Seguim amb el Cicle “Països Catalans, darrera colònia d’Espanya”
Dissortadament el passat dia 12 es va haver de suprimir el 3r acte que havíem programat: “De la dictadura franquista al present”, la segona xerrada – conversa amb l’historiador Josep Mª Solé i Sabaté, per l’alarma per les fortes ventades (VENTCAT). L’hem reprogramat pel dimecres 25 de març.
Però abans tenim una altra cita important: Germà Bel i Queralt ens parlarà d’“Economia i relació Catalunya – Espanya” el dijous dia 5 de març a dos quarts de vuit.
Seguim amb aquest repàs de com ens afecta la nostra dependència de l’estat espanyol i de l’error de voler confiar en un Estat que ens menysté en tot. Dia a dia és percep el progressiu deteriorament de tots els nostres serveis públics que no es poden gestionar amb l’infrafinançament al que l’Estat espanyol ens té sotmesos.
Sols la independència ens pot garantir de disposar dels recursos necessaris per avançar com a país lliure.
Sota el lema “Som independentisme. Som acció. Som Assemblea”, aquest dissabte, 21 de febrer, l’ANC ha celebrat un acte polític a l’Ateneu Barcelonès que ha servit per cloure públicament la XIV Assemblea General Ordinària (AGO), que va fer-se de forma telemàtica del 6 al 9 de febrer. També és un dels últims actes polítics de l’actual Secretariat Nacional, que va començar a dirigir l’entitat el maig del 2024 i acabarà l’abril del 2026, quan del 14 al 18 d’abril se celebrin les eleccions.
L’acte, que ha tingut lloc a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, ha començat puntual a les dotze del migdia. Davant d’una sala plena, diversos coordinadors i secretaris nacionals han dut a terme parlaments per clausurar el recorregut polític: han detallat la feina feta durant aquest mandat, han explicat les futures línies estratègiques, campanyes i accions de l’entitat, han descrit els futurs reptes de l’independentisme i han donat a conèixer la nova campanya de captació de socis “Ser-hi o no Ser-hi”.
El president de l’Assemblea Nacional Catalana, Lluís Llach, ha denunciat l’estratègia política dels partits independentistes: “la pràctica de l’autonomisme no us durà mai a dominar les institucions d’aquest país”. I ha afegit: “renta la cara al govern espanyol, empobreix la qüestió catalana a totes les cancelleries internacionals i dona a l’Estat espanyol, tant se val si de dretes o d’esquerres, l’oportunitat de derruir l’entramat nacional català.” Llach ha subratllat el paper que ha de tenir l’Assemblea: “L’ANC hi serà per animar als conciutadans de Catalunya a participar, a col·laborar, a inscriure’s i lluitar amb nosaltres”.
El coordinador d’Incidència Política, Josep Vila, ha remarcat l’estratègica política de l’entitat: “El nostre discurs és incòmode, perquè volem que els partits tornin a posar la independència al mig de la seva estratègia i ens toca denunciar-ho quan no ho fan.”
Rosa Caballero, coordinadora de Comunicació, ha presentat l’espot de la campanya de captació “SER-HI O NO SER-HI” i ha explicat el perquè d’aquest eslògan: “Ser-hi vol dir implicar-s’hi, ser-hi vol dir actuar. I avui, ser-hi vol dir fer-se soci o sòcia de l’ANC”. I ha afegit: “l’Assemblea és l’eina més potent, transversal i necessària de l’independentisme”.
També hi ha intervingut la secretària nacional Anna Ariño per explicar la futura campanya d’“A la salut en català”, que denuncia la vulneració dels drets lingüístics dels catalans als centres sanitaris. Ariño ha explicat el funcionament: “Farem arribar la denúncia davant les institucions i entitats responsables de garantir els nostres drets. Volem impulsar una gran mobilització per recollir i unificar totes les queixes”.
Finalment, Pau Pacheco, copresident de l’Assemblea de Joves de Catalunya, ha presentat aquesta organització vinculada a l’ANC: “Som una entitat juvenil que tot just està començant a caminar, amb moltes ganes i molta il·lusió”. I ha afegit severament: “El jovent hi és. Ens importa la llengua, la cultura, la terra i el futur que ens espera”.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) posa en marxa una campanya de captació de socis amb el lema “Ser-hi o no ser-hi”. L’entitat s’ha inspirat en el conegut monòleg de Hamlet de William Shakespeare per proclamar que no n’hi ha prou amb ser independentista, cal implicar-s’hi, cal ser-hi: “Ser o no ser independentista. Aquesta no és la qüestió, sinó ser-hi o no ser-hi”.
