El ple del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha aprovat, aquest dissabte 31 d’agost, la creació de la Comissió Organitzadora de l’Assemblea General Extraordinària (COAG). Aquesta es convocarà en els pròxims mesos amb un únic punt de l’ordre del dia: redactar un nou Full de ruta, el document essencial que marca la línia de treball de l’entitat.
A l’Assemblea General Ordinària (AGO) del mes de març, el Secretariat Nacional anterior va decidir prorrogar el de l’any 2023. En el context polític actual el nou Secretariat Nacional, escollit al maig, considera urgent actualitzar-lo, i per això ha aprovat avui la constitució de la COAG, la Comissió d’Esmenes i l’Equip de Treball per redactar la ponència inicial del Full de ruta.
Segons el Secretariat Nacional, l’escenari de la lluita per la independència s’ha capgirat des de l’aprovació del darrer Full de ruta, el maig del 2023. El canvi més destacat d’aquest gir és la pèrdua de la majoria electoral dels partits independentistes a les eleccions municipals, espanyoles, catalanes i europees. L’Assemblea considera que aquest fet té una gran importància perquè la voluntat popular hegemònica expressada a les urnes ha de proporcionar legitimitat de la Declaració Unilateral d’Independència. Una segona alteració dràstica prové de l’acord d’investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat entre Esquerra Republicana i el PSC-PSOE.
El 10 de setembre Òmnium Sant Cugat, l’ANC i el Consell per la República convoquem la Marxa de Torxes per reivindicar el valor de les persones que han lluitat des de la derrota de 1714, per la plena recuperació de les llibertats nacionals. La marxa, així, s’afegeix a les que se celebren arreu de Catalunya, pel dret a la independència.
Dimarts, 10 de setembre, 20.30 h
Pl. de Rafael de Casanova
Arribada a la pl. de l’U d’octubre, on es llegirà el manifest.
Ja estem al setembre i, com us hem anunciat, comença l’activitat a l’ANC de Bellaterra. En pocs dies, tenim tres esdeveniments importants:
1. SOPAR A LA FRESCA, EL PROPER DIJOUS DIA 5
El 8è sopar a la fresca que organitzem!
Des del 2015, a excepció dels dos anys de pandèmia, cada any hem fet aquesta trobada de preparació de la Diada i l’inici de la nova temporada.
Com sempre, porteu la vostra menja i nosaltres us pararem la taula!
Recomanem que vingueu a ¾ de 8, per tenir temps de posar les coses a la taula i començar puntualment l’acte a les 8 amb una breu intervenció de cadascú dels 7 de la colla del Tinell i de l’Àlvar Roda.
Escaleta de l’acte:
Enric Pallàs. Introducció ANC Bellaterra.
Àlvar Roda. Cançó.
Pepa Arenós. Poema Estellés.
Llorenç Olivé. Parlament.
Albert Olivé. Cançó.
Pilar Rebaque. Poema d’un autor menorquí.
Pep Cruanyes. Sobre la judicatura.
Celdoni i Lloll Bertran amb l’Albert. Cançó “La merla blava”.
Celdoni Fonoll. Poema.
Albert i Lloll. Cançó “Volem pa amb oli”.
Àlvar Roda. Cançó.
Un cop acabada la seva intervenció, soparem tots plegats.
Una nit molt escaient per poder estrenar la samarreta d’aquest any amb el lema FEM + curt EL CAMÍ, independència que podeu comprar a la llibreria Paper’s de la plaça del Pi o on vulgueu.
Per poder preveure l’espai que ens caldrà preparar, cal que us hi inscriviu. Si encara no ho heu fet i voleu venir, podeu enviar una nota al nostre correu indicant quants sereu.
La manifestació de Barcelona anirà de l’estació de França a l’Arc de Triomf i la convocatòria és a les 4 de la tarda.
Per veure si podem organitzar un autocar per anar a la manifestació de Barcelona, ens cal que reserveu plaça enviant nota al nostre correu, indicant quants sereu i un telèfon de contacte. El pagament es farà en pujar a l’autocar.
La sortida de la plaça de l’Estació de Bellaterra seria a les 3 de la tarda.
