El divendres10 de maig, a Sentmenat, es farà una conferència debat amb la presència del Catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona i President de la Sindicatura Electoral de l’1-O Jordi Matas.
La Junta Electoral Central va prendre aquest dilluns una nova decisió arbitrària i sense fonament democràtic per intentar silenciar el sobiranisme. Segons aquest òrgan, hi ha 3 persones – Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí- que no poden formar part de les llistes de les eleccions europees del proper 26 de maig. Ho fonamenta en el fet, diu, que no estan inscrits al cens de residents a l’exterior, que estan suspesos pel Tribunal Suprem, i que es poden beneficiar de la seva situació de “rebels de la justícia”.
Som davant una nova jugada de l’Estat espanyol que utilitza les institucions per vulnerar els drets fonamentals de tota la població. La Junta Electoral s’ha convertit en la nova joguina de l’Estat per intentar desactivar els seus adversaris polítics. Joc brut, arbitrari i antidemocràtic. Perquè no es vulneren només els drets del president Puigdemont, i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. S’estan vulnerant drets polítics fonamentals com l’accés de tots els ciutadans als càrrecs públics i el dret a sufragi passiu: els exiliats no tenen els seus drets polítics suspesos.
Avui, un cop més, ens plantem davant els atacs constants de l’estat espanyol contra els nostres drets. I ho farem tants cops com calgui perquè, malauradament, no ens ve de nou. La llista és llarga i ve de lluny.
Han intentat irrompre a seus de partits polítics democràtics sense cap ordre judicial
han segrestat revistes d’entitats
es carreguen el dret a defensa i a un judici just
van interferir la sobirania del Parlament impedint l’elecció del president Puigdemont i els candidats Jordi Turull i Jordi Sànchez
condemnen a presó artistes perquè no els agraden les lletres de les seves cançons
hi ha activistes confinats al seu municipi
hi gent de pau a la presó per manifestar-se, per reivindicar i exercir el dret a l’autodeterminació i per permetre debats polítics
multen periodistes per exercir el dret a la informació, altres per manifestar-se
un estat on un comediant està imputat per protestar amb un nas de pallasso
i on hi ha persones condemnades per expressar les seves opinions a les xarxes socials
on s’acusa joves de terroristes per una baralla de bar…
Fa pocs dies hem vist com la repressió ha fet un pas més perseguint el patrimoni de treballadors i treballadores, els anomenats encausats del Jutjat número 13. Els demanen 5,8 milions d’euros, una autèntica barbaritat. Si no, el jutjat els embargarà els béns! I ara, ha arribat el torn dels exiliats. Contra aquells que han deixat el seu país, la seva família i els seus amics per seguir lluitant per uns ideals lluny de casa.
Tampoc no és la primera ingerència inacceptable de la Junta Electoral. El 21-D, les eleccions imposades pel 155, ja van intentar manipular les urnes privant als candidats presos polítics poder fer campanya. Han censurat paraules als mitjans públics, han prohibit el color groc i la denúncia de la repressió política. Però el verb prohibir no conjuga amb la llibertat d’expressió i la Junta Electoral hauria d’entendre que un dels principis essencials de la democràcia es basa en escollir els representants a les urnes. Sense filtres previs. Sense que cap òrgan censor decideixi qui es pot presentar i qui no. A quina democràcia s’és vist que es prohibeixi als adversaris polítics presentar-se a les eleccions quan veuen que no els poden vèncer a les urnes?
Que la Junta Electoral censuri candidatures a unes eleccions és un fet insòlit en qualsevol país democràtic. És una decisió tan fràgil com arbitrària. Fràgil perquè ni tan sols compta amb la unanimitat dels seus membres. Arbitrària perquè la JEC aplica una doble vara de mesurar. I sinó, per què el conseller Lluís Puig va poder ser candidat al Senat a les eleccions de diumenge passat amb total normalitat? Perquè l’Estat espanyol no fonamenta les seves decisions en el dret: només busca venjança.
Som davant una nova mostra de la inexistent divisió de poders a l’Estat espanyol. Dos dels magistrats del Tribunal Suprem que estan jutjant líders socials i polítics de Catalunya per exercir i defensar drets i llibertats fonamentals formen part d’aquesta mateixa Junta Electoral. La JEC, 13 magistrats i catedràtics escollits directa o indirectament pel PP i el PSOE, no poden suplantar la voluntat popular i decidir què i a qui es pot votar. Som nosaltres qui a les urnes hem de decidir qui volem que ens representi i qui no. És l’essència de la democràcia. I així s’entén a tota l’Europa democràtica.
Quan no deixen participar una opció política a les eleccions es vulneren els drets de tots els electors. És un atac molt greu als principis que sustenten l’Estat de dret i el Conveni europeu de drets humans que no passarà cap filtre de justícia europea i, un cop més, l’Estat espanyol tornarà a fer el ridícul a ulls d’Europa.
