L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) omplirà d’estelades La Volta Ciclista a Catalunya, que se celebrarà del 24 al 30 de març. Una competició que anirà acompanyada d’un gran impacte mediàtic internacional i que l’ANC aprofita per convocar en punts estratègics de cada una de les set etapes i treure les estelades.
A través de les assemblees territorials, l’Assemblea convoca els catalans a rebre La Volta amb estelades en les següents localitzacions i horaris:
Etapa 2 – Banyoles – Figueres Dimarts 25 de març 15:05 – Port de Muntanya – Coll de Sant Pere de Rodes 16:50 – Arribada – Cruïlla de la NII amb la Pujada del Castell
Etapa 3 – Viladecans The Style Outlets – La Molina Dimecres 26 de març 11:20 – Sortida – Viladecans The Style Outlets 12:50 – Port de Muntanya -Coll d’Estenalles 15:50 – Port de Muntanya – Coll de la Creueta 16:40 – Pàrquing 3 de La Molina
Etapa 5 – Paüls – Amposta Divendres 28 de març 12:50 – Port de Muntanya – Coll de la Font 15:50 – Arribada – Avinguda Sant Jaume/Carrer Ceuta (Amposta)
Etapa 6 – Berga – Queralt Dissabte 29 de març 12:35 – Sortida – Berga 16:30 – Arribada – Pujada al Santuari de Queralt
L’Assemblea Nacional Catalana dona suport als dinou encausats per la manifestació i rebuda del MHP Carles Puigdemont el 8 d’agost del 2024. L’ANC condemna el dispositiu policial desplegat, que va impedir que la manifestació —comunicada prèviament— transcorregués amb normalitat i s’impedís als manifestants accedir a la plaça Fiveller del Parlament. Aquesta vulneració del dret a manifestació va derivar en càrregues policials i llançament de gas pebre, sense prèviament avisar per altaveu, tal com estableix la forma d’aplicació, provocant lesions als manifestants que pacíficament volien accedir, darrere dels diputats, al recinte del Parlament.
Entre els manifestants, J. Ignasi, soci de l’Assemblea, ha estat citat a la Ciutat de la Justícia el 8 d’abril a les 13:30 h, imputat pel delicte de desobediència. Els manifestants, el 8 d’agost, van ser retinguts dins el recinte de la Ciutadella on se’ls va acusar formalment de trencar el cordó policial. Dos d’ells van passar la nit a la comissaria dels Mossos de les Corts. Alguns dels manifestants van patir lesions greus, un d’ells encara arrossega afeccions al cor, als ulls i problemes greus de respiració.
L’Assemblea, després d’enviar una carta i una sol·licitud a la conselleria d’Interior exigint explicacions sobre l’actuació policial a l’exterior del parc de la Ciutadella, se solidaritza i dona tot el suport als encausats. A més, la Caixa de Solidaritat destinarà els recursos necessaris per auxiliar els manifestants.
L’Assemblea de Sant Cugat organitza un autocar per anar a la manifestació per La Bressola a Perpinyà.
Serà el dissabte 15 de març i la manifestació comença a les 10.30 h.
L’hora de sortida de l’autocar està per decidir (possiblement cap a les 7h), fent una parada de 20 minuts a una àrea de servei a prop de la frontera.
La tornada serà cap a les 12.30 h/13 h aproximadament, parant a dinar a una àrea de servei, els que hagin portat dinar o dinant allà el qui ho prefereixi
El pròxim 12 de març, Jordi Cabré oferirà una xerrada organitzada per Sabadell per la Independència-ANC on abordarà el tema de la situació de l’amnistia i la lowfare a Espanya. Ens informarà sobre la situació jurídica i política de l’amnistia i dels treballs sobre l’adjudicació de l’amnistia als exiliats.
Jordi Cabré i Trias, advocat i escriptor. A més de la seva trajectòria literària i guanyador del Premi Sant Jordi el 2018 ha exercit com a advocat i ha ocupat diversos càrrecs en l’àmbit de la comunicació i les relacions públiques.
Forma part de l’equip legal de Gonzalo Boye, que és l’advocat principal en la defensa del president Carles Puigdemont i treballa en casos relacionats amb el procés independentista català. També ha ocupat diversos càrrecs, incloent assessor estratègic a la Generalitat de Catalunya.
La xerrada es farà a 2/4 de 8 del vespre a l’Hotel Urpí.
L’Enquesta d’Usos Lingüístics de 2023 posa de manifest el lingüicidi que pateix el català a Catalunya, un dels seus territoris històrics. Les dades de la seva evolució són incontrovertibles. A l’enquesta de 2003 el 36,20% de la població de Catalunya tenia el català com a llengua inicial i el 44,30% el considerava la seva llengua d’identificació. Vint anys després només el 29% dels habitants ha après el català a casa seva i només el 30% considera el català la seva llengua d’identificació. Aquestes xifres representen un descens del 7,20% d’habitants amb el català com a llengua inicial i una caiguda del 14,30%, de les persones que tenen el català com a llengua d’identificació. Aquesta davallada és més greu perquè mesura una reducció cabdal de la capacitat d’atracció de la llengua pròpia de Catalunya en una societat catalana més desestructurada.