L’acció inclou la difusió d’un espot que apel·la al compromís actiu de la ciutadania independentista: “La qüestió és ser-hi o no ser-hi”. L’espot combina imatges de l’època 2012-2019 amb accions recents i testimonis de diferents generacions, entre elles l’activista Blanca Serra. El vídeo culmina amb una crida directa: “Hi has de ser. Fes-te sòcia o soci de l’ANC.”
La campanya ha tingut una fase prèvia que va començar dimarts amb una encartellada a les seus de Junts, ERC i la CUP i a diferents punts de Barcelona amb una sèrie de missatges críptics per generar debat dins el moviment independentista, que l’entitat va compartir a través de fotografies a les seves xarxes socials:
– Ser o no ser independentista. Aquesta no és la qüestió. – Confiar en els polítics o no confiar-hi. Aquesta no és la qüestió. – Portar estelada o no portar-ne. Aquesta no és la qüestió. – Manifestar-se cada Diada o no manifestar-se cada Diada. Aquesta no és la qüestió.
Per aquesta fase prèvia, l’Assemblea ha comptat també amb la mobilització de desenes de les seves territorials, que han compartit fotografies des de llocs coneguts de tot Catalunya on es podien veure cartells amb el missatge SER O NO SER INDEPENDENTISTA. AQUESTA NO ÉS LA QÜESTIÓ. El Pedraforca, la catedral de Girona, Montserrat, el Pi de les Tres Branques, el Monestir de Poblet, el pont de Besalú el Castell de Cardona són alguns dels punts del país que mostraven els cartells.
Amb aquesta campanya, l’Assemblea situa el debat en un terreny clar: el futur de la independència dependrà del grau d’organització i implicació real de la ciutadania. L’entitat fa una crida a reforçar el compromís de la societat civil per afrontar la nova etapa política, i recorda que “l’ANC és l’eina més potent, transversal i necessària que té l’independentisme.”
El dijous 19 de febrer es va fer a l’Ateneu Barcelonès l’acte El cost de ser espanyols: Els costos econòmics i socials de romandre a Espanya, amb l’economista David Ros, organitzat pel Consell de la República.
El dilluns 23 de febrer, a Sant Cugat del Vallès es farà la conferència “El preu que paguen els catalans per continuar al Regne d’Espanya”, a càrrec de l’economista David Ros.
L’acte començarà a les 19.00 a la Casa de Cultura de Sant Cugat
En aquesta conferència, el ponent presentarà el seu projecte d’anàlisi sobre el cost real —tant econòmic com social— de la pertinença de Catalunya a l’Estat espanyol.
L’exposició es fonamenta en dues idees clau:
Dèficit fiscal = dèficit social
Dèficit social = maltractament institucional
L’enfocament és clarament pedagògic: es tradueixen milions d’euros en unitats de temps (dies) per facilitar la comprensió de les dades i convidar-nos a reflexionar a partir d’una pregunta essencial: com m’afecta això a mi?
La territorial de Cerdanyola del Vallès de l’Assemblea Nacional Catalana organitza dues xerrades i un viatge al voltant de la figura de Francesc Macià i de l’exili.
El dijous 19 de febrer la xerrada serà sobre Francesc Macià: exili i llegat actual i el dilluns 2 de març la xerrada serà sobre l’exili català delsegle XXI.
El dissabte 21 de març es farà el viatge a la Casa Macià a Prats de Molló.
L’Assemblea Nacional Catalana, la sectorial de Persones Represaliades de l’ANC, la Comissió de la Dignitat i Hasél Campaign Professors han impulsat una campanya de suport internacional a Pablo Hasél amb motiu dels cinc anys d’empresonament del raper. Les entitats han presentat una carta oberta, signada per més de dos-cents professors de 95 universitats de 25 països diferents, que reclama la llibertat del raper català i el proposa com a candidat al Premi Sàkharov. També s’hi ha adherit el Pen Club Català, una de les organitzacions internacionals més importants en la defensa de la llibertat d’expressió i els drets lingüístics.