La Comissió Jurídica i de Seguretat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha enviat un requeriment a la nova consellera d’Interior, Núria Parlon, exigint una investigació de l’actuació dels Mossos d’Esquadra i del contingut de l’informe policial tramès al Tribunal Suprem. L’ANC ha reclamat una investigació dels fets i l’aclariment de les imputacions fetes contra l’entitat, acusant-la de “terrorismo nacionalista blanco” i catalogant-la “d’amenaça alta” i de formar part d’un col·lectiu de “marxismo leninismo independentista”. En aquest sentit, l’Assemblea condemna el dispositiu policial desplegat el darrer 8 d’agost, que va impedir que la manifestació —comunicada prèviament— transcorreguès amb normalitat i s’impedís als manifestants accedir a la plaça Fiveller del Parlament. Aquesta actuació policial és més pròpia de la Brigada Político Social o de les Brigades d’Informació de la policia franquista que d’una policia democrática, que demostra una manca de neutralitat. La seva actuació desproporcionada va causar lesions als manifestants que pacíficament volien accedir, darrere dels diputats, al recinte del Parlament.
Aquesta actitud i incriminacions fetes cap a una manifestació comunicada seguint els tràmits establerts, suposa un atac a la llibertat d’expressió, de manifestació i llibertat d’associació i considera aquestes organitzacions perilloses per discrepar políticament dels acords d’investidura fets pel PSC-ERC i Comuns. No és deure de la policia democràtica incriminar i denunciar les entitats o persones que manifestin discrepàncies davant de les institucions, l’actuació dels partits o polítics, sinó protegir el lliure exercici de totes les opinions, per incòmodes que siguin.
L’Assemblea reclama depurar responsabilitats i que s’expliqui per què un acte de manifestació convocat amb antelació es va transformar en una amenaça “alta” pels Mossos d’Esquadra. Demanem una investigació i mesures disciplinàries tant per l’actuació del dia 8 com pel contingut de l’informe sobre aquell dia.
La Diada de l’11 de Setembre d’aquest any té tota la informació en aquesta web.
Aquí anirem actualitzant els dies que podreu comprar, a cada municipi del Vallès Occidental, les samarretes i també posarem les cites per anar a la manifestació.
Samarretes
Bellaterra. Llibreria Paper’s. Plaça del Pi, núm. 8 (davant l’estació de FGC). Tl. 935 80 25 42.
Matadepera. Venda a MIC Sabates en horari comercial. Durant la Festa Major, el 31 d’agost i l’1 de setembre, d’11 a 14h, parada al costat de l’església.
Palau-solità i Plegamans. Reserva al 645 530 415. Parada a la pl. de la Vila els dies 2,3,4,5,6, 9 i 10 de 18.30 a 20.30 i el dissabte 7, d’11,00 a 13.00.
Ripollet. 25 d’agost, de 10.00 a 14.00, carpa a la rambla St. Esteve cantonada amb c. Sol.
Rubí. Els dies laborables, de 17.30 a 19.30 al local del carrer Llobateras 65.
Sabadell. De dilluns a divendres, de 6 a 8 de la tarda i dissabte, de les 11 del matí fins la 1 del migdia, al local del carrer Illa, 3.
Sant Cugat delVallès. 31 d’agost i 7 de desembre, de 10h a 14h, parada 4 Cantons. Del 26 d’agost al 10 de setembre, de 18.00 a 20.00, al local del carrer Cristòfol Colom 24
Sant Quirze del Vallès. 27 i 29 d’agost i 3 i 5 de setembre, de 18.00 a 20.00, al local del carrer Barcelona 77. El dissabte 31 d’agost, parada a l’entrada del Parc de les Morisques.
Santa Perpètua de Mogoda. Reserva al 669 295 574.
Terrassa. Del 2 al 6 de setembre, al local del c. Torrent 153, de 18h – 20h. Dissabte 7 de setembre, de 17h – 20h., a la parada pl. de Salvador Espriu.
Manifestació 11 setembre
Matadepera. Sortida autocars a les 14.30 des del camp de futbol. Venda de tiquets a MIC Sabates en horari comercial. Durant la Festa Major, el 31 d’agost i l’1 de setembre, d’11 a 14h, parada al costat de l’església.
Palau-solità i Plegamans. Reserva al 657 896 217. Parada a la pl. de la Vila els dies 2,3,4,5,6, 9 i 10 de 18.30 a 20.30 i el dissabte 7, d’11,00 a 13.00.
