El divendres 30 de maig, a Palau-solità i Plegamans, Jordi Castellà farà la conferència “Activem la via Nacions Unides per fer efectiva la independència de Catalunya“
L’acte començarà a les 19.00 a l’Auditori de Can Cortès, Camí Reial 56.
L’Assemblea Nacional Catalana volem expressar tot el suport a la nostra sòcia i fundadora Blanca Serra, qui aquest dilluns 19 de maig ha declarat davant la Fiscalia de Memòria Democràtica i Drets Humans en relació amb les tortures que va patir durant el règim franquista. El president de l’Assemblea, Lluís Llach, i el coordinador de la Comissió d’Estructures de País, Julià de Jòdar, entre altres secretaris nacionals i socis, han acompanyat l’activista a la Ciutat de la Justícia per declarar contra les tortures franquistes.
Es tracta d’un fet sense precedents a l’Estat espanyol: per primera vegada, una víctima de la repressió franquista declara davant d’una fiscal especialitzada. Aquesta compareixença no només representa un acte de dignitat i coratge individual, sinó també un pas clau en el camí col·lectiu cap a la veritat, la justícia i la reparació. Les diligències deriven de la denúncia que Serra va presentar davant la Fiscalia per tractes vexatoris i tortures que l’activista va patir a la comissaria de Via Laietana de Barcelona, junt amb la seva germana Eva. Aquesta pionera investigació oberta pel ministeri públic espanyol permetrà assentar les bases del tipus de diligències que la Llei de memòria permet dur a terme per indagar els crims del franquisme i la reparació que mereixen les víctimes de la dictadura.
La Blanca Serra ha estat, al llarg de tota la seva trajectòria, una veu compromesa amb la llibertat, la resistència i la lluita pels drets del poble català. El seu testimoni, ara escoltat per una institució oficial, trenca dècades de silenci imposat i d’impunitat.
La memòria democràtica no pot avançar sense sentir les veus de les víctimes. I no hi pot haver democràcia plena sense justícia.Contra la desmemòria: justícia!
El dilluns 19 de maig, a Matadepera, es farà un debat sobre l’Assemblea Nacional Catalana amb la presència de les secretàries nacionals Roser Campi i Àngels Digon.
L’acte començarà a les 19.30 a la Casa de Cultura de Matadepera.
L’Assemblea no signem el Pacte Nacional per la Llengua per considerar-lo insuficient des de tots els punts de vista donada la magnitud dels resultats de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics.
La realitat que reflecteix l’enquesta evidencia que formar part d’Espanya condemna la llengua i la identitat a ser residuals. L’acatament de la legalitat espanyola i la normalització institucional, política i social impedeix revertir la minorització de la llengua.
L’Assemblea ens dirigim al president de la Generalitat i de manera pública i oberta li fem una sèrie de preguntes.
El president de l’Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach, ha afirmat aquest dissabte, durant la sessió plenària del Secretariat Nacional celebrada a la ciutat de Lleida, que “el país se sent orfe d’una instància política que representi la urgència d’alliberar-se d’Espanya, tot recollint, actualitzant i canalitzant l’energia històrica del Primer d’Octubre”.
Segons Llach, aquesta necessitat només pot ser satisfeta des de dues vies: des de dalt o des de baix. Si es fa des de dalt —com ha estat el cas d’Alhora o d’AC, i com ho seria ara Dempeus— no s’aporta cap novetat en la manera d’articular el vincle entre mobilització i organització. A parer seu, aquestes formacions només han obtingut fins ara resultats parlamentaris minsos, insuficients per assolir una majoria independentista sòlida al Parlament. Llach considera que la tàctica que segueixen aquestes candidatures no canvia en res el model autonomista existent, que es basa en la passivitat de la ciutadania fins que se la crida a les urnes.
Per contra, ha subratllat que encara és prematur concretar com s’ha d’articular políticament —des de baix— la primera lliçó del Primer d’Octubre: la mobilització i organització de base. Aquesta via, ha remarcat, s’oposa frontalment a la delegació del poder en partits allunyats de la ciutadania o en moviments impulsats des de dalt, amb personalitats, llistes de signatures o iniciatives similars.
Llach ha defensat que la possibilitat real de participar en el sistema electoral autonòmic, amb una majoria indiscutible, només pot sorgir —com el Primer d’Octubre— d’un poble mobilitzat que hagi creat les organitzacions ad hoc necessàries per actuar com a politja de transmissió entre el carrer i les institucions.