Exigim a l’Estat Espanyol que rectifiqui i accepti els candidats que ha censurat. Encara hi és a temps via Junta electoral, Tribunal Suprem o Tribunal Constitucional. Encara és a temps d’evitar el ridícul internacional i no allunyar-se encara més dels estàndards democràtics europeus. A nosaltres no ens fan por les urnes. Escoltem les propostes de tots els candidats que es volen presentar i defensem que cada ciutadà és lliure per escollir la que consideri la millor opció. Però cal que totes les opcions i estiguin representades. Prou vulneracions flagrants contra els drets polítics dels nostres legítims representants. Les vulneracions de drets i llibertats no quedaran impunes.
El país s’ha tornat a mobilitzar aquest vespre per protestar davant de la decisió de la Junta Electoral Central (JEC), que aquesta setmana no ha permès incloure a les llistes europees al president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers Toní Comín i Clara Ponsatí.
Davant d’aquest fet, milers de persones s’han concentrat a la delegació del Govern espanyol a Barcelona, a la cantonada del carrer Mallorca amb Roger de Llúria, en una convocatòria unitària de l’Assembla Nacional Catalana, Òmnium Cultural i els grups Parlamentaris de Junts per Catalunya, el grup Republicà, i la Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent, sota el lema “Pels drets civils i polítics: prou manipulació electoral”.
Altres poblacions del país també han convocat concentracions, malgrat la pluja, en una mostra clara de rebuig a la decisió de la JEC. Sara Terraza i Toni Xuclà han estat els encarregats de posar música en l’acte de Barcelona, que ha estat conduit per l’actriu Marta Millà.
“Hem de passar a l’ofensiva” La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha demanat passar ja a l’ofensiva, tant en termes polítics, com jurídics, com internacionals. En aquesta línia, ha recordat que aquesta setmana, l’Assemblea i el Consell per la República han presentat una Iniciativa Ciutadana Europea per activar els mecanismes que obliguin l’Estat espanyol a garantir la democràcia, els drets fonamentals i el respecte a les minories, “drets que s’estan vulnerant”, hi ha afegit.
Sobre la decisió de la Fiscalia, que aquesta tarda s’ha posicionat a favor que Puigdemont i els consellers puguin ser candidats, Paluzie ha dit que fins i tot s’han adonat que això és una “barrabassada” tan gran que acabaria implicant a tota la Unió Europea. “Aquest cop no s’atreveixen a anar tan enllà com han anat en molts altres casos”, hi ha afegit.
Lectura del manifest Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea; Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium; Elsa Artadi, representant de Junts per Catalunya; Diana Riba, en nom d’ERC; Carles Riera, per la CUP; i Jaume Asens, de Catalunya en Comú, han estat els encarregats de llegir el manifest unitari a Barcelona.
Al manifest es constata que la decisió de la junta Electoral Central és “arbitrària” i “sense fonament democràtic”, i pretén silenciar el sobiranisme. També es considera “fràgil”, perquè no compta amb la unanimitat de tots els magistrats membres de la Junta, i es pregunta com és possible que ara no permeti presentar-se a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, i fa unes setmanes sí que permetia a Lluís Puig presentar-se al Senat. L’Estat espanyol, continua el comunicat, “només busca venjança”.
El text destaca que la decisió és un “fet insòlit en qualsevol país democràtic”, que constata la “inexistent separació de poders” a l’Estat i li exigeix que “rectifiqui” i accepti els candidats que ha censurat abans no faci un altre “ridícul internacional”. Perquè quan no deixen participar una opció política a les eleccions es vulneren drets de tots els electors, i amb aquesta decisió s’allunyen encara més d’estàndards democràtics europeus i vulneren drets polítics fonamentals, com l’accés de tots els ciutadans als càrrecs públics i el dret a sufragi passiu. “Els exiliats no tenen els seus drets polítics suspesos”, conclou el manifest.
El divendres 3 de maig sortirem al carrer per denunciar la manipulació de la Junta Electoral Central, que ha prohibit al president Puigdemont i als consellers Comín i Ponsatí presentar-se a les eleccions europees.
La cita és a Delegació del govern espanyol (Carrer Mallorca, 278, Barcelona) a les 19 h.
Pels drets civils i polítics: prou manipulació electoral!
Aquest dijous, l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República presentaran una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) amb l’objectiu d’ajudar, a través dels mecanismes establerts per l’article 7 del Tractat de Lisboa, a la democratització del Regne d’Espanya i, així, al reconeixement del dret d’autodeterminació, com a resposta davant de les greus violacions que s’han produït en relació a l’article 2 del Tractat: dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, l’imperi de la llei i el respecte pels drets humans, incloent-hi els drets de les persones que pertanyen a minories. El darrer exemple es va viure ahir mateix, quan la Junta Electoral Central espanyola va decidir vetar la candidatura del president a l’exili Carles Puigdemont, i dels consellers a l’exili Toni Comín i Clara Ponsatí.