Rubí. Tiquets pels autocars a Autocars Franquesa, pg. Francesc Macià 63. Sortida a les 15.00 de l’Escardívol.
Sabadell. Sortida autocars a les 12.00 de la pl de la Sardana (Fira de Sabadell). Tiquets al local, c. l’Illa, 3, feiners de 18.00 a 20.00 i dissabtes d’11.00 a 13.00.
Sant Cugat del Vallès. Venda de tiquets d’autocars al local, c. Cristòfor Colom 24, de 18.00 a 20.00h.
3
Sant Quirze del Vallès. A les 14.30 a l’andana de l’estació dels FGC de Sant Quirze.
Santa Perpètua de Mogoda. Reserva al 669 295 574.
Terrassa. Autocar, sortida a les 14.30 a l’Estació d’autobusos de la Plaça Doré. Tren, cita a les 14.30 a l’Estació del Nord.
L’Assemblea Nacional Catalana ja ha fet pública la pàgina web de la Diada 2024. A diada.assemblea.cat es pot trobar tota la informació d’una Diada que enguany serà descentralitzada en cinc grans ciutats. Hi haurà mobilitzacions a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa.
A més, en la web s’hi expliquen les motivacions polítiques de la manifestació, que enguany l’Assemblea fa conjuntament amb Òmnium Cultural, Consell de la República, AMI, Intersindical i CIEMEN. En aquest sentit, durant els pròxims dies es publicarà el manifest conjunt per la Diada 2024.
A la web s’expliquen les temàtiques de cada manifestació i la seva justificació, així com un mapa amb el recorregut de cadascuna:
A Barcelona es defensarà un habitatge digne. La manifestació sortirà a les 16h de l’estació de França per arribar a les 17 h davant de l’Arc de Triomf.
A Tarragona es reclamarà un sistema ferroviari decent. La manifestació sortirà a les 16 h del passeig de les Palmeres per arribar a les 17 h al monument dels Herois del 1811.
A Lleida es reivindicarà el paper de la pagesia per al país. La manifestació sortirà a les 16 h de la plaça Catalunya per arribar a les 17 h a l’avinguda Alcalde Rovira Roure.
A Tortosa es protestarà pel desequilibri territorial i l’aigua. La manifestació sortirà a les 16 h de la plaça del Bimil·lenari per arribar a les 17 h al parc Teodor Gonzàlez.
A Girona es deixarà clar que només amb la independència podrem garantir un sistema sanitari de qualitat. La concentració es farà a l’avinguda Jaume I. Hi arribarà una columna caminant des de Salt, que sortirà a les 16 h.
La web compta amb un apartat d’Internacional, on s’explica en anglès l’argumentari i els objectius de la manifestació. A més, s’hi inclourà un apartat de premsa on els periodistes podran consultar tota la informació d’interès de caràcter informatiu.
El dijous 19 de setembre, a Sant Cugat del Vallès, es farà un acte més del cicle Àgora 1 d’Octubre amb la participació de Lluís Llach i de Jordi Pesarrodona.
L’acte començarà a les 19.00 a la Casa de Cultura.
A finals del mes de juny el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana es va comprometre en la defensa de la integritat del MHP Carles Puigdemont si el poder judicial espanyol intentava arrestar-lo. Tot i aquest suport, l’Assemblea no considerava positiu que el president Puigdemont es lliurés a la judicatura espanyola.
El president a l’exili va anunciar el seu retorn per assistir al ple d’investidura de Salvador Illa, desafiant l’ordre de detenció del Tribunal Suprem espanyol. Per plantar cara al seu empresonament,l’Assemblea va sumar-se a l’acte unitari del dia 8 d’agost.
En conseqüència, l’ANC es va posar en contacte amb les altres entitats independentistes per tal de rebre’l de manera coral i com correspon a la figura institucional del president a l’exili. Aquest gest de desobediència compartit, tal com es va fer el 2017, ens ha de fer recordar que la nostra resistència és legítima i que amb ella complim amb el mandat del Primer d’Octubre.
