que garanteix la continuïtat de Catalunya a l’Eurozona.El Banc Sabadell i Caixabank des de novembre del 2014 estan dins el sistema de supervisió del BCE i, per tant, ja no depenen del Banc d’Espanya. Per això, la liquiditat dels bancs i conseqüentment de les empreses i famílies està garantida pel BCE; en tant que el Banc Sabadell i Caixabank són bancs sistèmics de la UE.
Els bancs han seguit, de sempre, una conducta de defensa del seus accionistes i clients. Per això afirmem que els accionistes, clients, empreses i treballadors poden estar ben tranquils amb els seus valors, dipòsits i llocs de treball, atesa la responsabilitat amb què el Parlament, el Govern i la societat civil estan duent el procés endavant.
Amb tots aquests arguments exposats, demanem a la ciutadania catalana que no doni cap credibilitat a aquestes amenaces, que només pretenen espantar injustificadament la població i condicionar la llibertat del seu vot davant el 27S.
Aquest diumenge, dins dia festa de la Festa de la diversitat cultural que es farà a Terrassa, l’Assemblea Nacional Catalana presentarà la Declaració sobre la immigració en la República Catalana. El document crida a “participar a la creació d’una república catalana amb igualtat de drets, llibertats i deures per a tothom” i ha estat signat per milers de persones i entitats de catalans provinents de tot el món. La iniciativa està acompanyada d’11 vídeos que ja circulen a la xarxa.
Sant Cugat per la Independència (SCxI)
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 