La carta, que ha aconseguit el suport de dos-cents catedràtics i professors universitaris d’Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania, ha estat presentada públicament aquest divendres a Barcelona de la mà de l’Assemblea Nacional Catalana, que hi ha participat amb 3 representants: el president Lluís Llach, el secretari nacional Toni Strubell i el coordinador de la sectorial de Persones Represaliades, Dani Carulla; la Comissió de la Dignitat, amb Pilar Rebaque com a portaveu, i Hasel Campaign Professors, liderada pel professor Henry Ettinghausen. A la roda de premsa també ha intervingut la Plataforma Antirrepressiva de Ponenti de Barcelona.
L’escrit denuncia l’empresonament de Pablo Hasél i en qüestiona els motius: “injustament empresonat després d’una polèmica condemna per suposades calúmnies contra la Corona i per una suposada apologia del terrorisme”. La carta destaca les reaccions que va comportar la condemna “criticada per experts juristes a Espanya i per organitzacions de drets humans d’arreu del món, inclosa Amnistia Internacional”. També es fa ressò del fet que la prestigiosa revista internacional de música Rolling Stone va dedicar la seva portada al cas Pablo Hasél la primavera del 2025.
La carta també incideix en els motius pels quals Pablo Hasél és el candidat idoni per rebre el Premi Sàkharov, guardó concedit pel Parlament Europeu en reconeixement de persones o organitzacions dedicades a la defensa dels drets humans i de la llibertat. En aquest sentit, es destaquen dos motius principals: el coratge i resiliència durant els cinc anys que ha estat a la presó, i la defensa de la llibertat d’expressió i els drets humans de l’activista lleidatà. Finalment, la carta conclou amb una crida a l’acció al govern espanyol i català: “emplacem el president del govern espanyol i al president de la Generalitat de Catalunya que prenguin mesures per posar fi immediatament a l’empresonament de Pablo Hasél.”
Herny Ettinghausen durant la seva intervenció ha recordat que l’ONU havia declarat que el suposat delicte d’en Hasél no tenia cabuda dins el Codi penal de cap societat democràtica. El president de l’Assemblea, Lluís Llach, ha clausurat l’acte amb una demanda contundent: “Exigim l’alliberament de Pablo Hasél, no com a penediment, sinó com a demostració que som una societat que intenta ser civilitzada.”
L’onada de desenes de milers de professors amb samarretes grogues a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa i altres ciutats mostra el gran seguiment que ha tingut la jornada de vaga a l’educació convocada pels sindicats USTEC, Intersindical, CCOO, CGT i UGT de l’onze de febrer. Aquesta massiva presència al carrer evidencia el malestar que s’ha acumulat en l’educació pública de Catalunya.
Les demandes econòmiques del professorat són del tot justes, atès que cobren menys que els seus companys de la resta de l’Estat, mentre que a Catalunya el cost de la vida és molt més alt.
Amb l’actualització del 2026, el sou brut mensual d’un professor de secundària a Catalunya és de 2.837 €, mentre que a Andalusia els professors de secundària perceben de sou brut 2.970 €, un 4,59 % més. Al País Basc, un ensenyant de primària percep 3.364 €, un 18,6 % més que a Catalunya.
A l’ensenyament primari els percentatges són similars. Cal remarcar que l’augment d’alumnat derivat de l’increment de població també justifica la reivindicació de més places docents.
A més d’una injustícia, les diferències salarials i la falta de mestresevidencien la falta de reconeixement de l’administració autonòmicaenvers els responsables de l’educació de les noves generacions catalanes. També són la conseqüència del còctel letal entre la falta de recursos derivada de l’espoli fiscal i la manca de lideratge pedagògic i planificació per part dels consellers/es d’ensenyament dels darrers anys.
Catalunya es pot enorgullir d’una llarga tradició de renovació pedagògica començada fa més d’un segle. Ara aquest llegat està en perill per la situació d’espoli colonial que patim i la deixadesa dels dirigents autonòmics. El percentatge del PIB que Catalunya dedica a l’ensenyament és un índex de la importància que els dirigents polítics li atorguen: a Catalunya no arriba al 4%, a Espanya voreja el 4,5% i a la Unió Europea es troba al 5%.