Una policia democràtica hauria garantit l’assistència del MHP Carles Puigdemont al ple com a cap de l’oposició, elegit per centenars de milers de votants. En canvi, per impedir-ho, el conseller d’Interior i els alts comandaments dels Mossos d’Esquadra van convertir el Parlament de Catalunya en un búnquer fortificat. Van avantposar l’ordre de detenció del Tribunal Suprem espanyol a la voluntat de centenars de milers d’electors catalans; una ordre que és un cop d’estat judicial contra la llei d’amnistia, amb una tergiversació ignominiosa del delicte de malversació.
Davant del desaforat desplegament policial, el president Puigdemont va optar per no ser empresonat pel jutge Pablo Llarena i va desaparèixer.
El discurs del president Puigdemont va durar pocs minuts, però la seva repercussió als mitjans de comunicació catalans, espanyols i internacionals va ser extraordinària. La seva cerca desmesurada va captar l’atenció de milions d’oients. Va eclipsar la sessió d’investidura de Salvador Illa, fins i tot els diputats estaven més pendents del mòbil que no pas del discurs del candidat. Al mateix temps el Tribunal Suprem i els mitjans de comunicació espanyols, es van sentir profundament humiliats, perquè la persona que els havia posat en evidència davant les justícies democràtiques europees se’ls havia tornat a escapar de les mans.
Per capturar el president a l’exili la direcció de la policia va posar en marxa l’operació Gàbia, destinada a terroristes, que va bloquejar centenars de milers de persones a tot el país. Tot per congraciar-se amb la més alta judicatura espanyola, abans que respectar la democràcia. A més, els Mossos d’Esquadra van atacar amb gas pebre els manifestants que de manera no-violenta volien penetrar al parc de la Ciutadella. Aquesta acció està reservada a casos de violència extrema, que no va ser el cas, tal com demostren les imatges gravades dels fets. La direcció policial també ha perseguit els mossos d’esquadra, als quals acusa d’haver ajudat, fora de servei, el president Puigdemont a tornar a casa seva sa i estalvi. I a més, ha anunciat continuar prenent represàlies contra tothom que hagi participat en l’acte.
Com a entitat líder independentista volem expressar l’orgull que ens suposa haver vist milers de persones decidides en un acte pacífic de protesta absolutament memorable, que referenda la persistència de l’existència del moviment civil organitzat independentista. Al mateix temps, reconeixem que ens hauria agradat mantenir més informades les nostres bases durant tot el dia, però la naturalesa dels fets feia que no es pogués disposar d’informació suficientment clara.
La investidura del candidat del PSC-PSOE com a president de la Generalitat amb els vots d’ERC i els Comuns, va ser l’altra cara del dia. Per la seva trajectòria a favor del règim constitucional borbònic, de la repressió del Primer d’Octubre, de l’aplicació de l’article 155, Salvador Illa podia haver assolit els 68 vots necessaris per ser elegit president de la Generalitat amb els vots de PP i Vox.
Tanmateix el nou president va ser escollit gràcies als vots d’Esquerra Republicana i dels Comuns. Amb aquest pas la direcció d’ERC ha culminat el seu trencament amb l’estratègia unitària seguida des de la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. ERC ha retornat a la política fracassada dels governs tripartits, a l’aliança amb el PSOE, Sumar i les seves respectives sucursals a Catalunya.
Aquesta estratègia tornarà a fracassar. Perquè els recursos i competències del Parlament i la Generalitat no permeten afrontar els grans reptes nacionals, econòmics i socials del nostre país en el món globalitzat del segle XXI. Catalunya, amb vuit milions d’habitants, té al davant uns desafiaments que l’aboquen a la desnacionalització i a la descapitalització econòmica i posen en perill la seva supervivència com a nació avançada. L’antagonisme nacional, social i econòmic entre Catalunya i Espanya, és estructural i genera un potentíssim corrent històric de fons que, malgrat la repressió espanyola, acabarà fent triomfar la República Catalana.
En definitiva, el retorn del president Puigdemont i la mobilització del dia 8 d’agost de 2024 beneficia tot el moviment independentista, i ha estat un gran pas per dinamitar l’intent de normalització institucional, política i social que persegueix la llei d’amnistia i la votació de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat.
L’Assemblea, en una carta signada pel coordinador de Gestió Jurídica i Seguretat, Pep Cruanyes, i en nom de tots els testimonis que l’han impulsat, denuncia una actuació policial per part dels Mossos d’Esquadra, que qualifiquen de “desproporció”.
