El dimecres 12 de juny, a Sant Cugat del Vallès, es farà un acte més del cicle de xerrades Àgora U d’Octubre. En aquest cas el tema serà “Amnistia i repressió“ i hi participaran Lluís Gibert i Josep Rosell.
L’acte començarà a 19.00 hores a la Casa de cultura.
L’Assemblea Nacional Catalana de Bellaterra ha organitzat tots aquest actes entre juliol de 2023 i juny de 2024.
El cantautor i activista ha estat escollit aquest dissabte nou president de l’Assemblea Nacional Catalana, obtenint una majoria de 48 vots sobre 72, els 2/3 necessaris, en el ple Constituent del Secretariat Nacional que s’ha celebrat a la seu nacional de l’entitat. L’acompanyaran Nohemí Zafra a la vicepresidència, Jaume Valls com a tresorer/a i Sílvia Ventura com a secretària.
Lluís Llach ha estat escollit nou president de l’Assemblea Nacional Catalana amb 48 vots, una majoria de 2/3 dels vots en el ple constituent del Secretariat Nacional que s’ha celebrat aquest dissabte a Barcelona, a la seu nacional de l’Assemblea. Els 72 membres del nou Secretariat Nacional s’han constituit en ple i han arribat a un consens per elegir la presidència de l’entitat pel mandat 2024-2026.
Llach arriba a la presidència de l’Assemblea després d’una llarga trajectòria musical i d’activisme polític. Pioner del moviment de la Nova Cançó, compta amb 33 discos i 5 llibres a l’esquena, la majoria amb un missatge polític clar: la voluntat de llibertat. Els últims anys s’ha involucrat políticament en la candidatura de Junts pel Sí el 2015 o com a membre del Consell de Govern del Consell de la República, càrrec que va abandonar el passat febrer.
En les seves primeres declaracions com a president de l’entitat, ha deixat clar que “l’Assemblea no s’atura”, i que “volem agafar embranzida”. Ja ha aclarit la seva primera mobilització: “dilluns me’n vaig amb els pagesos”.
Els seus principals objectius a l’Assemblea són impulsar-la des de l’associacionisme, reactivar la mobilització del territori a partir del reforç a les assemblees territorials, convertir les assemblees en estructures d’estat. Tot per teixir aliances i avançar plegats cap a la independència.
L’activista sabadellenca Nohemí Zafra ha estat escollida com a vicepresidenta. És una de les representants territorials més jove del Secretariat Nacional. Ha estat coordinadora de l’assemblea territorial de Sabadell entre el 2022 i el març de 2024.
Amb una llarga experiència en el moviment veïnal i popular de Sabadell, concep la mobilització ciutadana com un element central de la seva lluita i també de la de l’Assemblea.
Des de la seva postura, l’Assemblea ha de mantenir l’apartidisme i a la vegada exercir la màxima pressió possible sobre els partits polítics, per tal que no oblidin que cal treballar per la assolir la sobirania plena. També té l’objectiu d’enfortir la comunicació bidireccional amb les assemblees de base i treballar per engrescar el jovent, entre altres. Fa una aposta clara per la desobediència.
L’advocada i jurista ja jubilada, Sílvia Ventura, ha estat elegida com a secretària. Presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial de la Fundació Congrés Català de Salut Mental. És partidària d’una nova embranzida que, amb una candidatura única i de país, faci valer que els problemes econòmics i socials que pateix la ciutadania no es poden solucionar en un règim autonòmic.
Des del lloc de secretària vol apostar per una reactivació de les assemblees de base i de la seva comunicació per tal de fer valer les seves demandes i reivindicacions, així com una comunicació més fluida amb nacional.
L’empresari de Vilassar de Mar Jaume Valls ha estat elegit nou tresorer de l’Assemblea. És el seu segon mandat al Secretariat Nacional de l’entitat.
Aposta per una renovació estratègica de l’Assemblea, amb moltes idees que queden per desenvolupar. Un dels aspectes on vol incidir més és en l’espoli fiscal i l’afectació que té en el dia a dia de la ciutadania i en el desenvolupament de Catalunya.