Per aquest motiu, ha reivindicat el paper de l’Assemblea com a eina massiva, democràtica i transversal a través de la qual el poble s’organitzi per fer efectiva la independència. Ha advertit que, per fidelitat a la seva essència fundacional, l’ANC no pot afavorir, sense desnaturalitzar-se, cap instància política ni cap conglomerat electoral, per més benintencionats que siguin.
En aquest sentit, ha afirmat que crear una nova organització no és només una qüestió de noms, voluntats, programes, diners o eficàcia, sinó que requereix una massa militant activa, crítica i organitzada. En cas contrari, només es construiria una estructura d’electors passius, incapaç de liderar i sostenir el procés independentista. “Fins i tot si la independència es proclamés des d’un Parlament amb majoria independentista, la qüestió de fons continuaria sent la mateixa: a qui se cediria el poder? Qui controlaria el país? Qui garantiria el manteniment del nou embrió d’estat?”, ha plantejat.
D’altra banda, el Secretariat Nacional ha elegit Xavier Aibar com a nou secretari de l’entitat. Aibar ha estat escollit amb 39 vots, un més del que marca la majoria necessària de 2/3 del total dels assistents al ple. El segon candidat, el secretari nacional Josep Costa, ha aconseguit 15 vots, i 2 han votat blanc.
Xavi Aibar, nascut a Torà (Lleida) el 1993, va iniciar el seu compromís polític arran de l’impacte emocional del Primer d’Octubre i el paper de l’ANC. Aibar es va presentar al Secretariat Nacional per reactivar l’ANJI i implicar més els joves en el moviment independentista. Considera que cal reprendre el rumb i cal recuperar la connexió amb la base. Defensa que cal parlar el llenguatge dels joves per tornar a mobilitzar-los.
Tres secretaris nacionals han assistit, en nom de l’Assemblea, a l’acte de presentació de la nova edició de «Mantenir el català, el repte 21 dies» que s’ha celebrat aquest dijous dia 8 de maig a la Casa del Mar de Barcelona. Mantenir la nostra llengua amb tothom durant 21 dies és el període de temps que es considera necessari per consolidar un hàbit. La iniciativa busca que tots els catalanoparlants, antics i nous, abandonin la subordinació lingüística i passin a parlar en català amb les altres persones.
Aquesta campanya la va iniciar el Consorci de Normalització Lingüística fa uns anys. Aquest 2025 pren una nova embranzida amb l’acció conjunta de vuit associacions dedicades a la defensa del català: la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), l’Institut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Salut pel Català, Softcatalà, Mantinc el català i No em canviïs la llengua. A més compta amb el suport explícit de l’Assemblea que no té la defensa de la nostra llengua com objectiu principal, sinó la independència.
El repte arrencarà el pròxim dilluns 12 de maig i s’allargarà fins a l’1 de juny, i els impulsors animen les persones que se sumin a la campanya a compartir les seves experiències a les xarxes socials amb l’etiqueta #Repte21Dies i #RepteMantinc.
Va participar en aquesta presentació la sociolingüista Maite Puigdevall que va recomanar estar sempre atents als altres però sense cedir i procurar fer el repte de 21 dies no de manera individual sinó col·lectiva, amb grups d’amics i companys de feina. Merlys Mosquera i Daniel Camilo Hernández van assenyalar que els immigrants que parlen i defensen el català pateixen una doble discriminació: racial i lingüística. Àstrid Bierge, organitzadora de «Tallers per la Llengua», que poden ser realitzats en qualsevol població, ha insistit que, per canviar l’hàbit lingüístic de passar al castellà, cal marcar-se objectius concrets i realitzables; un cop assolits aquests, passar a proposar-se objectius més difícils.
El pacte «Valls per la llengua», presentat per Jordi Bofarull, és una de les experiències que poden inspirar les Assemblees Territorials a repetir-la a les seves poblacions. Aquest acord va ser signat per diferents associacions de Valls fa quatre anys i, des d’aleshores, cada any fan el que anomenen «El convit 21 dies», que consta d’una formació prèvia, una monitorització diària mitjançant xarxes socials i un qüestionari final. En aquest període de temps s’han apuntat al «Convit» unes 400 persones i s’ha constatat que es modifiquen els hàbits lingüístics. Es realitzen «Convits» específics per a joves de batxillerat, el repte més urgent per garantir el futur del català en aquests moments.