La conseqüència d’aquesta combinació de falta de recursos, manca de lideratge i malestar en el professorat és la davallada de les competències bàsiques dels nostres joves. Les proves PISA fetes el 2022 constaten la caiguda en picat en matemàtiques, ciències i comprensió lectora. L’alumnat català se situa per sota de la mitjana d’Espanya i dels països de l’OCDE.
La mala maror en el sistema educatiu se suma a la provocada pel pèssim funcionament dels trens de rodalia, per la crisi de l’habitatge, per les males condicions de la pagesia, pel marasme de l’administració de justícia, etc. Columnes essencials del nostre país estan en perill d’esfondrar-se. El poble català no pot resignar-se a l’actual descomposició del nostre país. La causa última de tots aquests destrets és el domini espanyol, és ser la darrera colònia d’Espanya. Professors, usuaris, llogaters, pagesos, hem de continuar alçats fins a assolir governar el nostre futur, fins a guanyar la independència.
El diumenge 1 de març, a Sabadell, es farà un acte memòria de Muriel Casals. L’acte començarà a les 18.00 hores a la Faràndula, carrer República 33.
Cal obtenir les entrades amb antelació a aquest enllaç o a la taquilla del Teatre Principal de dimecres a dissabte de 18h a 20h. Matins de divendres i dissabte d’11h a 13h.
El dia de l’acte a la taquilla del Teatre La Faràndula des de les 17h.
Teatre La Faràndula (C. de la República, 33 Sabadell) Acte gratuït
A causa de l’alerta VENTCAT vam haver de posposar l’acte del dijous dia 12 de febrer amb l’historiador Josep Ma Solé i Sabaté .
Ja tenim data. La xerrada De la dictadura franquista al present es farà el dimecres 25 de març , a la mateixa hora i lloc.
El dimecres 25 de març a dos quarts de vuit (7:30) tenim el 3r acte del Cicle “Països Catalans, darrera colònia d’Espanya”, la 2a xerrada de l’historiador Josep Mª Solé i Sabaté que ara ens parlarà de la història que ens és més propera “De la dictadura franquista al present”.
Cada dia es fa més evident el tracte de colònia que Espanya dóna a Catalunya. I no d’ara, sinó des de fa segles. Amb el creixement demogràfic que tenim i les escasses inversions destinades a l’actualització i el manteniment de serveis bàsics vitals per al país, apareixen mancances arreu (infraestructures, serveis socials, etc.) que afecten el desenvolupament normal de Catalunya i perjudiquen a tots els catalans. Això que any rere any sofrim un espoli econòmic de més de 22.000 milions d’euros que mai tornen de cap manera.
Per amagar aquesta realitat, el govern de l’Estat i el de la Generalitat autonòmica ens parlen de normalitat.
Per això la manifestació d’aquest dissabte al matí va ser de llarg la més multitudinària i els discursos dels dos presidents molt clars: PROU!ÚNICA VIA: INDEPENDÈNCIA.
Milers de persones s’han manifestat aquest dissabte al migdia a Barcelona per dir prou al col·lapse de Rodalies i per reivindicar la independència com a única via per garantir uns serveis bàsics de qualitat a la ciutadania. La manifestació, convocada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República, ha denunciat l’espoli fiscal que pateix Catalunya i la discriminació premeditada perpetrada per l’Estat espanyol. La marxa ha començat a les 12 del migdia des del monument a Rafael Casanova i ha recorregut els carrers de la capital catalana encapçalada per una pancarta amb el lema de la manifestació: “PROU! Única via: Independència!”.
Els manifestants, vinguts d’arreu del territori català, han posat en relleu la desesperació i el cansament per la situació de Rodalies i han assenyalat l’infrafinançament crònic com a causa principal de la situació. La multitudinària mobilització ha conclòs a la Plaça Sant Jaume amb els parlaments del president de l’Assemblea, Lluís Llach, i del president del Consell de la República, Jordi Domingo, en un acte presentat per l’escriptora i editora Iolanda Batallé.
Llach ha assenyalat que dinou anys després de la manifestació “Som una nació i diem PROU” contra l’estat de les infraestructures, les xarxes viàries estan molt pitjor: “quan el mateix desastre es repeteix durant dècades ja no és un accident, és un sistema.” “Per això – ha continuat – els convocants d’aquesta manifestació allarguem el lema del 2007: Som una nació, diem prou i la independència és l’única solució.” El president de l’ANC ha alertat del deteriorament i la crisi d’altres serveis bàsics com la sanitat, l’educació i l’habitatge i també de sectors fonamentals com la pagesia, una situació provocada principalment “per la dependència d’Espanya”.
