El dijous 3 d’abril, a Cerdanyola del Vallès, es farà una xerrada amb l’Ariadna Heinz i el Toni Strubell de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea.
L’acte començarà a les 19.00 a l’Ateneu de Cerdanyola, sala 22, (carrer Indústria 38-40).
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) s’ha reunit amb la plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (Decidim) i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) per consolidar relacions i coordinar noves accions conjuntes.
El coordinador de la Comissió d’Incidència Política de l’ANC, Josep Vila, conjuntament amb un grup de secretaris nacionals, s’han trobat telemàticament amb la presidenta de Decidim, Zahia Guidoum, el president d’ASM, Joan Planes, la vicepresidenta d’ASM, Francisca Grimalt, la secretària d’ASM, Marina Vergés, l’expresident de Decidim i l’impulsor de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans, Antoni Infante.
Les tres entitats han acordar reunir-se trimestralment per consolidar les relacions, coordinar projectes i garantir unitat d’acció amb les corresponents especificitats per adaptar-les i aplicar-les a cada territori.
El dimecres 26 de març, gent de tot el Vallès Occidental anirà al Coll d’Estenalles a rebre la Volta ciclista a Catalunya amb estelades.
La cita és a les 11.30 al mateix Coll. Hi haurà un meta dalt de tot i ens farem veure.
El dimecres 26 de març a Sant Llorenç Savall, Josep Costa farà una xerrada sobre Desobediència i independència.
L’acte començarà a les 19.00 h a la Sala de Plens de l’Ajuntament.
El dimecres 26 de març a Sant Llorenç Savall, Josep Costa farà una xerrada sobre Desobediència i independència.
L’acte començarà a les 19.00 h a la Sala de Plens de l’Ajuntament.
En referència a la manifestació convocada pel 22 de març per diferents plataformes d’usuaris de la Renfe, l’Assemblea Nacional Catalana vol fer constar:
Primer: que l’ANC en absolut és contrària al fet que els seus associats, voluntaris i simpatitzants participin en la manifestació del 22 de març en protesta pel desori de les vies ferroviàries espanyoles a Catalunya.
Segon: al mateix temps, que la reiterada voluntat de despolititzar la manifestació de les plataformes convocants, és en si mateixa una posició política, la qual permet que partits i sindicats directament responsables del desgavell ferroviari al qual l’estat ens ha sotmès durant els últims decennis, ara quedin blanquejats de les seves responsabilitats. Admetre el seu suport, en nom d’una suposada despolitització, és absoldre’ls de la seva voluntat persistent i política, de destrossar la nostra xarxa ferroviària.
I, finalment: l’Assemblea, tot i respectar la convocatòria abans mencionada, fa una crida a l’acció de protesta convocada a l’estació de Sants el dia 5 d’abril. Una mobilització que sí que serà política, que sí que serà expressament denunciadora de l’espoli fiscal i estructural que la metròpoli espanyola exerceix sobre la nació catalana des de fa decennis i amb voluntat secular.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) omplirà d’estelades La Volta Ciclista a Catalunya, que se celebrarà del 24 al 30 de març. Una competició que anirà acompanyada d’un gran impacte mediàtic internacional i que l’ANC aprofita per convocar en punts estratègics de cada una de les set etapes i treure les estelades.