La carta denuncia que, durant la concentració davant de la porta d’entrada del Parc de la Ciutadella, els Mossos van llençar gas pebre als manifestants, sense que s’hagués produït una situació violenta. Els policies, a més, van llençar aquest gas de manera discriminada, no es va respectar la distància pertinent i no es va avisar prèviament per altaveu que es llençaria, tal com estableix la forma d’aplicació que van detallar el 2019.
Sanitaris per la República va haver d’atendre 51 persones afectades per aquest gas i en alguns dels casos el SEM també hi va haver d’intervenir.
És per aquest motiu que l’Assemblea ha demanat:
Que s’obri una investigació dels fets i es depurin responsabilitats dels responsables de l’operatiu, del nombre de les persones ferides i els perjudicis causats a través de les dades que proporcioni el SEM i els Sanitaris per la República, els enregistraments dels fets i els testimonis que tenim a disposició del departament.
Que es revisin operatius com aquest i la seva desproporció, que limita el dret de la ciutadania a expressar davant del Parlament les seves opinions sobre els fets que es debaten. Els operatius mai no poden ser anul·lant aquest dret, i cal que es facin d’acord amb les interpretacions de les resolucions de les Nacions Unides i el TEDH.
A la carta també s’hi adjunten vídeos i testimonis de la utilització d’aquest gas, com aquest d’Albert Bagué, on es pot apreciar el moment en què el disparen, o aquest de Neus Matamala, on s’observen els efectes de l’actuació policial.
La direcció d’ERC ha arrossegat la seva militància a donar suport a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. De manera inexplicable els afiliats republicans s’han cregut que l’acord amb el PSC-PSOE era un èxit fabulós, però que calia passar a l’oposició al govern socialista.
Les funestes conseqüències d’aquesta contradicció per Catalunya s’evidenciaran de manera immediata en el moment mateix del discurs del nou president de la Generalitat i en el nomenament dels seus consellers. El seu relat de passar pàgina de l’1 d’Octubre i de la repressió espanyola mostrarà que no creuen en l’existència de conflicte amb Espanya. La seva visió triomfalista de la realitat els portaran a negar els greus perills que planen sobre el nostre futur com a nació avançada; per exemple la minorització lingüística que aboca a l’extinció, el creixement de baixa qualitat que fomenta les desigualtats socials i la destrucció del medi natural.
El vot favorable d’ERC a Salvador Illa aguditza una fatídica divisió de l’independentisme perquè abandona qualsevol confrontació amb l’Estat espanyol i d’unitat estratègica independentista. En canvi explicita l’acatament del marc de la constitució espanyola i la subordinació estratègica permanent del partit republicà al socialisme espanyol. Aquesta deriva d’ERC afebleix greument el moviment independentista perquè debilita el seu flanc esquerre compromès amb els interessos i sentiments de les classes populars. De manera inevitable aquest buit serà cobert per altres formacions polítiques. Tanmateix retardarà la marxa del moviment cap a la República Catalana.
La contradicció entre l’aliança estable amb els socialistes catalans i espanyols i estar a l’oposició al Parlament aguditzarà la davallada electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest plantejament no ha ampliat la base electoral sinó que l’ha encongit, tendència que s’agreujarà després d’investir Salvador Illa.
Els dirigents d’ERC que han portat Esquerra a aquests contrasentits són culpables dels seus efectes fatals per a Catalunya, per a l’independentisme i per al seu partit. La història els jutjarà.
El preacord amb el PSC per investir Salvador Illa president de la Generalitat aprovat per l’Executiva Nacional d’ERC tindrà funestes conseqüències per a Catalunya, per al moviment independentista i per a Esquerra Republicana. L’única esperança és que els seus militants el rebutgin.
GREUS REPERCUSSIONS PER A CATALUNYA
La història jutjarà amb severitat els dirigents que han aprovat votar com a president de la Generalitat una persona que va defensar la brutalitat policial de la Policía Nacional i la Guardia Civil contra pacífics ciutadans el Primer d’octubre de 2017 i va donar suport a la intervenció de la Generalitat i la dissolució del Parlament en l’aplicació de l’article 155.