Dissabte passat, a les 20 h, es va ajornar el ple de constitució del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana pel mandat 2024-2026 després que cap dels candidats que es van postular per a la presidència aconseguís el suport necessari de 2/3 parts dels secretaris presents.El ple es reprendrà aquest dissabte, 1 de juny, a les 09.00 hores, a la seu nacional de l’entitat, al carrer de la Marina, 315 de Barcelona.
L’ordre del dia, que inclou l’elecció dels quatre càrrecs orgànics de l’entitat, es manté. Les candidatures a la presidència, la vicepresidència, la secretaria i la tresoreria necessiten el suport de 2/3 parts dels secretaris nacionals presents al ple per a ser elegides.
En el ple constituent, que és a porta tancada com la resta de plens, a més d’elegir els càrrecs orgànics, es constitueixen els 72 secretaris nacionals elegits pels socis:
El ple de constitució del nou Secretariat Nacional ha finalitzat sense que cap dels candidats que s’han postulat per a la presidència hagi aconseguit el suport necessari de 2/3 parts dels secretaris presents. A les 20 h s’ha decidit ajornar el ple per reprendre’l durant els pròxims dies.
Cal recordar que l’Assemblea és una entitat assembleària que treballa per la independència sempre sota un esperit transversal i democràtic. És per això que l’elecció dels càrrecs orgànics s’ha de fer amb el màxim consens dels membres del Secretariat Nacional.
La Junta Electoral ha fet públics aquest dijous 23 de maig els resultats definitius de les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea. Els resultats s’han proclamat passat el termini de dos dies que la Junta Electoral ha disposat per resoldre possibles al·legacions.
En aquestes eleccions s’han elegit un total de 72 secretàries i secretaris nacionals, distribuïts en 52 pel bloc de representació territorial, 13 pel bloc de representació nacional, 5 pel bloc de representació sectorial i 2 pel bloc de representació de joves.
El pròxim dissabte 25 de maig tindrà lloc a Vilafranca del Penedès el Ple constituent del Secretariat Nacional, on s’escolliran els quatre càrrecs orgànics de l’entitat: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria. La seva elecció requereix una majoria de dos terços dels secretaris o secretàries nacionals presents al ple.
Les candidatures als quatre càrrecs orgànics no es presenten amb antelació sinó que s’anuncien en el mateix ple, i qualsevol secretari o secretària nacional, independentment del bloc pel qual s’ha presentat, es pot proposar per a qualsevol dels quatre càrrecs.
El dilluns 27 de maig, a Terrassa, es farà la presentació del llibre Salvador Puig Antich, cas obert amb el seu autor, el periodista Jordi Panyella.
L’acte començarà a les 18.30 a la Biblioteca Central de Terrassa.
L’Assemblea Nacional de Catalunya a Bellaterra continua amb el cicle “Parlem dels Països Catalans”, un seguit d’actes que mostren com es viu la catalanitat a Catalunya del Nord, a les Illes Balears, al País Valencià, a l’Alguer, a Andorra i al Principat.
Per això comptem amb la participació de ponents representants dels diversos cantons del territori.
El divendres 24 de maig, l’historiador Marcel A. Farinelli farà la seva xerrada amb el tema, “Què sabem de l’Alguer?”. Durant l’acte es presentarà el llibre d’Antoni Simon Mossa, “L’Alguer i Sardenya durant el franquisme”.
L’acte començarà a les 19.30 al Centre Cívic.
Com a últim acte del Cicle, ens complau informar-vos que el M.H. President Quim Torra, el dia 14 de juny abordarà un tema tan cabdal, com és el de la llengua.
El títol de la seva ponència és ben explícit, “Si la llengua falla, fallarà tot”
Joaquim Torra i Pla (Blanes, 28 de desembre de 1962), és un polític, advocat, editor i escriptor català. Va ser president de la Generalitat de Catalunya des del 17 de maig de 2018 fins al 28 de setembre de 2020. És un dels impulsors de la Crida Nacional per la República.
La seva trajectòria política s’inicia el setembre del 2009, quan dona suport a l’associació independentista catalana Reagrupament, una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya. Ha format part de diferents associacions independentistes, entre les quals destaca Sobirania i Justícia, la qual va presidir del 2011 al 2014, a més d’esdevenir director de la Revista de Catalunya el 2012. Ha sigut membre del consell permanent de l’Assemblea Nacional Catalana i vicepresident d’Òmnium Cultural, entitat que va presidir entre el juliol i el novembre del 2015 en substitució de Muriel Casals.