A través de les assemblees territorials, l’Assemblea convoca els catalans a rebre La Volta amb estelades en les següents localitzacions i horaris:
Etapa 1 – Sant Feliu de Guíxols – Sant Feliu De Guíxols
Dilluns 24 de març
14:15 – Port de Muntanya – Alt de Santa Pellaia
16:45 – Arribada – Carretera de Girona (St. Feliu de Guíxols)
Etapa 2 – Banyoles – Figueres
Dimarts 25 de març
15:05 – Port de Muntanya – Coll de Sant Pere de Rodes
16:50 – Arribada – Cruïlla de la NII amb la Pujada del Castell
Etapa 3 – Viladecans The Style Outlets – La Molina
Dimecres 26 de març
11:20 – Sortida – Viladecans The Style Outlets
12:50 – Port de Muntanya -Coll d’Estenalles
15:50 – Port de Muntanya – Coll de la Creueta
16:40 – Pàrquing 3 de La Molina
Etapa 4 – Sant Vicenç de Castellet – Montserrat
Dijous 27 de març
13:40 – Meta Volant – Torà
15:10 – Port de Muntanya – Turó del Puig
16:40 – Arribada – Montserrat
Etapa 5 – Paüls – Amposta
Divendres 28 de març
12:50 – Port de Muntanya – Coll de la Font
15:50 – Arribada – Avinguda Sant Jaume/Carrer Ceuta (Amposta)
Etapa 6 – Berga – Queralt
Dissabte 29 de març
12:35 – Sortida – Berga
16:30 – Arribada – Pujada al Santuari de Queralt
Etapa 7 – Barcelona – Barcelona
Diumenge 30 de març
11:50 – Castell de Montjuïc
12:50 – Avinguda Rius i Taulet
L’Assemblea Nacional Catalana dona suport als dinou encausats per la manifestació i rebuda del MHP Carles Puigdemont el 8 d’agost del 2024. L’ANC condemna el dispositiu policial desplegat, que va impedir que la manifestació —comunicada prèviament— transcorregués amb normalitat i s’impedís als manifestants accedir a la plaça Fiveller del Parlament. Aquesta vulneració del dret a manifestació va derivar en càrregues policials i llançament de gas pebre, sense prèviament avisar per altaveu, tal com estableix la forma d’aplicació, provocant lesions als manifestants que pacíficament volien accedir, darrere dels diputats, al recinte del Parlament.
Entre els manifestants, J. Ignasi, soci de l’Assemblea, ha estat citat a la Ciutat de la Justícia el 8 d’abril a les 13:30 h, imputat pel delicte de desobediència. Els manifestants, el 8 d’agost, van ser retinguts dins el recinte de la Ciutadella on se’ls va acusar formalment de trencar el cordó policial. Dos d’ells van passar la nit a la comissaria dels Mossos de les Corts. Alguns dels manifestants van patir lesions greus, un d’ells encara arrossega afeccions al cor, als ulls i problemes greus de respiració.
L’Assemblea, després d’enviar una carta i una sol·licitud a la conselleria d’Interior exigint explicacions sobre l’actuació policial a l’exterior del parc de la Ciutadella, se solidaritza i dona tot el suport als encausats. A més, la Caixa de Solidaritat destinarà els recursos necessaris per auxiliar els manifestants.
El dijous 27 de març, a Terrassa, es presentarà el Cens del Poble Català amb Albert Martí i Ramon Serra.
L’acte començarà a les 19.30 al local del carrer Torrent 153.
El dimecres 26 de març, a Sabadell, Albano Dante Fachín farà una xerrada sobre els reptes de l’independentisme.
L’acte començarà a les 19.30 al Casal Pere Quart.
L’Assemblea de Sant Cugat organitza un autocar per anar a la manifestació per La Bressola a Perpinyà.
Serà el dissabte 15 de març i la manifestació comença a les 10.30 h.
L’hora de sortida de l’autocar està per decidir (possiblement cap a les 7h), fent una parada de 20 minuts a una àrea de servei a prop de la frontera.
La tornada serà cap a les 12.30 h/13 h aproximadament, parant a dinar a una àrea de servei, els que hagin portat dinar o dinant allà el qui ho prefereixi
L’arribada a Sant Cugat serà cap a les 17.00h.
Preu 20 € aproximadament.
Cal inscriure’s enviant un WhatsApp a aquest enllaç.
Si no omplim, la sortida, malauradament, s’haurà d’anul·lar.
L’Assemblea posem en marxa una plataforma per recollir donatius per garantir l’estabilitat de la xarxa d’escoles catalanes a la Catalunya Nord.
Amb la teva aportació, faràs que La Bressola pugui continuar treballantsense riscos per a la promoció de la nostra llengua.
També serem a la manifestació que ha convocat La Bressola a Perpinyà el dissabte 15 de març.
Per una llengua viva, necessitem La Bressola viva!
El pròxim 12 de març, Jordi Cabré oferirà una xerrada organitzada per Sabadell per la Independència-ANC on abordarà el tema de la situació de l’amnistia i la lowfare a Espanya. Ens informarà sobre la situació jurídica i política de l’amnistia i dels treballs sobre l’adjudicació de l’amnistia als exiliats.