Per assolir aquesta investidura aquests dirigents han presentat de manera triomfalista un preacord amb el PSC, sense el compromís del PSOE, que és imprescindible per canviar les lleis espanyoles. Per exemple, no és possible la solució al conflicte amb l’Estat espanyol només amb un ampli consens a Catalunya. L’Estatut d’Autonomia de 2006 el tenia i va fracassar perquè va ser desnaturalitzat pel Tribunal Constitucional. Sense la implicació dels socialistes espanyols els punts més rellevants del preacord són simples bons desitjos.
Els dirigents republicans han posat el focus en el «Concert Econòmic Solidari» que no traurà el nostre país del sistema de finançament autonòmic comú. Perquè el preacord deixa clar que la relació bilateral amb l’Estat és compatible amb la participació en òrgans multilaterals; és a dir, la situació actual. Aquesta glorificació és calcada a la que van fer els dirigents d’ERC al sistema de finançament autonòmic de 2009. Havia d’aportar 3.800 milions d’euros i només va comportar grans retallades els anys següents en ensenyament, sanitat, inversions i en general al nostre estat del benestar.
Al mateix temps que aprovava el preacord, l’Executiva d’ERC ratificava que el partit passava a l’oposició. Aquest fet que demostra que no creuen que els nombrosos apartats del preacord, entre els quals el Concert Econòmic Solidari, es facin realitat. Suposa esperar que el govern de Salvador Illa portarà a terme el programa d’ERC. Amb aquest pas a l’oposició els hipotètics rèdits polítics del fabulós preacord se’ls emportaria el partit socialista.
De manera significativa el PSC-PSOE no ha dit res sobre la interpretació del preacord d’ERC, indicant als militants d’ERC «voteu-nos i digueu el que vulgueu». Tampoc els mitjans de comunicació espanyols s’han escandalitzat. Fonts del PSOE han dit: «vamos a respetar los plazos y a las bases de ERC», perquè saben que es tracta d’una operació de màrqueting polític per guanyar la consulta; un cop assolida, incompliran els acords.
GREU DIVISIÓ EN EL MOVIMENT INDEPENDENTISTA
El preacord d’ERC amb els socialistes aguditzarà la divisió de l’independentisme. El president Puigdemont, destituït il·legítimament i que ha passat set anys a l’exili, s’ha compromès a assistir a la sessió d’investidura del Parlament. Serà detingut a causa del cop d’estat judicial del Tribunal Suprem espanyol tergiversant el concepte de malversació. L’Assemblea ens preparem per donar-li el més ampli suport.
Malgrat que la repressió de l’independentisme continua, malgrat que l’Estat espanyol no executa ni la meitat de les inversions compromeses, els actuals dirigents d’ERC mantenen el seu compromís amb la «normalització institucional, política i social» que propugnen els socialistes espanyols. Una normalització que és rendició perquè suposa l’acatament de la ridícula autonomia que han deixat les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra la voluntat dels catalans expressada en referèndum. Aquesta opció suposa una fractura profunda en el moviment independentista que l’Assemblea crida a superar.
GREUS RESULTATS PER A ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
Els dirigents d’ERC podien triar entre la dignitat d’unes noves eleccions o la ignomínia d’aprovar la investidura de Salvador Illa. La por a la repetició d’eleccions; la por a uns resultats pitjors als obtinguts des de les eleccions municipals de l’any passat els ha portat a triar la ignomínia.
Tanmateix, tot i optar per la vergonya, la direcció republicana es pot trobar amb unes eleccions espanyoles a finals d’any. Perquè la hipotètica detenció del MHP Puigdemont faria impossible la «normalització-rendició» i repercutiria al carrer i al Congrés dels Diputats. En aquests nous comicis s’aguditzaria la davallada dels resultats electorals d’ERC.
Tornem-ho a dir: la gran esperança són els militants d’Esquerra: només el seu vot en la consulta pot aturar la investidura de Salvador Illa i la deriva de la seva direcció. Serà el primer pas per refer la unitat de l’independentisme.