Només la independència pot garantir el futur del català en la Catalunya dels vuit milions d’habitants, l’àmbit central de lluita de l’Assemblea. Però no farem efectiva la República Catalana sinó combatem la desnacionalització i no defensem la nostra llengua. Capgirar l’hàbit de passar-se al castellà no és l’única eina, però és un pas imprescindible en aquest combat.
El dissabte 17 de maig, a Terrassa, es farà una taula rodona sobre ‘Joves i independència‘ amb les joventuts de l’Assemblea, la Intersindical, Jovent, JNC, Joves d’Alhora i Nosaltres Sols.
Representants a la taula rodona:
Serà a les 18.00 a l’Aula Magna de la FACT.
El dijous 15 de maig, a Sant Cugat del Vallès, es farà una xerrada dinscdel cicle Àgora 1 d’Octubre. Serà amb Jordi Castellà sobre l’opció d’activar la via de Nacions Unides per aconseguir la independència.
L’acte començarà a les 19.00 a la Casa de Cultura.
El dijous 15 de maig, a Palau-solità i Plegamans, es farà una conferència sobre el català amb el president de la Generalitat Quim Torra.
L’acte començarà a les 18.30 a l’Auditori de Can Cortès.
Aquest dijous 1r de maig serem als carrers, amb veu pròpia i catalana de treballadors i treballadores.
La sectorial de Treballadors/es per la independència convoca a les 10 del matí a Foment del Treball (Via Laietana, 32, Barcelona).
Farem una concentració i llegirem el manifest que ha impulsat la sectorial: Vida i treball dignes per una terra lliure!
L’Assemblea Nacional Catalana, acusació popular en la causa de l’independentista, ha reclamat dotze anys de presó pels policies espanyols que van buidar l’ull a Roger Español al Primer d’Octubre. A més, pel que fa a la responsabilitat civil, l’ANC fa responsable subsidiari al Ministeri de l’Interior i aprova la quantitat que reclami Español per les lesions i seqüeles patides físiques i psíquiques per l’esclat ocular. En concret, l’activista demana 320.632 euros als policies i al govern espanyol.
En l’escrit, l’advocada de l’Assemblea, la penalista Esther Palmés, sol·licita que en el judici oral hi hagi presència d’intèrprets de català i castellà a fi que les parts “puguin declarar o manifestar-se en la llengua oficial que decideixin”. Aquest dret reconegut té com a objectiu garantir un judici just i equitatiu, sense que la llengua sigui un obstacle ni un perjudici. D’altra banda, l’Assemblea reclama la identificació dels agents per vincular-los directament amb les accions denunciades i per assignar-los responsabilitats penals concretes, com també l’aportació d’antecedents penals per determinar circumstàncies que puguin influir en la pena.
El grup de policies espanyols acusats de buidar-li l’ull a Roger Español estava format per l’inspector 73861, els subinspectors 58808 i 84652 i l’escopeter 110843. Aquests estaven destinats a aturar la votació del Primer d’Octubre a l’escola Ramon Llull de Barcelona, però es van trobar “un grup de persones assegudes com a forma de protesta pacifica” per la violenta actuació de la policia contra votants. L’advocada Palmés afegeix que quan van acabar la seva actuació al centre, l’escamot va voler tornar a les furgonetes, i l’inspector va ordenar disparar pilotes de cautxú als ciutadans que els seguien pel carrer. En aquest moment, la lletrada assegura que “un agent va empentar Español” i l’escopeter va veure aquesta acció i va dirigir els trets de pilotes de goma cap a Roger Español, fins a impactar-li en l’ull dret, en el tercer tret, i fer-li esclatar.
A més, l’advocada de l’Assemblea argumenta que els agents són autors del delicte contra la integritat moral, a més del de lesions, perquè “tot i poder veure perfectament que un dels trets havia impactat al rostre d’Español i la caiguda d’aquesta terra, els agents sota la supervisió directa de l’agent acusat 84654 van continuar disparant contra les persones que l’estaven socorrent”.
FOTO: ROSER VILALLONGA
El dissabte 24 de maig, a Terrassa, es farà un concert per la llibertat, la cultura i la llengua als Països Catalans. L’acte serà en suport de La Bressola amb Julien, el cantant perpinyanès d’Eufòria.
El concert començarà a les 21.00 a l’Auditori de Terrassa, passeig Ernest Lluch, 1.