Llach ha insistit que l’independentisme vol un país millor per a tothom i que “només amb la independència podrem controlar els nostres recursos.” El president de l’Assemblea ha tancat el discurs amb un missatge clar a la societat civil: “enfortim-nos, organitzem-nos i alcem-nos de nou altra vegada.” Llach també s’ha dirigit als partits independentistes, reclamant-los que deixin de donar suport a PSC i PSOE i que provoquin un avançament electoral a Catalunya amb caràcter plebiscitari.
Jordi Domingo, per la seva banda, ha afirmat que “és deshonest queixar-se de la pobresa, la crisi de l’habitatge o de l’estat de Rodalies i no denunciar-ne la causa essencial, que és l’espoli fiscal.” El president del Consell ha denunciat el “tracte colonial” de l’Estat envers Catalunya, i ha fet referència a les últimes dades sobre el dèficit fiscal que pateix el país, al voltant dels 25.500 milions d’euros anuals. “Una Catalunya independent trigaria només 24 dies a recaptar tota l’aportació extraordinària anunciada per la Generalitat pels 5 anys vinents”, ha detallat.
Els dos presidents han ressaltat que tant l’Assemblea Nacional Catalana com el Consell de la República continuaran treballant plegats amb les altres entitats civils independentistes del país: “ens esforçarem al màxim per teixir com més complicitats millor en la lluita per l’alliberament nacional.”
El 7 de febrer hi ha la manifestació de país contra el deteriorament dels nostres serveis més bàsics i fonamentals. Una situació causada per la discriminació permanent que patim per la dependència d’Espanya.
Des del Vallès Occidental hi ha aquestes cites prèvies per anar-hi plegats des dels diferents municipis.
La convocatòria és a les 12 h al Monument a Rafael Casanova (Rda. Sant Pere, 41), per anar a l’Arc de Triomf.
Cites des del Vallès Occidental
Bellaterra 10.15 a la pl. De l’Estació de Bellaterra.
Cerdanyola del Vallès 10.00 a l’estació de RENFE
Palau-solità i Plegamans 10.00 a la parada del Sagalés a Can Cortès
Ripollet 11.00 al bus e4
Rubí 10.35 andana de l’estació dels FGC
Sabadell
9.30 estació FGC Can Feu
10.00 autocar des de la pl. de les Dones del Tèxtil
Sant Cugat del Vallès 10.00 pl. Lluís Millet, Estació Sant Cugat Centre
Sant Quirze del Vallès 10.40 andana de l’estació dels FGC
Terrassa
sortida en autocar a les 10.00 de l’estació d’autobusos amb reserva prèvia al 616480992
Amb FGC hi ha dues convocatòries per qui vulgui anar amb més temps i qui vulgui anar a punt per a la manifestació. És a les estacions dels FGC
La manifestació convocada per ambdues entitats amb el lema “PROU! Única via, Independència”, se celebrarà el dia 7 de febrer a les 12 h.
La marxa, que començarà al monument a Rafael Casanova i acabarà a la Plaça Sant Jaume, denuncia l’espoli fiscal i proclama la independència com a única solució.
Lluís Llach: “La principal raó de ser de l’independentisme és construir un país millor per a tots els catalans, i així ho hem reivindicat l’Assemblea i el Consell des que vam néixer.”
Jordi Domingo: “Si la unitat exclou parlar d’independència, llavors no és unitat plena.”
L’Assemblea i el Consell de la República han presentat avui en roda de premsa la manifestació convocada pel 7 de febrer sota el lema “Prou! Única via: independència!”. La manifestació denuncia l’espoli fiscal que pateixen els catalans, la repercussió que té en Rodalies i els altres serveis bàsics, i reivindica la independència com a única solució. La marxa començarà a les 12 del migdia des del monument a Rafael Casanova, seguirà per ronda de Sant Pere fins a la plaça Urquinaona, baixarà per Via Laietana fins a la plaça de l’Àngel, on tombarà per Jaume I per finalitzar a plaça Sant Jaume.