L’Assemblea, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN fan una crida a la societat civil perquè la propera Diada Nacional de Catalunya es converteixi en una gran manifestació de país sota el lema Tornem als carrers: Independència. Justícia, país, futur. Ho han anunciat els presidents i portaveus d’aquestes sis organitzacions en una roda de premsa davant de l’Arc de Triomf de Barcelona, on han volgut visualitzar un front comú que demostri que l’independentisme està disposat i preparat per encapçalar aquest nou cicle, des de la transversalitat i pluralitat del moviment. Per això, la manifestació de l’Onze de Setembre comptarà amb la participació d’entitats de la societat civil, de defensa de drets, de l’àmbit sindical, del món municipalista, cultural, cooperativista i polític.
En aquest sentit, tant el president de l’ANC, Lluís Llach, com el president d’Òmnium, Xavier Antich, consideren que aquest pròxim 11 de setembre ha d’exemplificar la unitat del moviment. “Aquest 11 de Setembre l’hem volgut organitzar comptant amb les principals entitats del país que també treballen per la independència. Ho farem conjuntament i sense renunciar a res”, ha explicat Llach, que ha insistit: “Hi hem de ser tots, no espereu que us vinguem a buscar. Les conseqüències de la dependència no s’esperen. L’independentisme és l’únic projecte de futur per a un país més just políticament i socialment. Tornem als carrers amb determinació i unitat.” Per la seva part, el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha fet una crida a convertir la Diada Nacional en una “gran manifestació de país”. “Fem un front comú per tornar a
demostrar que l’independentisme és fort, transversal, intel·ligent i madur estratègicament”, ha afirmat, i ha advertit: “Les urnes ens avisen que hi ha cada vegada més independentistes desencantats i decebuts, però als carrers no en pot faltar ni un, perquè és precisament aquí on rau la nostra principal força”.
Des de l’àmbit municipalista, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, també ha fet una crida al món local a sortir als carrers per mostrar que, des dels municipis, l’objectiu continua intacte: “Sortim al carrer per reivindicar la Sobirania que ens fa falta, que és tota. La d’un país que ho té tot per guanyar. Fem una crida al món local a sortir aquesta Diada per mostrar que des dels municipis el nostre objectiu continua intacte”.
Teresa Vallverdú, membre del Govern del Consell de la República, ha instat a seguir “units” i ser “generosos” en aquesta mobilització: “La internacionalització de la causa catalana encara és un front imprescindible per assolir objectius. Només podem dignificar la nació catalana si tornem als carrers i si no oblidem l’objectiu d’alliberament nacional, encara que això comporti oblidar les diferències”.
També des de la Intersindical-CSC, Ester Rocabayera, ha recordat que la llibertat nacional també és “poder decidir el marc de relacions laborals” propi que respongui a la realitat, el context econòmic i les reivindicacions pròpies. Per això, ha instat a sortir als carrers per “dir ben fort que cal un model productiu per les persones, socialment útil, amb indústria sostenible i salaris dignes per disposar d’un sistema de protecció social fort per a tothom”.
El president del CIEMEN, David Minoves, ha afegit finalment que cal mobilitzar-se per defensar “un país cohesionat que defensi la seva diversitat i una identitat nacional construïda amb l’empelt de totes les persones que han arribat durant els darrers anys i que aturi el discurs d’odi i la segregació de la solidaritat”. Així mateix, ha defensat els drets col·lectius dels catalans “des d’un internacionalisme solidari”.
Una mobilització descentralitzada amb epicentre a Barcelona
Enguany, la mobilització serà descentralitzada i es farà de forma simultània a diverses
ciutats. A Barcelona, es farà una manifestació que començarà a les 16 h a l’Estació de França i es dirigirà cap a Arc de Triomf, on a les 17.14h se celebrarà l’acte polític unitari. En paral·lel, també hi haurà mobilitzacions a Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa. Cada localitat denunciarà diverses conseqüències de la dependència amb l’Estat Espanyol. “Fer una mobilització descentralitzada ens ajudarà a reactivar tot el país. Hem de ser molta gent a tot arreu. Estar sotmesos al Regne d’Espanya és una amenaça estructural per a la supervivència de la llengua i la cultura catalanes i per al futur econòmic de Catalunya”, ha assegurat la coordinadora de la Comissió de Mobilització de l’ANC, Elisenda Romeu. “Des de cada un dels 5 punts, denunciarem greuges que patim pel fet de pertànyer a l’Estat espanyol, estretament vinculats a l’espoli fiscal”, ha explicat.