La minorització del català en aquests vint anys és el resultat d’un lingüicidi, d’una asfíxia premeditada. La minorització forçosa deriva de la supremacia del castellà consagrada a la Constitució espanyola de 1978 i de la falta de control de Catalunya de les seves fronteres. L’any 2006 els ciutadans de Catalunya van aprovar en referèndum que «totes les persones a Catalunya tenen el dret d’utilitzar i el dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials (català i castellà)». Però el Tribunal Constitucional espanyol va considerar anticonstitucional el deure de conèixer el català, mentre el castellà continuava sent obligatori. En el que va de segle XXI la població catalana ha passat de sis a vuit milions d’habitants, l’increment percentual més gran de tota la Unió Europea. Catalunya no ha pogut gestionar els fluxos migratoris i els nouvinguts no han tingut, ni tenen, el deure legal de conèixer la llengua pròpia de Catalunya, mentre estan obligats a saber el castellà. Al mateix temps s’han multiplicat els canals de televisió gràcies a la TDT, la immensa majoria en castellà. I a partir de 2007, gràcies als telèfons mòbils de pantalla tàctil, han irromput amb una força inusitada les xarxes socials en mans de grans corporacions multinacionals.
La realitat que reflecteix l’Enquesta d’Usos Lingüístics evidencia que formar part d’Espanya condemna la llengua i identitat a ser residuals. L’acatament de la legalitat espanyola i la normalització institucional, política i social, la gestió rutinària del «mentrestant» a la que s’han lliurat els partits independentistes impedeix revertir la minorització de la llengua. En canvi, Andorra, l’únic Estat independent dels Països Catalans, s’ha dotat de la llei de la llengua pròpia i oficial per aturar la seva descatalanització. Aquesta llei assenyala el camí per revertir la situació de la nostra llengua. Però una llei lingüística com l’andorrana seria declarada anticonstitucional a Espanya.
La gestió administrativa del «mentrestant» i el voluntarisme en defensa de la llengua són necessaris, però insuficients. L’única eina que pot garantir la supervivència del català és la República Catalana. I des d’ara només la lluita per la independència infondrà l’esperit de resistència contra el lingüicidi més subtil. Només el combat per l’alliberament nacional generarà l’entusiasme que ha d’integrar les noves i velles generacions gràcies a compartir el futur d’un país més democràtic, més just, més culte, definitivament lliure de l’opressió espanyola.
El dimecres 26 de febrer, a Sabadell, es farà un acte sobre el reconeixement internacional de Catalunya en Jordi Castellà, membre del Consell per la república.
La “via guineana” és una estratègia fonamentada en el dret d’autodeterminació i marca un precedent històric
L’acte començarà a 19.30 a l’Espai Àgora, carrer Sol i París, 93.
El proper dimecres 12 de març, a Bellaterra, vindran l’Albano Dante Fachín i la Marta Sibina per presentar-nos la plataforma OCTUVRE, que junts han creat per aconseguir publicar el que no es publica i informar-nos del que ens cal saber.
L’acte començarà a les 19.30 a la Sala 1r d’Octubre, al Centre Cívic, pl Maragall 4.
L’Assemblea i altres organitzacions catalanes de la societat civil han fet arribar a les Nacions Unides informes sobre vulneracions de drets humans per part de l’Estat espanyol, posant en relleu abusos de drets civils, polítics, culturals i socioeconòmics.
L’Assemblea s’ha afegit a una vintena d’entitats catalanes que han mostrat el seu compromís amb la defensa i promoció dels drets humans. Entre les recomanacions que les entitats han traslladat hi ha la demanda que es garanteixi l’aplicació de la Llei d’amnistia, la fi de la judicialització del conflicte, la protecció del model d’immersió lingüística, així com posar fi a la instrumentalització de la legislació antiterrorista per perseguir activistes i a l’espionatge il·legal, garantint una investigació exhaustiva del CatalanGate, entre d’altres.
A l’informe, s’hi detalla la politització i manca d’independència del sistema judicial a l’Estat espanyol, la criminalització del moviment independentista català, l’ús de falses acusacions de terrorisme, l’abús al dret a la intimitat a causa de l’espionatge il·legal contra independentistes i el soscavament de la llengua catalana a l’ensenyament.
L’Examen Periòdic Universal (EPU) és un mecanisme dissenyat per supervisar com els estats membres de l’ONU implementen els tractats als quals estan subjectes en matèria de drets humans, amb l’objectiu d’abordar les preocupacions i despertar, donar suport, promoure i protegir els drets humans a cada país.
El dilluns 17 de febrer, a Sabadell, el professor de la Universitat de València, Ferran Suay, farà la conferència “Com mantenir-nos en català més sovint i amb més gent“.
L’acte començarà a les 19.30 al local de l’Assemblea Nacional Catalana, carrer Illa 1-3.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 