El president de l’Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach, ha fet una crida a tots els secretaris nacionals a mantenir la lleialtat a l’Assemblea i a comprometre’s amb el desplegament del Full de ruta aprovat pels socis. Durant el ple del Secretariat Nacional celebrat aquest dissabte 26 d’abril, Llach ha subratllat que les opinions personals no poden estar per sobre del bon nom i del prestigi de l’entitat, i ha remarcat que el camí actual de l’Assemblea ha estat decidit col·lectivament.
El president ha recordat que la militància va avalar, a través del seu vot, una estratègia basada en la unilateralitat i la confrontació amb l’Estat, eixos que queden recollits en el Full de ruta vigent per al 2025. Per aquest motiu, Llach ha insistit que el treball conjunt, la perseverança i el respecte mutu són essencials per evitar entrebancs i continuar avançant.
En relació amb les discrepàncies internes, ha assenyalat que el Full de ruta, aprovat per àmplia majoria, el 83 % dels vots, constitueix l’eina per resoldre qualsevol dissensió. Llach ha defensat que cal centrar-se a picar pedra, deixar de banda obstacles formals i ser pràctics a l’hora d’implementar els compromisos aprovats.
Finalment, ha posat l’accent en la necessitat de reforçar la mobilització com a motor cap a la independència. Ha considerat que elements com la defensa de la llengua i el caos de Renfe són eines fonamentals per tornar a mobilitzar el país i evitar caure en l’oblit de la història.
L’Assemblea inicia el procés de reforma dels Estatuts
Paral·lelament, en el mateix ple, el Secretariat Nacional ha aprovat una ponència de modificació parcial dels Estatuts i del Reglament de Règim Intern (RRI), que serà debatuda i, si escau, esmenada per les bases, “amb l’objectiu de fer de l’Assemblea una eina àgil per resoldre llacunes reglamentàries que afecten el dia a dia”, segons ha manifestat Josep Vila.
La reforma parcial de la normativa de l’entitat fa anys que està pendent. En el mandat passat, la Comissió de Gestió Jurídica i de Seguretat ja va aprovar una proposta, però finalment no es va acabar traslladant a l’AGO. L’actual Secretariat ha considerat inajornable el fet de posar damunt la taula diversos punts a millorar per a poder discutir-los serenament i trobar-hi un millor encaix. L’actualització de la normativa interna posa de manifest la capacitat de l’ANC d’afrontar el context actual a través d’una reforma estatutària i de reglament reforçant la seva capacitat d’acció i perseverança.
Entre els canvis proposats hi ha la possibilitat de poder tornar a presentar candidatura al Secretariat Nacional tot i haver complert dos mandats -sempre que hagi transcorregut el temps equivalent a dos mandats-. Com a novetat, que es pugui elegir els càrrecs orgànics amb la majoria absoluta dels vots si efectuades dues votacions cap candidat no arriba als dos terços, per evitar situacions de bloqueig. També es planteja un nou redactat per resoldre la situació sobre la possibilitat de donar suport a una llista electoral, una qüestió que genera un fort debat intern en el mandat anterior. La proposta aprovada fa necessari el suport d’almenys dues terceres parts del Secretariat Nacional i, a més, que els socis ho aprovin en una consulta amb una majoria qualificada del 65% dels vots vàlids emesos, la mateixa majoria que es necessita per a la modificació d’Estatuts.
Aquesta proposta de reforma serà debatuda pels socis de l’entitat a través de les assemblees de base, que tindran fins a 34 dies per proposar esmenes a la ponència, el període més ample històricament per aquest tipus de qüestions fins ara.
Finalment, les esmenes i el document final es votaran pels socis de ple dret durant l’Assemblea General Ordinària que tindrà lloc del 25 al 30 de juny de forma telemàtica i es fa una crida a la participació activa en aquest procés col·lectiu de debat i decisió.
El divendres 25 d’abril, a Matadepera, es farà una xerrada amb Joan Rovira, periodista i escriptor.
L’acte començarà a les 19.30 al Casal de Cultura de Matadepera.
El dimecres 16 d’abril, a Sabadell, es farà una conversa amb Josep Punga Tandu amb el títol “I ara què? Nacionalisme intransigent per ser independents“.
Josep Punga és secretari nacional del bloc jove de l’Assemblea. L’acte començarà a les 19.30 al casal Pere Quart.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 