A la convocatòria de mobilització hi han donat suport entitats com Jovent Republicà, la JNC, l’Eina, Joves Demòcrates, l’Associació de Memòria Contra la Tortura, la Sectorial de Persones Represaliades, LlibertatPremsa.cat i Desobediència Civil, entre d’altres.
Sota el clam “Reactivem-nos“, el president Lluís Llach i el coordinador de la Comissió d’Accions al Territori, Jordi Pesarrodona, han desbordat els ateneus i teatres amb gairebé 1.500 persones que s’han aplegat en les primeres xerrades.
En aquest cicle de trobades participatives, Llach i Pesarrodona han escoltat les bases per enfortir de nou la musculatura de l’independentisme i de l’Assemblea. Les han atiat també amb argumentari contra els greuges que implica la dependència d’Espanya i amb la importància d’entendre que cal deslligar-nos de l’Estat i ser independents.
Fins ara se n’han fet set, a diversos llocs, que han convocat ja més d’un miler d’independentistes: Sant Feliu de Llobregat, Vilanova i la Geltrú, Olot, Tarragona, Sant Joan de Vilatorrada, Vilassar de Dalt i assemblees exteriors (via zoom).
En aquest mapa podreu trobar actualitzades totes les xerrades que s’han programat. Aquest és el llistat de les que es faran aquesta setmana:
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, en el ple presencial que ha celebrat a Valls, ha aprovat la creació d’una Comissió d’Estructures de País i una declaració política sobre la possible convocatòria de noves eleccions.
La nova Comissió d’Estructures de País estarà formada per diversos grups que elaboraran treballs sectorials (Defensa; Economia i Transició Energètica; Geopolítica i Relacions Internacionals; Llengua i Cultura; Migració i Inserció Social; Protecció Pública, Salut i Habitatge; Terra, Pagesia i Consum Agrari o Territori i Infraestructures) per a desenvolupar les pràctiques encaminades tant a la proclamació de la independència com a mantenir-la, un cop decretada.
Després del fracàs de sostenir la declaració d’independència, i amb l’experiència acumulada d’aleshores ençà, “és prou evident que qualsevol treball d’aquest caràcter emprès per l’ANC no pot tenir un rol secundari respecte a les institucions, sinó que ha de disposar d’autonomia per garantir-ne l’aplicació i el manteniment quan s’haurà proclamat de nou la independència”.
Pel que fa a la declaració política aprovada, l’Assemblea proposa als partits i a les entitats independentistes debatre una “agenda per la Independència” a la legislatura vinent si hi ha majoria independentista.
L’Agenda per la Independència planteja exigir, des del carrer i les institucions, les estructures d’estat que Catalunya necessita per afrontar els reptes democràtics, lingüístics i econòmics que n’amenacen la supervivència com a nació avançada.
L’agenda que inicialment l’Assemblea proposa als partits independentistes inclou:
Una campanya de mobilitzacions i denúncia de les conseqüències de l’espoli fiscal, que es combinaria amb una iniciativa per la sobirania fiscal que el Parlament presentaria a les Corts espanyoles.
L’elaboració i presentació mitjançant una iniciativa legislativa popular de la “Carta per la llengua catalana”, que aplegaria totes les mesures legals necessàries per garantir el futur de la nostra llengua.
La creació d’un sistema judicial català.
La projecció internacional de la demanda independentista, recuperant una eina com el Diplocat per preparar el reconeixement diplomàtic de la República Catalana.
La culminació de l’escalada de tensió i nou embat per fer efectiva la independència. Davant la negativa espanyola a les lleis imprescindibles per garantir el nostre futur nacional, el Parlament de Catalunya presentaria l’exigència de la independència a les Corts espanyoles, mitjançant la fórmula d’una reforma constitucional. El rebuig d’aquesta proposta esdevindria el detonant de la nova confrontació amb l’Estat. Els diputats i senadors independentistes abandonarien el Congrés i el Senat espanyols. A continuació, el president de la Generalitat convocaria eleccions constituents al Parlament de Catalunya.
Davant l’escenari de noves eleccions, l’Assemblea planteja a Junts, ERC i la CUP que acordin un programa compartit basat en l’Agenda per la Independència, un pacte que podria denominar-se Entesa per la República. Per a l’entitat independentista, la seva signatura esdevindria un revulsiu per recuperar la majoria electoral independentista.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 