Un milió de signatures, un procés llarg
A través d’aquesta Iniciativa Ciutadana Europa, una eina de petició a la UE que obliga la Comissió europea a prendre posició sobre un assumpte específic, es busca obtenir un milió de signatures de ciutadans europeus de diferents Estats Membres de la UE, no només per forçar la Comissió europea a pronunciar-se, sinó també per continuar amb la internacionalització de la causa catalana pel dret a l’autodeterminació.
Una vegada que el registre de la ICE hagi estat acceptat per la Comissió, aquest òrgan tindrà fins a dos mesos per pronunciar-se sobre si la ICE entra dins de les seves competències. En cas positiu, s’obrirà un termini de 12 mesos per fer campanya arreu dels països de la UE a fi de recollir un total d’almenys 1.000.000 de signatures. En cas negatiu, s’obriria la via per recórrer aquesta decisió davant els Tribunals de la UE a Luxemburg.
Una vintena d’organitzacions dels àmbits sindical, independentista i pels drets socials i civils donen suport a la manifestació de l’1 de maig de la plataforma Alcem-nos, que té com a lema “Alcem-nos per la República dels drets socials”. El llistat d’adhesions s’ha fet públic aquest dissabte, davant del monument a l’advocat laboralista Francesc Layret, per part de la portaveu de l’Associació de Treballadors Paquistanesos, Shazra JavedIlyas, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i el portaveu de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló.
Anaven acompanyats de representants de les organitzacions que secunden la convocatòria entre les quals, a banda de les que han intervingut, hi ha el CIEMEN, la Federació d’Estalvi de Catalunya, Sindicalistes per la República, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Élite Taxi, les ADICs en Xarxa, el Sector Públic per la Independència, Súmate, la CAL, l’Associació Catalana pels Drets Civils, ERC, CUP, Poble Lliure, La Forja o Jovent Republicà.
La marxa, que és el segon any que es convoca, sortirà a les 18 h de plaça d’Urquinaona i arribarà a plaça Sant Jaume, i reclamarà salaris i pensions mínimes de 1.200 euros, una jornada laboral de 35 hores, la derogació de la reforma laboral, la fi de la discriminació laboral de les dones, l’aplicació de les lleis socials torpedinades pel TC, la rebaixa immediata de les taxes universitàries un 30%, la fi de la persecució política i judicial dels i les docents o la llibertat dels presos i preses polítiques i de les represaliades i el retorn de les persones exiliades.
El manifest reivindica que “la lluita per un país lliure només es pot entendre si va estretament lligada a la reivindicació d’una societat realment justa i amb més drets socials”, així com que “la gent treballadora dels Països Catalans només assolirà les cotes de benestar, drets i igualtat que es mereix en el marc de la implementació d’una República catalana edificada des de baix”. Per això, reivindica l’autoorganització de l’1-O, el 3-O i les recents vagues generals i crida a seguir sortint al carrer, mentre “l’Estat es debat entre una regressió neofeixista o la consolidació de les polítiques conservadores i austericides actuals” aquest 28-A.
HORITZONS A MÀ és un projecte solidari amb la resistència enfront la repressió de l’Estat espanyol a Catalunya i compromès amb la construcció d’una República catalana en pau i llibertat, i funciona com un instrument per incentivar donatius a entitats, col·lectius i plataformes que actuen en aquesta mateixa direcció antirepressiva i a favor de la independència.
Us esperem a la inauguració, el dudsabre 4 de maig, a les 7 del vespre, al nostre local.
Comptarem amb la intervenció de:
Guillem Bosch, artista,
Roger Espanyol, de l’Associació Irídia, de defensa dels drets civils i polítics,
Montse Puigdemont, de l’ACDC, Associació Catalana pels Drets Civils de les famílies dels presos i exiliats polítics.
Del dia 3 fins a l’11 de maig, el local de l’ANC-Sabadell per la Independència (c. Illa, 3) es convertirà en una sala d’exposicions, d’entrada lliure, per venir-hi a mirar les aquarel·les de Guillem Bosch i a comprar-ne alguna si us escau.
La sala estarà oberta els dies feiners de 6 a 8 de la tarda i els dissabtes, 4 i 11 de maig, de les 11 a l’1 del matí i de 6 a 8 de la tarda.
Seguirem el mateix objectiu que proposa l’artista que no és altre que destinar el benefici de l’obra a la caixa de solidaritat i antirepressió.
Com funcionarà?
Veniu al local i feu un cop d’ull a les aquarel·les, tranquil·lament.
Si en voleu alguna de les que encara estan disponibles, aboneu l’import en efectiu (a partir de 20, 30 o 40 € segons s’especifica al cartell que trobareu sota cada aquarel·la) a la persona voluntària de l’Assemblea que hi ha al local. Ella us farà la reserva i us prendrà les dades per tal de poder-vos avisar per passar a recollir l’aquarel·la un cop acabada l’exposició, així com per enviar-vos via e-mail el comprovant del vostre donatiu a l’entitat a la qual s’hagi destinat.
El dimarts 7 de maig, a Cerdanyola del Vallès, es farà un debat entre els representants de les candidatures republicanes que es presenten a les eleccions municipals.