L’Ajuntament de Barcelona pretén coartar el dret a reunió i manifestació de l’independentisme amb una sanció a l’Assemblea Nacional Catalana de 1.501 euros per haver organitzat la manifestació de la Diada de l’11 Setembre de 2023. L’entitat independentista lamenta la voluntat de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, d’intentar limitar un dels drets fonamentals coaccionant l’Assemblea amb una multa econòmica de la Guàrdia Urbanaal·legant que no s’havien demanat les llicències per ocupar l’espai públic.

L’Assemblea vol deixar clar que no permetrà cap atac en aquest sentit i que en cap cas demanarà permís per poder exercir un dret. Recorda que mai s’han demanat llicències per poder muntar l’escenari de la manifestació de la Diadai que s’ha usat una formalitat per coaccionar l’independentisme i limitar el dret a manifestació.

El dret fonamental de reunió no està sotmès a autorització prèvia. Així queda establert tant a la normativa com a la jurisprudència nacional i internacional. Com s’ha fet cada any, es va comunicar la manifestació i, durant els preparatius de la manifestació i l’acte de l’11-S, es van fer les reunions pertinents amb l’Ajuntament per parlar d’aspectes tècnics i per compartir tota la informació i els expedients sobre el funcionament de la mobilització i de l’acte. Ara, cinc mesos més tard, la Guàrdia Urbana ha incoat un expedient per un procediment sancionador a l’Assemblea que representa una greu limitació del dret a la manifestació.

Davant d’aquests fets, l’Assemblea Nacional Catalana ha demanat l’expedient i la suspensió del termini d’al·legacions per tal d’exercir el legítim dret a defensa. En aquest sentit, l’entitat independentista presentarà recurs davant les instàncies corresponents.

L’Assemblea, que no rep subvencions de cap mena, insta la ciutadania a continuar mobilitzada i a solidaritzar-se per fer front a l’atac fent-se soci de l’entitat o a través d’una aportació a https://assemblea.cat/fes-un-donatiu-2/.

L’Assemblea Nacional Catalana, que exerceix d’acusació popular, lamenta que l’Audiència de Barcelona hagi decidit deixar fora del judici cinc comandaments de la policia espanyola per les seves actuacions durant la jornada del referèndum del Primer d’Octubre del 2017. El tribunal ha desestimat asseure’ls al banc dels acusats tot i haver demanat fonamentadament que anessin a judici i que la sala hagi valorat la “temeritat” i la “passivitat culpable” dels comandaments.

Tot i això, l’Assemblea celebra que, gràcies a la tasca duta a terme com a acusació popular, quaranta-sis policies espanyols s’hauran d’asseure al banc dels acusats per les seves actuacions a l’1-O imputant-los delictes de lesions i contra la integritat moral, després que el jutge hagi vist moltes evidències que indiquen que es podrien haver comès abusos policials.

El tribunal estableix que “els fets descrits van més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament algunes conductes que podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionaris públics”. De fet, l’Audiència de Barcelona retreu que alguns agents mentissin dient que no eren al lloc dels fets, tot i que el material audiovisual aportat ho desmenteixi taxativament.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, demana “seguir ferms” contra les vulneracions de drets humans que ha comès la policia espanyola. “Des de l’Assemblea fa molt de temps que destinem temps, recursos i esforços per combatre la maquinària de repressió espanyola”, ha subratllat. D’altra banda, Feliu ha lamentat que “alguns comandaments hagin quedat impunes tot i que hagi quedat sobradament provat que van ser el braç armat del ‘A por ellos’”.

L’Assemblea, com a acusació popular junt amb Òmnium i Irídia, ja treballa en el següent pas que serà  formular les acusacions concretes per cada un dels 46 policies així com preparar les proves pel judici que serà llarg i complicat atès el nombre de persones que seuran al banc dels acusats.