Lluís Llach, el president de l’Assemblea, ha explicat que la convocatòria d’aquesta manifestació s’ha produït arran del caos ferroviari de Rodalies de l’última setmana. Ha denunciat la mala gestió dels governs espanyols: “infrafinancen el nostre país, el maltracten i fan servir els recursos dels ciutadans per engreixar l’estructura radial i extractiva madrilenya”. Llach ha ressaltat que el motiu de la manifestació no és només el caos de Rodalies: “La discriminació premeditada i la incompetència espanyola no només s’han carregat Rodalies, també han provocat estralls a la resta de serveis públics del país”. Ha assenyalat àmbits com les infraestructures desfasades i insuficients, la sanitat i els serveis socials, l’ensenyament, l’habitatge o els salaris. Llach ha denunciat la dependència de l’Estat espanyol: “Sense els nostres recursos i sense sobirania política això no canviarà”.
El president de l’Assemblea ha denunciat que la promesa del traspàs de Rodalies ve de lluny. Lluís Llach ha explicat que no és la primera vegada que el govern espanyol promet un benefici econòmic per Catalunya que acabarà incomplint. Ho ha exemplificat amb el traspàs promès i no executat del 2009, anunciat pel govern socialista. Una altra promesa incomplerta és la de Mariano Rajoy el març del 2017, quan va prometre “pluja de milions” destinada a les infraestructures de Catalunya, en ple procés independentista.
El president del Consell, Jordi Domingo, ha destacat l’enorme impacte que té el dèficit fiscal sobre la capacitat de Catalunya per invertir en uns serveis públics de qualitat. Domingo ha remarcat que la inversió extraordinària a Rodalies anunciada per la Generalitat aquesta setmana, d’uns 1.700 milions d’euros fins al 2030, es recaptaria en només vint-i-vuit dies sense dèficit fiscal, segons les dades que la Generalitat va presentar l’any 2023 sobre l’exercici del 2021. És a dir, en només quatre setmanes, Catalunya seria capaç de recaptar el que Espanya ens promet pels pròxims cinc anys.
Els economistes del Consell de la República i l’ANC, però, eleven l’estimació del dèficit fiscal fins als 25.500 milions d’euros, prenent com a referència les dades del PIB català del 2024. En aquest cas, només serien necessaris uns vint-i-quatre dies per recaptar la suma que s’ha d’invertir a Rodalies al llarg dels cinc anys vinents.
Pel que fa a la manifestació convocada per la Plataforma d’usuaris de Rodalies el mateix dia a les 17 h, Llach ha explicat que l’ANC i el Consell van convocar la manifestació primers, el divendres 23: “els vam dir que ens mostràvem oberts a col·laborar i donar suport a la seva manifestació sempre que no convoquessin el mateix dia.” I ha afegit: “El que no podem fer és desconvocar la nostra manifestació per afegir-nos a una altra on es volen sumar el PP i Vox!”. Llach ha explicat que una mobilització que evita denunciar l’espoli fiscal, la dependència política i la manca de sobirania, acaba sent compatible amb aquelles forces que sempre han combatut els drets nacionals i socials de Catalunya.
En aquesta línia, Jordi Domingo ha argumentat que “si la unitat exigeix excloure parlar d’independència, no és una unitat plena.” El president del Consell ha remarcat que la manifestació convocada per l’ANC i el Consell assenyala l’arrel del problema del col·lapse de Rodalies i dels serveis bàsics, que és la dependència d’Espanya, mentre que l’altra mobilització expressa el malestar pels efectes del problema dins el marc actual. I ha afegit: “La principal raó de ser de l’independentisme és construir un país millor per a tots els catalans, i així ho hem reivindicat l’Assemblea i el Consell des que vam néixer.”
Finalment, Lluís Llach ha volgut remarcar que l’Assemblea Nacional Catalana fa anys que treballa de manera sostinguda per denunciar el mal funcionament de Rodalies i el conjunt dels serveis públics del país. La mobilització del 7 de febrer no és un punt final, sinó un pas més en aquesta lluita. L’endemà de la manifestació, l’ANC i el Consell continuaran al costat dels usuaris, donant suport a les seves reivindicacions i denunciant les causes estructurals que impedeixen una gestió digna del servei ferroviari: l’espoli fiscal, la dependència política i la manca de sobirania. Sense independència, Catalunya no podrà garantir uns trens ni uns serveis públics a l’altura del que mereix la seva ciutadania.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 