Jordi Cabré i Trias, advocat i escriptor. A més de la seva trajectòria literària i guanyador del Premi Sant Jordi el 2018 ha exercit com a advocat i ha ocupat diversos càrrecs en l’àmbit de la comunicació i les relacions públiques.
Forma part de l’equip legal de Gonzalo Boye, que és l’advocat principal en la defensa del president Carles Puigdemont i treballa en casos relacionats amb el procés independentista català. També ha ocupat diversos càrrecs, incloent assessor estratègic a la Generalitat de Catalunya.
La xerrada es farà a 2/4 de 8 del vespre a l’Hotel Urpí.
Promet ser una xerrada molt interessant.
L’Enquesta d’Usos Lingüístics de 2023 posa de manifest el lingüicidi que pateix el català a Catalunya, un dels seus territoris històrics. Les dades de la seva evolució són incontrovertibles. A l’enquesta de 2003 el 36,20% de la població de Catalunya tenia el català com a llengua inicial i el 44,30% el considerava la seva llengua d’identificació. Vint anys després només el 29% dels habitants ha après el català a casa seva i només el 30% considera el català la seva llengua d’identificació. Aquestes xifres representen un descens del 7,20% d’habitants amb el català com a llengua inicial i una caiguda del 14,30%, de les persones que tenen el català com a llengua d’identificació. Aquesta davallada és més greu perquè mesura una reducció cabdal de la capacitat d’atracció de la llengua pròpia de Catalunya en una societat catalana més desestructurada.
La minorització del català en aquests vint anys és el resultat d’un lingüicidi, d’una asfíxia premeditada. La minorització forçosa deriva de la supremacia del castellà consagrada a la Constitució espanyola de 1978 i de la falta de control de Catalunya de les seves fronteres. L’any 2006 els ciutadans de Catalunya van aprovar en referèndum que «totes les persones a Catalunya tenen el dret d’utilitzar i el dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials (català i castellà)». Però el Tribunal Constitucional espanyol va considerar anticonstitucional el deure de conèixer el català, mentre el castellà continuava sent obligatori. En el que va de segle XXI la població catalana ha passat de sis a vuit milions d’habitants, l’increment percentual més gran de tota la Unió Europea. Catalunya no ha pogut gestionar els fluxos migratoris i els nouvinguts no han tingut, ni tenen, el deure legal de conèixer la llengua pròpia de Catalunya, mentre estan obligats a saber el castellà. Al mateix temps s’han multiplicat els canals de televisió gràcies a la TDT, la immensa majoria en castellà. I a partir de 2007, gràcies als telèfons mòbils de pantalla tàctil, han irromput amb una força inusitada les xarxes socials en mans de grans corporacions multinacionals.
La realitat que reflecteix l’Enquesta d’Usos Lingüístics evidencia que formar part d’Espanya condemna la llengua i identitat a ser residuals. L’acatament de la legalitat espanyola i la normalització institucional, política i social, la gestió rutinària del «mentrestant» a la que s’han lliurat els partits independentistes impedeix revertir la minorització de la llengua. En canvi, Andorra, l’únic Estat independent dels Països Catalans, s’ha dotat de la llei de la llengua pròpia i oficial per aturar la seva descatalanització. Aquesta llei assenyala el camí per revertir la situació de la nostra llengua. Però una llei lingüística com l’andorrana seria declarada anticonstitucional a Espanya.
La gestió administrativa del «mentrestant» i el voluntarisme en defensa de la llengua són necessaris, però insuficients. L’única eina que pot garantir la supervivència del català és la República Catalana. I des d’ara només la lluita per la independència infondrà l’esperit de resistència contra el lingüicidi més subtil. Només el combat per l’alliberament nacional generarà l’entusiasme que ha d’integrar les noves i velles generacions gràcies a compartir el futur d’un país més democràtic, més just, més culte, definitivament lliure de l’opressió espanyola.
Què hi guanyem els catalans de la condonació del deute de Catalunya amb el FLA?
Això és normal? -ització.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 