El 10 de maig de 2018 va ser proposat com a candidat a la Presidència de la Generalitat pel President Carles Puigdemont.
Ha escrit diversos llibres, entre els quals es poden destacar Ganivetades suïsses (2007), Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar (2008) o Viatge involuntari a la Catalunya impossible (2009), l’últim dels quals va obtenir el premi Carles Rahola d’assaig.
Us hi esperem.
La Junta Electoral ha fet públics aquest dissabte 18 de maig els resultats provisionals de les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea. Després d’una votació que s’ha allargat més de quatre dies (del 14 al 18 de maig), ja són públics els secretaris escollits pels socis de l’entitat independentista.
El dijous 23 de maig, un cop s’hagin resolt possibles reclamacions, la Junta Electoral farà públics els resultats definitius. Les secretàries i secretaris nacionals escollits pels membres de ple dret de l’entitat, es trobaran el dissabte 25 de maig a Vilafranca del Penedès en el ple de constitució del nou Secretariat Nacional. En aquest primer plenari, els membres del nou Secretariat escolliran els quatre càrrecs orgànics: presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria. Per a ser escollits, han d’aconseguir el suport de 2/3 parts del Secretariat. Cal recordar que totes les secretàries i secretaris, sigui quin sigui el bloc on s’han presentat (nacional, territorial, sectorial o jove), poden optar als càrrecs orgànics de l’entitat, més enllà dels vots que hagin obtingut cada un en aquestes eleccions.
L’entitat es felicita per un procés electoral transparent i que ha transcorregut sense incidències. Alhora, vol agrair la participació dels 3.976 socis en les votacions (un augment de gairebé el 20% respecte a les eleccions de 2022), així com a totes les persones que s’han presentat a aquestes eleccions i també als voluntaris que han fet possible els punts d’assistència a la votació presencials.
Consulteu aquí els resultats provisionals.
L’Assemblea Nacional ha signat, aquest dimarts 14 de maig, un acord amb Archives for National Movements (ADVN) per cedir-los l’arxiu històric. ADVN és un centre d’arxiu i de recerca, amb seu a Anvers (Flandes), especialitzat en moviments nacionals i que inclou àmbits com el nacionalisme o la identitat cultural. La missió principal d’aquest arxiu és recollir, preservar, investigar i fer accessible aquest patrimoni. D’aquesta manera l’entitat independentista conserva, fora de l’estat espanyol, uns documents fonamentals per entendre el creixement i l’acció del moviment sobiranista des del 2012.
El projecte de conservació es va reactivar durant el mandat anterior, amb un treball de valoració i selecció del material i de la informació i documentació produïda o rebuda per l’Assemblea. Aquest projecte es va engegar amb l’objectiu de custodiar i conservar l’arxiu històric fora de l’abast de l’Estat espanyol. L’objectiu és que pugui ser consultat i analitzat per generacions futures, com a patrimoni històric del nostre país i història de l’independentisme civil. Es va revisar la feina feta en anteriors mandats, es va contactar amb entitats que van assessorar per definir plans d’arxius i es va dipositar el material a la intranet. També es van establir criteris de registre, assegurant que no se cedís material a personal no autoritzat.
Durant l’actual mandat, presidit per Dolors Feliu, que ara finalitza amb les eleccions al Secretariat Nacional de l’entitat, s’ha conclòs la recopilació de l’arxiu de l’Assemblea. Aquesta tasca s’ha fet amb la coordinació del secretari de l’entitat, Jordi Domingo. També s’han recuperat diversos documents extraviats, gràcies a la col·laboració de professionals interessats en la història de l’entitat.
Finalment, a través de la xarxa d’investigadors i acadèmics europeus, anomenada National Movements and Intermediary Structures in Europe (NISE), centrada en la recerca i el patrimoni sobre els moviments nacionals a Europa, es va contactar amb l’arxiu especialitzat en moviments nacionals (ADVN). L’Assemblea va decidir que cediria l’arxiu a aquesta última entitat, però que sempre en conservaria la propietat i que es requeriria el permís explícit de l’Assemblea en el cas de voler retirar documentació confidencial. I així, s’ha consolidat una versió de l’arxiu, que ara serà protegida i guardada, i que estudiants, investigadors i periodistes podran consultar. Entre altres documents, l’arxiu inclou les actes de les assemblees generals i plens del Secretariat de l’Assemblea així com els discursos de cada Onze de Setembre.
Coprincipat d’Andorra, entre Macron i l’Arquebisbe
Aquest és el suggestiu títol de la propera xerrada, que es farà el divendres 17 de maig a Bellaterra.
Serà l’Amadeu Gallart i Sort, economista i historiador de l’Alt Pirineu qui ens aprofundirà en el coneixement del Principat d’Andorra, un petit estat al cor del Pirineu i força desconegut en àmbits aliens a l’oci i el lleure.
L’acte començarà a les 19.30 a la sala 1 d’Octubre del Centre Cívic.
La xerrada és inclosa en el cicle de xerrades Parlem dels Països Catalans.
El dimecres 22 de maig, a Palau-solità i Plegamans, és farà un acte amb Elisenda Paluzie, vicepresidenta de la UNPO, l’Organització de Nacions i Pobles No Representats.
L’acte començarà a les 19.30, a l’Auditori de Can Cortés.
El divendres 17 de maig, a Sabadell, es farà la presentació del llibre Si m’ho permeteu, de Josep M Virgili, membre del Grup Koine i de Llengua i República.
L’acte començarà a les 19.00 a l’Espai Àgora (Sol i Padrís, 93) i en farà la introducció Àngels Folch.
Del 10 al 12 de maig, una delegació de l’Assemblea liderada per la seva presidenta, Dolors Feliu, s’ha desplaçat a Múnic per representar Catalunya en la dinovena Assemblea General de l’UNPO, que enguany s’ha celebrat a la seu nacional del Congrés Mundial Uigur, que ha fet d’amfitrió. L’expresidenta d’Assemblea Elisenda Paluzie ha renovat la vicepresidència de l’UNPO, amb la doctora Sindhi Rubina Greenwood com a presidenta.
Durant l’Assemblea General, s’han aprovat diverses resolucions presentades per alguns membres de l’UNPO. Entre elles, tres propostes de l’Assemblea, que denuncien l’ús d’espionatge contra la societat civil, la catalanofòbia i les falses acusacions de terrorisme per silenciar moviments democràtics i pacífics, com l’independentisme català.
La trobada ha reunit representants de les nacions i pobles membres d’UNPO, així com acadèmics i experts, que han debatut sobre drets humans, democràcia i autodeterminació, amb la presentació de la campanya Repensant l’autodeterminació, coordinada per la professora de geopolítica d’Oxford Fiona McConnell, i d’altres sobre identitat i narrativa o empoderament sostenible, així com de la branca jove de l’UNPO. També s’ha donat la benvinguda a dos nous membres, la República d’Annobón i Gilgit Baltistan.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha destacat la importància de l’existència d’espais on les minories i els pobles no representats poden debatre, compartir experiències i teixir lligams de cooperació i solidaritat. “Cal entendre el dret a l’autodeterminació des d’una perspectiva universalista: cada cas és particular, però els drets que estan en joc són els mateixos. El dret a l’autodeterminació i a la independència és una peça clau per promoure democràcies més sanes i justes, i poder garantir altres drets fonamentals”.
L’UNPO i l’Assemblea
L’Assemblea és membre de l’UNPO des del 2018, en el marc de la seva estratègia internacional de difusió de la causa catalana, la lluita pel dret a l’autodeterminació i la denúncia dels abusos de l’estat espanyol. Les col·laboracions amb UNPO han estat molt fructíferes els darrers anys i han permès, per exemple, la publicació de l’informe Tools of Repression o la denúncia davant els Relators Especials de Nacions Unides que va comportar una dura comunicació que denunciava el Catalangate i exigia explicacions i reparacions a l’estat espanyol.
L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. Entre els seus 40 membres s’hi troben nacions i pobles com Balutxistan, Acheh, Cabília, el Tibet o Zambesia.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 